SÈRIE 2 Pautes de correcció (PAAU2001) MATEMÀTIQUES

Documentos relacionados
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2006 Matemàtiques aplicades a les ciències socials

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2005

1. RECTA TANGENT I NORMAL 2. DETERMINACIÓ DE PARÀMETRES 3. CREIXEMENT I DECREIXEMENT 4. VELOCITAT I ACELERACIÓ - PUNTS SINGULARS

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

Deduce razonadamente en que casos los planos π 1 y π 2 son o no paralelos:

GEOMETRIA ANALÍTICA DEL PLA. MATEMÀTIQUES-1

Prova d accés a Cicles formatius de grau superior de formació professional, Ensenyaments d esports i Ensenyaments d arts plàstiques i disseny 2010

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

1.4 Derivades: Unitat de síntesi (i repàs)

XXXV OLIMPÍADA MATEMÀTICA

EXERCICIS MATEMÀTIQUES 1r BATXILLERAT

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC

Trigonometria Resolució de triangles.

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU z y 2

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

SÈRIE 4 PAU. Curs DIBUIX TÈCNIC

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Semblança. Teorema de Tales

TOT 1r /13 INDEX PRÈVIA. PRIMERA Global 1a Recuperació 1a. SEGONA Global 2a Recuperació 2a. TERCERA Global 3a FINAL 1 ÍNDEX

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

FUNCIONS I FÓRMULES TRIGONOMÈTRIQUES

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2012

A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A Realitzeu l'operació següent i doneu el resultat el màxim simplificat que pugueu:

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 16 PAU cx by + 2z = b. 2a+b c = a+c 2b 1 b = a b c

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

10 Calcula la distancia que separa entre dos puntos inaccesibles A y B.

8 Geometria analítica

Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2.

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

UNITAT 8. FIGURES PLANES

MATEMÀTIQUES CURS En vermell comentaris per al professorat Construcció d una escultura 3D

Geometria. Àrees i volums de cossos geomètrics

POLINOMIS. p(x) = a 0 + a 1 x + a 2 x a n x n,

SOLUCIONARI Unitat 1

Competència matemàtica Sèrie 2

Treball. Per resoldre aquests problemes utilitzarem l equació:

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Districte Universitari de Catalunya

OLIMPÍADA DE FÍSICA CATALUNYA 2014

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6

La Lluna, el nostre satèl lit

LLOCS GEOMÈTRICS. CÒNIQUES

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

IES MANUEL DE PEDROLO. Equilibri Elasticitat

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

2. Operacions amb polinomis: la suma, la resta i el producte de polinomis.

Terratrèmol Lorca [3 punts]

Problemes de dinàmica:

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

VECTORS EN EL PLA. EQUACIÓ VECTORIAL DE LA RECTA ESQUEMA 1. VECTORS EN EL PLA 2. OPERACIONS AMB VECTORS 3. EQUACIONS PARAMÈTRIQUES DE LA RECTA

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Càlcul de tants efectius

z 2 4z + 5 = 0, z = x + iy, i 1,

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

ESTUDI D UNA FACTURA PREU PER UNITAT D UN PRODUCTE

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

ABCÇDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcçdefghijklmnopqrstuvwxyz (.,:;?! '-*) àéèïíóòúü

La circumferència i el cercle

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

Instruccions per generar el NIU i la paraula de pas

4.- Expressa en forma de potència única indicant el signe resultant.

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

1 Com es representa el territori?

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

Polígon. Taula de continguts. Noms i tipus. De Viquipèdia. Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)».

ELS NOMBRES REALS. MATEMÀTIQUES-1

= T. Si el període s expressa en segons, s obtindrà la freqüència en hertz (Hz). 2) Fem servir la relació entre el període i la freqüència i resolem:

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Introducció als elements químics. Sessió 1

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

Problemes de Geometria Computacional

ESTUDI EXPERIMENTAL DEL TIR HORITZONTAL I DEL TIR OBLIC

TEORIA I QÜESTIONARIS

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

APENDIX D GUIA PER FER UNA REGRESSIÓ LINEAL AMB EXCEL

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

Transcripción:

Oficina de Coordinació i d'organització de les PAU de Catalunya Pàgina 1 de 6 Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals (ara bé, dins de cada pregunta podeu utilitzar altres decimals per als diferents apartats i després arrodonir la suma). Aquestes pautes no pretenen planificar tots els casos que en la pràctica es poden presentar. Hi haurà molts casos concrets, doncs, en què serà difícil aplicar els criteris que s exposen a continuació. Apliqueu-los en els casos clars. En els casos en què les pautes siguin de difícil aplicació, feu prevaldre sempre el vostre criteri i sentit comú. Qüestions 1. a) Quin és l angle x en radians (0 <x< π ) tal que sin(x) = cos(x)? b) Considereu les funcions f(x) = sin(x) i g(x) = cos(x). Calculeu la superfície del recinte delimitat superiorment per les gràfiques d aquestes funcions, inferiorment per l eix d abscisses i lateralment per les rectes verticals x =0ix = π 3 representat en el esquema següent a) L angle és x = π/4 amb sin(π/4) = cos(π/4) = / b) La superfície que es demana és la suma d integrals (π/4) 0 sin xdx+ (π/3) (π/4) cos xdx= [ cos x] (π/4) 0 + [sin x] (π/3) (π/4) =1 + 3 (que té un valor aproximat de 0, 4518). Compteu mig punt per la determinació del punt de tall de les dues gràfiques, és a dir, per l apartat a). Compteu fins a 1 punt pel plantejament de la integral i el càlcul de les primitives i deixeu el mig punt restant pels càlculs finals. Intenteu valorar el segon apartat encara que el primer no estigui bé.. La circumferència C passa pel punt A =(4, 0) iés tangent a la recta y = x en el punt B =(4, 4). a) Determineu l equació de la recta que passa per B i pel centre de la circumferència C. b) Trobeu el centre de C i calculeu el seu radi.

Oficina de Coordinació i d'organització de les PAU de Catalunya Pàgina de 6 a) La recta determinada pel punt B i el centre de la circumferència i la recta tangent a aquesta circumferència en el punt B són perpendiculars. Per tant, el pendent d aquesta recta és 1 i la seva equació serà y 4= (x 4) (passa per B =(4, 4)). b) Els punts P que equidisten de A i B són els de la forma P =(x, ) per a qualsevol valor de x. Per tant, el centre de la circumferència està en la recta y 4= (x 4) i és de la forma (x, ). Amb això obtenim que aquest centre ha de ser el punt (6, ). El radi r de la circumferència serà la distància d aquest punt a A o B, que resulta r = (6 4) +( 0) = 8 Compteu fins a 1 punt per cada apartat i resteu, en total, com a màxim mig punt per els possibles errors en els càlculs. 3. Donats els punts de l espai A =(, 0, 0), B =(0, 1, 0) i C =(0, 0, 3). a) Determineu l equació del pla π que els conté. b) Calculeu l equació de la recta r perpendicular al pla π i que passa per l origen. a) L espai director del pla π està determinat pels vectors B A =(, 1, 0) i C A =(, 0, 3). L equació del pla que passa per A =(, 0, 0) i té aquest espai director és 3x +6y +z 6=0 b) Un vector perpendicular al pla π és (3, 6, ). Les equacions de la recta amb aquest vector director que passa per l origen son x 3 = y 6 = z Compteu 1 punt per cada apartat, donant com a bones qualsevol de les diferents equacions que poden determinar el pla i la recta. Traieu com a màxim mig punt del total de per errors de càlcul. 4. Els tres costats d un triangle mesuren 3 cm, 4 cm i 5 cm. Calculeu els seus angles i la seva àrea. El triangle és rectangle, ja que 5 =3 +4, i l angle recte és el que formen els costats de longitud 3 i 4. Tenint en compte l anterior, el cosinus de l angle α que formen el catet de longitud 4 amb la hipotenusa de longitud 5 serà cos α = 4 5

Oficina de Coordinació i d'organització de les PAU de Catalunya Pàgina 3 de 6 d on α =36, 87 o. De la mateixa manera podem deduir que el cosinus de l angle β que formen el catet de longitud 3 amb la hipotenusa serà d on β =53, 13 o cos β = 3 5 L àrea del triangle es pot calcular prenent com a base 4 i com altura 3, de forma que el seu valor serà Àrea = 4 3 =6 El més probable és que trobeu que els angles es determinen aplicant el teorema del cosinus, sense observar que el triangle és rectangle fins al final dels càlculs. En aquests casos, valoreu el coneixement que es demostri sobre el mètode. Compteu fins a 1 punt per la determinació dels angles i deixeu l altre punt per la determinació de l àrea (aquí també hi pot haver diferencies significatives entre els que utilitzin el fet que el triangle és rectangle i els que no ho facin. En tot cas, valoreu com es determina l altura del triangle). Teniu en compte també que, segons els arrodoniments que es facin servir en els càlculs, els resultats finals poden ser bastant discrepants i que, per tant, s haurà de valorar principalment la correcció en els mètodes utilitzats. Problemes 1. Hem de fer un mapa d una certa zona geogràfica. A, B i C són els cims de tres muntanyes de la mateixa alçària, de forma que les posicions de A i B són ben conegudes i ja estan representades en el mapa, mentre que la posició dec s ha de determinar. Pugem a dalt del cim A i mesurem l angle entre la línia A B ila línia A C, que és de 68 o. Pugem a dalt del cim B i aquí mesurem l angle entre les línies B C i B A, que resulta ser de 35 o. En el mapa que tenim, la distància sobre el paper entre A i B és de 3 cm. a) Feu un diagrama de la situació i determineu quin angle formen en C les línies C A i C B. b) Quines seran, sobre el mapa, les distàncies entre A i C i entre B i C? c) Si el mapa és a escala 1:50000, calculeu la distància real entre els punts A, B i C. a) L esquema del que es veu sobre el mapa és

Oficina de Coordinació i d'organització de les PAU de Catalunya Pàgina 4 de 6 C A 68 o 35 o 3cm B L angle d aquest triangle en el vèrtex C serà b) Aplicat el teorema de sinus obtenim 180 o 68 o 35 o =77 o sin 68o BC =3, 8547 cm sin 77o sin 35o AC =3 1, 7659 cm sin 77o c) Per a obtenir les distàncies real només s ha de multiplicar per 50.000. S obté d(a, B) =3 50.000 = 150.000 cm = 1, 5km d(b, C), 8547 50.000 14.736 cm = 1, 47 km d(a, C) 1, 7659 50.000 88.99, 58 cm 883 m Compteu 1 punt per l apartat a), punts per l apartat b) i 1 punt per l apartat c). En l apartat b) valoreu sobretot el coneixement dels mètodes de resolució de triangles. Intenteu puntuar els apartats independentment i resteu com a màxim 1 punt per errors de càlcul en el total dels 4 punts.. Considereu la funció: f(x) = x x x +1 a) Determineu les seves asímptotes. b) Calculeu els intervals on creix i on decreix i els extrems relatius. c) D acord amb els resultats que heu obtingut, dibuixeu aproximadament la seva gràfica. d) Fixant-vos en la gràfica anterior, expliqueu quina seria la gràfica de la funció g(x) = f(x)+3 (feu-ne un esquema). En quins punts témàxims la funció g(x)?

Oficina de Coordinació i d'organització de les PAU de Catalunya Pàgina 5 de 6 a) Com que el denominador x + 1 no s anul. la per a cap valor de x, nohiha cap valor b per al que lim f(x) sigui infinit. Per tant, no hi ha cap asímptota x b vertical. Es té lim f(x) = lim f(x) =1/. Per tant la recta y =1/ és asímptota x + x horitzontal de la gràfica de f(x) quan x tendeix a + i també quan x tendeix a. b) Tenim f (x) = x + x 1 (x +1) de forma que f (x) = 0 per a x = 1 i per a x =1/. Els signes de f (x) seran Positiu quan x < 1(if(x) és creixent). Negatiu quan 1 < x < 1/ (if(x) és decreixent). Positiu quan x>1/ (if(x) torna a ser creixent). Amés, podem afirmar que hi ha un màxim local en el punt d abscissa x = 1 iunmínim local en el d abscissa x =1/. c) Les informacions que hem obtingut permeten deduir una gràfica per a f(x) de la forma següent 0.8 0.6 0.4 0. 1-4 - 4-0. -0.4 d) Tenint en compte el canvi de signe i la translació que produeix la suma de 3 unitats, la gràfica de g(x) serà de la forma 4 3 1-4 - 4 que tindrà per asímptota horitzontal la recta y = en x = 1 i un màxim local en x =1/. 3 +(1/), un mínim local Compteu fins a 1 punt en cada apartat. En l apartat a) compteu 1 punt si s ha calculat l asímptota horitzontal i s ha explicat que no hi ha asímptotes verticals. En l apartat c) valoreu principalment la coherència amb els resultats obtinguts en els apartats anteriors. En l apartat d) teniu en compte que l enunciat demana

Oficina de Coordinació i d'organització de les PAU de Catalunya Pàgina 6 de 6 explícitament que la gràfica de g(x) es dedueixi de la gràfica de f(x), el que s ha de valorar, doncs, és com es relacionen les gràfiques de f(x) i g(x) entre si. Procureu valorar cada un dels apartats el més independentment possible dels altres.