Els nombres complexos
|
|
|
- Ana Isabel Segura Plaza
- hace 9 años
- Vistas:
Transcripción
1 Els ombres complexos
2 Els ombres complexos Defiició Oposat Represetació Forma bioòmica z = a + bi, o bé z = (a, b) esset a la part real i b, la part imagiària. a = r cos α b = r si α z = a bi Cojugat z = a bi Forma polar z = r α esset r el mòdul i α, l argumet. r = z = a + b α arcta b = a Operacios si z = a + bi i z = a + b i si z = r α i z' = s β Suma z + z = (a + a ) + (b + b )i z z = (a a ) + (b b )i Resta z z = (a a ) + (b b )i
3 Multiplicació z z = (aa bb ) + (ab + a b)i r s = ( r s) α β α + β Divisió z' a' a+ b' b ab' a' b = + i z a + b a + b r s α β = ( r/ s) α β Potècia z = ( rα ) = ( r ) α 1 1 ( ) ( ) r = r = r = r α α α α+ k + k k va des de 0 fis 1
4 Què és u ombre complex? U ombre complex, z, està format d ua part real, a = Re(z), i ua part imagiària, b = Im(z), i s escriu a + bi, o bé (a, b). U ombre complex és ua expressió amb dos sumads: u és u ombre real i l altre és u ombre real per ua lletra i. Per exemple, z és u exemple de ombre complex: z = 3 + i El sumad sese la i es deomia part real, metre que el ombre que acompaya la i es deomia part imagiària del ombre complex. E l exemple aterior, 3 és la part real i s idica 3 = Re(z); metre que és la part imagiària i s idica = Im(z). U ombre complex també es pot escriure e forma de parell ordeat; e l exemple, el ombre complex z = 3 + i també es pot escriure (3, ), esset la primera coordeada la part real, i la segoa coordeada, la part imagiària. Així, docs, u ombre complex és u ombre format d ua part real, a, i ua part imagiària, b, que s escriu a + bi o bé, (a, b) Com es represeta u ombre complex? Per a represetar u ombre complex es pode fer servir els eixos de coordeades cartesiaes, l eix X per a la part real i l eix Y per a la part imagiària. Per a represetar u ombre complex es pode fer servir els eixos cartesias, l eix X per a la part real (eix real) i l eix Y per a la part imagiària (eix imagiari). Així, per exemple, el ombre z = 3 + i, o també (3, ), es represeta pel vector següet: 1
5 Só ecessaris els ombres complexos? Els ombres complexos só imprescidibles, ja que permete que qualsevol equació poliòmica tigui solució. Per acoseguir-ho, es requereix que els ombres reals sigui completats amb el deomiat ombre i, el valor del qual és i = 1. És fàcil observar que existeixe equacios que o tee solució real. Per exemple, l equació x + 1 = 0 o té solució, ja que si aïllem la x : x = 1 i o hi ha cap ombre real que elevat al quadrat sigui 1, perquè hauria de succeir que: x = 1 i ja sabem que o existeix l arrel quadrada d u ombre egatiu. Per a permetre que equacios del tipus aterior també tigui solució, es complete els ombres reals afegit l arrel quadrada de 1, amb la qual cosa obteim els ombres complexos. A l arrel quadrada de 1 se la deomia i: i = 1 és a dir i = 1 i, qualsevol ombre complex es pot expressar de la forma: z = a + bi Vegem que l equació aterior té ua solució complexa: x = 1 per tat, x = ± 1 = ± i És a dir, les solucios de l equació só +i i i. Vegem-ho: i + 1 = = 0 ( i) + 1 = = 0 D aquesta maera, qualsevol equació poliòmica té ua solució complexa. Com es represete les potècies de i? Les potècies de i só fàcils de trobar i de represetar. N hi ha prou de calcular les quatre primeres perquè la resta, a partir de la ciquea potècia de i, i 5, es repeteixe cíclicamet. Les potècies de i só fàcils de trobar: i 1 = i i = 1 i 3 = i i = i i = (i ) = ( 1) = 1 i 5 = i i = i
6 vegem que a partir de i 5 es tore a repetir els valors, és a dir, i 5 = i i 6 = i i 7 = i 3 i 8 = i Com es calcule l oposat i el cojugat d u ombre complex? L oposat d u ombre complex z = a + bi, s idica z i és igual a z = a bi. El cojugat d aquest complex z, s idica z, i és z = a bi Doat u ombre complex z = a + bi, la seva oposat, que s idica z, és el ombre complex amb els siges oposats, és a dir, z = a bi. El cojugat d aquest complex z, que s idica z, es costrueix caviat de sige la part imagiària de z. Així, docs, z = a bi. Per exemple, l oposat de z = 3 + i és z = 3 i. Metre que el seu cojugat és z = 3 i. E aquest gràfic es pode observar l oposat i el cojugat de z = 3 + i: 3
7 Com es fa la suma i la resta etre complexos? Per a sumar dos ombres complexos z = a + bi i z = a + b i, se sume les parts reals i imagiàries, z + z = (a + a ) + (b + b )i. La resta es realitza de maera similar: z z = (a a ) + (b b )i. Per a sumar dos ombres complexos z = a + bi i z = a + b i, se sume les parts reals i imagiàries de la maera següet: z + z = (a + a ) + (b + b )i Per exemple, si z = + i i z = 1 + i z + z = ( + 1) + (1 + )i = 1 + 5i com es pot veure gràficamet: La resta es fa de maera similar, restat les parts reals i imagiàries: z z = (a a ) + (b b )i Per exemple, si z = + i i z = 1 + i z + z = ( 1) + (1 )i = 3 3i Com es fa el producte de ombres complexos? El producte de dos ombres complexos z = a + bi i z = a + b i és igual a z z = (aa bb ) + (ab + a b)i. La multiplicació de dos ombres complexos es fa de maera semblat a la multiplicació de poliomis: si els ombres só z = a + bi i z = a + b i, per a obteir el resultat se situe u sobre l altre, i es multiplique factor a factor, teit e compte que i i = i = 1: a + bi a + b i aa + ab i bb i + a bi (aa bb ) + (ab + a b)i és a dir, z z = (aa bb ) + (ab + a b)i
8 Així, per exemple, si z = + i i z = 1 + i z z = ( 1 1 ) + ( + 1 1)i = 6 7i Com es fa el quociet de ombres complexos? El quociet de dos ombres complexos z = a + bi i z = a + b i és igual a z' a' a+ b' b ab' a' b = + i. z a + b a + b Per a fer el quociet de dos ombres complexos s ha de multiplicar umerador i deomiador pel cojugat del deomiador. Si els ombres só z = a + bi i z = a + b i, i teit e compte que i i = i = 1: ( a' + b' i)( a bi) ( )( ) z' a' + b' i ( a' a+ b' b) + ( ab' a' b) i = = = = z a + bi a + bi a bi a + b aa ' + bb ' ab' ab ' = + i a + b a + b aa ' + bb ' a + b Així, per exemple, si z = 3 + i i z = 1 + i ab' a ' b. a + b és a dir, la part real del quociet és i la part imagiària és z ' 1 ( 3) ( 3) = + i = 0, + 1, i z
9 Com es represeta u ombre complex e forma polar? U ombre complex z = a + bi es pot represetar per z = r α, esset r el mòdul de z, i α l argumet o agle que forma amb l eix real. Observat la represetació d u ombre complex, és fàcil comprovar que el ombre z també es pot caracteritzar per la logitud del vector, deomiada mòdul, z, i l agle que forma amb l eix real, deomiat argumet. Si el ombre és z = 3 + i, la logitud del segmet és z = 3 + = 5, metre que l agle es pot establir buscat l arctaget del quociet etre la part imagiària i la part real: α = arcta 0,93 rad 3 E geeral, docs, u ombre complex z = a + bi, o (a, b), es pot represetar per z = r, esset r el mòdul de z, i α l agle que forma aquest segmet amb l eix real: α r = z = a + b α arcta b = a Cal destacar que l argumet ha de ser u agle etre 0 i p (molt sovit també es pot usar u argumet etre -p i p); si fos major o meor, s ha de buscar l agle etre 0 i p que es correspogui; per exemple: l agle p es correspo amb l agle p l agle 9p/ es correspo amb l agle p/ Com es trasforma u complex de forma polar a forma bioòmica? La forma biòmica d u ombre complex e forma polar, z = r α, és z = r cos α + i r si α. Si z és u ombre complex e forma polar, z = r α, per a trobar la seva forma biòmica, hi ha prou de calcular les coordeades de l eix real i imagiari, (a, b): a = r cos α b = r si α és a dir, la forma biòmica és z = r cos α + i r si α. 6
10 Com es fa la multiplicació i la divisió e forma polar? Per a fer el producte de dos ombres complexos e forma polar, r α i s β, s ha de multiplicar ambdós mòduls i posar per argumet la suma r s = r s. Per a realitzar la divisió, s ha de dividir d argumets, ( ) α β α +β ambdós mòduls i posar per argumet la diferècia d argumets, r α = ( r/ s) s. α β β La suma i la resta o se sole fer e forma polar perquè és molt més fàcil fer-les e forma biòmica. E cavi, la multiplicació i la divisió só més sezilles e forma polar que e forma biòmica. Per a fer el producte de dos ombres complexos e forma polar, r α i sβ, s ha de multiplicar ambdós mòduls i posar per argumet la suma d argumets: r s = r s ( ) α β α + β Per exemple, el producte de i z = 3 z ' = 3 és igual a ( ) 7 z z' = 3 = 3 = 6 com es pot observar e aquest gràfic: Per a dividir dos ombres complexos e forma polar, r α i s β, s ha de dividir ambdós mòduls i posar per argumet la diferècia d argumets: r s α β = ( r/ s) α β Per exemple, el quociet d i z = 3 z 3 = = = z ' 3 z ' = 3 és igual ( /3) ( /3) 3 1 7
11 Aquest gràfic ho mostra: Com es fa la potècia d u ombre complex e forma polar? La potècia d expoet d u ombre complex r α és ( rα ) ( r ) =. α Per a fer la potècia d u ombre complex, r α, s ha d observar el següet: ( r ) ( α = rα rα = r ) α 3 3 ( rα ) = rα ( rα ) = rα ( r ) = ( r ) és a dir, e geeral, ( rα ) = ( r ) α α 3α Aquesta expressió és vàlida tat per a expoets positius com egatius. Per exemple: ( ) ( ) 3 = 3 = 81 = 81 = 811,7 8 8 tots els agles ha de trobar-se etre 0 i = = = = ( ) 3 3 ( 3 3 ) ,8 tots els agles ha de trobar-se etre 0 i Com es calcule les arrels d u ombre complex e forma polar? La potècia d expoet d u ombre complex r α és ( rα ) ( r ) =. α Ua arrel o és més que ua potècia d expoet trecat. El procés és, docs, similar a l obteció d ua potècia, tot i que el ombre d arrels d u ombre complex és igual a l ídex de l arrel. 8
12 Per exemple: Això és així perquè: 1 1 ( ) = = = 1 = Ara bé, és fàcil observar que també: = = 3 3 Així, docs, per a trobar les arrels d u ombre complex e forma polar es fa el següet: 1 1 r ( ) α = r α = r = ( r) α + k k va des de 0 fis a 1 α+ k Per exemple, per a trobar les arrels d ídex de la uitat, és a dir, del ombre real 1, que e forma polar s escriu 1, s ha de fer el següet: ( ) ( ) 1 = 1 = 1 = 1 = k k 0+ k Per a k = 0 1 = 1 = Per a k = 1 1 = 1 = Per a k = 1 = 1 = 1 0 Per a k = 3 1 = 1 = Per tat, les arrels d ídex de la uitat só: 1 0, k va des de 0 fis a 1 = 3 1, 1 i
13 10
Los números complejos
Los úmeros complejos Los úmeros complejos Forma biómica Defiició z = a + bi, o bie, z = (a, b) siedo a la parte real y b la parte imagiaria. a = r cos α b = r se α Opuesto z = a bi Cojugado z = a bi Represetació
Àmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 4 POTÈNCIES I ARRELS
M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels UNITAT POTÈNCIES I ARRELS M Operacios umèriques Uitat Potècies i arrels Què treballaràs? E acabar la uitat has de ser capaç de... Resoldre operacios amb potècies.
2 = = + Es tracta de calcular: CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) Resolució: Límits de successions : un quocient de polinomis
1 CÁLCUL DE LÍMITS ( I ) 1. Calcular lim ( 7) (1 0) 7 7 lim ( 7) = lim 1 lim lim 1 = = + Límits de successios : u quociet de poliomis Es tracta de calcular: Podem distigir tres casos A) p > q. Es divideix
operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:
Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base
Successió. Una successió és un conjunt ordenat d infinits nombres a1,a2,a3,...,an,...
Mª Àgels Lojedo SUCCESSIONS. PROGRESSIONS ARITMÈTIQUES. PROGRESSIONS GEOMÈTRIQUES. Successió. Ua successió és u cojut ordeat d ifiits ombres a,a,a,...,a,... que represetem { } a. Cadascu d ells s aomea
Anomenem grau del monòmi a la suma dels exponents de la la part literal.
Tema. Poliomis I Tema. Poliomis I... Epressió algebraica. Ua epressió algebraica és u cojut de ombres i lletres lligats amb els símbols, -,, : i ( ). Per eemple, a : ( ). Si les epressios algebraiques
TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:
TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient
Polinomis i fraccions algèbriques
Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a
POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,
POLINOMIS Un monomi és una expressió de la forma ax m, on el coeficient a és un nombre real o complex, x és una indeterminada i m és un nombre natural o zero. Un polinomi és una suma finita de monomis,
MÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere
Les Arcades Molló del terme Ermita la Xara Esglèsia Sant Pere Pàg. 2 Monomi Un monomi (mono=uno) és una expressió algebraica de la forma: *+,-=/, 1 on R N., rep el nom d indeterminada o variable del monomi,
Els polinomis. Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x
Els polinomis Els polinomis Un polinomi és una expressió algebraica amb una única lletra, anomenada variable. Exemple: 9x 6 3x 4 + x 6 polinomi de variable x Elements d un polinomi Els termes: cadascun
1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS
1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions
Tema 1: TRIGONOMETRIA
Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α
Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:
Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren
El polinomi de Taylor
El poliomi de Taylor Albert Gras i Martí Teresa Sacho Viuesa PID_00183886 FUOC PID_00183886 2 El poliomi de Taylor FUOC PID_00183886 El poliomi de Taylor Ídex Sobre aquests materials de treball... 5 1.
CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES
CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES Versió 1 Març 2016 1. Consulta de les factures... 3 2.1. Identificació al sistema... 3 2.2. Tipus de consulta que es poden realitzar... 4 2.2.1. Consulta d una única factura....
Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.
Els nombres enters Els nombres enters Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Enters positius: precedits del signe + o de cap signe.
TEMA 2: Potencias y raíces. Tema 2: Potencias y raíces 1
TEMA : Potecias y raíces Tema : Potecias y raíces ESQUEMA DE LA UNIDAD.- Cocepto de potecia..- Potecias de expoete atural..- Potecias de expoete etero egativo..- Operacioes co potecias..- Notació cietífica...-
Fracciones. Prof. Maria Peiró
Fraccioes Prof. Maria Peiró Recordemos Las partes de ua divisió so Dividedo Residuo divisor Cociete Defiició Ua fracció o querado, es ua divisió de la uidad e u determiado úmero de partes, de las cuales
AVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Unidad I: Números Complejos
Uidad I: Números Complejos INTRODUCCIÓN Desde Al'Khwarimi (800 DC), quie fuera precursor del Álgebra, sólo se obteía las solucioes de las raíces cuadradas de úmeros positivos El matemático italiao Girolamo
Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Equacions de primer i segon grau
Equacions de primer i segon grau Les equacions de primer i segon grau Equacions de primer grau amb una incògnita Exemple 3x 5 = x + 5 és una equació de primer grau amb una incògnita: és una equació perquè
z 2 4z + 5 = 0, z = x + iy, i 1,
Àlgebra i Geometria I Tema I NOMBRES COMPLEXOS 1- Necessitat dels nombres complexos i definició (a) Les solucions de les equacions polinòmiques El nombre imaginari i 1 Els enters Z, els racionals Q i els
TEMA 3 : Nombres Racionals. Teoria
.1 Nombres racionals.1.1 Definició TEMA : Nombres Racionals Teoria L'expressió b a on a i b son nombres enters s'anomena fracció. El nombre a rep el nom de numerador, i b de denominador. El conjunt dels
3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA
1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d
QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA La velocitat de les reaccions La VELOCITAT d una reacció es mesura per la quantitat d un dels reactants que es transforma per unitat de temps. Equació de
ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:
INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament
VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D
VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.
Respuesta: como cociente para multiplicarlo por el primer numerador que.el mismo proceso hacemos para la segunda fracción:
PRE EVALUACION: Resuelve la diferecia El m.c.m. de los deomiadores es el producto de ambos. tiees que dividir por cada deomiador y el factor que te queda como cociete, multiplicar por su umerador: E el
Els nombres naturals
Els nombres naturals Els nombres naturals Els nombres naturals són aquells que serveixen per a comptar. Se solen representar fent servir les xifres del 0 al 9. signe suma o resultat Suma: 9 + 12 = 21 sumands
TEMA 1: Divisibilitat. Teoria
TEMA 1: Divisibilitat Teoria 1.0 Repàs de nombres naturals. Jerarquia de les operacions Quan en una expressió apareixen operacions combinades, l ordre en què les hem de fer és el següent: 1. Les operacions
SUCCESSIONS. Si dividim cada dos termes consecutius de la successió de Fibonacci, obtenim:
SUCCESSIONS Pàgia REFLEXIONA I RESOL Quates parelles de coills? Quates parelles de coills es produira e u ay, começat amb ua parella úica, si cada mes qualsevol parella egedra ua altra parella, que es
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser
Tema 4: Números Complejos
Tema : Números Complejos 1.- Itroducció.- Forma biómica del úmero Complejo.- Operacioes e forma biómica.- Forma Polar y trigoométrica del úmero Complejo 5.- Operacioes e forma Polar 6.- Radicació de úmeros
Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU
Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç
UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS
UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor
ESTADÍSTICA UNIDIMENSIONAL
ESTADÍSTICA UIDIMESIOAL L estadístca és u mètode per predre decsos, per axò s utltza e molts estuds cetífcs. L estadístca es pot dvdr e estadístca descrptva, que s ocupa de comptar, ordear classfcar les
UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT
UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 3 Seccions Una secció és una marca definida per l usuari dins del document que permet emmagatzemar opcions de format de pàgina, encapçalaments i peus de pàgina,... diferents
FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1
FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions
Ejemplo: 0+0i y -3+0i representan los números reales 0 y 3 respectivamente. Si a=0 se considera un número imaginario puro a 0+bi
u_miii.doc EL SISTEMA DE LOS NÚMEROS COMPLEJOS: No eiste u úmero real que satisfaga la ecuació +0 Para resolver este tipo de ecuacioes es ecesario itroducir el cocepto de úmero complejo. U úmero complejo
CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
MATEMÀTIQUES Versió impresa POTÈNCIES I RADICALS
MATEMÀTIQUES Versió impresa POTÈNCIES I RADICALS 1. IDEA DE POTÈNCIA I DE RADICAL Al llarg de la història, han aparegut molts avenços matemàtics com a solucions a problemes concrets de la vida quotidiana.
ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL
Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT
Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos
DE S L U S RE S I V I C LES Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos aquells exercicis que requereixen
Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó
Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Vectors perpendiculars Ortogonal d un subespai Varietats lineals ortogonals Projecció ortogonal Càlcul efectiu de la projecció ortogonal Aplicació: ortonormalització
Vector unitari Els vectors unitaris tenen de mòdul la unitat. Calculem el vector unitari del vector següent manera: ( ) ( )
GEOMETRIA EN L ESPAI VECTORS EN L ESPAI OPERACIONS AMB VECTORS Un vector és un segment orientat en l espai que té un mòdul, una direcció i un sentit coneguts: té un extrem i un origen (Exemple: vector
8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?
ACTIVITATS 1. Expressa amb nombres enters: a) L avió vola a una altura de tres mil metres b) El termòmetre marca tres graus sota zero c) Dec cinc euros al meu germà 2. Troba el valor absolut de: -4, +5,
Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia
Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari de la psicologia del condicionament i de l aprenentatge, amb
2. FUNCIONS MATEMÀTIQUES, TRIGO- NOMÈTRIQUES I ESTADÍSTIQUES
1 2. FUNCIONS MATEMÀTIQUES, TRIGO- NOMÈTRIQUES I ESTADÍSTIQUES Les funcions matemàtiques permeten realitzar càlculs d aquest tipus sobre cel les i sobre intervals de valors, retornant sempre valors numèrics.
El conjunt dels nombres complexos
El conjunt dels nombres complexos Jesús Ríos Garcés 2 Índex 1 El conjunt dels nombres complexos 5 1.1 Suma de nombres complexos.................. 6 1.2 Producte de nombres complexos................ 7 1.3
EXERCICI 6 PICASA PICASA.
EXERCICI 6 PICASA Es tracta de crear i compartir 3 àlbums online utilitzant Picasa Web Álbums i les 3 carpetes de fotos que trobaràs comprimides al costat de l exercici i que, abans de començar, descarregaràs
UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT
UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT 3 Funcions de Cerca i referència Les funcions de Cerca i referència permeten buscar valors en una llista o taula de dades. Com a funcions representatives d aquesta categoria
Tema 1: Números Complejos
Números Complejos Tema 1: Números Complejos Deició U úmero complejo es u par ordeado (x, y) de úmeros reales Éste puede iterpretarse como u puto del plao cuya abscisa es x y cuya ordeada es y El cojuto
La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat
La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim
Tema 4: Números Complejos
Tema : Números Complejos 1.- Itroducció.- Forma biómica del úmero Complejo.- Operacioes e forma biómica.- Propiedades algebraicas de los úmeros Complejos 5.- Forma Polar y trigoométrica del úmero Complejo
10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.
10 Àlgebra vectorial ÀLGEBR VECTORIL Índe P.1. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Vectors Suma i resta vectorial Producte d un escalar per un vector Vector unitari Producte escalar Producte vectorial P.1. Vectors
POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini.
POLINOMIS. Divisió. Regla de Ruffini. Recordeu: n Un monomi en x és una expressió algebraica de la forma a x on a és un nombre real i n és un nombre natural. A s anomena coeficient i n s anomena grau del
Polinomio de una sola variable. , llamaremos polinomio de la variable x a toda expresión algebraica entera de la forma:
Semiario Uiversitario de Igreso 07 oliomio de ua sola variable a0; a; a;...; a úmeros reales y N 0, llamaremos poliomio de la variable a toda epresió algebraica etera de la forma: a0 a a... a Los poliomios
Escuela Pública Experimental Desconcentrada Nº3 Dr. Carlos Juan Rodríguez Matemática 3º Año Ciclo Básico de Secundaria Teoría Nº 1 Primer Trimestre
Escuela Pública Eperimetal Descocetrada Nº Dr. Carlos Jua Rodríguez Matemática º Año Ciclo Básico de Secudaria Teoría Nº Primer Trimestre Cojuto de los úmeros racioales Los úmeros racioales so aquellos
Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal
Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal BARCELONA 2010 ÍNDEX 1 EXPLICACIÓ DE LES OPCIONS DE
GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ
GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ Representem un punt A en un pla i tracem dues semirectes amb origen en aquest punt. El punt A serà el vèrtex de l angle i cada semirecta serà el costat. 1..
La creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és
ETSEIB PROGRAMACIÓ Grau en Estadística UB-UPC, març 2016 Prof: Robert Joan-Arinyo Llistes 1 Definició En el llenguatge de programació R, una llista és un conjunt d informacions ordenades i no necessàriament
MATEMÀTIQUES CURS En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D
En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D 1/8 Es disposen en grups de tres o quatre i se ls fa lliurament del dossier. Potser és bona idea anar donant per parts, segons l
EXERCICIS - SOLUCIONS
materials del curs de: MATEMÀTIQUES SISTEMES D EQUACIONS EXERCICIS - SOLUCIONS AUTOR: Xavier Vilardell Bascompte [email protected] ÚLTIMA REVISIÓ: 21 d abril de 2009 Aquests materials han estat realitzats
Generalitat de Catalunya Departament d Educació Departament de Matemàtiques. Curs SES Pla Marcell. L àlgebra: nombres i lletres
2 Full de treball A Màgia i matemàtiques? Li has demanat alguna vegada a un amic que li pots endevinar un nombre fen diverses operacions? A.1 Comencem amb un exemple, agafa la calculadora i: a) Pensa un
MATEMÀTIQUES Versió impresa ESTADÍSTICA
MATEMÀTIQUES Versió impresa ESTADÍSTICA 1. RepÀs d estadística unidimensional 1.1. Freqüències absoluta i relativa Si ho recordeu, una de les primeres magnituds que es calcula en un estudi estadístic és
Geometria. Àrees i volums de cossos geomètrics
Geometria. Àrees i volums de cossos geomètrics Àrea de figures planes... Àrea dels paral lelograms... Àrea del quadrat... Àrea del rectangle... 3 Àrea del rombe... 4 Àrea del paral lelogram... 4 Àrea dels
TEMA 1: Trigonometria
TEMA 1: Trigonometria La trigonometria, és la part de la geometria dedicada a la resolució de triangles, es a dir, a determinar els valors dels angles i dels costats d un triangle. 1.1 MESURA D ANGLES
Polinomis. Objectius. Abans de començar. 1.Expressions algebraiques pàg. 64 Dels enunciats a les expressions Valor numèric Expressió en coeficients
4 Polinomis Objectius En aquesta quinzena aprendràs: A treballar amb expressions literals per obtenir valors concrets en fórmules i equacions en diferents contextos. La regla de Ruffini. El teorema del
1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta
.- Elements d una recta..- Vector director d una recta..- Vector normal d una recta.3.- Pendent d una recta.- Equacions d una recta..- Equació ectorial, paramètrica i contínua..- Equació explícita.3.-
Servei de Gestió de Serveis Informàtics Secció de Sistemes en Explotació Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu
Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu Pàgina 1 de 11 ÍNDEX CONFIGURACIÓ D UN NOU COMPTE DE CORREU...3 1 CONFIGURACIÓ GENERAL...3 2 CONFIGURACIÓ NOM COMPTE I ADREÇA DE RESPOSTA...8
SOLUCIONES DE LAS ACTIVIDADES Págs. 23 a 43
TEMA. SUCESIONES DE NÚMEROS. LOGARITMOS SOLUCIONES DE LAS ACTIVIDADES Págs. a a 8 + ( ); Y fialmete: a 7 8 + (7 ) 86 0 7 + 0. S 0 Págia 7 [ ( 7 + 9 5) ] 95. a) 6 : pero 0 : 6,6 o es PG b) 6 : ( ) : 6 :
BLOC 1.- LES CLASSES DE NÚMEROS
BLOC 1.- LES CLASSES DE NÚMEROS 1. Números naturals: són els que utilitzem per a comptar per unitats (1,,, 4, 6...). Números enters: són els números per unitats, però tant negatius com positius i el zero
Activitats de repàs DIVISIBILITAT
Autor: Enric Seguró i Capa 1 CRITERIS DE DIVISIBILITAT Un nombre és divisible per 2 si acaba en 0 o parell (2,4,6,8). Ex: 10, 24, 62, 5.256, 90.070,... Un nombre és divisible per 3 si la suma de les seves
UNEFA C.I.N.U. Matemáticas
RADICACIÓN: DEFINICIÓN Y PROPIEDADES Ates de etrar e el tema Radicació, vamos a comezar por recordar u poco sore Poteciació: Saemos que e lugar de escriir, utilizamos la otació: de Poteciació, dode el
Bloc 3. Full de Càlcul
Bloc 3 Full de Càlcul Exercici 1 Crea un document de full de càlcul com el de la figura següent. Quan hagis escrit totes les dades cal que facis que el programa calculi mitjançant fórmules el resultat
3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA
1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament
Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu.
Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu. El nombre π és un nombre que té infinites xifres decimals. Sabem que aquest
- Fernando Sánchez - Departamento de Matemáticas - Universidad de Extremadura
- Ferado Sáchez - - 5 Números Cálculo I complejos 14 10 2015 E el cuerpo de los úmeros reales ecuacioes como x 2 + 1 = 0 o tiee solució: el poliomio x 2 + 1 o tiee raíces reales. Hace falta exteder el
Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura.
Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura. Autors: Piedad Guijarro i Pere Cruells Centre: ETSAB Secció de Matemàtiques
POTENCIAS Y RAÍCES DE NÚMEROS RACIONALES
Lecció : POTENCIAS Y RAÍCES DE NÚMEROS RACIONALES.1.- POTENCIA DE UNA FRACCIÓN Si se tiee e cueta que las fraccioes so cocietes idicados y que la potecia de u cociete es igual al cociete de potecias, se
5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del
El Pou El Pou permet que els alumnes puguin realitzar un treball i lliurar-lo a través del Clickedu. 1. Entra al mòdul Matèries fent clic sobre la pestanya matèries. 2. A la pàgina inicial del mòdul veuràs
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
RADICALES. Una raíz de índice n es una operación matemática que se define de la siguiente forma:
Aputes de Matemáticas para º de E.S.O. RADICALES Qué es ua raíz de ídice? Ua raíz de ídice es ua operació matemática que se defie de la siguiete forma: a = b a= b Esto se lee como: la raíz eésima de u
Com participar en un fòrum
Com participar en un fòrum Els fòrum són espais virtuals en el qual es pot realitzar un debat entre diferents persones d una comunitat virtual. És tracta d un debat asincronic, és a dir en el qual les
4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)
D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit
2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre
D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força
Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:
2 PROGRESSIONS 9.1 Progressions aritmètiques Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: La successió
avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria
curs 2011-2012 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. Si t equivoques, ratlla
Tema 2: Equacions i problemes de segon grau.
Tema : Equacions i problemes de segon grau..1. Les equacions de n grau. Equacions del tipus x + 5x - 3 0, on la incògnita x es troba elevada al quadrat, diem que són equacions de segon grau. Exemples:
DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Instruccions per generar el NIU i la paraula de pas
Si ja tens un NIU, no has de tornar-te a registrar. Pots accedir a la inscripció directament. Només has de validar el teu NIU i la teva paraula de pas al requadre que hi ha a la dreta de la pantalla: Si
