DIAGNOSI. Abril 2014

Transcripción

1 DIAGNOSI Abril 2014 Direcció del Pla: Equip redactor:

2 Introducció Concepte de mobilitat sostenible La mobilitat sostenible, el compromís entre: Eficàcia tècnica Eficiència econòmica Impacte ambiental SERVEI COMODITAT SEGURETAT VIAL EQUITAT SOCIAL COST INDIVIDUAL COST SOCIAL (ACCIDENTALIDAD) SANITARI CONTAMINACIÓ GLOBAL CONTAMINACIÓ LOCAL TRANSF. TERRITORI SALUT La mobilitat sostenible, un punt d equilibri dinàmic

3 Introducció Antecedents i condicionants Pacte per la Mobilitat (1999) Pla d accessibilitat (2002) Pla de Mobilitat Urbana (2003) Pla d Orientació per a Equipaments Comercials (2006) Pla de Polígons Industrials (Can Parellada, Colom II i Santa Margarida) Pacte d Alcaldes i Alcaldesses (2020) Pla de Millora de la Qualitat de l Aire ( ) Pla d Acció d Energia Sostenible (2009) Pla de promoció de la Bicicleta ( ) Pla Local de Seguretat Viària ( ) Referència europea ADVANCE Pla Territorial Metropolità de Barcelona Pla Director de Mobilitat de la regió Metropolitana

4 1. Anàlisi territorial i socioeconòmica 2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat 3. Aspectes transversals 4. Conclusions bàsiques

5 1. Anàlisi territorial i socioeconòmica Terrassa en el context territorial de la mobilitat metropolitana

6 1. Anàlisi territorial i socioeconòmica Població Terrassa ha tingut un increment de la població del 30% entre , motivat per moviments migratoris, entre ells els lligats al mercat de l habitatge.( habitants, 24% de la població del Vallès Occidental i el 4,5% de l RMB) Envelliment proper de les generacions de major natalitat + Major esperança de vida Increment demanda social d accessibilitat i mobilitat guiada o col lectiva 85 i més 80 a a a a a a a a a a a a a a a 14 5 a 9 Menys de 5 Piràmide d'edat de Terrassa. Any 2012 Dones Homes Font: Idescat

7 1. Anàlisi territorial i socioeconòmica Àmbits d anàlisi considerats La Terrassa urbana: Gran potencialitat per als desplaçaments de proximitat 5 KM Es pot arribar al Centre: - Caminant en 35 min. (4km/h) - En bici en 15 min. (10km/h) 5 KM

8 1. Anàlisi territorial i socioeconòmica Població i densitat urbana 6 de les 49 zones superen els 240 hab/ha. Terrassa presenta una compactació de població urbana que la fa molt apte per a implantar o reforçar mesures de transport col lectiu combinat amb modes de transport no motoritzat o a peu. Font: elaboració pròpia partir del padró

9 1. Anàlisi territorial i socioeconòmica Centres d atracció i generació de desplaçaments alumnes totals. En el districte I es concentren el 28% dels alumnes de fins a 16 anys (9.100) i el total d alumnes universitaris (8.000) Cicles Formatius; Formació universitària ; %% 17% Escoles bressol i llars d'infants ; % 17% Infantil ; Batxillerat; % 19% 30% ESO ; Primària ; Font: elaboració pròpia partir dades Aj. Terrassa

10 1. Anàlisi territorial i socioeconòmica Centres d atracció i generació de desplaçaments En la banda sud del municipi es concentra el 73,5% dels treballadors i un 69% de les empreses.

11 1. Anàlisi territorial i socioeconòmica Evolució del repartiment modal La quota del vehicle privat motoritzat experimenta un decrement en detriment dels modes no motoritzats. El transport públic, per la seva part, es manté pràcticament constant respecte els valors del 2006.

12 1. Anàlisi territorial i socioeconòmica Principals destinacions interurbanes La major part de desplaçaments de connexió que es realitzen en un dia feiner amb origen o destinació a Terrassa són: Barcelona (17%) Sabadell (16%) Rubí (9%) Viladecavalls (7%) Matadepera (6%) Viladecavalls 7% Matadepera 6% Sabadell 16% Rubí 9% Barcelona 17% Font: EMQ 2006

13 1. Anàlisi territorial i socioeconòmica 2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat 3. Aspectes transversals 4. Conclusions bàsiques

14 Concepte de xarxes de mobilitat Oferta Demanda

15 Terrassa en el context territorial de la mobilitat metropolitana Els efectes conjunturals de la crisi afecten el conjunt de la mobilitat de Terrassa.

16 La xarxa viària global Oferta La xarxa viària encara presenta una alta proporció de carrers sense una jerarquia d ús clara per als usuaris. Font: Elaboració pròpia indo Aj. terrassa

17 La xarxa viària global Oferta El 82% de la xarxa viària té un pendent igual o inferior al 5% (92,8% un pendent inferior al 8%). Condicions bastant aptes per a caminar o anar en bicicleta. Font: Elaboració pròpia

18 Xarxa de vianants Oferta El 65% de les voreres de la ciutat són accessibles: (amplada lliure superior a 1,50m) Terrassa Centre concentra les més accessibles i a l hora menys accessibles. Amplada lliure Font: Elaboració pròpia

19 Xarxa de vianants Oferta Per barris, la millor accessibilitat es localitza als barris del nord, l entorn del parc de Vallparadís, la zona industrial de l est de l av. del Vallès i els barris de La Maurina i Roc Blanc.

20 Xarxa de vianants Oferta Un 80% de les cruïlles disposa de passos per a vianants a totes les interseccions. El 88,7% dels passos de la xarxa principal són accessibles, un 5,7% són no accessibles i un 5,6% són cruïlles sense pas. Algunes infraestructures generen encara un efecte barrera sobre la mobilitat dels vianants. Font: Elaboració pròpia

21 Xarxa de vianants Demanda La mobilitat a peu s ha incrementat de forma progressiva en els darrers anys a la ciutat de Terrassa. Pg. Vint-i-dos de Juliol Rbla. Egara C. Sant Pere La mobilitat a peu s ha incrementat de forma progressiva en els darrers anys a la ciutat de Terrassa. C. Major Font: Elaboració pròpia

22 Xarxa de bicicletes Oferta Dimensió de la xarxa: En els últims 10 anys la xarxa de bicicletes de Terrassa s ha estès 8,5 vegades. Té 95,1 km d itineraris ciclables: 17,85 km de carrils bici segregats 77,25 km d itineraris de cohabitació amb d altres modes de transport. Font: Elaboració pròpia

23 Xarxa de bicicletes Oferta Cobertura El 66,8% de la població té un itinerari ciclable a menys d 1 minut (*). Es detecten però punts on la xarxa perd connectivitat i, per tant, seguretat i comoditat. Només un 26% dels equipaments disposa d un aparcament per a bicicletes molt proper (a menys de 100 metres). (*) Considerant una velocitat de 2,5 m/s - 9 km/h).

24 Xarxa de bicicletes Oferta Només un 26% dels equipaments disposa d un aparcament per a bicicletes molt proper (a menys de 100 metres).

25 Xarxa de bicicletes Demanda

26 Xarxa de bicicletes Demanda Indisciplina d altres usuaris i serveis públics

27 Xarxa de transport públic Oferta Autobús urbà La xarxa de bus urbà ha millorat progressivament. 13 línies diürnes i 1 línia nocturna. El 98% de la població esta coberta per una parada de bus urbà a menys de 300m. El 100% dels vehicles són accessibles. L edat mitjana es situa entre els 7-8 anys. Totes les línies i vehicles disposen del Sistema d Ajuda a l Explotació (SAE). El 58% de les parades (194) estan senyalitzades mitjançant un pal de parada, mentre que el 42% restant disposen de marquesina (135). 14 parades (4%) disposen de pantalla d informació a l usuari. El 81% de les parades (269) utilitzen el carril de circulació per a realitzar la parada, de les quals el 32% disposa de plataforma per facilitar l accés al vehicle (106). Font: Elaboració pròpia i TEMESA

28 Xarxa de transport públic Autobús urbà L eficàcia del servei, per contra, no es prou atractiva. Hi han variacions de velocitat comercial excessives per manca d una infraestructura adequada per a prioritzar el desplaçament del transport col lectiu. La velocitat mitjana és de 13 Km/h 6,3 Km de carril bus 23 cruïlles semaforitzades amb prioritat per l autobús. Font: TEMESA i Elaboració pròpia

29 Xarxa de transport públic Autobús urbà 12 M passatgers el 2013 (+ 18% respecte 2003) Al 2012 però, es va produir una reducció del 2% per primer cop Evolució Viatgers Les línies que concentren una demanda major són L9, L3, L1 i L8, que en algun cas no correspon a les línies amb més oferta

30 Xarxa de transport públic Xarxa ferroviària El 58% de la població està servida a menys d 1 Km. Estació del Nord Connexió amb 8 línies urbanes Rodalies Renfe Demanda constant entre amb petites fluctuacions durant aquest període. El 25% de la demanda es transfereix a Terrassa Est, inaugurada el Terrassa Rambla Connexió amb 9 línies urbanes Terrassa Est Connexió amb 2 línies urbanes P&R FGC 2,5 milions de sortides anuals l any 2012, un 18% superior al 2003 (increment similar al creixement de la població de la ciutat). Les Fonts Connexió amb L10 P&R

31 Xarxa de transport públic Xarxa ferroviària Malgrat tenir una demanda inferior en nombres absoluts (es localitzen més perifèriques), són les estacions que disposen de P&R les que experimenten un increment superior de viatgers en termes relatius. Índex = 100 a l'any 2003 Índex = 100 a l'any Evolució Població i Viatgers (demanda anual) FGC FGC Terrassa Rambla Població FGC Les Fonts (*) Evolució Població i Viatgers (mitjana dia feiner) Renfe Font: TEMESA Renfe Terrassa Població Renfe Terrassa Est (*)

32 Xarxa de vehicles privats motoritzats Jerarquia funcional 518 Km de xarxa viària urbana Terrassa disposa d una proposta de jerarquització del viari per a vehicles motoritzat d acord amb les directrius assenyalades al Pacte per la Mobilitat l any Km xarxa primària 73 Km xarxa distribuïdora 357 Km xarxa veïnal Distribució Longitud xarxa carrers Xarxa distribuidor a, 14% Xarxa primària, 17% Xarxa vehïnal, 69%

33 Xarxa de vehicles privats motoritzats Us funcional de la xarxa trànsit La jerarquització funcional i les característiques geomètriques i urbanístiques tendeixen a concentrar el gruix de viatges en les vies previstes per a un ús més intensiu de llargs desplaçaments a Terrassa Trànsit canalitzat (veh-km) Xarxa veïnal, 29% Xarxa distribuido ra, 16% Xarxa primaria, 55% 1,7 milions de veh-km (dia laborable)

34 Xarxa de vehicles privats motoritzats Carrers de trànsit pacificat 55 Km carrers de trànsit pacificat Terrassa ha d avançar més en l oferta de zones compartides o de prioritat per a vianants, en especial pel que fa a l àmbit central. 11 Barris zona 30

35 Aparcament OFERTA APARCAMENT EN CALÇADA LLIURE REGULAT (Z. BLAVA) CARREGA/DESCÀRREGA MOTOS Park&Ride Altres FORA CALÇADA APARCAMENT PÚBLICS Abonats Públic CENTRES COMERCIALS SINGULARS APARCAMENTS PRIVATS

36 Oferta calçada Oferta aparcament 2013 % Lliure (no regulat) % Zona blava % Càrrega i descàrrega % Motos % P&R (Terrassa Est i FGC Les Fonts) 654 1% Altres 845 2% TOTAL % ZB 5% CD 3% Motos 4% P&R 1% Altres 2% Lliure 85% Font: Elaboració pròpia

37 Aparcament APARCAMENT LLIURE Grau ocupació prop 100% Places sense rotació 36% índex de rotació 2-2,6 veh/plaça Durada mitjana d'us 5 hores. La indisciplina 17% Analitzades 867 places no regulades ZONA BLAVA Ocupació (*) 74% Ocup il legal (indisciplina) 15% Índex de rotació (veh/plaça) 4,6 Durada mitjana d'ús (min) Dades estudi 2011 Torrent d en Per Parres Sant Pere Vallparadís Pi i Maragall Crta. de Montcada (s. XX)

38 Aparcament Zona blava Malgrat mantenir-se l any 2011 l ocupació legal de les places de zona blava respecte els valors del 2003, en termes globals, es redueix la rotació de les places i s incrementen les durades d estacionament. Índex de rotació: variació Matí Tarda Durada mitjana dels estacionaments (min): variació ,3 2, ,8 3, ,0 2,0 4,0 6,0 8, Dades de demanda del 2011

39 Aparcament CÀRREGA / DESCÀRREGA Grau ocupació (total) 22% 62% Ocup vehic no autoritzats (*) 31% 20% índex de rotació (autoritzats) 6,8 Durada mitjana d'us (autoritz) 43 min. Superen 30 min estc. 47% 50% Indisciplina 68,9% 68,3% No existeix un mecanisme eficaç de control de la utilització de l oferta CiD. El 68% dels vehicles que estacionen en les places CiD infringeixen la normativa, ja sigui per excedir la durada màxima permesa o perquè no són vehicles autoritzats per estacionar-hi. 143 places analitzades

40 Aparcament APARCAMENT PÚBLIC (FORA CALÇADA) 2012 Num. Aparcaments 50 Núm. places Aparcaments oferta abonats 18 Núm places 4372 Ocupació abonaments Recessió Ocupació rotació Recessió Lliure 15% Sense rotació 4% Rotació 34% Centre Comercial 47%

41 Aparcament Aparcaments públics de rotació La demanda de rotació experimenta una recessió generalitzada pel conjunt de l aparcament. Nre. vehicles rotació pro omig diari Font: Egarvia

42 Aparcament Aparcaments privats Balanç Oferta-Demanda potencial (places) En general l oferta global d aparcament residencial està equilibrada per als residents. Turismes censats: Places aparcament: Calçada Guals (privat) No es compta l aparcament públic abonats. Resultat avaluat dels 31 barris residencials més compactes.

43 Aparcament Aparcaments privats Balanç Oferta-Demanda potencial (places) En general, l oferta global d aparcament residencial està coberta. Hi ha 3 zones amb dèficit local, però oferta suficient de zones adjacents.

44 1. Anàlisi territorial i socioeconòmica 2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat 3. Aspectes transversals 4. Conclusions bàsiques

45 3. Aspectes transversals Seguretat viària El vianant continua essent el més vulnerable en quant a accidents greus. El 17% dels accidents correspon a atropellaments, però a més representen el 40% dels ferits greus o mortals del total d accidents. 9 dels 10 punts de major accidentalitat de Terrassa són rotondes. Contaminació acústica i ambiental El 8,3% de la població viu en vials amb un nivell sonor diürn superior a 65 db(a) i a la nit gairebé el 15% de la població amb un nivell sonor superior a 55 db(a). Segons el Pla de Qualitat de l Aire de Terrassa (en fase d elaboració), el 76,27% de les emissions de NO2 i el 80,44% de les emissions de PM10 que es generen dins del terme municipal de Terrassa, estan relacionades amb el trànsit rodat.

46 1. Anàlisi territorial i socioeconòmica 2. Anàlisi de les xarxes de mobilitat 3. Aspectes transversals 4. Conclusions bàsiques

47 4. Conclusions bàsiques i valoración Conclusions de la Diagnosi 1 Terrassa te unes condicions naturals (dimensions, densitat de població urbana, pendent viari) que resulta molt favorable per a insistir en el canvi cap a modes de mobilitat de proximitat. Les distàncies són curtes i faciliten el anar a peu o en bici. 2 Terrassa mostra una tendència sostinguda de transformació cap a modes més aptes per als desplaçaments de curt recorregut (inferiors a 3 km). 3 Els estàndards de qualitat de les xarxes de mobilitat per a vianants i bicicletes presenta un desplegament que comença a abastar el conjunt de Terrassa, però resulta a voltes irregular, de tal manera que encara no permet en molts punts itineraris còmodes, continus i prou segurs.

48 4. Conclusions bàsiques i valoración Conclusions de la Diagnosi 4 El previsible envelliment proper de la població provocarà un increment demanda social d accessibilitat i mobilitat guiada o col lectiva. 5 Terrassa presenta una compactació de població urbana que la fa molt apte per a implantar o reforçar mesures de transport col lectiu combinat amb modes de transport no motoritzat o a peu. L eficàcia del transport públic, per contra, no es prou atractiva. Hi han variacions de velocitat comercial excessives per manca d una infraestructura adequada per a prioritzar el desplaçament del transport col lectiu. 6 En general, l oferta global d aparcament residencial està coberta. Hi ha 3 zones amb dèficit local, però oferta suficient de zones adjacents.

49 4. Conclusions bàsiques i propostes inicials Valoració de l equip Redactor 1 Terrassa ha realitzat a partir del PMU 2003 un esforç considerable envers una millora de la qualitat de vida urbana de la mobilitat dels seus residents. 2 Cal insistir en la transformació de la xarxa viària per tal de promoure més els usos menys contaminants i més saludables. 3 Cal però un major esforç en aconseguir xarxes (de vianants, bicicletes, de bus) més comprensibles, segures i còmodes per atreure usuaris quotidians.

50 4. Conclusions bàsiques i propostes inicials Valoració de l equip Redactor 4 El transport Públic ha de ser més eficaç respecte al vehicle privat, per tal d atreure usuaris no captius. 5 Una ordenança municipal més integrada, mantenir campanyes d educació, formació o promoció, complementarà la transformació del canvi d hàbits. 6 Una informació mantinguda i coordinada entre departaments de l Ajuntament, combinada amb sistemes Smart per als usuaris poden suposar eines molt potents per a facilitar la gestió diària i alhora aportar un al nivell de servei als ciutadans.

51 Gràcies per la vostra atenció