QUADERN DE LA MOBILITAT

Transcripción

1 QUADERN DE LA MOBILITAT La mobilitat als municipis de la primera corona metropolitana Enquesta de Mobilitat 2011 Any 2012

2 Índex 0 INTRODUCCIÓ, ÀMBIT D'ESTUDI I CONSIDERACIONS INICIALS 3 1 LA MOBILITAT EN DIA FEINER DELS RESIDENTS Caracterització bàsica de la mobilitat Els motius de desplaçament Els modes de transport La mobilitat segons segments de població Perspectiva territorial 31 2 L'OPINIÓ DEL CIUTADÀ SOBRE LA MOBILITAT Nivell d ús subjectiu dels mitjans de transport Valoració dels mitjans de transport Motius d ús dels modes de transport Disponibilitat de permís de conduir i vehicle privat 43 3 PERSPECTIVA TEMPORAL Evolució de la mobilitat ocupacional Evolució de la mobilitat global 55 4 FITXA TÈCNICA I DEFINICIONS 60 2

3 0. INTRODUCCIÓ, ÀMBIT D ESTUDI I CONSIDERACIONS INICIALS 3

4 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Introducció L Enquesta de Mobilitat 2011 realitzada als municipis de la primera corona metropolitana, excepte Barcelona ciutat, és una estadística promoguda per la Diputació de Barcelona i l Àrea Metropolitana de Barcelona. L objectiu és conèixer les característiques bàsiques de la mobilitat en dia feiner (de dilluns a divendres no festius) de l any 2011, de la població resident als 17 municipis d aquest àmbit territorial. L objectiu d aquest daquest informe és conèixer les característiques bàsiques de la mobilitat en dia feiner (de dilluns a divendres no festius) de l any 2011, de la població resident a l àmbit de la primera corona metropolitana excepte Barcelona, de 4 i més anys. L informe conté els resultats bàsics globals del conjunt dels 17 municipis, i una comparativa territorial a nivell municipal. Es tracta de posicionar els municipis en relació a la resta i detectar les diferències i similituds quant als principals indicadors de mobilitat. El contingut general de l informe és el següent: La mobilitat en dia feiner dels residents. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat a l àmbit d estudi estudi. Evolució temporal. 4

5 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Àmbit d estudi destudi L àmbit territorial d estudi és la primera corona metropolitana, excepte Barcelona ciutat. Els 17 municipis que formen aquest àmbit conformen un territori de 233,2 km2 amb una població de habitants (any 2011). La població analitzada, com s ha sha dit, fa referència a la població de 4 i més anys que, com s observa sobserva a la següent taula, és de habitants (any 2011). Municipis Població 4 i més anys Absoluts % L'Hospitalet de Llobregat ,3% Badalona ,7% Santa Coloma de Gramenet ,9% Sant Boi de Llobregat ,7% Cornellà de Llobregat ,1% Viladecans ,2% El Prat de Llobregat ,1% Castelldefels ,1% Esplugues de Llobregat ,8% Gavà ,7% Sant Feliu de Llobregat ,5% Sant Adrià de Besòs ,8% Montcada i Reixac ,7% Sant Joan Despí ,6% Sant Just Desvern ,3% Montgat ,9% Tiana ,6% Total % Àmbit d estudi 5

6 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Consideracions inicials Consideracions bàsiques Per desplaçament s entén el trajecte que es fa des d un origen a una destinació per qualsevol motiu fent servir un o més modes de transport. En relació a la seva mobilitat, la població es pot dividir en: Població general, entre la que es pot diferenciar la població mòbil i la població no mòbil (població que es caracteritza per no haver realitzat cap desplaçament durant el dia anterior a l entrevista). Professionals de la mobilitat: població que es caracteritza pel fet que l acció de desplaçar-se és un element clau en la seva ocupació (transportistes, missatgers, comercials, tècnics, etc.). Els desplaçaments analitzats en aquest informe són els de la població general i els desplaçaments in itinere dels professionals de la mobilitat, excloent els desplaçaments in labore d aquesta població. Arrodoniments: per efecte dels arrodoniments en la ponderació dels desplaçaments, és possible que algunes dades desagregades no sumin exactament el nombre total de desplaçaments. Aquest fet només afecta el darrer dígit i no comporta una interpretació incorrecta. Mostra: la mostra associada a algunes de les explotacions de l Enquesta no permet mostrar els resultats per falta de significació estadística. Aquesta consideració pot afectar a nivell d estimacions de mitjanes i de proporcions. Els resultats que s incorporen a l informe tenen en compte aquest fet i, en certs casos, s ha fet una observació remarcant la manca de mostra. 6

7 1. LA MOBILITAT EN DIA FEINER DELS RESIDENTS 7

8 1. La mobilitat en dia feiner dels residents Caracterització bàsica de la mobilitat Els residents de 4 i més anys de la primera corona metropolitana (excepte Barcelona) realitzen un total de desplaçaments diaris, que equival a un promig de 3,42 desplaçaments per persona i dia. Sense tenir en compte el 7,3% de la població que no es mou, el promig de desplaçaments de les persones mòbils arriba als 3,68 per dia. Individus Desplaçaments Mitjana Total Percentatge Població general amb mobilitat ,68 Població general sense mobilitat t Total població general ,42 Població mòbil ,7% Població no mòbil ,3% Total % 8

9 1. La mobilitat en dia feiner dels residents Caracterització bàsica de la mobilitat El gràfic següent mostra la població i el total de desplaçaments diaris per municipi. Volum de desplaçaments diaris i de població segons municipi de residència (milers) , , Població (milers) , , , ,5 213,1 196,6 Desplaçaments (milers) ,7 147,7 138,8 109,8 107,7 102, ,7 32,5 23,5 0 0 Desplaçaments Població 9 L' Hospitalet de Llobregat Badalona Santa Coloma de Gramenet Sant Boi de Llobregat Cornellà de Llobregat Viladecans El Prat de Llobregat Castelldefels Esplugues de Llobregat Gavà Sant Feliu de Llobregat Sant Adrià de Besòs Montcada i Reixac Sant Joan Despí Sant Just Desvern Montgat Tiana

10 1. La mobilitat en dia feiner dels residents Caracterització bàsica de la mobilitat Mitjana de desplaçaments per persona i dia Mitjana de desplaçaments per persona i dia Sant Boi de Llobregat té la mitjana de desplaçaments per persona i dia més elevada de l àmbit làmbit d estudi; destudi; Tiana té la més baixa. Primera corona metropolitana excepte Barcelona 3,42 Sant Boi de Llobregat Per sobre de la mitjana del conjunt de l àmbit hi ha cinc municipis: Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Santa Coloma de Gramenet Gramenet, Viladecans, el Prat de Llobregat i Badalona. Viladecans 352 3,52 3,67 3,61 Prat de Llobregat (El) Badalona Sant Feliu de Llobregat Hospitalet de Llobregat (L') Sant Adrià de Besòs Gavà Sant Just Desvern Montcada i Reixac Sant Joan Despí Esplugues de Llobregat Castelldefels l Cornellà de Llobregat Montgat Tiana 3,50 3,46 3,37 3,36 3,36 3,34 3,34 3,31 3,30 3,27 3,27 3,26 3,20 3,

11 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.2. Els motius de desplaçament La mobilitat personal predomina sobre l ocupacional: un 60,8% dels desplaçaments són originats per motius personals i la respectiva tornada a casa, i un 39,2% són generats per motius ocupacionals (més la tornada a casa). Concretament, els tresmotiusprincipals dels desplaçaments són, per odre, l anar a treballar (12,1%), anaraestudiar (9,3%) i l anar a comprar (9,1%). Aquests tres motius expliquen el 30,5% de la mobilitat diària. Distribució dels desplaçaments segons motiu ,5% Mobilitat ocupacional Tornada a casa personal ,8% ,3% ,4% Mobilitat personal Tornada a casa ocupacional Motiu del desplaçament Desplaçaments Absoluts % Treball ,1% Estudis ,3% Mobilitat ocupacional ,4% Compres ,1% Metge/Hospital ,0% Visita amic/familiar ,6% Acompanyar persones ,5% Gestions personals ,4% Oci/diversió/àpats/esport ,0% Passeig ,6% Altres ,3% Mobilitat personal ,3% Tornada a casa ,3% Total % 11

12 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.2. Els motius de desplaçament La mobilitat personal és predominant en tots els desplaçaments diaris dels residents als 17 municipis de l àmbit d estudi. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Distribució dels desplaçaments segons motiu 39,2% 60,8% Hi ha diferències de més de 10 punts percentuals entre els que més es mouen per motius ocupacionals (Tiana, Castelldefels) i els que menys ho fan (Santa Coloma de Tiana Castelldefels 46,4% 45,0% 53,6% 55,0% Gramenet, el Prat de Llobregat). 44,4% Sant Feliu de Llobregat 55,6% Sant Adrià de Besòs Sant Joan Despí Montgat Badalona Gavà Esplugues de Llobregat Sant Just Desvern Montcada i Reixac Viladecans Hospitalet de Llobregat (L') Cornellà de Llobregat Sant Boi de Llobregat Prat de Llobregat (El) Santa Coloma de Gramenet 42,8% 42,0% 41,3% 41,3% 40,5% 40,2% 40,2% 39,2% 38,5% 37,8% 37,7% 36,4% 35,9% 35,8% 57,2% 58,0% 58,7% 58,7% 59,5% 59,8% 59,8% 60,8% 61,5% 62,2% 62,3% 63,6% 6% 64,1% 64,2% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 12

13 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.3. Els modes de transport Dels més de 4 milions de desplaçaments que realitzen els residents als 17 municipis de l àmbit d estudi, el 54,7% es realitzen caminant o en bicicleta. En vehicle privat se n fa el 26,9% del total de desplaçaments. El transport públic engloba el 18,5% de la mobilitat diària. Concretament per mitjans de transport, els més utilitzats en la mobilitat diària són l anar a peu (54% dels desplaçaments), el cotxe com a conductor (17,8%) i el metro (7,1%). Distribució dels desplaçaments segons mode de transport ,7% ,5% ,9% Modes no motoritzats Transport públic Transport privat Mode de desplaçament Desplaçaments Absoluts % Caminant ,0% Bicicleta ,7% Total no motoritzat ,7% Autobús TMB ,6% Autobús no TMB ,0% Metro ,1% Rodalies Renfe ,3% FGC ,2% Tramvia ,5% Resta transport públic ,8% Total transport públic ,5% Cotxe conductor ,8% Cotxe acompanyant ,6% Moto ,9% Resta vehicle privat ,6% Total vehicle privat ,9% Total % 13

14 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.3. Els modes de transport Repartiment modal L ús que fan dels diferents modes de transport els residents a cadascun dels 17 municipis de l àmbit làmbitdestudi d estudi és molt diferent: Distribució dels desplaçaments segons mode de transport Primera corona metropolitana excepte Barcelona Hospitalet de Llobregat (L') Santa Coloma de Gramenet La major part dels desplaçaments dels residents es fan amb modes de transport sostenibles (peu, bici i transport públic): fins a un 73% dels desplaçaments Cornellà de Llobregat Sant Adrià de Besòs 52,7% en el conjunt dels 17 municipis. Prat de Llobregat (El) 54,7% 18,5% 26,9% 57,5% 62,6% 57,1% 61,2% 24,5% 21,3% 24,7% 17,8% 13,8% 18,0% 19,6% 21,5% 22,7% 25,0% Destaquen els municipis de l Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i El Prat de Llobregat, amb un ús dels modes sostenibles per sobre del 75%. Badalona Esplugues de Llobregat Sant Boi de Llobregat Viladecans 54,5% 51,0% 59,1% 56,6% 19,8% 22,0% 11,6% 10,1% 25,7% 27,0% 29,2% 33,2% Per contra, l ús del vehicle privat és el majoritari Sant Feliu de Llobregat entre els residents a Sant Just Desvern (52%) i Sant Joan Despí 43,6% Tiana (66%). Gavà 52,6% 50,0% 18,7% 13,5% 11,3% 33,9% 37,7% 38,7% Montcada i Reixac 46,1% 14,1% 39,8% Castelldefels 40,1% 15,5% 44,4% Montgat 29,3% 20,9% 49,8% Sant Just Desvern 32,3% 16,1% 51,6% Tiana 20,2% 13,5% 66,3% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Peu + Bici Transport públic Transport privat 14

15 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.3. Els modes de transport Ràtio públic/privat La ràtio públic/privat mostra el nivell de competència entre els modes motoritzats. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Ràtio públic/privat 0,69 Els residents a l Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Cornellà de Llobregat tenen una mobilitat motoritzada on s equilibren o superen lleugerament els desplaçaments en transport públic respecte del vehicle privat. Les diferències en la ratio públic/privat són notables entre municipis, essent el valor mínim d un 0,20 a Tiana i del màxim a l Hospitalet de Llobregat amb un 1,36. Hospitalet de Llobregat (L') Sant Adrià de Besòs Cornellà de Llobregat Santa Coloma de Gramenet Esplugues de Llobregat Badalona 1,09 0,99 0,91 0,81 0,77 1,36 Hi ha 6 municipis on aquesta ràtio pren valors per sobre de la mitjana, tots ells dins del continu urbà de la ciutat de Barcelona (i, per tant, amb cobertura de la xarxa de metro). Prat de Llobregat (El) Sant Joan Despí Montgat 0,55 0,50 0,42 Sant Feliu de Llobregat 0,40 Sant Boi de Llobregat 0,40 Montcada i Reixac 0,35 Desplaçaments realitzats en transport públic Desplaçaments realitzats en transport privat Castelldefels Sant Just Desvern Viladecans 0,35 0,31 0,30 Valor<1: predomini del transport privat Valor>1: predomini del transport públic Gavà Tiana 0,29 0, , , , ,50 15

16 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.3. Els modes de transport Repartiment modal i disponibilitat de vehicle L ús dels modes de transport varia en funció de la disponibilitat d un vehicle privat motoritzat. La població de 16 i més anys que no disposa de vehicle privat motoritzat, utilitza principalment els modes de transport més sostenibles (68,5% en modes no motoritzats i el 25,6% en transport públic), mentre que aquells que sí que en tenen, es mouen amb major proporció en transport privat (35,3% front a un 6% dels què no en tenen). Repartiment modal dels desplaçaments segons disponibilitat de vehicle i mode de transport * 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 35,3% 18,4% 46,3% Disposa vehicle privat 6,0% 25,6% 68,5% No disposa de vehicle privat No motoritzat Transport públic Transport privat * Població de 16 i més anys. 16

17 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.3. Els modes de transport Disponibilitat d aparcament reservat al lloc de treball Disponibilitat d aparcament reservat al lloc de treball Un 35,4% de la població activa resident a la primera corona metropolitana (excepte Barcelona) disposa de lloc d aparcament reservat al seu lloc de treball. Primera corona metropolitana excepte Barcelona 35,4% Segons el municipi de residència, s observen algunes diferències. Concretament, són els residents ocupats de Gavà els que més facilitats tenen per estacionar el seu vehicle a la feina: un 44,3% disposa d aparcament. Per contra, són els residents ocupats de Sant Adrià de Besòs els que menys facilitats tenen per aparcar (29% de la població activa en té). Gavà Montcada i Reixac Sant Joan Despí Viladecans Sant Boi de Llobregat 39,1% 39,0% 38,5% 38,5% 44,3% El Prat de Llobregat 38,4% Disponibilitat aparcament al lloc de treball Sí en disposa 35,4% No en disposa 64,1% Ns/Nc 0,4% Total 100% Tiana Sant Feliu de Llobregat L'Hospitalet de Llobregat Santa Coloma de Gramenet Castelldefels Sant Just Desvern 37,1% 36,5% 36,0% 35,7% 34,7% 34,7% Montgat 33,0% Badalona 32,2% 2% Cornellà de Llobregat 31,2% Esplugues de Llobregat 30,5% Sant Adrià de Besòs 29,0% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 17

18 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.3. Els modes de transport Repartiment modal i disponibilitat d aparcament reservat al lloc de treball L ús dels modes de transport privat per motius de feina augmenta quan hi ha una major facilitat per aparcar al lloc de treball. Així, el 77,4% dels desplaçaments per feina i gestions de treball dels ciutadans que disposen d una plaça d aparcament reservada i/o gratuïta al lloc de treball es fan en transport privat. Entre la població que no disposa d una plaça o espai reservat d aparcament al lloc de treball, l ús d aquests modes disminueix fins al 53,4%. La quota d ús dels modes sostenibles es dobla quan els treballadors no disposen d aparcament reservat en destinació. Repartiment modal dels desplaçaments segons disponibilitat de plaça d aparcament a la feina* 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 77,4% 14,1% 8,5% Disposa de plaça d'aparcament gratuïta al lloc de treball 53,4% 27,9% 18,8% 8% No disposa de plaça d'aparcament gratuïta al lloc de treball No motoritzat t Transport tpúblic Transport tprivat * Població de 16 i més anys. Actius ocupats amb motiu anada a la feina o gestions de treball. 18

19 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.3. Els modes de transport Multimodalitat i cadenes modals Un desplaçament es pot realitzar utilitzant un o diversos modes de transport. Els desplaçaments unimodals són aquells en els que només s utilitza un mitjà de transport, mentre que els multimodals són aquells en els que se n utilitza més d un dun. Fins ara, la descripció dels desplaçaments s ha realitzat a partir del mode de transport principal, però també és possible fer-ho des del punt de vista de la multimodalitat. El 91,7% dels desplaçaments dels residents a l àmbit d estudi són unimodals, mentre que només un 8,3% utilitzen més d un mitjà de transport (multimodals). El transport públic és el mode que presenta major multimodalitat. Distribució dels desplaçaments segons multimodalitat Etapes i desplaçaments segons mode de transport 8,3% 91,7% Mode de desplaçament Etapes Desplaçaments Ràtio etapes / desplaçaments Peu + Bici ,11 Transport públic ,25 Transport privat ,01 Total ,11 Unimodals Multimodals 19

20 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.3. Els modes de transport Ocupació mitjana del cotxe La taxa d ocupació mitjana del cotxe (persones per vehicle) calculada en base al mitjà principal del desplaçament mostra un valor mig d 1,32 persones/vehicle. L ocupació és més elevada en la mobilitat interna al municipi (1,39) i aquella motivada per raons personals (1,33). Taxa ocupació cotxe calculada Ocupació mitjana calculada Desplaçament intern 1,39 Desplaçament de connexió 1,22 Global 1,32 Tiana 1,41 + Sant Boi de Llobregat 1,38 Viladecans 1,37 Sant Just Desvern 1,37 Sant Joan Despí 1,35 Montcada i Reixac 1,34 Sant Feliu de Llobregat 1,34 Santa Coloma de Gramenet 1,34 Badalona 1,32 Sant Adrià de Besòs 1,32 Cornellà de Llobregat 1,32 L'Hospitalet de Llobregat 1,30 Montgat 1,30 Gavà 1,27 Esplugues de Llobregat 1,26 Castelldefels 1,25 El Prat de Llobregat 1,23 - Mobilitat ocupacional 1,27 Mobilitat personal 1,33 Tornada a casa 1,34, Total 1,32 Es donen lleugeres diferències en l ocupació del cotxe en funció del municipi de residència. 20

21 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.3. Els modes de transport El lloc d aparcament del cotxe En els viatges realitzats en cotxe pels residents a l àmbit d estudi, el lloc d aparcament principal en destinació és l aparcament al carrer (engloba el 38,1% del total), seguit de l aparcament laparcament en propietat/lloguer/concessió (31,4%) i de l aparcament laparcament gratuït en destinació (19,2%). El lloc d aparcament en destinació del cotxe varia segons si el desplaçament s efectua al municipi de residència o no. Així, l aparcament al carrer (40,1%) i l aparcament gratuït en destinació (35,6%) són majoritaris en la mobilitat efectuada amb un altre municipi. Contràriament, l aparcament dels desplaçaments en cotxe efectuats al mateix municipi de residència es fa majoritàriament en aparcaments de propietat/lloguer o concessió (47,1%). Lloc d'aparcament del cotxe Percentatge Municipi de destinació (Al carrer) En plaça indicada 35,3% Lloc d'aparcament del cotxe A un altre Al municipi (Al carrer) Sobre la vorera 1,3% municipi residència (Al carrer) En doble fila 1,5% (Al carrer) En plaça indicada 37,5% 33,9% Al carrer 38,1% (Al carrer) Sobre la vorera 1,3% 1,3% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 31,4% (Al carrer) En doble fila 1,3% 1,7% Pàrking de pagament (per hores o minuts) 38% 3,8% Al carrer 40,1% 36,8% Zona blava 2,4% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 6,4% 47,1% Àrea verda 0,4% Pàrking de pagament (per hores o minuts) 7,2% 1,7% Aparcament d intercanvi (estació de tren o d autobusos) 0,2% Zona blava 4,0% 1,4% Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a 19,2% empleats, per a clients) empleats, per a clients) 35,6% 8,9% No aparca, només para un moment 3,4% No aparca, només para un moment 3,9% 3,1% Resta 1,1% Resta 2,8% 1,0% Altres zones d'aparcament 30,5% Altres zones d'aparcament 53,5% 16,1% Total 100% Total 100% 100% 21

22 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.3. Els modes de transport El lloc d aparcament del cotxe El lloc d aparcament del cotxe també varia en funció del motiu del desplaçament. Així: En la mobilitat ocupacional (només anades) l aparcament s efectua principalment al carrer (41,8%) i en zones d aparcament gratuït en destinació (40,6%). En la mobilitat personal (només anades), el carrer és el lloc més habitual (amb un 45,2% del total de viatges) i les altres zones d aparcament engloben el 51,7% dels viatges. No obstant, per motius més concrets existeixen algunes diferències. En els viatges per anar a comprar, els residents aparquen el cotxe en el 78,4% dels casos en altres zones d'aparcament (cal tenir en compte les zones habilitades en els centres comercials i supermercats). Per acompanyar a persones el carrer és utilitzat en un 53,9% dels viatges. En les tornades a casa, l aparcament en propietat/lloguer/concessió és el més habitual (engloba el 63,8% dels viatges per aquest motiu). Motius Personal Lloc d'aparcament del cotxe Ocupacional Compres Acompanyar persones Gestions personal, visita metge/hospital, visita amics/familiars Oci/àpats/es port Total Personal Tornada a casa Al carrer 41,8% 18,4% 53,9% 48,9% 49,9% 45,2% 31,5% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 7,3% 3,2% 1,8% 4,1% 3,0% 3,2% 63,8% Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a empleat, per a clients) 40,6% 61,7% 8,3% 7,0% 32,6% 24,6% 2,2% Altres zones d'aparcament (gratuït en destinació, zona blava, àrea verda, de pagament, etc.) 50,9% 78,4% 44,3% 46,9% 47,1% 51,7% 4,7% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 22

23 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.3. Els modes de transport El lloc d aparcament del cotxe En tots els municipis estudiats l aparcament al carrer i l aparcament en propietat/lloguer/concessió són les formes més habituals d aparcar el cotxe en els viatges realitzats en dia feiner. En la majoria de casos, l aparcament al carrer és mes freqüent, mentre que només és a Esplugues de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet on l aparcament laparcament en propietat/lloguer/concessió supera l aparcament al carrer. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Gavà Esplugues de Llobregat Santa Coloma de Gramenet Sant Just Desvern Viladecans Lloc d aparcament del cotxe 31,4% 38,1% 19,2% 11,3% 38,2% 40,4% 38,0% 31,6% 37,3% 30,0% 32,9% 37,0% 32,8% 40,6% 14,4% 23,5% 14,7% 12,0% 9,4% 16,0% 9,1% 15,5% 5% 15,9% 10,7% Respecte l aparcament gratuït en destinació, es constata com els residents de Santa Coloma de Gramenet són els que més ús fan d aquesta daquesta tipologia d aparcament daparcament (23,5% dels viatges diaris en cotxe). Cornellà de Llobregat Sant Feliu de Llobregat Badalona Sant Joan Despí 32,5% 32,0% 32,0% 31,6% 35,0% 41,7% 37,6% 34,9% 22,1% 10,4% 18,1% 8,2% 19,3% 11,1% 18,8% 14,7% L'Hospitalet de Llobregat 31,0% 36,5% 21,9% 10,6% Montcada i Reixac 30,7% 40,1% 18,0% 11,1% Tiana 29,7% 42,0% 17,3% 11,1% Sant Boi de Llobregat 28,6% 41,8% 19,8% 9,8% Castelldefels 27,5% 37,6% 19,2% 15,7% Sant Adrià de Besòs 25,5% 44,4% 18,9% 11,2% El Prat de Llobregat 24,3% 43,2% 21,8% 10,7% Montgat 20,9% 48,2% 19,0% 11,9% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Aparcament en propietat, lloguer o concessió Al carrer Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a empleats, per a clients) Altres 23

24 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.3. Els modes de transport El lloc d aparcament de la moto L aparcament en destinació al carrer és majoritari en els viatges en moto dels residents a la primera corona metropolitana (excepte Barcelona). Concretament, en un 38,7% dels viatges s aparca saparcaen una plaça indicada a la calçada, i en un 14,8% a sobre de la vorera. L aparcament en propietat/lloguer/concessió s efectua en el 31,2% dels viatges. Lloc d'aparcament de la moto Percentatge (Al carrer) En plaça indicada a la calçada 38,7% (Al carrer) Sobre la vorera 14,8% Al carrer 53,5% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 31,2% Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a empleats, per a clients) 11,9% Resta 34% 3,4% Altres zones d'aparcament (gratuït en destinació, àrea verda, zona blava, de pagament, etc.) 15,4% Total 100% 24

25 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.3. Els modes de transport El lloc d aparcament de la moto En tots els municipis l aparcament al carrer i l aparcament laparcament en propietat/lloguer/concessió són les formes més habituals d aparcar la moto en els desplaçaments diaris. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Montcada i Reixac Cornellà de Llobregat Lloc d aparcament de la moto 31,2% 53,5% 15,4% 39,6% 43,6% 16,8% 39,1% 42,4% 18,4% En tots els casos, l aparcament al carrer és mes freqüent, encara que en els municipis de Tiana, Montcada i Reixac, Cornellà de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, l aparcament en propietat/lloguer/concessió s equilibra més amb el carrer, superant el 38% dels viatges. Santa Coloma de Gramenet Tiana Gavà Viladecans Sant Feliu de Llobregat 38,8% 38,4% 36,7% 33,1% 32,9% 41,2% 45,3% 51,5% 53,1% 49,3% 20,0% 16,2% 11,8% 13,8% 17,8% El Prat de Llobregat 31,8% 50,0% 0% 18,2% Sant Adrià de Besòs 30,9% 56,0% 13,1% Sant Joan Despí 30,5% 61,9% 7,6% Castelldefels 30,1% 46,8% 23,1% Badalona 29,5% 53,7% 16,8% Montgat 28,8% 51,1% 20,2% Sant Just Desvern 28,8% 65,3% 5,9% Esplugues de Llobregat 28,5% 62,1% 9,4% Sant Boi de Llobregat 28,4% 47,1% 24,6% L'Hospitalet de Llobregat 27,4% 60,8% 11,7% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Aparcament en propietat, lloguer o concessió Al carrer Altres zones d'aparcament 25

26 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.3. Els modes de transport Durada mitjana declarada dels desplaçaments La durada mitjana declarada dels desplaçaments dels residents a l àmbit d estudi és de 19,1 minuts. Aquesta varia en funció del: Mitjà de transport utilitzat: els desplaçaments a peu són els de menor durada (13,4 minuts), sis minuts menys que els realitzats en vehicle privat. Els desplaçaments en transport públic són els de major durada, 35,1 minuts. Motiu del desplaçament: els desplaçaments per motiu feina i estudi i les corresponents tornades a casa, són els que requereixen més temps. Tipus de recorregut dels desplaçaments: el temps dels desplaçaments realitzats dins del municipi de residència és clarament inferior (12,6 minuts) als temps dels desplaçaments que connecten dos municipis (29,8 minuts). Durada mitjana desplaçaments : 19,1 minuts No motoritzat 13,4 Mobilitat ocupacional 21,0 Transport públic 35,1 Tornada ocupacional Mobilitat personal 16,8 22,1 Transport privat 19,7 Tornada personal 18, Minuts Minuts Intermunicipal 29,8 Intramunicipal 12, Minuts 26

27 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.4. La mobilitat segons segments de població Grau de mobilitat Gènere. No s aprecien diferències en el grau de mobilitat de la població segons sigui home o dona. Edat. Lapoblacióadultade30a44anyséslaquepresentaun major grau de mobilitat (3,77), seguit de la població de 4 a 15 anys (3,74). Situació professional. Els aturats i els estudiants són els que realitzen un major nombre de desplaçaments diaris. Per contra, el menor nombre de desplaçaments diaris els fan els jubilats i pensionistes. Tipus d habitatge: Les persones que resideixen en zones de menor densitat d urbanització, és a dir, en cases aïllades/xalets, efectuen menys desplaçaments al llarg del dia (3,15). Segments de població Mitjana desplaçaments/dia Homes 3,46 Dones 3,38 De 4 a 15 anys 3,74 De 16 a 29 anys 3,44 De 30 a 44 anys 3,77 De 45 a 64 anys 3,32 De 65 i més anys 2,83 Estudiants 3,59 Tasques de la llar 3,48 Jubilats i pensionistes 2,93 Actiu ocupat 3,49 Actiu en atur 3,72 Viu en un bloc de pisos 3,38 Viu en una casa adossada/mitjanera 3,31 Viu en una casa aïllada/xalet 3,15 Total 3,42 27

28 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.4. La mobilitat segons segments de població Pautes de mobilitat segons gènere La població femenina es caracteritza per fer un ús més elevat dels modes sostenibles: Dona 59,2% 20,8% 20,0% Una diferència de 9,4 punts en l ús dels modes no motoritzats. Una diferència de 4,8 punts en l ús del transport públic. Home 49,8% 16,0% 34,3% Les dones presenten una major mobilitat personal (35,7%) que els homes (30,7%). Aquest fet ve determinat per les diferències de gènere en la població ocupada, així com per la major càrrega familiar i de la llar de les dones respecte als homes. 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% No motoritzat Transport públic Transport privat Dona 19,1% 1% 16,1% 1% 35,7% 29,0% Home 23,8% 19,7% 30,7% 25,9% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Tornada ocupacional Tornada personal 28

29 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.4. La mobilitat segons segments de població Pautes de mobilitat segons edat La població entre 16 i 44 anys es desplaça més freqüentment amb modes motoritzats. Per contra, els grups d edat d entre 4 i 15 anys i els de 65 i més anys, fan un ús predominant dels desplaçaments a peu. El grup de població de 45 a 64 és el grup que presenta unes pautes més diferenciades a la resta. De 65 i més anys De 45 a 64 anys De 30 a 44 anys De 16 a 29 anys 75,5% 15,3% 9,3% 54,3% 17,8% 28,0% 43,1% 17,8% 39,0% 39,8% 32,5% 27,6% Els desplaçaments generats per motiu feina i estudis decreixen a mesura que augmenta l edat. Al contrari, la mobilitat personal augmenta amb l edat. De 4 a 15 anys 74,4% 7,9% 17,7% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% No motoritzat Transport públic Transport privat De 65 i més anys 1,3% 1,1% 52,3% 45,3% De 45 a 64 anys 16,9% 14,2% 37,4% 31,4% De 30 a 44 anys 23,0% 17,8% 33,3% 25,9% De 16 a 29 anys 28,2% 24,4% 26,2% 21,3% De 4 a 15 anys 41,2% 35,9% 12,3% 10,5% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal 29

30 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.4. La mobilitat segons segments de població Pautes de mobilitat segons situació laboral La població activa ocupada és la que presenta una distribució modal més allunyada de la resta, ja que sónelsquemésesmouenenvehicleprivat(44,4%)ien transport públic (21,6%). La resta de col lectius presenten una distribució modal més homogènia, encara que també destaca l ús del transport públic dels estudiants (20,5%). Actiu en atur Actiu ocupat Jubilats i pensionistes Tasques de la llar 34,0% 64,2% 13,6% 22,2% 21,6% 44,4% 74,4% 14,7% 10,9% 74,6% 13,2% 12,2% Els estudiants i els actius ocupats són els dos col lectius que es desplacen més per motius ocupacionals que personals. En el cas de les persones ocupades, es dóna un equilibri entre ambdós tipus de mobilitat. Estudiants 61,5% 20,5% 17,9% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% No motoritzat Transport públic Transport privat Actiu en atur 4,3% 3,3% 50,9% 41,4% Actiu ocupat 31,0% 24,8% 24,7% 19,5% Jubilats i pensionistes 0,9% 1,1% 52,6% 45,4% Tasques de la llar 1,6% 1,8% 53,0% 43,7% Estudiants 37,3% 32,8% 16,3% 13,6% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal 30

31 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.5. Perspectiva territorial D acord amb l origen i destinació dels desplaçaments dels residents a la primera corona metropolitana (excepte Barcelona) es poden definir tres tipologies de fluxos: Interns: desplaçaments que tenen l origen lorigen i la destinació dins l àmbit làmbitd estudi. destudi. Són 3,0 milions i representen el 75% de tota la mobilitat. D aquests, només un 17% són intermunicipals. Intramunicipals (dins d un municipi): desplaçaments. Intermunicipals (entre municipis): desplaçaments. Connexió: desplaçaments amb l origen o destinació l àmbit d estudi. Són gairebé un milió de desplaçaments, el 23% del total. Externs: són desplaçaments realitzats fora de l àmbit d estudi. Representen el 2% de la mobilitat total. Tipus de fluxos Desplaçaments Percentatge Interns ,0% Intramunicipals ,2% Intermunicipals ,8% Connexió ,0% Externs ,1% Total % 31

32 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.5. Perspectiva territorial Repartiment modal per tipus de flux Els modes de transport utilitzat varien segons el tipus de recorregut (intern, de connexió i extern). Desplaçaments transport públic. interns: l ús dels modes no motoritzats supera el 70%, front a un 21% del transport privat i del 9% del Desplaçaments de connexió: el transport públic esdevé el mode de transport principal en aquest tipus de desplaçaments, seguit del transport privat. Desplaçaments externs: el vehicle privat és el més utilitzat (amb un 43%), seguit del transport públic i dels modes no motoritzats, amb uns valors relatius bastant similars. 100% Distribució dels desplaçaments segons tipus de recorregut i mode de transport 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 20,9% 26,9% 8,8% 44,7% 43,4% 18,5% 29,8% 70,2% 48,9% 54,7% 26,8% 6,4% Intern Connexió Externs Total Modes no motoritzats Transport públic Transport privat 32

33 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.5. Perspectiva territorial Repartiment modal dels desplaçaments interns Distribució modal dels desplaçaments interns Com s ha vist, la mobilitat interna es caracteritza per ser realitzada bàsicament en modes no motoritzats. Primera corona metropolitana excepte Barcelona 70,2% 8,8% 20,9% Hi ha 5 municipis on més del 90% dels desplaçaments interns es realitzen en modes sostenibles (peu, bici i transport públic). Són Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, l Hospitalet lhospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Adrià de Besòs. No obstant, hi ha residents a municipis on la participació del vehicle privat és àmplia, amb més del 30% dels desplaçaments interns. Es tracta dels residents als municipis de Tiana, Montgat, Castelldefels i Sant Just Desvern. Santa Coloma de Gramenet Cornellà de Llobregat L'Hospitalet de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Adrià de Besòs El Prat de Llobregat Viladecans Badalona Sant Feliu de Llobregat 88,3% 86,9% 82,8% 88,8% 83,3% 83,5% 82,1% 73,1% 82,2% 5,9% 5,8% 5,4% 7,8% 9,1% 8,1% 2,9% 8,2% 7,8% 9,0% 3,3% 13,2% 2,3% 15,6% 10,5% 16,4% 1,2% 16,6% Sant Boi de Llobregat 79,5% 3,5% 17,0% Sant Joan Despí 77,7% 4,7% 17,7% Gavà 75,7% 2,0% 22,4% Montcada i Reixac 72,6% 4,4% 23,0% Castelldefels 64,9% 4,1% 31,1% Sant Just Desvern 66,8% 1,9% 31,3% Montgat 62,1% 5,8% 32,2% Tiana 59,4% 0,8% 39,8% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Peu + Bici Transport públic Transport privat 33

34 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.5. Perspectiva territorial Repartiment modal dels desplaçaments de connexió Com s ha sha vist, en els desplaçaments de connexió dels residents a la primera corona metropolitana (excepte Barcelona) fan un ús elevat dels modes de transport sostenibles (55,3%). En els municipis coberts per la xarxa de metro, els desplaçaments de connexió es realitzen majoritàriament amb modes de transport sostenibles. Són els municipis de l Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Sant Adrià de Besòs, alhora, també destaca pel fet de realitzar bona part d aquest tipus de desplaçaments a peu (24,8%). Primera corona metropolitana excepte Barcelona L'Hospitalet de Llobregat Sant Adrià de Besòs Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Distribució modal dels desplaçaments de connexió Badalona Santa Coloma de Gramenet Sant Joan Despí El Prat de Llobregat Sant Feliu de Llobregat 6,4% 48,9% 44,7% 11,6% 14,6% 14,1% 10,2% 18,1% 24,8% 15,3% 1,9% 6,6% 34,3% 41,8% 33,5% 45,8% 40,4% 40,7% 40,8% 49,1% 41,4% 55,5% 56,3% 59,9% 32,8% 33,8% 42,6% 44,3% 44,6% 45,1% A la resta de municipis, el vehicle privat és el majoritari en els desplaçaments connectius. Montgat Sant Boi de Llobregat 6,0% 2,4% 31,9% 35,2% 62,2% 62,4% Castelldefels 1,0% 34,3% 64,7% Viladecans 10,3% 24,5% 65,1% Sant Just Desvern 6,4% 27,5% 66,1% Gavà 6,1% 27,8% 66,1% Montcada i Reixac 3,3% 30,4% 66,2% Tiana 4,3% 18,3% 77,5% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Peu + Bici Transport públic Transport privat 34

35 1. La mobilitat en dia feiner dels residents 1.5. Perspectiva territorial L autocontenció municipal Autocontenció municipal L autocontenció municipal mesura el percentatge de desplaçaments que tenen com a origen i destinació el propi municipi de residència, respecte el total de desplaçaments realitzats. Sant Boi de Llobregat és el municipi que presenta una major autocontenció en la seva mobilitat diària, amb un valor proper al 73%. En l extrem oposat se situa Tiana, amb un valor del 28%, amb molta distància del següent municipi menys autocontingut, Montgat (39,7%). Hi ha 6 municipis que són més autocontinguts que la mitjana global de l àmbit: Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans i Gavà. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Sant Boi de Llobregat Prat de Llobregat (El) Badalona Santa Coloma de Gramenet Viladecans Gavà Montcada i Reixac Castelldefels Sant Feliu de Llobregat Cornellà de Llobregat Hospitalet de Llobregat (L') 62,2% 72,9% 72,1% 67,9% 64,9% 64,0% 63,0% 61,4% 60,6% 60,2% 60,0% 59,8% Sant Joan Despí 48,5% Esplugues de Llobregat 48,2% Sant Adrià de Besòs 47,5% Desplaçaments interns (R=O=D) Total desplaçaments (R=O) Sant Just Desvern Montgat Tiana 28,0% 42,5% 39,7% 0% 20% 40% 60% 80% 35

36 2. L OPINIÓ DEL CIUTADÀ SOBRE LA MOBILITAT 36

37 2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 2.1. Nivell d ús dússubjectiusubjectiu dels mitjans de transport S ha preguntat a la població major de 15 anys l ús que fan dels diferents mitjans de transport (en una escala de 0 a 10). El mode de desplaçament de major ús declarat és l anar a peu i en bicicleta (modes no motoritzats), amb un valor de gairebé un 8. A continuació el segueixen, amb valors d ús dúsmolt similars, el cotxe i el transport públic en general ,7 6 6,5 6, ,6 3, ,1 0 Modes no motoritzats Cotxe global Transport Cotxe públic general acompanyant Cotxe conductor Moto 37

38 2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Valoració dels mitjans de transport S ha preguntat a la població major de 15 anys la valoració que fan dels diferents mitjans de transport (en una escala de 0 a 10). El mitjà de transport més ben valorat pels residents als 17 municipis estudiants és l anar a peu. El cotxe, la moto i la bicicleta es posicionen en segon lloc, amb uns valors molt similars ,2 7,7 7,6 7,6 7,2 6,9 6,8 6,7 6,6 6,6 6,5 6, Peu Cotxe glo ogal Moto Bicic leta Tram mvia Me etro FGC Bus TMB Altres bu usos urban s Taxi Roda alies Ren nfe Renfe regional/m mitj a distànc cia 38

39 2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 2.3. Motius d ús dúsdelsdels modes de transport Motius per utilitzar el transport públic El motiu principal que declaren els usuaris del transport públic per fer-lo servir és la seva rapidesa, seguit del bon servei, funcionament i oferta. El tercer motiu més declarat és la comoditat, amb un 10,9% del total de respostes. És més rapid 23,6% Pel bon servei, funcionament i oferta del transport 18,9% És més còmode És difícil aparcar allà on vaig És més barat que el cotxe Vaig més tranquil No disposo de cotxe Vaig en transport públic perquè no tinc un altre remei Prefereixo el transport públic al transport privat No tinc permís de conduir Per evitar problemes de trànsit És menys contaminant Tinc menor risc d'accidents És accessible 10,9% 10,6% 8,6% 7,1% 5,8% 45% 4,5% 3,2% 3,0% 1,2% 1,2% 0,9% 0,5% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 39

40 2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 2.3. Motius d ús dúsdelsdels modes de transport Motius per no utilitzar el transport públic La població no usuària del transport públic resident a la primera corona metropolitana (excepte Barcelona) declara com a primer motiu per no utilitzar-lo l oferta inadequada o la manca d oferta (en un 18,3% de les respostes); en segon lloc, la preferència pel transport privat (16,7%); i en tercer lloc, perquè es considera que és lent (13,7%). Oferta inadequada/manca d'oferta Prefereixo el transport privat al transport públic 16,7% 18,3% És lent Em moc prop de casa i prefereixo anar a peu / bicicleta És incòmode No li cal 13,7% 12,6% 12,3% 10,0% Tinc mobilitat reduïda 5,9% És car No s'adequa a les meves necessitats Desconec la xarxa de transport públic És poc puntual 3,5% 3,4% 1,0% 2,6% 0% 5% 10% 15% 20% 40

41 2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 2.3. Motius d ús dúsdelsdels modes de transport Motius per utilitzar el transport privat El motiu més mencionat per utilitzar el transport privat i no un mitjà de transport públic és la seva comoditat (un 33,2% de respostes), seguit de la seva rapidesa (un 23,3%). 3%) La manca d oferta o oferta inadequada de transport públic és citat en tercer lloc, però a molta distància dels dos primers. És més còmode 33,2% És més ràpid que el transport públic 23,3% Manca d'oferta o oferta inadequada de transport públic Vaig en cotxe/moto perquè no tinc un altre remei És fàcil aparcar allà on vaig Vaig en cotxe/moto perquè tinc més llibertat 9,6% 7,2% 6,8% 6,6% Prefereixo el transport privat al transport públic Faig moltes gestions/acompanyo a gent És més barat que el transport públic Perquè em porten És més segur Desconec el transport públic Tinc mobilitat reduïda 3,9% 3,2% 3,2% 1,6% 0,6% 0,5% 0,3% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 41

42 2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 2.3. Motius d ús dúsdelsdels modes de transport Motius per no utilitzar la bicicleta La resposta més mencionada entre els no usuaris de la bicicleta per no fer-la servir és la no disponibilitat o no poder-la fer servir (un 34,8% de respostes). La següent és la no preferència per aquest mitjà de transport (13%). No té bici o no pot usar-la 34,8% No li agrada; prefereix desplaçar-se amb altres modes Per edat / dificultat per moure's Sensació d inseguretat amb el trànsit No sap anar en bici 13,0% 12,8% 10,5% 10,3% És incòmode, cansat Hi ha pocs carrils bici La distància fins el lloc de destí és massa llarga Pendents massa elevats Por a robatoris Només l'utilitza per oci/esport És lent Condicions meteorològiques (massa fred o calor...) 5,7% 3,0% 2,6% 2,2% 1,6% 16% 1,6% 1,5% 0,4% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 42

43 2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 2.4. Disponibilitat de permís de conduir i de vehicle privat Disponibilitat de permís de conduir El 66,1% dels residents a la primera corona metropolitana (excepte Barcelona), majors de 15 anys, disposa d algun permís de conduir. El 65,8% té permís de cotxe El 27,9% té permís de ciclomotor/moto Hi ha grans diferències segons les principals variables sociodemogràfiques dels seus residents. Així, el 82,7% dels homes en disposen front a un 51,3% de dones. El grup d edat amb major disposició de permís de conduir són els residents de 30 a 44 anys (un 78,7% d ells en tenen); els que menys sónelsmajors de 64 anys. Tipus de permís Disponibilitat de permís de conduir Sí No Total Ciclomotor/moto 27,9% 72,1% 100% Cotxe 65,8% 34,2% 100% General 66,1% 33,9% 100% Variables sociodemogràfiques Gènere Edat Total Disponibilitat de permís de conduir Sí No Total Homes 82,7% 17,3% 100% Dones 51,3% 48,7% 100% De 16 a 29 anys 53,9% 46,1% 100% De 30 a 44 anys 78,7% 21,3% 100% De 45 a 64 anys 52,1% 47,9% 100% De 65 i més anys 41,0% 59,0% 100% 66,1% 33,9% 100% 43

44 2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 2.4. Disponibilitat de permís de conduir i de vehicle privat Disponibilitat de permís de conduir (cotxe) Disponibilitat de permís de conduir (cotxe) S observen diferències pel que fa a la disponibilitat de permís de conduir cotxe de la població resident als diferents municipis. Els residents de Tiana, Sant Just Desvern, Montgat i de Castelldefells són els que tenen uns percentatges més elevats: entre el 75% i el 84% dels seus ciutadans majors de 18 anys, disposen de permís per a conduir un cotxe. Per altra banda, els residents en els municipis que disposen de xarxa de metro són els que declaren una menor disponibilitat de permís de conduir. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Tiana Sant Just Desvern Montgat Castelldefels Gavà Sant Feliu de Llobregat Viladecans Sant Joan Despí 65,8% 83,8% 79,4% 78,2% 74,9% 73,7% 71,9% 71,4% 71,4% Montcada i Reixac Sant Boi de Llobregat Esplugues de Llobregat 69,9% 68,2% 65,9% Badalona 65,5% El Prat de Llobregat 65,0% Cornellà de Llobregat 63,2% Santa Coloma de Gramenet 61,7% Sant Adrià de Besòs L'Hospitalet de Llobregat 61,2% 60,3% 0% 20% 40% 60% 80% 100% 44

45 2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 2.4. Disponibilitat de permís de conduir i de vehicle privat Disponibilitat de permís de conduir (ciclomotor/moto) Disponibilitat de permís de conduir (ciclomotor/moto) També s observen diferències pel que fa a la disponibilitat de permís de conduir un ciclomotor o una motocicleta de la població resident als diferents municipis. Els residents de Tiana, Castelldefels, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, són els que tenen uns percentatges més elevats, on més del 34% dels ciutadans, majors de 16 anys, disposen de permís per a conduir un ciclomotor o una motocicleta. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Tiana Castelldefels Sant Just Desvern Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Gavà Montgat Sant Adrià de Besòs Viladecans Montcada i Reixac El Prat de Llobregat Badalona Esplugues de Llobregat Santa Coloma de Gramenet L'Hospitalet de Llobregat Sant Boi de Llobregat Cornellà de Llobregat 27,9% 41,1% 37,9% 35,8% 34,4% 32,0% 31,8% 30,7% 29,8% 29,2% 28,3% 27,4% 26,9% 26,6% 26,1% 25,7% 25,1% 24,5% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 45

46 2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 2.4. Disponibilitat de permís de conduir i de vehicle privat Disponibilitat de vehicle privat El 72% dels residents a la primera corona metropolitana (excepte Barcelona), de 16 i més anys, disposen d algun vehicle privat. El cotxe és el vehicle que tenen en major grau: un 62,4% del total de població en té. Un 39,9% de la població declara disposar de bicicleta. Disponibilitat de vehicle Sí No Pot fer ús però no en té Total Ciclomotor/moto 13,2% 86,4% 0,4% 100% Cotxe 62,4% 37,4% 0,1% 100% Bicicleta 39,9% 59,3% 0,8% 100% Altres 5,2% 94,8% 0,0% 100% General 72,0% 28,0% - 100% 46

47 2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 2.4. Disponibilitat de permís de conduir i de vehicle privat Disponibilitat de cotxe Disponibilitat de cotxe* S observen diferències pel que fa a la disponibilitat d un cotxe en funció del municipi de residència. Les raons s expliquen, entre d altres, pel nivell de renda dels seus habitants. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Tiana 62,6% 80,7% Els residents de Tiana, Sant Just Desvern, Montgat i Castelldefels són els que tenen uns percentatges més elevats on prop, o més, de tres quartes parts dels ciutadans majors de 16 anys disposen de cotxe. Contràriament, els residents a L Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat i Sant Adrià de Besòs són els que declaren disposar-ne en menor proporció (menys del 60%). Sant Just Desvern Montgat Castelldefels Viladecans Gavà Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Montcada i Reixac 78,4% 77,4% 73,9% 71,6% 71,5% 68,4% 67,8% 67,3% El Prat de Llobregat 66,9% Sant Boi de Llobregat 64,4% Esplugues de Llobregat 62,4% Badalona 62,2% Sant Adrià de Besòs 58,9% Cornellà de Llobregat 57,4% Santa Coloma de Gramenet L'Hospitalet de Llobregat 56,5% 55,8% * Inclou també els entrevistats que declaren no tenir cotxe però en pot fer ús. 0% 20% 40% 60% 80% 100% 47

48 2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 2.4. Disponibilitat de permís de conduir i de vehicle privat Disponibilitat de ciclomotor/moto Disponibilitat de ciclomotor/moto* Igualment, també s observen diferències pel que fa a la disponibilitat d un dun ciclomotor o d una duna motocicleta, en funció del municipi de residència. Les raons s expliquen, entre d altres, pel nivell de renda dels seus habitants. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Sant Just Desvern 13,6% 29,4% Els residents de Sant Just Desvern, Tiana, Montgat i Castelldefels són els que tenen uns percentatges més elevats, superant el 17% entre la població major de 16 anys. Tiana Montgat Castelldefels Sant Joan Despí 22,1% 20,0% 17,3% 16,0% Contràriament, els residents a Cornellà de Llobregat, a Sant Boi de Llobregat, al Prat de Llobregat i a l Hospitalet lhospitalet de Llobregat són els que menys disponibilitat tenen d una motocicleta o d un ciclomotor, per sota del 13%. Sant Feliu de Llobregat Viladecans Esplugues de Llobregat 15,3% 14,6% 14,2% Gavà 13,8% Santa Coloma de Gramenet 13,6% Sant Adrià de Besòs 13,4% Badalona 13,2% Montcada i Reixac 13,0% L'Hospitalet de Llobregat 12,9% El Prat de Llobregat 12,9% Sant Boi de Llobregat 10,9% Cornellà de Llobregat 10,8% * Inclou també els entrevistats que declaren no tenir ciclomotor/moto però en pot fer ús. 0% 10% 20% 30% 40% 48

49 2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat 2.4. Disponibilitat de permís de conduir i de vehicle privat Disponibilitat de bicicleta Disponibilitat de bicicleta* La disponibilitat d una bicicleta també varia en funció del municipi de residència. Primera corona metropolitana excepte Barcelona 40,7% La disponibilitat de bicicleta és de més del 40% entre la major part de la població resident als diferents municipis de la primera corona metropolitana (excepte Barcelona). Més del 50% dels residents a Castelldefels, el Prat de Llobregat, Tiana i Montgat declaren tenir-ne. El residents de Castelldefels són els que declaren tenir-ne en major proporció (58,4%) i els de l Hospitalet, en menor proporció (31,2%). Castelldefels El Prat de Llobregat Tiana Montgat Sant Just Desvern Sant Joan Despí Sant Feliu de Llobregat Montcada i Reixac 58,4% 56,4% 51,1% 51,1% 48,9% 48,6% 47,9% 47,3% Gavà Viladecans Sant Adrià de Besòs 47,0% 44,5% 43,7% Santa Coloma de Gramenet 40,5% Badalona 39,9% Sant Boi de Llobregat 38,0% Esplugues de Llobregat 35,1% Cornellà de Llobregat L'Hospitalet de Llobregat 34,6% 31,2% * Inclou també els entrevistats que declaren no tenir bicicleta però en pot fer ús. 0% 20% 40% 60% 80% 49