Pràctica sobre els estils artístics de la pintura contemporània

Documentos relacionados
La abstracción: Kandinsky, Malevitx i Mondrian. Prof. Francisca Lladó UOM Curs: 2010/2011

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

Se n va anar a París ( ) per pintar, on conegué P.Gauguin, E.Bernard i alguns impressionistes.. Inadaptat i fracassat en tots els

ACTIVITAT 2: ANÀLISI DELS ELEMENTS FORMALS D'UNA PINTURA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions.

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

La Terra, el planeta on vivim

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

Quadre coberta. Capvespre a Venecia Oli sobre tela - 80 x 80 cm. Fotografies C. Trullols. Disseny Arturo Meler. Impressió System B C N

Busquem la clau!

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

LA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3)

Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.

Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

ESFORÇOS I ESTRUCTURES

ACTIVITAT(2:(ÀLISI(FROMAL(D UNA(ESCULTURA(

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

L ENTRENAMENT ESPORTIU

La Lluna, el nostre satèl lit

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.

Tema 5: Els ecosistemes

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

LES VARIETATS LINGÜÍSTIQUES

DIBUIX TÈCNICT UNITAT 2: 1r ESO. Josep Lluis Serrano Set 2011

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?

Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:

TEORIA I QÜESTIONARIS

Imatge digital 4t d ESO

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:

ADREÇADES A ESCOLES BRESSOL I EDUCACIÓ INFANTIL

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

SÈRIE 3 PAAU LOGSE JUNY 1998 DIBUIX ARTÍSTIC OPCIÓ A. Ceci n'est pas une pipe

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

Tema 5: El sistema solar i l univers

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

AFOBOI - Agrupació Fotogràfica de Sant Boi Centre d Art Can Castells Carrer Lluis Castells, Sant Boi de Llobregat

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

Cicle Inicial Nivells 1r. i 2n. Suports

EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que. envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

El Modernisme va rebre a cada país un nom

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

Com participar en un fòrum

La visió de l'univers a través de la història

Presentacions. multimèdia

Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

Figura 5: representació de les diferents maneres de mirar el món i de representar el mapa mundi.

ESCOLA DE FAMÍLIA 4.COM FOMENTAR LA COMUNICACIÓ PARES-FILLS? DR. JORDI SASOT UNITAT DE PAIDOPSIQUIATRIA 4.1. ESCOLA DE FAMÍLIA

JAN VEERMER. Biografia i galeria de cuadres

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:

DEPARTAMENT DE DIBUIX. IMATGE I EXPRESSIÓ 3r ESO. FEINES D'ESTIU. ACTIVITAT Nº1

UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS

Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

Tema 1: TRIGONOMETRIA

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

Impressions. Creació d una obra d art a partir de les característiques

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però

Socio: es refereix al fet social, a la societat, a quines normes, idees interaccions es donen en els grups socials.

GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats

Física i Química 4t ESO B i C. Curs

PROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.

EL CAMP B i la regla de la mà dreta

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

Persones. El primer pla horitzontal de la quadrícula que utilitzaven els pintors del Renaixement representava. reportatge fotogràfic

EXERCICI 6 PICASA PICASA.

EL PARC GÜELL Història del Parc Güell

Projecte: La Prehistòria

U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE. Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització:

El llenguatge HTML (Descripció i etiquetes) L etiqueta <table> (Creació de taules) Exemple complet de codi HTML... 5

Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar. -- Villarroel 237

FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2

Transcripción:

Pràctica sobre els estils artístics de la pintura contemporània Enterrament a Ornans - Courbet Estil: Realisme, França, 1850. Característiques: Aquesta corrent pretenia plasmar la realitat de la forma més realista i objectiva possible ja que aquests rebutjaven la realitat i la plasmaven tal i com era per tal de fer-nos veure que la rebutjaven. En el realisme tractaven aquelles temes quotidians que reflectien la seva societat, els problemes que va portar la industrialització i sobretot en la pintura. Característiques pintura: No hi havia temes millors ni pitjors, i inclús molts artistes pintaven obres de temes vulgars o prohibits i mostraven el treballador com a nou heroi. Els pintors feien un ús minuciós de la descripció ja sigui en els personatges o els paisatges i especialment en la pintura, no intentaven embellir la realitat, sinó que buscaven la bellesa de cada ésser. La tècnica més utilitzada era l oli. Courbet va ser el màxim representant del realisme i va reivindicar la representació d allò que tenim davant dels ulls, deixant de banda la idealització del romanticisme. Relació: podem observar-hi una situació comú, en aquest cas un enterrament, un tema considerat vulgar per l època en la que estava, i això va portar moltes crítiques. Corbet no va idealitzar-lo per a fer-lo més bonic, sinó que el va pintar tal i com era en la realitat, amb la seva atmosfera carregada de tristesa. L obra és molt acurada a la realitat i podem observar-hi molts detalls. A més a més és una pintura a l oli. Pàgina 1

La llibertat guiant al poble - Delacroix Estil: Romanticisme, Alemanya s. XVIII Característiques: rebutja l ordre, el materialisme burgés i la industrialització. Valora els sentiments i la passió per damunt de la raó, reivindica l individualisme, els sentiments i la imaginació. S identifica amb els processos revolucionaris i els moviments nacionalistes de l època. A més a més té gust per tot allò exòtic i llunyà. Característiques pintura: La pintura del romanticisme es caracteritza pel predomini del color per damunt la línia, les pinzellades lliures, ràpides i pastoses. S utilitzava la llum per a accentuar el cromatisme i les composicions eren dinàmiques i dramàtiques. Els pintors li donaven culte al paisatge i l utilitzaven per a projectar-hi l estat d'ànim. Els temes mostren interès pels fets històrics contemporanis, heroics, catastròfics o polítics. Relació: En l obra podem observar-hi com l orde és rebutjat deixant un caos catastròfic. El tema de l obra és revolucionari ja que fa referència a les jornades revolucionàries de París de 1830, i simbolitza el sentiment de llibertat. En aquesta obra el color també predomina a la línia, ja que a partir dels contrastos en la pintura forma els cossos i la pintura en si mateixa. La composició també segueix el dinamisme del romanticisme, ja que hi predominen les línies horitzontals i les figures s emmarquen dins d unes piràmides. Pàgina 2

Le déjeuner sur l herbe (el dinar campestre) - Manet Estil: Característic de l autor. Es podria identificar com a Realisme- Impressionisme. No podem situar a l autor en cap estil en concret, ja que hi ha trets característics de l impressionisme i d altres que s allunyen d ell. Característiques pintura: L impressionisme recull les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens, ja que volien mostrar la sensació de rapidesa i moviment. Aquest estil es basa en la pintura. Els pintors utilitzaven la teoria dels colors, és a dir, formaven els colors secundaris directament al quadre, i l espectador podia observar el resultat, però també algun que altre rastre dels colors primaris. Intentaven plasmar la llum i els seus efectes tan en els paisatges com els moments de la vida. Les pinzellades eren soltes i juxtaposades per tal d aconseguir una sensació òptica des de la distància, el dibuix es componia a base de taques. Els acabats eren imperfectes i no eren dibuixos de línia. Els pintors sortien de l estudi per tal d anar a pintar a l aire lliure. Les composicions són espontànies i les obres no tenen carrega política ni social. Relació: El dinar campestre es relacionat amb l impressionisme ja que la llum de l obra té molta importància, com la majoria d obres impressionistes, l obra capta un moment precís tal com ho veu un ull humà. Observem que hi ha pinzellades breus i soltes tan en la roba com en el fons. El volum es forma a partir del color i els contorns es fonen en la pintura. Manet no va utilitzar la llei dels contrastos cromàtics. Tampoc utilitza la pinzellada juxtaposada i utilitza el color negre malgrat que els impressionistes no. Utilitza el detall i la descripció del realisme. Pàgina 3

Estil: Impressionisme, París 1860. Sol ixent - Monet Característiques pintura: L impressionisme és un moviment pictòric que recull les impressions fugitives i la mobilitat dels fenòmens, ja que volien mostrar la sensació de rapidesa i moviment. Aquest estil es basa en la pintura. Els pintors utilitzaven la teoria dels colors, és a dir, formaven els colors secundaris directament al quadre, i l espectador podia observar el resultat, però també algun que altre rastre dels colors primaris. Intentaven plasmar la llum i els seus efectes tan en els paisatges com els moments de la vida. Les pinzellades eren soltes i juxtaposades per tal d aconseguir una sensació òptica des de la distància, el dibuix es componia a base de taques. Els acabats eren imperfectes i no eren dibuixos de línia. Les ombres deixaven de ser negres i passaven a ser d altres colors. Els pintors sortien de l estudi per tal d anar a pintar a l aire lliure. Les composicions són espontànies i les obres no tenen carrega política ni social. Relació: Les característiques impressionistes que hi observem són les ombres, que no són negres, sinó que s utilitza diferents tonalitats de colors i el dibuix està pintat a base de taques, amb pinzellades soltes. La llum té molta importància en el quadre com la majoria d obres impressionistes. És el dibuix d un paisatge, també típic del impressionisme i els acabats són totalment imperfectes. La obra tampoc té càrrega política ni social. Pàgina 4

Nit estelada - Van Gogh Estil: postimpressionisme, finals s. XIX i principis del s.xx. Característiques pintura: Cal dir que el postimpressionisme és només un estil pictòric i no és un estil unificat, per tant no tenim del tot característiques generals. Els autors continuaven utilitzant colors vius, una aplicació compacta de la pintura i les pinzellades eren distingibles. Seguien pintant temes quotidians però hi posaven més emoció i sentiments. Es va recuperar la importància del dibuix i el traç i s utilitzen els contorns i les siluetes. Presenten una visió subjectiva del món. La llum seguia sent important però amb una mirada més crítica i imaginativa. Relació: El postimpressionisme es reflecteix en el seu contorn i la forma dels objectes i figures. El tema és quotidià, ja que pinta el que veu a través de la finestra, però ell l hi ha reflectit el seu estat d ànim a partir dels colors malva, morat i groc, representant l eufòria ja que Van Gogh utilitzava colors purs amb una gran càrrega emotiva. Les pinzellades de l autor es distingeixen les unes de les altres i podem observar la seva direcció, tret molt característic de Van Gogh. Pàgina 5

Els jugadors de cartes - Cézanne Estil: Postimpressionisme, finals s. XIX i principis del s. XX, tot i que també té unes certes característiques de l autor. Característiques pintura: Cal dir que el postimpressionisme és només un estil pictòric i no és un estil unificat, per tant no tenim del tot característiques generals. Podríem definir-lo com una extensió del impressionisme, o bé el rebuig d aquest. Els autors continuaven utilitzant colors vius, una aplicació compacta de la pintura i les pinzellades eren distingibles. Seguien pintant temes quotidians però hi posaven més emoció i sentiments. Es va recuperar la importància del dibuix i el traç i s utilitzen els contorns i les siluetes. Presenten una visió subjectiva del món. Cézanne és el precedent del cubisme, i pintava les seves obres amb volum gràcies a la geometria. Les estructures de les coses les simplifica a figures geomètriques, no va utilitzar el sistema del clar i obscur. Segons els colors, tenia una paleta limitada ja que pensava que massa colors distraurien al públic. Relació: L obra presenta la característica del predomini del color com al impressionisme, però aquest li dóna més importància al dibuix. Les pinzellades són breus i es veuen, i ajuden a modelar el volum dels cossos. Cézanne va pintar aquest quadre com una estructura arquitectònica compost per formes geomètriques bàsiques. Observem que l obra està composta per una mateixa gama de colors. Pàgina 6

L habitació vermella - Matisse Estil: Fauvisme, un moviment pictòric expressionista considerat el primer moviment d avantguarda del segle XX. Característiques pintura: Els seus autors utilitzaven els colors purs, estridents i agressius, per tant les seves pintures eren acolorides i atrevides. Les formes eren més expressives que fidels a la realitat. Els quadres eren expressions i no composició i ordre. Es donaven una total llibertat davant la natura. Les figures són planes, lineals i tancades en gruixudes línies de contorn. Les perspectives estan forçades i es limiten a tractar els temes de sempre, com el retrat, el paisatge o interiors. La forma, i per tant els objectes, es simplifiquen i es representen en funció d un sentiment. Relació: En aquest quadre, veiem que el color dona la llum al quadre, ja que aquest no té cap font de llum, i per tant no hi ha ombres. Els objectes estan resseguits per uns contorns negres, però el dels arbres i el de la dona són més senzills, per tal de donar importància a les flors dibuixades tan el la paret com en les estovalles. Les figures són planes i no tenim gaire percepció del seu volum. Podem observar un cert caos en l obra, ja que no està ben composada, i la perspectiva es veu molt forçada, tant en la taula, la cadira, els objectes o la finestra. Tracta un tema quotidià, un interior. Pàgina 7

Composició 4 - Kandinsky Estil: Art abstracte, s. XX. Kandisky va ser l iniciador d aquest corrent en la pintura. Aquest art es pot aplicar a diferents arts visuals, com la pintura, l escultura, l arquitectura o fins i tot a la música, la dansa o la literatura. Característiques: L art abstracte reivindica la total autonomia de l obra respecte de la percepció dels objectes del món sensible. Aquest tipus d art no necessita justificar la representació de les figures sinó que tendeix a utilitzar un llenguatge visual propi amb uns significats. Aquest moviment es basa solament en plasmar els pensaments de l artista, sense imitar el món exterior. Característiques pintura: En la pintura, és un estil que prescindeix dels elements figuratius i dóna importància a les línies i als colors. La pintura no reflecteix la realitat, sinó que expressa les emocions. Es simplifiquen les formes fins a que es perden, i es queda amb els colors i les línies més pures. Els colors s escolleixen en total llibertat. En aquest estil hi trobem l abstracció lírica, una tendència que va promoure Kandinsky, que és la expressió espontània dels sentiments a través de la pintura o escultura. Relació: Relacionem aquesta obra amb l art abstracte ja que el dibuix consta de quatre línies principals que poden arribar a representar algun objecte de la natura, però només ho insinua, ja que cada espectador pot fer la seva suposició. Veiem que els colors estan escollits segons el gust de l autor, ja que no hi ha límits establerts. Les formes s exposen sense ser racionals, de forma lliure i sense ordre. L abstracció lírica també hi és present, ja que cada color del quadre transmet una cosa diferent, de forma espiritual. Pàgina 8

El crit - Edvard Munch Estil: Aquesta obra és expressionista, Alemanya, s. XX Característiques: L expressionisme és un moviment cultural que intensifica, deforma i interpreta la realitat però mai s aparta totalment d ella, trencant l h a r m o n i a i m p o s a d a p e r l impressionisme. El que intenta és expressar de forma subjectiva la naturalesa i a l ésser humà, prioritzant els sentiments abans que l objectivitat. L expressionisme il lustra el costat pessimista de la vida, que és generat per les circumstàncies històriques del moment i pels descobriments dels autors.la literatura expressionista utilitzava constantment la presència de la mort, la violència i la crueltat, criticava la burgesia i representaven la naturalesa humana com a una cosa grotesca. L expressionisme expressa l angoixa del món i de la vida a través de novel les i drames, i reflecteix tota una seria de preocupacions profundes com la màgia, els somnis la religió i la filosofia oriental. En la música els tons varien sense sentit i perd el sentit lògic i matemàtic. Característiques pintura: La pintura també era subjectiva, i volia mostrar els sentiments de l autor i es podia expressar d una forma més àmplia, reflectint una il lògica realitat. S utilitzen colors forts i purs per tal de donar força psicològica i expressiva, i amb unes línies que expressa l angoixa que senten els pintors envers la vida. No importa la perspectiva i normalment s altera, les formes naturals desapareixen i es pinten màscares i paisatges on els protagonistes són l aigua, el cel, la vegetació o els sentiments. Freqüentment es pinten rostres desfigurats i tristos. Relació: Observem que la pintura mostra un sentiment, per tant és subjectiva, i el que intenta és reflectir la por personal de l autor. La realitat està deformada i es mostra un caos i una angoixa gràcies a les pinzellades ben marcades. S han utilitzat colors forts, sobretot en el el cel, i la perspectiva no està del tot correcta, sinó que comença a desfigurar-se. Podem observar-hi un rostre molt desfigurat, només està format per les idees bàsiques i està trist. Pàgina 9

Persistència de la memòria- Dalí Estil: Surrealisme, França 1920. Característiques: El surrealisme és el moviment d avantguarda més important del període d entreguerres, i es va originar el 1919. Els surrealistes practicaven la hipnosis per intentar descobrir allò que hi havia en el seu subconscient i reflectir-ho a les seves obres. Van donar molta importància als somnis i a la seva interpretació, i pensaven que per a crear una cosa bella, s havia de destruir la lògica i la realitat. També s inspiraven en el sexe, l erotisme, la imaginació, la fantasia, els desitjos Característiques pintura: En la pintura surrealista, s imposaven dibuixos, formes i colors sense cap consciència o fins i tot es deixava caure els propis materials a l atzar sobre una superfície. Els pintors proposaven traslladar les imatges de l inconscient a l esfera de l art. Per a pintar utilitzaven diferents tècniques, una d elles l automatisme, que consisteix en dibuixar sense lògica, movent la ma incontroladament. Una altra tècnica és la desorientació reflexiva, en la qual s associen objectes estranys apareguts en el subconscient i es posen en espais realistes. Relació: Relacionem la pintura amb el surrealisme ja que per a començar, l obra reflecteix una de les preocupacions de l home que és controlar el temps, i s ha tret del subconscient. També veiem que l obra en si no té massa sentit, tret del paisatge, els rellotges s han pintat sense lògica i per tant la tècnica que va utilitzar va ser la desorientació reflexiva. Pàgina 10

Estil: Estil propi de l autor. El marxisme sanarà els malalts - Frida kahlo Característiques pintura: Les seves obres es caracteritzen per la síntesis d e l e m e n t s e x p r e s s i o n i s t e s i surrealistes i ens parlen de la seva vida, mostrant el deteriorament i el sofriment físic que va patir en el llarg d aquesta, també parlen sobre el feminisme, Mèxic o política. Frida Kalho Va començar a pintar obres realistes, però finalment va acabar juxtaposant elements en les seves pintures fins que van semblar surrealistes, però amb la diferència de què pintava sobre coses reals. Les seves pintures estan plenes de colors brillants i els colors del fons significaven diferents coses que anava anotant en un diari. Tots els quadres estaven plens de símbols, ja sigues el seu cabell, els vestits, els objectes i animals La tècnica que utilitzava era l oli, tot i que alguna vegada va utilitzar aquarel la. Relació: És una obra surrealista, que parla sobre temes reals i està plena de simbolismes. El tema principal és la política, concretament el marxisme, i el quadre ens vol transmetre que el marxisme podrà alliberar la humanitat del sofriment. Veiem que el quadre està ple d imatges sense sentit, i que no trobem tal qual en la realitat, així que veiem una mica el surrealisme en aquest sentit. Pàgina 11

Creu i R - Tàpies Estil: Informalisme (pintura matèrica), Estats Units 1940. Característiques pintura: L informalisme és un moviment pictòric que va aparèixer en les segones avantguardes. El terme informalisme és degut a una abstracció pura com a llenguatge expressiu, i fuig de l art figuratiu. L informalisme utilitza un llenguatge abstracte en el qual els materials tenen el protagonisme. La pintura informalista sovint té diverses textures, que mostren un conjunt d emocions. L artista imposa la seva llibertat creadora, tant en l elecció dels materials com en la tècnica. Les seves obres són l experimentació constant i és molt important l expressivitat dels materials. Dins de l informalisme hi trobem: -La pintura matèrica, en la qual s incorporen diversos materials formant un Collage. -L art brut, en el qual s incorporen materials que provenen del reciclatge i del rebuig. -La pintura gestual Relació: Les característiques que hi trobem de l informalisme són per exemple, que és un art abstracte i no figuratiu, o almenys en la seva majoria. El fons de l obra està fet amb pintura matèrica, en la qual hi ha sorra i pigments, per tant té diferents textures. També hi observem pinzellades ràpides, fetes amb total llibertat i d acord amb el sentiment i passió de l autor en el moment. També hi trobem algun tret característic de l autor, com les creus i les lletres, i també en la seva gama de colors típica, que eren els colors sorrencs, freds Pàgina 12

Número 1- Pollock Estil: Expressionisme abstracte, Estats Units 1940. Característiques: Els artistes s aparten del llenguatge figuratiu i fusionen l abstracció i el surrealisme, creant un nou estil. Aquest, és un estil individualitzat on cada artista s expressa diferent, malgrat tot, s hi poden distingir dues vies: La gestual o l action painting, on hi situem a Pollok, els artistes utilitzen la pintura per a donar vida als seus sentiments i la pintura de superfície-color, on es donen unes juxtaposicions de colors. Els colors que utilitzaven els expressionistes eren esmalts i pintures metal litzades i el llenç era de grans dimensions. L estil de Pollock estan basades en la improvisació, l expressió racional i primitiva de caràcter simbòlic. Pollock és el creador de l action painting, produit d un moviment violent i gestual, on l acció de pintar és més que la mateixa obra, convertint l espai en una acció. És una pintura lliure i sense limitacions. Pollock utilitza la pintura com a matèria viva, i la diposita en el quadre amb pinzells i deixant-la caure, formant fils, taques, o bé amb un pot de pintura foradat. La tela la situa en el terra i ell gira al seu voltant, i pinta seguint el ritme que li marca el seu cos. Relació: Aquesta obra, la situem dins l action painting ja que Pollock és el creador d aquest estil, i transformava la realització de les seves obres en espectacles. Per a crear les seves obres utilitzava el dripping, és a dir, deixava caure la pintura sobre el llenç i aquesta queia en fils, taques Per tant, aquest quadre no estava pensat, sinó que va ser fruit de l atzar i dels sentiments de l autor, ja que tirava la pintura segons el seu estat d ànim i excitació. L obra és en grans formats, tal i com acostumaven a ser en aquest estil. A més a més, la pintura que va utilitzar va ser oli, pintura d alumini i esmalt. Pàgina 13

Sopa campbell - Andy Warhol Estil: Pop art. Mitjans del segle XX. Característiques: Aquest art es caracteritza per l ocupació de temes i imatges quotidianes, extretes de la comunicació i aplicades a les arts visuals. El que intentava aquest art era allunyar-se del expressionisme abstracte i tornar a la realitat. La temàtica era extreta de les grans ciutats, dels seus aspectes socials i culturals; revistes, anuncis publicitaris, elements de consum, famosos, l erotisme Gairebé tots els artistes omplien les seves obres amb ironies respecte a la societat industrialitzada del moment. Característiques pintura: Sovint s utilitzaven les figuren en escala real o bé ampliades. Com a tècniques d una banda s utilitzava colors purs, brillants i florescents, i d altra banda també es van barrejar diferents elements i objectes en la pintura, ja que alguns artistes combinaven la pintura amb objectes reals com flors, botelles (neodadaisme). Les obres pictòriques del Pop art, es podien realitzar amb serigrafia, al oli, s utilitzaven collages, fotografies, tècniques de la publicitat Les figures tenien un caràcter pla i inexpressiu, s utilitza la repetició de formes i el pla frontal. Relació: És una obra figurativa, de temàtica publicitària, ja que és una llauna de sopa. Utilitza els colors brillants i estridents, i és una figura totalment plana i de vista frontal i no veiem la seva profunditat. La tècnica que es va utilitzar va ser la serigrafia, típica d aquest estil. Pàgina 14