22/02/ % dels trastorns de l aprenentatge. Trastorn de l aprenentatge no verbal (TANV)

Transcripción

1 Trastorn de l aprenentatge no verbal (TANV) 5-10% dels trastorns de l aprenentatge Poc divulgat No apareix al DSM-IV-TR No definició consensuada Josep M Serra Grabulosa Grup de Recerca en Neuropsicologia IDIBAPS Universitat de Barcelona Pocs estudis epidemiològics INFRADIAGNOSTICAT? D Johnson i H Mykelbust (1970s) Rourke (1980s) QI verbal > QI manipulatiu/perceptiu Dèficits en: Comprensió significat context social Aprenentatge acadèmic Comunicació no verbal (gestos, expressions facials, carícies) Orientació temporal i espacial Estimació dimensions, velocitat, distància i pes - percepció tàctil i visual - motricitat fina - coordinació motora - assimilació nova informació Alteració substància blanca HD Alteració integració intermodal compromesa. Tabla I. Diferencias anatómicas, funcionales y madurativas entre el hemisferio derecho y el hemisferio izquierdo. Hemisferio derecho Hemisferio izquierdo Diferencias Mayor longitud Mayor cantidad anatómicas anteroposterior de sustancia gris Mayor peso Mayor tamaño del Mayor cantidad sust. blanca plano temporal Mayor tamaño corteza auditiva primaria Diferencias Mayor concentración Mayor concentración bioquímicas de norepinefrina de dopamina Diferencias Funciones relacionadas con Funciones relacionadas funcionales habilidades visuospaciales, con el manejo competencia social, de la información verbal, reconocimiento visual, funciones del lenguaje componentes no verbales Manejo información del lenguaje previamente codificada, M anejo información novedosa, procesamiento lento manejo información rápida y serial y simultánea Diferencias Asimetrías anatómicas Mayor tamaño madurativas presentes desde del plano temporal aproximadamente evidente a la semana 31 la semana 29 de gestación Asimetrías que aparecen 2-3 semanas antes en el hemisferio derecho Giración de la corteza cerebral que aparece 2-3 semanas antes que en el he misferio izquierdo Tabla I. Funciones del hemisferio izquierdo y del hemisferio derecho. Conducta Hemisferio izquierdo Hemisferio derecho Estilo cognitivo Procesamiento secuencial Procesamiento simultáneo, holístico o gestáltico Observación y análisis de detalles Percepción/cognición Procesamiento y producción de lenguaje Procesamiento de estímulos no verbales (tono de voz, ruidos ambientales, formas complejas, diseños) Percepción visuoespacial Síntesis de la información Habilidades académicas Lectura: relación sonido-símbolo, identificación Razonamiento matemático, de palabras, cálculo matemático alineación de los números en los cálculos Motor Secuenciación de movimientos Mantenimiento del gesto y la postura Ejecución de movimientos y gestos siguiendo una orden Emociones Expresión de las emociones positivas Expresión de las emociones negativas Percepción de las emociones Diferencias En mujeres el desarrollo Testosterona influye en por sexo de los dos hemisferios se el proceso de desarrollo hace más homogéneamente. cortical, retrasa En hombres mayor desarrollo el desarrollo del de habilidades visuospaciales hemisferio izquierdo. y aritméticas Mujeres mayor desarrollo de habilidades lingüísticas 1

2 22/02/12 LLENGUATGE PRESERVAT Dany o dèficit funcional de la SB de l HD, en especial fibres associació importants per a la integració intermodal en les quals està especialitzat l hemisferi dret. HE intacte - Percepció, atenció i memòria per via auditiva (en especial verbal). - Vocabulari ric i bons conversadors (temes d interès). - Bon aprenentatge inicial de la lectura malaptesa considerada ganduleria o manca motivació. - A nivell acadèmic poden mostrar bon rendiment en ortografia i lectura paraules i rendiment baix en ciències i aritmètica. Brief Communication FACTORS GENÈTICS Fenotip similar a Síndrome de Turner i Síndrome del cromosoma X fràgil (els dos relacionats amb el cromosoma X). Marcia V. McCann, MD, Stephen J. Pongonis, PsyD, Meredith R. Golomb, MD, MSc, Mary Edwards-Brown, MD, Celanie K. Christensen, MSc, and Deborah K. Sokol, MD, PhD Periventricular nodular heterotopia is a common malformation of cortical development in which the migration of developing neurons destined for the cerebral cortex is abbreviated. Bilateral periventricular nodular heterotopia is most commonly an X-linked disorder that involves mutations in the filamin A (FLNA) gene, but an autosomal recessive form and sporadic forms have been identified. To our knowledge, autosomal dominant transmission of iso952 Journal of Child Neurology / Vol. 23, No. 8, August 2008 lated periventricular nodular heterotopia has not been SXF en dones P eriventricular nodular heterotopia is a common malformation of cortical development in which the migration of developing neurons destined for the cerebral cortex is abbreviated.1 Bilateral periventricular nodular heterotopia is most commonly an X-linked disorder that involves mutations in the filamin A (FLNA) gene, but an autosomal recessive form and sporadic forms have been identified.2 To our knowledge, autosomal dominant transmission of isolated periventricular nodular heterotopia has not been reported. Periventricular nodular heterotopia has a heterogeneous phenotype, associated commonly with seizure disorder,3 and more recently with reading deficits and visual spatial deficits in some patients.4 Nonverbal learning disability is a debated diagnosis that is thought to consist of deficits in visual spatial skills, mathematics, and social skills, but good verbal skills.5 We present a father and son with bilateral periventricular nodular heterotopia, qualitative deficits in social skills, and similar - Funcions executives. - Major alteració de matemàtiques que en lectura i lletrejat. - Llenguatge estructural preservat però pragmàtic alterat. - Ansietat social i timidesa. Turner - QI no verbal baix. - Visuoespacials. - Discriminació afectiva i l ajustament psicosocial. Journal of Child Neurology Volume 23 Number 8 August Sage Publications / hosted at Like Father, Like Son: Periventricular Nodular Heterotopia and Nonverbal Learning Disorder reported. Periventricular nodular heterotopia has a heterogeneous phenotype, associated commonly with seizure disorder, and more recently with reading deficits and visual-spatial deficits in some patients. We present a father and son with bilateral periventricular nodular heterotopia and similar visual spatial learning deficits, consistent with nonverbal learning disability. Keywords: periventricular nodular heterotopia; visual spatial deficits; nonverbal learning disability visual spatial learning deficits and math deficits, consistent with nonverbal learning disability. Case Report A 7-year-old boy was evaluated in the Pediatric Neurology Clinic at Riley Hospital for motor delay, lifelong clumsiness, poor social skills, and poor school performance. His past medical history was significant for neonatal jaundice and constipation but no seizure disorder. His neurological exam showed mild hearing loss (R>L), mild dysmetria, but otherwise normal strength, tone, and reflexes. Cranial magnetic resonance imaging (MRI) demonstrated prominent bilateral heterotopias in the subependymal regions adjacent to the frontal horns of the lateral ventricles (Figure 1A and B) and a small posterior fossa arachnoid cyst without significant mass effect. Previous testing included the Wechsler Intelligence Scales 4th edition (WISC-IV), which showed average scores in comprehension, perceptual reafrom the Department of Neurology, Division of Pediatric Neurology (MVM, SJP, MRG, CKC, DKS) and the Department of Radiology (MEsoning, and working memory, but borderline impaired B), Indiana University, Indianapolis, Indiana. processing speed. Current testing with age-appropriate, valaddress correspondence to: Marcia V. McCann, Department of Neurology, idated neuropsychological tests showed deficits in visual 575 West Dr. XE-040, Indianapolis, IN 46202; phone: (317) ; spatial processing as well as learning disability in arithmetic mamccann@iupui.edu. and math reasoning, consistent with nonverbal learning dispresented at the National Academy of Neuropsychology 2007 Meeting, ability (Table 1). November 14-18, 2007, Scottsdale, Arizona. The father, aged 37, was evaluated based on history of son McCann et al. Like Father, Like Son: Periventricular Nodular being a clone of his father, including poor social skills and Heterotopia and Nonverbal Child imaging Neurol. 2008; Figure 1. Learning T1-weighted Disorder. axial magnetic Jresonance showing prominent heterotopia adjacent to the frontal horns (A, B) and small heterotopia at the frontal horns (C) and 1 heterotopia lateral to the right frontal horn (D).clumsiness. The father had a past medical history significant 23: for syndactyly and mild communicating hydrocephalus diagwas below average in visual spatial skills, nonverbal problemnosed by pneumoencephalogram at 4 months of age but no solving, concept formation, arithmetic, and learning and history of seizures. His neurological exam was normal. memory, consistent with nonverbal learning deficits (Table 1). Cranial MRI on 3-Tesla scanner with 1 mm fine cuts showed Downloaded from at Universitat de Barcelona. Biblioteca on January 14, 2009 a small periventricular nodular heterotopia in the bilateral frontal horns (Figure 1C) and also on the lateral right frontal Discussion horn (Figure 1D), moderate cortical atrophy, and cavum septum pellucidum. On the Wechsler Abbreviated Scales of We found frontally dominant periventricular nodular heterointelligence he scored an average verbal IQ and a borderline topia, mostly average intellectual abilities, and patterns of impaired performance IQ. This and further age-appropriate, impairment consistent with nonverbal learning disability in a validated neuropsychological testing demonstrated that he father son pair. Identical testing was not performed on Downloaded from at Universitat de Barcelona. Biblioteca on January 14, 2009 E. RIGAU-RATERA, ET AL Tabla IV. Trastornos que pueden cursar con TANV (modificado de Rourke). FACTORS AMBIENTALS Nivel 1 Agenesia del cuerpo calloso Pueden manifestarse todos los déficit y habilidades Síndrome de Asperger Hidrocefalia Hipotiroidismo congénito Nivel 2 Síndrome de Sotos Pueden evidenciarse la mayoría de déficit y habilidades Hidrocefàlia Hemiplegia infantil Leucodistrofia Complicacions perinatals Intel ligència normal i absència alteració genètica i/o neurològica. Leucomalacia periventricular Efectos irradiación leucemia Síndrome de Turner Síndrome velocardiofacial Absència congènita del cos callós. Radioteràpia i quimioteràpia Síndrome de Williams Síndrome alcohólico fetal Nivel 3 Esclerosis múltiple Pueden manifestarse algunos de los déficit Traumatismo craneoencefálico Encefalopatías inducidas por sustancias tóxicas Alguns trastorns neurològics i de problemes del funcionament cognitiu tenen les característiques del TANV. Figura 1. Operaciones de cálculo realizadas por un niño de 7 años con TANV. Véase el número 3 señalado por la flecha y la colocación del signo. Autismo Sugerente Epilèpsia Lesions cranials tancades en etapes primerenques del desenvolupament Síndrome de X frágil Síndromes que, según la literatura, pueden presentar ocasionalmente un patrón sugestivo de TANV Neurofibromatosis Hemorragia intracraneal Hiperplasia adrenal congénita Síndrome de Prader-Willi Diabetes mellitus insulinodependiente (en ciencias físicas), la clasificación y la secuenciación lógica (habilidades necesarias para los trabajos de redacción). La mayoría de niños con TANV tienen dificultades en las funciones instrumentales. Presentan un lenguaje fluido, aprosódico y con poco contenido. Por el contrario, su nivel lector es bueno y presentan buenas habilidades para la mecánica lectora, aunque muestran dificultades en la comprensión. Es muy común que presenten disgrafía en la escritura libre (Fig. 3). También cabe señalar que el abundante recurso actual a los medios audiovisuales requiere una importante tasa de habilidades extraverbales. Para la mayoría de los sujetos esta instrumentación tecnológica facilita los aprendizajes, pero los niños con TANV presentan dificultades ante esquemas y representaciones S36 Figura 2. Resolución de un problema de matemáticas de un niño de 8 años con TANV. Inversión espacial del 2 y el 4 al confeccionar la resta. Figura 3. Disgrafía en un niño de 7 años con TANV. icónicas, ya que su capacidad de integración visuoespacial no es adecuada [2]. En general, los niños con otros trastornos del aprendizaje distintos del TANV suelen tener dificultades en el lenguaje, la lectura, la escritura o en la capacidad de atención. Las dificultades en estas áreas llaman fácilmente la atención a partir de los primeros años de escuela. No es extraño que así sea, ya que lo primero que se le exige a un niño es que hable correctamente, REV NEUROL 2004; 38 (Supl 1): S33-S38 2

3 PERFIL NEUROPSICOLÒGIC LLENGUATGE Adquisició precoç. Gran riquesa gramatical i vocabulari (parla similar a adults). - QI verbal > QI manipulatiu. - Diferències memòria verbal i visual. - Problemes motricitat Problemes per converses vida quotidiana, sobre tot si cal interpretar subtileses. Dificultats obtenir idea general històries o pel lícules; capten detalls. Fluïdesa lectora, però dificultats per comprendre. Problemes escriptura, sobre tot el grafisme. MOTRICITAT DIFICULTATS COORDINACIÓ MOVIMENTS Dèficits integració informació tàctil i visual PERCEPCIÓ I ORIENTACIÓ ESPACIAL Limitacions per a reproduir i orientarse en mapes. cordar-se botons dibuixar esports manualitats problemes orientació en l espai i poca comprensió i retenció de la informació visual Dificultats per a copiar de la pissarra. Problemes integració Mala organització espai sobre paper (juntament amb problemes motrius pot estar darrere mala presentació treballs). Escassa habilitat per al dibuix i per reproduir models com trencaclosques. Col locació errònia números en operacions matemàtiques (resultat incorrecte). Dificultats Empatia Sentit de l oportunitat Intuïció Captar gestos i expressions facials Llenguatge metafòric Interpretar accions dels altres dins context determinat Comunicació no verbal RELACIONS SOCIALS Oberts per entaular conversa però després els costa mantenir-la. Interpretacions errònies dels actes dels altres. Comentaris inadequats sense tenir en compte normes socials bàsiques. PROBLEMES SOCIALS I EMOCIONALS Dificultats en processament informació no verbal i espacial Interpretació errònia senyals socials subtils vinculats a la comunicació no verbal Dificultats comprendre expressions facials, gestos i tons. Interacció amb adults problemes psicopatològics com depressió i ansietat. Molt freqüents problemes autoestima, ansietat i rebuig social. Blanc fàcil per abús i assetjament escolar per les seves característiques personalitat i habilitats socials. Malaptesa + ingenuïtat amb nens mateixa edat? Problemes relació i autoestima. Millor relació amb adults. 3

4 Inexistència de prova específica 1 Shortened Visuospatial Questionaire Questions Can the child easily memorize material such as names, information, and poems? (2.96, 1.00) VSLD 2. Is the child able to make use of the available space when drawing? (3.09,.95) - Història clínica - Exploració física neurològica - Estudi neuropsicològic - Qüestionaris de conducta (alteracions afectives o d ansietat) - Exploracions complementàries: RM, genètiques. 1. Cornoldi et al A rapid screening measure for the identification of visuospatial learning disability in schools. J Learn Disabil 36: VSLD 3. Can the child use tools, such as scissors, set square, or ruler, that require independent and coordinated use of both hands? (3.14,.93) VSLD 4. Does the child understand spoken commands or texts that involve space relationships? (3.08,.93) VSLD 5. Is the child able to execute complex everyday movements, such as tying shoelaces? (3.53,.79) VSLD 6. Does the child show good understanding of spatial relationships in calculation, and can he or she write numbers in column correctly? (3.19,.93) VSLD 7. Does the child have good spatial orientation abilities? (3.27,.87) VSLD 8. Is the child good at drawing? (2.96,.93) 9. Can the child easily interact with friends? (3.10,.88) 10. Has the child reached a good linguistic learning level for his or her age? (2.87,.97) 11. Has the child reached a good mathematical learning level for his or her age? (2.90,.98) VSLD 12. Is the child competent in learning contexts that rely on visuospatial skills? (3.00,.92) 13. Is the child distracted easily? (2.22, 1.01) 14. Is the child often restless or hyperactive? (1.77,.99) VSLD 15. Is the child a good observer of the environment in which he or she lives? (2.89,.96) VSLD 16. Does the child demonstrate an interest in new objects, and can he or she deal with them? (2.92,.94) 17. Does the child show good overall cognitive potential? (2.97,.96) 18. Does the child have a poor sociocultural background? (1.46,.89) 1. Cornoldi et al A rapid screening measure for the identification of visuospatial learning disability in schools. J Learn Disabil 36: Avalua... - Ús de l espai en el paper durant el dibuix. - Coordinació visuomotora. - Comprensió de les relacions visuoespacials en descripcions verbals. - Coordinació dels moviments complexos. - Maneig dels components espacials del càlcul. - Orientació espacial. - Dibuix. - Aprenentatge visuoespacial. - Habilitats en l observació de l entorn. - Habilitat per tractar amb objectes nous. 2 ítems per avaluació altres aspectes TANV (no inclosos en el total) Habilitats interpersonals Aprenentatge matemàtiques 2 ítems per avaluar presència comorbiditat amb TDAH 4 ítems emprats com a controls: recullen informació de les habilitats verbals i de l estimació del potencial cognitiu i nivell sociocultural general del nen per part del professor Història clínica: Dades naixement i desenvolupament psicomotor inicial. Desenvolupament normal o precoç del llenguatge que contrasta amb limitacions motricitat. Antecedents prematuritat i TCE. Exploració física neurològica: Anomalies en proves que requereixen coordinació dues mans. Alteracions percepció tàctil complexa hemicòs esquerre. Tabla V. Pruebas neuropsicológicas recomendadas para valoración del TANV. Inteligencia general Escala de inteligencia Wechsler para niños-revisada (WISC-R; Wechsler, Ed española, 1993) Importància del diagnòstic primerenc Funciones visuoespaciales, visuoperceptivas y visuoconstructivas Test de copia de una figura compleja. Figura de Rey (Rey, 1942) Line Orientation Test (LOT; Benton et al 1983, 1994) Cubos (NEPSY) Memoria Memoria verbal: test de aprendizaje auditivo verbal de Rey (RAVLT, 1964) Memoria verbal inmediata: dígitos (WISC-R) Memoria visual: test de copia de una figura compleja. Figura de Rey (Rey, 1942) Funciones instrumentales Trastorns verbals es detecten molt ràpid a l escola, mentre que no verbals reben atenció clínica molt més tard Lenguaje espontáneo Comprensión verbal (información, semejanzas, vocabulario, comprensión, WISC-R) Lectura y comprensión lectora Escritura libre Cálculo Funciones frontales Fluencias verbales (FAS-COWA, Spreen y Strauss, 1998) Historietas (WISC-R) Torre (NEPSY) Intervenció comença tard, en una fase del desenvolupament en què la rehabilitació potser és menys efectiva. 4

5 TANV Línies d ajuda Intervenció adreçada a CONSIDERACIONS EN L ÀMBIT ESCOLAR I FAMILIAR Reforçament positiu. Compensar dificultats Potenciar habilitats Autoestima: evitar desqualificació a classe, especialment en presència d altres companys Millorar àrees - social - visuoespacial - motriu - emocional - acadèmica *Col laboració amb pares i escola *Perill de subestimar el trastorn per les bones capacitats lingüístiques. Evitar termes ambigus, frases metafòriques, preguntes obertes, ironies o sarcasmes. Potenciar habilitats verbals per a compensar mancances. Oferir, reforç verbal en la informació a transmetre per a compensar dificultats comprensió intuïtiva i visual. Lentitud TANVs programar i estructurar bé tasques. INTERVENCIONS ESPECÍFIQUES EN L ÀMBIT ACADÈMIC 1 Missatges explícits i directes. Deixar- los més temps en les noves tasques. Assignar company classe que l ajudi i persona (tutor) que es responsabilitzi del seu seguiment a l escola. Reduir nombre professionals que treballen amb ell. Pactar com i quan se ls respondrà les qüesgons de classe. INTERVENCIONS ESPECÍFIQUES EN L ÀMBIT ACADÈMIC 2 Comprovar que segueixen les explicacions (repegr comprendre). Fomentar aprenentatge en grup. Evitar discriminació sistema avaluació: eliminar tasques cronometrades, simplificar fulls resposta en exàmens, fulls quadriculats o especificar espai resposta, no penalitzar resposta correcta en lloc incorrecte. Evitar l ús d esquemes; incapaços de quedar- se amb la idea principal i prescindir dels detalls. INTERVENCIÓ EN ESCRIPTURA Reduir exercicis escrits, sobre tot els que siguin només còpia. Utilitzar materials específics: fulls quadriculats o amb pauta, ordinador. Substituir treballs escrits per exposicions orals. Permetre-li subratllar el llibre o substituir els apunts escrits per gravadora. INTERVENCIÓ EN COMPRENSIÓ LECTORA Fraccionar missatges escrits afavorir comprensió. Treballar significat expressions ambigües, frases fetes, metàfores... Anar de conceptes concrets i imatges a abstractes. Proporcionar comentaris escrits i directrius verbals per a ajudar-lo a interpretar mapes i gràfics. Tenir en compte la distribució de text en el paper, donant-li pautes (p.e. punt on hagi de començar a escriure). 5

6 INTERVENCIÓ EN MATEMÀTIQUES Oferir exemples concrets. Fulls quadriculats per facilitar alineació en columnes. Fer verbalitzar el procés abans de començar a escriure. Reduir quantitat problemes i augmentar temps. Permetre ús calculadora. En geometria, permetre reconèixer o definir en lloc de dibuixar. INTERVENCIÓ EN ORIENTACIÓ ESPACIAL Orientar-lo amb pistes verbals per moure s per l espai. No deixar-lo sol en situacions poc conegudes. Escriure-li les pistes visuals que es vagi trobant durant el recorregut. Descriure el significat d informació visual (senyals trànsit o el que fa referència a llocs concrets: serveis, farmàcies, etc.). Indicadors que li facilitin el reconeixement de l espai (p.e. rètols a les portes). Oferir-li temps extra per arribar als llocs i no penalitzar-li els retards. Assignar-li company que l orienti en canvis classe. Reservar-li un lloc dins l aula on hi hagi poques interferències sensorials. INTERVENCIÓ EN COORDINACIÓ MOTRIU Adequar organització espai físic aula (deixar-li més espai o situar-lo en un extrem de la fila). Facilitar-li estratègies de com col locar la carpeta per posar-hi i treure n els papers sense que li caiguin, ensenyar-li trucs per vestir-se de forma adequada i cordar-se. Adaptar expectatives a les classes d educació física, plàstica i música. Fer-lo participar en esports col lectius i individuals. Prevenir d accidents. INTERVENCIÓ EN L ÀREA DE LES RELACIONS SOCIALS Evitar l aïllament i burla. Ensenyar-li verbalment estratègies cognitives per a millorar aspectes pragmàtics llenguatge i per a comprendre comunicació no verbal. Acostar-lo als companys amb models correctes de conducta social perquè aprengui comportaments apropiats en diferents situacions. A classe, situar-lo a prop del professor i al costat company que sigui un bon model per a ell. INTERVENCIÓ EN L ÀREA DE LES RELACIONS SOCIALS INTERVENCIÓ EN L ÀREA EMOCIONAL Fer-lo participar en situacions d aprenentatge cooperatiu (p.e. que faci exposició oral treballs en grup). Evitar conceptes ambigus i abstractes (p.e. porta t bé, sigues educat, sigues responsable ). Proporcionar-li rutina diària i un context segur. Anticipar amb prou temps els canvis. Proporcionar context predictible i estable en el que se senti segur. Vigilar l assetjament físic i psicològic. Educar a l escola sobre diversitat també pel que fa a habilitats i dificultats. Ajudar-lo a millorar autoestima atorgant-li alguna responsabilitat a classe. Reforçar punts forts. Respectar els seus centres d interès. Adequar la manera d adreçar-se-li al seu nivell de desenvolupament social. 6

7 TANV i SA Tabla VI. Características diferenciales entre TANV y SA. TANV SA Dificultades funciones ejecutivas Frecuente En ocasiones Razonamiento no verbal menos Frecuente Raramente desarrollado que el razonamiento verbal TANV SINDROME D ASPERGER Mejor aprendizaje con pistas verbales Frecuente En ocasiones que con pistas visuales Lectores precoces Frecuente En ocasiones Habilidades fonológicas y sintácticas Frecuente En ocasiones Patrón de habla repetitivo y irrelevante Raramente Frecuente No respetar el turno de palabra Raramente Frecuente Dificultades en relaciones entre iguales Frecuente Siempre Características cognitivas y conductuales del trastorno de aprendizaje no verbal (TANV) y evaluación de su sustrato cerebral mediante la imagen por resonancia magnética. Rigidez En ocasiones Siempre Poca empatía En ocasiones Siempre Falta de espontaneidad Frecuente En ocasiones! Intereses restringidos Raramente Siempre Estereotipias Raramente Frecuente Rutinas y rituales Raramente Frecuente PERFIL NEUROPSICOLÓGICO EN EL WISC-IV EN NIÑOS CON TRASTORNO DEL APRENDIZAJE NO VERBAL (TANV) Y SÍNDROME DE ASPERGER (SA) B. RISTOL 1, R. COLOME 1, X. CALDÚ 2, J. M. SERRA-GRABULOSA 2,3, A. LOPEZ-SALA 1, C. BOIX 1, A. SANS 1 1 Departamento de Neurología del Hospital Sant Joan de Déu. Barcelona. España. 2 Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica, Universitat de Barcelona 3 Institut d Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, Barcelona Existe una discusión respecto a las diferencias y similitudes de la TANV y la Síndrome de Asperger (SA). Hay investigaciones que sugieren que son dos trastornos del mismo continuo neurocognitivo con distinta gravedad [3]. Otros autores defienden que el perfil del TANV puede presentarse de forma primaria o como perfil neuropsicológico paralelo o comórbido de distintos cuadros neurológicos como el Trastorno del Espectro del Autismo (TEA) o psiquiátricos [ 2]. Actualmente no disponemos de unos criterios diagnósticos consensuados en el TANV. Narbona y su equipo proponen como criterios constantes los déficits psicomotores y las dificultades en praxis constructivas. Como características opcionales sugieren una discrepancia entre las habilidades intelectuales verbales y perceptivomanipulativas [4]. Respecto al SA algunos estudios describen una diferencia intercociente entre el CIM y el CIV (CIM<CIV) [3]. Hasta el momento actual no hay estudios sobre el rendimiento cognitivo global evaluado con la escala de Wechsler WISC-IV. 7

8 8