Canvi climàtic III Informe del Grup Intergovernamental d Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC)

Transcripción

1 Canvi climàtic 2001 III Informe del Grup Intergovernamental d Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) 13 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

2 BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP: Canvi climàtic 2001 : III informe del Grup Intergovernamental d'experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). - (Col lecció documents ; 13) "Basat en un document elaborat per: Daniel L. Albritton... [et al.]"._ Resums dels informes presentats pels grups de treball I, II i III del Grup Intergovernamental d'experts sobre el Canvi Climàtic I. Albritton, Daniel L. (Daniel Lee), II. Delgado i Clos, Xavier, ed. III. Queralt, Arnau, ed. IV. Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático. Grupo de Trabajo I V. Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático. Grupo de Trabajo II VI. Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático. Grupo de Trabajo III VII. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (Catalunya) VIII. Catalunya. Departament de Medi Ambient IX. Col lecció: Documents (Catalunya. Departament de Medi Ambient) ; Canvis climàtics 2. Gasos d'efecte hivernacle - Aspectes ambientals Títol del document original: IPCC Third Report - Climate Change 2001 Intergovernamental Panel on Climate Change (2001) Canvi climàtic III Informe del Grup Intergovernamental d Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) d aquesta traducció, Generalitat de Catalunya (2003) La responsabilitat d aquesta traducció és exclusivament de la Generalitat de Catalunya Edició a cura de: Xavier Delgado i Clos i Arnau Queralt i Bassa Traducció: Traducciones y Tratamiento de la Documentación, S.L. Primera edició: juny de 2003 Tiratge: exemplars Disseny i producció gràfica: Fotogravats Barcino DL: B Aquesta publicació ha estat feta amb paper ecològic 100% (lliure de clor) estucat mat de 135 g i les cobertes en paper ecològic (lliure de clor) estucat mat de 250 g.

3 Canvi climàtic 2001 III Informe del Grup Intergovernamental d Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient Generalitat de Catalunya Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

4 ÍNDEX INTRODUCCIÓ...3 CANVI CLIMÀTIC 2001: LES BASES CIENTÍFIQUES Un corpus creixent d observacions dóna una visió col lectiva d un món que s està escalfant i d'altres canvis en el sistema climàtic La temperatura mitjana de superfície a escala global ha augmentat al voltant de 0,6º C al llarg del segle XX Les temperatures han augmentat durant les darreres quatre dècades en els 8 quilòmetres inferiors de l atmosfera La capa de neu i l extensió del gel han disminuït El nivell del mar mitjà mundial ha crescut i el contingut de calor de l oceà ha augmentat També s han donat canvis en altres aspectes importants del clima Sembla que alguns aspectes importants del clima no han canviat Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i aerosols derivats de les activitats humanes segueixen alterant l atmosfera de formes que s espera que afectaran el clima Les concentracions dels gasos amb efecte d hivernacle atmosfèrics i el seu forçament radiatiu han continuat creixent com a conseqüència de les activitats humanes Els aerosols antropogènics tenen una vida curta i la majoria generen un forçament radiatiu negatiu Els factors naturals han fet unes contribucions molt petites al forçament radiatiu al llarg del segle passat Ha augmentat la confiança en la capacitat dels models per projectar el clima futur Hi ha una evidència nova i més ferma que la major part de l escalfament observat al llarg dels darrers 50 anys es pot atribuir a les activitats humanes Les influències humanes continuaran canviant la composició atmosfèrica durant el segle XXI Gasos amb efecte d'hivernacle Aerosols Forçament radiatiu al llarg del segle XXI Es preveu que la temperatura mundial mitjana i el nivell del mar augmentaran en tots els escenaris SRES IPCC Temperatura Precipitacions Situacions extremes El Niño Monsons Circulació termohalina Neu i gel Nivell del mar El canvi climàtic antropogènic persistirà durant molts segles Calen més accions per tractar els buits que queden en la informació i la comprensió Els escenaris d emissions de l informe especial sobre escenaris d emissió (SRES) Informació font: Resum per als responsables de la política ambiental

5 CANVI CLIMÀTIC 2001: IMPACTES, ADAPTACIÓ I VULNERABILITAT Introducció Dades emergents Els recents canvis climàtics regionals, especialment els augments de temperatura, ja han afectat molts sistemes físics i biològics Hi ha indicacions preliminars que apunten que alguns sistemes humans s han vist afectats per recents increments de les inundacions i sequeres Els sistemes naturals són vulnerables al canvi climàtic, i alguns en quedaran irreversiblement danyats Molts sistemes humans són sensibles al canvi climàtic, i alguns hi són vulnerables Els canvis previstos en els extrems climàtics podrien tenir conseqüències importants El potencial d impactes a gran escala i possiblement irreversibles planteja uns riscs a hores d ara pendents de quantificació fiable L adaptació és una estratègia necessària a totes les escales per complementar els esforços de mitigació del canvi climàtic Els que compten amb menys recursos són els qui tenen menys capacitat d adaptació i els més vulnerables L adaptació, el desenvolupament sostenible i la potenciació de l equitat poden reforçar-se mútuament Efectes i vulnerabilitat dels sistemes naturals i humans Hidrologia i recursos hídrics Agricultura i seguretat alimentària Ecosistemes terrestres i d aigua dolça Zones costaneres i ecosistemes marins Salut humana Colonitzacions humanes, energia i indústria Assegurances i altres serveis financers La vulnerabilitat varia a través de les regions Millora de les valoracions dels impactes, vulnerabilitats i adaptació...51 CANVI CLIMÀTIC 2001: MITIGACIÓ Introducció La naturalesa del repte de la mitigació Opcions per limitar o reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i augmentar-ne les davallades Els costos i beneficis secundaris de les accions de mitigació Vies i mitjans per a la mitigació Llacunes de coneixement

6 INTRODUCCIÓ En els darrers anys s'ha posat de manifest, amb molt poc marge de dubte, que les activitats antròpiques produeixen canvis en els sistemes que determinen el clima de la Terra. Així doncs, es pot parlar de l'existència d'un canvi climàtic a escala global, lligat a les activitats humanes, que se superposa al canvi natural de les condicions climàtiques del planeta. Essencialment, aquest canvi té el seu origen en un conjunt de gasos amb efecte d'hivernacle (com, per exemple, el metà o el diòxid de carboni) emesos a l'atmosfera com a resultat de les pautes de comportament i consum de les societats del nostre planeta (especialment per al sector del transport, la indústria i l agricultura). Davant la complexitat del fenomen del canvi climàtic, l Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) van establir, l any 1988, el Grup Intergovernamental d Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), amb l objectiu de disposar d una font d informació, objectiva i àmpliament acceptada, sobre el canvi climàtic, les seves repercussions ambientals i socioeconòmiques i les opcions de resposta possibles. L IPCC neix, doncs, amb el mandat d avaluar a partir d una base exhaustiva, objectiva, oberta i transparenttota la informació rellevant en relació amb el canvi climàtic que es difon a nivell mundial. D aquesta manera, l IPCC ha esdevingut una institució de referència a escala internacional que proporciona assessorament científic, tècnic i socioeconòmic a la comunitat mundial i, en particular, a les Parts del Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic (CMCC). L IPCC s estructura a partir de tres grups de treball i un equip especial sobre inventaris nacionals de gasos amb efecte d hivernacle. Les àrees de treball de cada grup són les següents: Grup de Treball I: avaluació dels aspectes científics del canvi i el sistema climàtics. Grup de Treball II: estudi de les qüestions relatives a la vulnerabilitat dels éssers humans i els sistemes naturals davant el canvi climàtic, les seves conseqüències i la possibilitat d adaptació a aquests canvis. Grup de Treball III: avaluació de les possibilitats de limitar les emissions de gasos amb efecte d hivernacle i mitigar el canvi climàtic, incloent-hi l estudi d aspectes tècnics, econòmics i d implementació de les diferents opcions/accions de millora. Una de les tasques d aquests grups de treball és l elaboració periòdica d uns informes avaluatius que presenten l estat del coneixement sobre el canvi climàtic des d una perspectiva científica, tècnica i socioeconòmica. Des de la seva creació, l IPCC ha publicat tres informes (els anys 1990, 1995 i 2001), que han contribuït a confirmar l existència de bases científiques relatives al canvi climàtic i les preocupacions que aquest genera. També han estat documents de referència i de suport en els processos de negociació de la Conferència Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament (Rio de Janeiro, juny de 1992) i les successives conferències de les Parts Contractants del Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic. En aquest sentit, cal destacar que l informe de 1995 va contribuir a la redacció i aprovació del Protocol de Kyoto, l any 1997, en el marc de la 3a Conferència de les Parts. El tercer i últim informe d avaluació, publicat l any 2001, se centra en els resultats dels últims estudis realitzats des del 1995, prestant especial atenció a l àmbit regional. Presentat a la 7a Conferència de les Parts, l Informe s ha consolidat com una referència útil i d ús comú a l hora d extreure informació pertinent per a la formulació de polítiques de lluita contra el canvi climàtic i de mitigació dels seus efectes potencials. En aquest sentit, aquesta publicació presenta els resums per als responsables de polítiques que els diferents grups de treball van redactar per a l Informe 2001: Grup de Treball I: Canvi Climàtic 2001: La base científica Grup de Treball II: Canvi Climàtic 2001: Impactes, adaptació i vulnerabilitat Grup de Treball III: Canvi Climàtic 2001: Mitigació La publicació de la versió catalana d aquests informes coincideix amb l inici, l any 2003, de la preparació del Quart Informe d Avaluació, que l IPCC té previst presentar durant el

7 CANVI CLIMÀTIC 2001: les bases científiques Informe del Grup de Treball I del Grup d Experts Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic

8 Basat en un document elaborat per: Daniel L. Albritton, Myles R. Allen, Alfons P. M. Baede, John A. Church, Ulrich Cubasch, Dai Xiaosu, Ding Yihui, Dieter H. Ehhalt, Christopher K. Folland, Filippo Giorgi, Jonathan M. Gregory, David J. Griggs, Jim M. Haywood, Bruce Hewitson, John T. Houghton, Joanna I. House, Michael Hulme, Ivar Isaksen, Victor J. Jaramillo, Achuthan Jayaraman, Catherine A. Johnson, Fortunat Joos, Sylvie Joussaume, Thomas Karl, David J. Karoly, Haroon S. Kheshgi, Corrine Le Quéré, Kathy Maskell, Luis J. Mata, Bryant J. McAvaney, Mack McFarland, Linda O. Mearns, Gerald A. Meehl, L. Gylvan Meira-Filho, Valentin P. Meleshko, John F. B. Mitchell, Berrien Moore, Richard K. Mugara, Maria Noguer, Buruhani S. Nyenzi, Michael Oppenheimer, Joyce E. Penner, Steven Pollonais, Michael Prather, I. Colin Prentice, Venkatchala Ramaswamy, Armando Ramirez-Rojas, Sarah C. B. Raper, M. Jim Salinger, Robert J. Scholes, Susan Solomon, Thomas F. Stocker, John M. R. Stone, Ronald J. Stouffer, Kevin E. Trenberth, Ming-Xing Wang, Robert T. Watson, Kok S. Yap, John Zillman. amb la col laboració de molts autors i revisors.

9 ÍNDEX APARTAT 1. Un corpus creixent d observacions dóna una visió col lectiva d un món que s està escalfant i d'altres canvis en el sistema climàtic La temperatura mitjana de superfície a escala global ha augmentat al voltant de 0,6º C al llarg del segle XX Les temperatures han augmentat durant les darreres quatre dècades en els 8 quilòmetres inferiors de l atmosfera La capa de neu i l extensió del gel han disminuït El nivell del mar mitjà mundial ha crescut i el contingut de calor de l oceà ha augmentat També s han donat canvis en altres aspectes importants del clima Sembla que alguns aspectes importants del clima no han canviat Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i aerosols derivats de les activitats humanes segueixen alterant l atmosfera de formes que s espera que afectaran el clima Les concentracions dels gasos amb efecte d hivernacle atmosfèrics i el seu forçament radiatiu han continuat creixent com a conseqüència de les activitats humanes Els aerosols antropogènics tenen una vida curta i la majoria generen un forçament radiatiu negatiu Els factors naturals han fet unes contribucions molt petites al forçament radiatiu al llarg del segle passat Ha augmentat la confiança en la capacitat dels models per projectar el clima futur Hi ha una evidència nova i més ferma que la major part de l escalfament observat al llarg dels darrers 50 anys es pot atribuir a les activitats humanes Les influències humanes continuaran canviant la composició atmosfèrica durant el segle XXI Gasos amb efecte d'hivernacle Aerosols Forçament radiatiu al llarg del segle XXI Es preveu que la temperatura mundial mitjana i el nivell del mar augmentaran en tots els escenaris SRES IPCC Temperatura Precipitacions Situacions extremes El Niño Monsons Circulació termohalina Neu i gel Nivell del mar El canvi climàtic antropogènic persistirà durant molts segles Calen més accions per tractar els buits que queden en la informació i la comprensió Els escenaris d emissions de l informe especial sobre escenaris d emissió (SRES) Informació font: Resum per als responsables de la política ambiental

10 Resum per als responsables de la política ambiental El tercer informe d avaluació del Grup de Treball I del Grup d'experts Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) actualitza anteriors avaluacions i incorpora resultats fruit dels darrers cinc anys de recerca sobre el canvi climàtic 1. Diversos centenars de científics 2 procedents de diferents països van prendre part en la seva preparació i revisió. El present resum, adreçat als responsables de la política ambiental (RPA) i que va ser aprovat pels governs membres de l IPCC a Xangai el gener de , descriu el grau de comprensió del sistema climàtic que es té actualment i aporta estimacions sobre l evolució projectada per al futur i les seves incerteses. En la versió íntegra de l informe es pot trobar informació més detallada, de la mateixa manera que l annex final proporciona referències creuades als capítols de l informe original. 1. UN CORPUS CREIXENT D OBSERVACIONS DÓNA UNA VISIÓ COL LECTIVA D UN MÓN QUE S ESTÀ ESCALFANT I D'ALTRES CANVIS EN EL SISTEMA CLIMÀTIC Des de la publicació del Segon Informe d Avaluació (SAR 4 ), les dades obtingudes a través de nous estudis sobre els paleoclimes i els climes actuals, l anàlisi més acurada de les dades, la valoració més rigorosa, la seva qualitat i les comparacions entre dades procedents de diferents fonts, han desembocat en una millor comprensió del canvi climàtic La temperatura mitjana de superfície a escala global ha augmentat al voltant de 0,6º C al llarg del segle XX La temperatura global mitjana de la superfície (la mitjana de la temperatura de l aire prop de la superfície terrestre i la temperatura de la superfície del mar) ha augmentat des del Al llarg del segle XX l increment ha estat de 0,6ºC ± 0,2ºC 5,6 (Figura 1a). Aquest valor supera al voltant de 0,15ºC el valor estimat pel SAR per al període que va fins al 1994, a causa de les temperatures relativament elevades dels anys següents (1995 a 2000) i la millora dels mètodes de processament de dades. Aquestes xifres tenen presents diversos ajustaments, inclosos els efectes de l illa de calor urbana. Els registres de temperatures mostren una elevada variabilitat; per exemple, la major part de l escalfament s ha produït durant el segle XX, al llarg de dos períodes: de 1910 a 1945 i de 1976 a A escala mundial, és molt probable 7 que la dècada dels noranta fos la més càlida i el 1998 l any més càlid del registre instrumental des del 1861 (vegeu la Figura 1a). Noves anàlisis de dades representatives per a l hemisferi nord indiquen que l increment de temperatura durant el segle XX és probable 7 que hagi estat el més elevat de qualsevol segle dels darrers anys. També és probable 7 que, a l hemisferi nord, la dècada dels noranta fos la dècada més càlida i el 1998 l any més càlid (Figura 1b). Atès que no es disposa de prou dades, se sap molt poc sobre les mitjanes anuals prèvies als anys precedents al present i de les condicions amb més incidència en la major part de l hemisferi sud d'abans del D acord amb l ús que en fa l IPCC s entén per canvi climàtic qualsevol canvi en el clima al llarg del temps, ja sigui fruit de la variabilitat natural o com a resultat de l activitat humana. Aquest ús és diferent del que se li dóna al Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic, on canvi climàtic fa referència a un canvi en el clima que s atribueix directament o indirecta a l activitat humana, que altera la composició de l atmosfera global i que s afegeix a la variabilitat climàtica natural observada al llarg de períodes de temps comparables. 2 En total 122 autors coordinadors en cap i autors en cap, 515 autors col laboradors, 21 editors revisors i 337 revisors experts. 3 A la vuitena sessió del Grup de Treball I, realitzada a Xangai del 17 al 20 de gener de 2001, hi van participar delegacions de 99 estats membres de l IPCC. 4 En aquest resum per als responsables de la política ambiental es farà referència al segon informe d avaluació de l IPCC com a SAR. 5 En termes generals, la tendència de la temperatura s arrodoneix fins al 0,05ºC més proper per unitat de temps, i sovint els períodes es veuen limitats per la disponibilitat de dades. 6 Generalment, s usa un nivell de significança estadística del 5% i un nivell de confiança del 95%. 7 En aquest Resum per als responsables de la política ambiental i en el resum tècnic, s han fet servir les següents paraules allà on era adequat per indicar el nivell de confiança de les estimacions: virtualment cert (més d un 99% de probabilitats que el resultat sigui veritat); molt probable (90 99% de probabilitat); probable (66 90% de probabilitat); mitjanament probable (33 66% de probabilitat); improbable (10 33% de probabilitat); molt improbable (1 10% de probabilitat); totalment improbable (menys d un 1% de probabilitat). Es remet el lector a capítols concrets si desitja més informació. 9

11 Entre el 1950 i el 1993, les temperatures mínimes nocturnes sobre la superfície terrestre van augmentar, de mitjana, al voltant de 0,2ºC per dècada. Això equival aproximadament a dues vegades la taxa d augment de les temperatures màximes aèries diàries en hores de sol (0,1ºC per dècada), la qual cosa ha allargat l estació de no-congelació a moltes regions situades a latituds mitjanes i altes. Consegüentment, l augment de la temperatura de la superfície del mar al llarg d aquest període se situa al voltant de la meitat de la temperatura mitjana de l aire sobre la superfície terrestre. Variacions de la temperatura de la superfície terrestre durant: a) els darrers 140 anys Desviacions de la temperatura mitjana (ºC) des del 1961 fins al 1990 GLOBAL Dades obtingudes dels termòmetres Any b) els darrers anys HEMISFERI NORD Desviacions de la temperatura mitjana (ºC) des del 1961 fins al 1990 Dades obtingudes dels termòmetres (vermell) i dels anells dels arbres, coralls, nuclis de gel i registres històrics (blau). Any Figura 1: Variacions de la temperatura de la superfície terrestre al llarg dels darrers 140 anys i del darrer mil lenni a) La temperatura de la superfície terrestre es representa any per any (barres vermelles) i aproximadament dècada per dècada (línia negra, que representa una corba anual filtrada que elimina les fluctuacions per sota de les escales temporals gairebé per dècades). Hi ha incertesa en les dades anuals (les barres negres amb límits representen el 95% del marge de confiança) a causa de la manca de dades, errors i incerteses instrumentals; també hi ha incerteses en les correccions de biaixos en les dades sobre la temperatura de la superfície dels oceans, així com en els ajustaments derivats de la urbanització del territori. Pel que fa tant als últims 140 anys com pels darrers 100, la millor estimació apunta que la temperatura global mitjana de la superfície ha augmentat 0,6 ± 0,2ºC. 10 b) A més, les variacions mitjanes any per any (línia blava) i per períodes de cinquanta anys (corba negra) de les temperatures mitjanes de la superfície a l hemisferi nord durant els darrers anys s han reconstruït a partir de dades aproximades que s han contrastat amb dades obtingues amb el termòmetre (vegeu la llista de principals dades aproximades al diagrama). El marge de confiança del 95% a les dades anuals està representat per l'àrea grisa. Aquestes incerteses creixen a mesura que ens allunyem en el temps i sempre són més grans que en el registre instrumental a causa de l ús de dades proxy relativament escasses. No obstant això, la taxa i la duració de l escalfament al segle XX ha estat molt superior a qualsevol dels nou segles anteriors. De forma similar, és probable 7 que la dels noranta hagi estat la dècada més càlida i el 1998 l any més càlid del mil lenni. (Basat en (a) capítol 2, figura 2.7c i (b) capítol 2, figura 2.20)

12 1.2. Les temperatures han augmentat durant les darreres quatre dècades en els 8 quilòmetres inferiors de l atmosfera Des de finals dels anys cinquanta (el període a partir del qual comencen a ser adequades les observacions procedents dels globus meteorològics), els increments generals de la temperatura en els 8 quilòmetres inferiors de l atmosfera i de la temperatura terrestre han estat semblants, d'uns 0,1ºC per dècada. Des que el 1979 es va iniciar el registre via satèl lit, tant els mesuraments dels satèl lits com dels globus meteorològics mostren que la temperatura mitjana global dels 8 quilòmetres inferiors de l atmosfera ha canviat +0,05 ± 0,10ºC per dècada, però, la temperatura mitjana global de la superfície ha augmentat significativament, de +0,15 ± 0,05ºC per dècada. La diferència en les taxes d escalfament és estadísticament significativa i es manifesta principalment a les regions tropicals i subtropicals. Els 8 quilòmetres inferiors de l atmosfera i de la superfície es troben influenciats de diferent manera per factors com ara la disminució de la capa d ozó estratosfèrica, els aerosols atmosfèrics i el fenomen d El Niño. Per això, és físicament plausible esperar que en un període de temps breu (per exemple 20 anys) hi pugui haver diferències en les tendències de les temperatures. A més, les tècniques de mostreig espacial també poden explicar algunes de les diferències en les tendències, tot i que no estan plenament resoltes La capa de neu i l extensió del gel han disminuït Les dades dels satèl lits indiquen que molt probablement 7 s'han produït descensos d aproximadament el 10% en l extensió de la capa de neu des de finals dels seixanta, i les observacions preses des de terra indiquen que és molt probable 7 que al llarg del segle XX hi hagi hagut una reducció de prop de dues setmanes en la duració anual de la capa de gel als llacs i rius a les latituds mitjanes i altes de l hemisferi nord. Hi ha hagut un retrocés generalitzat dels glacials muntanyosos a les regions no polars durant el segle XX. L extensió del gel estival i primaveral de l hemisferi nord ha descendit entre un 10 i un 15% des del És probable 7 que hi hagi hagut al voltant d un 40% de pèrdua del gruix del gel marí àrtic entre el final de l estiu i el començament de la tardor en les darreres dècades i una pèrdua notablement més lenta del gruix hivernal del gel marí El nivell del mar mitjà mundial ha crescut i el contingut de calor de l oceà ha augmentat Les dades de mostres de marees indiquen que el nivell mitjà mundial del mar va créixer entre 0,1 i 0,2 metres durant el segle XX. El contingut de calor global dels oceans ha crescut des de finals dels cinquanta, període del qual es disposa d observacions adequades de temperatures de la subsuperfície oceànica També s han donat canvis en altres aspectes importants del clima És molt probable 7 que les precipitacions hagin augmentat entre un 0,5 i un 1% per dècada en el segle XX al llarg de la majoria de latituds mitjanes i altes dels continents de l hemisferi nord, i és probable 7 que les precipitacions en forma de pluges hagin augmentat entre un 0,2 i un 0,3% per dècada a les àrees terrestres tropicals (10ºN a 10ºS). Els augments als tròpics no són evidents al llarg de les darreres dècades. També és probable 7 que les precipitacions en forma de pluges hagin descendit a gran part de les àrees terrestres subtropicals de l hemisferi nord (10ºN a 30ºN) durant el segle XX aproximadament un 0,3% per dècada. En comparació amb l hemisferi nord, no s han detectat canvis sistemàtics equiparables a mitjanes latitudinals àmplies de l hemisferi sud. No hi ha prou dades com per establir tendències de les precipitacions sobre els oceans. A les latituds mitjanes i altes de l hemisferi nord, és probable 7 que hi hagi hagut un augment d entre el 2 i el 4% en la freqüència d esdeveniments de precipitacions fortes al llarg de la segona meitat del segle XX. 11

13 Els augments en els esdeveniments de precipitacions fortes poden ser fruit de diferents causes, per exemple, canvis de la humitat atmosfèrica, activitat tempestuosa i activitat tempestuosa a gran escala. És probable 7 que hi hagi hagut un augment del 2% de la capa de núvols a les àrees de latituds mitjanes i altes durant el segle XX. A la majoria d àrees les tendències coincideixen força amb el descens del rang de temperatures diàries observat. Des del 1950 és molt probable 7 que hi hagi hagut una reducció en la freqüència de temperatures baixes extremes, amb un augment més lleu de la freqüència de temperatures extremadament elevades. Els episodis de calor del fenomen d El Niño oscil lació del sud (ENSO) -que afecta de forma consistent les variacions regionals de precipitacions i temperatures al llarg de la major part dels tròpics, subtròpics i algunes àrees de latituds mitjanes- han estat més freqüents, persistents i intensos des de la meitat dels anys setanta, en comparació amb els 100 anys anteriors. Al llarg del segle XX (del 1900 fins al 1995), hi va haver augments relativament petits a les àrees terrestres mundials que patien una sequera o una humitat greu. A moltes regions, aquests canvis estan dominats per una variabilitat interdecennal o multidecennal del clima, tal com va passar amb el canvi ENSO cap a fenòmens més càlids. En algunes regions, com en certes parts d Àsia i d Àfrica, s ha observat que la freqüència i la intensitat de les sequeres ha augmentat en les darreres dècades Sembla que alguns aspectes importants del clima no han canviat En canvi, un grup petit d àrees del globus no han patit escalfament en les darreres dècades, principalment algunes zones dels oceans de l hemisferi sud i zones de l Antàrtida. Des del 1978, el període fiable de mesuraments per satèl lit, no s han detectat tendències significatives de l extensió del gel antàrtic. Els canvis a escala mundial de la intensitat i la freqüència de les tempestes tropicals i extratropicals es veuen dominats per variacions des d interdecennals fins a multidecennals, sense que s evidenciïn tendències significatives al llarg del segle XX. Les anàlisis conflictives fan difícil definir conclusions definitives sobre els canvis en l activitat tempestuosa, especialment als extratròpics. A les àrees limitades analitzades no s han evidenciat canvis sistemàtics en la freqüència dels tornados, dies de trons o fenòmens de calamarsa. 2. LES EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE D'HIVERNACLE I AEROSOLS DERIVATS DE LES ACTIVITATS HUMANES SEGUEIXEN ALTERANT L ATMOSFERA DE FORMES QUE S ESPERA QUE AFECTARAN EL CLIMA. Els canvis climàtics deriven tant de la variabilitat interna del sistema climàtic com de factors externs (tant naturals com antropogènics). La influència dels factors externs sobre el clima es pot comparar àmpliament fent servir el concepte de forçament radiatiu 8. Un forçament radiatiu positiu, com el que es produeix amb concentracions creixents de gasos amb efecte d'hivernacle, té tendència a escalfar la superfície. Un forçament radiatiu negatiu, que pot derivar d un increment d alguns tipus d aerosols (partícules microscòpiques aerotransportades), té tendència a refredar la superfície. Factors naturals, com ara els canvis en la sortida solar o l activitat volcànica explosiva, també poden provocar un forçament radiatiu. És necessari caracteritzar aquests agents de forçaments del clima i els seus canvis al llarg del temps (vegeu la figura 2) per poder entendre el canvis climàtics del passat en el context de les variacions naturals i per projectar quins canvis climàtics es poden produir en el futur. La figura 3 presenta les estimacions actuals del forçament radiatiu provocat per l augment de les concentracions dels constituents atmosfèrics i altres mecanismes. 8 El forçament radiatiu és una mesura de la influència que té un factor per alterar l equilibri de l energia entrant i sortint en el sistema atmosfèric terrestre i, també, és un índex de la importància del factor com a mecanisme potencial del canvi climàtic. S expressa en watts per metre quadrat (Wm -2 ). 12

14 Indicadors de la influència humana sobre l atmosfera durant l era industrial a) concentracions atmosfèriques mundials de tres gasos amb efecte d'hivernacle ben combinats Diòxid de carboni Concentració atmosfèrica CH 4 (ppb) CO 2 (ppb) Metà Forçament radiatiu (Wm -2 ) Òxid nítric N 2 O (ppb) Any b) aerosols sulfatats dipositats al gel de Groenlàndia Concentració de sulfat (mg SO = 4 per tona de gel) Sulfur Emissions d SO 2 (milions de tones de sulfur per any) Any Figura 2: Els registres llargs de canvis en el passat de la composició atmosfèrica proporcionen el context de la influència de les emissions antropogèniques (a) Presenta els canvis en les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO 2 ), metà (CH 4 ) i òxid nítric (N 2 O) al llarg dels darrers anys. Les dades del nucli del gel i de les geleres de diversos punts de l Antàrtida i Groenlàndia (representades per símbols diferents) es complementen amb les dades de mostres atmosfèriques directes al llarg de les darreres dècades (representades per la línia del CO 2 i incorporades en la corba que representa la mitjana mundial de CH 4. El forçament radiatiu estimat del sistema climàtic d aquests gasos s indica a l escala de la dreta. Atès que aquests gasos tenen unes vides atmosfèriques d una dècada o més, estan ben combinats, i les seves concentracions reflecteixen emissions d arreu del món. Els tres registres presenten els efectes del gran creixement progressiu de les emissions antropogèniques durant l era industrial. (b) Representa la influència de les emissions industrials sobre les concentracions de sulfat atmosfèric que genera forçament radiatiu negatiu. Es presenta l historial temporal de les concentracions de sulfat, no a l atmosfera sinó als nuclis de gel de Groenlàndia (representats per línies, de les quals s han eliminat els efectes episòdics d erupcions volcàniques). Aquestes dades indiquen la deposició local d aerosols sulfatats en el lloc, reflectint les emissions de diòxid sulfúric (SO 2 ) a les latituds mitjanes de l hemisferi nord. Aquest registre, encara que més regional que el dels gasos amb efecte d'hivernacle ben combinats, demostra el gran creixement de les emissions de CO 2 antropogèniques durant l era industrial. Els signes positius indiquen les emissions regionals d SO 2 estimades (escala dreta). (Basat en (a) capítol 3, figura 3.2b (CO 2 ); capítol 4, figura 4.1a i b (CH 4 ) i capítol 4, figura 4.2 (N 2 O) i (b) capítol 5, figura 5.4a) 13

15 2.1. Les concentracions dels gasos amb efecte d'hivernacle atmosfèrics i el seu forçament radiatiu han continuat creixent com a conseqüència de les activitats humanes La concentració atmosfèrica de diòxid de carboni (CO 2 ) ha augmentat un 31% des del La concentració actual de CO 2 no s ha superat en els darrers anys i probablement 7 tampoc durant els darrers 20 milions d anys. La taxa actual de creixement no té precedents com a mínim en els darrers anys. Al voltant de tres quartes parts de les emissions antropogèniques de CO 2 a l atmosfera durant els darrers 20 anys són resultat de la combustió de combustibles fòssils. La resta és resultat principalment dels canvis en l aprofitament de la terra, especialment la desforestació. Actualment, l oceà i la terra, conjuntament, prenen al voltant de la meitat de les emissions antropogèniques de CO 2. Les emissions de CO 2 antropogèniques que assumeix la terra molt probablement 7 superen l alliberament de CO 2 per desforestació durant els noranta. La taxa d augment de la concentració atmosfèrica de CO 2 ha estat de prop d'1,5 ppm 9 (0,4%) per any durant les darreres dues dècades. Durant els noranta l augment d any a any va variar entre 0,9 ppm 9 (0,2%) i 2,8 ppm (0,8%). Una gran part d aquesta variabilitat és deguda a l efecte de la variabilitat climàtica (per exemple, els esdeveniments d El Niño) sobre l absorció i l alliberament de CO 2 per part de la terra i dels oceans. La concentració atmosfèrica de metà (CH 4 ) ha augmentat ppb (151%) des del 1750 i segueix creixent. La concentració actual de CH 4 no s ha superat en els darrers anys. El creixement anual de la concentració de CH 4 es va frenar i es va tornar més variable als noranta, en comparació amb els vuitanta. Una mica més de la meitat de les emissions actuals de CH 4 són antropogèniques (per exemple, ús de combustibles fòssils, bestiar, agricultura de l arròs i abocadors de residus). A més, les emissions de monòxid de carboni (CO) s han identificat recentment com una causa de la concentració creixent de CH 4. La concentració atmosfèrica d òxid nítric (N 2 O) ha augmentat 46 ppb (17%) des del 1750 i segueix creixent. La concentració actual d N 2 O no s ha excedit com a mínim en els darrers mil anys. Al voltant d un terç de les emissions actuals d N 2 O són antropogèniques (per exemple, terra agrícola, lots d alimentació de bestiar i la indústria química). Des del 1995, les concentracions atmosfèriques de molts d aquests gasos halocarbònics que tant fan disminuir la capa d ozó com són els gasos amb efecte d'hivernacle (per exemple, CFCI 3 i CF 2 CI 2 ), estan o bé creixent més lentament o bé decreixent, com a conseqüència de la reducció de les emissions d acord amb les regulacions del Protocol de Montreal i de les seves esmenes. Els seus components substitutius (per exemple, CHF 2 Cl i CF 3 CH 2 F) i altres components sintètics (per exemple, perfluorocarbons (PFC) i exafluorur sulfúric (SF 6 )) també són gasos amb efecte d'hivernacle i actualment estan augmentant les seves concentracions. El forçament radiatiu derivat dels augments dels gasos amb efecte d'hivernacle ben combinats des del 1750 fins al 2000 s estima que se situa en 2,43 Wm -2 : 1,46 Wm -2 de CO 2, 0,48 Wm -2 de CH 4, 0,34 Wm -2 dels halocarbons i 0,15 Wm -2 d N 2 O. (Vegeu la figura 3, on també es reflecteixen les incerteses.) La disminució de la capa d ozó estratosfèrica (O 3 ) observada des del 1979 fins al 2000 s estima que ha provocat un forçament radiatiu negatiu (-0,15 Wm -2 ). Si suposem que hi ha un compliment complet de les regulacions halocarbòniques actuals, el forçament positiu dels halocarbons es reduirà tant com ho faci la magnitud del forçament negatiu de la disminució de la capa d ozó estratosfèrica a mesura que es recupera la capa d ozó al llarg del segle XXI. La quantitat total d O 3 a la troposfera s estima que ha augmentat un 36% des del 1750, principalment a causa de les emissions antropogèniques de diversos gasos generadors d O 3. Això correspon a un forçament radiatiu positiu de 0,35 Wm -2. El forçament d O 3 varia considerablement segons la regió i respon molt més ràpidament als canvis en les emissions que els gasos amb efecte d'hivernacle de llarga vida, com ara el CO 2. 9 ppm (parts per milió) o ppb (parts per mil milions) és la proporció entre el nombre de molècules de gasos amb efecte d'hivernacle i el nombre total de molècules d aire sec. Per exemple: 300 ppm equival a 300 molècules de gas amb efecte d'hivernacle per milió de molècules d aire sec. 14

16 El forçament radiatiu mitjà mundial del sistema climàtic per a l any 2000, en relació amb el 1750 Forçament radiatiu (watts per metre quadrat) Refredament Escalfament Halocarbons N 2 O CH 4 CO 2 Ozó estratosfèric Ozó troposfèric Aerosols Carboni negre de la combustió de combustibles fòssils Carboni orgànic Combustió Sulfat de la de combustió biomassa de combustibles fòssils Pols mineral Efecte indirecte dels aerosols Induït per aviació Solcs Cirrus Només aprofitament de la terra (albedo) Solar Alt Mitjà Mitjà Baix Molt baix Molt baix Molt baix Molt baix Molt baix Molt baix Molt baix Molt baix Nivell de comprensió científica Figura 3: Molts factors externs forcen el canvi climàtic Aquests forçaments radiatius sorgeixen a partir de canvis en la composició atmosfèrica, l alteració de la reflectància de la superfície per l aprofitament de la terra i la variació de l emissió solar. Tret de la variació solar, en tots els casos hi ha alguna activitat humana que hi està vinculada. Les barres rectangulars representen estimacions de les contribucions d aquests forçaments alguns dels quals causen escalfament i altres refredament. No es reflecteix el forçament provocat per esdeveniments volcànics episòdics, que generen una càrrega de forçament negativa només durant uns quants anys. L efecte indirecte dels aerosols que es presenta és el seu efecte en les dimensions i la quantitat de gotes de pluja. Tampoc no es representa un segon efecte indirecte dels aerosols sobre els núvols, concretament el seu efecte sobre la vida dels núvols, que també conduiria a un forçament negatiu. Els efectes d aviació sobre els gasos amb efecte d'hivernacle s inclouen a les barres individuals. La línia vertical sobre les barres rectangulars indica un rang d estimacions basat en l extensió dels valors publicats dels forçaments i la comprensió física. Alguns dels forçaments tenen un grau molt superior de certesa que d altres. Una línia vertical sense barra rectangular indica un forçament pel qual no es pot fer una millor estimació a causa de grans incerteses. Tal com s indica, el nivell global de comprensió científica per a cada forçament varia considerablement. Alguns dels agents de forçaments radiatius es troben ben combinats arreu del món, com ara el CO 2, i d aquesta manera es pertorba l equilibri de calor a tot el món. Altres representen pertorbacions amb unes signatures regionals més fortes a causa de la seva distribució espacial, com ara els aerosols. Per aquesta i altres raons, una simple suma de les barres positives i negatives no es pot esperar que ens doni com a resultat l efecte net sobre el sistema climàtic. Les simulacions d aquest informe d avaluació (per exemple, figura 5) indiquen que l efecte net estimat d aquestes pertorbacions és que s hagi escalfat el clima mundial des del (Basat en el capítol 6, figura 6.6) 15

17 2.2. Els aerosols antropogènics tenen una vida curta i la majoria generen un forçament radiatiu negatiu Les principals fonts d aerosols antropogènics són la combustió de combustibles fòssils i de biomassa. Aquestes fonts també es troben vinculades a la degradació de la qualitat de l aire i la deposició d àcids. Des que es va publicar el SAR, s han assolit avenços importants en una millor caracterització de les funcions radiatives directes de diferents tipus d aerosols. El forçament radiatiu directe s estima que és 0,4 Wm -2 per al sulfat, -0,2 Wm -2 per als aerosols de la combustió de biomassa, -0,1 Wm -2 per al carboni orgànic de combustibles fòssils i +0,2 Wm -2 per als aerosols de carboni negre de combustibles fòssils. Es té molta menys confiança en la capacitat de quantificar l efecte directe total dels aerosols i la seva evolució al llarg del temps, que per als gasos esmentats abans. Els aerosols també varien considerablement per regions i responen ràpidament als canvis en les emissions. A més del seu forçament radiatiu directe, els aerosols tenen un forçament radiatiu indirecte a través dels seus efectes sobre els núvols. Ara es tenen més evidències d aquest efecte indirecte, que és negatiu, encara que d una magnitud molt incerta Els factors naturals han fet unes contribucions molt petites al forçament radiatiu al llarg del segle passat El forçament radiatiu causat pels canvis en la irradiació solar per al període des del 1750 s estima que és de prop de +0,3 Wm -2, la major part del qual es va produir durant la primera meitat del segle XX. Des de finals dels anys setanta els instruments satèl lits han observat petites oscil lacions derivades del cicle solar d 11 anys. S han proposat mecanismes per a l amplificació dels efectes solars sobre el clima, però actualment manca una base teòrica rigorosa o observacional. Els aerosols estratosfèrics de les erupcions volcàniques explosives duen a un forçament negatiu, que dura pocs anys. En els períodes entre el 1880 i el 1920 i entre el 1960 i el 1991 han tingut lloc diverses erupcions importants. El canvi combinat del forçament radiatiu dels dos factors naturals principals (variació solar i aerosols volcànics) s estima que és negatiu pel que fa a les dues darreres dècades, i possiblement les quatre darreres. 3. HA AUGMENTAT LA CONFIANÇA EN LA CAPACITAT DELS MODELS PER PROJECTAR EL CLIMA FUTUR Per obtenir estimacions acurades de les dades del passat i trets regionals calen models climàtics complexos basats en la física. No obstant això, aquests models no poden simular tots els aspectes del clima (per exemple, encara no poden donar explicacions completes de la tendència observada en la diferència de la temperatura de la superfície de la troposfera des del 1979) i hi ha incerteses concretes associades als núvols i a la seva interacció amb la radiació i els aerosols. Tanmateix, la confiança en la capacitat d aquests models per proporcionar projeccions útils del clima futur ha millorat gràcies als resultats demostrats en un rang espacial i d escala de temps. La comprensió dels processos climàtics i la seva incorporació en els models climàtics ha millorat, inclosos el vapor d aigua, la dinàmica del gel marítim i el transport de la calor als oceans. Alguns models recents generen simulacions satisfactòries del clima actual sense que facin falta ajustaments no físics de calor i els fluxos d aigua a la interfície de l atmosfera oceànica que s usaven en models anteriors. Les simulacions que inclouen estimacions de forçaments naturals i antropogènics reprodueixen els canvis observats a gran escala en la temperatura de la superfície al llarg del segle XX (figura 4). No obstant això, pot ser que als models no s hagin inclòs contribucions d altres processos addicionals i forçaments. Tanmateix, la consistència a gran escala entre els models i les observacions es pot fer servir per obtenir una comprovació independent sobre les taxes d escalfament previstes al llarg de les properes dècades en un escenari d emissions determinat. 16

18 Han millorat alguns aspectes de les simulacions de models d ENSO, monsons i l oscil lació de l Atlàntic Nord, així com períodes triats del clima passat Hi ha una evidència nova i més ferma que la major part de l escalfament observat al llarg dels darrers 50 anys es pot atribuir a les activitats humanes El SAR concloïa: El balanç de les evidències suggereix una influència humana discernible sobre el clima mundial. Aquest informe també indicava que el senyal antropogènic encara estava emergint de l entorn de la variabilitat climàtica natural. Des de la publicació del SAR, s han assolit avenços en la reducció d incerteses, especialment pel que fa a la distinció i quantificació de la magnitud de les respostes a diferents influències externes. Tot i que moltes de les fonts d incertesa identificades al SAR encara estan per resoldre, noves evidències i la millora de la comprensió donen suport a una conclusió actualitzada. Es disposa d un registre de temperatures molt més llarg i molt més acurat i noves estimacions de models de variabilitat. L escalfament al llarg dels darrers 100 anys és molt poc probable 7 que hagi estat causa només de la variabilitat interna, tal com estimen els models actuals. Les reconstruccions de dades climàtiques dels darrers anys (figura 1b) també assenyalen que aquest escalfament no era habitual i que és improbable 7 que tingui un origen completament natural. Es disposa de noves estimacions de la resposta climàtica al forçament natural i antropogènic, i s han aplicat noves tècniques de detecció. Els estudis de detecció i d atribució troben evidències consistents d un senyal antropogènic en el registre climàtic dels darrers 35 a 50 anys. Les simulacions de la resposta als forçaments naturals sols (és a dir, la resposta a la variabilitat de la irradiació solar i les erupcions volcàniques) no expliquen l escalfament a la segona meitat del segle XX (vegeu, per exemple, la figura 4a). Tanmateix, indiquen que els forçaments naturals poden haver contribuït a l escalfament observat durant la primera meitat del segle XX. L escalfament al llarg dels darrers 50 anys derivat de gasos amb efecte d'hivernacle antropogènics es pot identificar malgrat les incerteses del forçament a causa de l aerosol sulfatat antropogènic i dels factors naturals (volcans i irradiació solar). El forçament d aerosols sulfatats antropogènics, tot i que incert, és negatiu per a aquest període i, per tant, no pot explicar l escalfament. Els canvis en el forçament natural al llarg de la major part d aquest període també s estima que són negatius i és improbable 7 que puguin explicar l escalfament. Ara, els estudis de detecció i d atribució que comparen canvis simulats per models amb el registre observat poden tenir en compte la incertesa en la mesura de la resposta modelada al forçament extern, especialment el causat per la incertesa en la sensibilitat del clima. La majoria d aquests estudis mostren que, al llarg dels darrers 50 anys, la taxa estimada i la magnitud d escalfament a causa de concentracions creixents de gasos amb efecte d'hivernacle sols es poden comparar amb, o són més grans que, l escalfament observat. És més, la majoria d estimacions que tenen en compte tant els gasos amb efecte d'hivernacle com els aerosols sulfatats són coherents amb les observacions d aquest període. La concordança màxima entre les simulacions de models i les observacions al llarg dels darrers 140 anys s ha trobat quan tots els factors antropogènics i naturals anteriors es combinen, tal com es mostra a la figura 4c. Aquests resultats indiquen que els forçaments inclosos són suficients per explicar els canvis observats, però no exclouen la possibilitat que altres forçaments també hi hagin pogut contribuir. Davant les noves evidències i tenint en compte les incerteses que queden, la major part de l escalfament observat en els darrers 50 anys és probable 7 que hagi estat causa de l augment de les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle. És més, és molt probable 7 que l escalfament del segle XX hagi contribuït significativament a l augment observat del nivell del mar, per mitjà de l expansió tèrmica de l aigua del mar i l àmplia pèrdua de gel terrestre. Entre les actuals incerteses, tant les observacions com els models són consistents amb la manca d una acceleració significativa de l augment del nivell del mar durant el segle XX. 17

19 Simulació de les temperatures mitjanes anuals mundials de la superfície a) Natural b) Antropogèniques Anomalies en les temperatures (ºC) Model Observacions Anomalies en les temperatures (ºC) Model Observacions Any Any c) Tots els forçaments Anomalies en les temperatures (ºC) Model Observacions Any Figura 4: La simulació de les variacions de les temperatures terrestres i la comparació dels resultats amb els canvis mesurats pot proporcionar una visió de les causes subjacents dels canvis principals Un model climàtic pot fer-se servir per simular els canvis de temperatures que es produeixen tant per causes naturals com antropogèniques. Les simulacions representades al diagrama (a) es van elaborar només amb els forçaments naturals: variació solar i activitat volcànica. Els que s inclouen al diagrama (b) es van elaborar amb els forçaments antropogènics: gasos amb efecte d'hivernacle i una estimació dels aerosols sulfatats, i els que s inclouen al diagrama (c) es van elaborar tant amb els forçaments naturals com antropogènics. A partir de (b), es pot concloure que la inclusió de forçaments antropogènics proporciona una explicació plausible per a una part substancial dels canvis de temperatura observats al llarg del segle passat, però la coincidència màxima amb les observacions s obté a (c), on s inclouen tant els factors antropogènics com naturals. Aquests resultats indiquen que els forçaments inclosos són suficients per explicar els canvis observats, tot i que no exclouen la possibilitat que altres forçaments també hi hagin pogut contribuir. Els diagrames dels resultats del model que es presenten aquí equivalen a quatre execucions del mateix model. Amb altres models amb forçaments antropogènics s obtenen resultats semblants als de (b). (Basat en el capítol 12, figura 12.7) 18

20 4. LES INFLUÈNCIES HUMANES CONTINUARAN CANVIANT LA COMPOSICIÓ ATMOSFÈRICA DURANT EL SEGLE XXI S han fet servir models per realitzar projeccions de les concentracions atmosfèriques dels gasos amb efecte d'hivernacle i els aerosols, i, per tant, del clima futur, a partir d escenaris d emissions de l Informe especial IPPC sobre els escenaris d emissions (SRES) (figura 5). Aquests escenaris es van desenvolupar per actualitzar la sèrie IS92, que es van fer servir al SAR i es presenten en el present document per comparar-los en alguns casos Gasos amb efecte d'hivernacle Les emissions de CO 2 a causa de la combustió de combustibles fòssils són virtualment certes 7 de ser la influència dominant sobre les tendències en la concentració atmosfèrica de CO 2 durant el segle XXI. A mesura que augmenta la concentració de CO 2 a l atmosfera, l oceà i la terra assumiran una fracció cada vegada més gran de les emissions antropogèniques de CO 2. L efecte net de les retroalimentacions climàtiques terrestre i oceànica tal com indiquen els models és augmentar encara més les concentracions atmosfèriques previstes de CO 2, reduint el CO 2 que assumeixen tant l oceà com la terra. Per a l any 2001, els models del cicle del carboni preveuen unes concentracions atmosfèriques de CO 2 de 540 a 970 ppm per als escenaris il lustratius SRES (90 a 250% per damunt de la concentració de 280 ppm l any 1750), figura 5b. Aquestes previsions inclouen la retroalimentació del clima a terra i mar. Les incerteses, especialment sobre la magnitud de la retroalimentació del clima de la biosfera terrestre, provoquen una variació de prop del 10 al +30% al voltant de cada escenari. El rang total és de 490 a ppm (75 al 350% per damunt de la concentració del 1750). El canvi de l aprofitament de la terra podria influir en la concentració atmosfèrica de CO 2. Hipotèticament, si tot el carboni alliberat pels canvis històrics d aprofitament de la terra es pogués retornar a la biosfera terrestre al llarg del segle (per exemple, amb reforestacions), la concentració de CO 2 es reduiria entre 40 i 70 ppm. Els càlculs del model de les concentracions dels gasos amb efecte d'hivernacle no CO 2 per a l any 2100 varien considerablement en els diferents escenaris il lustratius SRES, amb unes modificacions del CH 4 de 190 a ppb (concentració actual ppb), unes modificacions de l N 2 O d entre +38 i +144 ppb (concentració actual de 316 ppb), unes modificacions de l O 3 total troposfèric d entre 12 i +62% i un ampli rang de canvis en les concentracions d HFC, de PFC i d SF 6, tots en relació amb l any En alguns escenaris, l O 3 total troposfèric esdevindria un agent de forçament radiatiu tan important com el CH 4 i, a gran part de l hemisferi nord, amenaçaria l assoliment dels objectius actuals de qualitat aèria. Les reduccions en les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i els gasos que en controlen la concentració serien necessaris per estabilitzar el forçament radiatiu. Per exemple, per al gas amb efecte d'hivernacle antropogènic més important, els models del cicle del carboni indiquen que l estabilització de les concentracions de CO 2 atmosfèric a 450, 650 o ppm necessitaria que les emissions antropogèniques globals de CO 2 caiguessin per sota dels nivells del 1990, en poques dècades al voltant d un segle, o al voltant de dos segles, respectivament, i seguissin descendint uniformement en endavant. Finalment les emissions de CO 2 haurien de disminuir una fracció molt petita de les emissions actuals Aerosols Els escenaris SRES inclouen la possibilitat d augments o descensos dels aerosols antropogènics (per exemple, els aerosols de sulfats (figura 5c), aerosols de biomassa, aerosols de carboni negre i orgànic) en funció de la proporció d ús de combustibles fòssils i les polítiques per acabar amb les emissions contaminants. A més, els aerosols naturals (per exemple, la sal marina, pols i emissions que duen la producció d aerosols sulfatats i carbonis) es preveu que augmentin com a conseqüència dels canvis en el clima Forçament radiatiu al llarg del segle XXI Per als escenaris il lustratius del SRES, referents a l any 2000, el forçament radiatiu mitjà mundial com a conseqüència dels gasos amb efecte d'hivernacle segueix augmentant al llarg del segle XXI, i es preveu que 19

21 la fracció corresponent al CO 2 augmenti entre una mica més de la meitat fins prop de tres quartes parts. El canvi en el forçament radiatiu d aerosols directe més l indirecte es preveu que serà més petit en magnitud que el del CO ES PREVEU QUE LA TEMPERATURA MUNDIAL MITJANA I EL NIVELL DEL MAR AUGMENTARAN EN TOTS ELS ESCENARIS SRES IPCC Per tal de fer projeccions del clima futur els models incorporen les emissions passades i les futures dels gasos amb efecte d'hivernacle i d aerosols. Per això, inclouen estimacions de l escalfament fins al dia d avui i el compromís per a l escalfament futur de les emissions passades Temperatura La temperatura mitjana de la superfície a escala mundial es preveu que augmentarà entre 1,4 i 5,8º C (figura 5d) al llarg del període comprès entre el 1990 i el Aquest resultats corresponen al rang complet de 35 escenaris SRES, derivats d una sèrie de models climàtics 10,11. Es preveu que els increments de temperatura seran més grans que els del SAR, que eren propers a 1,0 i 3,5º C a partir dels sis escenaris IS92. Les temperatures previstes més elevades i el rang més ampli són resultat, principalment, de les emissions de diòxid sulfúric més baixes en els escenaris SRES referents als escenaris IS92. La taxa prevista d escalfament és molt superior als canvis observats durant el segle XX i és molt probable que no tingui precedents durant com a mínim els darrers anys, a partir de les dades del paleoclima. Per a l any 2100, el rang de la resposta de la temperatura de la superfície en el grup de models climàtics executats amb un escenari concret és comparable al rang que s obté a partir d un model únic executat amb els diferents escenaris SRES. Sobre escales temporals de poques dècades, la taxa observada actualment d escalfament es pot fer servir per limitar la resposta prevista per a un escenari d emissions determinat malgrat la incertesa en la sensibilitat del clima. Aquest plantejament suggereix que l escalfament antropogènic és probable 7 que recaigui en un rang d entre 0,1 i 0,2ºC per dècada al llarg de les properes dècades en l escenari IS92, semblant al rang corresponent de projeccions del model simple usat a la figura 5d. A partir de les simulacions de models globals recents, és molt probable 7 que pràcticament totes les àrees terrestres s escalfin molt més ràpidament que la mitjana global, especialment les de les latituds altes del nord a l estació freda. El més notable d aquestes simulacions és l escalfament a les regions del nord d Amèrica del Nord i el nord i el centre d Àsia, que supera l escalfament mundial mitjà a tots els models en més del 40%. En canvi, l escalfament es troba per sota del canvi mitjà mundial al sud i sud-est d Àsia a l estiu i al sud d Amèrica del Sud a l hivern. Es preveu que les darreres tendències en la temperatura de la superfície per esdevenir més semblants a El Niño al Pacífic tropical continuaran a molts models, amb un escalfament del Pacífic tropical occidental superior al del Pacífic tropical oriental, amb el corresponent canvi cap a occident de les precipitacions Precipitacions A partir de les simulacions dels models globals i per a un ampli ventall d escenaris, la concentració de vapor d aigua mitjana mundial i les precipitacions es preveu que augmentin durant el segle XXI. A la segona meitat del segle XXI, és probable 7 que les precipitacions s'hagin incrementat a les latituds del nord passant per les latituds mitjanes i altes i a l Antàrtida a l hivern. A les latituds baixes hi ha tants augments com descensos sobre les àrees terrestres. Les variacions més grans entre anys en les precipitacions són molt probables 7 a la major part d àrees en les quals es preveu un augment de les precipitacions mitjanes Els models climàtics complexos basats en la física són la principal eina per projectar el futur canvi climàtic. Per tal d explorar tot el ventall d escenaris, aquests es complementen amb models climàtics simples calibrats per tal que donin una resposta equivalent en temperatura i nivell del mar als models climàtics complexos. Aquestes projeccions s obtenen aplicant un model climàtic simple, la sensibilitat climàtica del qual i l absorció oceànica de calor es calibren per als set models climàtics complexos. La sensibilitat climàtica aplicada en el model simple abraça des d 1,7 fins a 4,2ºC, que és comparable al rang acceptat habitualment d 1,5 a 4,5ºC. 11 Aquest rang no inclou incerteses en el modelatge de forçaments radiatius, per exemple, incerteses de forçaments d aerosols. S inclou una petita retroalimentació climàtica del cicle del carboni.

22 El clima mundial del segle XXI a) Emissions de CO 2 b) Concentracions de CO 2 c) Emissions d SO 2 Emissions de CO 2 (Gt C/any) Escenaris Escenaris Escenaris Concentració de CO 2 (ppm) Emissions d SO 2 (milions de tones de sulfur per any) d) Canvi de les temperatures e) Augment del nivell del mar Canvi en les temperatures (ºC) Mètode TAR Diversos models tot el conjunt SRES Models junts tot el conjunt SRES Les barres mostren el rang el 2100 generat a partir de diferents models Augment del nivell del mar (metres) Escenaris Conjunt de tots els SRES inclosa la incertesa del gel terrestre Diversos models de tot el conjunt de SRES Agrupament de models de tot el conjunt de SRES Les barres mostren el rang el 2100 generat a partir de diferents models Figura 5: El clima global del segle XXI dependrà dels canvis naturals i de la resposta del sistema climàtic a les activitats humanes Els models climàtics preveuen la resposta de diverses variables climàtiques com ara els augments de la temperatura global de la superfície i el nivell del mar a diversos escenaris de gasos amb efecte d'hivernacle i altres emissions relacionades amb l activitat humana. (a) Presenta les emissions de CO 2 dels sis escenaris SRES il lustratius que es resumeixen al quadre de la pàgina 25, juntament amb l IS92a per comparar-les amb el SAR. (b) Presenta les concentracions de CO 2 previstes. (c) Representa les emissions antropogèniques d SO 2. Les emissions d altres gasos i d altres aerosols es van incloure al model però no s inclouen a la figura. (d) i (e) presenten les respostes previstes de la temperatura i el nivell del mar, respectivament. Els diversos models de tot el conjunt SRES a (d) i (e) indica l augment de les temperatures i el nivell del mar, respectivament, per al model simple quan se sintonitza amb una sèrie de models complexos amb un ventall de sensibilitats climàtiques. Tots els conjunts SRES fan referència al rang complet de 35 escenaris SRES. L agrupament de models de tot el conjunt de SRES indica la mitjana d aquests models per al ventall d escenaris. Cal indicar que l escalfament i l augment del nivell del mar d aquestes emissions podria continuar ben bé més enllà del També cal destacar que aquest ventall no permet incerteses relacionades amb els canvis dinàmics del gel al casquet polar de l Antàrtic occidental, i tampoc no respon de les incerteses en la previsió d aerosols no sulfatats i les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle. (Basat en (a) capítol 3, figura 3.12, (b) capítol 3, figura 3.12, (c) capítol 5, figura 5.13, (d) capítol 9, figura 9.14, (e) capítol 11, figura 11.12, apèndix II) 21

23 5.3. Situacions extremes La taula 1 representa una avaluació de confiança en canvis observats en situacions meteorològiques i climàtiques extremes durant la segona meitat del segle XX (columna esquerra) i en els canvis projectats durant el segle XXI (columna dreta) a. Aquesta avaluació es basteix sobre estudis observacionals i de modelatge, així com sobre la plausibilitat física de projeccions futures entre tots els escenaris utilitzats habitualment, alhora que es basa en un judici expert 7. Actualment no es disposa de prou informació sobre altres fenòmens extrems, molts dels quals poden tenir impactes importants sobre el medi ambient i la societat, per poder avaluar les darreres tendències, i els models climàtics actuals manquen de la precisió espacial necessària per fer projeccions fiables. Per exemple, fenòmens a escala molt petita, com ara tempestes de trons, tornados, calamarsa i llamps, no se simulen en els models climàtics. Taula 1: Estimacions de confiança en canvis observats i projectats en cas d esdeveniments meteorològics i climàtics extrems Confiança en els canvis observats (segona meitat del segle XX) Probable 7 Molt probable 7 Molt probable 7 Probable 7, a moltes àrees Probable 7, a moltes àrees territorials de latituds mitjanes i elevades de l hemisferi nord Probable 7, a poques àrees No observat a les poques anàlisis disponibles Dades insuficients per a l avaluació Canvis en els fenòmens Temperatures màximes elevades i més dies calorosos a pràcticament totes les àrees terrestres Temperatures mínimes més elevades, menys dies freds i dies de glaçades a pràcticament totes les àrees terrestres Rang de temperatura diürna reduït a la majoria d àrees terrestres Augment de l índex de calor 12 en àrees terrestres Esdeveniments de precipitacions més intensos b Augment de la dessecació continental i el risc associat de sequera Augment de les intensitats del vent més fort en ciclons tropicals c Augment de la mitjana de ciclons tropicals i intensitat de les precipitacions c Confiança en els canvis previstos (durant el segle XXI) Molt probable 7 Molt probable 7 Molt probable 7 Molt probable 7, a la majoria d àrees Molt probable 7, a moltes àrees Probable 7, a la majoria d interiors continentals de latituds mitjanes. (Manca de projeccions consistents a d altres àrees) Probable 7, en algunes àrees. Probable 7, en algunes àrees. a Per a més informació vegeu el capítol 2 (observacions) i els capítols 9, 10 (projeccions). b Per a altres àrees, hi ha o bé dades insuficients o anàlisis conflictives. c Els canvis passats i futurs en la ubicació de ciclons tropicals i la freqüència són incerts Índex de confort: combinació de temperatura i humitat que mesura els efectes sobre la comoditat humana.

24 5.4. El Niño La confiança en la projecció de canvis en la freqüència futura, l amplitud, i el patró espacial dels esdeveniments d El Niño al Pacífic tropical es veu suavitzada per alguns defectes de la precisió de la simulació d El Niño en models complexos. Les projeccions actuals presenten canvis petits o un petit augment de l amplitud dels esdeveniments d El Niño al llarg dels propers 100 anys. Fins i tot encara que hi hagi pocs canvis o cap en l amplitud d El Niño, és probable 7 que l escalfament mundial generi uns extrems molt més oposats de dessecacions i precipitacions de pluja fortes i un augment del risc de sequeres i inundacions que tenen lloc amb els esdeveniments d El Niño a diverses regions diferents Monsons És probable 7 que l escalfament associat a unes concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle creixents provoqui un augment de la variabilitat de precipitacions de monsons estivals a Àsia. Els canvis en la duració i la força mitjanes del monsó depenen de les condicions de l escenari d emissió. La confiança en aquestes projeccions també està limitada per la precisió amb què els models climàtics simulen l evolució estacional acurada dels monsons Circulació termohalina La majoria dels models presenten una debilitació de la circulació termohalina que duu a una reducció del transport de calor a latituds elevades de l hemisferi nord. Tanmateix, fins i tot en els models en què la circulació termohalina es debilita, encara hi ha un escalfament a Europa a causa de l augment dels gasos amb efecte d'hivernacle. Les projeccions actuals que utilitzen models climàtics no presenten un tancament complet de la circulació termohalina per a l any Més enllà del 2100, la circulació termohalina podria estancar-se completament, i possiblement de forma irreversible, a tots dos hemisferis si el canvi en el forçament radiatiu és prou gran i s aplica durant prou temps Neu i gel Es preveu que la capa de neu i l extensió del gel marítim de l hemisferi nord encara es reduiran més. Els glacials i els casquets glacials continuaran la seva retirada generalitzada durant el segle XXI. El casquet glacial de l Antàrtic és probable 7 que guanyi massa a causa de l augment de les precipitacions, mentre que el casquet glacial de Groenlàndia és probable 7 que perdi massa perquè l increment de la pèrdua serà superior a l augment de les precipitacions. S ha expressat la preocupació sobre l estabilitat del casquet glacial de l Antàrtic occidental perquè es troba fixada per sota del nivell del mar. No obstant això, la pèrdua de gel fixat que durà a un augment del nivell del mar substancial, actualment està àmpliament acceptat que és molt poc probable 7 que es produeixi durant el segle XXI, tot i que la seva dinàmica encara no s entén prou bé, especialment pel que fa a les projeccions en escales de temps més perllongades Nivell del mar El nivell del mar mundial mitjà es preveu que augmentarà entre 0,09 i 0,88 metres entre el 1990 i el 2100, per a tot el ventall d escenaris SRES. Això és a conseqüència principalment de l expansió tèrmica i la pèrdua de massa dels glacials i dels casquets polars (figura 5e). El rang de l augment del nivell del mar presentat al SAR era d entre 0,13 i 0,94 metres a partir dels escenaris IS92. Malgrat les projeccions de canvi de temperatura més elevat en aquesta avaluació, les projeccions del nivell del mar són lleugerament inferiors, principalment a causa de l ús de models millorats que infereixen una contribució més petita dels glacials i dels casquets glacials. 23

25 6. EL CANVI CLIMÀTIC ANTROPOGÈNIC PERSISTIRÀ DURANT MOLTS SEGLES Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de llarga durada (és a dir, CO 2, N 2 O, PFC, SF 6 ) tenen un efecte durador sobre la composició atmosfèrica, el forçament radiatiu i el clima. Per exemple, diversos segles després que es produeixin les emissions de CO 2, al voltant d una quarta part de l increment de la concentració de CO 2 causada per aquestes emissions encara és present a l atmosfera. Un cop s hagin estabilitzat les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle, les temperatures mitjanes de la superfície augmentarien a una taxa de només unes dècimes de grau per segle en comptes de diversos graus per segle tal com es preveu per al segle XXI sense estabilització. Com més baix és el nivell a què s estabilitzen les concentracions, menor és el canvi total de temperatures. Els augments de la temperatura mitjana mundial de la superfície i el nivell del mar creixent a partir de l expansió tèrmica de l oceà es preveu que continuaran durant centenars d anys després que s hagin estabilitzat les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle (fins i tot amb els nivells actuals), a causa de les llargues escales de temps sobre les quals el profund oceà s ajusta al canvi climàtic. Els casquets glacials continuaran reaccionant davant l escalfament del clima i contribuiran a l augment del nivell del mar durant milers d anys després que aquest s hagi estabilitzat. Els models climàtics indiquen que l escalfament local sobre Groenlàndia és probable 7 que sigui equivalent a entre una i tres vegades la mitjana mundial. Els models del casquet glacial preveuen que un escalfament local superior a 3ºC, si es manté durant mil lennis, conduiria virtualment a una fosa completa del casquet glacial de Groenlàndia amb un augment resultant del nivell del mar de 7 metres. Un escalfament local de 5,5ºC, si es manté durant anys, probablement 7 resultaria en una contribució per part de Groenlàndia de prop de 3 metres a l augment del nivell del mar. Els models actuals de la dinàmica del gel suggereixen que el casquet glacial de l Antàrtic occidental podria aportar fins a 3 metres a l augment del nivell del mar en els propers anys, però aquests resultats depenen en gran mesura de les suposicions del model pel que fa als escenaris del canvi climàtic, la dinàmica del gel i altres factors. 7. CALEN MÉS ACCIONS PER TRACTAR ELS BUITS QUE QUEDEN EN LA INFORMACIÓ I LA COMPRENSIÓ Cal més investigació per millorar la capacitat de detectar, atribuir i comprendre el canvi climàtic, per reduir les incerteses i preveure futurs canvis climàtics. Especialment, cal que hi hagi observacions addicionals sistemàtiques i sostenibles, modelatge i estudis de procés. Una de les qüestions més serioses és la reducció de xarxes observacionals. A continuació es presenten àrees d acció d alta prioritat. Observacions sistemàtiques i reconstruccions: - Invertir la reducció de xarxes observacionals a moltes parts del món. - Sostenir i ampliar els fonaments observacionals per als estudis climàtics proporcionant dades acurades, a llarg termini i coherents, que incloguin la implementació d una estratègia per a observacions globals integrades. - Millorar el desenvolupament de reconstruccions de períodes climàtics passats. - Millorar les observacions de les distribucions espacials dels gasos amb efecte d'hivernacle i els aerosols. Modelatge i estudis de procés: - Millorar la comprensió dels mecanismes i factors que condueixen a canvis en el forçament radiatiu. - Entendre i caracteritzar els processos i retroalimentacions importants no resolts, tant físics com biogeoquímics, en el sistema climàtic. - Millorar mètodes per quantificar incerteses de les projeccions climàtiques i escenaris, incloent-hi les simulacions conjuntes a llarg termini utilitzant models complexos. - Millorar la jerarquia integrada de models climàtics globals i regionals centrant-se en la simulació de la variabilitat del clima, els canvis climàtics regionals i els esdeveniments extrems. - Vincular molt més eficaçment models del clima físic i el sistema biogeoquímic, i a la vegada millorar la connexió amb les descripcions d activitats humanes. 24

26 Passar per tots aquests punts és una necessitat primordial associada amb el reforçament de la cooperació i la coordinació internacionals per tal de treure molt més profit de les fonts científiques, computacionals i observacionals. Això també hauria de promoure l intercanvi lliure de dades entre els científics. Una necessitat especial és augmentar les capacitats observacionals i de recerca de moltes regions, especialment en països en desenvolupament. Per acabar, com és l objectiu d aquesta avaluació, segueix existint el forçament continuat de comunicar els avenços en recerca en termes que siguin rellevants per a la presa de decisions Els escenaris d emissions de l Informe especial sobre escenaris d emissió (SRES) A1. L argument i la família d escenaris A1 descriuen un món futur amb un creixement econòmic vertiginós, una població mundial que arriba al màxim a meitat de segle i en endavant davalla, i la ràpida introducció de tecnologies noves i més eficients. Els principals temes subjacents són la convergència entre les regions, la construcció de capacitats i l increment d interaccions culturals i socials, amb una reducció substancial de les diferències regionals en els ingressos per càpita. La família d escenaris d A1 es desenvolupa en tres grups que descriuen direccions alternatives del canvi tecnològic en el sistema energètic. Els tres grups A1 es distingeixen pel seu èmfasi tecnològic: intensiu de fòssils (A1F1), fonts d energia no fòssils (A1T) i un equilibri entre totes les fonts (A1B) - on equilibrat es defineix com a no dependent en gran mesura d una font d energia concreta, suposant que unes taxes de millora semblants són aplicables a tots els subministraments d energia i les tecnologies d ús final. A2. L argument i la família d escenaris A2 descriuen un món molt heterogeni. El tema subjacent és la confiança en un mateix i la preservació de les identitats locals. Els patrons de fertilitat entre les regions convergeixen molt a poc a poc, la qual cosa resulta en un augment continuat de la població. El desenvolupament econòmic està principalment orientat a les regions i el creixement econòmic per càpita i el canvi tecnològic estan més fragmentats i són més lents que en d altres arguments. B1. L argument i la família d escenaris B1 descriuen un món convergent amb la mateixa població global que arriba al màxim a meitat del segle i en endavant davalla, com en l argument d A1, tot i que amb un canvi ràpid de les estructures econòmiques cap a una economia de serveis i d informació, amb reduccions en la intensitat material i la introducció de tecnologies netes i eficients en recursos. L èmfasi es posa en les solucions globals per a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, incloent-hi una equitat millorada, però sense iniciatives climàtiques addicionals. B2. L argument de B2 i la família d escenaris descriuen un món en el qual l èmfasi es posa en les solucions locals a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Es tracta d un món amb una població global que creix continuadament, a una taxa inferior que a A2, uns nivells de desenvolupament econòmic intermedis, i un canvi tecnològic menys ràpid i més divers que als arguments de B1 i A1. Mentre que l escenari també s orienta cap a la protecció ambiental i l equitat social, també se centra en l àmbit local i regional. Per a cadascun dels grups d escenaris A1B, A1F1, A1T, A2, B1 i B2 es va triar un escenari il lustratiu. Tots haurien de considerar-se igualment sans. Els escenaris SRES no inclouen iniciatives climàtiques addicionals, cosa que significa que no s inclouen escenaris que assumeixin explícitament la implementació del Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides o els objectius d emissions del Protocol de Kyoto. 25

27 8. INFORMACIÓ FONT: RESUM PER ALS RESPONSABLES DE LA POLÍTICA AMBIENTAL En aquest apèndix es recullen les referències creuades dels temes del Resum per als responsables de la política ambiental (pàgina i tema de punts) de les seccions dels capítols de l informe complet que conté la informació ampliada del tema. Un corpus creixent d observacions proporciona una imatge col lectiva d un món que s està escalfant i altres canvis en el sistema climàtic Pàgina SPM Referència creuada: tema SPM capítol secció La temperatura mitjana mundial de la superfície ha augmentat al llarg del segle XX aproximadament 0,6º C. Capítol Capítol Capítol 2.3 Capítol Les temperatures han augmentat durant les darreres quatre dècades en el 8 quilòmetres inferiors de l atmosfera. Capítol i Capítol i Capítol 2.2.3, i Capítol La capa de neu i l extensió del gel han disminuït. Capítol i El nivell mundial mitjà del mar ha crescut i el contingut de calor de l oceà ha augmentat. Capítol Capítol i Capítol També s han produït canvis en altres aspectes importants del clima. Capítol Capítol Capítol i Capítol Capítol i Capítol Capítol Sembla que alguns aspectes importants del clima no canvien. Capítol Capítol Capítol Capítol Les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i d'aerosols causats per les activitats humanes segueixen modificant l atmosfera de forma que s espera que afectin el sistema climàtic Pàgina SPM Referència creuada: tema SPM capítol secció Encapçalament: Els canvis climàtics es donen Capítol 1, Capítol 3.1, Capítol 4.1, Capítol 5.1, Capítol 6.1, 6.2, 6.9, 6.11 i Les concentracions dels gasos amb efecte d' hivernacle atmosfèrics i el seu forçament radiatiu han continuat creixent com a conseqüència de les activitats humanes. Diòxid de carboni: Capítol 3.3.1, 3.3.2, i Capítol Capítol 3.2.2, 3.2.3, i Taula 3.1 Capítol i Metà: Capítol Òxid nítric: Capítol Halocarbons: Capítol Forçament radiatiu de gasos ben combinats: Capítol i Capítol 6.3 Ozó estratosfèric: Capítol i Capítol 6.4 Ozó troposfèric: Capítol i Capítol 6.5 Els aerosols antropogènics tenen una vida curta i la majoria generen un forçament radiatiu negatiu. Capítol 5.2 i Capítol 5.1, 5.2 i Capítol 6.7 Capítol 5.3.2, i Capítol 6.8 Els factors naturals han fet unes contribucions molt petites al forçament radiatiu al llarg del segle passat. Capítol 6.11 i Capítol 6.9 i Capítol

28 Ha augmentat la confiança en la capacitat dels models per projectar el clima futur Pàgina SPM 9 9 Referència creuada: tema SPM capítol secció Encapçalament: Per obtenir estimacions acurades Capítol 8.3.2, 8.5.1, 8.6.1, i Capítol Capítol 7.2.1, i Capítol Capítol i Capítol Capítol 8.5.5, i Hi ha una evidència nova i més ferma que la major part de l escalfament observat al llarg dels darrers 50 anys es pot atribuir a les activitats humanes Pàgina SPM Referència creuada: tema SPM capítol secció Referència creuada: tema RRP capítol secció Encapçalament: El SAR concloïa: Capítol i 12.6 Capítol , i 12.6 Capítol , , i 12.6 Capítol , , , i 12.6 Capítol i 12.6 Capítol 12.6 Capítol Capítol i 12.6 Davant les noves evidències i tenint en compte que Capítol 12.4 i 12.6 És més, és molt probable que l escalfament del segle XX hagi Capítol 11.4 Les influències humanes continuaran canviant la composició atmosfèrica durant el segle XXI Pàgina SPM Referència creuada: tema SPM capítol secció Encapçalament: S han fet servir models per fer previsions Capítol i Apèndix II Gasos amb efecte d'hivernacle Capítol i Apèndix II Capítol 3.7.1, 3.7.2, i Apèndix II Capítol i Apèndix II Capítol i Apèndix II Capítol 4.4.5, 4.5, 4.6 i Apèndix II Capítol Aerosols Capítol 5.5.2, i Apèndix II Forçament radiatiu al llarg del segle XXI Capítol i Apèndix II 27

29 Es preveu que la temperatura mitjana mundial i el nivell del mar augmentaran en tots els escenaris IPCC SRES Pàgina SPM Referència creuada: tema SPM capítol secció Temperatura Capítol Capítol Capítol 2.2.2, i 2.4 Capítol i Capítol Capítol 8.6.1, Capítol , Capítol i Capítol i Quadre 10.1 Capítol Precipitacions Capítol 9.3.1, 9.3.6, Capítol i Quadre 10.1 Esdeveniments extrems Taula 1: Capítol 2.1, 2.2, 2.5, 2.7.2, 2.7.3, Capítol i Capítol Capítol i Capítol El Niño Capítol é Capítol Monsons Capítol Circulació termohalina Capítol Neu i gel Capítol Capítol Capítol Capítol Nivell del mar Capítol El canvi climàtic antropogènic persistirà durant uns quants segles Pàgina SPM 17 Referència creuada: tema SPM capítol secció Capítol 3.2.3, Capítol 4.4 i Capítol 6.15 Capítol i Capítol Capítol Capítol Calen més accions per tractar els buits que queden en la informació i la comprensió Pàgina SPM Referència creuada: tema SPM capítol secció Tots els punts: Capítol 14, resum executiu 28

30 CANVI CLIMÀTIC 2001: Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat Informe del Grup de Treball II del Grup d Experts Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic Aquest resum, aprovat en detall a la Sisena Sessió del Grup de Treball II de l IPCC (Ginebra, Suïssa, de febrer de 2001), representa la declaració formalment acordada de l IPCC relativa a la sensibilitat, capacitat adaptativa i vulnerabilitat dels sistemes naturals i humans al canvi climàtic, així com les seves conseqüències potencials

31 Basat en un document elaborat per: Q.K. Ahmad, Oleg Anisimov, Nigel Arnell, Sandra Brown, lan Burton, Max Campos, Osvaldo Canziani, Timothy Carter, Stewart J. Cohen, Paul Desanker, William Easterling, B. Blair Fitzharris, Donald Forbes, Habiba Gitay, Andrew Githeko, Patrick Gonzalez, Duane Gubler, Sujata Gupta, Andrew Haines, Hideo Harasawa, Jarle Inge Holten, Bubu Pateh Jallow, Roger Jones, Zbigniew Kundzewicz, Murari Lal, Emilio Lebre La Rovere, Neil Leary, Rik Leemans, Chunzhen Liu, Chris Magadza, Martin Manning, Luis Jose Mata, James McCarthy, Roger McLean, Anthony McMichael, Kathleen Miller, Evan Mills, M. Monirul Qader Mirza, Daniel Murdiyarso, Leonard Nurse, Camille Parmesan, Martin Parry, Jonathan Patz, Michel Petit, Olga Pilifosova, Barrie Pittock, Jeff Price, Terry Root, Cynthia Rosenzweig, Jose Sarukhan, John Schellnhuber, Stephen Schneider, Robert Scholes, Michael Scott, Graham Sem, Barry Smit, Joel Smith, Brent Sohngen, Alla Tsyban, Jean-Pascal van Ypersele, Pier Vellinga, Richard Warrick, Tom Wilbanks, Alistair Woodward, David Wratt, i la col laboració de molts revisors.

32 ÍNDEX APARTAT CANVI CLIMÀTIC 2001: IMPACTES, ADAPTACIÓ I VULNERABILITAT Introducció Dades emergents Els recents canvis climàtics regionals, especialment els augments de temperatura, ja han afectat molts sistemes físics i biològics Hi ha indicacions preliminars que apunten que alguns sistemes humans s han vist afectats per recents increments de les inundacions i sequeres Els sistemes naturals són vulnerables al canvi climàtic, i alguns en quedaran irreversiblement danyats Molts sistemes humans són sensibles al canvi climàtic, i alguns hi són vulnerables Els canvis previstos en els extrems climàtics podrien tenir conseqüències importants El potencial d impactes a gran escala i possiblement irreversibles planteja uns riscs a hores d ara pendents de quantificació fiable L adaptació és una estratègia necessària a totes les escales per complementar els esforços de mitigació del canvi climàtic Els que compten amb menys recursos són els qui tenen menys capacitat d adaptació i els més vulnerables L adaptació, el desenvolupament sostenible i la potenciació de l equitat poden reforçar-se mútuament Efectes i vulnerabilitat dels sistemes naturals i humans Hidrologia i recursos hídrics Agricultura i seguretat alimentària Ecosistemes terrestres i d aigua dolça Zones costaneres i ecosistemes marins Salut humana Colonitzacions humanes, energia i indústria Assegurances i altres serveis financers La vulnerabilitat varia a través de les regions Millora de les valoracions dels impactes, vulnerabilitats i adaptació

33 1. INTRODUCCIÓ La sensibilitat, la capacitat adaptativa i la vulnerabilitat dels sistemes naturals i humans al canvi climàtic, i les seves conseqüències potencials, són valorades en l informe redactat pel Grup de Treball II del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), Canvi climàtic 2001: impactes, adaptació i vulnerabilitat 13. Aquest informe s elabora a partir d anteriors informes de l IPCC sobre valoracions ja dutes a terme, tot tornant a examinar les conclusions clau de les valoracions prèvies i incorporant-hi els resultats de les recerques més recents. 14,15 Els canvis observats en el clima, les seves causes i els futurs canvis potencials són valorats en l informe del Grup de Treball I de l IPCC, Canvi climàtic 2001: base científica. L informe del Grup de Treball I conclou, inter alia, que les temperatures globals mitjanes de la superfície han augmentat 0,6 ± 0,2ºC al llarg del segle XX, i que, per a la gamma d escenaris desenvolupats en l Informe especial sobre els escenaris d emissions (SRES) de l IPCC, es preveu, segons els models, que la temperatura global mitjana de l aire de la superfície s escalfi d 1,4 a 5,8ºC vers l any 2100, respecte de l any 1990 i, també segons els models, s estima que el nivell global mitjà del mar augmenti, passant de 0,09 a 0,88, pels volts de l any Aquests pronòstics indiquen que l escalfament variaria per regions, i que aniria acompanyat d augments i reduccions de les precipitacions. A més, hi hauria canvis en la variabilitat del clima, i canvis en la freqüència i la intensitat d alguns fenòmens climàtics extrems. Aquestes característiques generals del canvi climàtic actuen sobre els sistemes naturals i humans i creen el context adequat per a la valoració del Grup de Treball II. La bibliografia disponible encara no ha investigat els impactes, l adaptació i la vulnerabilitat del canvi climàtic associats a l extrem superior del rang d escalfament pronosticat. Aquest Resum per als responsables de la política ambiental, el qual va ser aprovat pels governs membres de l IPCC a Ginebra el febrer de 2001, descriu l estat actual de percepció dels impactes, l adaptació i la vulnerabilitat al canvi climàtic i les seves incerteses. Poden trobar-se més detalls pel que fa al tema en qüestió en l informe subjacent. 16 A l apartat 2 del resum es presenten una sèrie de dades generals derivades de la integració d informació arreu de l informe. Cadascuna d aquestes dades aporta una dimensió diferent dels impactes, de l adaptació i la vulnerabilitat del canvi climàtic, sense que cap dimensió única regeixi. A l apartat 3 es presenten les dades relatives als sistemes individuals naturals i humans, i a l apartat 4 es posen en relleu algunes de les qüestions d interès pel que fa a les diferents regions del planeta. A l apartat 5 s identifiquen les àrees prioritàries de recerca, per tal de poder anar més enllà en la percepció de les conseqüències potencials i l adaptació al canvi climàtic. 2. Dades emergents 2.1. Els recents canvis climàtics regionals, especialment els augments de temperatura, ja han afectat molts sistemes físics i biològics L evidència observacional disponible indica que els canvis climàtics regionals, especialment els augments de temperatura, ja han afectat un conjunt divers de sistemes físics i biològics en molts indrets del món. Entre els exemples dels canvis observats, cal fer esment de la contracció de les glaceres, el desglaç del permagel, la congelació tardana i el trencament prematur del gel de rius i llacs, la prolongació de les estacions de creixement de latitud mitjana a alta, els desplaçaments cap als pols i altitudinals de determinades espècies d animals i de plantes, reduccions d algunes poblacions vegetals i animals, i el floriment prematur dels arbres, l aparició d insectes i la posta d ous abans de temps (vegeu la figura SPM-1). Les associacions entre els canvis de les temperatures regionals i els canvis observats en els sistemes físics i biològics han estat documentats en molts medis aquàtics, terrestres i marins. [2.1, 4.3, 4.4, 5.7 i 7.1] 13 El canvi climàtic en l ús de l IPCC es refereix a qualsevol canvi produït en el clima al llarg del temps, tant si és degut a la variabilitat natural o com a resultat de l activitat humana. Aquest ús difereix de l emprat pel Conveni Marc sobre Canvi Climàtic, en què el terme canvi climàtic fa referència a un canvi del clima que s atribueix directament o indirectament a l activitat humana que altera la composició de l atmosfera del planeta i que és addicional a la variabilitat climàtica natural observada a través de períodes de temps comparables. L atribució del canvi climàtic a les forces naturals i a les activitats humanes ha estat tractada pel Grup de Treball I. 14 L informe ha estat redactat per 183 autors principals coordinadors i autors principals i per 243 autors col laboradors. Ha estat revisat per 440 revisors del govern i revisors experts, i 33 editors de revisions han donat el seu vistiplau al procés de revisió. 15 Delegacions dels 100 països membres de l IPCC han participat en la sisena sessió del Grup de Treball II, celebrada a Ginebra dels dies 13 al 16 de febrer de En el resum tècnic es facilita un compendi més exhaustiu de l informe, i els apartats pertinents de l esmentat volum apareixen referenciats entre parèntesis al final dels paràgrafs del Resum per als responsables de la política ambiental per a aquells lectors que necessitin més informació. 33

34 Els estudis esmentats anteriorment i que s il lustren a la figura SPM-1 han estat extrets d una revisió bibliogràfica, en la qual es van identificar estudis a llarg termini, amb una durada característica de 20 anys o més, dels canvis produïts en els sistemes biològics i físics que podrien estar correlacionats amb els canvis de temperatura regionals. 17 En la majoria dels casos que es van detectar canvis en els sistemes biològics i físics, la direcció del canvi va ser l esperada, tot partint de mecanismes coneguts. La probabilitat que els canvis observats en la direcció esperada (sense fer al lusió a la magnitud) poguessin produir-se només com a fruit de l atzar és insignificant. En molts indrets d arreu del món, els impactes relacionats amb les precipitacions podrien ser importants. A hores d ara, hi ha una manca de dades climàtiques i biofísiques concurrents sistemàtiques d una durada suficient (2 dècades o més) que es consideren necessàries per a la valoració dels impactes de les precipitacions. Factors com són ara els canvis en l ús del sòl i la contaminació també actuen sobre aquests sistemes físics i biològics, i dificulten l atribució de les variacions a causes particulars en alguns casos concrets. Malgrat tot, en conjunt, els canvis observats que es produeixen en aquests sistemes són coherents quant a direcció i a través de diverses localitats i/o regions (vegeu la figura SPM-1) amb els efectes esperats dels canvis regionals de temperatura. Així doncs, a partir dels testimonis col lectius, hi ha una confiança alta 18 que els recents canvis regionals produïts en la temperatura hagin exercit impactes discernibles en molts sistemes físics i biològics. Hidrologia i glaceres Gel marí Animals Plantes Estudis que inclouen grans àrees Estudis que utilitzen teledetecció Figura SPM-1: Emplaçaments en els quals els estudis sistemàtics a llarg termini compleixen uns criteris estrictes que documenten els recents impactes dels canvis climàtics regionals relacionats amb la temperatura sobre els sistemes físics i biològics. Les dades hidrològiques, relatives al retrocés glacial i al gel marí, representen tendències que oscil len des de dècades fins a segles. Les dades dels ecosistemes terrestres i marins representen tendències d almenys 2 dècades. Els estudis de teledetecció cobreixen grans àrees. Les dades corresponen a impactes únics o múltiples que són coherents amb els mecanismes coneguts de les respostes del sistema físic/biològic als canvis regionals relacionats amb la temperatura que s han observat. Pel que fa als efectes enregistrats que inclouen grans àrees, es va elegir una ubicació representativa al mapa. 17 Hi ha 44 estudis regionals sobre més de 400 animals i plantes, amb una durada que oscil la entre 20 i 50 anys, procedents principalment d Amèrica del Nord, d Europa i de la regió del pol Sud. S han fet 16 estudis regionals que inclouen uns 100 processos físics sobre la major part de regions del món, la durada dels quals és de 20 a 150 anys. Vegeu l apartat 7.1 del resum tècnic per obtenir-ne més detalls En aquest Resum per als responsables de la política ambiental, s han utilitzat els termes següents, quan s ha considerat adequat, per indicar les estimacions crítiques de la confiança (basades en el judici col lectiu dels autors mitjançant proves observacionals, el modelatge dels resultats i la teoria que han examinat): molt alta (95% o superior), alta (67-95%), mitjana (33-67%), baixa (5-33%) i molt baixa (de 5% o menys). En altres supòsits, s utilitza una escala qualitativa per valorar el nivell de percepció científica: perfectament contrastat, contrastat però incomplet, calen explicacions i especulatiu. Els plantejaments utilitzats per tal de valorar els nivells de confiança i el nivell de percepció científica, així com les definicions d aquests termes, es presenten en l apartat 1.4 del resum tècnic. Cada vegada que s utilitzen aquests termes en el Resum per als responsables de la política ambiental, apareixen referenciats com a notes al peu.

35 2.2. Hi ha indicacions preliminars que apunten que alguns sistemes humans s han vist afectats per recents increments de les inundacions i sequeres Hi ha indicis que apunten que alguns sistemes socials i econòmics s han vist afectats per la recent freqüència creixent d inundacions i sequeres en algunes zones. Això no obstant, aquests sistemes també es veuen afectats per les modificacions dels factors socioeconòmics, com per exemple els desplaçaments demogràfics i els canvis en l ús del sòl. L impacte relatiu dels factors climàtics i socioeconòmics resulten, per regla general, de difícil quantificació. [4.6 i 7.1] 2.3. Els sistemes naturals són vulnerables al canvi climàtic, i alguns en quedaran irreversiblement danyats Els sistemes naturals poden ser especialment vulnerables als canvis climàtics per raó de la seva limitada capacitat adaptativa (vegeu el quadre SPM-1), i alguns d aquests sistemes poden patir danys significatius i irreversibles. Els sistemes naturals que es troben en perill inclouen: glaceres, esculls de corall i atols, manglars, boscos boreals i tropicals, ecosistemes polars i alpins, zones humides de planes al luvials i restants prades natives. Mentre que és possible l increment de l abundància i la gamma d algunes espècies, el canvi climàtic augmentarà els riscs existents d extinció d algunes espècies més vulnerables i de pèrdua de biodiversitat. Està perfectament contrastat 18 que l abast geogràfic del dany o de la pèrdua, i el nombre de sistemes afectats, s incrementaran amb la magnitud i el ritme del canvi climàtic (vegeu la figura SPM-2). [4.3 i 7.2.1] 2.4. Molts sistemes humans són sensibles al canvi climàtic, i alguns hi són vulnerables Entre els sistemes humans que són sensibles al canvi climàtic, cal incloure principalment els recursos hídrics; l agricultura (especialment la seguretat alimentària) i la silvicultura; les zones costaneres i els sistemes marins (pesqueries); els assentaments humans, l energia i la indústria; les assegurances i altres serveis financers, i la salut humana. La vulnerabilitat d aquests sistemes varia en funció de la ubicació geogràfica, el moment i les condicions socials, econòmiques i ambientals. [4.1, 4.2, 4.3, 4.4, 4.5, 4.6 i 4.7] Entre els impactes adversos pronosticats, basats en models i altres estudis, cal esmentar els següents: Una reducció general en els rendiments de les collites potencials en la major part de les regions tropicals i subtropicals pel que fa a la majoria d augments de temperatura pronosticats [4.2] Una reducció general, amb algunes oscil lacions, en els rendiments de les collites potencials en la majoria de regions pertanyents a les latituds mitjanes pel que fa als increments de la temperatura mitjana anual de més d uns quants ºC [4.2] Menor disponibilitat d aigua per a les poblacions situades en moltes regions amb escassetat d aigua, especialment en els subtròpics [4.1] Augment del nombre de persones exposades a malalties de transmissió vectorial (per ex.: malària) i de transmissió hídrica (per ex.: còlera) i increment de la mortalitat a causa de les agressions tèrmiques [4.7] Increment generalitzat del risc d inundació per a molts assentaments humans (desenes de milions d habitants en els enclavaments estudiats) tant a causa de l augment de les precipitacions intenses com per la pujada del nivell del mar [4.5] Més demanda energètica per a la refrigeració espacial a causa d unes temperatures estivals més elevades. [4.5] 35

36 Qüestions suscitades Canvi de temperatura (ºC) Observat A1F1 A1B A1T A2 B1 B2 IS92a Diversos models de tot el conjunt de SRES Riscs per a molts Riscs per a alguns Gran increment Increment Negatiu per a la majoria de regions Negatiu per a algunes regions Negatiu net en tota la mètrica Impactes possitius o negatius en el mercat; la majoria de persones es veuen adversament afectades Més elevat Molt baix Any I Riscs per als sistemes únics i amenaçats II Riscs procedents d esdeveniments climàtics extrems III Distribució dels impactes IV Impactes agregats V Riscs procedents de discontinuïtats futures a gran escala Figura SPM-2: Qüestions suscitades pel que fa als impactes pronosticats del canvi climàtic. Els riscs d impactes adversos per raó del canvi climàtic augmenten amb la magnitud del canvi climàtic en qüestió. La part esquerra de la figura mostra l increment de temperatura observat en relació amb l any 1990 i el rang d augment previst de temperatura després del 1990 segons estimació feta pel Grup de Treball I de l IPCC per als escenaris de l Informe especial sobre els escenaris d emissions. El panell de la dreta mostra les conceptualitzacions de cinc qüestions suscitades quant als riscs del canvi climàtic en evolució vers l any El color blanc indica impactes o riscs neutrals o petits negatius o positius, el color groc indica impactes negatius per a alguns sistemes o riscs baixos, i el color vermell significa impactes o riscs negatius que estan més difosos i/o són de major magnitud. La valoració dels impactes o riscs té en compte solament la magnitud del canvi i no la seva cadència. El canvi de la temperatura global mitjana anual s utilitza en la figura com a substitut de la magnitud del canvi climàtic, però els impactes previstos seran en funció, entre altres factors, de la magnitud i cadència dels canvis mundials i regionals del clima mitjà, els fenòmens de variabilitat climàtica i de climes extrems, les condicions socials i econòmiques, i l adaptació. Quadre SPM-1. Canvi climàtic Sensibilitat, capacitat adaptativa i vulnerabilitat La sensibilitat és el grau en el qual un sistema es veu afectat, tant de forma adversa com beneficiosa, pels estímuls relacionats amb el clima. Aquests estímuls engloben tots els elements integrants del canvi climàtic, incloent les característiques climàtiques mitjanes, la variabilitat climàtica i la freqüència i magnitud dels extrems. L efecte pot ser directe (per ex.: un canvi en la producció de la collita com a resposta a un canvi de la mitjana, del rang o de la variabilitat de la temperatura) o indirecte (per ex.: danys causats per un increment en la freqüència de les inundacions costaneres a causa de la pujada del nivell del mar). La capacitat adaptativa és l habilitat d un sistema per ajustar-se al canvi climàtic (incloent la variabilitat del clima i els extrems climàtics), als danys potencials moderats, per tal de treure profit de les oportunitats o fer front a les conseqüències. La vulnerabilitat és el grau en el qual un sistema és susceptible als efectes adversos del canvi climàtic, o incapaç d enfrontar-s hi, incloent la variabilitat del clima i els extrems climàtics. La vulnerabilitat és en funció del caràcter, la magnitud i la cadència del canvi climàtic i la variació a la qual un sistema està exposat, la seva sensibilitat i la seva capacitat adaptativa. 36

37 Entre els impactes beneficiosos pronosticats, basats en models i altres estudis, cal esmentar els següents: Més rendiments potencials de les collites en algunes regions de les latituds mitjanes pel que fa als increments de temperatura inferiors a uns quants ºC [4.2] Un increment potencial del subministrament mundial de fusta procedent de boscos gestionats de manera adequada [4.3] Més disponibilitat d aigua per a les poblacions situades en algunes regions amb escassetat d aigua, per exemple, en parts del Sud-est asiàtic [4.1] Reducció de la mortalitat hivernal en les latituds mitjana i alta [4.7] Menor demanda energètica per a la calefacció espacial, a causa d unes temperatures hivernals més elevades [4.5] 2.5. Els canvis previstos en els extrems climàtics podrien tenir conseqüències importants La vulnerabilitat de les societats humanes i dels sistemes naturals als extrems climàtics es demostra pels danys, infortunis i morts causats per esdeveniments com ara les sequeres, inundacions, onades de calor, allaus i huracans. Si bé hi ha incerteses vinculades a les estimacions d aquests canvis, es preveu que alguns esdeveniments extrems augmentin en freqüència i/o gravetat durant el segle XXI, a causa dels canvis produïts en la mitjana i/o variabilitat del clima, de manera que cal esperar que la gravetat dels seus impactes s incrementi així mateix paral lelament a l escalfament del planeta (vegeu la figura SPM-2). Contràriament a això, en el futur es preveu una reducció en la freqüència i magnitud dels esdeveniments causats per temperatures baixes extremes, com per exemple les onades de fred, tant amb els impactes positius com negatius que això comporta. Hom espera que els impactes dels futurs canvis en els extrems climàtics caiguin de manera desproporcionada sobre els pobres. Alguns exemples representatius dels impactes d aquests canvis previstos en la variabilitat del clima i els extrems climàtics es presenten en la taula SPM-1. [3.5, 4.6, 6 i 7.2.4] 2.6. El potencial d impactes a gran escala i possiblement irreversibles planteja uns riscs a hores d ara pendents de quantificació fiable Els canvis climàtics pronosticats 19 durant el segle XXI tenen el potencial de conduir cap a futurs canvis a gran escala i possiblement irreversibles en els sistemes terrestres que donin lloc a impactes d àmbit tant continental com mundial. Aquestes possibilitats depenen en gran mesura de l escenari climàtic i encara no s ha avaluat una gamma completa d escenaris viables. Entre els possibles exemples s inclou l alentiment significatiu de la circulació oceànica que transporta aigua calenta a l Atlàntic septentrional; les grans reduccions experimentades als casquets glacials de Groenlàndia i de l Antàrtic occidental, l escalfament accelerat del planeta a causa de les retroalimentacions produïdes en el cicle del carboni a la biosfera terrestre i a causa de les alliberacions del carboni terrestre de les regions amb permagel i de metà dels hidrats en els sediments costaners. La probabilitat que es produeixin molts d aquests canvis en els sistemes terrestres no està contrastada, però probablement és molt baixa; malgrat tot, cal preveure que aquesta probabilitat augmenti amb la cadència, magnitud i durada del canvi climàtic (vegeu la figura SPM-2). [3.5, 3.7 i 7.2.5] Si es duguessin a terme aquests canvis en els sistemes terrestres, els seus impactes serien de gran abast i sostinguts. Per exemple, l alentiment significatiu de la circulació termohalina oceànica afectaria els nivells d oxigen de les aigües profundes i l absorció de carboni per part dels oceans i ecosistemes marins, i reduiria l escalfament sobre determinades parts d Europa. La desintegració del casquet glacial de l Antàrtic occidental o la fosa del casquet glacial de Groenlàndia faria pujar el nivell del mar arreu del món fins a 3 metres al llarg dels propers anys 20, submergint infinitat d illes i inundant àmplies zones costaneres. En funció de la cadència de la pèrdua de gel, la cadència i magnitud de l augment del nivell del mar podrien superar en gran manera la capacitat d adaptació per part dels sistemes humans i naturals, sense patir impactes substancials. Les alliberacions de carboni terrestre procedents de les regions amb permagel i del metà dels hidrats en els sediments costaners, induïdes per l escalfament, augmentarien encara més les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle en l atmosfera, i donarien més entitat a la magnitud del canvi climàtic. [3.5, 5.7 i 7.2.5] 19 Els detalls dels canvis climàtics pronosticats, il lustrats a la figura SPM-2, es faciliten en el Resum per als responsables de la política ambiental del Grup de Treball I. 20 Els detalls de les aportacions previstes a l augment del nivell del mar per part dels casquets glacials de l Antàrtic occidental i de Groenlàndia es faciliten en el Resum per als responsables de la política ambiental del Grup de Treball I. 37

38 2.7. L adaptació és una estratègia necessària a totes les escales per complementar els esforços de mitigació del canvi climàtic L adaptació té el potencial de reduir els impactes adversos del canvi climàtic i de potenciar els beneficiosos, però incorrent en costos i sense evitar que es produeixin tots els danys. Els extrems, la variabilitat i les cadències dels canvis són, totes elles, característiques clau a l hora d abordar la vulnerabilitat i l adaptació al canvi climàtic, no simplement als canvis en les condicions climàtiques mitjanes. Els sistemes humans i naturals, fins a cert punt, s adaptaran de manera autònoma al canvi climàtic. L adaptació planificada pot complementar l adaptació autònoma, encara que les opcions i els incentius són més elevats pel que fa a l adaptació dels sistemes humans que quant a l adaptació per a la protecció dels sistemes naturals. L adaptació és una estratègia necessària a tots nivells per complementar els esforços de mitigar el canvi climàtic. [6] Taula SPM-1: Exemples dels impactes resultants dels canvis pronosticats en fenòmens climàtics extrems Canvis pronosticats durant el segle XXI en fenòmens climàtics extrems i les seves respectives probabilitats a Extrems simples Temperatures màximes més elevades; més dies de calor i onades de calor d sobre gairebé totes les zones agràries (molt probable a ) Temperatures mínimes més elevades (en augment); menys dies de fred, dies de gelades i onades de fred d sobre gairebé totes les zones agràries (molt probable a ) Precipitacions més intenses (molt probable a sobre moltes zones) Extrems complexos Major dessecació sobre la majoria de zones continentals interiors de latitud mitjana i amb risc associat de sequera (probable a ) Augment de les intensitats màximes del vent del cicló tropical i de les intensitats de precipitacions mitjanes i màximes (probable a en algunes zones) e Sequeres i inundacions associades als esdeveniments causats per El Niño, intensificades en moltes regions diferents (probable a ) (vegeu també l apartat de sequeres i precipitacions intenses) Augment de la variabilitat de les precipitacions per monsons estivals asiàtics (probable a ) Major intensitat de tempestes en la latitud mitjana (escassa concordança entre els models de corrents) d Exemples representatius dels impactes pronosticats b (tots ells amb alta confiança d incidència en algunes àrees c ) Major incidència de mortalitat i de malalties greus en els grups d edat avançada i en la població urbana pobra [4.7] Major nombre d agressions tèrmiques en la ramaderia i la vida salvatge [4.2 i 4.3] Canvi de les destinacions turístiques [Taula TS-4 i 5.8] Major risc de danys per a una sèrie de collites [4.2] Major demanda de refrigeració elèctrica i menor fiabilitat en el subministrament energètic [Taula TS-4 i 4.5] Menor morbiditat i mortalitat humanes relacionades amb el fred [4.7] Menor risc de danys per a una sèrie de collites, i major risc per a d altres [4.2] Ampliació del rang i de l activitat d algunes plagues i vectors de malalties [4.2 i 4.3] Menor demanda d energia per a calefacció [4.5] Increment de les inundacions, corriment de terres, allaus i danys per corriment de fangs [4.5] Major erosió del sòl [5.2.4] El major vessament de les inundacions podria augmentar la recàrrega d alguns aqüífers de les planes al luvials [4.1] Major pressió sobre els sistemes estatals i privats d assegurança contra inundacions i alleujament de catàstrofes [Taula TS-4 i 4.6] Menors rendiments de les collites [4.2] Majors danys als fonaments dels edificis causats per la contracció del sòl [Taula TS-4] Menor quantitat i qualitat dels recursos hidràulics [4.1 i 4.5] Major risc d incendis forestals [5.4.2] Més riscs per a la vida humana, risc d epidèmies de malalties infeccioses i molts altres riscs [4.7] Major erosió costanera i danys als edificis i infraestructures costaners [4.5 i 7.2.4] Més danys als ecosistemes costaners, com ara els esculls de corall i manglars [4.4] Menor productivitat agrícola i de terrenys de pastura en regions propenses a la sequera i a les inundacions [4.3] Menor potencial d hidropotència en regions amb tendència a patir sequeres [5.1.1 i figura TS-7] Major magnitud i danys per part de les inundacions i sequeres en l Àsia temperada i tropical [5.2.4 Increment dels riscs per a la vida i la salut humanes [4.7] Majors pèrdues de béns i d infraestructures [Taula TS-4] Majors danys als ecosistemes costaners [4.4] 38 a La probabilitat fa referència a les estimacions crítiques de la confiança utilitzada per TAR WGI (Tercer Informe d Avaluació del Grup de Treball I): molt probable (90-99% de probabilitat); probable (66-90% de probabilitat). Llevat que s indiqui el contrari, la informació sobre els fenòmens climàtics s extreu del Resum per als responsables de la política ambiental, TAR WGI. b Aquests impactes poden reduir-se tot prenent les mesures de resposta adequades. c L alta confiança fa referència a les probabilitats compreses entre el 67 i el 95%, tal com es descriu en la nota al peu 18. d Informació procedent de TAR WGI, resum tècnic, apartat F.5. e Els canvis en la distribució regional dels ciclons tropicals són possibles, però no han estat determinats.

39 L experiència amb l adaptació a la variabilitat del clima i als extrems climàtics pot servir per desenvolupar unes estratègies adequades per a l adaptació al canvi climàtic previst. L adaptació a la variabilitat i als extrems climàtics actuals sovint reporta beneficis, de la mateixa manera que forma una base que permetrà fer front al futur canvi climàtic. Malgrat tot, l experiència demostra també que hi ha restriccions per assolir íntegrament la mesura d adaptació potencial. A més a més, es pot donar lloc a una mala adaptació, com és el cas de promoure el desenvolupament en indrets amb tendència al perill, a causa de les decisions basades en consideracions a curt termini, la inobservança de la variabilitat climàtica coneguda, unes previsions imperfectes, informació insuficient i una confiança excessiva en els mecanismes d assegurança. [6] 2.8. Els qui compten amb menys recursos són els qui tenen menys capacitat d adaptació i els més vulnerables La capacitat dels sistemes humans per adaptar-se i enfrontar-se al canvi climàtic depèn de factors com la riquesa, la tecnologia, la formació, la informació, les capacitats tècniques, la infraestructura, l accés als recursos i les capacitats de gestió. Hi ha potencial per als països desenvolupats i en vies de desenvolupament per potenciar i/o adquirir capacitats adaptatives. Les poblacions i comunitats són altament variables en les seves dotacions dels esmentats atributs, i els països en vies de desenvolupament, especialment els menys desenvolupats, són, per regla general, els més pobres en aquest sentit. En conseqüència, tenen menor capacitat d adaptació i són més vulnerables als danys produïts pel canvi climàtic, de la mateixa manera que són més vulnerables a altres agressions. Aquesta condició és més extrema entre la capa més pobra de població. [6.1; vegeu també 5.1.7, 5.2.7, 5.3.5, 5.4.6, 5.6.1, 5.6.2, 5.7 i pel que fa a la informació d àmbit regional] Els beneficis i costos dels efectes del canvi climàtic han estat estimats en unitats monetàries i agregats a nivell nacional, regional i mundial. Aquestes estimacions generalment exclouen els efectes dels canvis de la variabilitat del clima i dels extrems climàtics, no tenen en compte els efectes de les diferents cadències de canvis i només tenen en compte parcialment els impactes sobre els béns i serveis que no es comercialitzen en els mercats. És probable que aquestes omissions donin lloc a infraestimacions de les pèrdues econòmiques i a sobreestimacions dels guanys econòmics. Les estimacions dels impactes agregats són motiu de controvèrsia, ja que tracten els guanys d alguns com si es tractés de la cancel lació de pèrdues d altres i també perquè les ponderacions que s empren per dur a terme l agregació a través dels individus són necessàriament subjectives. [7.2.2 i 7.2.3] A pesar de les limitacions expressades anteriorment, basades en unes quantes estimacions publicades, els increments de la temperatura global mitjana 21 es traduirien en pèrdues econòmiques netes en molts països en vies de desenvolupament pel que fa a totes les magnituds de l escalfament que s han estudiat (confiança baixa 18 ), i la magnitud de les pèrdues seria superior com més gran fos el nivell d escalfament (confiança mitjana 18 ). Per contrast, un increment de la temperatura global mitjana d uns quants º C donaria lloc a una mescla de guanys i pèrdues de caire econòmic en els països desenvolupats (confiança baixa 18 ), amb pèrdues econòmiques pel que fa als increments de temperatura superiors (confiança mitjana 18 ). La distribució prevista d impactes econòmics és tal que augmentaria la disparitat del benestar entre els països desenvolupats i els països en vies de desenvolupament, i la disparitat creixeria en relació amb els augments de temperatura més elevats pronosticats (confiança mitjana 18 ). Els impactes estimats més nocius pel que fa als països en vies de desenvolupament reflecteixen, en part, la seva menor capacitat adaptativa en relació amb els països desenvolupats. [7.2.3] A més, quan s agrega a escala global, el producte interior brut (PIB) mundial es veuria modificat en ± un percentatge petit pel que fa als augments de la temperatura global mitjana d uns quants º C com a màxim (baixa confiança 18 ), i l increment de les pèrdues netes donaria lloc a majors augments de la temperatura (confiança mitjana 18 ) (vegeu la figura SPM-2). Es preveu que el canvi climàtic perjudiqui més persones que no pas en beneficiï, fins i tot amb increments de la temperatura global mitjana de menys d uns quants º C (baixa confiança 18. Aquests resultats són sensibles a presumpcions sobre els canvis del clima regional, el nivell de desenvolupament, la capacitat adaptativa, la freqüència dels canvis, la valoració dels impactes i els mètodes emprats per a l agregació de les pèrdues i els guanys monetaris, incloent l elecció del tipus de descompte. [7.2.2] Cal esperar que els efectes del canvi climàtic siguin més grans en els països en vies de desenvolupament des del punt de vista de la pèrdua de vida i dels efectes relatius sobre la inversió i l economia. Per exemple, els danys percentuals relatius al PIB derivats dels extrems climàtics han estat substancialment superiors en els països en vies de desenvolupament que no pas en els països desenvolupats. [4.6] 21 El canvi experimentat per la temperatura global mitjana s utilitza com a indicador de la magnitud del canvi climàtic. Les exposicions dependents de l escenari tingudes en compte en aquests estudis inclouen canvis regionalment diferenciats quant a temperatura, precipitacions i altres variables climàtiques. 39

40 2.9. L adaptació, el desenvolupament sostenible i la potenciació de l equitat poden reforçar-se mútuament Moltes comunitats i regions vulnerables al canvi climàtic es troben també pressionades a causa de forces com el creixement demogràfic, l exhauriment de recursos i la pobresa. Les polítiques que redueixen la pressió exercida sobre els recursos milloren la gestió dels riscs ambientals i augmenten el benestar dels membres més pobres de la societat poden avançar simultàniament en el desenvolupament sostenible i l equitat, potenciar la capacitat adaptativa i reduir la vulnerabilitat al clima i altres agressions. La inclusió dels riscs climàtics en el disseny i la instauració de les iniciatives de desenvolupament nacionals i internacionals poden promoure l equitat i el desenvolupament més sostenible i capaç de reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic. [6.2] 3. EFECTES I VULNERABILITAT DELS SISTEMES NATURALS I HUMANS 3.1. Hidrologia i recursos hídrics L efecte del canvi climàtic en el flux dels corrents i la recàrrega de les aigües subterrànies varia regionalment i entre escenaris climàtics, àmpliament després de la producció dels canvis previstos en les precipitacions. Un pronòstic coherent entre la majoria d escenaris climàtics correspon als augments del flux dels corrents mitjans anuals en les latituds altes i en el Sud-est asiàtic, i a les decreixences produïdes a l Àsia central, la zona que envolta el Mediterrani, l Àfrica del sud i Austràlia (confiança mitjana 18 ) (vegeu la figura SPM-3); la quantitat de canvis, malgrat tot, varia entre els diferents escenaris. Pel que fa a altres zones, incloent les latituds mitjanes, no hi ha una coherència sòlida en les previsions del flux de corrents, en part per raó de les diferències existents en les previsions de pluges i en part a causa de les diferències de l evaporació prevista, la qual pot compensar els increments de precipitacions. Es preveu que la recessió de la majoria de glaceres s acceleri, i que moltes glaceres petites desapareguin (alta confiança 18 ). En general, els canvis pronosticats en els vessaments anuals mitjans són menys consistents que els impactes basats exclusivament en el canvi de temperatura, ja que els canvis produïts en les precipitacions varien més entre escenaris diferents. En l àmbit de la zona de captació, l efecte d un canvi climàtic donat varia amb les propietats físiques i la vegetació de les zones de captació, i pot ser addicional als canvis materialitzats en la cobertura terrestre. [4.1] Aproximadament milions de persones, una tercera part de la població mundial, viuen actualment en països assotats per problemes hídrics (definits per la utilització de més del 20% del seu subministrament d aigua renovable, un indicador comunament utilitzat de l estrès hídric). Cal esperar que aquesta xifra s incrementi fins a arribar al voltant de 5 mil milions vers l any 2025, en funció de la taxa de creixement demogràfic. El canvi climàtic pronosticat podria reduir encara més el flux de corrent i la recàrrega d aigües subterrànies en molts d aquests països sotmesos a l estrès hídric (per exemple, a l Àsia central, Àfrica del sud, i països al voltant del Mar Mediterrani) però pot augmentar-lo en d altres. [4.1; vegeu també 5.1.1, 5.2.3, 5.3.1, 5.4.1, 5.5.1, i pel que fa a la informació d àmbit regional] La demanda d aigua augmenta, generalment, a causa del creixement demogràfic i del desenvolupament econòmic, però disminueix en alguns països per la major eficàcia d ús. És improbable que el canvi climàtic tingui un efecte important en les demandes hídriques municipals i industrials, en general, però pot afectar de manera substancial les retirades de reg, les quals depenen de la manera com es compensen o exageren els augments de l evaporació mitjançant els canvis produïts en les precipitacions. Les temperatures més elevades, i per tant una major demanda evaporativa de les collites, volen dir que la tendència general es decanta cap a un augment de les demandes de reg. [4.1] 40 La magnitud i freqüència de les inundacions podria incrementar-se en moltes regions com a conseqüència de la major freqüència de precipitacions intenses, la qual cosa pot augmentar els vessaments en la majoria de zones, així com la recàrrega de les aigües subterrànies en algunes planes al luvials. El canvi en l ús del sòl podria agreujar aquests esdeveniments. El flux de corrents durant els períodes estacionals de baix flux es reduiria en moltes zones, a causa d una major evaporació; els canvis produïts en les precipitacions podrien agreujar o compensar els efectes de la major evaporació. El canvi climàtic previst degradaria la qualitat de l aigua a través d unes temperatures més elevades de l aigua i d una major càrrega de contaminants procedents dels vessaments i dels desbordaments de les instal lacions de residus. La qualitat es veuria degradada encara més quan els fluxos disminuïssin, però els increments dels fluxos podrien mitigar, fins a cert punt, algunes degradacions de la qualitat de l aigua mitjançant l augment de la dilució. En aquells casos en què les nevades són actualment un component important de l equilibri hídric, una major proporció de precipitacions hivernals podria caure en forma de pluja, i donar lloc a un flux de corrent màxim més intens que, a més a més, es desplaçaria des de la primavera fins a l hivern. [4.1]

41 És probable que les majors vulnerabilitats es produeixin en els sistemes hídrics no gestionats i en sistemes que actualment es veuen afectats o estan gestionats d una manera inapropiada i insostenible, a causa de les polítiques que desencoratgen l ús eficient de l aigua i la protecció de la qualitat de l aigua, una gestió inadequada de les conques, la incapacitat de gestionar el subministrament i la demanda d aigua variables, o la falta d assessorament professional prudent. En els sistemes no gestionats, hi ha escasses o nul les estructures establertes per tamponar els efectes de la variabilitat hidrològica sobre la qualitat i el subministrament hidràulics. En els sistemes gestionats de manera insostenible, els usos hidràulics i del sòl poden afegir càrregues que subratllen la vulnerabilitat al canvi climàtic. [4.1] Les tècniques de gestió dels recursos hídrics, especialment les que fan referència a la gestió dels recursos hídrics integrats, poden aplicar-se per tal d adaptar-se als efectes hidrològics del canvi climàtic, i a les incerteses addicionals, a fi i efecte de reduir les vulnerabilitats. En l actualitat, els plantejaments orientats al cantó de l oferta (per ex.: l increment de les defenses per a les inundacions, la construcció de preses, la utilització de zones d emmagatzematge d aigua, incloent els sistemes naturals, i la millora de la infraestructura per a la recollida i distribució de l aigua) estan més estesos que els plantejaments orientats al cantó de la demanda (els quals alteren l exposició a les condicions extremes); aquest últim és el centre de major atenció. Nogensmenys, la capacitat per instaurar respostes de gestió eficaces està distribuïda d una manera desigual arreu del món i és baixa en molts països tant en transició com en vies de desenvolupament. [4.1] 3.2. Agricultura i seguretat alimentària A partir de la recerca experimental, les respostes de la producció de les collites al canvi climàtic varien àmpliament, en funció de les espècies i varietats cultivades; les propietats del sòl; les plagues i els agents patògens; els efectes directes del diòxid de carboni (CO 2 ) sobre la vegetació, i les interaccions entre el CO 2, la temperatura de l aire, l estrès hídric, la nutrició mineral, la qualitat de l aire i les respostes adaptatives. Tot i que una major concentració de CO 2 pot estimular el creixement i el rendiment de les collites, és possible que aquest benefici no sempre compensi els efectes adversos de la calor i la sequera excessives (confiança mitjana 18 ). Aquests avenços, juntament amb els assolits en la recerca sobre l adaptació agrícola, han estat incorporats des del Segon informe d avaluació (SAR) als models utilitzats per a la valoració dels efectes del canvi climàtic sobre els rendiments de les collites, el subministrament alimentari, els ingressos de les granges i els preus. [4.2] Els costos prendran part en la lluita contra les pèrdues de rendiment induïdes pel clima i l adaptació dels sistemes de producció de ramaderia. Aquestes opcions d adaptació agronòmica i agrícola podrien incloure, per exemple, els ajustos necessaris per a les dates de plantació, els índexs de fertilització, les aplicacions de reg, els trets dels tipus de cultius i la selecció d espècies animals. [4.2] Quan s inclou l adaptació agronòmica autònoma, les valoracions de modelatge de les collites indiquen, amb una confiança de mitjana a baixa 18, que el canvi climàtic durà a unes respostes generalment positives a menys d uns quants ºC d escalfament i, en línies generals, a unes respostes negatives pel que fa a més d uns quants ºC en els rendiments de les collites de latitud mitjana. Les valoracions similars indiquen que els rendiments d algunes collites situades en indrets tropicals disminuirien generalment, fins i tot amb uns increments mínims de temperatura, ja que aquestes collites es troben a prop de la seva tolerància màxima de temperatura i predomina l agricultura de terres de secà/alimentada per la pluja. En els casos en què es produeix així mateix una marcada reducció de les precipitacions, els rendiments de les collites tropicals encara es veurien més adversament afectats. Amb l adaptació agronòmica autònoma, els rendiments de les collites als tròpics tendeixen a veure s menys adversament afectats pel canvi climàtic que sense adaptació, però tot i així encara tendeixen a mantenir-se per sota dels nivells estimats amb el clima actual. [4.2] La majoria d estudis econòmics, tant d àmbit regional com mundial, que no incorporen el canvi climàtic indiquen que la tendència a la baixa en els preus reals a l engròs del segle XX es preveu que continuï en el segle XXI, tot i que la confiança en aquestes prediccions disminueix més en el futur. Les valoracions del modelatge econòmic indiquen que s estima que els impactes del canvi climàtic en la producció agrícola i els preus donin lloc a petits canvis percentuals en els ingressos mundials (baixa confiança 18 ), amb uns increments més grans en les regions més desenvolupades, i uns increments més petits o reduccions en les regions en vies de desenvolupament. La major confiança en aquesta dada depèn de recerques addicionals sobre la sensibilitat de les valoracions dels modelatges econòmics a les seves presumpcions base. [4.2 i quadre 5-5] 41

42 < a a a a 0 0 a a a 150 >150 Canvi en el vessament anual (mm any -1 ) Figura SPM-3: Els canvis pronosticats en el vessament hídric anual mitjà vers l any 2050, relatius al vessament mitjà corresponent al període segueixen en gran mesura els canvis previstos posteriors produïts en les precipitacions. Els canvis de vessament es calculen amb un model hidrològic, utilitzant com a entrades els pronòstics climàtics procedents de dues versions del model de circulació general d atmosfera-oceà del Centre Hadley (AOGCM) per a un escenari d increment de l 1 per cent anual en la concentració efectiva de diòxid de carboni en l atmosfera: (a) Mitjana conjunta HadCM2 i (b) HadCM3. Els increments previstos en els vessaments en les latituds altes i en el Sud-est asiàtic, i les decreixences produïdes a l Àsia central, l àrea al voltant del Mediterrani, l Àfrica del sud i Austràlia són àmpliament coherents a través dels experiments realitzats al Centre Hadley, i amb les previsions de precipitacions d altres experiments AOGCM. Pel que fa a altres zones del món, els canvis produïts en les precipitacions i els vessaments depenen de l escenari i del model en qüestió. La major part dels estudis indica que els augments de la temperatura global mitjana anual d uns quants ºC o superiors es traduirien en un increment dels preus dels aliments a causa de l alentiment de l expansió de l oferta d aliments en l àmbit mundial en relació amb el creixement de la demanda mundial d aliments (contrastat, però incomplet 18 ). A quantitats d escalfament inferiors a uns quants ºC, els models econòmics no distingeixen amb claredat el senyal del canvi climàtic d altres fonts de canvi basades en aquells estudis inclosos en aquesta valoració. Alguns estudis agregats recents han estimat els impactes econòmics sobre les poblacions vulnerables, com ara els petits propietaris productors i els consumidors urbans pobres. Aquests estudis troben que un canvi climàtic reduiria els ingressos de les poblacions vulnerables i augmentaria el nombre absolut de persones amb risc de patir fam, encara que aquesta afirmació no ha estat corroborada i exigeix una recerca més detallada. S ha establert, tot i que de manera incompleta, que el canvi climàtic, principalment a través dels majors extrems i els desplaçaments temporals/espacials, empitjorarà la seguretat alimentària a l Àfrica. [4.2] 42

43 3.3. Ecosistemes terrestres i d aigua dolça Els estudis de modelatge de la vegetació continuen fent palès el potencial de desbaratament significatiu dels ecosistemes en virtut del canvi climàtic (alta confiança 18 ). És improbable que es doni la migració dels ecosistemes o bioma com a unitats discretes; per contra, en un indret donat, es produirà un canvi en la composició i dominació de les espècies. Els resultats d aquests canvis demoraran els canvis climàtics des d uns quants anys fins a unes dècades i segles (alta confiança 18 ). [4.3] Les distribucions i l envergadura de la població, la densitat de població i el comportament de la vida salvatge s han vist, i es continuaran veient, afectats directament pels canvis climàtics mundials o regionals i indirectament pels canvis produïts en la vegetació. El canvi climàtic donarà lloc a un moviment de desplaçament cap als pols de les circumscripcions de les distribucions de peixos d aigua dolça, juntament amb la pèrdua d hàbitat pel que fa als peixos d aigua calenta (alta confiança 18 ). Moltes espècies i poblacions ja es troben en un nivell alt de risc, i cal esperar que aquest risc augmenti mitjançant la sinergia entre el canvi climàtic que fa que algunes parts dels hàbitats actuals esdevinguin inadequats per a moltes espècies, i el canvi de l ús del sòl, el qual comporta la fragmentació dels hàbitats i l aparició d obstacles per a la migració de les espècies. Sense una gestió adequada, aquestes pressions faran que algunes de les espècies actualment classificades com a espècies en perill crític d extinció finalment s extingeixin i que la majoria de les catalogades com a espècies en perill d extinció o vulnerables desapareguin gradualment, i per tant s apropin a l extinció, durant el segle XXI (alta confiança 18 ). [4.3] Entre els possibles mètodes d adaptació per a la reducció dels riscs per a les espècies, podríem incloure els següents: 1) l establiment de refugis, parcs i reserves amb passadissos per permetre la migració de les espècies, i 2) l ús de reproducció captiva i translocació. Malgrat tot, aquestes opcions podrien tenir limitacions per raó dels costos. [4.3] Els ecosistemes terrestres semblen emmagatzemar quantitats creixents de carboni. En el moment del SAR, aquest fet es va atribuir àmpliament a la major productivitat vegetal, a causa de la interacció entre la concentració elevada de CO 2, temperatures més altes i canvis en la humitat del sòl. Els resultats recents confirmen que s estan produint guanys en la productivitat, però suggereixen que són inferiors en condicions de camp que els indicats pels experiments duts a terme en testos (confiança mitjana 18 ). Així doncs, l absorció terrestre pot estar causada més pels canvis en els usos i la gestió de la terra que pels efectes directes del CO 2 elevat i el clima. El grau fins al qual els ecosistemes terrestres continuen essent desguassos nets per al carboni és incert, a causa de les complexes interaccions entre els factors esmentats anteriorment (per ex.: els ecosistemes terrestres àrtics i les zones humides poden actuar tant a manera de fonts com de desguassos) (confiança mitjana 18 ). [4.3] Contràriament al SAR, els estudis de mercat d àmbit mundial sobre la producció de fusta que inclouen adaptacions a través de la gestió del sòl i dels productes, fins i tot sense projectes forestals que incrementin la recollida i l emmagatzematge de carboni, suggereixen que una petita quantitat de canvi climàtic incrementaria el subministrament mundial de fusta i potenciaria les tendències existents del mercat envers a una major quota de mercat en els països en vies de desenvolupament (confiança mitjana 18 ). Els consumidors es poden beneficiar dels preus més baixos de la fusta, mentre que els productors poden guanyar o perdre, en funció dels canvis regionals materialitzats en la productivitat de fusta i els efectes potencials d assecament. [4.3] 3.4. Zones costaneres i ecosistemes marins Hom preveu que els impactes a gran escala del canvi climàtic sobre els oceans incloguin increments de la temperatura de la superfície marina i del nivell mitjà del mar a escala mundial, reduccions en la cobertura de gel marí i canvis en la salinitat, les condicions de les onades i la circulació oceànica. Els oceans són un component integral i sensible del sistema climàtic, amb importants retroalimentacions físiques i biogeoquímiques al clima. Molts ecosistemes marins són sensibles al canvi climàtic. Hom reconeix que les tendències i la variabilitat climàtiques, tal com es reflecteixen en els règims oceànics climàtics multianuals (per ex.: oscil lació per dècades del Pacífic) i passen d un règim a un altre, afecten en gran manera l abundància de peixos i la dinàmica poblacional, amb impactes significatius en les societats humanes dependents de la pesca. [4.4] Moltes regions costaneres experimentaran majors nivells d inundacions, una erosió accelerada, la pèrdua de zones humides i manglars, i la intrusió de l aigua del mar en fonts d aigua dolça, com a resultat del canvi climàtic. L àmbit i la gravetat dels impactes de les pluges, incloent les inundacions de les onades de tempestes i l erosió de la costa, augmentaran com a resultat del canvi climàtic, incloent la pujada del nivell del mar. Les costes d alta latitud experimentaran impactes afegits relacionats amb la major energia de les ones i la degradació del permagel. Els canvis en el nivell del mar relatiu variaran localment, a causa de la sustentació i l enfonsament causats per altres factors. [4.4] 43

44 Els impactes sobre els ecosistemes costaners altament diversos i productius, com és el cas dels esculls de corall, atols i illes d esculls, maresmes i boscos de manglars, dependran de la taxa d augment del nivell del mar en relació amb els índexs de creixement i el subministrament de sediments, l espai i els obstacles per a la migració horitzontal, els canvis en el medi ambient climàtic oceànic, com les temperatures de la superfície i les tempestes, i les pressions de les activitats humanes en les zones costaneres. Els episodis de blanqueig de corall al llarg dels darrers 20 anys han estat associats amb diverses causes, incloent les temperatures més altes dels oceans. El futur escalfament de la superfície marina augmentaria l esgotament dels esculls de corall i donaria lloc a una major freqüència de malalties marines (alta confiança 18 ). [4.4] Les valoracions de les estratègies d adaptació relatives a les zones costaneres han desplaçat la rellevància de les estructures de protecció dures de les línies de la costa (per ex.: dics marítims i esculleres) cap a unes mesures de protecció que podríem classificar com a toves (per ex.: la nutrició de les platges), la retirada controlada, i la capacitat de recuperació intensificada dels sistemes biofísics i socioeconòmics en les regions costaneres. Les opcions d adaptació per a la gestió costanera i marina són més efectives quan s incorporen amb polítiques en altres àrees, com els plans d alleujament de les catàstrofes i els plans d ús del sòl. [4.4] 3.5. Salut humana Els impactes dels fenòmens meteorològics a curt termini sobre la salut humana han estat més àmpliament elucidats des del SAR, especialment pel que fa als períodes d estrès tèrmic, la modulació dels impactes de contaminació de l aire, els impactes de les tempestes i inundacions, i les influències de la variabilitat climàtica estacional i interanual sobre les malalties infeccioses. Hi ha hagut una major comprensió dels determinants de la vulnerabilitat de la població als impactes adversos per a la salut i les possibilitats de respostes adaptatives. [4.7] Se sap que moltes de les malalties infeccioses transmeses de manera vectorial, pels aliments i per l aigua, són sensibles als canvis de les condicions climàtiques. A partir dels resultats de la majoria d estudis de models predictius, hi ha una confiança de mitjana a alta 18 que, en escenaris de canvi climàtic, es produiria un increment net en l àmbit geogràfic de transmissió potencial de malària i dengue: dues infeccions de transmissió vectorial, cadascuna de les quals afecta en l actualitat un percentatge del 40 al 50 per cent de la població mundial. 22 Dins dels seus rangs actuals, aquestes i moltes altres malalties infeccioses tendirien a incrementar en incidència i estacionalitat, encara que es produïssin reduccions regionals en algunes malalties infeccioses. En tots els casos, nogensmenys, la incidència real de les malalties es veu fortament influenciada per les condicions ambientals locals, les circumstàncies socioeconòmiques i la infraestructura de la sanitat pública. [4.7.] El canvi climàtic previst vindrà acompanyat d un increment de les onades de calor, sovint agreujat per la major humitat i contaminació de l aire de les ciutats, la qual cosa donaria lloc a un increment de les morts i episodis de malalties relacionats amb la calor. Les proves documentals apunten que l impacte seria més gran en les poblacions urbanes, i afectaria en concret les persones d edat avançada, els malalts i aquells sense accés a aire condicionat (alta confiança 18 ). Indicis limitats indiquen que en alguns països temperats, un nombre més reduït de morts hivernals superaria la major quantitat de morts estivals (confiança mitjana 18 ); això no obstant, les recerques publicades han estat àmpliament confinades a poblacions dels països desenvolupats, excloent així doncs la possibilitat de fer una comparació generalitzada dels canvis produïts en la mortalitat estival i hivernal. [3.5 i 4.7] L experiència exhaustiva estableix clarament que qualsevol increment de les inundacions augmentarà el risc d ofecs, així com de diarrees i malalties respiratòries, i, en els països en vies de desenvolupament, de la fam i la malnutrició (alta confiança 18 ). Si els ciclons augmentessin regionalment, amb freqüència es produirien impactes devastadors, particularment en poblacions densament poblades i amb recursos inadequats. Una reducció de la producció de les collites i d aliments, a causa del canvi climàtic en algunes regions, especialment en els tròpics, predisposarà les poblacions que no tenen garantit l aliment a la malnutrició, i conduirà a trastorns en el desenvolupament dels infants i a una menor activitat en la població adulta. Es podrien produir trasbalsos socioeconòmics en algunes regions, els quals perjudicarien tant els manteniments com la salut. [3.5, 4.1, 4.2, 4.5 i 4.7] Quant a cada impacte advers previst sobre la salut, hi ha una gamma d opcions d adaptació social, institucional, tecnològica i comportamental per tal de mitigar aquest impacte. Les adaptacions podrien, per exemple, abraçar 22 Vuit estudis han modelat els efectes del canvi climàtic sobre aquestes malalties: cinc d ells sobre la malària i els altres tres sobre el dengue. N hi ha set que utilitzen un plantejament biològic o basat en el procés, i l altre restant empra un enfocament estadístic empíric. 44

45 a consolidació de la infraestructura de la sanitat pública, la gestió sanitària del medi ambient (incloent la qualitat de l aire i de l aigua, la seguretat dels aliments, el disseny urbà i urbanístic i la gestió de les aigües superficials), i l aportació de l assistència medicosanitària adequada. En conjunt, els impactes adversos del canvi climàtic sobre la salut seran més grans en poblacions vulnerables amb rendes més baixes, predominantment en els països tropicals/subtropicals. Les polítiques adaptatives, en general, reduirien aquests impactes. [4.7] 3.6. Colonitzacions humanes, energia i indústria Una quantitat creixent i cada vegada més quantitativa de bibliografia revela que les colonitzacions humanes es veuen afectades pel canvi climàtic en una de les tres maneres següents: 1) Els sectors econòmics que donen suport a l enclavament es veuen afectats per raó dels canvis produïts en la productivitat dels recursos o pels canvis de la demanda de mercat dels béns i serveis que allà es produeixen. [4.5] 2) Alguns aspectes de la infraestructura física (incloent la transmissió energètica i els sistemes de distribució), els edificis, els serveis urbans (incloent els sistemes de transport), i les indústries específiques (com ara l agroindústria, el turisme i la construcció) se'n poden veure directament afectats. [4.5] 3) Les poblacions se'n poden veure directament afectades mitjançant unes condicions climàtiques extremes, canvis en les condicions sanitàries o la migració. Els problemes són lleugerament diferents en els centres demogràfics de més envergadura (< 1 milió) i amb els de dimensions de mitjana a petita. El risc directe més difós per a les colonitzacions humanes derivat del canvi climàtic són les inundacions i els corriments de terres causats per increments previstos de la intensitat de les pluges i, en les zones costaneres, per l augment del nivell del mar. Els enclavaments riberencs i costaners són especialment motiu de risc (alta confiança 18 ), però les inundacions urbanes podrien plantejar un problema sempre que els desguassos de les pluges, el subministrament hídric i els sistemes de gestió residual tinguin una capacitat inadequada. En aquestes àrees, els ocupes i altres enclavaments urbans informals amb alta densitat de població, els refugis pobres, l accés escàs o nul als recursos com l aigua segura i els serveis de sanitat pública, i la baixa capacitat adaptativa són altament vulnerables. Les colonitzacions humanes experimenten en l actualitat altres problemes ambientals significatius que podrien agreujar-se en condicions de temperatura més alta/més quantitat de precipitacions, incloent els recursos i les infraestructures hídrics i energètics, el tractament dels residus i el transport. [4.5] La ràpida urbanització en les zones costaneres baixes tant del món en vies de desenvolupament com del món desenvolupat està incrementant enormement les densitats de població i el valor dels actius humans exposats als extrems climàtics costaners, com els ciclons tropicals. Les previsions basades en models del nombre anual mitjà de persones que s inundarien per onades de tempestes costaneres s incrementen diverses vegades (de 75 a 200 milions de persones, depenent de les respostes adaptatives) quant als escenaris de rang mitjà d una pujada del nivell del mar de 40 cm vers la dècada del 2080 en relació amb els escenaris sense augment del nivell del mar. Es preveu que els danys potencials a la infraestructura de les zones costaneres arran de l augment del nivell del mar siguin de desenes de milers de milions de dòlars americans per als països individuals (per exemple: Egipte, Polònia i Vietnam). [4.5] Els enclavaments amb escassa diversificació econòmica i on un elevat percentatge d ingressos procedeix de les indústries de recursos primaris sensibles al clima (agricultura, silvicultura i pesca) són més vulnerables que els enclavaments més diversificats (alta confiança 18 ). En les àrees desenvolupades de l Àrtic, i en aquells indrets on el permagel és ric en gel, caldrà parar especial esment per mitigar els impactes nocius del desglaç, com és el cas dels danys greus als edificis i a la infraestructura de transports (confiança molt alta 18 ). La infraestructura industrial, de transport i comercial és generalment vulnerable als mateixos perills que la infraestructura dels enclavaments. Hom espera un increment de la demanda energètica per a la refrigeració de l espai i una reducció d aquesta demanda per a la calefacció espacial, però l efecte net depèn tant de l escenari com de la ubicació. Alguns dels sistemes de producció i distribució energètica poden experimentar impactes adversos que reduirien els subministraments o la fiabilitat del sistema, mentre que en altres sistemes energètics se n podrien beneficiar. [4.5 i 5.7] Les possibles opcions adaptatives impliquen la planificació dels enclavaments i la seva infraestructura, l establiment d instal lacions industrials i la presa de decisions a llarg termini similars, de tal manera que es redueixin els efectes adversos dels esdeveniments que són de baixa probabilitat (però en augment) i de conseqüències elevades (i tal vegada creixents). [4.5] 45

46 3.7. Assegurances i altres serveis financers Els costos dels esdeveniments climàtics ordinaris i extrems han augmentat ràpidament en dècades recents. Les pèrdues econòmiques mundials derivades dels esdeveniments catastròfics han augmentat 10,3 vegades, passant de 3,9 mil milions de dòlars l any -1 en la dècada del 1950 fins a 40 mil milions de dòlars l any -1 en la dècada del 1990 (tot en dòlars de 1999, no ajustat quant a la paritat del poder adquisitiu), amb aproximadament una quarta part de les pèrdues produïdes en països en vies de desenvolupament. La porció garantida d aquestes pèrdues va augmentar, des d un nivell insignificant de 9,2 mil milions de dòlars americans l any -1 durant el mateix període. Els costos totals són un factor del doble quan s inclouen les pèrdues dels esdeveniments menors i no catastròfics relacionats amb el temps. Com a mesura de la major vulnerabilitat del sector assegurador, la proporció de primes d assegurança de béns immobles/fortuïtes en l àmbit mundial per pèrdues relacionades amb esdeveniments climàtics va caure en un factor tres entre els anys 1985 i [4.6] Els costos dels esdeveniments climàtics han augmentat ràpidament malgrat els esforços significatius i en augment a l hora d enfortir la infraestructura i potenciar la preparació per als desastres. Part de la tendència ascendent observada en les pèrdues per desastres al llarg dels darrers 50 anys està vinculada a factors socioeconòmics, com el creixement demogràfic, la major riquesa i la urbanització en zones vulnerables, i part té relació amb factors climàtics, com els canvis observats en les precipitacions i inundacions. L atribució precisa és complexa i hi ha diferències en l equilibri d aquestes dues causes per regió i per tipus d esdeveniment. [4.6] El canvi climàtic i els canvis previstos en els fenòmens meteorològics que es percep que estan vinculats al canvi climàtic augmentarien la incertesa actuarial en la valoració del risc (alta confiança 18 ). Aquests desenvolupaments farien pressió a l alça en les primes de les assegurances i/o podrien donar lloc a la reclassificació de determinats riscs com a no susceptibles d assegurança, amb la posterior retirada de la cobertura. Els esmentats canvis ocasionarien uns costos més elevats de les assegurances, alentirien l expansió dels serveis financers als països en vies de desenvolupament, reduirien la disponibilitat d assegurança per al risc difós i incrementarien la demanda de subsidis governamentals un cop produïdes les catàstrofes naturals. En el supòsit que tinguin lloc aquests canvis, cal esperar un canvi en les funcions relatives de les entitats públiques i privades en el subministrament d assegurances i recursos per a la gestió del risc. [4.6] Hom preveu que el sector dels serveis financers, en conjunt, sigui capaç de fer front als impactes del canvi climàtic, tot i que el registre històric demostra que els esdeveniments de gran impacte i baixa probabilitat o els esdeveniments múltiples estretament espaiats afecten greument parts del sector, especialment si la capacitat adaptativa resulta simultàniament minvada per factors no climàtics (per ex.: condicions financeres adverses del mercat). Els segments d assegurança i reassegurança de béns immobles/infortunis i les petites empreses especialitzades o no diversificades han demostrat una major sensibilitat, incloent una menor rendibilitat i fallides ocasionades per fenòmens meteorològics. [4.6] L adaptació al canvi climàtic presenta uns reptes complexos, però així mateix oportunitats, per al sector. La implicació normativa en la fixació de preus, el tractament fiscal de les reserves i la (in)capacitat de les empreses per retirar-se dels mercats en risc són exemples de factors que influeixen en la capacitat de recuperació del sector. Els actors dels sectors públic i privat també donen suport a l adaptació mitjançant la promoció de la preparació de catàstrofes, programes de prevenció de pèrdues, creació de codis, i optimització de la planificació de l ús del sòl. Malgrat tot, en alguns casos, els programes d assegurança pública i d alleujament han propiciat, de manera inadvertida, la complaença i la mala adaptació mitjançant la inducció del desenvolupament en les zones de risc, com és el cas de les planes al luvials i zones costaneres dels EUA. [4.6] Hom preveu que els efectes del canvi climàtic siguin majors en el món en vies de desenvolupament, especialment en països que confien en la producció primària com a font principal d ingressos. Alguns països experimenten impactes sobre el seu PIB com a conseqüència dels desastres naturals, amb danys xifrats en quantitats tan elevades com la meitat del PIB en un cas concret. Se suscitarien qüestions relatives a l equitat i les restriccions del desenvolupament si els riscs relacionats amb les condicions climàtiques esdevinguessin impossibles d assegurar, els preus augmentessin o la disponibilitat passés a ser limitada. De manera contrària, un accés més exhaustiu a les assegurances i una introducció més difosa dels programes de microfinançament i de banca de desenvolupament incrementarien la capacitat d adaptació al canvi climàtic per part dels països en vies de desenvolupament. [4.6] 46

47 Taula SPM-2: Capacitat adaptativa regional, vulnerabilitat i qüestions clau. a,b Regió Capacitat adaptativa regional, vulnerabilitat i qüestions clau Àfrica La capacitat adaptativa dels sistemes humans a l Àfrica és baixa a causa de la manca de recursos econòmics i de tecnologia, i la vulnerabilitat és alta com a resultat del gran nivell de confiança dipositat en l agricultura alimentada per la pluja, les sequeres i inundacions freqüents, i la pobresa. [5.1.7] Es preveu una reducció de la producció de gra pel que fa a molts escenaris, així com de la seguretat de provisió d aliments, sobretot en els països petits que importen aliments (confiança de mitjana a alta 18 ). [5.1.2] Els principals rius d Àfrica són altament sensibles a les variacions climàtiques; el vessament mitjà i la disponibilitat hídrica es reduirien en els països del Mediterrani i del sud d Àfrica (confiança mitjana 18 ). [5.1.1] L extensió dels rangs de vectors de malalties infeccioses afectarien adversament la salut humana a l'àfrica (confiança mitjana 18 ). [5.1.4] La desertització es veuria agreujada per les reduccions en la quantitat de pluja mitjana anual, el vessament i la humitat del sòl, especialment a l Àfrica del sud, nord i oest (confiança mitjana 18 ). [5.1.6] Els increments de les sequeres, inundacions i altres esdeveniments extrems s afegirien a les condicions extremes a les quals estan sotmesos els recursos hídrics, la seguretat dels aliments, la salut humana i les infraestructures, i restringiria en desenvolupament a l Àfrica (confiança alta 18 ). [5.1] Cal preveure extincions significatives de les espècies vegetals i animals, les quals afectarien els petits propietaris rurals, el turisme i els recursos genètics (confiança mitjana 18 ). [5.1.3] Els enclavaments costaners, per exemple, en el Golf de Guinea, Senegal, Gàmbia, Egipte i al llarg de la costa de l est i el sud d Àfrica es veurien adversament afectats per la pujada del nivell del mar a través d inundacions i de l erosió costanera (confiança alta 18 ). [5.1.5] Àsia La capacitat adaptativa dels sistemes humans és baixa i la vulnerabilitat és alta en els països d Àsia que es troben en vies de desenvolupament; els països desenvolupats d Àsia són més capaços d adaptar-se i menys vulnerables. [5.2.7] Els esdeveniments extrems han augmentat a l Àsia temperada i tropical, incloent les inundacions, sequeres, incendis forestals i ciclons tropicals (confiança alta 18 ). [5.2.4] Les disminucions de la productivitat agrícola i de l aqüicultura a causa de l estrès tèrmic i hídric, la pujada del nivell del mar, les inundacions i sequeres, i els ciclons tropicals reduirien la seguretat en l obtenció d aliments en molts països de l Àsia àrida, tropical i temperada; l agricultura s expandiria i s incrementaria la productivitat en les regions septentrionals (confiança mitjana 18 ). [5.2.1] Els vessaments i la disponibilitat hídrica pot disminuir a l Àsia àrida i semiàrida, però incrementarse en l Àsia septentrional (confiança mitjana 18 ). [5.2.3] La salut humana es veuria amenaçada per una possible major exposició a les malalties infeccioses de transmissió vectorial i a l estrès tèrmic en parts d Àsia (confiança mitjana 18 ). [5.2.6] L augment del nivell del mar i l increment en la intensitat dels ciclons tropicals desplaçaria desenes de milions de persones de zones costaneres baixes de l Àsia temperada i tropical (confiança alta 18 ). [5.2.5 i Taula TS-8] El canvi climàtic incrementaria la demanda energètica, reduiria l atracció turística i influiria en el transport en algunes regions d Àsia (confiança mitjana 18 ). [5.2.4 i 5.2.7] El canvi climàtic agreujaria les amenaces a la biodiversitat a causa de l ús del sòl i al canvi en la coberta del sòl i la pressió demogràfica d Àsia (confiança mitjana 18 ). L augment del nivell del mar arriscaria la seguretat ecològica, incloent els manglars i els esculls de corall (confiança alta 18 ). [5.2.2] El moviment en direcció al pol dels límits sud del permagel d Àsia donarien lloc a un canvi del termocarst i de l erosió tèrmica, amb impactes negatius sobre la infraestructura social i les indústries (confiança mitjana 18 ). [5.2.2] Austràlia i Nova Zelanda La capacitat adaptativa dels sistemes humans és generalment alta, però a Austràlia i Nova Zelanda hi ha grups, com són ara els indígenes que habiten algunes regions, amb baixa capacitat d adaptació i, en conseqüència, vulnerabilitat elevada. [5.3 i 5.3.5] L impacte net dels canvis climàtics i de CO 2 sobre alguns cultius temperats podrien resultar inicialment beneficiosos, però cal preveure que aquest equilibri esdevingui negatiu pel que fa a algunes zones i cultius sotmesos a un canvi climàtic addicional (confiança mitjana 18 ). [5.3.3] 47

48 Taula SPM-2 Continuació Regió Capacitat adaptativa regional, vulnerabilitat i qüestions clau L aigua probablement passi a ser una qüestió clau (confiança alta 18 ) a causa de les tendències d assecament previstes sobre gran part de la regió, passant a un estat mitjà més semblant al d El Niño [5.3 i 5.3.1] Els increments en la intensitat de les pluges intenses i dels ciclons tropicals (confiança mitjana 18 ), i els canvis específics de la regió quant a freqüència dels ciclons tropicals alteraria els riscs per a la vida, els béns, i els ecosistemes a causa d inundacions, onades de tempestes i danys produïts pel vent. [5.3.4] Algunes espècies amb nínxols climàtics restringits i que són incapaces de migrar a causa de la fragmentació del paisatge, les diferències del sòl o la topografia podrien esdevenir en perill d extinció o fins i tot extingir-se (confiança alta 18 ). Entre els ecosistemes australians que són especialment vulnerables al canvi climàtic podem incloure els esculls de corall, els hàbitats àrids i semiàrids del sud-oest i interior d Austràlia, així com els sistemes alpins australians. Les zones humides d aigua dolça de les regions costaneres, tant d Austràlia com de Nova Zelanda, són vulnerables, i alguns dels ecosistemes neozelandesos són vulnerables a la invasió accelerada de les males herbes. [5.3.2] Europa La capacitat adaptativa és generalment alta a Europa pel que fa als sistemes humans; l Europa del sud i l Àrtic europeu són més vulnerables que altres parts d Europa. [5.4 i 5.4.6] Els vessaments estivals, la disponibilitat hídrica i la humitat del sòl és probable que es vegin reduïts al sud d Europa, ampliant la diferència existent entre el nord i el sud amb tendència a patir sequeres; els increments són probables a l hivern tant al nord com al sud (confiança alta 18 ). [5.4.1] La meitat de les glaceres alpines i les grans zones de gel permanent podrien desaparèixer cap al final del segle XXI (confiança mitjana 18 ). [5.4.1] El perill per inundacions dels rius augmentarà en gran part d Europa (confiança de mitjana a alta 18 ); en les zones costaneres, el risc d inundacions, erosió i pèrdua de zones humides augmentarà de manera substancial, amb implicacions per a les colonitzacions humanes, la indústria, el turisme, l agricultura i els hàbitats costaners naturals. [5.4.1 i 5.4.4] Es produiran alguns efectes àmpliament positius en l agricultura a l Europa septentrional (confiança mitjana 18 ); la productivitat disminuirà al sud i a l est d Europa (confiança mitjana6). [5.4.3] Tindrà lloc un desplaçament ascendent i cap al nord de les zones biòtiques. La pèrdua d hàbitats importants (zones humides, tundra i hàbitats aïllats) podria posar en perill la supervivència d algunes espècies (confiança alta 18 ). [5.4.2] Les temperatures més elevades i les onades de calor podrien canviar les destinacions turístiques estivals tradicionals, i les nevades menys fiables podrien afectar negativament el turisme d hivern (confiança mitjana 18 ). [5.4.4] 48 Amèrica Llatina La capacitat adaptativa dels sistemes humans a l Amèrica Llatina és baixa, especialment pel que fa als esdeveniments climàtics extrems, i la vulnerabilitat és elevada. [5.5] La pèrdua i retirada de les glaceres tindria un impacte advers en el vessament i el subministrament d aigua en zones on la fosa de les glaceres constitueix una font hídrica important (confiança alta 18 ). [5.5.1] Les inundacions i sequeres esdevindrien més freqüents; les inundacions augmentarien les càrregues de sediment i degradarien la qualitat de l aigua en algunes zones (confiança alta 18 ). [5.5] Els increments en la intensitat dels ciclons tropicals alterarien els riscs per a la vida, els béns i els ecosistemes a causa de les pluges intenses, inundacions, onades de tempestes i danys produïts pel vent. (confiança alta 18 ). [5.5] Cal preveure la disminució de la productivitat de collites importants en molts indrets de l Amèrica Llatina, fins i tot quan es tenen en compte els efectes del CO 2 ; els cultius de subsistència en algunes regions de l Amèrica Llatina es podrien veure amenaçats (confiança alta 18 ). [5.5.4] La distribució geogràfica de les malalties infeccioses de transmissió vectorial s expandirien en direcció als pols i a elevacions més altes, i l exposició a malalties com la malària, el dengue i el còlera augmentarà (confiança mitjana 18 ). [5.5.5] Els enclavaments costaners humans, les activitats productives, la infraestructura i els ecosistemes de manglars es veurien afectats negativament per l augment del nivell del mar (confiança mitjana 18. [5.5.3] L índex de pèrdua de biodiversitat augmentaria (confiança alta 18 ). [5.5.2]

49 Taula SPM-2 Continuació Regió Amèrica del Nord Polar Capacitat adaptativa regional, vulnerabilitat i qüestions clau La capacitat adaptativa dels sistemes humans és generalment alta, i la vulnerabilitat sol ser baixa a Amèrica del Nord, però algunes comunitats (per ex.: pobles indígenes i poblacions dependents dels recursos sensibles al clima) són més vulnerables; les tendències socials, econòmiques i demogràfiques estan canviant les vulnerabilitats en les subregions. [5.6 i 5.6.1] Algunes collites es beneficiarien d un modest escalfament, acompanyat d un CO 2 en augment, però els efectes variarien entre cultius i regions (confiança alta 18 ), incloent les reduccions a causa de la sequera en algunes àrees de les prades del Canadà i la prada nord-americana, una major producció alimentària potencial en zones del nord del Canadà de les zones de producció actuals, i una major producció forestal mixta càlida-temperada (confiança mitjana 18 ). Malgrat tot, els beneficis pel que fa als cultius disminuirien a una taxa en augment i possiblement esdevindrien una pèrdua neta amb un escalfament addicional posterior (confiança mitjana 18 ). [5.6.4] Les conques dominades per la neu fosa de la part occidental d Amèrica del Nord experimentaran uns fluxos màxims primaverals precoços (confiança alta 18 ), reduccions en els fluxos estivals (confiança mitjana 18 ), i nivells reduïts de l aigua dels llacs i vessaments pel que fa als Grans Llacs-St. Lawrence sota la majoria d escenaris (confiança mitjana 18 ); les respostes adaptatives compensarien alguns dels impactes, però no tots, dels usuaris d aigua i dels exercits en els ecosistemes aquàtics (confiança mitjana 18 ). [5.6.2] Els ecosistemes naturals únics, com són ara les zones humides de les prades, la tundra alpina i els ecosistemes d aigua freda, correran un risc, i és improbable que es produeixi una adaptació efectiva (confiança mitjana 18 ). [5.6.5] L augment del nivell del mar donaria lloc a una major erosió costanera, inundacions de la costa, pèrdua de zones humides costaneres i major risc a causa de les onades de tempestes, especialment a Florida i a gran part de la costa atlàntica dels EUA (confiança alta 18 ). [5.6.1] Les pèrdues assegurades relacionades amb les inclemències del temps i els subsidis per cobrir les catàstrofes del sector públic a Amèrica del Nord han anat en augment; la planificació del sector de les assegurances encara no ha inclòs sistemàticament informació sobre el canvi climàtic, de manera que hi ha potencial per a la sorpresa (confiança alta 18 ). [5.6.1] Les malalties de transmissió vectorial (incloent la malària, el dengue i la malaltia de Lyme) poden expandir els seus rangs a Amèrica del Nord; es donaria lloc a una exacerbada qualitat de l aire i a la morbiditat i mortalitat per estrès tèrmic (confiança mitjana 18 ); els factors socioeconòmics i les mesures de la sanitat pública tindrien un paper destacat en la determinació de la incidència i abast dels efectes per a la salut. [5.6.6] Els sistemes naturals de les regions polars són altament vulnerables al canvi climàtic i els ecosistemes actuals tenen una baixa capacitat adaptativa; les comunitats tecnològicament desenvolupades tendeixen a adaptar-se fàcilment al canvi climàtic, però algunes comunitats indígenes, on se segueixen uns modus vivendi tradicionals, disposen d escassa capacitat i de poques opcions per a l adaptació. [5.7] El canvi climàtic de les regions polars s espera que es trobi entre els majors i més ràpids de qualsevol regió de la Terra, i aquest causarà impactes físics, ecològics, sociològics i econòmics de primer ordre, especialment a l Àrtic, la Península Antàrtica i l Oceà meridional (confiança alta 18 ). [5.7] Els canvis climàtics que ja s han produït es manifesten en la reducció de la grandària i gruix del gel marí Àrtic, el desglaç del gel permanent, l erosió de la costa i els canvis produïts en els casquets glacials i en les plaques de gel, i en la distribució alterada i l abundància d espècies de les regions polars (confiança alta 18 ). [5.7] Alguns ecosistemes polars poden adaptar-se a través de la substitució, amb el temps, mitjançant la migració d espècies i la modificació de la composició d aquestes, i possiblement pels increments eventuals de la productivitat global; els sistemes de vores de gel que subministren hàbitat per a algunes espècies es veurien amenaçats (confiança mitjana 18 ). [5.7] Les regions polars contenen importants impulsors de canvi climàtic. Un cop desencadenats, poden perllongar-se durant segles, temps després que les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle s estabilitzin, i produeixin impactes irreversibles en els casquets polars, la circulació oceànica global i l augment del nivell del mar (confiança mitjana 18 ). [5.7] 49

50 Taula SPM-2 Continuació Regió Estats formats per petites illes Capacitat adaptativa regional, vulnerabilitat i qüestions clau La capacitat adaptativa dels sistemes humans és generalment baixa en els estats formats per petites illes, i la vulnerabilitat és elevada; aquests estats solen trobar-se entre els països més greument afectats pel canvi climàtic [5.8] L augment previst del nivell del mar de 5 mm any -1 durant els propers 100 anys intensificaria l erosió de la costa, donaria lloc a una pèrdua de terres i propietats, a una confusió generalitzada entre la gent, a un major risc d onades de tempestes, a una menor capacitat d adaptació dels ecosistemes costaners, a la intrusió de l aigua salada en els recursos d aigua dolça, i a uns elevats costos dels recursos necessaris per reaccionar davant d aquests canvis i adaptars hi (confiança alta 18 ). [5.8.2 i 5.8.5] Les illes amb subministraments molt limitats d aigua són altament vulnerables als impactes del canvi climàtic sobre l equilibri hídric (confiança alta 18 ). [5.8.4] Els esculls de corall es veurien negativament afectats pel blanqueig i pels menors índexs de calcificació per raó d uns nivells de CO 2 més alts (confiança mitjana 18 ); els manglars, el llit d algues i altres ecosistemes costaners, així com la biodiversitat associada a aquests, es veurien adversament afectats per l augment de les temperatures i un augment accelerat del nivell del mar (confiança mitjana 18 ). [4.4 i 5.8.3] Els declivis en els ecosistemes costaners tindrien un impacte negatiu en la pesca als esculls i posarien en perill les pesqueries dels esculls, els qui es guanyen la vida gràcies a la pesca als esculls i els qui confien en les pesqueries com a recurs alimentari significatiu (confiança mitjana 18 ). [4.4 i 5.8.4] La limitada quantitat de terra per llaurar i la salinització del sòl fan que l agricultura dels petits estats formats per illes, tant per a la producció nacional d aliments com per a l exportació de collites, siguin altament vulnerables al canvi climàtic (confiança alta 18 ). [5.8.4] El turisme, una font important d ingressos i de divises per a moltes illes, s enfrontaria a un desbaratament greu a causa del canvi climàtic i de l augment del nivell del mar (confiança alta 18 ) [5.8.5] a Com que els estudis disponibles no han emprat un conjunt comú d escenaris i mètodes climàtics, i a causa de les incerteses relatives a les sensibilitats i a l adaptabilitat dels sistemes naturals i socials, la valoració de les vulnerabilitats regionals és necessàriament qualitativa. b Les regions relacionades en la taula SPM-2 es representen gràficament en la figura TS-2 del resum tècnic. 4. La vulnerabilitat varia a través de les regions La vulnerabilitat de les poblacions humanes i dels sistemes naturals al canvi climàtic difereix substancialment a través de les regions i de les poblacions que habiten aquestes regions. Les diferències regionals en el clima basal i el canvi climàtic esperat donen lloc a diferents exposicions als estímuls climàtics a través de les regions. Els sistemes naturals i socials de diferents regions tenen característiques, recursos i institucions diversos, i estan sotmesos a pressions diverses que donen com a resultat diferències en la sensibilitat i capacitat adaptativa. A partir d aquestes diferències, sorgeixen diferents qüestions clau per a cadascuna de les principals regions del món. Això no obstant, els impactes, la capacitat adaptativa i la vulnerabilitat variaran, fins i tot dins de les mateixes regions. [5] 50 A la llum d això, és probable que totes les regions experimentin alguns efectes adversos del canvi climàtic. A la taula SPM-2 es presenten de manera molt resumida algunes de les qüestions clau que afecten les diferents regions. Algunes d elles són especialment vulnerables a causa de la seva exposició física als riscs del canvi climàtic i/o a la seva limitada capacitat adaptativa. La majoria de regions menys desenvolupades són especialment vulnerables, ja que una gran quota de les seves economies pertany a sectors sensibles al clima i la seva capacitat adaptativa és baixa a causa dels baixos nivells de recursos humans, financers i naturals, així com a la seva limitada capacitat institucional i tecnològica. Per exemple, els estats formats per petites illes i les zones costaneres baixes són especialment vulnerables als augments del nivell del mar i a les tempestes, i la majoria d ells tenen capacitats d adaptació limitades. Hom espera que els impactes del canvi climàtic de les regions polars siguin grans i ràpids, incloent la reducció de l abast del gel marí i el gruix i la degradació del gel permanent. Els canvis adversos en els fluxos estacionals dels rius, les inundacions i sequeres, la seguretat d obtenció d aliments, les pesqueries, els efectes sanitaris i la pèrdua de biodiversitat es troben entre les principals vulnerabilitats i qüestions regionals d Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia, on les oportunitats d adaptació són, per regla general, baixes. Fins i tot a les regions amb una capacitat adaptativa més alta, com per exemple Amèrica del Nord i Austràlia i Nova Zelanda, hi ha comunitats vulnerables, com és el cas de les poblacions indígenes, i la possibilitat d adaptació dels ecosistemes és molt limitada. A Europa, la vulnerabilitat és significativament superior al sud i a l Àrtic que a qualsevol altre lloc de la regió. [5]

51 5. Millora de les valoracions dels impactes, vulnerabilitats i adaptació S han assolit avenços des de les valoracions prèvies de l IPCC en la detecció del canvi materialitzat en els sistemes biòtic i físic, i s han pres mesures encaminades a millorar la comprensió de la capacitat adaptativa, la vulnerabilitat als extrems climàtics i altres qüestions relacionades amb els impactes crítics. Aquests avenços indiquen la necessitat d iniciatives per començar el disseny de les estratègies d adaptació i la construcció de capacitats adaptatives. Cal una recerca més exhaustiva, malgrat tot, per consolidar les valoracions futures i reduir les incerteses, a fi i efecte de garantir que es disposi de suficient informació per a l elaboració de mesures de política sobre les reaccions a les possibles conseqüències del canvi climàtic, incloent la recerca en els països en vies de desenvolupament i per part d aquests. [8] Tot seguit farem esment de les altes prioritats per a l acostament dels espais existents entre els coneixements actuals i les necessitats d elaboració de polítiques: Valoració quantitativa de la sensibilitat, capacitat adaptativa i vulnerabilitat dels sistemes naturals i humans al canvi climàtic, amb especial èmfasi als canvis en el rang de la variació climàtica i la freqüència i gravetat dels esdeveniments climàtics extrems Valoració dels possibles llindars als quals es desencadenarien amb força unes respostes discontínues al canvi climàtic previst i a altres estímuls Comprensió de les respostes dinàmiques dels ecosistemes a les múltiples agressions, incloent el canvi climàtic, tant en l àmbit mundial com regional i a escala més petita Desenvolupament d enfocaments a les respostes d adaptació, estimació de l eficàcia i dels costos de les opcions d adaptació, i identificació de les diferències quant a oportunitats i obstacles a l adaptació en les diferents regions, nacions i poblacions Valoració dels impactes potencials de tot el ventall de canvis climàtics previstos, sobretot pel que fa als béns i serveis no pertanyents al mercat, en mètriques múltiples i amb un tractament coherent de les incerteses, incloent, però sense limitació, les quantitats de persones afectades, les zones de terres afectades, les quantitats d espècies en perill, el valor monetari de l impacte i les implicacions en aquests sentits dels diferents nivells d estabilització i altres escenaris polítics Millora de les eines per a la valoració integrada, incloent la valoració del risc, per investigar les interaccions entre els components dels sistemes naturals i humans i les conseqüències de les diferents decisions polítiques Valoració de les oportunitats per incloure informació científica sobre els impactes, vulnerabilitat i adaptació en els processos de presa de decisions, la gestió del risc i les iniciatives de desenvolupament sostenible Millora dels sistemes i mètodes per a la monitorització a llarg termini i comprensió de les conseqüències del canvi climàtic i altres agressions sobre els sistemes humans i naturals. Ultrapassant aquest focus, hi ha necessitats especials associades a la consolidació de la cooperació i coordinació internacionals per a la valoració regional dels impactes, la vulnerabilitat i l adaptació, incloent la construcció de capacitats i la formació per a la monitorització, valoració i recollida de dades, especialment en els països en vies de desenvolupament i per part d aquests (sobretot en relació amb els punts identificats anteriorment). 51

52 CANVI CLIMÀTIC 2001: Mitigació Informe del Grup de Treball III del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic El present resum, aprovat completament a la Sisena Sessió del Grup de Treball III de l IPCC (Accra, Ghana, 28 de febrer 3 de març de 2001), constitueix la declaració acordada formalment de l IPCC referent a la mitigació del canvi climàtic.

53 Basat en un esborrany elaborat per: Tariq Banuri, Terry Barker, Igor Bashmakov, Kornelis Blok, Daniel Bouille, Renate Christ, Ogunlade Davidson, Jae Edmonds, Ken Gregory, Michael Grubb, Kirsten Halsnaes, Tom Heller, Jean-Charles Hourcade, Catrinus Jepma, Pekka Kauppi, Anil Markandya, Bert Metz, William Moomaw, Jose Roberto Moreira, Tsuneyuki Morita, Nebojsa Nakicenovic, Lynn Price, Richard Richels, John Robinson, Hans Holger Rogner, Jayant Sathaye, Roger Sedjo, Priyaradshi Shukla, Leena Srivastava, Rob Swart, Ferenc Toth, John Weyant.

54 ÍNDEX APARTAT 1. Introducció La naturalesa del repte de la mitigació Opcions per limitar o reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i augmentar-ne les davallades Els costos i beneficis secundaris de les accions de mitigació Vies i mitjans per a la mitigació Llacunes de coneixement

55 1. INTRODUCCIÓ 1. En aquest informe s avaluen els aspectes científics, tècnics, ambientals, econòmics i socials de la mitigació 23 del canvi climàtic. La recerca en la mitigació del canvi climàtic ha continuat des de la publicació del Segon informe d avaluació (SAR) de l IPCC, tenint en compte canvis polítics com ara l acord sobre el Protocol de Kyoto referent al Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) el 1997, i es recull en el present document. L informe també esmenta un seguit d informes especials de l IPCC, en concret l Informe especial sobre aviació i l atmosfera global, l Informe especial sobre aspectes metodològics i tecnològics en la transferència de tecnologies (SRTT), l Informe especial sobre els escenaris d emissions (SRES) i l Informe especial sobre l aprofitament de la terra, canvi de l aprofitament de la terra i silvicultura (SRLULUCF). 2. LA NATURALESA DEL REPTE DE LA MITIGACIÓ 2. El canvi climàtic 24 és un problema amb uns trets únics. És mundial, a llarg termini (fins a uns quants segles) i implica interaccions complexes entre processos climàtics, ambientals, econòmics, polítics, institucionals, socials i tecnològics. Això pot tenir unes implicacions internacionals i intergeneracionals significatives en el context d uns objectius socialment més amplis com ara l equitat i el desenvolupament sostenible. El desenvolupament d una resposta contra el canvi climàtic es caracteritza per haver de prendre decisions amb incertesa i corrent riscos, incloent-hi la possibilitat de canvis no lineals i/o irreversibles (seccions 1.2.5, 1.3, , , ) Les vies de desenvolupament alternatives 26 poden resultar en unes emissions de gasos amb efecte d'hivernacle molt diferents. El SRES i els escenaris de mitigació que s avaluen en aquest informe suggereixen que el tipus, magnitud, temporització i costos de la mitigació depenen de diferents circumstàncies nacionals i vies de desenvolupament socioeconòmic i tecnològic i del nivell desitjat d estabilització de la concentració de gasos amb efecte d'hivernacle a l atmosfera (vegeu figura SPM.1 per consultar un exemple d emissions totals de CO 2 ). Les vies de desenvolupament que duen a unes emissions reduïdes depenen d un ampli ventall d eleccions polítiques i necessiten uns canvis polítics importants en àmbits diferents al del canvi climàtic (seccions 2.2.2, 2.3.2, 2.4.4, 2.5). 4. La mitigació del canvi climàtic es veurà afectada, tant per polítiques i tendències socioeconòmiques més àmplies, o les que estan relacionades amb el desenvolupament, com per la sostenibilitat i l equitat, i tindrà efectes sobre elles. Les polítiques de mitigació del clima poden fomentar un desenvolupament sostenible quan són coherents amb aquests amplis objectius socials. Algunes accions de mitigació poden donar uns beneficis extensius a àrees fora del canvi climàtic: per exemple, poden reduir problemes de salut; augmentar l ocupació; reduir els impactes ambientals negatius (com la contaminació de l aire); protegir i millorar els boscos, el sòl i les conques; reduir les subvencions i els impostos que afavoreixen les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i induir el canvi tecnològic i la difusió, contribuint a objectius més amplis de desenvolupament sostenible. De forma semblant, les vies de desenvolupament que satisfan objectius de desenvolupament sostenible poden derivar en uns nivells d emissions de gasos amb efecte d'hivernacle més baixos (seccions 1.3, 1.4, 2.2.3, 2.4.4, 2.5, 7.2.2, 8.2.4). 23 Mitigació. S entén en aquest context com la intervenció antropogènica per reduir les fonts de gasos amb efecte d'hivernacle o augmentarne les davallades. 24 Canvi climàtic. D acord amb l ús que li dóna l IPCC fa referència a qualsevol canvi en el clima al llarg del temps, ja sigui a causa d una variabilitat natural o de l activitat humana. Aquest ús és diferent del que se li va donar al Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic, on canvi climàtic feia referència a un canvi climàtic que s atribueix directament o indirecta a l activitat humana i que altera la composició de l atmosfera global i que s afegeix a la variabilitat climàtica natural observada al llarg de períodes de temps comparables. Canvi climàtic, d acord amb l ús que li dóna l IPCC, fa referència a qualsevol canvi en el clima al llarg del temps, ja sigui a causa d una variabilitat natural o de l activitat humana. Aquest ús és diferent del que se li va donar al Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic, on canvi climàtic feia referència a un canvi climàtic que s atribueix directament o indirecta a l activitat humana i que altera la composició de l atmosfera global i que s afegeix a la variabilitat climàtica natural observada al llarg de períodes de temps comparables. 25 Els números de les seccions estan vinculats al corpus principal de l informe. 26 En aquest informe, vies de desenvolupament alternatives fa referència a una sèrie de possibles escenaris per als valors socials i patrons de consum i producció a tots els països, incloent-hi, però sense limitar-se a, una continuació de les tendències actuals. Aquestes vies no comprenen iniciatives climàtiques addicionals, cosa que significa que no s inclouen escenaris que assumeixin explícitament la implementació de l UNFCCC o els objectius d emissions del Protocol de Kyoto, però no inclouen suposicions sobre altres polítiques que influenciïn les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle indirectament. 57

56 5. Les diferències en la distribució de recursos tecnològics, naturals i financers entre i dins de les nacions i regions, i entre generacions, així com les diferències en els costos de mitigació, sovint constitueixen consideracions cabdals en l anàlisi de les opcions de mitigació del canvi climàtic. La major part de la discussió sobre la diferenciació futura de les contribucions dels països a la mitigació i les qüestions d equitat relacionades també tenen en compte aquestes circumstàncies 27. El repte d adreçar el canvi climàtic planteja una qüestió important d equitat, concretament la mesura en què els impactes del canvi climàtic o polítiques de mitigació creen o exacerben inequitats tant dintre com entre les nacions i les regions. Els escenaris d estabilització dels gasos amb efecte d'hivernacle que s avaluen en aquest informe (tret d aquells per als quals l estabilització es dóna sense noves polítiques climàtiques, per exemple, B1) assumeixen que els països desenvolupats i els països amb economies en transició limiten i redueixen les seves emissions de gasos amb efecte d'hivernacle en primer lloc. 28 Emissions mundials antropogèniques de diòxid de carboni (GtC) SPM-1a Escenari A1B SRES IPCC SPM-1b Escenari A1T SRES IPCC SPM-1c Escenari A1FI SRES IPCC SPM-1d Escenari A2 SRES IPCC SPM-1e Escenari B1 SRES IPCC SPM-1f Escenari B2 SRES IPCC Figura SPM.1: Comparació entre escenaris de referència i d estabilització. La figura es divideix en sis parts, una per a cadascun dels grups d escenaris de referència de l Informe especial sobre els escenaris d emissions (SRES, vegeu el quadre SPM.1). Cadascuna de les parts de la figura presenta el rang d emissions totals globals de CO 2 (gigatones de carboni (GtC)) de totes les fonts antropogèniques per al grup d escenaris de referència SRES (ombrejat en gris) i els rangs dels diferents escenaris de mitigació avaluats en el TAR que condueixen a l estabilització de les concentracions de CO 2 a diversos nivells (ombrejat de color). Els escenaris per a la família A1 es presenten subdividits en tres grups (el grup equilibrat A1B (figura SPM.1a), combustibles no fòssils A1T (figura SPM.1b) i l intensiu de fòssils A1F1 (figura SPM.1c)) amb estabilització de les concentracions de CO 2 a 450, 550, 650 i 750 ppmv; per al grup A2 amb estabilització a 550 i 750 ppmv a la figura SPM.1d, el grup B1 amb estabilització a 450 i 550 ppmv a la figura SPM.1e, i el grup B2 amb estabilització a 450, 550 i 650 ppmv a la figura SPM.1f. No es disposa de la literatura per poder avaluar els escenaris d estabilització a ppmv. La figura il lustra que com menor és el nivell d estabilització i majors les emissions de línia de base, més gran és la llacuna. La diferència entre les emissions a diferents grups d escenaris pot ser tan gran com la llacuna entre els escenaris de referència i els d estabilització en un grup d escenaris. Les línies discontínues representen els límits dels rangs allà on coincideixen. 27 Els plantejaments de l equitat s han classificat en una sèrie de categories, incloses aquelles que es basen en l assignació, resultats, processos, drets, obligacions, pobresa, i oportunitats, reflectint així les diferents expectatives de justícia que es fan servir per jutjar els processos polítics i els corresponents resultats (seccions 1.3, 10.2) Les emissions de totes les regions divergeixen de les línies de base en algun punt. Les emissions mundials divergeixen abans i en major mesura a mesura que els nivells d estabilització són inferiors o els escenaris subjacents són més elevats. Aquests escenaris són incerts, no proporcionen informació sobre les implicacions d equitat ni de quina manera es poden assolir aquests canvis ni de qui pot assumir les despeses en què s incorri.

57 6. Els escenaris d emissions inferiors necessiten patrons diferents de desenvolupament dels recursos energètics. La figura SPM.2 compara les emissions de carboni acumulades entre el 1990 i el 2100 per a diferents escenaris SRES amb el carboni contingut a les reserves i els recursos 29 de combustible fòssil mundials. Aquesta figura mostra que hi ha recursos de combustibles fòssils abundants que no limitaran les emissions de carboni durant el segle XXI. No obstant això, a diferència dels relativament grans dipòsits de carbó i de petroli i gas no convencionals, el carboni de les reserves de gas i petroli convencionals provades, o de reserves de petroli convencionals, és molt inferior a les emissions de carboni acumulades associades amb l estabilització del diòxid de carboni a nivells de 450 ppmv o superiors (la referència a un nivell de concentració particular no implica una desitjabilitat acordada d estabilització a aquest nivell). Aquestes dades de recursos poden implicar un canvi en la combinació d energies i la introducció de nous recursos energètics durant el segle XXI. La tria de la barreja energètica i la inversió relacionada determinarà si, i si és el cas, a quin nivell i cost, es poden estabilitzar les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle. Actualment, la major part d aquesta inversió s adreça cap al descobriment i desenvolupament de més recursos fòssils convencionals i no convencionals (seccions 2.5.1, 2.5.2, 3.8.3, 8.4). Quadre SPM.1. Els escenaris d emissions de l Informe especial sobre escenaris d emissió (SRES) A1. L argument i la família d escenaris A1 descriuen un món futur amb un creixement econòmic vertiginós, una població mundial que arriba al màxim a meitat de segle i en endavant davalla, i la ràpida introducció de tecnologies noves i més eficients. Els principals temes subjacents són la convergència entre les regions, la construcció de capacitats i l increment d interaccions culturals i socials, amb una reducció substancial de les diferències regionals en els ingressos per càpita. La família d escenaris d A1 es desenvolupa en tres grups que descriuen direccions alternatives del canvi tecnològic en el sistema energètic. Els tres grups A1 es distingeixen pel seu èmfasi tecnològic: intensiu de fòssils (A1F1), fonts d energia no fòssils (A1T) i un equilibri entre totes les fonts (A1B) (on equilibrat es defineix com a no dependent en gran mesura d una font d energia concreta, suposant que unes taxes de millora semblants són aplicables a tots els subministraments d energia i les tecnologies d ús final). A2. L argument i la família d escenaris A2 descriuen un món molt heterogeni. El tema subjacent és la confiança en un mateix i la preservació de les identitats locals. Els patrons de fertilitat entre les regions convergeixen molt a poc a poc, la qual cosa resulta en un augment continuat de la població. El desenvolupament econòmic està principalment orientat a les regions i el creixement econòmic per càpita i el canvi tecnològic estan més fragmentats i són més lents que en d altres arguments. B1. L argument i la família d escenaris B1 descriuen un món convergent amb la mateixa població global que arriba al màxim a meitat del segle i en endavant davalla, com en l argument d A1, tot i que amb un canvi ràpid de les estructures econòmiques cap a una economia de serveis i d informació, amb reduccions en la intensitat material i la introducció de tecnologies netes i eficients en recursos. L èmfasi es posa en les solucions globals per a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, incloent-hi una equitat millorada, però sense iniciatives climàtiques addicionals. B2. L argument de B2 i la família d escenaris descriuen un món en el qual l èmfasi es posa en les solucions locals a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Es tracta d un món amb una població global que creix continuadament, a una taxa inferior que a A2, uns nivells de desenvolupament econòmic intermitjos, i un canvi tecnològic menys ràpid i més divers que en els arguments de B1 i A1. Mentre que l escenari també s orienta cap a la protecció ambiental i l equitat social, també se centra en l àmbit local i regional. Per a cadascun dels grups d escenaris A1B, A1FI, A1T, A2, B1 i B2 es va triar un escenari il lustratiu. Tots haurien de considerar-se igualment sans. Els escenaris SRES no inclouen iniciatives climàtiques addicionals, cosa que significa que no s inclouen escenaris que assumeixin explícitament la implementació del Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides o els objectius d emissions del Protocol de Kyoto. 29 Les reserves constitueixen aquells casos que s identifiquen i mesuren com a recuperables econòmicament i tècnicament amb les tecnologies i els preus actuals. Els recursos són aquells casos amb unes característiques geològiques i/o econòmiques menys certes, però que es consideren recuperables en potència amb els desenvolupaments tecnològics i econòmics previsibles. La base de recursos inclou totes dues categories. Al capdamunt se situen quantitats addicionals amb una quantitat incerta d ocurrències i/o amb una importància econòmica desconeguda o sense ella en el futur previsible, a les quals es fa referència com a casos addicionals (SAR, Grup de Treball II). Alguns exemples de recursos combustibles fòssils no convencionals són sorra de quitrà, petroli d esquist bituminós, altres petrolis pesants, metà de llit carbonós, gas geopressuritzat profundament, gas d aqüífers, etc. 59

58 3. OPCIONS PER LIMITAR O REDUIR LES EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE D'HIVERNACLE I AUGMENTAR-NE LES DAVALLADES 7. S han realitzat importants avenços tècnics relacionats amb la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle des que es va publicar el SAR l any 1995 i aquests han estat més ràpids del que es preveia. S estan realitzant avenços en una gran varietat de tecnologies a diferents nivells de desenvolupament, per exemple, la introducció al mercat de turbines eòliques, la ràpida eliminació de gasos industrials derivats com ara l N 2 O de la producció d àcid adípic i els perfluorocarbons de la producció d alumini, cotxes amb mecanismes híbrids eficients, l avançament de la tecnologia de cèl lules combustibles i la demostració de l emmagatzematge de diòxid de carboni sota terra. Entre les opcions tecnològiques per a la reducció de les emissions es troben una millora de l eficàcia dels dispositius d ús final i les tecnologies de conversió energètica, el canvi als combustibles de biomassa renovables i baixos en carboni, tecnologies amb emissions zero, gestió millorada de l energia, reducció dels derivats industrials i les emissions de gasos de procés, i l eliminació i emmagatzematge del carboni (secció 3.1, 4.7). La taula SPM.1 recull els resultats de diversos estudis sectorials, majoritàriament a escala de projecte, nacional i regional i alguns a escala mundial, i proporciona estimacions de les reduccions d emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a la franja de temps del 2010 al Alguns dels descobriments més importants són: Centenars de tecnologies i pràctiques per a l eficàcia energètica d ús final als sectors de la construcció, el transport i la producció responen de més de la meitat d aquest potencial (seccions 3.3, 3.4, 3.5). Com a mínim fins al 2020, el subministrament d energia i la conversió restaran dominats per uns combustibles fòssils relativament econòmics i abundants. El gas natural, per al qual la transmissió és econòmicament factible, tindrà un paper cabdal en la reducció de les emissions juntament amb la millora de l eficàcia de conversió i un ús major de plantes de cicle combinat i/o cogeneració (secció 3.8.4). Els sistemes de subministrament d energia baixos en carboni poden fer una contribució important a través de la biomassa dels derivats forestals i agrícoles, residus municipals i industrials a l energia, plantacions de biomassa dedicades, on es disposa de l aigua i la terra adequades, metà d abocador, energia eòlica i energia hidràulica, i per mitjà de l ús i extensió en el temps de plantes d energia nuclear. Després del 2010 les emissions de les plantes d energia fòssil i/o impulsades per biomassa es podrien reduir notablement per mitjà de l enretirament i emmagatzematge de carboni previ o posterior a la combustió. Qüestions ambientals, de seguretat, fiabilitat i proliferació poden posar límits a l ús d algunes d aquestes tecnologies (secció 3.8.4). Emissions de carbó històriques Emissions de gas històriques Emissions de petroli històriques Reserves i recursos no convencionals Recursos convencionals (estimació a l alça) Reserves convencionals GtC Escenari 60 Petroli Gas Carbó B1 A1T B2 A1B Escenaris SRES A2 A1FI WRE350 WRE450 WRE550 WRE650 WRE750 WRE1000 Figura SPM.2. Carboni a les reserves i recursos de petroli, gas i carbó comparades amb les emissions de carboni de combustibles fòssils entre el 1860 i el 1998, i amb les emissions de carboni acumulades d una sèrie d escenaris SRES i escenaris d estabilització TAR fins al Les dades de reserves i recursos apareixen a les columnes de l esquerra (secció 3.8.2). El petroli i el gas no convencionals comprenen sorres de quitrà, petroli d esquist bituminós, altres petrolis pesats, metà de llit carbonós, gas geopressuritzat profundament, gas d aqüífers, etc. No es mostren els hidrats de gas (clatrats) que arriben a una estimació de GtC. Les columnes d escenaris indiquen tant escenaris de referència SRES com escenaris que duen a l estabilització de les concentracions de CO 2 en una sèrie de nivells. Cal apreciar que si a l any 2100 les emissions acumulades associades amb escenaris SRES són iguals o inferiors a les dels escenaris d estabilització, això no implicarà que aquests escenaris duguin igualment cap a l estabilització.