L APARELL CIRCULATORI

Documentos relacionados
L APARELL CIRCULATORI

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL

Conjunt d!òrgans que realitzen una mateixa funció. Conjunt de cèl lules que realitzen una mateixa funció.

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA

La matèria: els estats físics

- ELS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT -

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

Dossier de recuperació

Tema 3: Les plantes i els fongs

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Annex I Material. Material per l activitat de treball cooperatiu MÀSTER UNIVERSITARI EN FORMACIÓ DE PROFESSORAT D EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

TREBALL DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS. 1a. AVALUACIÓ 1. Què és un mineral. 2. Què és la duresa? Digues què és l escala de Mohs

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

Llibreta Plasma-4 cat:plasma-int.cat 26/3/08 16:51 Página 1. Banc de Sang i Teixits

TEORIA I QÜESTIONARIS

ACTIVITAT 1: Observació de radiacions IR

Transport intern. 1. Què fa l'aparell circulatori?

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Escherichia coli. Bacteri simbiont que habita lʼintestí gruixut de molts animals entre ells lʼhome.

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT

EL SISTEMA NERVIÓS EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL

METABOLISME. Concepte de metabolisme. 2n Batxillerat

TEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom:

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular

Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu

La comunicació lingüística. El llenguatge com a sistema de signes. Aspecte comunicatiu del llenguatge humà

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

Guia docent. 1. Estimació puntual de paràmetres a. Característiques desitjables dels estimadors 2. Estimació per intervals dels paràmetres

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

ÀNGEL PORTA I RIBALTA

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

Hàbits de Consum de la gent gran

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

J o c s E s p o r t i u s E s c o l a r s d e C a t a l u n y a. c u r s NORMATIVA TÈCNICA. GIMNÀSTICA RÍTMICA INDIVIDUAL i CONJUNTS

INTERCAMBIO DE GASES R. ANIMAL

Hàbits de Consum de la gent gran

D36 ÀMBIT D APLICACIÓ DE LES DIVERSES BRANQUES DE LA FÍSICA:

VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354)

El relleu de la Terra

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.

ESFORÇOS I ESTRUCTURES

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

1. CONFIGURAR LA PÀGINA

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

EL MOTOR DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL:

LA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES 1er Batxillerat

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

Introducció als elements químics. Sessió 1

INSTRUMENTS DE CORDA POLSADA I PERCUDIDA

Polígon. Taula de continguts. Noms i tipus. De Viquipèdia. Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)».

Els àcids nucleics 1er Batxillerat

Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia

UNITAT 8. FIGURES PLANES

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

Els arxius que crea Ms Excel reben el nom de LibroN, per aquest motiu cada vegada que creem un arxiu inicialment es diu Libro1, Libro2, Libro3,...

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

avaluació educació primària

Es important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.

Dossier de reforç. Visitem la cotxera de metro

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

FITXA TÈCNICA LLEGENDA MAPA ORIGEN / DESTÍ ATENCIÓ! PUNT DE PAS PUNT D INTERÈS

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11

BUTLLETÍ RUBÍ ECONOMIA RUBÍ. Núm. 2 3er TRIMESTRE 2015 ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE

Desaparició de la deducció per doble imposició de dividends

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar

Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2.

L APARELL RESPIRATORI

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS

LA FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA

CONEGUEM EL MOSQUIT TIGRE Taller per al control del mosquit tigre Fitxa 1

Mar Tapia Institut Geològic de Catalunya. Salvador J. Ribas Dept.. d Astronomia Univ. Barcelona

L HORA DE LA GRAMÀTICA

La rateta que escombrava l escaleta

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

LA MEMBRANA PLASMÁTICA, EL VACUOMA Y LA DIGESTIÓN CELULAR LA MEMBRANA PLASMÀTICA, EL VACUOMA I LA DIGESTIÓ CEL LULAR

MATEMÀTIQUES ÀREES I VOLUMS

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

IES MANUEL DE PEDROLO. Equilibri Elasticitat

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

Tema 5: Els ecosistemes

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

GUIA TÈCNICA (Criteri d'interpretació de la Normativa de Protecció Contra Incendis)

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

Activitats de repàs DIVISIBILITAT

CFGM Instal lacions Elèctriques i Automàtiques Mòdul 09 Electrònica Durada del mòdul: 66 hores

Transcripción:

L APARELL CIRCULATORI

L APARELL CIRCULATORI L'aparell circulatori és el mecanisme de transport, és a dir, l'encarregat de dur tant els materials nutritius des de l'aparell digestiu fins a les cèl lules com del transport de l'oxigen des de les estructures respiratòries fins a les cèl lules. També és l'encarregat d'emportar-se els material residuals de les cèl lules que han de ser expulsats a l'exterior. També pot transportat elements del sistema immunològic.

L APARELL CIRCULATORI En els organismes més senzills i de talla petita l'aparell circulatori es presenta en forma d'un líquid circulatori que és impulsat pels moviments del cos. Les planaries (Platihelmints) són animals extremadament senzills i no presenten un veritable aparell circulatori.

L APARELL CIRCULATORI A mesura que augmentava la talla corporal, aquest sistema va resultar insuficient i va aparèixer un aparell circulatori, primer senzill i després més complex, constituït per artèries, venes i capil lars. Simultàniament a l'aparició d'aquest sistema de vasos, va aparèixer un òrgan propulsor del líquid circulatori (cor), el qual, per mitjà de contraccions, assegura el moviment d'aquest líquid que pot, d'aquesta manera, arribar a totes les cèl lules.

TIPUS D APARELL CIRCULATORI L'aparell circulatori pot ser de dos tipus: Tancat, quan el líquid circulatori sempre circula per l'interior de vasos. L'intercanvi dels materials transportats es fa per permeabilitat de les parets d'aquests vasos (normalment a la zona de contacte amb les cèl lules, les parets es fan extremadament primes). És el cas dels vertebrats i anèl lids. Obert, quan el líquid no sempre circula per vasos sinó que acaba desembocant en cavitats o llacunes on el líquid circulatori queda parcialment aturat, i és precisament en aquestes llacunes on s'efectua l'intercanvi amb les cèl lules. Després és recollit de nou per vasos per completar el circuit: ha de tornar cap al cor on tornarà a ser impulsat cap a les estructures respiratòries. És propi dels mol luscs i artròpodes.

L APARELL CIRCULATORI OBERT Esquema de l'aparell circulatori (de tipus obert) d'un crustaci.

L APARELL CIRCULATORI TANCAT Esquema de l'aparell circulatori (de tipus tancat) d'un vertebrat.

L APARELL CIRCULATORI DELS ANÈL LIDS Els anèl lids tenen un aparell circulatori tancat, format per un seguit de tubs pels quals circula la sang. Hi destaquen dos grans vasos, el dorsal i el ventral, que es disposen en sentit longitudinal. La sang circula pel vas dorsal en sentit anterior, impulsada per les pròpies contraccions del vas. D'aquest vas dorsal surten un sèrie de vasos laterals a nivell de cada segment que es ramifiquen en les diferents parts del cos. Es tornen a reunir en el vas ventral per on la sang circula en sentit posterior.

L APARELL CIRCULATORI DELS MOL LUSCS És de tipus obert, excepte en els cefalòpodes que és tancat. Hi destaca un cor, que actua com a òrgan de bombeig acompanyat de vasos i llacunes on s'efectua l'intercanvi de substàncies.

L APARELL CIRCULATORI DELS ARTRÒPODES És de tipus obert, és a dir el líquid circulatori (hemolinfa) no sempre circula per l'interior de vasos i queda lliure en llacunes o sinus on banya directament els òrgans interns. La seva funció és el transport de substàncies nutritives, productes d'excreció i gasos (excepte en les formes que presenten tràquees com a aparell respiratori). Generalment està format per un cor que no és més que un vas més o menys eixamplat situat en posició dorsal situat dins d'una cavitat (cavitat pericàrdica). Aquest vas presenta una obertures (ostíols) que permeten que l'hemolinfa torni a entrar en el cor i alhora n'impedeixen el seu retrocés. El moviment de l'hemolinfa es realitza gràcies a les contraccions del cor de manera que quan es contrau l'hemolinfa surt per les artèries i quan es dilata l'hemolinfa entra pels ostíols.

L APARELL CIRCULATORI DELS ARTRÒPODES L'hemolinfa surt del cor per diferents artèries (poden variar segons el grup) que la condueixen cap a les diferents regions del cos. Des de les artèries l'hemolinfa va a parar directament a les cavitats del cos on es troben els òrgans interns banyats per la mateixa hemolinfa. És justament en aquestes cavitats on es realitza l'intercanvi de susbtàncies. Un sistema venós retorna l'hemolinfa des de les cavitats corporals a la cavitat pericàrdica i finalment torna a l'interior del cor a través dels ostíols.

LA SANG DELS VERTEBRATS La sang està constituïda per una part líquida, el plasma sanguini, que és una dissolució d aigua, proteïnes i altres substàncies, i les cèl lules sanguínies: els glòbuls vermells o eritròcits, els glòbuls blancs o leucòcits i les plaquetes.

L APARELL CIRCULATORI DELS PEIXOS

L APARELL CIRCULATORI DELS AMFIBIS I RÈPTILS

L APARELL CIRCULATORI DELS AMFIBIS I RÈPTILS

L APARELL CIRCULATORI DELS COCODRILS, AUS I MAMÍFERS

L APARELL CIRCULATORI DELS COCODRILS, AUS I MAMÍFERS

L APARELL CIRCULATORI DELS COCODRILS, AUS I MAMÍFERS