Estat del medi atmosfèric a l entorn portuari

Transcripción

1 Explotació i Planificació Portuària Seguretat Industrial i Medi Ambient Estat del medi atmosfèric a l entorn portuari OCTUBRE 2011

2 Índex 1. INTRODUCCIÓ QUALITAT DE L AIRE AL PORT DE BARCELONA. OCTUBRE CONCENTRACIONS MENSUALS DELS CONTAMINANTS... 8 DIÒXID DE SOFRE (UNITAT MÒBIL)... 8 DIÒXID DE SOFRE (DÀRSENA SUD) DIÒXID DE NITROGEN (UNITAT MÒBIL) SULFUR D HIDROGEN (UNITAT MÒBIL) SULFUR D HIDROGEN (DÀRSENA SUD) BENZÈ (UNITAT MÒBIL) PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ PM10 (Mètode gravimètric o manual:) Partícules PM2.5 (Mètode gravimètric o manual:) ACIDESA DE L AIGUA DE PLUJA (DÀRSENA SUD) OZÓ (PORTA COELI) DADES METEOROLÒGIQUES RESUM MENSUAL DE LES MITJANES DIÀRIES DE LES VARIABLES METEOROLÒGIQUES: ROSES DELS VENTS ANNEX : ESTACIONS DE MESURA, ANALITZADORS I VALORS LÍMIT Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

3 1. INTRODUCCIÓ L any 1991, amb la reorganització i ampliació de l existent Servei de Seguretat del Port Autònom de Barcelona, aquest va passar a nomenar-se Servei de Seguretat i Medi Ambient, ampliant les línies d actuació ja iniciades i realitzant-ne de noves relacionades amb la seguretat industrial, mercaderies perilloses i medi ambient. L any 1995, el Servei de Medi Ambient es va segregar del Servei de Seguretat i actualment forma part del Departament de Seguretat Industrial i Medi Ambient que depèn de l Àrea de Planificació i Explotació de l Autoritat Portuària de Barcelona. Dins de l àmbit del medi ambient s inclouen, entre d altres, tasques com la neteja de les dàrsenes portuàries, la gestió de la xarxa de sanejament del Port, l aplicació del conveni Marpol i la vigilància atmosfèrica de la qualitat de l aire. La vigilància de la qualitat de l aire consisteix en la mesura dels nivells de concentració ambiental dels diferents contaminants atmosfèrics, a l àmbit del port. Per a realitzar aquest control, el Port de Barcelona està dotat d una xarxa meteorològica i d una xarxa de mesura de les concentracions ambientals dels principals contaminants (veure plànol de situació a l annex). Les set estacions meteorològiques (actualment la de Porta Coeli està fora de servei) es troben ubicades per tota la superfície portuària, per tal de ser representatives de les característiques locals de la zona. La xarxa de concentracions ambientals manual consta de nou captadors d alt volum (CAV), set dels quals porten capçal PM10 i dos amb capçal PM2.5. Algun dels captadors (Dic sud i Porta Coeli) s utilitzen per al Pla de vigilància de les obres d ampliació del Port i, per tant, les concentracions poden arribar a assolir, puntualment, nivells elevats. La xarxa de concentracions ambientals automàtica compte amb quatre estacions, tres de fixes (estació d ozó (Porta Coeli), estació analitzadora de PST/ pluja àcida i estació de diòxid de sofre/ sulfur d hidrogen, a la Dàrsena sud) i una unitat mòbil. Les úniques estacions homologades pel Departament de Medi ambient de la Generalitat i que han passat a integrar-se en la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica són la d ozó de Porta Coeli i el captador manual de partícules PM10 de Port Vell. Aquestes són les que compleixen les condicions d ubicació que marca el Reial Decret 1073/2002, de 18 relatiu als valors límit de diòxid de sofre, òxids de nitrogen, partícules i plom a l aire ambient, que transposa la Directiva 1999/30/CE, de 22 d abril de Les mesures enregistrades a la resta d estacions s han de considerar només com a dades estimatives que caracteritzen la contaminació d una zona rodejada per vies de trànsit importants i amb unes característiques industrials i logístiques molt particulars. Per una banda, l estació automàtica de Porta Coeli, que mesura la concentració d ozó troposfèric, té la característica d ésser la única de la xarxa del Departament de Medi Ambient que Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

4 es troba situada a primera línia de mar, la qual cosa fa que tingui una importància especial per tal de detectar l ozó marí. Aquesta estació està actualment fora de servei. Per l altra banda, el captador de partícules amb diàmetre inferior a 10 m, de Port Vell és l únic de la xarxa manual de l APB que es pot considerar que mesura l aire ambient d una zona urbana, encara que segueix existint una certa contribució de partícules deguda al caràcter industrial i logístic de l entorn portuari. Per acabar, cal remarcar que la vigilància atmosfèrica del Port de Barcelona s enquadra en una iniciativa important de l Administració pública, ja que en data 10 de juliol de 2007, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat el Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig. Aquest Pla d actuació té com objectiu millorar la qualitat de l aire, pel que fa als contaminants òxids de nitrogen i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 m, en una zona àmplia de l Àrea metropolitana de Barcelona, en la qual s inclou el Port de Barcelona. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

5 2. QUALITAT DE L AIRE AL PORT DE BARCELONA. OCTUBRE 2011 Entre els objectius del Servei de Medi Ambient del Port de Barcelona en matèria d atmosfera, es troba la utilització dels equipaments del Servei per a la vigilància dels valors de fons dels contaminants i pel control d instal lacions determinades, susceptibles d emetre contaminants a l atmosfera. Com s ha dit a la introducció, el Port de Barcelona es troba inclòs en la zona 1, declarada zona de protecció especial de l ambient atmosfèric per a dos contaminants: el diòxid de nitrogen i les partícules de diàmetre inferior a 10 m. Tal i com s ha esmentat a la introducció, les mesures enregistrades a la unitat mòbil s han de considerar només com a dades purament estimatives. Durant aquest mes la unitat mòbil ha estat situada al Moll de l Energia. Pel que fa als contaminants mesurats a la unitat mòbil: el diòxid de nitrogen no ha presentat cap superació al nivell límit horari i la mitjana interanual del benzè ha sigut de 3,0 μg/m 3, concentració inferior al nivell límit anual (5 μg/m 3 ). La concentració de les partícules depèn de les contribucions tant antropogèniques (industrials, moviment de terres, trànsit, resuspensió...) com de les naturals (intrusions de pols del desert, resuspensió dels vials i d espais sense urbanitzar, de platges, etc.). Així, no és estrany que en el port es mesurin concentracions elevades de partícules degudes a les obres d ampliació. A l entorn portuari hi ha diverses estacions que mesuren les partícules de diàmetre inferior a 10 μm (PM10), però per la seva ubicació només es pot considerar urbana la de Port Vell. En aquesta estació i durant aquest mes no s ha superat el valor límit diari en cap ocasió. Pel que fa a les partícules de diàmetre inferior a 2,5 μm (PM2.5), al captador instal lat a Port Vell, la concentració mensual ha sigut de 15 μg/m 3, molt inferior al valor límit legislat. Des de principis de l any 2006, l APB ha instal lat una cabina mesuradora de diòxid de sofre i de sulfur d hidrogen, a la Dàrsena sud del port a prop d una empresa manipuladora de productes de sofre. Aquests contaminants no han presentat cap superació dels seus valors límit. L'ozó no és emès directament per cap focus contaminant. És un contaminant secundari que es forma a partir d'altres contaminants atmosfèrics primaris (òxids de nitrogen i compostos orgànics) en presència d'una elevada radiació solar. De manera natural, hi ha una contribució d'ozó troposfèric causada per reaccions entre òxids de nitrogen naturals, la radiació solar intensa i els compostos orgànics biogènics, o bé per intrusions d'ozó estratosfèric. L'època típica dels màxims d'ozó és primavera-estiu, ja que la radiació solar és màxima, l'activitat de les plantes també i el trànsit rodat s'intensifica. En canvi, a la tardor i a l hivern l ozó no és un contaminant preocupant. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

6 Pel que fa a l ozó, l estació de Porta Coeli s ha retirat a causa de l enderrocament de l edifici. El seu nou emplaçament encara no s ha definit, però es procurarà que sigui a prop de l inicial, per tal de no perdre la homogeneïtat de les dades. Cal ressaltar que l avaluació de la qualitat de l aire és anual i es realitza una vegada acabat l any civil (el 31 de desembre). Les avaluacions mensuals són només estimacions provisionals que reflecteixen situacions puntuals resultat de la combinació d unes emissions i una meteorologia determinades. Aquest mes el ph de l aigua de pluja ha sigut de 7, per tant, no és àcida. Així, com a conclusió final d aquest informe mensual, es pot dir que pel que la qualitat de l aire a l entorn del Port de Barcelona al mes d octubre d enguany ha estat bona pel que fa als contaminants vigilats per la xarxa d estacions de mesura de l APB; sempre tenint en compte que la majoria de les dades són només estimatives i caracteritzen la contaminació de l entorn portuari, rodejat per vies de trànsit importants i amb unes característiques industrials i logístiques molt particulars. Al capítol següent, s adjunten les taules de resultats que especifiquen les concentracions de cada contaminant mesurat a la xarxa del port. A continuació es resumeix en forma de taula l evolució mensual de les concentracions del diòxid de nitrogen, de els òxids de sofre i de les partícules PM10.. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

7 Taula resum de la concentracions dels contaminants Mes d octubre 2011 contaminant i unitats Diòxid de sofre (SO 2 ) Dàrsena Sud (μg/m 3 ) Tendència Mitjana respecte el mensual darrer mes 2 ANÀLISI MENSUAL Evolució mensual de la concentració mitjana (μg/m 3 ) e f m a m j j a s o n d COMPARACIÓ AMB EL VALOR LEGISLAT Concentració Tipus de significativa Valor legislat mitjana i (des de l'1 de unitats gener de 2011) MÀXIM DIARI 0 SUPERACIONS 3 SUPERACIONS (μg/m 3 ) Sulfur hidrogen (H 2 S) Dàrsena Sud (μg/m 3 ) Diòxid de nitrogen(no 2 ) Unitat Mòbil (μg/m 3 ) Partícules (PM10) Port Vell (μg/m3) 1,2 2, ,8 1,5 0,6 0,4 0,2 0, , , ,6 40 0,4 20 0, e f m a m j 1 j a s o n d , novembre03 març març maig maig-04 juny-04 juliol-04 juny-04 juliol e f m a m j j a s o n d e f m a m j j a s o n d MÀXIM DIARI (μg/m3) MITJANA ANUAL (μg/m3) MITJANA ANUAL (μg/m3) Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

8 3. CONCENTRACIONS MENSUALS DELS CONTAMINANTS Els següents equips han estat fora de servei: L estació d ozó per l enderrocament de l edifici de Porta Coeli. Diòxid de sofre (Unitat mòbil) Mitjana horària 350 g/m 3 (no es pot superar en més de 24 ocasions per any civil) Mitjana diària 125 g/m 3 (no es podrà superar en més de 3 ocasions per any civil) Nre. de superacions del valor 0 0 límit observats en el període Valor màxim 46 g/m 3 21 g/m 3 Valors de referència legislativa: Reial Decret 102/2011 La gràfica següent representa els valors diaris: Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

9 A continuació s adjunten dues representacions de la rosa de contaminació per aquest contaminant. En la primera, es mostra la concentració mitjana per a cada direcció del vent. Els colors representen la freqüència en què es dóna cada interval de concentració. La segona figura mostra la concentració horària màxima, també per a cada direcció del vent. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

10 Diòxid de sofre (Dàrsena Sud) Mitjana horària 350 g/m 3 (no es pot superar en més de 24 ocasions per any civil) Mitjana diària 125 g/m 3 (no es podrà superar en més de 3 ocasions per any civil) Nre. superacions del valor límit 0 0 observats en el període Valor màxim 16 g/m 3 5 g/m 3 Valors de referència legislativa: Reial Decret 102/2011 La gràfica següent representa els valors diaris: Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

11 A continuació s adjunten dues representacions de la rosa de contaminació per aquest contaminant. En la primera, es mostra la concentració mitjana per a cada direcció del vent. Els colors representen la freqüència en què es dóna cada interval de concentració. La segona figura mostra la concentració horària màxima, també per a cada direcció del vent. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

12 Diòxid de nitrogen (Unitat mòbil) Mitjana horària Mitjana anual Valor límit legislat 200 g/m 3 40 g/m 3 (no es pot superar en més de 18 ocasions per any civil) Nre. de superacions del valor 0 límit observats en el període mensual Valor horari màxim 196 g/m 3 38 g/m 3 * Valors de referència legislativa: Reial Decret 102/2011 * Mitjana des del 1 de gener 2011 ( g/m 3 ) La gràfica següent representa els valors horaris mensuals. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

13 A continuació s adjunten dues representacions de la rosa de contaminació per aquest contaminant. En la primera, es mostra la concentració mitjana per a cada direcció del vent. Els colors representen la freqüència en què es dóna cada interval de concentració. La segona figura mostra la concentració horària màxima, també per a cada direcció del vent. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

14 Sulfur d hidrogen (Unitat mòbil) Màxim semihorari Màxim diari Mitjana període Valor legislat 100 g/m 3 (1) 40 g/m 3 (1) Valor mesurat 67,3 g/m 3 10,6 g/m 3 5,9 g/m 3 (1) valor límit (2) Valors de referència legislativa RD 102/2011 A continuació es mostra la representació de les mitjanes diàries: Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

15 A continuació s adjunta la representació de la rosa de contaminació per aquest contaminant. En la primera, es mostra la concentració mitjana per a cada direcció del vent. Els colors representen la freqüència en què es dóna cada interval de concentració mitjana i la línia recta, els valors màxims, també per a cada direcció del vent. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

16 Sulfur d hidrogen (Dàrsena sud) valor legislat valor mesurat màxim semihorari màxim diari mitjana període 100 g/m 3 (1) 40 g/m 3 (1) 7,4 g/m 3 2,6 g/m 3 1,1 g/m 3 (3) valor límit Valors de referència legislativa RD 102/2011 A continuació es mostra la representació de les mitjanes diàries: Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

17 A continuació s adjunta la representació de la rosa de contaminació per aquest contaminant. En la primera, es mostra la concentració mitjana per a cada direcció del vent. Els colors representen la freqüència en què es dóna cada interval de concentració mitjana i la línia recta, els valors màxims, també per a cada direcció del vent. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

18 Benzè (Unitat Mòbil) El mes d abril 2010 es va posar en marxa el cromatògraf de gasos GC955 de Syntech Spectras, instal lat a la unitat mòbil i s ha integrat a la xarxa de vigilància atmosfèrica del Port. Aquest cromatògraf mesura la concentració de benzè, toluè i xilè. En aquest informe, només s especifica la concentració de benzè, per ser l única amb un valor límit assignat. Mitjana anual Valor límit legislat 5 g/m 3 Mitjana mensual 1,9 g/m 3 Mitjana interanual calculada des de l 1 de gener ,0 g/m 3 Valors de referència legislativa RD 102/2011 A continuació es mostra la representació de les mitjanes diàries mensuals: Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

19 A continuació s adjunta la representació de la rosa de contaminació per aquest contaminant. En la primera, es mostra la concentració mitjana per a cada direcció del vent. Els colors representen la freqüència en què es dóna cada interval de concentració mitjana i la línia recta, els valors màxims, també per a cada direcció del vent. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

20 Partícules en suspensió A partir del 28 de gener 2011 és vigent la normativa fixada pel nou Reial Decret 102/2011 relatiu a la millora de la qualitat de l aire. En aquest Decret queda patent que les variables que es mesuraran pel que fa a les partícules seran les PM10 i les PM2.5, és a dir les que tenen un diàmetre inferior a10 m i a 2,5 m, que són les que es consideren més dolentes per a la salut humana. PM10 (Mètode gravimètric o manual:) Pel que fa a les PM10, la xarxa manual consta dels següents captadors: Captador PM10 Data col locació Estibarna Juliol 1999 Unitat mòbil Gener 2000 Porta Coeli Abril 2002 Dic sud Abril 2002 Port vell Abril 2002 Dàrsena sud Maig 2002 Correus Març 2009 La taula resum referida als captadors PM10 de mesura de la qualitat de l aire, del mes d octubre del 2011 és: PM10 PORT VELL (estació urbana) PM10 DÀRSENA SUD PM10 UNITAT MÒBIL PM10 CORREUS Mitjana mensual DIARI ( g/m 3 ) ANUAL ( g/m 3 ) Núm. sup. Núm. sup. any Mitjana mensual 2011 interanual Valor límit Valor límit (màxim = 35) Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

21 La taula resum referida als captadors PM10 de vigilància atmosfèrica de les obres portuàries, del mes d octubre del 2011 és: PM10 PORTA COELI PM10 DIC SUD Mitjana mensual Valor límit DIARI ( g/m 3 ) ANUAL ( g/m 3 ) Núm. Núm. sup. any Mitjana sup interanual mensual (màxim = 35) Valor límit A continuació es presenta la gràfica de les mitjanes diàries d aquest contaminant. La línia vermella horitzontal marca el valor límit diari (50 g/m 3 ). ug/m3 Dàrsena sud Port Vell Correus Porta Coeli Dic Sud Unitat Mòbil Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

22 Partícules PM2.5 (Mètode gravimètric o manual:) La mesura de la concentració ambiental de les PM2,5 permet conèixer la contribució de les anomenades partícules respirables que són les més nocives per a la salut ja que poden arribar fins als alvèols pulmonars. El valor límit per al 1 de gener del 2015, s ha establert en 25 g/m 3. Captador PM2.5 Data col locació Dàrsena sud Abril 2002 Port vell Agost 2009 A continuació es presenten els resultats obtinguts durant aquest mes: μg/m 3 Dàrsena Sud Port Vell Mitjana mensual Màxim mensual Mínim mensual 10 5 Nº dades mensuals Mitjana anual (des del 1 de gener 2011) Valor límit (1 gener 2015) Dàrsena Sud Port Vell µg/m DIA Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

23 Acidesa de l aigua de pluja (Dàrsena Sud) Les dades mensuals de la pluja són les següents: Temperatura 21 ºC ph 7 Conductivitat 19 μs Pluja acumulada 111 L/m 2 Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

24 Ozó (Porta Coeli) El dia 19 de novembre es va desmuntar l estació, a causa de la voladura de l edifici de Porta Coeli. La cabina estarà fora de servei fins que s habiliti el nou emplaçament. 8-HORARI ( g/m 3 ) HORARI ( g/m 3 ) Max. mensual Valor límit Núm. Super. Mensuals Max. mensual Valor límit (màx. 25 per any) Núm. Super. mensuals OZÓ g/m g/m 3 g/m g/m 3 Valors de referència legislativa RD 102/2011 A continuació es presenta la gràfica de les mitjanes 8-horàries d aquest contaminant. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

25 Les gràfiques que es mostren a continuació representen la rosa de contaminació per a l ozó mesurat a l analitzador automàtic de Porta Coeli. La primera representa les concentracions ambientals mitjanes dels intervals de concentració, per a cada direcció del vent, i la segona les màximes, també per a cada direcció. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

26 4. DADES METEOROLÒGIQUES 4.1. Resum mensual de les mitjanes diàries de les variables meteorològiques: Dispensari m/s m/s º ºC % hpa mm Data velocitat mitjana velocitat màxima direcció temperatura Humitat relativa pressió pluja 1-oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct * 28-oct * 29-oct * 30-oct * 31-oct * Màxim * Data 29-oct 20-oct 11-oct 28-oct 2-oct * Mitjana Precipitació acumulada * * sensor averiado Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

27 Sirena m/s m/s º ºC % hpa mm W/m2 Data velocitat mitjana velocitat màxima direcció temperatura humitat relativa* pressió precipitació irradiància 1-oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct Màxim Data 29-oct 24-oct 10-oct 2-oct 24-oct 2-oct Mitjana Precipitació acumulada 79.8 * sensor averiado Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

28 Unitat mòbil m/s m/s º ºC % hpa mm W/m2 Data velocitat mitjana velocitat màxima direcció temperatura humitat relativa màxima pressió precipitació irradiància 1-oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct Màxim Data 10-oct 20-oct 3-oct 28-oct 2-oct 24-oct 2-oct Mitjana Precipitació acumulada Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

29 Dic sud m/s m/s º ºC % mm W/m2 Data velocitat mitjana velocitat màxima direcció temperatura humitat relativa precipitació irradiància 1-oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct oct Màxim Data 29-oct 24-oct 12-oct 28-oct 24-oct 2-oct Mitjana Precipitació acumulada Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

30 4.2. Roses dels vents Representen per a cada direcció, la freqüència d intervals de velocitat mitjana (primera gràfica) i de ratxa màxima (segona gràfica). Dispensari Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

31 Sirena Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

32 Dàrsena sud Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

33 Adossat Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

34 Contradic Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

35 Unitat Mòbil Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

36 Dic sud Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

37 ANNEX : ESTACIONS DE MESURA, ANALITZADORS I VALORS LÍMIT El Servei de Medi Ambient del Port de Barcelona disposa d una sèrie d estacions meteorològiques i d analitzadors de contaminants, per tal d avaluar i vigilar la contaminació atmosfèrica a l entorn portuari. Estacions meteorològiques: Actualment existeixen 7 estacions meteorològiques dotades des següents sensors: Estacions meteorològiques Sirena Dispensari Unitat Mòbil Dàrsena Sud Adossat Contradic Dic Sud Velocitat vent X X X X X X X Direcció vent X X X X X X X Pressió atmosfèrica X X X Humitat relativa X X X X X Pluviositat X X X X Temperatura X X X X X Irradiància solar X X X Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

38 Xarxa automàtica de qualitat de l aire: En aquest moment el Port disposa de quatre estacions automàtiques de mesura de contaminants. P1: L estació situada a Porta Coeli consta d un analitzador automàtic d ozó i d una estació meteorològica completa. Actualment està fora de servei i pendent de reubicació. P2 : L estació situada a la Dàrsena Sud consta d un analitzador automàtic que mesura la concentració de les partícules (FAG) i d un analitzador de l acidesa de l aigua de la pluja. P3: La unitat mòbil (UM) està equipada dels següents analitzadors automàtics: diòxid de sofre, sulfur d hidrogen, òxids de nitrogen, monòxid de carboni i hidrocarburs. A més, també disposa d un CAV amb capçal PM10 i un analitzador manual de compostos orgànics volàtils (COV). La unitat mòbil s ubica a diversos emplaçaments del Port, prèviament determinats en el Pla de Vigilància Ambiental amb UM. P5: També a la Dàrsena Sud hi ha una estació de mesura dels gasos compostos de sofre: diòxid de sofre i sulfur d hidrogen. La foto següent correspon a la unitat mòbil. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

39 Xarxa manual de qualitat de l aire: La xarxa de captadors d alt volum consta de 11 unitats dins de la zona portuària: Correus (PST, PM10) Estibarna (PM10), Dàrsena sud (PM10, PM2.5), Porta Coeli (PM10), Port Vell (PM10, PM2.5) Dic Sud (PM10), Dic Sud (PM10) i Unitat mòbil) (PM10) i d una situada a la ciutat (mercat de Sant Antoni (PST)). Els captadors de Correus i Sant Antoni mesuren les concentracions de partícules totals en suspensió (diàmetre inferior a 30 m) pel mètode gravimètric. A la resta de estacions, es mesuren les partícules amb un diàmetre igual o inferior a 10 m. A més, l estació manual de Dàrsena sud i la de Port Vell es completen amb un captador que mesura la concentració de partícules de diàmetre igual o inferior a 2,5 m. Els captadors de Porta Coeli i Dic Sud mesuren les contribucions de les obres d ampliació del Port a la concentració total de partícules. A continuació es mostra el CAV amb capçal PM10 d Estibarna i l instal lat a l edifici de Correus del Port. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

40 A continuació es presenta el plànol de situació de les estacions de mesura: Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

41 Valors límit vigents de la qualitat de l aire: Cal recordar que, segons la legislació específica de cada contaminant, ens trobem amb limitacions i valors a assolir de qualitat o de concentracions ambientals diferents i en períodes de temps (semihoraris, diaris i anuals), ja que els efectes que poden tenir els contaminants depenen de la relació dosi/exposició, la qual és diferent per a cada contaminant en relació amb els mateixos efectes nocius. Les diferents categories de nivells de qualitat de l aire que se ns presenten en la legislació actual són les següents: Valors guia: Concentracions dels diferents contaminants destinades a servir pera la previsió a llarg termini en matèria de salut i de protecció del medi ambient. Valors límit: Concentracions dels diferents contaminants que no han d ésser sobrepassades durant uns períodes determinats a fi de protegir en particular la salut de l home. Cal considerar, però, que el fet de sobrepassar un valor límit no significa que hi hauran efectes negatius sobre la salut, sinó que n hi poden haver. Llindars: Es defineixen només per a l ozó, contaminant secundari i indiquen valors orientatius a partir dels quals pot tenir algun tipus d efecte negatiu. A diferència dels altres contaminants, aquest no es pot disminuir mitjançant actuacions sobre les fonts emissores, ja que no és emès per aquestes fonts. Valors d emergència: Valors de concentració de referència dels diferents contaminants per a declaració de situació d emergència. S hi ha d aplicar els plans d actuació específics. El Reial Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l aire, fixa la normativa per a tots els contaminants viglats. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

42 Partícules en suspensió totals (mètode gravimètric): PM 10: Real Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l aire. Partícules en suspensió amb diàmetre < 10 m FASE I 1. Valor límit diari per a la protecció de la salut humana. 2. Valor límit anual per a la protecció de la salut humana. FASE II 1. Valor límit diari per a la protecció de la salut humana. 2. Valor límit anual per a la protecció de la salut humana. Període de promig Valor límit Marge de tolerància Data de compliment del valor límit 24 hores 50 g/m 3 de PM10 que no es podran superar en més de 35 ocasions per any. 1 any civil 40 g/m 3 de PM10 24 hores 50 g/m 3 de PM10 que no es podran superar en més de 7ocasions per any. 1 any civil 20 g/m 3 de PM10 15 g/m 3, a l entrada en vigor del present Reial Decret, reduint l 1 de gener de 2003 i posteriorment cada 12 mesos 5 g/m 3, fins a assolir el valor límit l 1 de gener del ,8 g/m 3 a l entrada en vigor del present Reial Decret, amb una reducció de 1,6 g/m 3 pel 1 de gener de 2003 i a continuació cada 12 mesos fins assolir el valor límit l 1 de gener de Se derivarà de les dades i serà equivalent al valor límit de la fase g/m 3 l 1 de gener de 2005 i reduir a continuació cada 12 mesos 4 g/m 3 fins assolir el valor límit l 1 de gener de de gener de de gener de de gener de de gener de 2010 Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

43 PM 2.5: Real Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l aire. Partícules en suspensió amb diàmetre < 2.5 m Període Valor límit Marge de tolerància Data de compliment del valor límit FASE 1 Valor límit Any civil 25 g/m 3 20% el 11 de juny 2008, 1 de gener de amb una reducció lineal 2015 per a l 1 de gener de 2009 i a continuació cada 12 mesos fins arribar al 0% el 1 de gener de FASE 2 (*) Valor límit Any civil 20 g/m 3. 1 de gener de 2020 (*) Fase 2: valor límit indicatiu que serà revisat per la comissió el 2013, a la llum d informacions suplementàries sobre els efectes sobre la salut i el medi ambient, la viabilitat tècnica i l experiència obtinguda amb el valor objectiu en els Estats membres. Benzè Real Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l aire. Benzè Mitjana anual Valor límit legislat 5 g/m 3 Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

44 Diòxid de Sofre: Real Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l aire. Diòxid de sofre (SO 2 ) Període de promig 1. Valor límit horari per a la protecció de la salut humana. 2. Valor límit diari per a la protecció de la salut humana. 3. Valor límit per a la protecció dels ecosistemes. Valor límit Marge de tolerància Data de compliment del valor límit 1 hora 350 g/m g/m 3 a l entrada en 1 de gener de valor que no es vigor de la present 2005 podrà superar Directiva, amb una en més de 24 reducció lineal pel 1 de ocasions per gener de 2001 i a any civil. continuació cada 12 mesos fins assolir el 0% pel 1 de gener de hores 125 g/m 3 valor que no podrà superar en més de 3 ocasions per any civil Any civil i hivern (de l 1 de novembre al 31 de març) 1 de gener de g/m 3. A l entrada en vigor de la present norma Sulfur d hidrogen Real Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l aire. Sulfur d hidrogen Valors límit 30 minuts (mitjana semihorària) 100 g/m 3 24 hores (mitjana diària 40 g/m 3 Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

45 Monòxid de carboni i benzè Real Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l aire. Monòxid de carboni (CO) Valor límit horari per a la protecció de la salut humana. Benzè Valor límit anualper a la protecció de la salut humana. Període de temps Valor límit Data de compliment del valor límit Mitjana de 8 10 mg/m 3 1 de gener de hores màxima en 2005 un dia Any civil 5 g/m 3 1 de gener de 2010 Diòxid de nitrogen: Real Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l aire. Diòxid de nitrogen (NO 2 ) Període de temps 1. Valor límit horari per a la protecció de la salut humana. 2. Valor límit diari per a la protecció de la salut humana. 3. Valor límit per a la protecció de la vegetació. Valor límit Marge de tolerància Data de compliment del valor límit 80 g/m 3 a l entrada en 1 de gener de vigor del Reial Decret, 2010 amb una reducció de 10 1 hora 200 g/m 3 de NO 2 valor que no es podrà superar en més de 18 ocasions per any civil. 1 any civil 40 g/m 3 de NO 2 g/m 3 pel 1 de gener de 2003 i a continuació cada 12 mesos fins assolir el valor límit l 1 de gener de g/m 3, a l entrada en vigor del Reial Decret, amb una reducció de 2 g/m 3 per l 1 de gener de 2001 i a continuació cada 12 mesos fins assolir el valor límit l 1 de gener de de gener de any civil 30 g/m 3 de NO x A l entrada en vigor de la present norma Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

46 Ozó: Real Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l aire. AOT40 serà la suma de la diferència entre les concentracions per hora superiors als 80 μg/m3 (= 40 parts per milió o ppb) i 80 μg/m3 al llarg d un període donat utilitzant únicament els valors unihoraris mesurats entre les 8.00 i les 20.00, hora central europea, cada dia. Valores objectius d ozó 1. Valor objectiu per a la protecció de la salut humana. Paràmetre Valor objectiu Any de compliment del valor objectiu (1) Major de les mesures 120 g/m 3 que no 2010 octohoraries del dia haurà de superar-se calculades hora a hora més de 20 dies per cada any civil de mitjana en un període de 3 anys (2) 2. Valor objectiu per a la protecció de la vegetació. AOT40 calculada a partir de valors unihoraris de maig a juliol g/m 3 h mitjana de 5 anys (2) 2010 (1). El compliment dels valors objectius es verificarà a partir d aquesta data. Es a dir, les dades corresponents a l any 2010 seran els primers que s utilitzaran per a verificar el compliment dels tres o cinc anys següents segons el cas. (2). Si les mesures de tres o cinc anys no poden determinar-se a partir de una sèrie completa i consecutiva de dades anuals, les dades anuals mínimes precaris per a verificar el compliment dels valors objectius seran els següents: Per al valor objectiu relatiu a la protecció de la salut: dades vàlides corresponents a un any. Per al valor objectiu relatiu a la vegetació: dades vàlides corresponents a tres anys. Objectius a llarg termini per a l ozó Paràmetre Valor objectiu a llarg termini que no 1. Objectiu a llarg termini per a la protecció de la salut humana. Major de les mitjanes octohoraries del dia calculades hora a hora deurà superar-se 120 g/m 3 2. Objectiu a llarg termini per a la protecció de la vegetació. AOT40 calculada a partir de valors unihoraris de maig a juliol g/m 3 h Llindars Llindar d informació 1h. 180 g/m 3 Llindar d alerta 1 h (a) 240 g/m 3 (a): la superació del llindar s ha de mesurar o preveure durant tres hores consecutives. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

47 L època de màxima probabilitat dels màxims d ozó és la primavera i l estiu, quan hi ha més hores de sol. Durant aquesta època, el Departament de Medi Ambient informa de les superacions dels llindars d aquest contaminant (incidències). L estació d ozó del Port de Barcelona situada a l Escullera, integrada a la XOPA (xarxa d ozó i pluja àcida del Departament de Medi Ambient de la Generalitat), té doble finalitat: per una banda detectarà el nivell de fons d ozó que arriba a la ciutat provenint del mar i, també, servirà com a seguiment dels nivells d aquest contaminant en relació als processos de tipus corrosiu que tenen lloc al Port i que afecten els elements metàl lics dels vehicles. A continuació es mostra l estació de Porta Coeli que consta d una unitat analitzadora d ozó i d una estació meteorològica completa. Pluja àcida Les causes de la pluja àcida són les emissions de contaminants, especialment els òxids de sofre i de nitrogen. Aquests són emesos en forma d SO 2, NO i NO 2 que, amb el pas del temps, i en segons quines condicions, poden intervenir en reaccions químiques que els transformin en altres contaminants, o que facin variar la proporció relativa entre ells. L NO 2 pot ser dissociat fotoquímicament en una molècula d NO i un àtom d oxigen que, per la seva part, pot propiciar la formació d una molècula d ozó. L ozó pot recompondre la molècula d NO 2 si reacciona amb una molècula d NO (alliberant oxigen molecular). Però les reaccions més efectives de transformació d aquests contaminants es produeixen en medi líquid, és a dir, a l interior d un núvol. Allà, els agents oxidants, com pot ser l ozó, en presència de catalitzadors adequats (preferentment ions metàl lics), oxiden l SO 2 i l NO 2 de forma que es genera àcid sulfúric i nítric, i fan baixar el ph de l aigua. Algunes reaccions poden donar lloc, també, a petites quantitats d àcid clorhídric. Com que en el procés complet hi ha transformacions de contaminants, es diu que la pluja àcida és un contaminant secundari. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre

48 En resum, es pot dir que les combustions de carbó i de fuel (SO 2 ) i les emissions com a conseqüència de combustions a alta temperatura (NO x ) són les fonts que més influeixen en l acidificació de la pluja. Convé recordar que, tècnicament, i encara que no estigui legislat, només es considera pluja àcida aquella que té un ph inferior a 5, malgrat que en l escala de ph la neutralitat sigui el 7. La causa d això és el diòxid de carboni (d origen natural en la seva immensa majoria), que en dissolució amb l aigua de pluja dóna lloc a àcid carbònic i confereix a l aigua un ph de l ordre de 5.6 (Atmospheric chemistry and physics".- John Seinfeld ans Spiros Pandis, John Wiley&Sons,Inc.). Les situacions de pluja al nostre hemisferi són precedides, generalment, per vents del sud-oest a nivells mitjans de la troposfera (cap a o metres). Això fa que els núvols contaminants associats a les grans zones industrials es desplacin cap al nord-est davant dels fronts de pluja. Aquest desplaçament, a més, dóna prou temps perquè tinguin lloc les reaccions necessàries per produir l acidificació. Per això, les zones més afectades per la pluja àcida esta situades al nord-est de les grans fonts de contaminació. Els valors de ph enregistrats a Barcelona entre oscil len entre 3.5 i 7.5 amb un pic freqüència sobre els valors Per altra banda la mitjana global dels anys és de El grau d acidesa de la precipitació enregistrat per les estacions de la XVPCA, no afecta de forma detectable els boscos i no suposa, a hores d ara, cap problema mediambiental. Estat del medi atmosfèric portuari. Octubre