LA CONDICIÓ FÍSICA I LA SALUT

Documentos relacionados
EDUCACIÓ FÍSICA: Condició Física

LA FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA

DESCRIPCIÓ ACTIVITATS DIRIGIDES

EDUCACIÓ FÍSICA 3r ESO (I)

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

La Lluna, el nostre satèl lit

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

EDUCACIÓ FÍSICA LA CONDICIÓ FÍSICA

La Fc varia en un rang determinat, entre un mínim i un màxim, que depèn de cada persona, el seu estat de salut i la seva forma física.

Com funcionen les bicicletes?

L Escalfament General i Específic i la tornada a la calma

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

TEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS )

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

APRENDRE A INVESTIGAR. Document 1 GLÒRIA DURBAN I ÁNGELA CANO (2008)

TEMA 6 L ATLETISME. Curs: 2n ESO 2n Trimestre

Hàbits de Consum de la gent gran

Hàbits de Consum de la gent gran

Projecte app: ALIMENTACIÓ. LAURA ILLAMOLA Metge de família Diplomada en Nutrició i Dietètica

EXERCICI 6 PICASA PICASA.

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Dossier de recuperació

TEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

Fem un correu electrónic!! ( )

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

LES QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES, LA CONDICIÓ FÍSICA I ELS SISTEMES D ENTRENAMENT

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

Introducció als elements químics. Sessió 1

Treball. Per resoldre aquests problemes utilitzarem l equació:

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

PICASA: ÀLBUMS DIGITALS

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

Les qualitats físiques bàsiques: el seu entrenament i la seva avaluació

MUNTATGE AUDIOVISUAL...(Movie Maker)

LA FORÇA. Aquesta fórmula física ens ajudarà a definir els tipus de força i els factors que la condicionen:

ELS PRINCIPIS DE L ENTRENAMENT

TEORIA I QÜESTIONARIS

AVALUACIÓ: Inicial. MATERIAL: pilotes de handbol,

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

Corriola, palanca, pla inclinat, polispast, torn i caragol.

Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2.

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

TEMPS TIPUS D ACTIVITAT

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,

PROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l!

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

EXPERIMENTE M! Durant l etapa de l educació primària, la descoberta de l entorn que. envolta els infants és un dels àmbits més importants en el seu

Com mengen els alumnes de l institut?

Cicle: Superior Nivell: 2n (6è) Temporalització: maig - juny Trimestre: 6è Setmanes: 3 Sessions: 6

ESFORÇOS I ESTRUCTURES

LES QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES, LA CONDICIÓ FÍSICA I ELS SISTEMES D ENTRENAMENT

CFGM Instal lacions Elèctriques i Automàtiques Mòdul 09 Electrònica Durada del mòdul: 66 hores

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.

U.D. El Fitness Educació Física Batxillerat Bloc de continguts: Activitat Física i Salut.

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6

Per resoldre aquests problemes utilitzarem l equació del MRU: x f = x o + v t

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

CONEIX LES CLAUS PER TENIR UNA CONDICIÓ FÍSICA SALUDABLE

Recomanacions per a una vida sana i equilibrada. Recomendaciones para una vida sana y equilibrada

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

Educació Física INS La Talaia El rugby EL RUGBY

TERÀPIA AQUÀTICA. Què és la Teràpia Aquàtica?

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

L APARELL CIRCULATORI

Instruccions per generar el NIU i la paraula de pas

Exercicis d estadística. Joan Queralt Gil

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

Càlcul de tants efectius

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

Gimp 4... Retocar les imatges

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

L ESCALFAMENT. Educació física. Anna Solà Hernánedez. 4t ESO A. Curs 2011/12

Transcripción:

LA CONDICIÓ FÍSICA I LA SALUT Índex 1. La condició física i la salut...2 1.1. Què és la condició física saludable?...2 1.2. De què depèn tenir una condició física saludable?...2 1.3. Quins són els components de la condició física saludable?...3 2. La resistència...5 2.1. Què és?...5 2.2. Quins tipus de resistència hi ha?...5 2.3. Com puc millorar-la?...5 Consideracions generals...5 Mètodes de millora...7 2.4. Quins beneficis sobre la salut em proporciona?...7 2.5. Com puc avaluar el meu nivell de resistència?...8 3. La força...9 2.1. Què és?...9 2.2. Quins tipus de força hi ha?...9 2.3. Com puc millorar-la?...9 Consideracions generals...9 Mètodes de millora...11 2.4. Quins beneficis sobre la salut em proporciona?...12 2.5. Com puc avaluar el meu nivell de força?...12 4. La flexibilitat...12 2.1. Què és?...12 2.2. Quins tipus de flexibilitat hi ha?...13 2.3. Com puc millorar-la?...13 Consideracions generals...13 2.4. Quins beneficis sobre la salut em proporciona?...13 2.5. Com puc avaluar el meu nivell de flexibilitat?...14 5. La composició corporal...15 5.1. Què és?...15 5.2. Com puc avaluar el meua composició corporal?...15 1

1. La condició física i la salut 1.1. Què és la condició física saludable? Des d una perspectiva de la SALUT, la condició física indica la capacitat d una persona per a realitzar les tasques quotidianes de manera adequada i vigorosa, de poder gaudir d activitats de lleure i de estar en condicions de resoldre situacions imprevistes que requeresquin un esforç complementari; retardant al màxim l aparició de la fatiga i prevenint l aparició de lesions. Respon al comentari que coneixem com ESTAR EN FORMA La condició física saludable doncs, és l'estat de forma en què es troba una persona i que li permet realitzar sense excessiva fatiga qualsevol activitat física, ja siguin activitats de la vida quotidiana o activitats esportives. 1.2. De què depèn tenir una condició física saludable? No totes les persones tenim el mateix nivell de condició física, ja que aquesta depèn, d'una banda de: CONDICIÓ FÍSICA SALUDABLE Factors que la condicionen Genètica Edat Estil de vida alimentació, activitat física, descans, hàbits nocius (alcohol, Tabac, drogues, estrès...) Figura 1: Factors que determinen la condició física saludable 1. La genètica. No la podem controlar: és hereditària. La informació continguda 2

als nostres cromosomes es semblant a la dels nostres pares i familiars directes. 2. L'estil de vida. Sí el podem controlar. És més, l'estil de vida que adoptem condicionarà en gran mesura el nostre estat de forma al llarg de la nostra vida. L'estil de vida engloba el conjunt d'activitats que fem normalment. En conseqüència, un estil de vida saludable és aquell en què: Realitzem ACTIVITAT FÍSICA de forma regular. Tenim una ALIMENTACIÓ variada i equilibrada. DESCANSEM el temps adequat. Ens allunyem d'hàbits nocius (tabac, alcohol, drogues, estrès,...) La societat actual, una societat desenvolupada, ens està conduint a un estil de vida totalment sedentari i per tant, a la disminució de l activitat física, a menjar ràpid (cosa que comporta desequilibris en la nostra dieta), a sofrir estrès, a aïllar-nos socialment un conjunt de factors que afavoreixen l aparició de malalties cardiovasculars, respiratòries, de l aparell locomotor i psicològiques, entre d altres. Amb tot, molts dels factors de risc i dels trastorns produïts per aquestes malalties poden disminuir amb la pràctica d una activitat física ben orientada i amb la modificació dels nostres hàbits de vida. No en va, la realització d exercici físic per millorar la salut és un fet acceptat en l'actualitat per tothom. 3. L'edat. La nostra condició física evoluciona amb l'edat. Com pots suposar mentre creixem la nostra condició física va millorant (som més resistents, més forts i normalment tenim menys problemes de sobrepes). Ara bé, una vegada ens hem acabat de desenvolupar la condició física inicia una involució, la magnitud de la qual, depèn de l'estil de vida que adoptem. Per posar un exemple, hi ha persones grans actives que són capaços de córrer una marató, la qual cosa seria impensable per a altres més joves que no tenen cura del seu estil de vida. 1.3. Quins són els components de la condició física saludable? Del curs anterior coneixes les capacitats físiques que composen la condició física, però no totes elles tenen efectes positius sobre la salut. És important saber quines són aquelles capacitats que tenen efectes beneficiosos, i conèixer la forma de mantenir-les a un bon nivell. Fixa't en la figura 2 3

Resistència anaaeròbica Resistència Velocitat Resistència aeròbica CONDICIÓ FÍSICA SALUDABLE Composició Flexibilitat corporal Components Força-resistència Capacitats físiques Força Força màxima Força explossiva Figura 2: Components de la condició física Al següents apartats vos presentarem cada capacitat i incidirem en una sèrie de qüestions que heu de tenir molt clares. Fixeu-vos en la figura 3. Figura 3: Guió per a l'estudi de cada component de la condició física saludable 4

2. La resistència 2.1. Què és? La resistència és la capacitat física que ens permet realitzar esforços de llarga durada, ja sigui en la pràctica d'un esport, o bé en la nostra vida quotidiana, i endarrerir l'aparició de la fatiga (l'esgotament). 2.2. Quins tipus de resistència hi ha? Resistència anaeròbica. és la capacitat que ens permet realitzar un esforç molt intens. La necessitat d'oxigen en la musculatura és molt elevada i no podem aportar-hi el que necessita, per la qual cosa ens esgotem ràpidament i l'esforç no pot durar molt de temps. Un exemple seria córrer molt ràpidament durant 3' per poder agafar el bus perquè arribem tard. És una capacitat molt relacionada amb la velocitat. SALUT La resistència aeròbica. És la capacitat que ens permet de realitzar esforços de llarga durada. En conseqüència la intensitat és moderada i l'oxigen arriba de manera suficient als nostres músculs. A la resistència aeròbica també se li anomena resistència cardiorespiratòria, perquè s'impliquen directament els aparells respiratori i cardiovascular. Per a molts especialistes és el més important dels components de la condició física saludable. 2.3. Com puc millorar-la? Consideracions generals 1. Qualsevol exercici per a millorar la resistència està format per dos components: el VOLUM, que és la quantitat d'exercici que fem (p.e. córrer amb més o menys didàtància, amb més o menys temps,...), i la INTENSITAT, que es refereix a la seva qualitat (córrer a més velocitat, amb major freqüència cardíaca,...). 2. Les activitats de resistència aeròbica són activitats amb volums grans i intensitats mitjanes (p.e. anar en bicicleta, fer una excursió a peu, nedar,...) VOLUM Quantitat de l'exercici (distància, temps, repeticions...) Components d'un EXERCICI de resistència INTENSITAT Qualitat de l'exercici (ritme, FC, velocitat...) Figura 4: Components d'un exercici de resistència 3. Per a saber si la intensitat de l'exercici és adequat per a treballar la resistència tenim diferents formes. Les més senzilles són: Mesurant la FREQÜÈNCIA CARDÍACA. Aquesta ha de correspondre a l'interval que va entre el 60% i el 80% de la nostra FC màxima. Fixa't en la figura 6 i observa quines són les tres zones d'intensitat de la resistència aeròbica. Des de la perspectiva de la salut és en la ZONA AERÒBICA on hem 5

de realitzar preferentment les activitats físiques. Com pots calcular la teva Freqüència Cardíaca Màxima? Només has d'aplicar les següents fórmules: FCmàx (al lotes): 225-edat Fcmàx (al lots): 220-edat Per a conèixer si la FC amb la qual realitzem l'exercici es troba dins la zona aeròbica la podem mesurar. Recorda que pots comptar les teves pulsacions amb una palpació amb els dits índex i cor de l'artèria radial (canyell) o de l'artèria caròtida (coll). Pots comptar fins quantes pulsacions tens en 15" i després multiplicar per quatre per saber QUANTES PULSACIONS TENS EN UN MINUT. Actualment existeixen aparells accessibles per tothom que t'indiquen la teva FC durant l'exercici i et permeten controlar la intensitat d'una forma molt més acurada. Aquests aparells són rellotges especials que i s'anomenen PULSÒMETRES. Figura 5: Pulsòmetre FC màxima Intensitat màxima 100% 90% Intensitat feixuga 80% Intensitat moderada 60% Zona anaeròbica Zona de transició aeròbica-anaeròbica Zona aeròbica SALUT Figura 6: Zones d'intensitat de la resistència Aplicant el talk-test. Si som capaços de xerrar mentre realitzem l'exercici vol dir que tenim suficient oxigen per fer arribar als músculs, per tant la zona dintensitat en la qual ens trobem és la ZONA AERÒBICA. 6

Mètodes de millora A continuació t'exposem els mètodes més habituals per millorar la resistència aeròbica. Has de tenir en compte que poden utilitzar-se sobre la base de dos sistemes diferents d'entrenament o de treball: amb pauses de reuperació o sense pauses de recuperació. 1. Sense pausa de recuperació (SISTEMA CONTINU) L'exercici es realitza d'una manera continua, sense interrupció ni pauses. Els mètodes bàsics per millorar la resistència cardiovascular de manera continua són: La marxa (caminar ràpid), mètode molt adient per a totes les persones, independentment de l'edat. La cursa continua (footing, jogging...). Es tracta de córrer una bona estona sense aturar-nos. El més normal és mantenir un ritme moderat-baix per treballar de manera aeròbica: volum alt i intensitat moderada. El fartlek. Es tracta de córrer per terrenys amb variades pendents i per tant ens fa canviar la intensitat en funció del lloc per on anem (pujar, baioxar,...). Altres: ciclisme, ball de saló, natació, aeròbic, i altres esports... que es caracteritzen per ser exercicis de gran volum (més de 40') i intensitat moderada. 2. Amb pausa de recuperació (SISTEMA FRACCIONAT) Parlam aleshores d'un sistema fraccionat, on l'exercici es divideix o fragmenta en diverses parts, separades per una pausa de recuperació. Aquest sistema permet treballar a una intensitat més elevada ja que el temps d'esforç és més curt, i també descansar en les pautes de recuperació. Trobam bàsicament tres mètodes per millorar la condició física cardiovascular de forma fraccionada: un treball en circuit d'exercicis per temps. un mètode de sèries o repeticions. un treball de curses en costes. 2.4. Quins beneficis sobre la salut em proporciona? Vos recordem que la segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut és molt més que l'absència de malaltia: és el màxim estat de benestar FÍSIC, PSICOLÒGIC i SOCIAL. A nivell físic els efectes positius sobre la salut s'adrecen fonamentalment a la millora de: beneficis 1. L'aparell cardiovascular: Augmenta la grandària del cor i s'enforteixen les seves parets i s'incrementa la capilarització i la quantitat de glòbuls vermells de la sang, el que millora la capacitat d'aportar oxigen als nostres músculs. Açò fa que ens fatiguem menys i ens recuperem millor dels esforços físics. 2. A l'aparell respiratori: Augmenta la força de la musculatura encarregada de la 7

inspiració i l'espiració, i millora la nostra capacitat pulmonar. Això ens possibilita realitzar esforços cada vegada més intensos i perllongats. 3. En el metabolisme: Regula el nivell de greixos en la sang i en conseqüència ajuda a controlar el pes. A nivell psicològic està demostrat científicament que les persones que tenen un estil de vida actiu i realitzen activitat física de forma regular se senten més a gust amb el seu cos i milloren l'estat d'ànim. A més a més millora les funcions intel lectuals i la capacitat de concentració i atenció. D'altra banda regula la fase de son i ajuda a descansar millor. A nivell social l'exercici físic facilita relacionar-te amb altres persones, conèixer gent, nous entorns i gaudir amb els amics i amigues d'activitats que surten de la rutina diària. 2.5. Com puc avaluar el meu nivell de resistència? Hi ha moltes proves de resistència. Et proposem la de 2km marxa, perquè al realitzar-se caminant, pots fer-la servir durant tota la teva vida. 2 Km. MARXA Material Cronòmetre i una distància plana de 2 km. Descripció Es tracta de recórrer 2 km caminant (sense saltar ni córrer) en el mínim temps possible. Es registra: Temps (min) FC (b/min), i s'aplica la fórmula: AL LOTES: Resistència aeròbica = 116,2-2,98 x T - 0,11 x FC - 0,14 x E - 0,39 x IMC Valoració AL LOTS: Resistència aeròbica = 184,9-4,65 x T - 0,22 x FC - 0,26 x E - 1,05 x IMC T = temps utilitzat per caminar els 2 km, en minuts FC = freqüència cardíaca en finalitzar la prova en batecs/min. E = edat en anys IMC = Índex de massa corporal; IMC = pes/alçada 2 (kg/m 2 ) Vols saber quin és el teu nivell respecte de la salut? Observa la següent taula: TAULA DE REFERÉNCIA NIVELLS PERILLOSOS PER A LA SALUT NIVELLS SALUDABLES R-A VO 2max dona <24,7 24,7 a 33,6 33,7 a 42,6 42,7 a 51,6 > 51,7 home <22,9 22,9 a 30,0 30,1 a 37,2 37,3 a 58,0 > 58,1 8

3. La força 2.1. Què és? La força és la capacitat física que ens permet véncer una resistència (un pes) mitjançant una acció muscular. 2.2. Quins tipus de força hi ha? La força màxima. En aquest tipus de força, la càrrega o pes que hem de véncer és molt elevada: la màxima possible. La força explossiva. En aquest tipus de força, la càrrega o pes que hem de véncer és molt petita i el moviment es fa molt ràpid. Són accions com llançar o saltar. La força resistència. És la capacitat que ens permet véncer un pes o càrrega mitjana durant un període llarg de temps. És la força que necessitem per a realitzar la majoria de les activitats de la vida quotidiana. Dur la motxilla de l'institut és un exemple de força resistència. SALUT 2.3. Com puc millorar-la? Consideracions generals 1. Qualsevol exercici per a millorar la força està format per dos components: El VOLUM, que és la quantitat d'exercici que fem. En els exercicis de força, encara que també es pot mesurar per temps, se sol mesurar per nombre de repeticions i sèries (tandes). Per exemple: 3x10 abdominals significaria que hem de realitzar 3 sèries (tandes o blocs) de 10 repeticions (abdominals). El temps que recuperem entre sèrie i sèrie se sol indicar amb una "r": VOLUM Quantitat de l'exercici (temps, repeticions, sèries...) Abdominals 3x10 r2' Components d'un EXERCICI de força INTENSITAT Qualitat de l'exercici (pes,...) Figura 7: Components d'un exercici de força La INTENSITAT, que es refereix a la seva qualitat, i que en força se sol mesurar per la quantitat de pes que desplaces. En cas d'utilitzar peses o halteres simplement has de tenir en compte quant pesen. En cas de fer exercicis amb el teu propi cos, en funció de com facis l'exercici et costarà més o menys. 9

2. El més important dels exercicis per a millorar la força és la seva execució. HEM DE REALITZAR-LOS CORRECTAMENT per a evitar lesions i sobrecàrregues articulars, sobretot en l'esquena. En la figura 8 vos hem esquematitzat els principis fonamentals que has de tenir en compte. ESQUENA Cal que l'esquena estigui recta (en cas del treball abdominal, la zona lumbar en contacte amb la superfície) FOCALITZACIÓ del moviment Hem d'evitar realitzar moviments parasitaris i centrar l'atenció en el múscul que volem treballar Principis del treball de FORÇA CONTROL del moviment Hem de dominar l'execució dels moviments (sobretot quan van a favor de la gravetat) RESPIRACIÓ Cal que espirem quan realitzem la força en contra de la gravetat, i inspirem en el moviment de retorn a la posició inicial Figura 8: Principis fonamentals per al treball de força ALGUNS CONSELLS en relació amb aquests principis: 1. Per a posar l'esquena recta i en contacte amb la superfície sobre la qual realitzem l'exercici és important fer dues coses: Flexionar les cames. 10

Realitzar una basculació de la pelvis com la que pots observar a la figura 9. Figura 9: Moviment de basculació de la pelvis 2. Per a dur la respiració de forma adequada pensa abans d'iniciar l'exercici quan has d'inspirar i espirar, i una vegada iniciat l'exercici mantingues el ritme de la respiració. 3. Per a focalitzar el moviment posa especial atenció en el múscul que treballes i evita fer altres moviments amb altres parts del cos. 4. Per a controlar el moviment fes l'exercici de forma lenta, sobre tot quan aquest va a favor de la gravetat. Mètodes de millora A continuació t'exposem els mètodes més habituals per millorar la força resistència: 1. Autocàrregues. És el més utilitzat ja que no requereixes de material específic. Es tracta de fer exercicis en què el pes a desplaçar és el teu pes propi, i en funció de com et col loques et costa més o menys esforç. 2. Aparells lleugers. Són exercicis en què utilitzes materials com pilotes medicinals, gomes elàstiques,... 3. Parelles. Són exercicis en què utilitzem la força d'un company o companya com a càrrega. 4. Pesos, halteres i màquines. Es reuqreix de material específic i normalment es realitza en els gimnasos. 11

2.4. Quins beneficis sobre la salut em proporciona? Bàsicament, el treball de força i resistència muscular produeix efectes positius sobre el nostre aparell locomotor. Entre altres efectes: 1. Augmenta el volum muscular (hipertròfia). Departament d'educació física 2. Augmenta la nostra capacitat de generar força i durant més temps. beneficis 3. Permet un major control de la nostra postura, el que evita lesions i dolors d'esquena. Els beneficis a nivell psicològic i social són els mateixos que els que hem explicat en la resistència. 2.5. Com puc avaluar el meu nivell de força? És evident que no podem dedicar-nos a mesurar la força i resistència muscular de grup muscular del nostre cos. Si hi ha alguna musculatura que ha de tenir nivells adequats de força i resistència muscular pels efectes importantíssims que té sobre la salut, aquesta és la musculatura abdominal. Un bon to muscular dels músculs de l'abdomen és fonamental per a la salut perquè ens ajuda a mantenir la postura i ens pot evitar problemes d'esquena i altres molèsties i lesions. D'aquí l'interès per avaluar la nostra força i resistència muscular de la musculatura abdominal. Com? Prova de força i resistència ABDOMINAL Material Rellotge i superfície tova. Descripció Valoració Es tracta de fer flexions abdominals correctes (amb encorbament de la part superior de l'esquena) a un ritme d'una cada dos segons. Convé que un company o companya ens ajudi i: marqui el temps de flexió i extensió i, compti el nombre total de flexions. Es registra el nombre de flexions. La prova s'acaba quan no podem continuar, no realitzem les flexions correctament o no duem el ritme que ens marca el company. Una musculatura abdominal amb un to adequat ens ha de permetre superar les 50 flexions abdominals en les dones i 60 en els homes. 4. La flexibilitat 2.1. Què és? La flexibilitat és la capacitat que ens permet realitzar moviments de gran amplitud amb alguna part del nostre cos. 12

2.2. Quins tipus de flexibilitat hi ha? SALUT La flexibilitat dinàmica. Quan l'exercici es realitza en moviment, amb moviments amplis i relaxats (mai bruscs). Són exercicis característics de l'escalfament (mobilitat articular). La flexibilitat estàtica. Quan l'exercici es tracta de mantenir una posició d'estirament d'un múscul determinat de forma passiva (sense moviment). Són exercicis característics de la part final d'una sessió d'activitat física. 2.3. Com puc millorar-la? Consideracions generals 1. Abans de qualsevol entrenament de flexibilitat has d'escalfar correctament per a evitar lesions. 2. Els exercicis han de caracteritzar-se per ser molt progressius i suaus. 3. Has de treballar la flexibilitat de manera relaxada i mantenir una respiració rítmica i profunda. En exercicis estàtics aprofita l'espiració per a forçar un poc més la posició d'estirament. 4. Quan realitzes moviments estàtics el temps d'estirament ha de ser superior al mig minut, perquè si no és així les fibres musculars no tenen temps per estirar-se correctament. 5. Has d'evitar provocar dolor. la sensació d'estirmanet no ha de ser dolorosa. 2.4. Quins beneficis sobre la salut em proporciona? Bàsicament, el treball de força i resistència muscular produeix efectes positius sobre el nostre aparell locomotor. Entre altres efectes: 1. Millora la mobilitat de les nostres articulacions. Això ens permet fer moviments més amplis. 2. Augmenta la capacitat d'estirament dels nostres músculs, en conseqüència evitem escurçaments i tensions musculars. 13

Figura 10: Taula d'esercicis de flexibilitat 2.5. Com puc avaluar el meu nivell de flexibilitat? Per a valorar la flexibilitat seleccionem l'articulació més rellevant per a la salut. Molts especialistes coincideixen en assenyalar la importància de la flexibilitat global anterior del tronc (columna dorso-lumbar i musculatura isquiotibial). Com podem avaluar-la? Prova de FLEXIBILITAT anterior del tronc 14

Material Banc suec, regle i una paret perpendicular al terra Descripció Descalç, ens seiem amb el cap, l esquena i el maluc en contacte amb la paret, i les cames esteses i juntes. Un company col loca el banc suec davant, amb els peus plans i en contacte amb la pota del banc. En aquesta posició i amb els braços estesos i les mans juntes una damunt de l altra, el company posa el punt zero del regle en relació amb la punta dels dits. Des d aquesta posició es tracta de flexionar el tronc progressivament mentre llisquen les mans pel regle fins assolir la distància màxima i mantenir-la dos segons. Valoració Es registra la distància (cm) NO es pot: flexionar els genolls, obrir les cames ni fer rebots. Una flexibilitat anterior del tronc adequada ens ha de permetre fer un desplaçament sobre el regle de més de 38 cm en les dones i de més de 32 cm en els homes. 5. La composició corporal 5.1. Què és? Aquest component es refereix al PES CORPORAL. No es tracta d'una capacitat física com les anteriors, però té una notable repercussió sobre la salut, i el seu millor o pitjor estat té molt a veure amb l'activitat física. Esquemàticament la massa corporal podem dividir-la en dos compartiments: Massa grassa. Massa magra o lliure de greix (músculs, líquids corporals i altres teixits). La composició corporal per tant, no és cap capacitat física, però sí és un component important de la nostra condició física, ja que una massa grassa excessiva pot afectar directament al nostre estat de forma i, en conseqüència a la nostra salut. Com la resta de components de la condició física saludable, la composició corporal depèn de factors genètics (que no podem controlar), i del nostre ESTIL DE VIDA (que si podem controlar). A la composició corporal afecta directament dos aspectes de l'estil de vida: l'alimentació i l'activitat FÍSICA (sobretot la de caràcter aeròbic). 5.2. Com puc avaluar el meua composició corporal? Existeixen una gran varietat de mètodes que permeten conèixer la composició corporal d'una persona, és a dir, el percentatge de massa grassa i massa magra que tenim. La ciència que estudia la composició corporal de les persones s'anomena Cineantropometria. L'objectiu de conèixer la nostra composició corporal és saber si el nostre pes és saludable per a la nostra edat. Hi ha diferents formes de saber-ho, però la més fàcil és calcular el nostre Índex de Massa Corporal (IMC). Es tracta d'una mesura que relaciona el nostre pes amb la nostra estatura. Només has d'aplicar la següent fórmula: IMC= pes (kg) / Alçada 2 (m 2 ) 15

També ens poden ser d'utilitat les bàscules que mesuren el percentatge de greix corporal (moltes farmàcies en tenen). Aquestes bàscules, com totes les formes de mesura de la composició corporal indirectes, no són exactes, i donen variacions significatives en funció del moment del dia en què et peses, si has menjat prèviament o acabes de fer exercici, si tens la menstruació (dones), etc. No obstant això és un indicador que ens pot servir de referència. Els valors de referència són els següents (no hi ha que observar-los de forma estricta perquè hi ha factors personals i genètics que aquest tipus de taules no contemplen). Insuficient Normal (saludable) Sobrepes Obesitat IMC IMC < 18,5 IMC 18,5 24,9 IMC 25 29,9 IMC > 30 % Greix dones % Greix homes %G < 15 %G 16-25 %G 26-32 %G > 33 %G < 7 %G 8-18 %G 19-25 %G > 26 16