El valor econòmic global de la caça del porc senglar en la modalitat de batuda a Catalunya es situa al voltant dels 64 milions d euros

Transcripción

1 El valor econòmic global de la caça del porc senglar en la modalitat de batuda a Catalunya es situa al voltant dels 64 milions d euros L estudi realitzat per la Representació Territorial de la Federació de Catalana de Caça a Barcelona relacionat amb els costos provocats per la caça del senglar a Catalunya revela algunes dades tan significatives com els 64 milions d euros de despeses generades per la caça d aquest animal, convertit en una veritable plaga al territori català, i que suposa un cost de per cada senglar abatut, segons dades extretes de la temporada Cada caçador suporta de manera directa unes despeses anuals de per practicar la caça del senglar. Per a tothom vinculat amb el mon de la caça era evident que la pràctica de la caça, en aquest cas del porc senglar, comportava uns alts costos per als caçadors / colles senglaneres; no obstant això, fins ara no es disposaven d unes dades concretes sobre la valoració econòmica real d aquestes despeses. Gràcies a l estudi elaborat per la Federació de Caça de Barcelona, coordinat per Santi Ferron, el seu tècnic cinegètic, aquesta suposició s ha fet una realitat contrastable al posar en negre sobre blanc unes dades fefaents, específiques i que contemplen totes les despeses i variables aplicables a la caça del senglar en la modalitat de batuda al conjunt de Catalunya. La proposta inicial d'aquest estudi va néixer pel neguit d'una sèrie de colles senglaneres d'osona amoïnats per la despesa econòmica i veterinària que suposa mantenir els gossos del senglar. Un cop valorat per la a Barcelona es va decidir fer un estudi molt més ampli pel que fa a l'esforç econòmic i social que suporta el col lectiu en la caça del senglar. El resultat i objectiu final d aquest estudi és disposar d unes dades contrastades d aquests costos per tal de posar en valor el treball i l esforç realitzat per part dels caçadors de Catalunya i les significatives despeses que, any rere any, tenen que assumir; un fet que contrasta amb l escàs o nul suport rebut fins ara a l hora de dur a terme aquesta necessària labor de control cinegètic, que fins fa uns anys es podia considerar com una activitat lúdicaesportiva, ètica i sostenible que afavoria el control poblacional de l espècie i alhora contribuia a preservar els danys a l agricultura i la sinistralitat a les carreteres, però que en l actualitat, degut a la superpoblació d aquests animals i a la continua demanda i pressió per part de l administració i la pagesia per a eliminar-los ha esdevingut en una obligació, que comporta una important despesa econòmica, que en aquests moments assumeixen en la seva totalitat les diferents colles senglaneres. 1

2 En aquest estudi s han valorat al detall el conjunt de despeses econòmiques derivades d aquesta modalitat de caça, analitzant per un costat els costos que repercuteixen directament sobre els caçadors i, per altre, valorant i analitzant el diners que indueix la caça en benefici d altres col lectius que es veuen afavorits per l activat cinegètica en general, de les quals es desprenen algunes xifres finals tan significatives com els 46 milions d euros derivats de la captura dels senglars segons dades estadístiques recollides a la memòria cinegètica de Catalunya a la temporada , a les quals caldria afegir les dades estadístiques de captures del 25% de les àrees privades i àrees locals de caça, zones de caça controlada i reserves nacionals de caça captures no recollides en aquest estudi- que augmentarien la xifra de senglars abatuts en més de , situant en el número total d exemplars caçats a Catalunya a l esmentat període, generant un impacte econòmic final de milions d euros. Cal destacar que aquestes despeses no van a la baixa, ans al contrari, augmenten cada temporada degut a l increment descontrolat del número de porcs senglars, que cada vegada troben més facilitats per a la seva reproducció, i la necessitat de realitzar un major quantitat de batudes, degut a l increment en el número de peticions realitzades en aquest sentit per part de la pagesia i l administració, per tal de pal liar els danys provocats a l agricultura, la seguretat pública i la sanitat. Aquesta valoració econòmica s ha realitzat basant-se en l estudi de l activitat de 56 colles senglaneres de Barcelona de les zones de Montnegre-El Corredor, Serralada Litoral, Alt Berguedà, Guillaries-Collsacabre, Montsey i Moianes Bagès; estandarditzant un model de colla senglanera en la que participen de mitjana en cada batuda 24 caçadors de parada, 3 canilles acompanyades per tres gossers i 23 gossos, unes dades mitjanes per colla extrapolables a altres zones i colles senglaneres de Catalunya. A més de les dades pròpies extretes de la informació de les colles cal destacar la incorporació d altres dades externes com la memòria anual de l activitat cinegètica a Catalunya, elaborada per la pròpia Generalitat de Catalunya. Les colles assumeixen de mitjana un cost de anuals per la caça del senglar Fruit d aquest detallat i aclaridor estudi es desprenen dades tan aclaparadores com els de cost econòmic per a les colles per cada exemplar abatut del qual es deriven unes despeses anuals per al conjunt dels seus integrants de comptant una mitjana de captures per temporada de 102 senglars per colla i temporada, en xifres de , ara superiors-. Entre altres dades reflectides en aquest estudi, cal destacar el còmput global de les despeses econòmiques directes anuals assolides de manera directa per cada caçador de senglars que superen els 3.000, això sense comptar altre tipus de despeses com el temps invertit en la cacera, que tal i com manifesten els responsables de l estudi cada vegada més esdevé una obligació i no pas la pràctica d una afició. Sorprèn també, per l elevat de la seva quantia, les despeses derivades de la creació de la primera canilla, que es situen per sobre dels aquí s inclouen les costos dels gossos, inscripció al nucli zoològic, construcció de la gossera i equipaments, remolc de transport de gossos i localitzadors i collars de gossos- o els gairebé anuals dedicats al manteniment de la canilla. 2

3 El passat 16 de setembre la seu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya va esdevenir l escenari d una primera presentació d aquest estudi que va comptar amb la participació, entre altres, dels presidents de la i la Territorial de Barcelona, Sergio Sánchez i Joaquim Zarzoso, respectivament, a més de presidents de diferents societats participants a l estudi, alts comandaments del cos d Agents Rurals de Catalunya i representants de l administració, amb la directora general de Forest, la senyora Montserrat Barniol, al capdavant i els directors dels serveis territorials de Barcelona, la Catalunya Central i Girona i personal tècnic. En el decurs d aquesta presentació, els responsables d impulsar i redactar aquest estudi van sol licitar a l administració, davant d aquestes dades tan palmàries, una major implicació per part de les diferents àrees de l administració afectades i un necessari i innegable suport econòmic i logístic per tal de poder continuar col laborant de manera efectiva en el control d aquesta plaga, ja que en aquests moments la situació està esdevenint insostenible, tal i com va manifestar Joaquim Zarzoso, president la Representació Territorial de la FCC a Barcelona. Així mateix, va demanar col laboració per tal de poder fer pedagogia entre la societat en general, i els nens en particular, sobre la veritable funció i figura dels caçadors, alhora que va demanar el suport dels Agents Rurals, entre altres aspectes, a l hora de fer respectar les zones de batudes, amb l objectiu d evitar riscos innecessaris, o un major control amb espècies com el porc vietnamita. Zarzoso, va afegir que a part de la despesa econòmica que suporta el col lectiu presentat en aquest estudi, també estaven assumint altres despeses com la derivada de realitzar l estudi sobre la prevalença de la triquina en el senglar a la província de Barcelona i Girona, estudi realitzat conjuntament amb el Servei d'ecopatologia de fauna salvatge (Sefas), manifestant la gran preocupació i compromís dels caçadors federats en la vigilància activa i passiva de les espècies cinegètiques. Per la seva banda, Montserrat Barniol, màxima responsable de Forest, va felicitar als responsables de l estudi pel valuós treball realitzat i va donar la raó al col lectiu de caçadors en la seva demanda d un major suport per part de l administració en el control cinegètic del senglar, manifestant que cal trobar, entre tots plegats, solucions viables i sostenibles per a totes les parts. De fet, la directora general de Forest va anunciar, amb motiu de la seva participació a la Fira del Caçador de Tàrrega duta a terme el passat 25 de setembre, la redacció abans de dos mesos d un pla Inter departamental de la Generalitat amb la col laboració de caçadors i agricultors, per reduir la sobre població d algunes espècies en estat salvatge com el senglar, el conill o el cabirol. Barniol va reconèixer que l ecosistema s ha desequilibrat i aquesta situació només pot pal liar-se mitjançant una actuació conjunta de l administració, els agricultors i els caçadors. El pla inclourà aportacions no només d Agricultura, sinó també d Interior, per l afectació que aquests animals tenen en les vies públiques, i de Sanitat, per les malalties que poden comportar. També inclourà una valoració econòmica dels danys causats en l agricultura. 3

4 El President de la va felicitar tant als responsables de l estudi com a la Representació Territorial de Barcelona per haver-los donat cobertura. Va recalcar que la caça del senglar era una activitat de lleure inicialment però que a mida que passa el temps i el problema s estén els caçadors estan assumint i suportant econòmicament una tasca privada dels agricultors com és la prevenció dels danys als cultius així com una tasca pública com és la prevenció dels accidents de trànsit amb espècies cinegètiques. Va lamentar que en poques ocasions aquesta tasca és reconeguda pels afectats i massa vegades atacada per col lectius animalistes que desconeixen l abast dels problemes d animals com el senglar no solament a nivell de danys si no de seguretat alimentària amb riscos de contagi de malalties a animals de granja destinats al consum humà com la triquina, a la que el col lectiu caçador està fent front en solitari des de fa molts anys. Com no podia ser d una altre manera, la millor forma de dignificar la caça és aprofitar aquest recurs d alt valor culinari promocionant el seu consum i per tant al finalitzar la jornada es va poder degustar un tast d embotits i cuina on els ingredients principals van ser el cérvol, el cabirol i el porc senglar. 4

5 Resum de les principals conclusions de l estudi Àmbit de realització de l estudi Despeses creació primera canilla Despeses anuals manteniment canilla 5

6 Despeses anuals compartides de la colla senglanera Despeses anuals individuals de cada caçador Despeses anuals generades per cada colla senglanera 6

7 Coste econòmic per porc senglar abatut Cost global dels senglars abatuts temporada de caça 2014/2015 Distribució de despeses Estudi sobre la valoració econòmica de la caça del porc senglar en la modalitat de batuda a Catalunya en la temporada de caça 2014/15 impulsat per la Representació Territorial de la a Barcelona i dirigit pel seu tècnic cinegètic, Santi Ferrón 7