Categorització dels pacients adults amb lesió medul lar

Documentos relacionados
EXERCICIS ADULTS 1. Data: 02/01/2014 Realitzat: Rosa P. Revisió: 3 Aprovat: Montse Q. Pag1 de 12

Protocol d'atenció inicial al pacient amb lesió medul lar aguda traumàtica (LMAT) Atenció a la LMAT en un Hospital no especialitzat

(LMAT) GRUP DE SESSIONS CLÍNIQUES SEM BARCELONA

Enfermedades de la médula espinal

Traumatismo Vertebral y Medular

Particularitat en l atenció del nen amb LMAT Romy Rossich Verdés

Tumefacció avantbraç. Dr Oriol Codina Guinó Hospital de Figueres

Generalidades de Sistema Nervioso

Oriol Codina Guinó Reumatologia Hospital de Figueres. Vinyeta radiològica

ALTRES AFECCIONS TRAUMÀTIQUES OSTEOARTICULARS DE LA ESPATLLA

TRAUMATISMO RAQUIMEDULAR M Laura Canullo Martín Re

ILKA MELISSA ATENCIA AMIN UNIVERSIDAD DEL MAGDALENA HOSPITAL OCCIDENTE DE KENNEDY INTERNA II

Klgo. Juan Brunstein PhD

Protocol d atenció inicial al pacient amb lesió medul lar aguda traumàtica

Lesión Medular Básico. Que es Lesión Medular?

Traumatismo Raquimedular

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT

Ús d estimulador diafragmàtic en pacients amb dependència de ventilació mecànica. Dr. Xavier Curià Institut Guttmann

LESION MEDULAR. Dra. Tany Najarro De La Cruz MR1. MEDICINA FISICA Y REHABILITACION

Centre de Tractament: Escoliosi Correctiva S.A.

Dr. Ortega Rodriguez Neurocirurgia H. U. de Girona Doctor Josep Trueta 3 de Març del 2016

Tema 3 - Correlaciones Clínicas de la Médula Espinal Por: Fernando Pérez

ESCLEROSIS MÚLTIPLE. -Enfermedad autoinmune, pertenece al grupo de las enfermedades desmielinizantes.

FRACTURAS VERTEBRALES TÓRACO-LUMBARES Arturo Oitabén Mariño Mario López Paz Juan Carlos Mariño Díaz

FIGURA I. Aposició del polze esquerra en l avantbraç. Síndrome d'hiperlaxitud. Butlletí 27:12 2 de 5

Valoración neurológica. Funciones sensitivas Funciones motoras Funciones reflejas Test de mecanosensibilidad

La Lesión Medular. Índice del apartado. Autor: Dr Manuel Bea. Fecha de edición: enero, 2017.

Sistema nervioso periférico. Plexos braquial y lumbosacro.

JORNADAS MÉDICO-LEGALES DE FORMACIÓN EN EL BAREMO DEL NUEVO SISTEMA DE VALORACIÓN LEY 35/2015

Se distinguen lumbalgias agudas, crónicas y recidivantes.

17º CURSO INTERNACIONAL DE ACTUALIZACION CLINICO RADIOLOGICA ENERO 2015

Sistema sensitivo. Sección de Neurología Complejo Asistencial de Segovia

ESQUINÇ DE TURMELL. VALORACIÓ DEL BALANÇ ARTICULAR MITJANÇANT THE ANKLE LUNGE TEST

CIRUGÍA DE NERVIOS PERIFÉRICOS

Indicaciones para uso de exoesqueletos: RHB vs Compensación

Resultats funcionals de les fractures quirúrgiques del cap del radi. Estudi retrospectiu.

TRAUMA RAQUIMEDULAR. Lizeth cuchigay Deisson garzón Sandra Bernal Alejandra coca Julieth montaña

Compresión Medular. Dr. Manuel Benavides Orgaz HRU Carlos Haya Málaga

CURSO DE EMERGENCIAS MEDICAS Y PATOLOGIAS SEVERAS DE CONSULTA ESPONTANEA TRAUMATISMOS RAQUIMEDULARES. Dr. Daniel A. Amato

MOVIMENTS BÀSICS DE L AERÒBIC

Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera

EFECTE DOPPLER. Sonda emissora (E) i receptor (R) Gel Pell. Artèria 45º. Velocitat i direcció del flux sang

esitef ESCUELA INTERNACIONAL DE TERAPIA FISICA

Neuroanatomía del canino

Cualquier neoplasia puede producir compresión medular ; los más frecuentes: mama, pulmón, próstata y mieloma múltiple

Realización en la práctica e implantación en el SNS

MASTER OFICIAL EN OSTEOPATIA Y TERAPIA MANUAL. Curso Académico ª de Osteopatía

Valoració i tractament en Fisioteràpia de la Síndrome de l espatlla del llançador Pla d actuació clínica

Fricción transversa de Cyriax

5. DESCRIPCIÓ DELS EXERCICIS

Fisiopatología del dolor de origen raquídeo.

Neuropatías por atrapamiento Formas Clínicas i diagnóstico eletromiográfico

LES LESIONS PER REPETICIÓ. EL MÚSIC UN ESPORTISTA D ÉLITE. Mª Dolors Rosinés i Cubells

ENFERMEDADES DE LA MOTONEURONA Y ESCLEROSIS LATERAL AMIOTROFICA

Patologia i abordatge terapèutic de pacients atesos al Servei d Urgències

RM urgente en los traumatismos espinales: lo que el neurocirujano quiere saber.

Marta Calabia Martinez

LESIONS DE GENOLL. Dra. Silvia Treviño BQ

PRIMER CURSO MASTER OFICIAL EN OSTEOPATIA Y TERAPIA MANUAL

TRAQUEOSTOMÍA Y LESIÓN MEDULAR: Estudio epidemiológico de los últimos 7 años

CAPÍTULO 9: NERVIOS DEL TRONCO. ÍNDICE 1. Plexo braquial 2. Plexo lumbosacro 3. Inervación vagal 4. Inervación simpática

Atencion Inicial del paciente Politraumatico con sospecha de lesión medular en el HUVH

Anestesia para pacientes con trauma raquimedular

APORTE ESTUDIANTIL TRAUMA RAQUIMEDULAR

INERVACIÓN EESS. *El objetivo de esta clase es ver el componente simpático, ya que el parasimpático está dado por el nervio vago.

Recomanacions ergonòmiques

PROGRAMA DE OSTEOPRAXIA DINÁMICA

Hospital Universitario Jose Eleuterio Gonzalez UANL

SINDROMES NEUROLOGICOS. DR. RODRIGO AVELLO AVILA Departamento de Especialidades FACULTAD DE MEDICINA Universidad de Concepción

Introducció. Efectes de l estirament sobre la unió miotendinosa. Sensitiva. Mecànica

SNC: Encèfali Medul laespinal

Fisioteràpia Respiratòria

ESCALA D AVALUACIÓ MOTORA DE L EXTREMITAT SUPERIOR EN PACIENTS AMB ACCIDENT CEREBROVASCULAR EXECUCIÓ

RUTINA D'EXERCICIS PER FER A LA FEINA

TRAUMA RAQUIMEDULAR 01/12/2013. Fisiopatología DEFINICIÓN

CAS CLÍNIC. TUMORS VASCULARS MÚLTIPLES. TORACOABDOMINAL.

Contenido. Módulo - 1. Anatomía y biomecánica...4. Planos de movimiento...4. El esqueleto Los Músculos Miembros Inferiores...

REHABILITACIÓN EN NEUROLOGÍA. Dra Ingrid Kasek Asistente de la Cátedra de Fisiatria.

Tema 10. El sistema nervioso humano A.- Organización general del sistema nervioso: órganos receptores, de coordinación y efectores. B.

PROVA D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I DELS ENSENYAMENTS D ESPORTS 2007 S2_20_3

FRACTURAS DE COLUMNA VERTEBRAL DR. F E RNÁ ND EZ

Lesiones Medulares Lesiones de la médula espinal

PROGRAMA DE OSTEOPRAXIA DINÁMICA

OPORTUNIDADES PERDIDAS EN INTERNACION. Dr. Pablo D. Zurdo. Medico Internista Hospital Municipal de Pediatría F. Falcón Del Viso, Pilar

ESQUENA SANA JOSEP MARIA BERMEJO FONTSERÉ VANESSA PUIG AVENTÍN

Unidad de Anatomía Veterinaria UST. Santiago Anatomía 1 Sesión 8 Sistema nervioso periférico Plexo Braquial Plexo lumbo sacro.

Protocolos de Tratamientos CIM

NEUROPATOLOGIA DE LA (S) ESCLEROSIS MULTIPLE ESCLEROSIS MULTIPLE

Sanitat. Primers auxilis W.CFGM.1601.C05/0.10. CFGM - Cures Auxiliars d Infermeria. Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament

TEMA 32.- LESIONES TRAUMÁTICAS DE LA COLUMNA VERTEBRAL. Recuerdo anatómico. Introducción. Clasificación de fracturas toracolumbares (Teoría de Denis)

Monitorización neurofisiológica intraoperatoria (MIO) en deformidad espinal neuromuscular. Un reto superable?

1 Congreso Argentino de Medicina Interna Pediátrica

Curs de Punció Ecoguiada en Cadàver

BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans

UNIVERSIDAD NACIONAL AUTÓNOMA DE MÉXICO

Parts i funcions del sistema nerviós

CIRCUIT 1 FORÇA MÚSCULS ESPECÍFICS FÀSICS

CONCEPTES CLAU EN LA VENTILACIÓ MECÀNICA

CAS CLÍNIC. Equip PADES Dreta Eixample ABRIL 2007

Titulación(es) Titulación Centro Curso Periodo Grado de Fisioterapia FACULTAT DE FISIOTERÀPIA 3 Primer cuatrimestre

Transcripción:

Presentació del Protocol d atenció inicial al pacient amb lesió medul lar aguda traumàtica (LMAT) Categorització dels pacients adults amb lesió medul lar

Fisiopatologia de la LM LM Aguda té 2 fases: LMA primària: produïda directament pel traumatisme, sobre la qual no es pot actuar. LMA secundària

Fisiopatologia de la LM LM secundària : que és susceptible de tractament.

Fase de Lesión Lesión Primaria Lesión Secundaria Fase Subaguda Fase Intermedia Fase Crónica Tiempo 6horas 72 horas 14 días 6 meses 6 meses Proceso Lesión mecànica inmediata posttraumática Hemorragia y necrosis materia gris. Activación microglia IL-1 TNF-α Edema vasogénico y citotóxico. Peroxidación lipídica Excitotoxicidad mediada por glutamato Necrosis y hemorragia Muerte oligodendrocitos Desmielinización Edema axonal Infiltración macrófagos Astrocitosis Edema Continuación escara glial Formación cavidad cística a nivel lesional. Degeneración wallerina Persistencia Desmielinizació n walleriana Posibilidad de plasticidad estructural y funcional.

Signes exploratoris de sospita de LM a. Dolor de raquis b. Alteració motora c. Alteració sensitiva ( dolorosa i/o tàctil) d. Alteració sensibilitat propioceptiva e. Respiració abdominal f. Relaxació d esfínters g. Priapisme h. Hipotensió i bradicàrdia (C2-D5) i. Disfonia o dificultat d emisió del llenguatge j. Posició en flexió de colzes Absència de reflexos osteotendinosos per l existència de xoc medul.lar

Exploració neurològica http://www.asia-spinalinjury.org/

Dermatomes

C5 flexors del colze Balanç Muscular 0-1. Balanç Muscular 2. Balanç Muscular 3. Balanç Muscular 4-5.

C6 extensors del carp Balanç Muscular 0-1-2. Balanç Muscular 3. Balanç Muscular 4-5. http://www.asia-spinalinjury.org/

C7 extensors del colze Balanç Muscular 0-1. Balanç Muscular 2. Balanç Muscular 3. Balanç Muscular 4-5. http://www.asia-spinalinjury.org/

C8 flexor comú profund dits Balanç Muscular 0-1-2 Balanç Muscular 3 Balanç Muscular 4-5 http://www.asia-spinalinjury.org/

D1 interossis Balanç Muscular 0-1-2 Balanç Muscular 3 Balanç muscular 4-5 http://www.asia-spinalinjury.org/

L2 flexors de maluc Balanç Muscular 0-1 Balanç Muscular 2 Balanç Muscular 3 Balanç Muscular 4-5 http://www.asia-spinalinjury.org/

L3 extensor del genoll Balanç Muscular 0-1 Balanç Muscular 2 Balanç Muscular 3 Balanç Muscular 4-5 http://www.asia-spinalinjury.org/

L4 tibial anterior Balanç Muscular 0-1 Balanç Muscular 2 Balanç Muscular 3 Balanç Muscular 4-5 http://www.asia-spinalinjury.org/

L5 extensor propi I dit Balanç Muscular 0-1. Balanç Muscular 2. Balanç Muscular 3. Balanç Muscular 4-5. http://www.asia-spinalinjury.org/

S1 triceps sural Balanç Muscular 0-1-2 Balanç Muscular 3 Balanç Muscular 4-5 http://www.asia-spinalinjury.org/

Exploració anal (S4-S5) TACTE RECTAL Sensibilitat anal Present Absent Contracció anal Absent (0) Dèbil (3) Conservada (5) http://www.asia-spinalinjury.org/

LESIÓ MEDUL LAR COMPLETA: Abscència de funció motora i sensitiva per sota del nivell de la lesió ZPP (zones parcialment preservades): dermatomes i miotomes distals al nivell neurològic que estàn parcialment innervats (3 nivells màxim per sota del nivell lesionat) LESIÓ MEDUL LAR INCOMPLETA: Preservació parcial de la funció sensitiva i/o motora

Escala ASIA A B C D E Lesió completa sensitivo-motora Lesió incompleta sensitiva, completa motora Lesió incompleta sensitivo-motora no funcional (més de la meitat del miotomes per sota del nivell de la lesió tenen puntuació menor de 3) Lesió incompleta sensitivo-motora funcional (més de la meitat del miotomes per sota del nivell de la lesió tenen puntuació major o igual a 3) Funció motora o sensitiva normal. Hiperreflèxia. Esclarin de Ruz A. Lesión medular. Enfoque multidisciplinario. Editorial Médica Panamericana.

LM cervical alta C1 C4 (tetraplègia) Afectació motora de les 4 extremitats Afectació sensitiva fins al coll Paràlisi diafragama i musculatura intercostal Intubació inmediata amb assitència respiratòria mecànica Pot existir síndrome Horner

LM cervical C5 (tetraplègia) Posició en flexió dels colzes Sensibilitat afectada fins a cara externa del braç Diafragma intacte Pot necessitar suport ventilatori per edema secundari Respiració disfragmàtica amb afectació total musc. intercostal

LM cervical C6 (tetraplègia) Posició en flexió dels colzes Sensibilitat afectada fins a cara externa del canell Diafragma intacte Pot necessitar suport ventilatori per edema secundari Respiració disfragmàtica amb afectació total musc. intercostal

LM cervical C7 (tetraplègia) Diafragma intacte Respiració disfragmàtica amb afectació total musc. intercostal Es manté una respiració adequada Afectació motora de les 4 extremitats amb capacitat per extendre el canell Afectació sensitiva des de la cara interna del braç

LM cervical C8 (tetraplègia) No hi ha compromís repsiratori Respiració disfragmàtica amb afectació total musc. intercostal Afectació de les 4 extremitats Poden moure braç, avantbraç i canell Afectació sensorial del IV i V dits i eminència hipotenar

LM cervical D1 (tetraplègia) No hi ha compromís repsiratori Respiració disfragmàtica amb afectació total musc. intercostal Afectació de les 4 extremitats Poden moure braç, avantbraç, canell i flexió dels dits Afectació sensitiva des del costa intern de la mà

LM dorsal D2 D10 (paraplègia) Afectació motora del tronc i extremitats inferiors amb preservació extremitats superiors Afectació sensitiva depenent del nivell toràcic afectat Ventilació afectada per dèficit de musculatura abdominal Afectació del sistema nerviós autònom en lesions per sobre de D6

LM D10 L5 (paraplègia) Medul la fins a cos vertebral L1 Afectació motora i sensitiva variable a extremitats inferiors Afectació esfinteriana Cap afectació ventilatòria

Lesions S1 - S5 Poden ser LM o lesió plurirradicular Molt important exàmen rectal per determinar afectació Important afectació esfinteriana Afectació motora de tríceps sural, flexors de dits i musculatura posterior de la cama (glutis)

SÍNDROMES MEDUL LARS Síndrome de Brown-Sequard Hemisecció medul.lar. Dèficit motor homolateral i sensibilitat termoalgèsica contralateral. El pronóstic de recuperació funcional sol ser bo (75-90% recuperen la marxa).

SÍNDROMES MEDUL LARS Síndrome Cetromedul lar Molt freqüent Cervical Pacients d edat avançada amb canvis degeneratius artròsics Mecanisme lesional d hiperextensió. Afectació motora predominant a nivell EESS que a EEII, transtorns esfinterians i graus variables d afectació sensitiva.

SÍNDROMES MEDUL LARS Síndrom Medul lar Anterior Afectació dels 2/3 anteriors de la medul la. Lesió directa per retropulsió de fragment ossi o discal Per lesions de l arteria espinal anterior. Afectació motora i sensibilitat termoalgèsica, amb preservació dels cordons posteriors.

SÍNDROMES MEDUL LARS Síndrom Medul lar Posterior Afectació de la sensibilitat estésica, vibratòria i de la propiocepció (cordons posteriors) amb conservació de la funció motora i de la via termoalgèsica. Marxa atàxica.

CONUS MEDUL LAR Afectació a nivell dels nuclis sacres. Segons la lesió amb reflexes sacres o sense ells (anal i bulbocavernós). Disfunció vesical i intestinal + dèficit simètric variable en EEII.

CUA DE CAVALL Afectació de segona motoneurona. NO LM Asimètrica Paràlisis flàccida per lesió dels nervis perifèrics. Afectació àrea sacra