EL TREBALL PER PROJECTES: L AVENTURA D ENSENYAR I APRENDRE

Transcripción

1 EL TREBALL PER PROJECTES: L AVENTURA D ENSENYAR I APRENDRE TREBALL DE RECERCA

2 ÍNDEX Agraïments... pàg 3 Pròleg... pàg Treball per Projectes 1.1. Introducció al Treball per Projectes... pàg Idees centrals... pàg Què és el Treball per Projectes?... pàg Objectius, Contingut i Finalitat 1.4 La globalització en l educació.... pàg Treball per projectes: A l etapa d Educació infantil 2.1. Objectius didàctics... pàg Què es vol aconseguir amb el treball per projectes? 2.2. Procés d un projecte educatiu... pàg Resposta dels infants davant d aquest mètode... pàg Finalitats del Treball per Projectes 2.4. Els mestres com a mediadors... pàg Implicació de les famílies... pàg El treball per projectes: Què fa que sigui diferent?... pàg Part pràctica I Escola cooperativa El Puig d Esparreguera 4.1. Seguiment del Projecte de Sant Jordi: Terra... pàg PowerPoint o Procés del projecte Terra 5. Experiència Personal... pàg Part pràctica II 6.1. Entrevista a l Anna Sala... pàg Entrevista a l Ariadna Cañameres... pàg Entrevista a Mercè Parcerises... pàg Enquesta Família... pàg Conclusió... pàg Bibliografia... pàg Annex... pàg 106

3 2 Museus, centres de recerca, auditoris, biblioteques i mediateques, cinemes, teatres, centres cívics, platges, muntanyes, boscos i espais públics de tota mena, constitueixen els gran prats verds que han de ser oferts als escolars amb la companyia dels seus mestres, aquells adults que els han precedit i que, sense oblidar les seves primeres pastures, saben com conduir els petits perquè l aliment els sigui alhora plaent i profitós. El retorn a l interior de l escola, amb els ulls plens de colors de l exterior, és aleshores clarament el retorn a un lloc únic i singular. Eulàlia Bosch

4 3 AGRAÏMENTS Vull agrair la col laboració i el temps dedicat en l assessorament per poder realitzar aquest treball així com les facilitats per poder participar i veure en directe les activitats i les experiències dels nens i nenes de l escola cooperativa El Puig d esparreguera. També, el meu agraïment a les professionals de l ensenyament que pacientment m han escoltat i han respost les meves preguntes en les entrevistes personals que han format part de la documentació del meu treball. A les famílies d alumnes que han contestat les enquestes, els hi vull agrair el seu temps i l interès demostrat en tot moment. Per últim, i no menys important, vull agrair tot el suport que m ha donat en tot moment la meva família. En especial vull agrair a la meva mare, les ganes per compartir amb mi la seva gran experiència com a docent. I sobretot per transmetre m l emoció i les ganes per seguir endavant amb el meu treball de recerca personal.

5 4 PRÒLEG Fa aproximadament uns quatre anys va començar a sorgir la meva inquietud sobre allò que era un Treball de Recerca. La meva germana es trobava en la mateixa situació en que em trobo jo ara, cursava segon de Batxillerat i havia de decidir què volia tractar en el seu treball. En aquell moment, jo, una noia de tretze anys, ja em vaig començar a plantejar quin seria aquell tema que triaria. Des de ben petita, he tingut una gran fascinació per tot allò relacionat amb el món de l educació i dels infants. Una fascinació que m ha acompanyat des d aleshores i que he pogut compartir amb la meva mare. Ella és mestre d educació infantil, té una gran vocació i sent un amor molt especial per la seva feina. Per aquest motiu, sempre he tingut clar, cap a quina direcció conduiria el meu Treball de Recerca i fins i tot, cap a on volia encaminar la meva vida. Bé, doncs ara, em trobo davant d aquestes primeres pàgines, intentant plasmar totes aquelles coses que m han portat a la meva elecció. Finalment, ha arribat el moment d haver de desenvolupar el meu propi repte, el Treball de Recerca. Al principi em vaig plantejar fer un treball sobre l educació especial, ja que era un tema en l àmbit de l educació bastant desconegut per mi. Aquest tema em resultava molt atractiu, però, no era realment allò que jo volia treballar. Després vaig tenir clar que havia de buscar alguna cosa referent amb l educació infantil que era allò que realment a mi m apassionava. Fa uns anys, la meva mare, va començar a treballar a una escola d Esparreguera. En aquesta escola tenien una manera molt diferent de treballar, d educar i d aprendre que ràpidament em va cridar l atenció. Treballaven per Projectes, un mètode d aprenentatge molt nou per a mi i que jo no havia tingut la oportunitat de poder experimentar. I així, al sentir parlar a la meva mare durant tant temps d aquesta increïble manera d aprendre dels infants, se m va començar a despertar la curiositat de saber més coses i investigar. Finalment he decidit enfocar el meu Treball de Recerca a l aprenentatge basat en el Treball per Projectes a l educació infantil.

6 5 Vull desencadenar moltes preguntes que s estan construint al meu cap i tinc moltes ganes d aprendre noves coses i així poder ampliar els meus coneixements. Vull conèixer realment què és el Treball per Projectes i què és allò que proporciona per ser un mètode de treball tant ben considerat. Són moltes les preguntes que em faig a cada moment i moltes les que vull respondre. Per tant tinc com a objectiu fer un treball que em permeti enriquir-me com a persona i que em sigui de molta utilitat a la meva vida professional. Així doncs, us convido a endinsar-nos tots plegats a la meva recerca.

7 6 1. TREBALL PER PROJECTES 1.1 Introducció al Treball de Recerca Quan penso en l educació actualment, me n adono que les coses cada cop canvien més ràpid. Sense anar més lluny, si posem els ulls en els nostres pares podrem veure com nosaltres, els adolescents, ja no hem estudiat de la mateixa manera que ho van fer ells. Per tant, com podem comprovar, l educació actual ha de donar resposta a la realitat que vivim i que ens envolta, una realitat d incertesa. Un món en canvi constant i cada cop més exigent. Així doncs, sorgeix la necessitat de fer un canvi de mentalitat i reinventar l escola en tots els seus aspectes. L objectiu és crear una alternativa a l organització mitjançant un currículum, un centre d interès o una unitat didàctica. Amb això, comencen a sorgir tot tipus de mètodes innovadors fins arribar a la idea del Treball per Projectes que es converteix en un eix que ens porta a reflexionar i aprofundir en l adquisició del coneixement. Tal com diu 1 l informe Delors, l educació del segle XXI hauria d estar enfocada a: - Aprendre a conèixer - Aprendre a fer - Aprendre a viure - Aprendre a ser - Aprendre a emprendre - Aprendre a atrevir-se Hem de tenir present, que l escola ha de ser un lloc privilegiat d aprenentatge i de creixement personal, per això els alumnes s han d involucrar en el seu procés d aprenentatge constant. Els alumnes han de tenir un paper actiu en tot moment per sentir-se motivats i amb ganes de conèixer coses noves i apassionants. 1 Informe Delors

8 7 L escola ha de deixar fluir la seva creativitat i imaginació i centrar-se en els seus interessos i en la societat que els envolta i en la que han de viure. L escola ha de començar a canviar els seus estereotips i no només centrar-se en el currículum establert que ja ve marcat. Perquè sinó, quin paper juguen els alumnes en el seu propi aprenentatge? Cal recolzar una escola que pugui progressar, que ajudi a la formació dels alumnes per crear la seva pròpia opinió crítica i per assolir responsabilitats. Els coneixements els anem adquirim cada dia, durant tota la nostre vida, i l escola té un paper molt important com a punt de partida. L escola ha de ser un espai on els nens i les nens investiguin temes que per ells són interessants o preocupants, un espai on experimentin, aprenguin coses que els enriqueixin, es relacionin, i creixin com a persones. També és molt important fomentar el diàleg a l aula ja que ajuda a mantenir una relació d ensenyament i aprenentatge molt significativa. L experiència és un camí que ajuda als alumes ha enfrontar-se al món i en que qual l ajuda del mestre es imprescindible. Però s ha de tenir en compte, que tot això, només s aconsegueix quan els alumnes els agrada allò que treballen, quan es troben bé a l aula i quan troben un sentit allò que estan investigant i allò que fan.

9 8 1.2 Idees centrals Quan em vaig plantejar com podia començar aquest Treball de recerca, vaig decidir començar per fer una pluja d idees sobre allò que era un Treball per Projectes ja que era el tema que jo havia escollit. Aleshores em va sorgir la necessitat de buscar unes idees concretes i senzilles. Hem vaig trobar amb que sempre és més fàcil començar per allò QUÈ NO ÉS un Treball per projectes, en comptes d allò QUÈ ÉS. Però vaig trobar que en un llibre d un dels pioners dels Projectes de treball, com és Fernando Hernández 2, explicaven allò que era un treball per projectes de manera clara. Així que un treball per Projectes << podria ser >>: Un recorregut per trobar un tema que afavoreixi a l anàlisi, la interpretació i la crítica des del Contrast de diferents punts de vista. Hi ha una gran actitud de cooperació on el docent també aprèn ja que ajuda als alumnes a investigar sobre temes. Un recorregut que busca establir connexions i que qüestiona la idea d una versió única de la realitat. Cada recorregut és singular i es treballa amb diferents tipus d informació. El docent ensenya a escoltar, ja que del que diuen els companys, també poden aprendre tots. Hi ha diverses maneres d aprendre el que es vol ensenyar. I els mestres no saben si aprendran definitivament allò o una altre cosa. Un apropament actualitzat als problemes de les disciplines i els sabers. Una forma d aprenentatge en la que es té en compte que tots els alumnes poden aprendre si es troba un espai adequat per poder-ho fer. L aprenentatge vinculat al fer, a l activitat i a la intuïció, també és una manera d aprenentatge. 2 La necesidad de repensar el saber escolar ( y la función de la escuela) en tiempos de mudanzas. Fernando Hernández. (1997)

10 9 Un cop ja tinc clares les idees principals sobre allò que és un Treball per projectes, ja puc continuar per allò que no són els treballs per projectes, així puc ampliar allò que ja sé. Un treball per Projectes << no és >> : Una presentació d allò que ja sap el mestre, que és aquell que pren les decisions sobre el que s ha d estudiar i a on buscar la informació. I tot això ho fa perquè ell és qui sap la veritat. Un recorregut descriptiu per un tema, ja que no té un recorregut específic. Un recorregut expositiu sense problemes i sense un fil conductor. Un presentació d un tema basada en uns passos i en una font d informació única com són els llibres de text. Una activitat on el mestre contínuament dona les respostes als seus alumnes ja que ell en sap d aquell tema. Pensar que els alumnes ja siguin petits o grans, han d aprendre el que el docent els hi vol ensenyar. Una presentació sumatòria de matèries. Convertir en una matèria d estudi el que als alumnes els hi agrada o els hi ve de gust.. Ja hem vist uns quants punts clars i entenedors sobre allò que és i no és un Treball per projectes. A partir d aquí ja puc anar ampliant la meva informació i em puc endinsar en aquest procés d aprenentatge.

11 Què és el Treball per Projectes? (Objectius, contingut i finalitat) Segurament hem sentit a parlar sobre els Treball per Projectes. Però avui en dia ja s han fet masses interpretacions del que és treballar per projectes. Durant anys el concepte de projecte ha anat evolucionant juntament amb el concepte d allò que ha de ser l escola. Però, ara per ara, s ha convertit en una manera de fer les coses que sorgeix de manera natural a les classes de moltes escoles. Per tant, no tan sols són continguts, sinó que el projecte és una manera de fer, d estar, de sentir-se, de progressar. Com diu l Anna Sala 3 : El projecte és el dia a dia de l escola i després sorgeixen temes que són com la benzina perquè això pugui tirar endavant Com podem comprovar actualment, s ha convertit en un enllaç entre els alumnes, els mestres, les famílies i l escola i el món que volem entendre. Com també un enllaç entre els sabers i els sentit personal que li dóna cadascú. Podem començar dient que el treball per projectes és una manera d entre altres, de posar a treballar als alumnes. Per començar cal dir que el projecte de treball està centrat amb l aprenentatge d interessos que tenen un grup de nens i nenes i així ajudar-los a donar sentit al món en el qual viuen i els envolta. Com es diu en la revista de perspectiva escolar 4 : Els projectes són l aventura de construir cada dia una experiència d aprenentatge singular 3 Anna Sala. Especialista en Projectes. Escola cooperativa de pares. El Puig. Esparreguera. 4 Perspectiva Escolar. Publicació de Rosa Sensat. Octubre Número 318. Els Projectes de Treball.

12 11 Així doncs, els projectes de treball no els podem definir només com un simple mètode, una pedagogia o una forma didàctica basada en seguir només una sèrie de passos. Sinó que es tracta sobretot d aprendre a donar sentit als problemes i interrogants que tenen els infants sobre ells mateixos i sobre el món. Això afavoreix als alumnes, ja que així,després quan són adults, poden resoldre diverses situacions que s aniran trobant al llarg de la seva vida, ja que en un projecte de treball els nens i nenes es posen davant de problemes de debò, problemes que han de resoldre i obstacles i reptes que el grup ha de superar per arribar a una finalitat. Per tant l alumne té l ocasió, no solament de prendre consciència del que sap, sinó també de desenvolupar la capacitat de poder tirar endavant en alguna ocasió determinada. Un cop els nens i les nenes estan ja endinsats en un projecte de treball i en la seva realització, ells son els participants. Ells van interactuant amb els altres, així com també amb els materials i els sistemes de representació. És molt important que els alumnes puguin mostrar als altres tot allò que coneixen, tot allò que saben o han descobert. Així doncs, mitjançant els projectes de treball busquen altres maneres de representar el coneixement així com altres itineraris d investigació que poden realitzar els estudiants. Els alumnes han d anar fent el seu camí, tant amb grup com individualment, per això, els projectes de treball afavoreixen el pensament i la resolució de problemes amb diversos escenaris fora de l escola. Amb tot això, es pretén que l escola obri noves portes al coneixement i eduqui als estudiants a un món ple de desafiaments. Segons Sotelo 5 : La educación ya no es un privilegio de una clase diligente, si no un derecho de todos. 5 Sotelo. I. La enseñanza de las humanidades. El país, 22 de octubre. Página La organización de currículum por proyectos de trabajo. Fernando Hernández.

13 12 Quan els nens i les nenes treballen per projectes, és fonamental la implicació de tots ells i fins i tot la de moltes altres persones. És fonamental la implicació de tots ells i fins i tot la de moltes altres persones. Podem dir per tant que el projecte de treball té un format obert, i aquest format obert permet estructurar i explicar una història que té relació amb nosaltres, amb els adults, amb els professors, les famílies i els nens. Però cal dir que aquesta interacció i implicació és possible perquè s intenta buscar problemes que ens preocupen i afecten a tota la comunitat escolar, buscant sempre formes alternatives d investigar. Tal com va dir Bruner 6 : Es a través de nuestras propias narraciones como principalmente construimos una versión de nosotros mismos en el mundo, y es a través de sus narraciones como una cultura ofrece modelos de identidad y acción a sus miembros. És evident, que en un projecte educatiu el professorat i els estudiants investiguen de manera conjunta sobre alguna cosa que els pot arribar a apassionar, així, els estudiants arriben a ser conscients fins i tot del plaer d aprendre. 6 Bruner. J. (1998) La educación, Puerta de la cultura. Madrid: Visor. La organización de currículum por proyectos de trabajo. Fernando Hernández.

14 13 Com va dir Steinberg 7 y Kincheloe: Compromete nuestro deseo, capta nuestra imaginación y construye nuestra conciencia És important alhora de treball tenir en compte que el subjecte que aprèn i el que ensenya, segueixen el mateix camí. Per la qual cosa, ensenyar i aprendre tenen un fort lligam. Hem parlat de la gran relació que té l educador amb l alumne dins l escola i dins el projecte. Però cal tenir present que s intenta aconseguir que amb el treball per projectes el grup classe, gestioni col lectivament el que vol saber i aprendre. L educador animarà, ajudarà, però no decideix en absolut, perquè sinó s està lligant la imaginació dels alumnes. L educador anima i ajuda, però no decideix. Peixos, 3 anys. Alhora de fer un Projecte de treball s ha de tenir en compte que no importa com i d on a sorgit el tema, ja que molts cops no es comença des de zero. De vegades el tema esdevé d altres històries vinculades amb els interessos dels infants ( la major part de les vegades). Després d aquestes explicacions cal afegir uns aspectes interessants sobre els projectes de treball. Com diu l associació de mestres de Rosa Sensat 8 en una de les seves edicions de perspectiva escolar : 7 Steingberg, S i Kincheloe, L. (2000) Cultura infantil y multinacionales. Madrid: Morata. La organización de currículum por proyectos de trabajo. Fernando Hernández. 8 Perspectiva escolar. Els projectes de treball. Rosa Sensat. Número 318. Octubre Pàgina 23.

15 14 Cal tenir en compte quatre tipus d objectius relacionats amb la proposta australiana anomenada learning by desing : - Objectius experiencials ( què podem aprendre de nosaltres i dels altres?) - Objectius conceptuals ( sobre què volem pensar?) - Objectius analítics ( quines relacions ens proposem establir?) - Objectius aplicats ( cóm farem públics els nostres aprenentatges?) Com podem veure, lligant conceptes, aquests quatre objectius són fonamentals per poder desenvolupar un Treball per Projectes. Si ens seguim endinsant en aquest món podem veure que un tret molt important amb el Treball per projectes com podem veure, és que es pretén avançar per un camí que va des de la informació al coneixement, seguint diverses vies i diferents estratègies. Però aquestes vies i estratègies poden variar en molts moments, ja que, es té sobretot en compte cada individu i el procés d aprenentatge que necessita, és a dir, s actua sempre amb una mirada diferenciada sobre qui vol aprendre i el què vol conèixer, tenint en compte múltiples perspectives sobre la mateixa situació que volem investigar, aprendre o conèixer. Parlant en termes generals, podem determinar amb fermesa que un Projecte de treball ofereix a l alumnat, l ocasió de fer una autoavaluació espontània. Un cop realitzat el projecte cada individu pot analitzar les tasques, i veure si han estat assolides. Així doncs, també es podemfer palesos als èxits i fracassos de cada una d ells. Aquesta autoavaluació, és molt important, ja que pot guiar a nous aprenentatges i pot permetre a cadascú determinar els seus punts més forts o bé els seus punt més febles. Hem de saber, que el Projecte educatiu afavoreix els nois i noies a implicar-se, decidir, planificar i coordinar un conjunt de tasques que els ajudarà al llarg de la seva vida a ser més autònoms i independents.

16 15 Com podem veure trets molt importants d una persona alhora d afrontar-se al món real, a la realitat que li tocarà viure un cop deixi enrere tots els anys d estudis. Per tant, tenen un paper totalment actiu en aquest Projecte educatiu. Tot això, implica que amb el treball per projectes es pretén estimular la reflexió i els interrogants sobre els sabers i els aprenentatges. Els projectes poden esdevenir una bona manera de motivar als alumnes, ja que aquesta eina de treballar suposa per a ells un gran repte personal, complir els seus propis objectius i la satisfacció del treball aconseguit. Tot això, sense deixar enrere que un bon Treball per projectes, permet a més a més, donar un gran sentit a; nocions, mètodes i coneixements indispensables que s aprenen a classe. Per tant podem dir que es pretén aconseguir i afavorir l aprenentatge des d una perspectiva constructivista. Perquè l escola pot ser una font d inventiva, aventura i descoberta constant.

17 La Globalització en l educació Si parlem de Treball per projectes, hem de parlar de globalització. En la globalització, les relacions entre els continguts i les àrees de coneixement venen donades en funció de les necessitats que tenim per resoldre algun problema que sorgeix durant l aprenentatge. Aquesta globalització sorgeix amb la necessitat de realitzar una connexió entre la teoria i la pràctica, que és una forma d organitzar els diferents sabers, competències i disciplines escolars. Una educació globalitzada, una connexió entre la teoria i la pràctica. La lluna, 5 anys. Una globalització, que en el cas dels infants sovint és la més adequada, ja que, la seva realitat és sempre global. Com diu Oliveira 9 : Ha arribat el dia en què els infants aprendran molt més, i molt més ràpidament, posant-se en contacte amb el món que els envolta que no pas tancant-se a l aula 9 Oliveira. Com construïm coneixement a l aula?

18 17 Quan abordem un Treball per projectes, no perquè aquest tingui un tema més aviat científic ( sense oblidar que estem parlant de nens de tres anys) ens centrarem només en conceptes matemàtics, sinó també, segurament sorgiran més aspectes com ara; llenguatge escrit i verbal, llenguatge musical, llenguatge visual i plàstic, psicomotricitat i altres competències que es treballen en educació infantil. Sempre conjuntament, sense pensar què és el que toca avui, sinó quina necessitat tenen els infants per resoldre el problema que sorgeix en aquell moment o per on volen seguir aprofundint pe tirar endavant el seu projecte personal i col lectiu. És en aquest moment quan podem dir que l aprenentatge és totalment globalitzat, perquè tenim en compte totes i cadascuna de les competències de l educació infantil. Així doncs podem parlar d una convergència de coneixements i aprenentatges. Una dita molt entenedora i clara del Físic Bohm 10 és que diu: La experiencia y el conocimiento son solo un proceso Per tant, la nostra realitat l hem d entendre com una totalitat i no com una vida fragmentada. Si fem esment de la globalització a l escola, també hem de mencionar l ensenyament interdisciplinari, pluridisciplinari i integrada. - Entenem per ensenyament interdisciplinari, el que té com a fonament, el fet de que es pensi que l alumne estableix connexions entre les diferents matèries, perquè pel mestre això és una evidencia. La interdisciplinarietat es presenta com un intent d organitzar la informació i els coneixements escolars. Els mestres presenten als alumnes la seva matèria en la qual, ells son especialistes. I així esperen que els estudiants relacionin allò que els hi ha explicat d una manera globalitzada. 10 La organización del currículum por proyectos de trabajo. Fernando Hernández y Montserrat Ventura. Bolsillo. Octaedro. Página 60

19 18 Segons Asensio 11 : La interdisciplinariedad se entiende fundamentalmente como el intento voluntario de integración de diferentes ciencias con un objetivo de conocimiento común Hem de tenir en compte que la interdisciplinarietat es dóna sobretot en la secundaria, ja que sorgeix de l interès del professorat per treballar en equip, i voler que l alumne estableixi relacions entre les diverses matèries. - L ensenyament pluridisciplinari, és la unió no integrada de dos o més disciplines bastant properes. Per tant les dos estan dins d un camp de coneixements semblants, però les dos tenen els seus mètodes i models propis. El que s intenta, és que, entre aquestes dos o més disciplines existeixi més relació. Això provoca que acabin tenint uns objectius comuns, com també que una acabi complementant a l altre i a l inrevés. Podria ser que al final existís una sistematització entre aquestes dues, és a dir, que es reduïssin a una sola disciplina. Hem d ajudar als infants a trobar i establir connexions en la informació, buscant possibles hipòtesis, diverses estratègies, afavorint l autonomia dels alumnes i buscant diferents perspectives. Com deia Coll 12 : Ser capaz de realizar aprendizajes significativos por si solo en una amplia gama desituaciones y circunstancias En una escola més aviat tradicional, l ensenyança està més centralitzada amb el professorat, ja que, és ell el que pren les decisions sobre els continguts de les diferents disciplines i matèries i com volen abordar-les. Per tant, el tema que es treballa són els continguts de les diverses disciplines i matèries en el moment que toca i no quan sorgeix alguna necessitat per part dels nens i les nenes d aprendre alguna cosa que els interessa i que tenen curiositat per saber més. 11 Asensio, M Enfoque interdisciplinar en el diseño curricular Cuadernos de pedagogía. Número 149. Página Coll, C. Bases psicológicas de diseño curricular. Cuadernos de pedagogía. Número 139. Página 24-30

20 19 És el mestre qui aporta la informació i estableix les pautes de relació entre una competència o bé una altre. En una ensenyança globalitzada, molts dels continguts curriculars poden sorgir a partir de qualsevol tema que es treballi a l aula, establint connexions disciplinaries, és a dir, de les diferents matèries. Aquesta manera de veure l ensenyament de forma globalitzada, té un fonament psicopedagògic. Perquè tingui significat un coneixement, s ha d establir connexions amb els coneixements que ja tenen els alumnes, pensant però, que aquestes poden ser errònies i que cal conèixer-les per anar teixint el procés d ensenyament-aprenentatge. Per tant, cal destacar la funció del mestre alhora d ensenyar, com també la interpretació significativa que fan els mestres dels alumnes. Així doncs, podríem dir, que segons deia Coll 13 : El principio de la globalización traduce la idea de que el aprendizaje no se lleva a cabo por una simple adición o acumulación de nuevos elementos a la estructura cognosciva del alumno És per aquest motiu que veiem que les persones estableixen connexions a partir del coneixement, no d una forma acumulativa, sinó, que el seu aprenentatge sorgeix de la relació entre les diferents fonts d informació. La globalització a l escola necessita que els mestres siguin flexibles alhora de veure els coneixements que van adquirint els estudiants davant d un tema que s ha plantejat a classe. La globalització permet que els alumnes organitzin els seus coneixements i que estableixin interconnexions amb altres temes o problemes. Aquest plantejament fa que l estudiant busqui estratègies per donar sentit a la informació fent que els seu aprenentatge sigui més racional i comprensiu. 13 Coll,L Marc curricular per a l ensenyament obligatori Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d ensenyament. 1986

21 20 Per treballar tots els continguts curriculars mitjançant la globalització, cal tenir clars una sèrie d objectius generals. Però aquests, es podran anar adaptant segons l evolució del grup i la situació en que es trobin. Aquesta perspectiva es pot enfocar de manera que els coneixements escolars s organitzin per matèries, activitats, temes o Projectes de Treball. Com deia Hernández Sancho 14 : Para ensenyar no basta con saber la assignatura Però de vegades, sorgeixen limitacions alhora de posar en pràctica. Limitacions que venen donades pel pes de l assignatura, de la resistència al canvi per part de l equip docent o bé pel sistema escolar de la pròpia escola. Dels diferents sentits de globalització que hem vist anteriorment, el que es pretén desenvolupar alhora d enfocar en Projecte de Treball, és buscar l eix del problema que vincula les diverses informacions trobades a partir d un tema i així poder facilitar una bona comprensió i estudi per part dels alumnes. Per tant, arribem a la conclusió, que la globalització i significat, són dos aspectes que s esdevenen fonamentals i deixen empremta en un Treball per Projectes. Durant el procés d aquests, els nens i nenes són conscients del seu procés d aprenentatge. I el professorat té una resposta molt més oberta i flexible davant els continguts escolars. 14 Hernández Sancho. Barcelona. Laia. 1989

22 21 2. TREBALL PER PROJECTES: A l etapa d Educació infantil 2.1 Objectius didàctics Què es vol aconseguir amb el Treball per projectes? Per aconseguir un model d escola que els seus criteris són formar criatures responsables, creatives, interessades en conèixer la societat on viuen i amb ganes d estudiar i aprendre coses noves d una manera activa, cal tenir en compte, una sèrie d objectius que volem assolir. - Estimular els nens i nenes a ser responsables amb el seu aprenentatge. Cal encaminar als infants durant el seu procés educatiu a tenir una actitud positiva, que tinguin en compte els valors de la vida, que sàpiguen compartir i conviure amb els altres. Una educació compartida. Així els nens poden descobrir quin és el millor camí que els ajuda a aprendre per si mateixos.

23 22 - Formar alumnes que donin sentit allò que volen aprendre. És important que, el que els nens aprenen sigui una proposta interessant per ells, i que les seves experiències formin part d aquest aprenentatge. Per això, és essencial que els nens i les nenes puguin escollir aquell tema que volen tractar. No hem d oblidar que els alumnes han d aprendre a aprendre. 15 Una visión del conocimiento que puede transmitirse mediante los proyectos de trabajo y otras formas de aprender a investigar que faciliten que no se aplace ni se niegue el deseo de aprender de los alumnos, que se afronte la complejidad del conocimiento, que se vincule con la comprensión de la realidad y que aumente el interés por aprender dentro y fuera de la escuela a lo largo de toda la vida. Eso sí, sin la tensión de tener que hacerlo o la obligación de cumplirlo. És bo que els nens puguin tractar temes reals, que tinguin a veure amb ells mateixos, amb els professors, amb les famílies i amb els adults, és a dir, un tema que giri al voltant de problemes que els preocupa i que els afecta. Hem de tenir en compte, que allò que per un grup és important treballar, per un altre, potser que no tingui cap mena d interès. Com diu Fiske 16 : Si no hay relevancia entre un texto i la vida diaria de los lectores, habrá muy poca motivación para leerlo i menos placer i ganes por hacerlo 15 Los Proyectos de Trabajo Cuadernos de Pedagogía Nº 310, febrer Fernando Hernández. 16 Fiske 1989

24 23 - Motivar als alumnes a que siguin col laboradors i participatius. És important que el professorat aconsegueixi que els alumnes se sentin motivats i amb ganes de conviure i compartir les seves experiències amb tota la comunitat educativa. És a dir, els nens interactuen uns amb els altres. Per això és molt important que els nens puguin dur a terme un saber democràtic. Posar en comú tot allò important per un mateix, compartir el que se sap, discrepar, actuar per poder comprendre millor el món. És important que els nens sàpiguen oferir, demanar ajuda i compartir les seves preocupacions i els seus sabers. - Afavorir el diàleg i la comunicació a l aula. Mitjançant el diàleg, els nens aprenen a ser actius amb el seu aprenentatge. I ells són els que decideixen quina direcció ha de seguir la indagació sobre allò que volen aprendre. El diàleg ha de ser una de les claus dins la classe, ja que la paraula ajuda a estructurar, a ordenar i construir una narració amb sentit, de tot aquell coneixement adquirit. Per tal d aconseguir-ho, cal que el mestre sigui capaç d interpretar, escoltar i tenir en compte el que els seus alumnes diuen. El diàleg és fonamental dins l aula. La lluna, 5 anys. - Posar als alumnes davant reptes que els facin superar-se en cadascun dels seus aprenentatges. Cal que els professors ajudin als infants a superar aquells obstacles que aniran sorgint al llarg del seu procés de treball. És important que quan els nens es trobin davant d un problema, sàpiguen identificar-lo i buscar una possible sortida per tirar endavant el seu projecte.

25 24 - Ajudar als alumnes agafar confiança en ells mateixos. En cadascun dels projectes educatius els nens evidencien que són capaços de tirar endavant qualsevol tasca que se ls hi demani. Que formen part com a individus dels coneixement que el grup va adquirint. I així es potencia l autoestima i l esperit crític i no es senten desfavorits. - Contribuir a que els nens i les nenes siguin autònoms. En un projecte de treball es pretén afavorir el doble aprenentatge, és a dir, que el nen sigui autònom en els seus aprenentatges i en relació als altres. Per tant, el mestre ha de saber delegar amb cadascun dels alumnes les competències que els hi siguin més favorables, així doncs, ells se sentiran part important del grup. Afavorir a que els nens siguin autònoms. La lluna, 5 anys. És molt important tenir clar que, l autonomia i la responsabilitat que ha d anar adoptant l infant, requereix un temps i un procés d aprenentatge. Com diuen Perrenound 17 i Vassilef 18 : L individu salvaguarda la seva autonomia protegint una esfera d activitat en la qual ell és amo d ell mateix i també encarrilant les orientacions del grup i les regles del joc en el sentit de la seves pròpies preferències 17 Perround, Ph. La clé des champs: essai sur les competénces d un acteur autonome. Genève: faculté de psychologie et des sciences de l éducation, Vassilef, J. <<Project et autonomie>>, dinscourtois,b; Josso Le project: nébuleuse ou galaxie? NeuchÂTEL et Paris: Delachaux et Niestlé 1997, pàgina

26 25 - Aprendre que els projectes de treball s inicien des d una basant crítica i constructiva. Hem de formar als alumnes, perquè les seves decisions i consells no siguin inútils i envà. Sinó, que formi part del procés d aprenentatge que els nens van realitzant al llarg de les experiències de treball. Això els hi servirà més endavant per resoldre els problemes que es trobaran en la seva vida adulta. Com diu Boutinet 19, Courtois i Josso: En una societat-projecte una bona part dels professionals es troben, més o menys sovint, compromesos amb projectes de desenvolupament, de reestructuració, d innovació. En la vida de fora del treball, passa el mateix en el terreny associatiu, polític, sindical, esportiu, cultural. - Aprendre mitjançant el descobriment. Fer que els infants, a partir d una activitat on viuen les seves pròpies experiències, desenvolupin una estratègia de treball que doni resposta a les seves necessitats. Viure les pròpies experiències. Peixos, 3 anys. Aquestes necessitats, poden anar evolucionant i modificant-se al llarg del procés educatiu, segons el moment evolutiu de cada un dels nens i nenes de la classe. 19 Boutinet, J-P Le Project, mode ou necessité? Paris: L Harmattan Courtois i Josso,1997

27 26 Es planteja un problema i es troba una solució. Peixos, 3 anys. Cada tema es planteja i es desenvolupa com un problema al qual s ha de trobar una solució, però durant el procés, poden sorgir altres temes i problemes derivats del plantejament inicial. - Tenir present que el mestre o l equip de mestres no son els únics responsables de les activitats de l escola. Tots i cadascun dels mestres, juntament amb el grup classe, tenen un nivell d implicació i responsabilitat en cada activitat que es realitza. Així doncs, aprenen i comparteixen per igual, mestres i alumnes. Van trobant el seu lloc d implicació i participació en l aprenentatge. Els mestres tenen responsabilitat i implicació en cada activitat que es realitza. Conills, 4 anys. AVALUACIÓ COM A REVISIÓ DEL PROCÉS D APRENENTATGE El procés d avaluació es fa durant tot el projecte de treball. Inicialment veiem el que els infants saben sobre el tema escollit i quines son les seves hipòtesis. Es tracta de fer una avaluació inicial que servirà per conèixer els coneixements previs dels infants. Durant el transcurs d aquest projecte, el mestre podrà observar la forma en que els nens i nenes van aprenent i interactuant amb les

28 27 fonts d informació i els descobriments que es troben al llarg del camí per tant podrà fer una avaluació del procés. L avaluació és la comprovació i el coneixement del progrés que han anat fent els alumnes durant el Treball per projectes. Avaluem dels alumnes l esforç que han fet, l adquisició de coneixements i el treball realitzat. Cal tenir en compte la participació de cada un, amb les situacions de treball en grup. S ha de tenir en compte que no podem tenir els mateixos criteris d'avaluació per tots els infants, ja que cada nen i nena és diferent a l altre i no parteix d una mateixa base de coneixements. Dins de l avaluació es mira si els objectius marcats gairebé s han complert tots. També s analitza el projecte finalitzat i el procés d elaboració. Dins l avaluació, és important comunicar el coneixement adquirit personalment i també el del grup ja que cadascun dels alumnes viu el projecte de forma diferent. Una bona eina per conèixer i saber el que han aprés, és mitjançant una exposició on es veu amb profunditat, el procés evolutiu de cada alumne. Exposar implica un coneixement personal, on el nen és capaç de transmetre tots els aprenentatges i coneixements que ha anat interioritzant. És així com el docent se n adona de que el projecte de treball estudiat, ha assolit tots els propòsits plantejats. En conclusió, tal com diu Fernando Hernández 20, els Treballs per projectes són una perspectiva educativa on l escola pot ser un espai afavoridor i emancipador, per cadascun dels seus alumnes. Això pot passar quan es col loca l aprenentatge sobre les experiències dels propis subjectes, en el centre del procés educatiu. No cal que els Treballs per projectes s esdevinguin aprenentatges totalment decisius per cada un dels infants, sinó que durant aquest procés els nens i nenes hagin obtingut múltiples beneficis. I sobretot puguin arribar a ser feliços aprenent. 20 Fernando Hernández. Espigador@s de la cultura visual. Octaedro. Página 93.

29 28 Aquest només és un recull d alguns dels objectius que els mestres es proposen a l hora d encaminar la formació dels seus alumnes mitjançant els treballs per projectes. Aquí us he mostrat els principals objectius d aquesta metodologia. 2.2 Procés d un projecte educatiu L aula és un espai obert per investigar, per aprendre, per interpretar la realitat, per fer-nos nostres els interrogants, per aprendre a dialogar, per representar el coneixement... però sobretot, per saber viure en comunitat, col laborar, compartir i per donar el millor d un mateix. Hem de tenir en compte que hi ha diverses maneres per iniciar un Projecte de Treball: - A partir de les preguntes dels infants. - A partir de les seves preocupacions. - A partir de les afirmacions dels nens i nenes. - A partir de les seves experiències. En qualsevol dels casos, sempre abordarem un Treball per Projectes a partir de les inquietuds dels nens i les nenes de la classe. Podem seguir una sèrie de passos per iniciar un Projecte de Treball. Podrien ser els següents: 1. Elecció del TEMA. 2. HIPÒTESI. Què sabem del tema? o bé, Què volem saber del tema? 3. Recerca d INFORMACIÓ. 4. ACTIVITATS relacionades amb el tema. 5. A partir de la ORGANITZACIÓ i la CONVERSA. Tractament de la informació que va arribant a l aula. (experimentacions) 6. CONCLUSIONS. Es posen en comú els aprenentatges obtinguts.

30 29 21 Elecció d una TEMA HIPÓTESIS Què sabem? Què volem saber? Treball cooperatiu Activitats Conversa Conclusions Avaluació Exposició Companys Pares 21 Esquema Del procés d un Treball de Recerca

31 30 Aquí mostres un quadre 22 explicatiu sobre un Procés de Treball per Projectes en qualsevol àmbit de l educació. 22 La Organización del currículum por proyectos de trabajo. Fernando Hernández- Montserrat Ventura. Bolsillo. Octaedro. Página 98.

32 31 1. ELECCIÓ DEL TEMA El tema escollit pot sorgir a partir d una situació que algun alumne planteja a la classe, motivada per un interès del nena o la nena. També el tema, pot ser desencaminat a través d un interès per part de tot l equip docent. En qualsevol dels casos és important que aquest estigui ple de continguts i sigui prou enriquidor per explorar i obtenir uns bons resultats finals. Apartar un tema, només per la necessitat de seguir un currículum, o forjar l elecció d aquest perquè el mestre pensa que els seus alumnes ho han d aprendre, suposa allunyar-se de la finalitat d un projecte que pretén la implicació plena dels infants. Un cop hem establert entre tots el tema d investigació que volem realitzar, cal fer-ho públic, és a dir, comunicar-ho a les famílies per tal de que aquestes participin i s impliquin totalment amb el projecte. És molt importants les aportacions que poden fer els pares i les mares de l escola per seguir amb el projecte endavant. Elecció del tema per part de la classe. La lluna, 5 anys. Tal com deia 23 Dewey, un filòleg, pedagog i psicòleg d Estats Units: No hay argumento más sólido en la filosofía de la educación progresiva que la importancia que otorga a la participación del aprendiz en la construcción de las propuestas que dirigirán sus actividades en el proceso de aprendizaje 23 Democracia y educación. Dewey. Editorial Losada. 1967

33 32 A partir d aquí podem dir que hi ha una profunda relació entre educació, experiència i vida. 2. HIPÒTESI Què sabem del tema? O bé, Què volem saber del tema? A l hora de comprovar el que els nens i nenes saben o volen saber sobre un tema, cal que el mestre ajudi a extreure les idees rellevants i les informacions importants i bàsiques que tenen els infants sobre aquell tema a tractar. La conversa entre els nens, nenes i mestres és del tot rellevant al llarg de tot el projecte de treball. Cal que es vagi anotant tot allò que aporten els infants a la conversa per poder desengranar les idees que han anat sorgint. Així doncs es fa un relectura de les informacions disponibles per descobrir tot el que saben i volen saber sobre el projecte. Del que van dient els nens i nenes, tots en poden aprendre, així aconsegueixen que els infants tinguin en compte als altres com a mitjans d aprenentatge. Tanmateix contribueix a la participació i reconeixement de l altre com a font d informació. 3. RECERCA D INFORMACIÓ En aquest punt, he de destacar la gran importància del paper de la família, ja que es treballa amb nens i nenes molt petits i ells sols no tenen al seu abast la manera d obtenir la informació necessària que els ajudarà a avançar en el seu projecte de treball. Per tant, de quina manera poden ajudar les famílies? De vegades la professió del pare i la mare esdevé una font d informació molt enriquidora que farà que molts dubtes, hipòtesis o preguntes que tenen els infants es resolguin d una manera totalment interactiva.

34 33 Els avis dels nens i nenes són un pou de saviesa, no podem oblidar que són moltes les experiències viscudes, per tant no només s ha de tenir en compte els pares, sinó també a tots aquells familiars que envolten als alumnes i que poden oferir eines per seguir endavant amb el seu propòsit. Les excursions, sortides i visites a exposicions i museus, també ajuden a aprofundir d una forma molt vivencial com també a fer-se molt més seu el projecte. No oblidem que quan els nens i nenes poden veure, escoltar i tocar, és a dir, experimentar i viure tot allò que els interessa, la informació que han rebut passa a formar part de la seva cultura i aquests coneixements els acompanyaran tota la seva vida.fonts d informació. La lluna, 5 anys, Quan arribem a l aula, cal fer un recull de tota la informació que ens ha aportat aquesta sortida, excursió o visita. Pot ser a través de fotografies, vídeos i sobretot mitjançant la conversa col lectiva, això els ajudarà a profunditzar i endinsar-se en el seu tema d estudi. Pot ser que a partir d aquí sorgeixin treballs que envolten el projecte de treball, aquests a vegades són visuals i plàstics, de caràcter conceptual (matemàtic), o bé tot allò que envolta el llenguatge verbal i escrit. Tota aquesta informació que arriba a l aula a través de les nostres experiències o experiències d altres persones implicades (família, personal docent o els mateixos nens i nenes, fins i tot els d altres classes) cal que estiguin al seu abast, per poder interactuar sempre que vulguin amb aquest material. Al final de l etapa de l educació infantil, els mateixos alumnes són els que busquen fonts d informació als llibres, enciclopèdies, internet etc...

35 34 Sempre ajudats i guiats per un adult que els acompanya en el seu aprenentatge activament. Molts dels nens i nenes de l aula són capaços de llegir i interpretar un petit text amb ajuda dels seus companys i els seus mestres. En alguns cassos es pot tenir la gran sort de que un professional sobre la matèria tractada, pugui fer xerrades, explicacions, tallers, etc, i així enriquir molt més tota aquesta xarxa d informació que arriba a l escola. Xerrades professionals. La lluna, 5 anys. Cal tenir en compte i aprofitar tots els recursos que tenen al seu abast i no deixar escapar cap eina que pugui suposar una avantatge per recórrer tots junts aquest camí 4. ACTIVITATS RELACIONADES AMB EL TEMA. Quan es planteja treballar i fer un projecte sobre un tema determinat, van sorgint activitats que poden resultar molt enriquidores i valuoses per aprofundir i seguir amb el seu propòsit. Tal i com he explicat, en el punt anterior, la informació que l alumne aporta a l aula és el punt d inici del projecte. És aquí on es veuen els interessos dels nens i les nenes i quins són els seus objectius que volen assolir.

36 35 El mestre, després de fer un recull de totes les inquietuds i hipòtesis individuals i col lectives que van formulant els alumnes, busca una manera de comprovar, verificar, i contrastar cada una d elles. És a dir, el grup parteix de les explicacions que es van realitzant per seguir endavant amb el seu objectiu. I com es pot ampliar la informació que tenen els infants sobre el tema? Doncs, tal i com he explicat anteriorment, la família és una font molt enriquidora alhora de desenvolupar un tema. Ajuden a contestar aquelles preguntes que els infants no poden trobar resposta, a verificar hipòtesis a resoldre, a resoldre problemes, o simplement a viure tot allò que volen saber i aprendre. Aquesta interacció escola-família, fa que el projecte no sigui tan sols un propòsit de l escola, sinó que implica a la família d una manera totalment activa. Es crea un vincle directe amb les famílies. La família, és una font molt enriquidora. La lluna, 5 anys. De vegades, fins i tot nens i nenes amb dificultats per relacionar-se amb el mestre o amb els companys, si tenen la oportunitat que alguna persona de la seva família pugui participar d alguna manera amb aquest projecte els pot ajudar a desencaminar bastant les seves pors i ser molt més participatius alhora d intervenir amb una conversa o simplement amb el tarannà diari de l aula. Cal aprofitar tots els recursos que l escola tingui al seu abast, i què pot haver més enriquidor que les experiències familiars?, sempre tenint en compte que parlem de nens i nenes d educació infantil (3-6 anys). Sortides, visites i excursions són una eina de treball que no poden oblidar.

37 36 De vegades, no cal fer una gran excursió per aprofundir en un tema, simplement una sortida per barri o pel poble on està l escola és suficient per aportar-nos una experiència que ajudarà al grup a fer un pas cap endavant. Sortides, visites i excursions, són una gran eina de treball. La lluna, 5 anys. S ha d aprofitar i utilitzar les coses que tenim a prop, al nostre abast, sempre que això ajudi a l objectiu i al propòsit dels infants. Aquestes sortides permeten anar caminant sense la necessitat d agafar un transport. Com també, permeten fer visites a comerços de tot tipus, parcs, places, escultures, organismes públics, visites a tallers d oci etc.. Això fa que els nens i les nenes siguin l eix principal d aquesta experiència i tal com ja he anat dient, aquesta pròpia experiència, les seves provatures, les seves vivències, les equivocacions o els encerts, els fa ser grans i continuar amb els seus propòsits d aprenentatge. El que un ha viscut de primera mà, sense que un altre li hagi explicat, es recorda per sempre. Els infants en aquesta edat són curiosos per naturalesa, doncs s ha d aprofitar aquesta curiositat. Les visites a museus o exposicions són una font cultural que es pot oblidar ni deixar-la escapar. Quan parlem de Projecte de Treball, aquí trobarem informació molt més científica, específica i acurada sobre el tema. Aquestes visites són eines amb molta avantatge, i també pel docent, això permet esbrinar, conèixer i aprofundir més sobre el tema. Totes aquestes activitats són dirigides i guiades pel mestre, però sempre tenint en compte i vigilant que s adaptin a les inquietuds i als interessos de tot el grup.

38 37 De vegades, es preparen prèviament a l aula per saber detalladament què és el que volen saber i com ho volen saber, i així aprofundir d una forma més directe el tema. No obstant això, pot passar que el mestre li interessi l espontaneïtat del grup, veure les seves reaccions i jugar una mica amb aquesta primera incertesa que sovint resulta més interessant, ja que els infants, no s han creat una idea prèvia d allò que van a veure. Per tant el nen o la nena no és tan sols un espectador ja informat del que va a veure, sinó que el mestre, deixa que els infants es deixin portar pels seus propis impulsos i així aconsegueix que els resultats siguin molt més naturals. Tallers i treballs artístics (visuals i plàstics) són també uns instruments que cal posar a l abast del grup. Experimentar amb el propi cos, ja sigui d una forma manipulable o visual fa que tots els sentits entrin en joc i puguin comprovar i verificar directament tot el que van aprenent. És totalment plaent pels nens i nenes d aquestes edats tocar, manipular, olorar, veure, tastar etc... tot allò que els interessa i volen descobrir. Tallers i treballs artístics, és un instrument a l abast. Conills, 4 anys. Per tant, és important que tinguin al seu abast, tot el material necessari perquè això sigui una realitat. Aquests poden ser tallers plàstics, tallers de teatre, tallers musicals, sessions psicomotrius, etc...

39 38 Amb tota aquesta informació que arriba a la classe, es podrà seguir treballant endavant amb el projecte i amb l objectiu de la classe. 5. ORGANITZACIÓ I CONVERSA Durant el projecte, tota la informació que arriba a l aula s analitza, s examina, es classifica, i es tria la que els hi sembla millor per continuar fent recerca del que volen saber i aprendre. També, es fan propostes de com poder tractar tot el material de que es disposa. La conversa esdevé una eina fonamental en el transcurs d un projecte. A partir d aquesta el mestre se n adona de quines inquietuds tenen els alumnes de l aula, què han aprés i què volen aprendre, com i per on pot el grup continuar avançant. Es plantejant preguntes, es parla de les pròpies experiències. L escolta atenta del mestre permet aproximar-se millor a les necessitats dels infants. La conversa ajuda a extreure les idees més rellevants, diferenciant les informacions importants bàsiques de les secundàries o anecdòtiques. De vegades una sola paraula de referència és suficient per continuar amb el tema. En la conversa surten diversitat d opinions, desacords, diverses interpretacions. Estimula l elaboració de conclusions individuals o col lectives. Els nens i nenes formulen arguments des del seu punt de vista. Parlant i escoltant, el mestre pren consciència del recorregut que es va fent pas a pas, la qual cosa facilita el conèixer tot allò que han après i com es pot millorar. Cal promoure el plantejament de noves preguntes per no quedar-se aturats, estancats, i així poder afrontar nous reptes, per tal de fer més enriquidor el treball. Des de ben petits fins a l adolescència, la rotllana és el punt de trobada per posar en comú tot allò que volem explicar i compartir amb els altres.

40 39 La rotllana estimula la participació en la conversa. Tots els nens i les nenes es veuen, i això permet la complicitat amb les mirades. Es crea un vincle més efectiu entre nens-nenes-mestres. Es un punt de relaxació, de deixar-se anar, d explicar tot el que saps, del que has experimentat. Possibilita l aparició de reflexions, d anàlisis. La rotllana, estimula la participació i la conversa. La lluna, 5 anys. Els infants aprenen a cooperar, a respectar el torn de paraula, a participar, a escoltar als companys a col laborar etc.. En definitiva, és una eina que permet als mestres crear una sèrie d hàbits que serviran als infants per tota la vida. 24 Quan un infant arriba a l escola, i se l convida a fer rotllana, entra en un món on ja tot està al seu lloc, fins i tot ell mateix ja té un lloc Carles Lladó A la conversa descobrim el teixit que uneix totes les coses. Dialogar, donar cabuda a totes les veus és l eix vertebrador d un projecte. 6. CONCLUSIONS Una posada en comú que inclogui les diferents vessants treballades, és la constatació del coneixement individual i grupal, com també la consciència de propi progrés. Exposar el que saben suposa conèixer en profunditat el que es vol explicar i ser capaç de transmetre aquest coneixement. Fer arribar el que has aprés no és fàcil pels infants sense tenir un suport visual que faciliti la comunicació del coneixement construït. 24 Carles Lladó. La Rotllana.

41 40 Es pot utilitzar com a element transmissor; fotografies, dibuixos, treballs plàstics, experiments, mapes conceptuals, és a dir, tot tipus de materials obtinguts de la investigació. La posada en comú és un aspecte important que no hem d oblidar quan es treballa per projectes. És una eina molt valuosa tant com pel mestre com per l alumne. Així com també, és una eina que ajuda al professorat a valorar i reflexionar sobre l evolució del treball i els resultats obtinguts, i si cal corregir o millorar alguns aspectes per enriquir futurs projectes. Avaluar els aprenentatges, ajuda al mestre a ser conscient del que saben els infants i de tot allò que han après. Els nens necessiten veure la conseqüència dels seus esforços per tant, haurem de gratificar-los i motivar-los al llarg de tot el procés de la recerca. Explicar i exposar tot allò que ara saben i les seves experiències d aprenentatge, és molt més enriquidor pels nens i nenes si es comparteix amb els altres, és a dir, amb els seus companys de l escola i sobretot amb la seva família. Podria dir que una posada en comú no consisteix en repetir el que han investigat i indagat al llarg de les activitats realitzades, sinó que la finalitat d aquesta, és que els nens i nenes tinguin l oportunitat de reconstruir i reflexionar sobre el projecte en el qual han treballat. Tots es projectes treballats, no tenen mai un fi perquè van més enllà de l escola i de la família. Per tant aquests projectes esdevindran una manera de ser i d actuar en aquest món on viuen els infants. La ignorància ens ajuda a ser savis.

42 Resposta dels infants. (Finalitats del Treball per Projectes) Les preguntes dels nens són preguntes tan essencials que volen respostes lentes Eulàlia Bosch Com hem pogut veure, l aprenentatge basat en el Treball per projectes, té una sèrie de propòsits i objectius que es volen assolir. Aquests propòsits un cop assolits és converteixen en grans beneficis pels nens i les nenes. El període d infància que va dels zero als sis anys, és quan els nens i les nenes es mostren més receptius, és a dir, totes les informacions que reben dels diferents mitjans de comunicació; a l escola, a casa, al carrer, a la televisió... les interioritzen, sense cap dificultat, formant part de les seves vivències i els seus aprenentatges. És per això que en aquesta edat cal motivar-los perquè això s esdevingui una realitat. És en aquest període quan cal crear uns bons fonaments i una bona base, que els hi servirà més endavant per poder seguir amb seguretat al llarg dels seus estudis. Com ja sabem, els humans tenim una sèrie de capacitats que anem desenvolupant durant el transcurs de la nostre vida. Sovint anem modelant les nostres idees, canviant la nostra manera de pensar i de fer les coses i anem creant i fomentant la nostra pròpia opinió sobre diversos aspectes de la vida. Però al llarg del temps adquirim nous aprenentatges, una de les nostres grans capacitats. Tot això és fonamental per entendre la realitat que ens toca viure i per avançar personalment i amb les altres persones de la nostra societat. Fonamental per tenir empenta i decisió, per prendre un paper responsable a la societat.

43 42 Sobretot quan els nens són petits, el treball per projectes és una manera molt eficaç per potenciar totes aquestes capacitats, ja que, com hem dit, el Treball per projectes acosta la vida escolar dels infants amb la vida real. Tal com diu 25 Loris Malaguzzi: Les coses dels nens i pels nens s aprenen només dels nens Així doncs, el Treball per projectes fa créixer les ganes d aprendre dels infants, i a través dels coneixements, entenen la realitat i augmenten l interès per aprendre dins i fora de l escola i durant tota la seva trajectòria. El Treball per projectes amplia els repertoris dels nens i les nenes, no només les fonts d informació, sinó també amb les maneres de representar, fer visible i compartir els seus processos d aprenentatge. Per tant, podríem dir que el Treball per projectes, crea una via de descobriments i desafiaments dins la classe com a individu i com a persona que forma part de la comunitat educativa. Ajuda a crear nous camins al voltant de l aprenentatge, la relació pedagògica i els sabers, ja que, l alumne va assolint unes competències que li seran molt útils a la seva vida, el seu aprenentatge es torna molt significatiu i molt motivador. Tot això, és fonamental treballar-ho des de la infantesa per poder crear una bona base d aprenentatge. Segons 26 Loris Malaguzzi : Des del principi, la curiositat i el coneixement rebutgen les coses simples i aïllades; els hi agrada trobar mesures i relacions de situacions complexes, investiguen fins al plaer de transgredir-les i de canviar-les de significat En molts casos, és difícil captar l atenció dels infants. Per tant, com hem parlat en els objectius, aconseguir que els nens estiguin motivats és molt important. 25 Loris Malaguzzi. La educación infantil en Reggio Emilia. 26 Loris Malaguzzi

44 43 Aquesta motivació ajuda que els objectius plantejats s assoleixin i que el projecte vagi avançant amb èxit. Això provoca que els nens augmentin el seu rendiment acadèmic. Com diu l Anna Sala 27 : És important que els nens tinguin les ganes i el desig d alguna cosa i poder motivar-los en aquest aspecte. Els nens tenen una imaginació infinita i és nota molt alhora de treballar. Hem de destacar la gran importància que se li dóna a la comunicació durant aquest període. El Treball per projectes els aporta una gran capacitat per aprendre de manera autònoma, fa que els nens i les nenes treballin més bé en grup i millora la comunicació amb els companys i amb tot el personal docent. *Posaré un exemple: Durant el procés d un projecte ens podem trobar amb una dificultat que ve donada per l edat en la que es troben els infants. Això fa que busquem solucions que estiguin al nostres abast. Pot ser, que a la classe de P-3 es trobin davant d una dificultat com pot ser la mesura. Després d haver buscat eines, materials diversos i elements per poder arribar a solucionar aquest problema, es troben que estan totalment estancats, per tant, han de buscar altres eines per seguir endavant amb el seu propòsit. És aquí quan es plantegen: Què poden fer? Aquests nens i nenes saben que a la classe de P-5 han treballat operacions matemàtiques simples perquè un dia els hi van venir a demanar ajuda, ja que necessitaven tenir mil grues per ajudar als nens del Japó amb la desgràcia del tsunami. Els nens de P-3 amb aquesta explicació van poder veure, que els nens de la classe de P-5 sabien contar fins a mil, agrupant els nombres de 10 en 10. Van anar a la classe de P-5 i els hi van explicar el problema que tenien. 27 Anna Sala. Especialista en Projectes. Escola cooperativa de pares. El Puig. Esparreguera.

45 44 I ells els hi van ensenyar com es podia mesurar, i que la eina més freqüent que utilitzava la gent quan volien saber la mida de les coses era un regla o un metre. Així els infants de tres anys, van poder seguir endavant amb el seu projecte. La classe de P-5 ha treballat operacions matemàtiques simples. La lluna, 5 anys. Fernando Hernández 28, en una de les seves explicacions sobre el Treball per projectes, ens explica que el que pretén l aprenentatge per projectes, és implicar als professors, a les famílies, als infants i als joves en un procés d aprenentatges. I que en aquest procés és molt important que els nens siguin creatius i imaginatius, que els hi agradi investigar, reflexionar, qüestionar-se aspectes de la vida i que els infants siguin col laboradors. Si recordem, un dels objectius del Treball per projectes, és que els nens siguin responsables amb el seu aprenentatge. Quan aquest objectiu és assolit, els nens aprenen a prendre decisions per si mateixos i a ser responsables dels seus actes. Així els infants fan ferm el seu caràcter i van modelant la seva personalitat. Des dels projectes de treball es busca una connexió entre el tema i l experiència social del grup, això vol dir que aquest donarà resposta a les seves inquietuds i els nens gaudiran alhora que aprenen. La qual cosa fa que la implicació dels alumnes sigui decisiva en aquest procés. 28 Fernando Hernández. La organización del currículum por proyectos de trabajo. Bolsillo Octaedro. Pàgina 17.

46 45 El Treball per projectes proporciona una clara oportunitat per endinsar-se en una experiència d aprenentatge que facilita altres formes de comprensió i d actuació i els vincula amb altres experiències educatives. Després d un treball per projectes s aconsegueix que els infants tinguin capacitat de comunicar-se, d utilitzar el llenguatge escrit, de planificar el treball tan individual com col lectiu, adquireixen coneixements i destreses per entendre el món que els envolta, es fomenta les actituds favorables i el respecte a la societat i al medi ambient. I finalment son capaços de explicar i presentar el treball que han realitzat a tota la comunitat, tant la família com l escola.

47 Els Mestres com a mediadors Es verdad que no tenemos ni programaciones ni currículum. Pero lo buscamos, y por eso se transforman en otra cosa. No es verdad que improvisamos (que por otra parte es una sabiduría envidiable). Ni que hacemos las cosas por casualidad (que es lo que no sabemos todavía, y de verdad, es algo que tenemos que prever). Lo que sabemos es vivir con los niños y las niñas y trabajar, un tercio con la certeza, y dos tercios con la incertidumbre y lo nuevo. Loris Malaguzzi (2001) He volgut començar amb aquesta dita de Loris Malaguzzi 29 que reflexa el paper que fan els mestres quan es plantegen una educació basada en el Treball per Projectes. La veu, que representa a tots aquells docents que creuen i aposten per aquesta eina de treball que no sempre ha estat ben vista. Parla amb un sentit de reflexió per tots aquells companys de professió que no veuen possible tirar endavant un currículum que no sigui aquell marcat pels estaments. Hem de tenir en compte que el paper del mestre és molt important. El mestre durant la seva vida professional, ha d aprendre a adaptar-se als canvis constants de l escola arreu del món i a la seva evolució. Per tant aquest mestre/a ha d estar atent a un procés continuat pel que fa al Treball per projecte concret i a cada grup classe. Però també cal que el mestre rebi una formació regular i així poder millorar el procés d aprenentatge. Els mestres com a mediadors. La lluna, 5 anys. 29 Loris Malaguzzi. Espigador@s de la cultura visual. Fernando Hernández. Octaedro. Página 91.

48 47 També que hi ha moltes classes de mestres. Cada mestre té la seva pròpia manera d ensenyar, i molts cops d afrontar els projectes a la classe. Això pot comportar a interpretacions diverses sobre el Treball per Projectes. Uns mestres, encara estan distanciats de la pedagogia activa, i tenen una visió massa personal pel que fa als projectes. En canvi, els altres tenen un sentiment de comunitat. Podríem dir, com diu Perspectiva escolar 30 : els mou un moviment pedagògic i d equip en els quals la pedagogia i el treball per projectes tenen una història i una significació fàcils d identificar. Jo vull centrar-me, en aquests últim tipus de mestres. Alguns mestres ja enfoquen el curs amb un projecte de treball. Han comprovat al llarg del temps, que donen com a resultat un gran èxit amb l aprenentatge dels infants. Així, des de ben petits, van agafant un gran sentiment de societat i d equip. Els mestres veuen que també ofereixen als seus alumnes la possibilitat de participar activament en tot allò que es realitza, fins i tot, d una manera més motivadora i divertida. Crea una cultura compartida de l acció. Els professors han d estimular als nens i nenes a fer hipòtesis, a raonar, a resoldre conflictes, a expressar la seva opinió... Tots aquests aspectes i els grans beneficis que el Projecte de treball ofereix, són els que impulsa als mestres a endinsar-se en el atractiu món del Treball per Projectes. Per altre banda, encara ens trobem que hi ha mestres d educació infantil que tenen la necessitat de preparar als infants pels estudis secundaris. Però això suposa anticipar-se a un ensenyament que ja es trobaran més endavant. Aquells professors implicats directament en el projecte, són els tutors o tutores de cada classe i també un mestre especialitzat en el Treball per projecte de tots els grups classe de l escola. 30 Perspectiva escolar. Número 318. Página 4

49 48 Aquí, el mestre actua no tan sols com a referent, sinó també com a guia i model per orientar, estimular i ajudar als alumnes. Per tant, el mestre a d actuar com a dinamitzador. No es tracta, que el mestre faci una programació del projecte, ja que ha d anar sorgint dels seus alumnes. Però sí, com ja hem dit, els pot anar orientat cap a temes que els puguin ser enriquidors. Com diu una mestra 31 especialitzada en projectes: La nostre organització es doncs adaptar al màxim l escola perquè els nens puguin viure aquestes experiències. A la que fem una seqüenciació nostre, estem matant l esperit del projecte, perquè ja no es tractarà de l interès d aquest grup de nens sinó que ja serà la nostre visió. Has de saber deixar-te sorprendre, no voler anar per un camí molt marcat, perquè si tu ja vas marcant un camí on tu vols anar a parar, els nens només segueixen el teu itinerari. Consisteix en anar sempre motivant perquè l interès no decaigui. El mestre ha d intentar ser flexibles i poder confiar en tot moment en que els infants seran capaços de realitzar allò que s han proposat i que ells mateixos han escollit tractar, però sempre sense que això no malmeti l ordre de la classe. El paper del professor, es veure les necessitats dels nens i les nenes dins i fora de la classe. I també propiciar experiències d aprenentatge per seguir endavant en els projectes proposats. Amb el treball per projectes, el mestre pot conèixer i comprendre millor als seus alumnes. Els mestres, amb aquesta classe d aprenentatge poden identificar millor les dificultats en les que es troben els infants, i fins i tot observen si es van assolint nous coneixements, ja que, els veuen treballar en tot allò que fa referència al projecte de treball. 31 Anna Sala. Escola cooperativa el Puig. Entrevista a Anna Sala.

50 49 Això és una gran eina d observació formativa, és a dir, et permet avaluar el treball dels nens i les nenes amb més precisió. Podem dir que el mestre pot observar activament per detectar les dificultats, ajudar en els processos i avaluar els progressos. Aquí, podem comprovar que els educadors són els mediadors, i juntament amb els infants recorreran i compartiran les experiències d aprenentatge. Ja que, com diu Fernando Hernández 32 : No se separa el sujeto que aprende y el que enseña (con sus inquietudes, temores y deseos) del proceso de enseñar y aprender a comprender el mundo y las situaciones emergentes, y las relaciones de los sujetos consigo mismos y con los otros Com podem veure els mestres han de participar en el procés d indagació, és a dir, els mestres han de formar part del procés del projecte, des de l elecció del tema fins al treball finalitzat. 33 Les preguntes dels nens són, pels adults que de veritat les escolten, estímuls magnífics per a la reflexió. L efecte Pigmalió L efecte Pigmalió sorgeix quan una persona projecta una sèrie d expectatives sobre una altre persona. Aquestes, poden ser tant positives com negatives i al cap d un temps es compleixen. Això s aplica també amb l educació, ja que, quan els mestres aconsegueixen que els alumnes s esforcin, proposant-los un repte que els cridi l atenció i recordant-los sovint que ells son capaços de fer-ho i que se n poden sortir sense cap dificultat, els infants aprenen més i amb més ganes. Per tant, podem comprovar com els nens i les nenes se senten orgullosos del treball realitzat i amb moltes ganes de mostrar-lo als seus companys, familiars i mestres. 32 Fernando Hernández. La organización del currículum por proyectos de trabajo. Fernando Hernández i Montserrat ventura. Bolsillo. Octaedro. Página Eulàlia Bosch. Qui educa a qui?

51 50 S ha comprovat que amb l aprenentatge basat amb projectes això s aconsegueix fàcilment. A les persones adultes ens envaeix moltes vegades el descoratjament davant del futur, un cert cansament pel que vindrà. Aleshores, hauríem de recordar la figura del mestre, que és el professional de l esperança, l incansable, humil i magnífic cuidador del futur Jose Antonio Marina

52 Implicació de les famílies Per educar un infant es necessita la tribu sencera Proverbi africà El fet de Treballar per Projectes, aporta molts beneficis, no tan sols pels infants en termes acadèmics, sinó en referència a tota la comunitat educativa. L escola, s obra a tot allò que l envolta i alhora, deixa que això també entri a dins. Així, aconsegueix que tot i tothom pugui formar part de l enriquidor procés d ensenyament i aprenentatge; des de la realitat del nostre entorn fins als amics, avis, germans, tiets, cosins i pares. Des de l escola es veu l educació dels seus alumnes com una tasca conjunta a fer amb els pares i mares. Com, és gran sigui l entesa i el treball conjunt, més beneficiats en surten els nens i les nenes en tots els aspectes. Això fa que es potenciï aliances i línies conjuntes d actuació tenint com a idea principal el respecte profund a la diversitat de contextos d alumnes. Tothom forma part de l enriquidor procés d ensenyament. Mares de l escola.

53 52 Doncs, com podem veure, aquest apropament a la comunitat educativa, fa que les famílies estiguin més implicades en l educació dels infants, ja siguin els seus néts, nebots... I sobretot els seus fills. Tant per aconseguir més informació com per poder realitzar millor algunes activitats. Les famílies s impliquen cada moment. La lluna, 5 anys. L entorn familiar també pot resultar important per anar generant altres inquietuds. Aquest bon clima, dóna pas a que l aprenentatge sigui, molt més enriquidor i satisfactori. Alumnes Comunitat Educativa Mestres Família

54 53 Els alumnes, la família i els mestres formen junts la Comunitat educativa. És molt freqüent, un cop finalitzat el projecte, que molts centres escolars, presentin a altres persones, d alguna manera personal, aquell Treball per Projectes finalitzat. Aquests poden ser companys d altres classes, les famílies o en algunes ocasions també gent del poble. Per tant, com podem veure, la implicació de les famílies alhora de Treballar per projectes és essencial i molt gratificant.

55 54 3. El TREBALL PER PROJECTES: Què fa que sigui diferent? Com podem veure avui en dia hi ha moltes maneres de veure i enfocar l educació. L ensenyament va evolucionant i va trobant nous camins educatius. El principal problema amb el que avui en dia es troben les escoles i les universitats és la narrativa dominant sobre l educació i la seva gran dificultat per canviar-la. D aquí sorgeix que l única forma d agrupar als alumnes és per edats, que només ha de treballar un professor en cada grup, que els llibres de text son la font prioritària d aprenentatge, que l espai de la classe és tancat per facilitar el control del grup, que els exàmens en teoria són aquell reflex d allò que els alumnes han aprés, que les assignatures separades són la millor forma d aprendre, que els horaris marcats i definits són l única forma d organitzar el temps escolar, que la memorització i la repetició són les millors formes per estudiar, que els alumnes no tenen interès per res i per això es diferencien els millors de la classe, que les famílies no es responsabilitzen de l educació dels seus fills, que l escola només ha de preparar els seus alumnes per anar a la Universitat. Una gran llista que es va començar al segle XVI i que està avui en dia gairebé intacta. Això, és una de les coses que explica Fernando Hernández 34 en el seu llibre de Espigadoras de la cultura visual. Però al llarg del temps com us he anat explicant, la manera d enfocar l educació a moltes escoles ha anat canviant fins a crear noves maneres de conèixer i relacionar-se amb el coneixement i els aprenentatges. I aquestes noves maneres són les que han marcat les diferències entre el mètode tradicional d aprenentatge i l aprenentatge basat en el Treball per projectes. El Treball per projectes, és una metodologia que al començament va sorgir d alguns corrents de la pedagogia activa. 34 Fernando Hernández. Espigador@s de la cultura visual. Octaedro. Pàgina 9-10

56 55 Segons PhilippePerrenoud 35 : El projecte que s entenia com l escola de treball, el text lliure, la correspondència o la classe cooperativa, s inscrivia en una oposició a una escola autoritària, centrada en un aprenentatge basat en la memòria i l exercici. Per tant com podem comprovar el Treball per projectes, és l oposició al mètode ordinari d ensenyament. Amb aquest es pretén fer que els aprenentatges siguin menys feixucs i així fer veure als alumnes que el saber pur, no és sempre la millor opció. El Projecte de treball sorgeix de la inquietud i el desig de voler saber i conèixer per part dels nens i nenes.per tant, no és una proposta tancada que ve donada a partir dels coneixements i les experiències dels docents. És oberta a les inquietuds de cada infant em el moment evolutiu on es troben. Tampoc, prenen com a punt de partida l obsessió pels continguts i matèries que els nens han d aprendre al llarg del curs escolar, sinó tenen en compte el procés de canvi constant que viu l alumne al llarg de la seva escolarització. Per tant, el Projecte de treball no està vinculat només a una pedagogia escolar, sinó també a una pedagogia cultural. Cal fer esment que algunes persones troben l inconvenient que els continguts poden no coincidir amb allò que el professor vol treballar. Així sorgeix un dels grans trets de l educació tradicional, que consisteix a finalitzar tot el temari de cada assignatura, aquest és l eix del procés, per tant els professors tenen la necessitat d ensenyar i explicar totes les unitats didàctiques establertes dins del marc curricular establertes de cada cicle i posar exàmens per avaluar els coneixements sobre aquells temes explicats a classe. En canvi, quan l educació es basa en el Treball per projectes el mecanisme de treball és diferent. L eix del procés, s esdevé un tema que inclou tots els aspectes del curs, però en vessants d investigació son totalment interactius. 35 Perrenoud, Apprendre à l école à travers des projets; pourquoi? Comment?, Educateur. Número 14. Pàgina 6-11

57 56 Però molt sovint, no tots els temes es poden incloure dins el projecte i fins i tot n hi ha que es treballen més que d altres ja que pel projecte plantejat són més interessants. Aquest aprenentatge pot dur a la possibilitat que els alumnes aprenguin de manera diversa i diferent i que es vagin creant la pedagogia cultural de cada alumne. Aquest aspecte, sovint és rebutjat pels professors i es veu com una cosa negativa. Aleshores, si el mestre té l objectiu d acabar tot el temari, veu aquest mètode de treball com un aprenentatge no gaire adequat i de vegades no tant eficaç. Com ja hem explicat en punts anteriors, els projectes de treball aborden els aprenentatges de manera globalitzada, on les relacions entre les fonts d informació i els procediments són portats a terme pels alumnes i no pel professorat com normalment succeeix en escoles que enfoquen la seva educació amb una perspectiva més interdisciplinària, és a dir, aborden cada matèria per separat sense pensar que cada una d elles pot estar vinculada. Pels mestres, el repte principal és que els seus alumnes aprenguin, però aquest repte no té gaire sentit si l aprenentatge no representa un benefici secundari. Aleshores quan això no s esdevé, ens podem trobar un altre cop en situacions clàssiques de treball escolar on els alumnes aprenen gairebé mecànicament. També cal destacar que és molt probable que els alumnes que normalment treballen en un model d aprenentatge basat en projectes, tinguin més oportunitats per assolir amb èxit el curs vinent, així com també mostrar més habilitats de treball en grup i treball autònom. Al llarg del temps els alumnes ja tenen més experiència i aprenen molt més ràpid i molt millor. Tot això fa que els rendiments acadèmics siguin superiors als que un alumne podria obtenir amb els ensenyaments tradicionals.

58 57 Per tant, molta gent cau en un gran error al pensar que només aquelles persones madures i autònomes poden dur a terme un bon aprenentatge per projectes. Fins i tot sovint la gent pensa que quan es fan estudis secundaris o universitaris és difícil treballar per projectes ja que ells han d assolir uns coneixements específics, però això és fals. Gairebé podríem dir que és tot el contrari. Aquest aprenentatge es basa en anar administrant el coneixement, així es pot utilitzar a mesura que el projecte en concret o requereix i no abans. Com podem veure realment una persona madura i autònoma està capacitada i prou interessada per assolir uns coneixements en el mètode docent clàssic. Aquesta persona pot estar sempre atent a les explicacions dels professors i treure els punts més importants, i així poder superar amb èxit les avaluacions del curs. Per tant la teoria que només poden treballar per projectes aquelles persones suficientment madures, és errònia. Així doncs, és millor començar amb mètodes com és l aprenentatge basat en projectes per desenvolupar l autonomia i la motivació. Per exemple, aquest ensenyament per projectes seria molt útil en estudis d educació secundaria, on els mestres es troben que els alumnes no estan suficientment motivats per afrontar el curs escolar o tenen diferències de nivell. Una cosa important que em de tenir en compte és, que a mesura que l alumne va creixent, es troba la necessitat d anar superant uns cursos acadèmics. Arriba un moment, en que els estudiants arriben als cursos de primer i segon de Batxillerat, on s han de preparar per realitzar amb èxit les proves de Selectivitat o les PAU( proves d accés a la Universitat). Aquest aspecte, sovint preocupa a un gran nombre de persones, les quals no veuen factible el Treball per projectes en aquesta etapa. Però cal dir, que en aquest punt de la seva educació, ja no es treballa per projectes, ja que han de superar els diversos punts del currículum acadèmic preestablert. Durant aquest temps, els estudiants poden anar aplicant tot allò que han aprés amb els projectes, per superar el curs i assolir els seus propis objectius amb gran satisfacció.

59 58 Un altre aspecte interessant a destacar és que molts cops, els mestres, no entenen perquè els seus alumnes no es prenen el treball en serio. Podríem dir que és un problema gran pel desenvolupament d aquest estudiant. És un gran error quan els mestres plantegen un treball als seus alumnes i els i donen una data determinada d entrega sense preocupar-se del procés d aquest treball. Aleshores és quan molts alumnes, es deixen emportar per la mandra i deixen el treball per l últim moment. Això pot comportar molts desavantatges ja que aleshores és quan sorgeixen les dificultats en diversos aspectes del treball i fa que els alumnes no puguin tirar endavant per falta de temps o perquè no tenen la suficient ajuda. Quan aquestes dificultats se ls hi plantegen just abans d entregar un treball fa que no el puguin realitzar del tot bé i fa que la qualitat del seu treball sigui molt baixa. I en molts cops pot ser que l alumne opti per copiar el treball dels seus companys o en molts casos copiar-lo d internet. Aleshores els professors malauradament comencen a perdre la confiança amb els seus alumnes. En canvi, tot canvia si aquest treball o projecte plantejat és seguit pel mestre i si fins i tot inclou alguns terminis de lliuraments regulars, ja que el professor pot anar informant als seu alumnes d aquells punts febles del seu treball, d aquelles mancances o fins i tot dels seus progressos i així l alumne pot anar rectificant i avançant. Això també suposa un gran benefici pel professor, ja que, la tasca que s ha de realitzar fa referència allò que es fa a classe i així també pot anar veient els nivell on es troba cada un dels seus alumnes i va coneixent les seves capacitats. Com podem veure una de les avantatges del Treball per projectes, és que es veu l instant les dificultats i les mancances dels alumnes en el seu procés d aprenentatge. Això fa que els professors puguin intervenir en el moment adient.

60 59 Pel contrari, aquells professors acostumats a treballar de manera tradicional es poden trobar amb un obstacle a l hora de veure les dificultats en la matèria dels seus alumes ja que molts cops només surten a la llum en els exàmens i de vegades és massa tard. Quan els mestres coneixen les dificultats dels seus alumnes els poden ajudar a aprendre i els ajuden a seguir endavant amb més bons resultats. Els estudiants es senten molt més recolzats. Com estem observant, quan ens posem a comparar el mètode tradicional i el Treball per projectes, ens podem trobar que els dos tinguin els seus pros i els seus contres, ja que pot ser que un tingui una avantatge però que tingui alguna mancança que l altre no li falta. Per exemple ens trobem amb la parella de projectes i exàmens. Molts cops, en el Treball per projectes, els alumnes son molt bons al l hora de fer un treball o una feina, però pot ser que els mestres es trobin que quan fan els exàmens no van del tot perfecte. Això no pot ser, ja que quan es treballa per projectes, s ha d aprofitar aquell aprenentatge com a resultats de l examen. Per tant podem arribar a la conclusió que en estudis superiors, com diu la revista de perspectiva escolar 36 : ni el projecte és el millor camí per preparar uns exàmens, ni l examen és la millor manera d avaluar el que s ha aprés amb el projecte Aquí ens trobem que els professors tenen un valor fonamental a l hora de trobar un equilibri entre les dues parts. Segurament al llarg de la seva carrera molts mestres s han trobat en una situació semblant a la que ara us explicaré. Molts alumnes sovint es queixen que els professors els hi demanen coses que anteriorment no se ls hi ha explicat. Els alumnes diuen que els mestres no els hi expliquen les coses del tot bé i que hi ha massa autoaprenentatge. 36 Perspectiva escolar. Els projectes de treball. Número 318. Rosa Sensat. Pàgina 49.

61 60 Molts cops els professors responen aquest problema dient que quan els hi fan fer un treball als seus alumnes no poden ajudar-los excessivament ja que no els hi poden donar tot tant mastegadet. Aleshores una de les coses que pot fer el mestre perquè els seus alumnes no tinguin aquesta desagradable sensació, com diu la revista de perspectiva escolar 37 : El professor ha de projectar constantment davant dels seus alumnes una expectativa positiva en relació amb el que seran capaços de fer, tot i les dificultats del camí. He de fer esmen que tot això que us he explicat es pot aplicar a totes les etapes de l educació amb major o menor intensitat. Però l educació infanti és una etapa més llunyana a la resta i per tant bastant diferent. Així doncs, també hi ha canvis significatius quan els nens i les nens treballen per projectes. A l educació infantil, podem constatar dues maneres diferents d organitzar els coneixements dels alumnes. Una, és per Centres d Interès i l altre ve donada pels projectes de treball. En la primera, és a dir, en els Centres d Interès, el mestre ensenya allò que els nens i nenes han d aprendre. Per tant el mestre segueix una pauta establerta segons el nivell d escolaritat. Ell és el que aporta el material necessari per accedir a aquests aprenentatges i és també el que decideix les diverses fonts d informació. En oposició, en el treball per projectes, com hem anat veient al llarg d aquest treball sobre els Projectes de treball a l educació infantil, allò que es treballa son propostes d interessos relacionats amb els nens. Son els nens mateixos que decideixen quin és el tema en que es volen endinsar. I tots i cadascun dels nens de la classe, participen d una forma activa del seu aprenentatge, un aprenentatge totalment significatiu. 37 Perspectiva escolar. Els projectes de treball. Número 318. Rosa Sensat. Pàgina 50.

62 61 És a dir, els nens no tant sols assoleixen uns coneixements, sinó que són totalment comprensibles per a ells. - Seguidament adjunto una taula significativa de les diferències entre els Centres d interès i els Projectes de treball. ELEMENTOS CENTROS DE INTERÉS PROYECTOS Modelo de aprendizaje Por descubrimiento Significativo Temas que se trabajan De naturales y sociales Cualquier tema Decisión sobre qué temas Por votación mayoritaria Por argumentación Función del profesorado Experto Estudiante, intérprete Sentido de la globalización Sumatorio de materias Relacional Modelo curricular Disciplines Temas Rol del alumnado Ejecutor Copartícipe Tratamiento de la información La presenta el profesorado Se busca con el profesorado Técnicas de Trabajo Procedimientos Evaluación Resumen, subrayado, cuestionarios, conferencias Recopilación de Fuentes diversas Centrada en los contenidos Índice, síntesis, conferencias Relación entre Fuentes Centrada en las relaciones y los procedimientos (Taula extreta de : La organización del currículum por proyectos de Trabajo. De Fernando Hernández i Montserrat Ventura. Bolsillo Octaedro. Pàgina 79)

63 62 Hem pogut comprovar que a mida que va passant el temps, les escoles van perfeccionant els seus mètodes de treball, sempre mirant cap a la formació dels seus estudiants. Per tant el treball per projectes és un gran mètode d aprenentatge i beneficia en molts sentits als alumnes en la seva educació, des de l educació infantil fins a estudis universitaris. Per acabar vull fer esment d una frase que vaig llegir en un llibre 38 i que em va impactar. Cuando las personas están sentadas en sillas tradicionales, piensan de manera tradicional. Si se quiere promover cambios, es necesario remover el lugar donde están sentadas El Director de las Bibliotecas de la academia de Ciencia de China 38 Espigadoras de la cultura visual. Fernando Hernández. Octaedro. Página 9

64 63 4. Seguiment personal PROJECTE DE SANT JORDI TERRA Part Pràctica I El projecte Terra és un projecte realitzat per L Escola cooperativa El puig d Esparreguera. L han dut a terme durant l any tots els alumnes de l escola que està constituïda pel; centre d educació infantil, el centre d educació primària i educació secundària obligatòria. És un projecte global per a tota l escola. En el meu treball, m he centrat en especial en l etapa d educació infantil. Una part del meu treball pràctic a consistit en un seguiment personal d aquest Treball basat en els projectes. El centre d educació infantil està format per quatre classes d infants. Hi trobem: - La classe dels CARGOLS 2 anys - La classe dels PEIXOS 3 anys - La classe dels CONILLS 4 anys - La classe de LA LLUNA 5 anys El tema del Treball per projectes de Sant Jordi, és comú per a tota l escola. Ara bé, cada classe de nens i nenes condueix aquest mateix tema cap als seus propis interessos. Per tant, cada classe d infants d aquesta escola, ha afrontat el Projecte TERRA d acord amb les seves inquietuds i les seves curiositats. Es freqüent que els infants es mostrin atrets per tot allò que fa referència a la seva classe i al seu nom com a grup, es senten motivats i amb ganes d aprendre noves coses.

65 64 Aquest seguiment, està realitzat en un treball format PowerPoint on es mostra gran part de la dedicació de l escola i de tots els infants. *Aquest PowerPoint es pot trobar en un CD situat a la part posterior del treball. Així doncs, aquest apartat que us ofereixo ara, és un Annex de la realització del PowerPoint sobre el projecte TERRA, on es veuen marcats el diversos passos d un treball per projectes, tot i que alhora de treballar aquest procés no és del tot estricta, ja que en una classe d infants, tot sorgeix espontàniament. D acord amb l esquema realitzat anteriorment sobre el procés d un Treball per projectes, de cada classe en podem destacar breument els següents trets. 1. Elecció del TEMA. 2. HIPÒTESI. Què sabem del tema? o bé, Què volem saber del tema? 3. Recerca d INFORMACIÓ. 4. ACTIVITATS relacionades amb el tema. 5. A partir de la ORGANITZACIÓ i la CONVERSA. Tractament de la informació que va arribant a l aula. (experimentacions) 6. CONCLUSIONS. Es posen en comú els aprenentatges obtinguts.

66 65 CLASSE DELS CARGOLS 1. Elecció del Tema La classe dels Cargols, és la classe dels nens i nenes de 2 anys. Els infants, dins el tema de TERRA van voler investigar els Cargols, ja que fa referència al nom de la seva classe, però concretament van voler observar el seu rastre. 2. Hipòtesi Què sabem sobre els cargols? Què volem saber? Els nens i les nenes saben que els cargols tenen banyes i closca i que no tenen potes perquè s arrosseguen. Volen saber com es el rastre que deixen. 3. Recerca d informació A través de la informació visual que va arribar a la classe com per exemple fotografies, dibuixos, cargols de veritat etc...

67 66 4. Activitats Per començar van crear un espai per posar els cargols. Van posar sorra i després els hi van donar de menjar enciam. Van voler comprovar el rastre en els fulls, a la pissarra i a tota mena de superfícies i en diversos objectes. Van dibuixar camins de cargols. I finalment van deixar el seu propi rastre al fang. 5. Organització i Conversa En acabar cada activitat, els infants es reunien en rotllana i posaven en comú totes les seves experiències. 6. Conclusions Van descobrir que els cargols fan camins i deixen rastre per allà on passen. Treball monogràfic Els nens deixaven l empremta dels seus peus en plaques d escaiola i després amb fang barrejat amb aigua les pintaven. Amb això van construir un mural que el van penjar a la paret de l escala. Van cobrir tot el terra de la classe amb fang, es van despullar, i van deixar les seves empremtes impreses. També van experimentar en diverses superfícies com deixar empremtes, no tan sols les seves, si no també els rastres que deixen els objectes. Tot aquest treball estava exposat a la classe. Tots els rastres que havien deixat els cargols, també es podien veure exposats per tota la classe.

68 67 CLASSE DELS PEIXOS 1. Elecció del Tema La classe dels Peixos, és la classe dels nens i nenes de 3 anys. Els infants, dins el tema de TERRA van voler saber tot sobre els peixos i aprendre a nedar com ells, així doncs, van decidir construir una piscina. Els nens i nenes es van endinsar dins el mar i dins la terra, per conèixer noves coses sobre el peixos i per viure noves experiències. 2. Hipòtesi La classe dels peixos té un propòsit que és, aprendre a nedar com els peixos. Tenen interès pel allò que hi ha sota terra. Per aprendre a nedar, volen construir una piscina. QUÈ EN SABEN DELS PEIXOS? QUÈ US AGRADARIA SABER DELS PEIXOS? Els nens i les nenes sabien que els peixos tenen aletes, cua, boca i espina i que neden. I volen saber nadar com ells per tant necessiten una piscina. Un cop ja tenen clar tot allò relacionat amb el que volen investigar comença l experimentació. 3. Recerca d informació En aquesta classe no es va recercar informació, tot es va fer a partir de les hipòtesis que tenien els nens de com poder construir una piscina. Si que van portar tot el que trobaven a la platja quan marxaven de cap de setmana amb els seus pares: petxines, eriçons, sorra, estrelles de mar, pedres, etc. 4. Activitats Van fer diverses activitats.

69 68 Primer van observar com eren els peixos que tenen a la peixera. Van veure vídeos de les diferents espècies marines que hi ha en el mar i els oceans i també un video, on la Jana, una nena de la classe nedava igual que els peixos. Al taller van estripar papers de colors i van fer un peix per l aquàrium que volien construir a la classe. També van intentar fer una piscina sobre el vidre del terra de la classe (però van veure que era impossible). Van fer una piscina sobre un plàstic, a dins un capsa, en un got, en un cistell fins que van veure que necessitaven un espai molt gran i amb parets per què l aigua no marxés i sobretot havia de tenir un tap. Ho van provar al pati de l escola amb les pales que tenien a casa, perquè deien que eren més grans que les que tenien a l escola i el forat els hi sortiria millor. Plegats van fer un forat molt gros per caber-hi tots, el van omplir d aigua, però la sorra xuclava tota l aigua. Bé gairebé tota, i l aigua que quedava estava tan bruta que deien que no es podien banyar. Finalment com no havien aconseguit el seu propòsit el que volien van anar a la piscina municipal del poble. Com a punt i final del projecte van anar a l Aquàrium de Barcelona i després a passar el dia a la platja. 5. Organització i Conversa Durant cada activitat anava sorgint molts moments de conversa entre els nens i els mestres. I arribaven a diverses conclusions de perquè no era possible fer la piscina a l escola.

70 69 Tot el material que anava arribant es classificava i ordenava al racó del projecte, per tenir-lo en tot moment a l abast dels nens i nenes. Les converses que van sorgint es recullen de forma escrita per poder constatar i verificar quin és el camí a seguir i les inquietuds de la classe. 6. Conclusions Con no van aconseguir fer la piscina, van demanar als mestres d educació física de primària i secundària que els ensenyessin a nedar com els peixos i van anar a la piscina municipal. Treball monogràfic Van recobrir d escaiola el forat que havien fet al pati per fer la piscina. Quan es va assecar van treure l escaiola, la van recobrir de terra del pati, li van enganxar un tap i una pala i sobre una fusta, el van penjar a un altre replà de l escala de l escola.

71 70 A la classe van construir un aquàrium amb els peixos que havien confeccionat al taller, i algues, sorra de platja i petxines i tot el material que havien aportat prèviament. També van fer un mural amb nens banyant-se a la piscina i els dos mestres d educació física.

72 71 CLASSE DELS CONILLS 1. Elecció del Tema La classe dels Conills, és la classe dels nens i nenes de 4 anys. Els infants, dins el tema TERRA van voler descobrir el món sota terra. El nom de la classe els va portar a investigar la vida dels conills i d això en va derivar voler investigar allò que hi ha sota terra, allò tan desconegut per ells. 2. Hipòtesi Què sabem? Què colem saber? Saben que hi ha caus de conills, tota mena d insectes i arrels dels arbres i plantes. I volen saber com és el sota terra. 3. Recerca d informació Van portar fotografies sobre conills i els seus caus, van fer xarrades amb els pares sobre els horts, van aportar materials per la recerca i diferents objectes que van trobar (fòssils, etc...) 4. Activitats Van anar a veure caus de conills, els horts del Torrent Mal i van conèixer a un pagès que els hi va fer forats amb el excavadora per veure que hi havia sota la terra.

73 72 Després a la classe es van inventar un conte sobre les formigues que havien vist durant l excursió. Van anar a visitar l hort que tenen els nens i nenes de primària a l escola i ells molt amables els van contestar cada una de les preguntes que els hi feien els seus companys més petits. També van fer una visita al subterrani de l escola per veure que tenia sota terra i van poder comprovar que per allí passaven tots els tubs de les canonades d aigua, calefacció, llum, etc. Una visió ben diferent de la que tenien fins aleshores. 5. Organització i Conversa Per cada activitat els nens i les nenes van mantenir converses de com havia estat la seva experiència i per on havien de continuar investigant i explorant. Tota la informació que arribava a la classe es classificava i s exposava al racó del projecte. La mestra especialista en treball per projectes sempre fa un recull escrit de les converses, per poder fer després, junt amb la tutora, un seguiment de tot el que ha anat sorgint i tenir una idea més clara per on volen continuar els infants la seva recerca.

74 73 6. Conclusions La classe dels conills va aprendre moltes coses sobre el que podem trobar sota terra. Va ser una experiència molt enriquidora perquè van poder aprofundir molt en el seu propòsit. Treball monogràfic Amb escaiola, van construir un hort amb dues parts diferenciades. Una part representava la superfície de la terra de l hort (fulles, branques, tomàquets, enciams, etc.) l altre la que es pot veure a la part inferior de la terra (arrels, tubèrculs, cucs, formigues, etc.). Van enganxar aquest hort en una fusta per exposar-ho al replà de l escala en front de la seva classe. Cada nen i nena de la classe amb escaiola vafer el seu cau de conills i van penjar-los a les parets de la classe. També van fer un mural amb tot de nens, dibuixats per ells, el dia que varen anar a visitar els horts i l excavadora. L hort estava fet de porexpan pintat i amb hortalisses de veritat enganxades. També van dibuixar les formigues i els cucs que van veure.

75 74 CLASSE DE LA LLUNA 1. Elecció del Tema La classe de La Lluna, és la classe dels nens i nenes de 5 anys. Els infants, van tractar el tema TERRA d una manera diferent i espontània. Fent referència al nom del grup, van voler anar de la Terra a la Lluna. 2. Hipòtesi Els nens i les nenes de la classe tenien una sèrie d inquietuds. Volien anar a la lluna. També volien saber coses sobre els planetes. Al final tots junts van decidir que construirien un coet per poder anar de la Terra a la lluna. Què sabem? Què volem saber? Saben que necessiten un coet per arribar a la lluna. I volen saber com construir-lo. 3. Recerca d informació Els nens van aportar informació sobre l arribada de l home a la lluna, sobre com és el planteta, imatges d astronautes i el seu equipament. Moltes fotografies sobre l espai. 4. Activitats Primer, a través de les fotografies que havien arribat a la classe, es van imaginar com hauria de ser un coet. Finalment recopilant totes les idees que cada nen i nena havia aportat van buscar el material per construir el coet definitiu. Per portar a terme aquest projecte van buscar l ajut dels nois i noies de secundària, per fer rodones perfectes i cons com els coets de debò, també van necessitar l ajut del Pere, el senyor de manteniment.

76 75 Van fer un planell del pati per veure quina seria la situació més adequada per ubicar el coet. Va arribar informació a la classe sobre un astronauta espanyol anomenat Pedro Luque i van decidir escriure-li una carta entre tots. Volien saber moltes coses sobre l espai, i qui millor que un professional sobre la matèria. Una científica, amiga d una mestra de l escola, els hi va explicar com confeccionar un coet amb una ampolla de plàstic i fer-lo volar, i així ho van fer, van anar al pati de secundària a fer volar aquells coets amb forma d ampolla.

77 76 Els nens i nenes de la classe van decidir fer una conferència als pares al final del trimestre per mostrar tot el que havien aprés sobre l espai. Noms dels planetes, superfícies, densitats. Composició, etc. Van confeccionar un PowerPoint entre tots conjuntament amb la mestra i van explicar cada un d ells el que havien descobert. 5. Organització i Conversa Tota la informació que arriba es recull i s organitza en el racó del projecte per què els nens i nenes de la classe el tinguin sempre que el necessitin per continuar investigant, ja sigui individualment o col lectivament. Al llarg de les activitats van sorgir diverses converses i van posar en comú els seus aprenentatges i les seves conclusions. Es parlava en quin punt es trobaven de la investigació i per on calia continuar. Al igual que a les altres classes es fa un recull de totes les converses i juntament l especialista i la mestra tracen el camí a seguir i per on continuar la recerca. 6. Conclusions Van aprendre moltes coses sobre els planetes, especialment sobre la lluna, la gravetat, la falta d oxigen etc... Ells sabien que amb el seu coet no es podia anar a la lluna però tenien molt clar que el volien fer per tenir-lo al patir per poder jugar. Va ser per ells una experiència molt enriquidora. Treball monogràfic Van construir un coet entre tots els nens i nenes de la classe i el van col locar al pati per poder jugar tots plegats.

78 77 Van exposar a la classe tots els coets que havien fet cada un dels nens i nenes. Van fer murals amb tots els planetes que hi ha a l espai i la lluna com ha referència. Van exposar dibuixos (amb diferents tècniques plàstiques) sobre l experiència de fer volar l ampolla com un coet. Es va fer un mural amb escaiola imitant el terra de la lluna, amb la petjada de la bota de l astronauta que va trepitjar la lluna per primera vegada i van enganxar una bota recoberta de paper encolat i pintat de blanc imitant la bota de l astronauta. Després el van penjar al replà de l escala davant de la seva classe. Tots els murals exposats a l escola sempre van acompanyats de fotografies dels nens i nenes, on es pot veure el procés d elaboració del treball, així com, explicacions i converses recollides a la classe que han anat sorgint al llarg de les seves recerques, per fer molt més entenedora tota la feina realitzada. El dia de jornada de portes obertes, les famílies poden visitar tota l escola i seguir les explicacions penjades al cotat de cada treball realitzat.