GLIOBLASTOMA. 26 Novembre 2014



Documentos relacionados
CONSIDERACIONES CLINICAS DE MGMT

Presentado por Karla Franco Residente de Radioterapia Oncológica Fundación Marie Curie

DISCUSIÓN CASO GLIOBLASTOMA. Félix Muñoz Boza Residente oncología médica H.Sant Joan de Reus

PROTOCOLO 2011 DE TRATAMIENTO CON BEVACIZUMAB EN PACIENTES CON GLIOMA DE ALTO GRADO TRAS PROGRESIÓN A RADIOTERAPIA Y TEMOZOLOMIDA

GUIAS GEINO 2012 ASTROCITOMAS ANAPLASICOS ALGORITMO 1º LÍNEA RT ; GR-A) POSIBLE IK 701 QT ; GR-A) RM

Papel de la Radioterapia en la enfermedad diseminada

GLIOBLASTOMA TERAPIA ANTIANGIOGÉNICA. PERCEPCIÓN O REALIDAD.

Asco Educational Book 2013

GUÍA GEINO DE MANEJO DE LOS GLIOMAS DE ALTO GRADO

TRATAMIENTO GLIOBLASTOMA RECURRENTE. Mª Angeles Vaz Salgado Servicio Oncología Médica Hospital Universitario Ramón y Cajal

Manejo terapéutico (sistémico) del glioblastoma. María Martínez García Oncología Médica Hospital del Mar 29 Abril 2015

AVANCES EN EL MANEJO DEL GLIOBLASTOMA MULTIFORME EVALUACIÓN DE LA RESPUESTA

QUIMIOTERAPIA NEODYUVANTE EN LOS TUMORES DE CARDIAS. Dr. Carlos Garzón Hernández Centro de Oncología IMOncology Arturo Soria 20/11/2015

POSIBLE. Máxima Resección. NO POSIBLE Biopsia estereotáxica Resección subtotal. Radioterapia (N-Ia;GR-A) Quimioterapia (N-Ib;GR-A) IK 70 1.

QUIMIOTERAPIA ORAL Temozolomida

QUÈ PASSA AMB LA RDT DE CADENES GANGLIONARS. Dra. Arancha Eraso Servei d Oncologia Radioteràpia

CRITERIOS DE RESECABILIDAD EN CANCER DUCTAL DEL PANCREAS ESTADO ACTUAL DE LA NEOADYUVANCIA

7. Cáncer de próstata en progresión

Tomografía por Emisión de Positrones (PET-CT)

Avastin aprobado en Japón para el tratamiento del tipo más agresivo de tumor cerebral

TUMOR CEREBRAL 15 CUESTIONES LAS MÁS FRECUENTES. Dr. Pedro Pérez Segura Servicio de Oncología Médica Hospital Clínico San Carlos.

La FDA autoriza Avastin de Roche en combinación con quimioterapia para tratar a mujeres con cáncer de ovario recidivante resistente al platino

Comunicado de prensa. Basilea, 17 de noviembre de 2012

Papel de la RT holocraneal en el tratamiento de la metástasis cerebral (1-3). Marisa Chust, FIVO 2010.

Tumores Cerebrales. XXVII Curso Avanzado de Oncología Médica San Lorenzo de El Escorial Junio 2015

Contents available at PubMed Gac Med Mex. 2015;151:

Comunicado de prensa. Basilea, 27 de febrero de 2015

Cáncer de Páncreas: QT adyuvante. Marta Martin-Richard Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Barcelona

Tumores Cerebrales. XXVI Curso Avanzado de Oncología Médica San Lorenzo de El Escorial Junio 2014

UTILIDAD DE LA RADIOTERAPIA EN EL CÁNCER DE OVARIO

TRATAMIENTO MULTIDISCIPLINAR DE LA NEOPLASIA DE VEJIGA. LINA MARCELA ARBELÁEZ Residente Oncología Radioterápica Hospital Vall d Hebron

Análisis de costo-efectividad de la radioterapia sola, del protocolo Stupp y del protocolo Stupp más bevacizumab para pacientes con reciente

AinhoaSánchez. nchez. Servicio de Cirugía a General HUSL

Metástasis SNC papel tratamiento sistémico. Dra Ana Arance Hospital Clínic Barcelona

ESCLEROSIS MÚLTIPLE EN LA INFANCIA. TAMARA CASTILLO TRIVIÑO Unidad de Esclerosis Múltiple Hospital Donostia 1 de Diciembre 2010

ASTROCITOMAS ANAPLASICOS GUIAS GEINO Dr. Manuel Benavides Grupo GEINO Hospital Universitario Regional y Virgen de la Victoria, Málaga

Tumores Cerebrales. XXVII Curso Avanzado de Oncología Médica San Lorenzo de El Escorial. Junio 2016

Tomografía por emisión de positrones y tomografía computada (PET/CT) en carcinoma de pulmón

Unidad de Mama Hospital La Milagrosa

Situación actual y tendencias en el Tratamiento médico del Cáncer de Mama

Experiencia con Vinorelbina Oral en el tratamiento del CPNM con histología no escamoso. Dr. Javier de Castro

Criterios de respuesta de los tumores cerebrales

Libro de Comunicaciones

Reconstrucción inmediata en pacientes que requieren radioterapia postmastectomía En contra: Fernando Hernanz

Prometedora terapia para uno de los tumores malignos más agresivos en la mujer

TOMOGRAFÍA POR EMISIÓN DE POSITRONES (PET): METÁSTASIS CEREBRALES

Aumento de supervivencia en cáncer de colon metastásico. Importancia del abordaje multidisciplinar. S. Oncología Médica 6 marzo 2014

Sexualidad y SIDA. José A. Muñoz-Moreno. Fundació Lluita contra la SIDA Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Badalona (Barcelona)

Tratamiento de la Carcinomatosis Peritoneal de origen Colorrectal. Punto de vista del Oncólogo.

METÁSTASIS CEREBRALES. Dr. Pedro Pérez Segura Oncología Médica HCSC - Madrid

INDICACIONES DE FÁRMACOS ANTIANGIOGÉNICOS EN GLIOBLASTOMA. María Martínez García Oncología Médica Hospital del Mar 21 Enero 2014

Tractament local en càncer de mama metastàsic: Controvèrsies. A FAVOR: Dr. Luis Fernández-Morales

AMERICAN BRAIN TUMOR ASSOCIATION. Oligodendroglioma y Oligoastrocitoma

NEUROFISIOLOGÍA EN LOS TRASTORNOS DEL DESARROLLO. Dr. Nelson Cuéllar Ramos Hospital Ramón y Cajal 2012.

AVANCES EN EL TRATAMIENTO SISTÉMICO DE LOS TUMORES DEL SISTEMA NERVIOSO CENTRAL

Tratamiento quirúrgico NSCLC, M1 III Congreso Nacional SEOQ. Alicante 3-4 Octubre 2013.

CONTRA EL CÁNCER, INVESTIGACIÓN

Caso clínico. Actualización en el tratamiento de las Metástasis Cerebrales SOCIEDAD CATALANO BALEAR DE ONCOLOGÍA

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

Nuevas drogas en Gliomas más allá de la Temozolamida. Córdoba 2010

La aparición de un tumor intracraneal provoca la disminución de itras estructura y produce compresiones y aumento de la PIC

CASO CLÍNICO 17 PACIENTE CON CÁNCER DE MAMA Y METÁSTASIS CEREBRAL ÚNICA

Huntexil como tratamiento de los síntomas de la enfermedad de Huntington: Y ahora qué?

CONTROVERSIAS EN EL MANEJO DEL CÁNCER DE RECTO CON METÁSTASIS HEPÁTICAS.

TIENE LA RADIOTERAPIA ALGUN PAPEL EN EL CANCER RENAL? Dra. Amaya Sola Galarza. Adjunto Oncología RT. Complejo Hospitalario de Navarra.

Pocket Guideline ANTÍGENO PROSTÁTICO ESPECÍFICO (PSA) nº 2 - mayo 2012

Cáncer de Colon. Un enemigo silencioso. El cáncer de colon es prevenible, tratable y curable.

II Jornada de la XaROH del programa Beveu Menys 15 juny 2011

Dra. Andrea Lagos V. Becada de Obstetricia y Ginecología Unidad Oncología Ginecológica Hospital Dr. Luis Tisné B

Curso de Dermatología Patología vulvar : Actualización Secretaria: Prof. Dra. Viviana Parra

Guía del paciente. Braquiterapia: El mejor modo de tratar el cáncer. Porque la vida es para vivirla

Papel de la HIPEC en el Tratamiento de Cáncer de Ovario

RESUMEN PROTOCOLO DE ENSAYO CLÍNICO

PAPEL DE CETUXIMAB EN EL TRATAMIENTO DE 1ª LÍNEA DE CECC RECURRENTE Y METASTÁSICO. Pedro Pérez Segura Oncología Médica - HCSC

Día Mundial de la lucha contra el Cáncer de Mama 2012

Diagnóstico por imagen en patología mamaria Dr. Alfonso Vega Sección de Diagnóstico por Imagen de Mama Hospital Universitario Marqués de Valdecilla

INFORMA. Revisión: ALZHEIMER e Incontinencia Urinaria. Dr. Francisco José Brenes Bermúdez

TNM del càncer de pròstata: Visió de l Oncòleg Radioteràpic. F. Casas

TRASTORNOS ESPECÍFICOS DEL LENGUAJE DRA. MARCIA LÓPEZ BETANCOURT

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

El paciente frente al tratamiento del cáncer

Importancia de la investigación clínica EN ONCOLOGÍA. ONCOvida. oncovida_20.indd 1 10/10/11 12:53

Por lo general, la vía de diseminación metastásica hacia el cerebro es hemática, aunque también puede haber implantación por extensión local.

Impacto en la recidiva cutánea regional. Utilidad en estadificación inicial en pacientes con BSGC+

La buena actuación farmacéutica es, sin embargo, de suma importancia en todos los casos. La educación sanitaria proveerá a la familia del paciente, o

TRATAMIENTO RADICAL CON RADIOTERAPIA. J. Enrique Castro Gómez Oncología radioterápica CHOurense

Guías GEINO 2011 Algoritmo ante la sospecha de Glioma Maligno

Proyecto: Taller de apoyo emocional para las mujeres con diagnóstico de cáncer de mama

Concepto actual del uso de radiaciones ionizantes durante el embarazo

EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA

ONCOLOGÍA/ El III Simposio del Grupo Español Multidisciplinar de Cáncer del Aparato Digestivo (Gemcad) reivindica avanzar de forma global

S hereta el càncer de mama?

PROLACTINA Discusión de Trabajos. Lic. GUILLERMINA M. LUQUE LAB. DE REGULACIÓN HIPOFISARIA. IBYME-CONICET

Comunicado de prensa. Basilea, 18 de mayo de 2011

4.2. Descripción de los Estudios Incluidos...15

6 GIST. Tumores del estroma gastrointestinal. ONCOvida

TABLA No 01. TASA DE MORTALIDAD PERU POR DPTOS 1992 TASA x 100,00 MUJERES 15 AÑOS

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

Sabías que. el 95% de los casos de cáncer de mama pueden ser curados, siempre y cuando la enfermedad sea detectada en estadíos tempranos.

Transcripción:

GLIOBLASTOMA 26 Novembre 2014

Diagnòstic del GBM POSITIVA SIMPTOMS NEUROLÓGICS TAC CERCA TM PRIMARI NEGATIVA LESIO CEREBRAL SOSPITA M1 COMITÈ 3 RMN CEREBRAL UNO SOSPITA TM PRIMARI AVALUACIO QUIRÚRGICA RESULTAT AP TRACTAMENT DEFINITIU POST IQ

Suport: corticoides Corticoides: Dosi mínima sempre (si es possible mai) Només per revertir símptomes (si no reverteixen stop) Al final de la vida només aconsegueixen millories curtes però produeixen gran trastorn físic i possibilitats de complicacions

Suport: anticomicials/antidepressius Anticomicials: Només en el per-operatori Retirem a la setmana si no crisi Si crisis- indefinits Triar fàrmacs no inductors /inhibidors dubtes Molts n acaben necessitant Antidepressius: 38% depressió no tractada (estructural?) Anticoagulació: Heparines en immobilitats

3. Protocol de tractament Glioblastoma 1 era línia Edat 70a Kps 70% MMS 20 RADIOTERAPIA 60Gy +Temozolomida 75mg/m2/d x 42-49 d, Temozolomida adyuvant x 6 cicles si resecció, 12 cicles si biòpsia GBM Edat 70a Kps 60% MMS 20 RADIOTERAPIA 40Gy HIPERFRACCIONADA Temozolomida 75mg/m2/d x 21 d, Temozolomida a dyuvant x 6 cicles si resecció, 12 cicles si biòpsia Edat 75a Kps 60% MMS 20 MGMT - MGMT + RADIOTERAPIA 40Gy TEMOZOLOMIDA

% 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Milloria en supervivencia sense afectar qualitat de vida 0 6 12 18 24 30 36 42 O N Number of patients at risk : 261 286 240 144 59 23 2 0 219 287 246 174 109 57 27 4 R Stupp, et al. Proc ASCO 2004; abs #2. Carme Balaña ICO Germans Trias i Pujol 56% rescat amb TMZ RT TMZ/RT Median OS, mo: 12.1 14.6 2-yr survival: 10% 26% HR [95% C.I.]: 0.63 [0.52-0.75] p <0.0001 RT TMZ/RT (months) RT TMZ/RT

Resultats del tractament del glioblastoma CLASE RPA TRATAMIENTO % SUP 2años % SUP 5años mediana III Edad <50, PS 0-1 RT 20,5 6,8 14,8 RT+TMZ 40.5 28 18,7 IV Edad<50, PS 2 Edad 50, MMS 27 y resección RT 11,3 1,6 13,3 RT+TMZ 29,1 8,9 16,6 V Edad 50, MMS<27, y solo biopsia RT 6,3 0 9,1 RT+TMZ 18,2 3,4 10,7 TODOS RT 10,9 1,9 12,1 RT+TMZ 27,2 9,8 14,6 8

RESULTADOS TTO GB SEGÚN ESTADO MGMT El estado de MGMT impacta sobre los resultados ESTADO TRATAMIENTO 2 años 5 años P MGMT Metilado RT 23,9 5,2 0,04 RT+TMZ 48,9 13,8 No metilado RT 1,9 0 0,035 RT+TMZ 14,8 8,3 Carme Balaña ICO Germans Trias i Pujol

En aquí comença el problema PSEUDOPROGRESSIO

CONTROVESIAS en la EVALUACIÓN RADIOLÓGICA del GLIOBLASTOMA. Factores radiológicos de pronóstico. CRONOLOGÍA DE LA EVALUACIÓN RADIOLÓGICA. - PRIMER ESTUDIO. LO MÁS CERCA POSIBLE DE LA CIR. O TTO. - CONTROL POSOPERATORIO INMEDIATO. 24-72H (captaciones >92H) -VALORACIÓN DEL GRADO DE EXTIRPACIÓN. VALOR PRONÓSTICO. -DETECTAR EVENTUALES LESIONES ISQUÉMICAS QUE PUEDEN CAPTAR LARGO TIEMPO Y SER CONFUNDIDAS CON CAPTACIÓN TUMORAL. - CONTROL POS RADIOTERAPIA (QT/RT). NO ANTES DE 4 SEMANAS. DETECCIÓN DE EVENTUAL PSEUDOPROGRESIÓN. - CONTROLES EVOLUTIVOS. CADA 2,3 Ó 4 MESES? Cortesia: Dr Jaume Capellades 11

Progresión libre de enfermedad Estudio pivotal Tiempo PFS (%) % que ha progresado 6m 53.9 (48.1-59.6) 46.1 (51.9-40.4) Mediana:6.9 (5.8 8.2 ) 12m 26.9 (21.8-32.1) 73.1 (78.2-67.9) 18m 18.4 (13.9-22.9) 81.6 (86.1-77.1) 24m 10.7 (7-14.3) 89.3 (100-85.7) La mediana en el estudio RTOG 0525/EORTC25052-22053: 7.5 meses Stupp et al. 2005, Gilbert et al, ASCO 2011

PSEUDOPROGRESIÓN. Aumento de tamaño de la captación de contraste tras la QT/RT con posterior reducción/desaparición -. sin cambio en el tratamiento. Máxima - incidencia < 12 semanas posradioterapia. - Frecuencia variable. Aprox. 30%.. Diagnóstico: RM perfusión?, RM difusión?, Espectroscopia?, PET?, biopsia? Retirada de TEMOZOLOMIDA ADYUVANTE- Retirada del tratamiento efectivo 13

Pseudoprogresion mayor supervivencia? Empeoro neurológico a veces evidente DXM+Manitol Recuperación de la lesion neurológica + empeoro clínico lento (6-7meses) Pseudoprogresión Los demás p Progresión precoz MGMT+ PsP: 91,3% MGMT- 59% P real CONTINUAR TEMOZOLOMIDA ADYUVANTE AL MENOS 3 MESES

19-11-03 POST-OP 03-03-04 POST-RT 29-10-04 CONTROL

Glioblastoma recaiguda ELS PROBLEMES DE LA INTERPRETACIÓ D IMATGE

Glioblastoma recaiguda RE-RDT no Tractament segona línia TRACTAMENT SISTÈMIC UNO Comite Cirurgia? RE-RDT si UNO Tractament co-adjuvant T SISTEMIC

Alternativas terapeùticas Cirugia/ re-irradiación Nitrosoureas, Temozolomida Bevacizumab &

Tratamiento local indicado AREA NO ELOCUENTE PROGRESIÓN EN MARGEN CIRUGIA DE RESCATE +/- GLIADEL? RE-IRRADIACIÓN?

Cirugía en recurrencia 34 p Park et al 2010.

Re-irradiación a la recurrencia KPS>60% 40mm PFS 6m tras cirugía Irradiación fraccionada esterotáctica (30-36Gy) Dhermain et al. 2004

Indicación de tratamiento sistémico NO TRATAMIENTO LOCAL CRECIMIENTO MULTICÉNTRICO RECIDIVA ANTES DE 6 MESES POST- CIRUGÍA? NO TRATAMIENTO LOCAL: MULTIFOCALIDAD NO TRATAMIENTO LOCAL: LESIÓN NO RESECABLE POR ELOCUENCIA

Alternatives quimioterapia Carmustina: estandard comparatiu estudis EORTC: PFS 6m 19-25% Sup aprox 7-8mesos Mai desbancada per altres fàrmacs Fotemustina: PFS 6m 21-48%, estudis italians. Sup 9-12mesos (pocs pacients estudiats) Reinducció temozolomida: PFS 19-33%, Sup 7-10mesos

Bevacizumab Antiangiogènic: VEGF expresat +++ a gliomes i augmenta amb el grau de malignitat Alt porcentatge de respostes inicials

Apartado 1 Texto Bullet Estudio Pivotal

Estudio BRAIN: Revisión respuestas y SLP6m

Supervivencia estudio BRAIN Apartado 1 Texto Bullet

Experiencia compartida Author n Study Treatme nt OS, months (95% CI) 6m-OS, % (95% CI) PFS, months (95% CI) 6m-PFS, % (95% CI) RR, % (95% CI) Stark-Vance[14] 11 Retrospective Bev 5 + CPT Norden[15] 33 Retrospective Bev 10 + CT Vrendenburgh 23 Phase II Bev10 + CPT [16] Friedman [11] 82 Phase II Bev10 + CPT 9 NR NR 30 42 NR 65 4 42 34 9.6 (8.1-13.9) 8.7 (7.8-10.9) 72 (58-89) 5.5 (4.1-8.3) NR 5.6 (4.4-6.2) 30 (16-57) 30 (16-57) 61 (39-74) 37.8 (26.5-50.8) 82 Phase II Beva 10 9.2 (8.2-11.8) NR 4.2 (2.9-5.8) 50.3 (36.8-63.9) 28.2 (18.5-40.3) Kreisl [12] 48 Phase II Beva 10 7.2 (5.2-13.5) 57 (44-75) 4 (3 6.5) 29 (18-48) 35 (10.9-31-3) Gil [20] 92 Retrospective Bev10 + CPT 8.8 (7-10.6) 66 (55.5-76) 5.1 (4.4-5.9) 42 (32-52 56 (44.7-67) Zuniga [21] 37 Retrospective Bev10 + CPT 11.5 (8.3-15.6) 78 (60.8-88.4) 7.6 (4.8-10.5) 64 (45.7-77.1) 67.5 NR Poulsen [22] 52 Retrospective Bev10 + CPT 6.9 (3.9-9.1) NR 5 (4-7) 40 (16-67) 30 (14-57) Nghiemphu [23] 44 Retrospective Bev10 + CPT 9 NR 4.2 41 NR

El segon gran problema Valoració de la resposta

Pseudo respuesta Respuesta radiológica: disminución de la captación de contraste. A pesar de la disminución de la captación de contraste el tumor sigue creciendo con un componente no captante.. - Característica del tratamiento con antiangiogénicos Ha modificado los criterios de respuesta 37

de Norden y col. Neurology 2008

Efecto antiedema: esteroides Friedman, H. S. et al. J Clin Oncol

Caída de Bevacizumab en los 2 estudios de primera línea

Primera evidència d eficàcia Estudi BELOB 148 pacients randomitzats a Bev/Bev+2 dosi de CCNU: SUP 9m millor pel braç combinat (59%) vs 43%CCNU sol vs 38% BEV sol Respostes: 5% CCNU, 38% BEV i 34& braç combinat. A CONFIRMAR EN UN ESTUDI EN CURS FASE III DE LA EORTC Taal 2014

Qualitat de Vida/estudis Important conèixer problemes s en els pacients i cuidadors. Difícil interpretació: caiguda en els paràmetres A causa del tractament o la recaiguda?. Important nombre de "dades perdudes". Els pacients no completen qüestionaris per Problemes clínics? Empitjorament neurològic? No colaboran? Motius socioculturals L estat neuro-cognitiu bàsic l avaluem amb el MMS que no és una escala per tumors cerebrals, però és ràpida i té valor pronòstic.

Funciones cerebrales SUPERIORES BÁSICAS Lenguaje Memoria Orientación Atención Función ejecutora Sensorial Perceptiva Motora Autonómica FUNCIÓN COGNITIVA

Déficit cognitivo en pacientes con tumores cerebrales: Tumor Distress psicológico Epilepsia Progresión Gliomatosis Alteraciones metabólicas Cirugía RADIO Antiepilépticos QUIMIO DXM Taphoorn and Klein. Lancet Neurology 2004; 3.

Pal.liació suport als tumors cerebrals Dades limitades Alta freqüència de sìmptomes neurológics Molt diferents a la població amb càncer en general Molt diferents als del càncer de pulmó. 52% de pacients considerats incompetents pels seus metges al final de la vida. Augmenta al 85% a la darrera setmana. Incapaços de participar a la presa de decisions del final de la vida. Es recomana afrontar el problema de forma precoç

Quan incorporar el suport en aquests pacients?

La meva experiència Manca de informació sobre aquesta evolució: Manca d adequació a la situació/ canvis conductuals: Estafes Desnonaments Problemes econòmics Impacte familiar+++ El pacient no pot venir sol a la consulta No pot conduir No s orienta del tot El cuidador ha de deixar de treballar: no el pot deixar sol El pacient no pot deixar arreglades les coses El deterior neurològic progressiu és impactant per la familia. La familia és en aquesta malaltia la que pateix més.