Ordenació de l'espai de parada en carreteres locals

IX Jornada tècnica de mobilitat: espai viari i autobús Ordenació de l'espai de parada en carreteres locals Gerencia de Serveis d Infraestructures Viàries i Mobilitat DIPUTACIÓ DE BARCELONA 1

Com són les carreteres locals? 1.602 Km. de carreteres 308 Km. de Trams urbans 200 Municipis travessats 753 Urbanitzacions servides 464 Polígons industrials servits més de 700 parades d autobús 750.000 Viatges / dia 2

Com són les carreteres locals? IMD tram urbà: 25,9 % menys de 1000 veh. / dia Longitud tram urbà: 48,2 % menys de 500 m. Ample tram urbà: 36,6 % menys de 6 m. 3

Quines són les administracions implicades a les parades de les vies locals? Generalitat o Ajuntament Titulars del servei de transport públic Responsable de l equipament: parada, marquesina, pal, informació Diputació de Barcelona Titulars de la via Responsable de la calçada: (Senyalització Horitzontal i Vertical, Drenatge, etc) Ajuntament Titulars dels elements fora de la calçada Responsable de la vorera, mobiliari urbà (bancs, il luminació, etc.) 4

Com són les parades de bus? Estudi per a la millora de l accessibilitat a les parades de bus de les carreteres de la Diputació de Barcelona en l àmbit dels municipis AMTU Aquest estudi ha permès inventariar fins a 340 parades a la xarxa de carreteres gestionades per la Diputació de Barcelona. 5

Com són les parades de bus? Ubicació i apartador: 250 200 150 100 50 76% sense apartador 0 Parada en tram urbà Parada en tram no urbà Parada en apartador Parada en carril de circulació Un 31% de les parades d autobús estan fora de Travessera 24% amb apartador 6

Com són les parades de bus? Equipament: Inexistent 1% Marquesina interurbana 8% Marquesina urbana 12% 79% pal Pal 79% L equipament principal de la parada és el pal informatiu, un 79% de les parades 21% marquesina 7

Com són les parades de bus? Oferta de servei: Nombre d'expedicions en dia feiner Un 67% de parades tenen menys de 30 expedicions / dia Entre 61 i 120 12% Entre 121 i 160 1% Entre 31 i 60 20% Fins a 15 42% Entre 16 i 30 25% 8

Com són les parades de bus? Vorera - andana: 47% sense vorera Un 47% de parades fora de travessera no tenen cap vorera o andana 53% amb vorera 9

Com són les parades de bus? Il luminació: 62% sense il luminació 38% amb il luminació Un 62% de parades fora de travessera no tenen il luminació 10

Com són les parades de bus? Informació: 43% sense informació o informació insuficient Un 43% de parades fora de travessera no té informació o no és suficient 57% amb informació suficient 57% amb informació suficient 11

Com són les parades de bus? Pas de vianants: 6% amb pas de vianants Un 94% de parades en l àmbit interurbà no tenen pas de vianants 94% sense pas de vianants 12

Com són les parades de bus? Resum: En travessera, amb un grau d urbanització important, les parades estan relativament bé. Tot i això, cal fer millores de voreres, il luminació, informació i implantació de passos de vianants. Fora de travessera es necessari millorar substancialment aquests aspectes: 19 % Marquesina 47% sense vorera 62% amb il luminació insuficient 43% Amb informació insuficient 94% Sense pas de vianants 13

Per què uns criteris de parades? Execució de noves parades Estat de les parades millorable Actuacions de SV Actuacions de Millora Permisos Aplicació Avaluació Criteris tècnics 14

Criteris d actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals Per a què serveixen els criteris: 1) Decidir la implantació / ubicació de la parada 2) Orientar el disseny de la parada 3) Prioritzar les parades on cal actuar (SV) Principis bàsics d actuació: 1) Seguretat viària 2) Accessibilitat 3) Eficiència i economia 15

Criteris d actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals Criteris generals: Limitació de la velocitat a 50 km/h a l entorn de les parades Prohibició d avançament, línia contínua Preferentment la parada a la calçada Il luminació suficient Instal lació mínima de mobiliari urbà Accessibilitat, tant de la parada com de l itinerari d accés 16

Criteris d actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals Algorismes d ajuda a la decisió: Necessitat d apartador Disseny de l encreuament de la via Detecció de problemes de seguretat viària 17

Criteris d actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals Algorismes d ajuda a la decisió necessitat d apartador: Es tracta d una parada de bus escolar o amb usuaris vulnerables? Es tracta d una parada de llarga durada (regulació de la línia, origen / final de línia) Si hi ha risc d accidentalitat a l entorn de la parada (>= 3 accidents en un radi de 100m. en els últims 3 anys) Si no es pot garantir una visibilitat correcta Parada propera a una intersecció i l avançament del bus pugui ser perillós 18

Criteris d actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals 19

Criteris d actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals Algorismes d ajuda a la decisió encreuament de la via: Tipus de pas TRAVESSERA FORA TRAVESSERA Sense pas de vianants Mai IMD < 2.000 veh/dia Pas de vianants sense semaforitzar Pas de vianants semaforitzat (1) IMD <5.000 veh/dia sense problemes d'excés de velocitat IMD 5.000-10.000 veh/dia i Demanda prevista en 300m<60 usuaris/dia o <30 exp./dia IMD 5.000-10.000 veh/dia i Demanda prevista en 300m>60 usuaris/dia o >30 exp./dia IMD >10.000veh/dia IMD 2.000-5.000 veh/dia. IMD 5.000-10.000 veh/dia i Demanda prevista en 300m<60 usuaris/dia o <60 exp./dia IMD 5.000-10.000 veh/dia i Demanda prevista en 300m>60 usuaris/dia o >60 exp./dia IMD >10.000veh/dia (1) Si existeix la possibilitat de refugi central la IMD de referència per al semàfor seria el doble, és a dir 20.000 veh/dia 20

Criteris d actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals 21

Criteris d actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals Algorismes d ajuda a la decisió problemes de seguretat viària: Excés de velocitat Mesures de pacificació Problemes de visibilitat Millora de la visibilitat Existència d accidents Trasllat de la parada Risc d avançament (il legal) Illeta central / zebrejat central 22

Criteris d actuació en parades de bus a la xarxa de carreteres locals 23

Exemples del que hem fet fins ara Des del 2010 s ha actuat en 24 parades Està en estudi l actuació en 26 parades més Abans Cabrils BV-5022 Després 24

Exemples del que hem fet fins ara Abans Després BV-1602 Lliçà d Amunt 25

Exemples del que hem fet fins ara Abans Després BV-1602 Lliçà d Amunt 26

Exemples del que hem fet fins ara Abans Després BV-1211 Vacarisses 27

Cost de les actuacions sobre les parades d autobús Actuacions de baix cost (pintura, senyalització) Menys de 5.000 Actuacions bàsiques d obra i mobiliari (vorera, marquesina) Entre 20.000 i 40.000 Actuacions integrals a a la parada (apartador, semàfor, vorera, mobiliari, etc. De 60.000 a 100.000 28

IX Jornada tècnica de mobilitat: espai viari i autobús Ordenació de l'espai de parada en carreteres locals Gerencia de Serveis d Infraestructures Viàries i Mobilitat DIPUTACIÓ DE BARCELONA 29

Criteris de disseny Espai de la parada: A 0,90m A 1,40m B 1,40m B 0,90m C 0,90m C 2,30m D 3,20m Urbà No urbà A 0,90m A 1,20m B 0,80m B 0,90m C 0,90m C 2,10m D 2,60m 30

Criteris de disseny Espai de la parada: Parada en calçada: Es recomana senyalitzar a la calçada una franja de color groc de 15 m. de llargada i 0,80m d amplada 5 m. Parada en dàrsena: Tenir en compte les mides mínimes per permetre la maniobra del bus (15 m.) 10 m. 15 m. 31

Criteris de disseny Encreuament de la carretera: Element de dissenyc Característiques Pas per a vianants sense semaforitzar Senyalització vertical P-20 (50 100 m.) Senyal vertical S-13 (0,5 1 m.) Pas per a vianants amb refugi central Pas per a vianants elevat Senyalització vertical P-20 (50 100 m.) Senyal vertical S-13 (0,5 1m.) Illeta central obra Paviment diferenciat illeta i al mateix nivell que la calçada Dimensions 2m x 8m x 2m Altura: 12 cm. Pendent: 6% Pas per a vianants semaforitzat Senyal P-3 (50 150 m.) Semàfor 32

Criteris de disseny Encreuament de la carretera: 33

Criteris de disseny Ubicació de les parades: En travessera urbana es recomana que totes les parades s instal lin prop d una intersecció, abans o després de la mateixa 34

Criteris de disseny Ubicació de les parades: Abans de la intersecció Després de la intersecció Avantatges: Major facilitat per incorporar-se al trànsit Si la IMD de la carretera on es troba la parada és elevada la interferència amb la intersecció és menor En cas de cruïlla semaforitzada, els vianants poden aprofitar el cicle vermell dels vehicles per accedir a la parada Inconvenients: Obstaculització visual de la intersecció, tant per la resta de conductors com pels vianants Perill d accident en cas de que un vehicle vulgui avançar l autobús a causa de la manca de visibilitat Possible conflicte amb els vehicles que vulguin efectuar un gir d accés a la carretera i necessitin envair part del carril contrari Avantatges: Major visibilitat pel conductor Major facilitat de encreuament dels passatgers Inconvenients: En vies amb una IMD elevada hi ha la possibilitat de que es saturi la intersecció quan l autobús s atura a la parada, sobretot en hores punta Dificultat de gir cap a la dreta dels vehicles que s incorporen a la intersecció 35

Criteris de disseny Senyalització: Element de disseny Característiques Croquis Senyalització d advertiment a la parada Cal senyalitzar verticalment la parada de bus amb anterioritat (uns 100-150 metres abans) en trams urbans sempre i quan no es pugui assegurar la visibilitat de la parada 150 metres abans d aquesta En aquest punt es proposa instal lar senyalització de perill de retencions (P-31) a causa de la parada d autobús i la limitació de la velocitat legal en el tram de 50 mk/h Senyalització de la parada Instal lació opcional S-19 Senyalització de la prioritat semafòrica Recomanable en zones amb un trànsit elevat on la presència de semàfors pot interferir en el temps de circulació i la velocitat comercial de les línies 36

Criteris de disseny Altres característiques: Element de disseny Accessibilitat longitudinal Característiques Tram urbà o travessera: itinerari que més s adeqüi a les característiques de la via Tram no urbà: requereix la necessitat de vorera segregada i protegida (Complir els criteris fixats per l ordre VIV/561/2010) Il luminació Totes les parades d autobús han de disposar d il luminació, tant en el punt de parada com en el pas per a vianants i en l itinerari d accés Mobiliari urbà Cal que les zones adjacents a l espai on s obren les portes dels autobusos que hi tenen parada estiguin lliures de mobiliari urbà i altres elements que puguin dificultar la pujada i baixada dels usuaris a l autobús Informació als usuaris Totes les parades han d incorporar panells informatius per als usuaris (horaris, línies, etc.) 37

Priorització de les actuacions en parades de bus A B Variable Demanda prevista IMD Factor de prioritat 1 < 20viatges en un radi de 300m 2 20 60 viatges en un radi de 300m 3 61 120 viatges en un radi de 300m 4 > 120 viatges en un radi de 300m 1 IMD < 2.000 veh/dia 1,5 IMD 2.001 5.000 veh/dia 2 IMD 5.001 10.000 veh/dia 2,5 IMD >10.000 veh/dia C Accidentalitat 1 2 Parada amb menys de 3 accidents en els darrers 3 anys en un radi de 100m Parada amb com a mínim 3 accidents en els darrers 3 anys en un radi de 100m D Velocitat legal de la via 1 Velocitat legal de la via <=50km/h 2 Velocitat legal de la via >50km/h 38

Priorització de les actuacions en parades de bus A. Demanda prevista B. IMD C. Accidentalitat D. Velocitat legal 1 2 3 4 1 1,5 2 2,5 1 2 1 2 Valor màxim: 40 Valor mínim: 1 Criteris de valoració (64 resultats possibles): Entre 20: Prioritat Molt Alta (8 combinacions) 12 i <20 Prioritat Alta (13 combinacions) 8 i <12 Prioritat Mitja - Alta (13 combinacions) 4 i <8 Prioritat Mitja - Baixa (19 combinacions) <4 Prioritat Baixa (11 combinacions) 39

Exemple d aplicació dels criteris: Sentmenat B-142 Parada en sentit Sentmenat Parada en sentit Polinyà 40

Exemple d aplicació dels criteris: Sentmenat B-142 Variables que afecten a la via: Velocitat Amplada calçada 7 m. IMD Accidents Menys de tres accidents (2) en els darrers tres anys Visibilitat > 50 en els dos sentits de circulació Nº circulacions dia 31 Parades confrontades No, per problemes de visibilitat en un dels sentits de circulació Durada parada No és una parada de llarga durada Volum d usuaris Baix Tipus d usuaris No es tracten d usuaris vulnerables (infants, persones discapacitades, etc.) Tipus de via Interurbà. Hi ha necessitat d encreuament per passar d una parada a l altre 41

Exemple d aplicació dels criteris: Sentmenat B-142 Problemàtiques detectades: Problemes de visibilitat per la proximitat d un revolt al km. 6 Excés de velocitat a la via en sentit Polinyà (velocitat mitjana 54 km/h). Es recomana que les parades en un i altre sentit de circulació es trobin confrontades. En conseqüència, es detecta la necessitat de creuar la via en aquest punt. Les parades d autobús han d estar properes al lloc on es genera la demanda. Extremar les precaucions pel possible risc d avançament a l autobús (aturada en calçada) Només hi ha un punt de llum a la intersecció. Tot i els pocs accidents en aquest punt concret (2), el tram forma part d un itinerari d alt risc d accidentalitat. L amplada de la calçada no permet l adequació de les parades d autobús i la millora del revolt. Per tant, caldrà disposar dels terrenys que són propietat de l ajuntament. 42

Exemple d aplicació dels criteris: Sentmenat B-142 Aplicació de l algorisme de disseny de parades: Pel que fa a la necessitat d apartador Sentit Polinyà: La parada en sentit Polinyà disposa de problemes de visibilitat, per tant, es considera estudiar la possibilitat d apartador. Sentit Sentmenat: Pel que fa a la parada en sentit Sentmenat, al trobarse propera a una intersecció pot suposar un perill si els vehicles avancen l autobús, per tant, també caldrà considerar la possibilitat d apartador. 43

Exemple d aplicació dels criteris: Sentmenat B-142 Aplicació de l algorisme de disseny de parades: Pel que fa a l encreuament de la via Es tracta d un tram no urbà, amb una IMD entre 5.000 i 10.000 vehicles/dia, amb menys de 60 usuaris al dia i menys de 20 usuaris en dues hores. Es conclou que s instal li un pas de vianants sense semaforitzar. 44

Exemple d aplicació dels criteris: Sentmenat B-142 Aplicació de l algorisme de disseny de parades: Pel que fa a la seguretat viària S observa un excés de velocitat en sentit Polinyà. Al ser un tram no urbà cal una actuació al centre de la calçada per reduir la velocitat dels vehicles Pel que fa al risc d avançament, l actuació al centre minimitza aquest risc, i per tant, l autobús pot continuar realitzant la parada a la calçada en sentit Sentmenat. 45

Exemple d aplicació dels criteris: Sentmenat B-142 46

Exemple d aplicació dels criteris: Sentmenat B-142 Pel que fa a la ubicació de les parades, es confronten una i altra a la intersecció. Pel que fa al creuament de la via, es construirà un pas de vianants sense semaforitzar, amb la senyalització vertical i horitzontal corresponent. Pel que fa als problemes de seguretat viària, es construirà una illeta central que evitarà l avançament de l autobús en sentit Sentmenat i reduirà la velocitat dels vehicles a l entorn de les parades. Es millorarà la visibilitat de la corba ampliant la plataforma de la calçada. El fet que l autobús s aturi a la dàrsena permetrà disposar dels 50 metres de visibilitat. Considerant que el tram forma part d un itinerari d alt risc d accidentalitat (hi va haver dos accidents per abastament l any 2009), es proposa reforçar l actuació de reducció de velocitat a través de la implementació de bandes transversals d alerta en sentit Polinyà. 47