Conclusions. Conclusions 263

Transcripción

1 Conclusions Conclusions 263

2

3 Introducció L informe de resultats del Cercle de Comparació Intermunicipal de Mercats 2008 recull les principals conclusions extretes a partir de l anàlisi de les dades aportades pels 25 municipis participants durant la segona edició, que representen 48 mercats municipals. Les dades de l estudi són les que ens han aportat els propis municipis durant la fase de mesura, a través de la informació facilitada pels equips tècnics municipals participants. En primer lloc, cal destacar durant aquesta edició que: El nombre de municipis participants ha passat de 12 a 25. Disposem, per primera vegada, d una sèrie temporal de dades (any 2006 i 2007) per fer una primera aproximació a l evolució dels indicadors. Amb tot, encara no podem fer, per a tots els indicadors, una anàlisi d evolució o tendència: manca una sèrie temporal més àmplia i un nombre més alt de municipis. Enguany han participat un total de 24 municipis de més de i un municipi amb menys població 5, la qual cosa representa un 36% dels municipis de la província de Barcelona amb població de més de (exclòs el municipi de Barcelona). L anàlisi de resultats parteix d una perspectiva múltiple: Anàlisi de mitjanes de l any 2007 (25 municipis). Anàlisi d evolució (de 12 a 25 municipis). Anàlisi segons trams de població: o Municipis de a o Municipis de més de Cercle 1 ( > ) Badalona Gavà Hospitalet de Llobregat (L') Igualada Mataró Ripollet Sant Adrià de Besòs Sant Boi de Llobregat Sant Cugat del Vallès Sant Feliu de Llobregat Santa Coloma de Gramenet Viladecans Vilafranca del Penedès Vilanova i la Geltrú Cercle 2 ( < ) Arenys de Munt Barberà del Vallès Castellar del Vallès Malgrat de Mar Manlleu Martorell Masnou (El) Olesa de Montserrat Sant Celoni Sant Joan Despí Vilassar de Mar Anàlisi des d una perspectiva transversal. Comparació amb els resultats obtinguts en d altres serveis que participen als Cercles de Comparació Intermunicipals. Concretament, es comparen els indicadors comuns a tots els serveis en les dimensions Valors Organitzatius/Recursos Humans i Dimensió Econòmica. 5 Arenys de Munt té censats a 1 de gener de Inclou Arenys de Munt, tot i tenir una població inferior als Conclusions 265

4 Anàlisi global dels indicadors Abans d analitzar els indicadors i el seu comportament en funció dels paràmetres d anàlisi plantejats en el punt anterior, hi ha dues conclusions a nivell global que cal posar en valor, concretament que: La introducció de les dades dels 13 participants que s han incorporat a la segona edició del Cercle de Mercats no ha implicat modificacions significatives en el valors de les mitjanes. La homogeneïtat entre els valors de les dues edicions ens fa pensar que la consistència dels resultats és molt alta. S analitzen a continuació els resultats en funció de les 4 dimensions de meta: Dimensió Encàrrec Polític/Estratègic. Dimensió Usuari/Client. Dimensió Valors Organitzatius/RRHH. Dimensió Econòmica. Dimensió Encàrrec Polític/Estratègic Els indicadors de la dimensió Encàrrec Polític/Estratègic aporten informació de la qualitat del servei i del grau d acompliment dels objectius estratègics (impuls dels mercats, millora de condicions d accessibilitat, transmissió de valors i impacte). Impulsar l'ús dels mercats municipals 2007 Oferir un servei accessible als usuaris 2007 Nombre d'accions de dinamització anuals per mercat. 4,8 Habitants per nombre de mercats Encàrrec polític Total inversions (darrers 5 anys) per M² de superfície total Facturació mitjana anual dels paradistes per parada oberta 310 M² de superfície comercial per cada 1000 Nombre de places d'aparcament rotarori disponibles (a un màxim de 100 metres del mercat) per cada 100 M² de superfície comercial 55 4,9 Usuaris del mercat per nombre d' de la població 20,5 Fomentar els valors socials i mediambientals als mercats 2007 Reforçar l'impacte del mercat en l'entorn 2007 Encàrrec polític % de persones ocupades amb alguna discapacitat sobre el total de persones ocupades al mercat % de tones de recollida selectiva respecte el total de tones de brossa recollides al mercat 12,1 % 23,0 % Nombre d'establiments d'influència per parada oberta % d'establiments d'influència que són d'alimentació % de mercats integrats en plans de dinamització respecte el nombre total de mercats 2,1 18,2 % 21 % Nombre de dies setmanals amb mercats no sedentaris al voltant del mercat per mercat 0,8 % de mercats que es troben en zones vianantitzades sobre el total de mercats 38 % Conclusions 266

5 A la segona edició del cercle de mercats s han introduït indicadors nous i s ha modificat la fórmula de càlcul d alguns indicadors de la primera edició. Indicadors nous: Els resultats de l any 2007 reflecteixen que cada mercat té 4,9 places d aparcament rotatori al seu voltant, per cada 100 m² de superfície comercial. L any 2006, el resultat era de 9,01 places per cada 100 m² de superfície comercial, però hi havia incloses les places lliures. Per tant, podem concloure que més de la meitat de les places que hi ha al voltant del mercat són de rotació. Disposem, per primera vegada, de dades sobre el nombre d usuaris als mercats (3 municipis han donat la resposta). A partir dels resultats expressats, concloem que cada habitant compra al mercat municipal 20,5 vegades a l any. Un 18,2% dels establiments d influència dels mercats són d alimentació. La mitjana de dies amb mercat no sedentari al voltant dels mercats no arriba a 1 (0,8 dies). Un 38% dels mercats municipals es troben ubicats en zones vianantitzades, és a dir, que poc més d 1 de cada 3 mercats tenen almenys la meitat de les façanes exteriors situades en un carrer vianantitzat. Des d una perspectiva temporal, comparem els resultats de l any 2006 i de l any Impulsar l'ús dels mercats municipals Oferir un servei accessible als usuaris Encàrrec polític Nombre d'accions de dinamització anuals per mercat. Total inversions (darrers 5 anys) per M² de superfície total Facturació mitjana anual dels paradistes per parada oberta 4, Habitants per nombre de mercats M² de superfície comercial per cada Nombre de places d'aparcament rotarori disponibles (a un màxim de 100 metres del mercat) per cada 100 M² de superfície comercial Usuaris del mercat per nombre d' de la població 57 4,9 20,5 Fomentar els valors socials i mediambientals als mercats Reforçar l'impacte del mercat en l'entorn Encàrrec polític % de persones ocupades amb alguna discapacitat sobre el total de persones ocupades al mercat % de tones de recollida selectiva respecte el total de tones de brossa recollides al mercat 12,1 % Nombre d'establiments d'influència per 2,1 9,6 % parada oberta 2,0 23,0 % % d'establiments d'influència que són 18,2 % 18,6 % d'alimentació % de mercats integrats en plans de dinamització respecte el nombre total de 21 % mercats 17 % Nombre de dies setmanals amb mercats no sedentaris al voltant del mercat per mercat 0,80 % de mercats que es troben en zones vianantitzades sobre el total de mercats 38 % Conclusions 267

6 Les inversions han incrementat en 40 per m² de superfície comercial amb la introducció de 13 municipis nous, amb la qual cosa es constata l esforç municipal que s està fent per remodelar l estructura física i funcional dels mercats durant els últims anys. La ràtio per nombre de mercats no varia significativament entre les dues edicions. Aproximadament, els municipis de la província de Barcelona tenen de mitjana 1 mercat municipal cada Un 44% dels municipis fan (han subministrat dades) recollida selectiva (11 de 25 municipis), durant l edició de 2006 eren un 27% (3 d 11 municipis). Amb tot, el percentatge de tones de recollida selectiva ha assolit el 23%. % de tones de recollida selectiva respecte el total de tones de brossa recollides al mercat ,6% 23% Aquest percentatge de recollida selectiva és inferior al d un centre comercial de la província de Barcelona, que fins el 2005 reciclaven un 31% del total de residus generats anualment. L any 2008 reciclen, aproximadament, un 40% dels residus generats. Hi ha poca variació en el nombre d establiments d influència entre el 2006 i el 2007, al voltant de 2 establiments per parada oberta. El nombre de mercats integrats en plans de dinamització passa d un 17% a un 21%. El que comporta que: o 5 municipis tenen tots els mercats integrats en plans de dinamització. o 3 municipis tenen algun dels seus mercats integrats en plans de dinamització. o 17 municipis no tenen cap mercat integrat en plans de dinamització. Conclusions 268

7 Des d una perspectiva per trams de població, cal destacar que: Impulsar l'ús dels mercats municipals Oferir un servei accessible als usuaris Nombre d'accions de dinamització anuals per mercat. 4,8 4,9 Habitants per nombre de mercats Encàrrec polític Total inversions (darrers 5 anys) per M² de superfície total Facturació mitjana anual dels paradistes per parada oberta M² de superfície comercial per cada 1000 Nombre de places d'aparcament rotarori disponibles (a un màxim de 100 metres del mercat) per cada 100 M² de superfície comercial ,4 7,0 Usuaris del mercat per nombre d' de la població 20,5 Fomentar els valors socials i mediambientals als mercats Reforçar l'impacte del mercat en l'entorn Encàrrec polític % de persones ocupades amb alguna discapacitat sobre el total de persones ocupades al mercat % de tones de recollida selectiva respecte el total de tones de brossa recollides al mercat 11,9 % 12,9 % 20,4 % 35,3 % Nombre d'establiments d'influència per parada oberta % d'establiments d'influència que són d'alimentació % de mercats integrats en plans de dinamització respecte el nombre total de mercats 2,1 2,4 20,5 % 9,7 % 18 % 30 % Nombre de dies setmanals amb mercats no sedentaris al voltant del mercat per mercat 0,8 0,8 % de mercats que es troben en zones vianantitzades sobre el total de mercats 42 % 22 % Municipis de a Els mercats fan 4,9 accions de dinamització anuals. Municipis de més de Els mercats fan 4,8 accions de dinamització anuals. Comparativa No hi ha diferències significatives entre els municipis. Inverteixen 469 per m² de superfície total. Inverteixen 274 per m² de superfície total. Els municipis de a fan un 71% més d inversions, que representen 159 per sobre la mitjana global i gairebé 200 per sobre de la mitjana dels municipis de més de Conclusions 269

8 Total inversions (darrers 5 anys) per M² de superfície total municipis de a municipis de més de Municipis de a Tenen 1 mercat cada Tenen 70 m² de superfície comercial per cada Municipis de més de Tenen 1 mercat cada Tenen 53 m² de superfície comercial per cada Comparativa Els municipis de a donen una cobertura, en termes de servei de mercat, més gran a la seva població. Tenen 7 places d aparcament de rotació per cada 100 m² de superfície comercial. Tenen 4,4 places d aparcament de rotació per cada 100 m² de superfície comercial. Els municipis de a tenen una dotació de places d aparcament de rotació per cada 100 m² de superfície comercial, un 59% superior que en els municipis de més de Als mercats es fa un 35,3% de recollida selectiva. Als mercats es fa un 20,4% de recollida selectiva. L esforç en recollida selectiva és un 73% superior en els municipis de a Els mercats tenen 2,4 establiments d influència (a 100 metres del mercat). Els mercats tenen 2,1 establiments d influència (a 100 metres del mercat). No hi ha diferències significatives entre els municipis segons tram de població. Un 30% dels mercats estan integrats en plans de dinamització comercial. Un 18% del mercats estan integrats en plans de dinamització. Els mercats dels municipis de a tenen un percentatge més elevat de mercats integrats en plans de dinamització. Conclusions 270

9 Dimensió Usuari/Client Els indicadors de la dimensió Usuari/Client estan relacionats amb l ús que fan els usuaris/clients del mercat, i en valoren la seva satisfacció. Oferir un mix comercial equilibrat 2007 Promoure els serveis de mercat a la clientela 2007 % del sector peix i marisc (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda 7,7 % Nombre d'hores que obre el mercat a les tardes per setmana i per mercat 9,1 % del sector carnisseria, polleria, ous i caça (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda 10,9 % Nombre de tardes que obre el mercat per setmana i per mercat 2,0 Usuari / Client % del sector xarcuteria i cansaladeria (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda % del sector fruites i verdures (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda % del sector altres alimentaris (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda 8,9 % % de parades obertes a la tarda sobre el total de parades 17 % 9,2 % % de serveis a la clientela als mercats 31 % 26,9 % % de parades on es pot pagar amb targeta respecte el total de parades 31 % % del sector bar i restauració (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda 6,0 % % del sector altres no alimentaris (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda 13,2 % % de superficie de venda de parades tancades (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda 17,3 % Milllorar l'ús de l'espai al mercat per oferir un millor servei 2007 Oferir un servei de qualitat als mercats 2007 Mitjana (en M²) de superfície de venda a les parades per parada 14,4 Grau de satisfacció dels usuaris % de parades obertes sobre el total de parades 70 % M² de superfície de venda a les parades per nombre total de treballadors de les parades 9,0 Usuari / Client % de superfície comercial sobre superfície total % de M² de superfície de magatzems i cambres frigorífiques sobre M² de superfície total % de serveis per al personal als mercats 55 % 12 % 52 % Nombre anual d'actes d'inspecció sanitària per cada 100 parades obertes Nombre anual d'hores d'inspecció sanitària per cada 100 parades obertes 10,4 71,0 Indicadors nous: Els mercats municipals tenen, de mitjana, un 12% de la superfície total destinada als magatzems i a les cambres frigorífiques. Aquest indicador, per tant, analitza la distribució de la superfície total dels mercats. S ha incorporat un nou indicador per obtenir informació sobre els serveis que el mercat ofereix als/les treballadors/es. En aquesta edició, els resultats indiquen que dels 8 serveis definits com a necessaris per garantir un bon servei, avui dia, els mercats n ofereixen de mitjana un 52%. Conclusions 271

10 Els centres comercials més moderns de la província de Barcelona presten fins a un total de 20 serveis, entre els quals destaquen els següents: aparcament, carrets de compra, cabina d Internet, cabina telefònica, caixer automàtic, escales mecàniques, ascensors, estacionament propi per a bicicletes, punt d informació, rampes d accés, sala de lactància, serveis per a discapacitats, zona Wifi, terrassa oberta i zona infantil exterior. Molts d aquests serveis ja els presten els mercats municipals. A cada parada hi ha 1 treballador/a per cada 9 m² de superfície de venda a les parades. En aquest sentit, si tenim en compte que cada parada té de mitjana 14,4 m², el resultat és que hi ha 1,6 treballadors/es per parada. Per valorar el control de la qualitat del servei, s han introduït dos indicadors que mesuren l esforç en matèria d inspecció sanitària. Concretament, hi ha hagut de mitjana 10,4 actes d inspecció sanitària i 71 hores anuals d inspecció per cada 100 parades obertes, independentment que aquestes s hagin traduït en actes o no. En últim lloc, destaquem que l indicador percentatge de serveis destinats a la clientela ha modificat la seva fórmula de càlcul, així es valora en funció de 15 serveis possibles i no de 7 com passava a la primera edició. D aquesta manera, l any 2007, tot i introduir 8 nous serveis, els municipis han respost que n ofereixen un 31% del total, el mateix percentatge de l any Aquesta situació, per tant, ens indica que la incorporació de 13 municipis nous ha implicat una millora en el valor de l indicador i demostra que s està fent un esforç per potenciar els serveis a la clientela. Des d una perspectiva d evolució temporal entre el 2006 i el 2007, cal destacar que: Usuari / Client Oferir un mix comercial equilibrat % del sector peix i marisc (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda % del sector carnisseria, polleria, ous i caça (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda % del sector xarcuteria i cansaladeria (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda % del sector fruites i verdures (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda % del sector altres alimentaris (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda % del sector bar i restauració (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda % del sector altres no alimentaris (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda % de superficie de venda de parades tancades (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda Promoure els serveis de mercat a la clientela 7,7 % Nombre d'hores que obre el mercat a 9,1 7,4 % les tardes per setmana i per mercat 8,7 10,9 % Nombre de tardes que obre el mercat 2,0 10,2 % per setmana i per mercat 2,0 8,9 % % de parades obertes a la tarda sobre 17 % 9,1 % el total de parades 16 % 9,2 % 31 % % de serveis a la clientela als mercats 8,5 % 26,9 % % de parades on es pot pagar amb 31 % 20,8 % targeta respecte el total de parades 28 % 6,0 % 6,7 % 13,2 % 13,5 % 17,3 % 23,7 % Conclusions 272

11 Usuari / Client Milllorar l'ús de l'espai al mercat per oferir un millor servei Mitjana (en M²) de superfície de venda a les parades per parada % de parades obertes sobre el total de parades % de superfície comercial sobre superfície total % de M² de superfície de magatzems i cambres frigorífiques sobre M² de superfície total % de serveis per al personal als mercats Oferir un servei de qualitat als mercats 14,4 Grau de satisfacció dels usuaris 14,2 70 % M² de superfície de venda a les 9,0 parades per nombre total de 72 % treballadors de les parades 55 % Nombre anual d'actes d'inspecció 10,4 50 % sanitària per cada 100 parades obertes 12 % Nombre anual d'hores d'inspecció 71,0 sanitària per cada 100 parades obertes 52 % El mix comercial es manté estable pel que fa als sectors d activitat, exceptuant que: o El sector altres alimentaris ha incrementat en un 29,3% els m² de superfície de venda, situació que s explica perquè dels 13 municipis que s han incorporat a la segona edició n hi ha 4 que tenen un autoservei a l interior del mercat: Martorell: m². Ripollet: m². Sant Joan Despí: 700 m². Vilafranca del Penedès: m². o La superfície de parades tancades ha baixat 6 punts percentuals, situació que indica una major racionalització de l espai de les parades i, per tant, una aposta per tenir el menor nombre de metres sense activitat. Aquesta situació és la que explica que, tot i que hi hagi un percentatge menor de parades obertes sobre el total de parades (l any 2006 el percentatge de parades obertes era del 72% i l any 2007 del 70%), la superfície de les parades tancades sigui inferior. Conclusions 273

12 Mix comercial: m² dels diferents sectors sobre el total de m² de superfície de venda parades tancades; 23,7 % sector peix i marisc; 7,4 % sector carnisseria, polleria, ous i caça ; 10,2 % sector xarcuteria i cansaladeria; 9,1 % sector altres no alimentaris; 13,5 % sector bar i restauració; 6,7 % sector altres alimentaris; 20,8 % sector fruites i verdures; 8,5 % Mix comercial: m² dels diferents sectors sobre el total de m² de superfície de venda sector carnisseria, polleria, ous i caça ; 10,9 % sector peix i marisc; parades tancades; 7,7 % 17,3 % sector altres no alimentaris; 13,2 % sector xarcuteria i cansaladeria; 8,9 % sector bar i restauració; 6,0 % sector altres alimentaris; 26,9 % sector fruites i verdures; 9,2 % % de parades obertes sobre el total de parades % 70% No hi ha hagut canvis significatius pel que fa al servei que ofereix el mercat per la tarda. En aquest sentit, els indicadors que mesuren aquesta situació reflecteixen que: o Els mercats obren, de mitjana, 2 tardes a la setmana. En aquest cas, no hi ha hagut variació entre el 2006 i el Concretament el 2007 hi ha: Conclusions 274

13 10 municipis que els mercats obren menys de 2 tardes a la setmana. 6 municipis que els mercats obren 2 tardes a la setmana. 9 municipis que els mercats obren més de 2 tardes a la setmana, dels quals 4 obren més de 4 tardes. Hi ha un municipi que obre 6 tardes a la setmana. Nombre de municipis segons dies que els mercats obren a la tarda (2007) obren menys de 2 tardes obren 2 tardes obren més 2 de tardes o El nombre d hores que obren els mercats a la tarda ha augmentat un 5% entre el 2006 i el 2007, tot passant de 8,7 a 9,1 hores. o El percentatge de parades que obren a la tarda ha augmentat un 1% en relació al 2006 (passa del 16% al 17%). Amb tot, l any 2007 hi ha: 18 municipis que tenen més d un 20% de parades obertes a la tarda. 8 municipis que tenen més d un 50% de parades obertes a la tarda. El percentatge de parades on es pot pagar amb targeta ha augmentat del 28% al 31% i indica l esforç fet per donar aquest servei. Concretament, l any 2007 hi ha: o 13 municipis en que més d un 40% de les parades tenen aquest servei. o 4 municipis que superen el 70% de parades amb aquest servei. o 1 municipi té el 100% de parades amb el servei de pagament per targeta. Conclusions 275

14 Des d una perspectiva per trams de població, cal destacar que: Oferir un mix comercial equilibrat Promoure els serveis de mercat a la clientela % del sector peix i marisc (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda 7,6 % 7,8 % Nombre d'hores que obre el mercat a les tardes per setmana i per mercat 8,0 13,5 % del sector carnisseria, polleria, ous i caça (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda 11,2 % 9,8 % Nombre de tardes que obre el mercat per setmana i per mercat 1,7 3,2 Usuari / Client % del sector xarcuteria i cansaladeria (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda % del sector fruites i verdures (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda % del sector altres alimentaris (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda 9,0 % 8,1 % % de parades obertes a la tarda sobre el total de parades 15 % 45 % 10,0 % 5,4 % % de serveis a la clientela als mercats 31 % 29 % 24,0 % 40,2 % % de parades on es pot pagar amb targeta respecte el total de parades 26 % 57 % % del sector bar i restauració (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda 5,5 % 8,4 % % del sector altres no alimentaris (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda 13,6 % 11,5 % % de superficie de venda de parades tancades (en M²) sobre el total de M² de superfície de venda 19,0 % 9,4 % Milllorar l'ús de l'espai al mercat per oferir un millor servei Oferir un servei de qualitat als mercats Mitjana (en M²) de superfície de venda a les parades per parada 13,9 17,8 Grau de satisfacció dels usuaris % de parades obertes sobre el total de parades 68 % 82 % M² de superfície de venda a les parades per nombre total de treballadors de les parades 9,0 9,0 Usuari / Client % de superfície comercial sobre superfície total % de M² de superfície de magatzems i cambres frigorífiques sobre M² de superfície total % de serveis per al personal als mercats 56 % 52 % 12 % 11 % 52 % 53 % Nombre anual d'actes d'inspecció sanitària per cada 100 parades obertes Nombre anual d'hores d'inspecció sanitària per cada 100 parades obertes 8,4 18,8 68,1 81,7 Municipis de a El sector altres alimentaris (autoserveis i altres productes com pesca salada, conserves i establiments de plats preparats), representa el 40,2% del mix comercial. Municipis de més de El sector altres alimentaris (autoserveis i altres productes com pesca salada, conserves i establiments de plats preparats) representa el 24% del mix comercial. Comparativa Els autoserveis tenen un impacte més gran sobre el mix comercial en els mercats dels municipis de a La superfície de venda de parades tancades representa el 9,4% del mix comercial. La superfície de venda de parades tancades representa el 19% del mix comercial. Els municipis de a tenen menys superfície inactiva. Conclusions 276

15 Mix comercial per trams de població: m² dels diferents sectors sobre el total de m² de superfície de venda 45,0 % 40,0 % 35,0 % 30,0 % municipis de més de ,0 % 20,0 % 15,0 % 10,0 % 5,0 % 0,0 % 7,6 % 7,8 % sector peix i marisc 11,2 % sector carnisseria, polleria, ous i caça 9,8 % 9,0 % 8,1 % 10,0 % sector xarcuteria i cansaladeria 5,4 % sector fruites i verdures 24,0 % 40,2 % sector altres alimentaris 5,5 % 8,4 % sector bar i restauració 13,6 % 11,5 % sector altres no alimentaris 19,0 % 9,4 % parades tancades municipis de a Municipis de a Els mercats obren 3,2 tardes a la setmana, durant 13,5 hores a la setmana, amb un 45% de parades obertes. Municipis de més de Els mercats obren 1,7 tardes a la setmana, durant 8 hores a la setmana, amb un 15% de parades obertes. Comparativa Els mercats dels municipis de a ofereixen un millor servei per la tarda. Concretament: o Obren 1,5 dies més. o Obren 5,5 hores més. o Obren un 30% més de parades a la tarda. Un 57% de parades accepten la targeta com a mitjà de pagament. Un 26% de parades accepten la targeta com a mitjà de pagament. Els mercats dels municipis de a tenen més parades en que es pot pagar amb targeta, concretament un 31% superior. Conclusions 277

16 Municipis de a Els mercats tenen un 82% de les parades obertes. Municipis de més de Els mercats tenen un 68% de les parades obertes. Comparativa Els municipis de a tenen un percentatge de parades obertes superior a la mitjana (un 12% superior a la mitjana global i un 14% superior als municipis de més de ). % de parades obertes sobre el total de parades % 68% 0 municipis de a municipis de més de Dimensió Valors Organitzatius/RRHH Els indicadors de la dimensió Valors Organitzatius/Recursos Humans estan relacionats amb el model organitzatiu i de gestió (forma de gestió, retribucions, acompliment de normativa de règim intern o de formació del personal). Valors Organitzatius / RRHH Gestionar el servei amb les diverses formes de gestió Gestió directa (%) (Ajuntament, OOAA, Empreses municipals) Gestió indirecta (%) (concessió, altres) % de treballadors/es municipals respecte el nombre total de persones ocupades al mercat Preu mig de rescat per any de concessió restant per M² superfície de venda a les parades % Promoure un clima laboral positiu per als treballadors % d'hores de baixa sobre total d'hores laborals dels treballadors/es municipals ,6 % 28 % Salari brut d'un peó de mercat % Nombre d'hores anuals laborals de peó de mercat i treballadors de neteja per cada 100 M² de superfície total 119 Conclusions 278

17 Valors Organitzatius / RRHH Grau d'acompliment de la normativa 2007 Expedients sancionadors per mercat 0,98 % Expedients executats sobre expedients sancionadors 46 % Millorar les habilitats dels treballadors Hores anuals de formació realitzades per persona ocupada al mercat % de persones ocupades al mercat assistents a cursos % de treballadors de les parades assistents a cursos ,1 35 % 16 % En aquesta segona edició s han introduït 2 indicadors nous i se n han modificat dos de la primera edició. Indicadors nous: El preu mig de rescat de les parades per any restant de concessió és de /m² de superfície de venda a les parades. Amb tot, només 6 municipis dels 25 disposen de la dada. Avui dia, els peons de mercat i treballadors/es de neteja als mercats dediquen 119 hores anuals laborals per cada 100 m² de superfície total. Un 35% de les persones ocupades al mercat han assistit a algun curs de formació específica. Un 16% dels treballadors/es de les parades han assistit, durant el 2007, a alguna formació. Concretament, l any 2007 hi ha: o 10 mercats en que els/les treballadors/es de les parades no han fet formació. o 3 mercats en que més d un 60% dels/les treballadors/es de les parades han fet formació. Des d una perspectiva d evolució temporal entre el 2006 i el 2007, cal destacar que: Valors Organitzatius / RRHH Gestionar el servei amb les diverses formes de gestió Gestió directa (%) (Ajuntament, OOAA, Empreses municipals) Gestió indirecta (%) (concessió, altres) % de treballadors/es municipals respecte el nombre total de persones ocupades al mercat Preu mig de rescat per any de concessió restant per M² superfície de venda a les parades Promoure un clima laboral positiu per als treballadors 72 % % d'hores de baixa sobre total d'hores 4,6 % 23 % laborals dels treballadors/es municipals 3,6 % 28 % Salari brut d'un peó de mercat % % Nombre d'hores anuals laborals de peó 119 de mercat i treballadors de neteja per 72 % cada 100 M² de superfície total Conclusions 279

18 Valors Organitzatius / RRHH Grau d'acompliment de la normativa Expedients sancionadors per mercat % Expedients executats sobre expedients sancionadors Millorar les habilitats dels treballadors 0,98 Hores anuals de formació realitzades 10,1 1,10 per persona ocupada al mercat 11,9 46 % 35 % % de persones ocupades al mercat 47 % assistents a cursos % de treballadors de les parades assistents a cursos 16 % Hi ha hagut un canvi important en la forma de gestió dels mercats. L any 2006 la gestió era 77% indirecta mentre que l any 2007 és 72% de gestió directa. Aquest canvi de tendència s explica per la inclusió de municipis amb gestió directa que tenen molt pressupost per al funcionament de mercats (recordem que el mètode per determinar el tipus de gestió es fa en base al pressupost, és a dir, tenint en compte qui assumeix el cost, si l Ajuntament o els concessionaris). Només 6 municipis tenen un sistema de gestió indirecta superior al 50%, per a la resta de casos predomina el sistema de gestió directa. No hi ha modificacions rellevants pel que fa al percentatge de treballadors/es municipals respecte el total de persones ocupades al servei de mercats (78% l any 2007 i 72% l any 2006). % de treballadors/es municipals respecte el nombre total de persones ocupades al mercat % 78% Hi ha hagut un lleuger increment del percentatge d hores de baixa sobre el total d hores laborals dels treballadors/es municipals, que ha passat del 3,6% al 4,6%. Hi ha hagut una disminució de les hores anuals de formació realitzades per persona ocupada al mercat, que passa de 11,9 a 10,1 hores anuals, que equival a una disminució del 15% entre el 2006 i el Conclusions 280

19 Des d una perspectiva per trams de població, cal destacar que: Valors Organitzatius / RRHH Gestionar el servei amb les diverses formes de gestió Gestió directa (%) (Ajuntament, OOAA, Empreses municipals) Gestió indirecta (%) (concessió, altres) % de treballadors/es municipals respecte el nombre total de persones ocupades al mercat Preu mig de rescat per any de concessió restant per M² superfície de venda a les parades % 46 % Promoure un clima laboral positiu per als treballadors % d'hores de baixa sobre total d'hores laborals dels treballadors/es municipals ,0 % 3,0 % 24 % 54 % Salari brut d'un peó de mercat % 80 % Nombre d'hores anuals laborals de peó de mercat i treballadors de neteja per cada 100 M² de superfície total Valors Organitzatius / RRHH Grau d'acompliment de la normativa Expedients sancionadors per mercat 1,13 0,33 % Expedients executats sobre expedients sancionadors 44 % 67 % Millorar les habilitats dels treballadors Hores anuals de formació realitzades per persona ocupada al mercat % de persones ocupades al mercat assistents a cursos % de treballadors de les parades assistents a cursos ,3 26,5 32 % 53 % 17 % 13 % Municipis de a Municipis de més de Comparativa Els mercats tenen una gestió 46% directa i 54% indirecta. Els mercats tenen una gestió 76% directa i 24% indirecta. Els municipis de més de tenen com a forma de gestió predominant la gestió directa. Tipus de gestió 100 % 75 % 50 % 25 % 0 % 46 % 54 % municipis de a % 24 % municipis de més de Gestió directa (%) (Ajuntament, OOAA, Empreses municipals) Gestió indirecta (%) (concessió, altres) Conclusions 281

20 Municipis de a Els peons de mercat i treballadors/es de neteja dediquen 96 hores anuals per cada 100 m² de superfície comercial. Municipis de més de Els peons de mercat i treballadors/es de neteja dediquen 124 hores anuals per cada 100 m² de superfície comercial. Comparativa Els mercats dels municipis de més de dediquen 28 hores més a l any a tasques de peó de mercat i neteja. Les persones ocupades al mercat fan 26,5 hores de formació anuals. Les persones ocupades al mercat fan 7,3 hores de formació anuals. Les persones ocupades al mercat dels municipis de a fan 19 hores de formació més a l any. Un 13% de treballadors/es de les parades assisteixen a cursos. Un 17% de treballadors/es de les parades assisteixen a cursos. El percentatge de treballadors/es de les parades que assisteixen a cursos és un 4% superior en els municipis de més de Des d una perspectiva transversal, cal destacar que: El servei de mercats és un dels 7 serveis municipals en que part de la seva gestió és indirecta. Els serveis d escoles bressol, residus i neteja viària tenen percentatges de gestió indirecta superiors a la dels mercats. % de finançament 100% 80% 60% 40% 20% 17% 82% 27% 71% 36% 61% 60% 40% 33% 34% 34% 54% 50% 15% 31% 23% 28% 60% 62% 40% 38% 100% 0% Residus Esports Mercats Policia Local Escoles Bressol Espais Escènics Escoles de Música Biblioteques Serveis Socials Neteja viària % per quotes, taxes o preus públics % d'altres institucions % de l'ajuntament Conclusions 282

21 Pel que fa al nombre d hores de baixa dels/les treballadors/es municipals del servei de mercats, el valor és molt similar a la resta de serveis locals que participen als Cercles de Comparació Intermunicipals, a excepció de dos casos extrems: policia local amb un 10,8% i espais escènics amb un 0,9%. % d'hores de baixa 12 % 10 % 8 % 6 % 10,8 % 4 % 2 % 0 % 5,6 % 5,4 % 5,1 % 4,9 % 4,6 % 4,5 % 4,3 % 2,4 % 0,9 % El sou base brut d un peó de mercat és el més baix de tots els serveis. Per a la majoria de casos, el perfil laboral té un grau de formació superior, fet que explicaria les diferències retributives. De tots els serveis, els que tenen una similitud més gran són els de residus i neteja viària amb valors, encara que superiors, més similars als de peó de mercat. Sou brut base (sou base + complement de destí + complement específic) Tècnic de cultura Educador Social Docent d'escola de Música Agent de Policia Local Docent d'escola Bressol Peó de Gestió de Residus Tècnic auxiliar de Biblioteca Monitor d'esports Peó de Neteja viària Peó de Mercat Policia Local Serveis Socials (EBASP) Neteja Viària Escola Bressol Esports Mercats Residus Biblioteques Escoles de Música Espais Escènics Conclusions 283

22 Hi ha un nombre baix d hores de formació per treballador/a en relació a la resta de serveis que participen als Cercles de Comparació Intermunicipals. Només neteja viària i residus fan menys formació. Hores de formació anuals per treballador/a , ,2 24, ,1 10,7 10,1 4,5 3,4 Escola Bressol Serveis Socials (EBASP) Policia Local Escoles de Música Biblioteques Espais Escènics Esports Mercats Neteja Viària Residus Dimensió Econòmica Els indicadors de la dimensió Econòmica expressen l ús dels recursos necessaris per donar el servei, els seus costos associats, així com les fonts de finançament del servei. Disposar dels recursos adequats 2007 Despesa corrent del servei per habitant 5,8 Finançar adequadament els recursos % d'autofinançament per taxes, preus públics o quotes d'associacions de paradistes ,5 % Economia % de la despesa corrent sobre el pressupost corrent municipal 0,8 % % de finançament per part d'altres institucions % de finançament per part de l'ajuntament 3,4 % 36,1 % Gestionar adequadament els recursos 2007 Oferir el servei a uns costos unitaris adequats 2007 Despesa de manteniment per M² de superfície total 14,1 Despesa corrent del servei per M² de superfície total 57,0 Economia Despesa de subministraments per M² de superfície total % de la despesa en personal sobre la despesa corrent del servei % de la despesa en accions de dinamització sobre la despesa corrent del servei 10,7 39 % 7 % Despesa corrent del servei per hora d'obertura anual per mercat Preu mig de repercussió al concessionari per reformes integrals al mercat per M² de superfície de venda a les parades % mig de la despesa que es repercuteix al concessionari per reforma (total o parcial) al mercat 67, % Conclusions 284

23 Indicadors nous: Obrir les instal lacions dels mercats municipals comporta una despesa corrent aproximada de 67 l hora. El preu mig de repercussió al concessionari, quan hi ha reformes integrals als mercats, és de /m² de superfície de venda a les parades. En aquesta edició, 7 municipis han donat la dada. El percentatge mig de despesa per reformes (totals o parcials) de repercussió als concessionaris és del 44%. Des d una perspectiva d evolució temporal entre el 2006 i el 2007, cal destacar que: Economia Disposar dels recursos adequats Despesa corrent del servei per habitant % de la despesa corrent sobre el pressupost corrent municipal Finançar adequadament els recursos 5,8 % d'autofinançament per taxes, preus 60,5 % públics o quotes d'associacions de 5,4 paradistes 76,9 % 0,8 % % de finançament per part d'altres 3,4 % 0,8 % institucions 1,2 % % de finançament per part de l'ajuntament 36,1 % 22,1 % Economia Gestionar adequadament els recursos Despesa de manteniment per M² de superfície total Despesa de subministraments per M² de superfície total % de la despesa en personal sobre la despesa corrent del servei % de la despesa en accions de dinamització sobre la despesa corrent del servei Oferir el servei a uns costos unitaris adequats 14,1 Despesa corrent del servei per M² de 57,0 15,2 superfície total 47,0 10,7 Despesa corrent del servei per hora 67,1 8,2 d'obertura anual per mercat 39 % Preu mig de repercussió al concessionari per reformes integrals al 40 % mercat per M² de superfície de venda a les parades 7 % % mig de la despesa que es repercuteix 44 % al concessionari per reforma (total o 10 % parcial) al mercat El servei de mercats municipals costa (despesa corrent) 5,8 euros anuals a cada habitant, i aquesta despesa representa un 0,8% dels pressupostos municipals. En aquest sentit, hi ha hagut un lleuger increment del 7%. L any 2007, el percentatge d autofinançament per les quotes que paguen els concessionaris és del 60,5%, valor 16 punts percentuals inferior que l any Conclusions 285

24 Forma de finançament del servei ,9% 60,5% 1,21% 22,1% 3,4% ,1% % d'autofinançament per taxes, preus públics o quotes d'associacions de paradistes % de finançament per part d'altres institucions % de finançament per part de l'ajuntament La despesa de manteniment per m² de superfície total s ha reduït lleugerament durant el La despesa de subministraments per m² de superfície total s ha incrementat durant el 2007 en 2,5, que implica un augment del 30%. El percentatge de la despesa en personal sobre la despesa corrent del servei no varia significativament entre les dues edicions i es manté al voltant del 40%. Durant el 2007, el percentatge de la despesa en accions de dinamització sobre la despesa corrent del servei ha disminuït un 3%, tot passant del 10% al 7%. Des d una perspectiva per trams de població, cal destacar que: Disposar dels recursos adequats Finançar adequadament els recursos Economia Despesa corrent del servei per habitant 5,7 6,3 % de la despesa corrent sobre el pressupost corrent municipal 0,7 % 0,8 % % d'autofinançament per taxes, preus públics o quotes d'associacions de paradistes % de finançament per part d'altres institucions % de finançament per part de l'ajuntament 59,7 % 64,9 % 3,9 % 0,8 % 36,4 % 34,2 % Gestionar adequadament els recursos Oferir el servei a uns costos unitaris adequats Despesa de manteniment per M² de superfície total 13,4 16,8 Despesa corrent del servei per M² de superfície total 59,4 46,6 Economia Despesa de subministraments per M² de superfície total % de la despesa en personal sobre la despesa corrent del servei % de la despesa en accions de dinamització sobre la despesa corrent del servei 11,1 8,5 39 % 36 % 7 % 9 % Despesa corrent del servei per hora d'obertura anual per mercat Preu mig de repercussió al concessionari per reformes integrals al mercat per M² de superfície de venda a les parades % mig de la despesa que es repercuteix al concessionari per reforma (total o parcial) al mercat 77,2 39, % 100 % Conclusions 286

25 Municipis de a Els mercats tenen una despesa corrent de 6,3 per habitant. Municipis de més de Els mercats tenen una despesa corrent de 5,7 per habitant. Comparativa El cost unitari per habitant del servei de mercat és 0,6 superior en els municipis de a Despesa corrent del servei per habitant ,3 5, municipis de més de municipis de a El percentatge d autofinançament per quotes de paradistes és del 64,9%. El percentatge d autofinançament per quotes de paradistes és del 59,5%. El percentatge d autofinançament per quotes de paradistes és un 5,2% superior en els municipis de a Forma de finançament del servei ,9% 34,2% 0,8% municipis de a ,7% 3,9% 36,4% municipis de més de % d'autofinançament per taxes, preus públics o quotes d'associacions de paradistes % de finançament per part d'altres institucions % de finançament per part de l'ajuntament La despesa de manteniment per m² de superfície total és de 16,8. La despesa de manteniment per m² de superfície total és de 13,4. La despesa de manteniment per m² de superfície total és 3,4 superior en els municipis de a Conclusions 287

26 Municipis de a La despesa de subministraments per m² de superfície total és de 8,5. Municipis de més de La despesa de subministraments per m² de superfície total és de 11,1. Comparativa La despesa de subministraments per m² de superfície total és 2,6 superior en els municipis de més de El cost/hora d obertura del mercat és de 39,6. El cost/hora d obertura del mercat és de 77,2. El cost/hora d obertura del mercat és 37,6 superior en el cas dels municipis de més de Despesa corrent del servei per hora d'obertura anual per mercat , ,6 0 municipis de a municipis de més de Des d una perspectiva transversal, cal destacar que: El servei de mercats té una despesa corrent per habitant inferior a tota la resta de serveis que participen als Cercles de Comparació Intermunicipals. Despesa corrent del servei per habitant ,40 55,80 54, ,00 26,80 18,60 13,70 11,90 8,70 5,80 Policia Local Residus Esports Neteja Viària Serveis Socials Escoles Bressol Escoles de Música Biblioteques Espais Escènics Mercats Conclusions 288

27 El servei de mercats és, després de residus i esports, el que té un percentatge més alt d autofinançament per quotes, taxes o preus públics. % de finançament 100% 80% 60% 40% 20% 17% 82% 27% 71% 36% 61% 60% 40% 33% 34% 34% 54% 50% 15% 23% 31% 28% 60% 62% 40% 38% 100% 0% Residus Esports Mercats Policia Local Escoles Bressol Espais Escènics Escoles de Música Biblioteques Serveis Socials Neteja viària % per quotes, taxes o preus públics % d'altres institucions % de l'ajuntament Conclusions 289

28

29 Conclusions finals Com a resum final de l edició de 2008 del Cercle de Comparació Intermunicipal de Mercats, presentem les principals conclusions sobre els indicadors de gestió de l any 2007, que reflecteixen la situació dels 48 mercats municipals que hi ha als 25 municipis que han participat en aquesta edició. Els municipis analitzats tenen, de mitjana, 1 mercat cada Als mercats municipals, es destinen 5,8 anuals per habitant en despesa corrent (sense incloure inversions). Aquesta despesa representa un 0,8% del pressupost corrent municipal. Obrir el mercat comporta una despesa corrent de 67 l hora. Un 60,5% de les despeses es financen amb les quotes dels paradistes/concessionaris. Al llarg dels últims 5 anys, s ha fet una inversió de 310 per m² de superfície total. Cada habitant compra al mercat municipal 20,5 vegades a l any. Els mercats municipals tenen un 70% de parades obertes i ocupen un 82,7% de la superfície de venda. Les parades tenen, de mitjana, 14,4 m² de superfície destinada a la venda. Un 31% de les parades accepten targeta com a mitjà de pagament. Les parades dels mercats tenen 1,6 treballadors/es. Els mercats obren, de mitjana, 2 tardes a la setmana. Un 23% de la recollida de brossa que es fa als mercats és recollida selectiva. Els mercats disposen de 4,9 places d aparcament de rotació per cada 100 m² de superfície comercial. Cada treballador/a al servei del mercat (no s inclouen paradistes ni treballadors/es de les parades) fa 10,1 hores de formació anuals. Un 16% dels/les paradistes assisteixen a cursos formatius. El preu mig de rescat per any de concessió restant per m² de superfície de venda a les parades és de Conclusions 290

30

31

32