1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

Documentos relacionados
Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

Matemàtiques 1 - FIB

Nom i Cognoms: Grup: Data:

EXERCICIS - SOLUCIONS

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

Polinomis i fraccions algèbriques

Tema 1: TRIGONOMETRIA

SISTEMES D EQUACIONS. MÈTODE DE GAUSS

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 12 PAU 2015

Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2010

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta

Equacions de primer i segon grau

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere

TEMA 1: Divisibilitat. Teoria

f =. El pendent de la recta tangent

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2009 QÜESTIONS

MÚLTIPLES I DIVISORS

Vector unitari Els vectors unitaris tenen de mòdul la unitat. Calculem el vector unitari del vector següent manera: ( ) ( )

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,

4. PROBLEMES AMB EQUACIONS

Equacions polinòmiques

POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.

Tema 2: Equacions i problemes de segon grau.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA

GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

Àlgebra Lineal M1 - FIB. Continguts: 5. Matrius, sistemes i determinants 6. Espais vectorials 7. Aplicacions lineals 8.

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2012

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

RESUM 1.Sistemes d'equacions (Mètode de Gauss) 2.Problemes d'equacions 3.Matrius

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

Geometria / GQ 2. Invariants euclidians de les còniques S. Xambó

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

Matemàtiques. Proves d accés a la Universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie. el polinomi 2. Solució: tercera arrel. i , i.

Qüestionari (Adreçament IP)

x = graduació del vi blanc y = graduació del vi negre

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Unitat 5. Resolució d equacions

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 PAU 2015 Criteris de correcció Matemàtiques aplicades a les ciències socials

TEMA 1: Trigonometria

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

MATEMÀTIQUES Versió impresa ESTADÍSTICA

GEOMETRIA ANALÍTICA DEL PLA. MATEMÀTIQUES-1

EL CAMP B i la regla de la mà dreta

Rango de una matriz. Antes de nada daremos algunas definiciones. Para ello supongamos que tenemos una matriz de orden m n: A M m n.

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 16 PAU cx by + 2z = b. 2a+b c = a+c 2b 1 b = a b c

MA5: Els nombres i llurs propietats: operacions numèriques

Càlcul de tants efectius

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

ANÀLISI. MATEMÀTIQUES-2

EQUACIONS. 4. Problemes d equacions.

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

Nom i Cognoms: Grup: Data:

Optimització amb restriccions d igualtat. Multiplicadors de Lagrange

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

Prova de competència matemàtica

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2006 Matemàtiques aplicades a les ciències socials

TEMA 3 : Nombres Racionals. Teoria

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.

TEORIA I QÜESTIONARIS

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

TEMA 2: Múltiples i Divisors

TEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria.

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

Segon principi de la termodinàmica

Districte Universitari de Catalunya

Treball. Per resoldre aquests problemes utilitzarem l equació:

Revisant la taula periòdica

EXERCICIS PROPOSATS. 3 cm

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Els nombres complexos

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

Química 2n de Batxillerat. Gasos, Solucions i estequiometria

Els polinomis. Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x

UNITAT 8. FIGURES PLANES

z 2 4z + 5 = 0, z = x + iy, i 1,

Equacions i sistemes. de primer grau

Equacions i sistemes

Servei de Gestió de Serveis Informàtics Secció de Sistemes en Explotació Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

ABCÇDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcçdefghijklmnopqrstuvwxyz (.,:;?! '-*) àéèïíóòúü

Transcripción:

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions són cada un dels valors de les incògnites que verifiquin l equació. També es pot escriure així: La solució d aquest exemple seria: 1.2 Sistemes d equacions lineals Un sistema format per infinites equacions lineals amb infinites incògnites (les mateixes incògnites), ha de tenir una solució comuna per a que es resolguin les igualtats. La solució d aquest sistema seria: 1.3 Classificació de sistemes SISTEMES COMPATIBLES INCOMPATIBLES DETERMINAT (la solució és única) INDETERMINAT (hi ha infinites solucions) (no tenen solució)

1.3 Sistemes escalonats Un sistema és escalonat quan cada equació té, com a mínim, una incògnita menys que l anterior: 2. MÈTODE DE GAUUS PER RESOLDRE SISTEMES 2.1 En què consisteix Resoldre un sistema, és a dir, trobar tots els valors possibles per a x, y i z fent que aquest compleixin les igualtats del sistema, fent servir el mètode de Gauss, consisteix en convertir el sistema inicial en un d escalonat equivalent. (Escrivim el sistema en forma matricial) (Quan queden els coeficients de les incògnites a la part esquerra, i els termes independents a la part dreta de la línia vertical, hem d aconseguir fer 0 al triangle que es forma sota la diagonal, per tal de formar un sistema equivalent esglaonat) 2 F₂ - F₁ 2 F₃ - 3 F₃ (Transformem la matriu resultant en sistema d equacions i el resolem) Solució: COMPROVACIÓ: 2.2 Discussió de sistemes Classifiquem els sistemes en funció del nombre de solucions que té. (Pot ser: compatible indeterminat, compatible determinat o incompatible). Amb el mètode de Gauss podem discutir un sistema una vegada hem acabat tot el procés, ho fem fixant-nos en l última fila: Sistema compatible indeterminat (SCI): Si a = 0 o b= 0 i tenim més incògnites que equacions. Sistema compatible determinat: Si a 0 i tenim tantes equacions com incògnites. Sistema incompatible: Si b 0 equació impossible.

(Escrivim la forma matricial del sistema d equacions) (Modificant les files, aconseguim un sistema escalonat equivalent) F₂ + F₁ F₃ - 3 F₁ 2 F₃ + F₂ (A sota de la diagonal tot són zeros, per tant, tenim un sistema d equacions, amb les mateixs solucions que l inicial, però la seva resolució serà més senzilla. SOLUCIÓ COMPROVACIÓ: El sistema és compatible determinat, és a dir, té una única solució. Si ens hi fixem: com incògnites(x,y,z)., l última fila és de tipus i i tenim tantes equacions vàlides(3) 2.3 Discussió de sistemes amb paràmetres Un dels seus coeficients o termes independents és un nombre real que pot agafar qualsevol valor. Per discutir un sistema d equacions en funció d un paràmetre hem de mirar totes les possibilitats. (Passem el sistema a forma matricial) (Apliquem el mètode de Gauss, i canviem la columna de les x per la de les z ) 3 F₂ + 5 F₁ 3 F₃- 4 F₁ 4 F₃+5 F₂ Si λ=2 es tracta d un sistema incompatible ja que 0=33 2 + 15 és impossible. Si λ 2 es tracta d un sistema compatible determinat.

3. EXPRESSIÓ MATRICIAL D UN SISTEMA D EQUACIONS Expressem un sistema d equacions lineals de forma matricial quan separem per matrius els coeficients, les incògnites i els termes independents de la forma: A X=B 4. TEOREMA DE ROUCHÉ-FROBENIUS Un sistema A X = B només té solució si el rang de la matriu dels coeficients del sistema (A), és igual al rang de la seva matriu ampliada (A*). TEOREMA ROUCHÉ- FROBENIUS rang(a)=rang(a*) si rang= nº incògnites: SISTEMA COMPATIBLE DETERMINAT si rang < nº incògnites: SISTEMA COMPATIBLE INDETERMINAT rang(a) rang(a*) SISTEMA INCOMPATIBLE 1. Escrivim el sistema en forma matricial): (La part verda és la matriu (A), i tot el conjunt és la matriu ampliada(a*): com a màxim el rang pot ser 3... ho comprovem: 2. Calculem el rang de les dues matrius (primer el rang de (A), ja que en aquest cas, si és 3, el rang de (A*) no pot ser major.) = -6+4-6-(-1-16+9)= 0 El rang d (A) no és 3. = -2-(3)= -5 El rang d (A)=2, =0 El rang d (A*) és 2.

Per tant, es tracta d un Sistema Compatible Indeterminat, perquè el rang(a)=rang(a*)<nº incògnites. : 2=2<3