El catabolisme. Introducció.

Documentos relacionados
Reaccions redox i metabolisme cel lular

ELS ENZIMS. TEMA 1 - part 2

UD. III. BIOLOGIA CEL LULAR. Ll. III. 3. Metabolisme i energia

Segon principi de la termodinàmica

BIOQUÍMICA. Metabolisme

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL

METABOLISME. Concepte de metabolisme. 2n Batxillerat

L ANABOLISME HETERÒTROF

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

TEMA 2 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

ALIMENTS I NUTRIENTS

En la taula següent hi ha la informació que apareix en un envàs de cereals.

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES

RECURSOS ENERGÈTICS. Conscienciació de la necessitat de fer un desenvolupament sostenible.

TEMA 1: EL MANTENIMENT DE LA VIDA

Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina

Què són les cèl lules?

Unitat 3. Cinètica química

Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques.

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

Unitat 8. Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg )

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA

LA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES 1er Batxillerat

Variació periòdica de les propietats dels elements

1 Què passa en el procés de respiració aeròbica, per cada molècula de glucosa? C) es realitzen dues voltes de la cadena transportadora d'electrons.

Tema 3. Termoquímica

Les cèl lules dels sers vius necessiten energia per a dur a terme les seves funcions (és a dir, per a seguir vives).

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria.

Prenent com a exemple la mateixa reacció que abans (a A + b B c C + d D), es poden mantenir relacions entre ambdues magnituds de la maneta següent:

U2. Termodinàmica química

Característiques. Els enzims. Classificació

1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples.

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

L APARELL RESPIRATORI

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,

Perquè Teoria de Sistemes

Districte universitari de Catalunya

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

Districte universitari de Catalunya

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular

El cicle del carboni

Tema 2: Els éssers vius

Introducció a l energia

2.1 ELS POTENCIALS ESTÀNDARDS DE REDUCCIÓ

IES SIVERA FONT. Departament de Física i Química ELEMENTS I COMPOSTOS METALLS I NO METALLS EL SISTEMA PERIÒDIC

Q.F. FREDY MARTOS RODRÍGUEZ

ENZIMS. Variació de la velocitat de reacció segons la concentració de substrat

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

LA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES 1er Batxillerat

LA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

Enllaços intermoleculars

Introducció als elements químics. Sessió 1

Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns%

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Classe 3. Tema 1. El sistema econòmic espanyol. Funció de producció: - Y = producció - RN = recursos naturals - L = treball - K = capital

Orgànuls cel lulars delimitats per membranes (2)

Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria

Física o química 2 La cera i el gel

Característiques del catabolisme

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Canvis d energia en les reaccions químiques

Tema 5: El sistema solar i l univers

La matèria: els estats físics

Competència d interacció amb el món físic Sèrie 2

INTERVALS. Toni González

LA CÈL LULA EUCARIOTA ORGÀNULS CARACTERÍSTIQUES FUNCIONS IMATGE

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 8 REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA D ELECTRONS Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX

L APARELL CIRCULATORI

Dossier de recuperació del 2n trimestre. Biologia i Geologia 3r ESO B

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...

Tema 9 del vostre llibre pàg. 183

Ciències bàsiques II: Química (20333) PEM

Atur a Terrassa (abril de 2010)

U.1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.

LES PROTEÏNES TEMA 4

REGULACIÓ DE L EXPRESSIÓ DEL GEN DE LA GALACTOSIDASA.

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m

LA DUPLICACIÓ DEL DNA i LA BIOSÍNTESI DE PROTEÏNES 1er Batxillerat

METABOLISME ANABOLISME I CATABOLISME

TERMODINÀMICA QUÍMICA 1. Conceptes bàsics de termodinàmica

Transcripción:

El catabolisme. Introducció. Les cèl lules són dinàmiques. Tota l'activitat cel lular és possible gràcies a l'atp. L'ATP té un gran potencial energètic i funciona com la principal moneda energètica de les cèl lules. L'objectiu d'aquesta unitat és conèixer com les cèl lules produeixen l'atp a partir dels aliments.

RECORDA ATP (Adenosina trifosfat) Adenina Grups fosfat Ribosa

RECORDA P P P Adenosina trifosfat (ATP) H 2 O P i + P P + Energia Fosfat inorganic Adenosina difosfat (ADP) ATP + H 2 O ADP + P i + energía (7,3 kcal/mol)

RECORDA Les lleis de l'univers afavoreixen les reaccions exotèrmiques, és a dir aquelles que alliberen energia a l'entorn (ΔH < 0) L'Univers tendeix a anar de forma espontània cap al desordre (ΔS > 0)

RECORDA Què fa que una reacció química sigui espontània? 1) Les reaccions químiques tendeixen a ser espontànies si els productes tenen menys energia potencial que els reactius (ΔH < 0). 2)Les reaccions tendeixen a ser espontànies quan les molècules dels productes estan menys ordenades que les dels reactius, és a dir si augmenta el desordre (ΔS > 0). Per determinar el grau d'espontaneitat d'una reacció química es fa necessari valorar la influència conjunta de tots dos factors, entalpia i entropia. L'energia lliure de Gibbs (G) és el factor que lliga tots dos conceptes.

L'energia lliure d'una substància (G), és més gran com més energia acumulada hi hagi en els enllaços químics interns de les seves molècules i com menor sigui el grau de desordre d'aquestes molècules. Una substància amb aquestes característiques (H alta i S baixa) és inestable i tendeix a reaccionar per arribar a un estat més estable.

A B + C + + Energia G1 G2 ΔG = G2 G1 < 0 Si una molècula gran s'escindeix en diverses molècules petites, és perquè experimenta la ruptura d'alguns enllaços interns i l'energia que contenen s'allibera a l'exterior i, per tant, la molècula resultant conté menys energia (ha disminuit l'entalpia) A més, com les molècules resultants són més petites, es passa a un grau més gran de desordre de la matèria (ha augmentat l'entropia). Per aquestes dues causes, es passa d'una susbtància inicial a d'altres que tenen menys energia lliure. La variació d'energia lliure de la reacció és negativa ΔG < 0

En altres reaccions catabòliques, el nombre de molècules inicials és el mateix que el nombre de molècules resultants, i el nombre d'enllaços interns també es manté. En aquestes reaccions, l'energia s'allibera perquè els electrons que formen els enllaços de les molècules inicials perden energia quan passen a formar part dels enllaços de les molècules finals. El motiu pel qual contenen menys energia es perquè es troben més a prop dels nuclis atòmics. A + B C + D + + + Energia ΔG = G2 G1 < 0

RECORDA Reaccions exergòniques La reacció és espontània. S'allibera energia (ΔH < 0). Augmenta el grau de desordre (ΔS > 0). La variació d'energia lliure és negativa (ΔG < 0)

RECORDA Reaccions endergòniques La reacció NO és espontània. S'absorbeix energia (ΔH > 0). Disminueix el grau de desordre (ΔS < 0). La variació d'energia lliure és positiva. (ΔG > 0)

Gairebé totes les reaccions que tenen lloc en la cèl lula són ENDERGÒNIQUES. Aquestes reaccions són possibles perquè s'acoblen a REACCIONS DE FOSFORILACIÓ EXERGÒNIQUES Què vol dir això?

Reacció exergònica d'hidròlisis d'atp ATP + H 2 O ADP + Pi G < 0 (-7,3Kcal/mol) Reacció endergònica A + B AB G > 0 Reacció acoplada entre una reacció exergònica i una reacció endergònica A + B + ATP AB + ADP + P i Sense aquest acoblament energètic la vida no seria possible. Si ens quedéssim sense ATP, no es podria donar la fosforilació dels substrats, no tindrien lloc les reaccions de síntesi i moriríem.

Acoblament energètic entre reaccions L'energia despresa en una reacció exergònica, pot aprofitar-se per a què es produeixin reaccions energèticament desfavorables.

El cicle de l'atp La síntesi d'atp a partir d' ADP+P requereix energia La hidrolisi d'atp a ADP+P genera energia Un organisme consumeix ATP de forma continuada. L'ATP és una font renovable que pot regenerar-se per l'adició d'un fosfat a l'adp. L'energia necessària per fosforilar l'adp prové de les reaccions de degradació exergòniques (catabolisme) de la cèl lula.

D'on obtenen les cèl lules l'atp? D'on obtenen les cèl lules l'energia necessària per sintetitzar l'atp? Resposta: de l'oxidació de la GLUCOSA

L'oxidació d'un mol de glucosa allibera un total de 686 Kcal d'energia. L'oxidació de la glucosa en les cèl lules no té lloc de forma tan directa, de manera que l'energia no s'allibera de cop. La glucosa s'oxida en les cèl lules mitjançant un conjunt de reaccions redox consecutives que alliberen l'energia gradualment i que va quedant emmagatzemada en l'atp.

D'on prové la glucosa? La major part de glucosa és sintetitzada per les plantes i altres organismes en el procés de la fotosíntesi. Quan les plantes es descomponen o s'ingereixen, proporcionen glucosa als animals, als fongs, als bacteris... Tots els organismes usen la glucosa com a base en la síntesi de compostos de reserva energètica com els greixos, el midó i el glicogen.

La glucosa és el producte final de la fotosíntesi. Plantes i animals emmagatzemen glucosa i l'oxiden per aconseguir energia química en forma d'atp

L'energia química emmagatzemada en els greixos, el midó, el glicogen i altres compostos energètics funciona en la cèl lula com un compte corrent. L'ATP, en canvi, és com els diners en metàl lic. Per fabricar ATP i aconseguir «diners», els hidrats de carboni han de convertir-se primer en glucosa. Quan una cèl lula necessita energia, utilitza la glucosa per produir ATP mitjançant els processos anomenats RESPIRACIÓ i FERMENTACIÓ