LA IL LUSIÓ DE LES CONSTEL LACIONS

Transcripción

1 ASTRONOMIA

2 1 L ESFERA CELESTE LES CONSTEL LACIONS 1 LA IL LUSIÓ DE LES CONSTEL LACIONS El firmament se ns apareix com una gran semiesfera que descansa sobre la circumferència de l horitzó. L altra meitat de l esfera celeste hi queda a sota, amagada per la Terra. Però cal tenir sempre present que les estrelles d una constel lació poden estar, tot i la proximitat aparent, a distàncies molt diferents de les que nosaltres percebem. L observador del cel té la impressió que les estrelles brillen com dèbils punts de llum que hi han quedat fixats, fet que ens convida a associar estrelles d una determinada zona del cel per tal de crear diverses figures fàcils de recordar: les constel lacions.

3 ASTRONOMIA ACTIVITAT Diversos nens es col loquen al llarg de l aula en posicions prefixades, tal com les indiquen els quadres adjunts, que corresponen a quatre constel lacions diferents. Les mesures estan expressades en centímetres. La xifra entre parèntesis indica l alçada del cap respecte del terra, així que uns quants nens s han de quedar dempeus, d altres s han d asseure en una cadira, uns quants més hi han de pujar al damunt i la resta s han d asseure al terra, segons convingui. D altres nens marquen a la pissarra (l esfera celeste) les posicions que ocupen els caps dels alumnes (les estrelles) des del punt de vista d un nen situat a la part posterior de l aula (la Terra). Una vegada s han unit aquestes projeccions, els alumnes han d intentar identificar cada constel lació entre els models de les pàgines 3 i 4. Una altra activitat és la construcció del model tridimensional d aquestes constel lacions a mida reduïda, amb cartolina i petites bombetes per simular les estrelles.

4 1 L ESFERA CELESTE LES CONSTEL LACIONS 2 L ORIENTACIÓ AL CEL És fàcil orientar-se al cel si, prèviament, ens familiaritzem amb les formes de les principals constel lacions i recordem algunes alineacions d estrelles que ens permeten anar d unes constel lacions a unes altres menys notòries. L Óssa Major és un bon punt de partida per recórrer totes les constel lacions del cel. Per exemple, si prolonguem cinc vegades la distància que separa les dues estrelles oposades al mànec de la casserola, arribem a l Estrella Polar, l estrella que està permanentment situada damunt del punt cardinal nord. TARDOR ESTIU HIVERN PRIMAVERA

5 ASTRONOMIA ACTIVITAT Cada alumne representa una constel lació sobre trossos de cartolina negra d aproximadament 10 x 7 cm. Per fer-ho, han de dibuixar o enganxar estrelles a les posicions adequades per crear les 19 constel lacions que apareixen als models de les dues pàgines següents. Tot començant per l Óssa Major i continuant per les múltiples alineacions que hi ha indicades al planisferi inferior, han d anar col locant i enganxant cadascuna de les constel lacions en la posició i orientació correctes sobre una gran cartolina negra (45 x 60 cm). Així, s obté una mostra de les principals constel lacions que es distingeixen en cada estació de l any, que són les que hi ha sobre el cartell al lusiu a cada estació, més les constel lacions situades al centre del planisferi, que són visibles durant tot l any. TARDOR HIVERN ACTIVITAT Descobrir les constel lacions al cel real és un exercici fàcil i gratificant. Tan sols cal triar una nit de cel ras, un lloc obert i un espai apartat de les zones il luminades de manera directa. El primer pas pot ser mirar cap al nord i buscar l Óssa Major. Les alineacions d estrelles del planisferi de la pàgina anterior ens conduiran, pas a pas, fins a les constel lacions principals. Com una ajuda, ho il lustrem amb les posicions de l Óssa Major sobre l horitzó nord en cada època de l any. A la tardor pot ser difícil diferenciar l Óssa Major perquè és a tocar de l horitzó, però llavors Cassiopea ens pot fer de guia. PRIMAVERA ESTIU

6 1 L ESFERA CELESTE LES CONSTEL LACIONS ORIÓ VERGE ÀGUILA LLEÓ COTXER CA MAJOR BESSONS ESCORPÍ ÓSSA MAJOR

7 ASTRONOMIA ANDRÒMEDA PEGÀS CIGNE CASSIOPEA LIRA TAURE SAGITARI ÓSSA MENOR PERSEU BOVER

8 2 EL MOVIMENT DEL CEL 1 EL MOVIMENT DIARI DE LES ESTRELLES El cel es mou lentament però ho fa de manera continuada. És un efecte aparent, que s explica per la rotació de la Terra d oest a est, que fa que, als observadors de la superfície terrestre, ens sembli que les estrelles surten per l est i s amaguen per l oest. Això no obstant, si mirem cap a la direcció on apunta l eix de rotació de la Terra, sempre veiem el mateix grup de constel lacions. Aques- tes constel lacions giren pràcticament al voltant d una estrella gairebé fixa (l Estrella Polar, que ens marca el nord) sense amagar-se mai: són les anomenades estrelles circumpolars. Cassiopea i les dues Ósses en són uns bons exemples. EL MOVIMENT DIARI 2DEL SOL Com les estrelles, el Sol també hi participa, en aquest gir diari del cel; així, surt per l est i es pon per l oest. El canvi de l ombra dels objectes és un reflex fidel d aquest moviment.

9 ASTRONOMIA ACTIVITAT ESTRELLA POLAR Els alumnes enganxen a les parets i al sostre de l aula estrelles de paper. Després, comencen a girar lentament sobre ells mateixos, com si fossin la Terra. D aquesta manera, poden comprovar el moviment aparent de les estrelles: apareixen per un costat (que representa l est) i desapareixen pel costat oposat (l oest). Si ho fan tot mirant el sostre, poden comprovar que hi ha un grup d estrelles que no deixen mai de veure, d entre les quals en sobresurt una: l Estrella Polar, una estrella diferent per a cada alumne, que amb prou feines canvia de posició. GIR APARENT DEL CEL GIR REAL DE LA TERRA EQUADOR ACTIVITAT Els alumnes construeixen un gnòmon situant un pal recte de manera vertical sobre un suport. El col loquen fix en un lloc durant un llarg període de temps assolellat i marquen la posició de l extrem de l ombra cada hora. D aquesta manera poden relacionar la longitud i l orientació de l ombra amb l hora del dia.

10 3 EL CANVI ANUAL DEL CEL 1 EL DESPLAÇAMENT ANUAL DEL SOL La Terra gira en una òrbita gairebé circular al voltant del Sol. El pla que defineix aquesta òrbita talla l esfera celeste en un cercle màxim que es coneix amb el nom d Eclíptica. El Sol, si ens el mirem des de la Terra, sembla que es mogui per l Eclíptica a mesura que la Terra va avançant per l òrbita, de tal manera que en un any el Sol ha recorregut aparentment l Eclíptica completa, tot movent-se sobre el fons d estrelles fixes. Al llarg de l Eclíptica hi ha les dotze constel lacions que es coneixen com les del Zodíac (a més de la constel lació del Serpentari, que no es considera zodiacal). El Sol acaba passant un mes a cada una d aquestes constel lacions. Com que en realitat no és possible veure la zona del cel per on passa el Sol a cada moment, ja que la seva extraordinària brillantor n esborra totes les estrelles, el trajecte que fa per l Eclíptica es dedueix a partir del canvi estacional de l aspecte nocturn del cel. En efecte, en cada època de l any només podem veure unes constel lacions determinades. TRAJECTÒRIA DEL SOL SOBRE L ECLÍPTICA SOL ECLÍPTICA EQUADOR DESPLAÇAMENT DE LA TERRA EN LA SEVA ÒRBITA EN 1 MES LA VARIACIÓ ANUAL 2DE L ALÇADA DEL SOL La inclinació de l eix de la Terra respecte del pla de l Eclíptica determina que al llarg de l any el Sol descrigui en el cel trajectòries aparents d amplitud diversa; així, assoleix una alçada més gran o més petita al migdia i es manté més o menys hores sobre l horitzó, fenomen que explica l existència de les estacions. JUNY MARÇ SETEMBRE DESEMBRE

11 ASTRONOMIA ACTIVITAT Amb l ajuda d una corda i un guix, es dibuixen cercles concèntrics al pati. Tretze nens, que representen les constel lacions zodiacals més Serpentari, -cadascun d ells amb un cartell identificador- se situen en el cercle més ample i de manera espaiosa, tal com indica el dibuix. El nen que representa la Terra camina pel cercle que li correspon i va dient les constel lacions que el Sol (el nen quiet al centre) va ocupant successivament i aparentment cadascun dels mesos de l any. ACTIVITAT Amb el mateix muntatge anterior, ens situem a l inici de la primavera, quan el Sol es veu sobre la constel lació de Peixos. El nen que representa la Terra ha d anar dient les constel lacions que va veient cada mes en direcció oposada al Sol, és a dir, les que es veuen durant la mitjanit. CAPRICORN AQUARI PEIXOS AGO ÀRIES TAURE JUL SET OCT SAGITARI SERPENTARI ESCORPÍ JUN NOV MAI TERRA SOL DES BESSONS ABR ENE MAR FEB BALANÇA VERGE LLEÓ CRANC MAIG ACTIVITAT MARÇ GENER El gnòmon que s ha construït per determinar el moviment diari del Sol també es pot fer servir per mesurar la variació de l alçada que assoleix el Sol al llarg de l any. Per a això, n hi ha prou amb fer una única mesura cada 15 dies, sempre a la mateixa hora, propera al migdia, durant un període de diversos mesos.

12 4 ELS PLANETES 1 LES DIMENSIONS DEL SISTEMA SOLAR Les distàncies que separen els planetes són enormes, tal com ho són les mides d aquests planetes. A més, cal distingirne dues classes molt diferents: els de tipus terrestre, d una mida moderada i rocosos, i els planetes gegants, molt més grans que els altres i, principalment, gasosos.

13 ASTRONOMIA ACTIVITAT S ha de dur a terme en un lloc ample, com el pati o el gimnàs, ja que es tracta de construir un model de distàncies del Sistema Solar: la paret representa el Sol i els alumnes (un per planeta) s han d anar situant a les distàncies convenients: Mercuri, a 30 cm de la paret; Venus, a 60 cm; la Terra, a 1 m (un pas) de la paret; Mart, a 1,5 m; Júpiter, a 5 passes; Saturn, a deu passes; Urà, a 19 passes, i Neptú, a 30 passes. Cal tenir en compte que amb aquesta escala de distàncies s haurien de representar els planetes mitjançant petits grans de sorra. D altra banda, per fer-se una idea de la mida comparativa dels planetes, els terrestres (Mercuri, Venus, la Terra i Mart) s han de representar només amb un nen i els gegants, amb diversos nens en cercle (Júpiter, amb catorze nens; Saturn, amb uns deu nens, i Urà i Neptú, amb quatre). Si es volen representar, a més, les posicions dels planetes nans que es coneixen fins ara (2010) (Ceres, Plutó, Haumea, Makemake i Eris) els alumnes corresponents s han de situar, respectivament, a 3 passes, per a Ceres (entre Mart i Júpiter); 40 passes, per a Plutó; 43 passes, per a Haumea; 46 passes per a Makemake, i 68 passes de la paret, per a Eris. CAPRICORN SAGITARI SERPENTARI ESCORPÍ AQUARI TERRA BALANÇA PEIXOS MART SOL VERGE ÀRIES LLEÓ TAURE BESSONS CRANC

14 4 ELS PLANETES 2 MOVIMENTS APARENTS DELS PLANETES Quan els planetes es mouen segueixen òrbites el líptiques, gairebé circulars. Com més a prop del Sol és un planeta, amb més velocitat es mou. Com que les òrbites d aquests planetes amb prou feines se separen del pla de l Eclíptica, els planetes, vistos des de la Terra, recorren les constel lacions del Zodíac. Quan s observen, però, des d un planeta (la Terra) que també gira al voltant del Sol, aquests desplaçaments pel Zodíac són un mica peculiars, ja que més o menys una vegada a l any fan un llaç o un bucle al cel. TRAJECTÒRIA D UN PLANETA SOBRE EL ZODÍAC ECLÍPTICA EQUADOR FRANJA DEL ZODÍAC

15 ASTRONOMIA ACTIVITAT L objectiu d aquesta activitat és observar els canvis de posició al cel real dels planetes que es poden veure a simple vista (tret de Mercuri, que és una mica esquiu). Això exigeix, en primer lloc, que identifiquem cada planeta, per a la qual cosa ens ajudarà la taula que hi ha a l apartat Efemèrides. En aquesta taula s indica, mes a mes i per a anys diversos, la constel lació zodiacal per on passa cada planeta. Respecte d això, és convenient dir que els planetes, en ocasions, travessen la part més meridional de la constel lació de Serpentari, situada just damunt d Escorpí i que no és una constel lació zodiacal pròpiament. Una vegada s ha identificat el planeta cal fer una observació cada cert nombre de dies (una a la setmana per a Venus o Mart, una al mes en el cas de Júpiter o Saturn), al llarg de diversos mesos. Després, els alumnes han d anar marcant sobre un planisferi les posicions que van ocupant cadascun dels planetes. AQUARI CAPRICORN SAGITARI TERRA SERPENTARI ESCORPÍ BALANÇA PEIXOS MART VERGE SOL ACTIVITAT ÀRIES TAURE CRANC LLEÓ BESSONS Amb el mateix muntatge del Sol per l Eclíptica, dos nens van caminant lentament (representen, per exemple, la Terra i Mart, i, per tant, el nen que representa Mart s ha de moure més a poc a poc). El nen que representa la Terra ha d anar dient en quina constel lació veu Mart i el Sol cada mes. Hi ha d haver un moment en què Mart retrocedeixi alguna constel lació durant un espai de temps curt.

16 4 ELS PLANETES 3 EFEMÈRIDES EFEMÈRIDES DELS PLANETES PER A LA DÈCADA A continuació, s indiquen les efemèrides per tal de localitzar els planetes Venus, Mart, Júpiter i Saturn durant els pròxims anys. El càlcul s ha fet per al dia 1 de cada mes, a les 0 h TU (Temps Universal). Cada casella indica la constel lació en què es troba cada planeta, o bé el terme inobservable si el planeta està situat massa a prop del Sol per poder-lo observar. Per efectuar aquests càlculs, s ha considerat que el planeta és inobservable si se situa a menys de 15º del Sol, tot i que aquest criteri és tan sols aproximat, ja que un planeta pot ser més fàcilment observable que un altre durant els crepuscles en funció de la lluminositat que tingui. Si el planeta es pot observar només a l alba, la casella corresponent a aquest mes apareix acolorida en groc fosc, si el planeta només es pot observar al capvespre, la casella apareix acolorida en marró, i si el planeta es pot observar a negra nit, la casella és groc clar. Hem de recordar que la millor època per observar els planetes exteriors (l òrbita dels quals transcorre més allunyada del Sol que no la de la Terra, és a dir, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) és la dels volts de la data en què el planeta està oposat al Sol, això és, quan el planeta se situa al cel a 180º del Sol i es pot observar durant tota la nit. En el cas dels planetes interiors (l òrbita dels quals transcorre interiorment a la de la Terra, és a dir, Mercuri i Venus), les millors èpoques per observar-los són quan hi ha les màximes elongacions respecte del Sol, això és, quan la distància angular entre el planeta i el Sol és màxima. A les taules hi ha les màximes elongacions est (vesprals) i oest (matinals) de Venus, com també les dates de les oposicions de Mart, Júpiter i Saturn per als anys vinents.

17 ASTRONOMIA Les hores que s indiquen a les efemèrides que hi ha allistades a continuació s expressen en TU (Temps Universal). Per convertir-les a HO (Hora Oficial, la que indiquen els nostres rellotges), per a la Península, s hi ha de sumar una hora mentre hi hagi horari d hivern, i dues hores durant l horari d estiu. Per a les Illes Canàries, durant l horari d hivern no cal cap hora més (TU=HO), i durant l horari d estiu, només una hora. EFEMÈRIDES PER ALS ECLIPSIS DE SOL I LLUNA I ELS TRÀNSITS DE VENUS I MERCURI VISIBLES DES DE L ESTAT ESPANYOL DURANT LA DÈCADA ECLIPSIS En aquest apartat s esmenten els eclipsis de Sol i de Lluna més destacats que es podran observar des de la Península i les Illes Canàries durant els anys vinents. En el cas dels eclipsis de Sol, les dades per a la Península s han estimat per a la ciutat de Barcelona, mentre que per a les Illes Canàries s han estimat per a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife. Per a altres localitats, les diferències horàries seran de només uns quants minuts. En el cas dels eclipsis de Lluna, els horaris són els mateixos per a tot l hemisferi terrestre des d on sigui visible l eclipsi. TRÀNSITS A vegades, es pot veure com els planetes interiors Mercuri i Venus travessen el disc del Sol. En aquest cas, es parla d un trànsit i no pas d un eclipsi. Els trànsits de Mercuri són relativament freqüents, però els de Venus són realment rars. Precisament, el 5 de juny de 2012 n hi haurà un, tot i que, lamentablement, no es podrà observar des de l Estat espanyol. De totes maneres, l allistem ja que és un esdeveniment singular.

18 ANY MES VENUS MART JÚPITER SATURN Balança Inobservable Peixos Verge 2 Sagitari Inobservable Peixos Verge 3 Sagitari Inobservable Ballena Verge 4 Aquari Inobservable Inobservable Verge 5 Peixos Peixos Peixos Verge 6 Àries Àries Peixos Verge 7 Inobservable Taure Àries Verge 8 Inobservable Taure Àries Verge 9 Inobservable Bessons Àries Verge 10 Verge Cranc Àries Inobservable 11 Balança Lleó Àries Verge 12 Sagitari Lleó Àries Verge Capricorn Lleó Peixos Verge 2 Aquari Lleó Àries Verge 3 Peixos Lleó Àries Verge 4 Taure Lleó Àries Verge 5 Taure Lleó Inobservable Verge 6 Inobservable Lleó Taure Verge 7 Taure Verge Taure Verge 8 Taure Verge Taure Verge 9 Bessons Verge Taure Verge 10 Lleó Balança Taure Verge 11 Verge Serpentari Taure Inobservable 12 Balança Sagitari Taure Verge Dades del 1r de cada mes, a les 0 h (TU) Inobservable Aprox. 15º del Sol Capvespre 50º del Sol Albada 50º del Sol Negra nit v v v

19 ASTRONOMIA ANY MES VENUS MART JÚPITER SATURN Serpentari Capricorn Taure Balança 2 Sagitari Aquari Taure Balança 3 Inobservable Inobservable Taure Balança 4 Inobservable Inobservable Taure Balança 5 Inobservable Inobservable Taure Balança 6 Taure Inobservable Inobservable Verge 7 Cranc Taure Inobservable Verge 8 Lleó Bessons Bessons Verge 9 Verge Cranc Bessons Balança 10 Balança Lleó Bessons Balança 11 Serpentari Lleó Bessons Inobservable 12 Sagitari Verge Bessons Balança 1 Inobservable Verge Bessons Balança 2 Sagitari Verge Bessons Balança 3 Sagitari Verge Bessons Balança 4 Capricorn Verge Bessons Balança 5 Peixos Verge Bessons Balança 6 Àries Verge Bessons Balança 7 Taure Verge Inobservable Balança 8 Bessons Verge Inobservable Balança 9 Inobservable Balança Cranc Balança 10 Inobservable Serpentari Cranc Balança 11 Inobservable Sagitari Lleó Inobservable 12 Inobservable Sagitari Lleó Inobservable

20 ANY MES VENUS MART JÚPITER SATURN Sagitari Capricorn Lleó Balança 2 Aquari Aquari Lleó Escorpió 3 Peixos Peixos Cranc Escorpió 4 Àries Àries Cranc Escorpió 5 Taure Inobservable Cranc Escorpió 6 Bessons Inobservable Cranc Balança 7 Lleó Inobservable Lleó Balança 8 Inobservable Inobservable Lleó Balança 9 Cranc Cranc Inobservable Balança 10 Lleó Lleó Lleó Balança 11 Lleó Lleó Lleó Escorpió 12 Verge Verge Lleó Inobservable Escorpió Verge Lleó Serpentari 2 Sagitari Balança Lleó Serpentari 3 Capricorn Balança Lleó Serpentari 4 Peixos Escorpió Lleó Serpentari 5 Inobservable Escorpió Lleó Serpentari 6 Inobservable Balança Lleó Serpentari 7 Inobservable Balança Lleó Serpentari 8 Inobservable Balança Lleó Serpentari 9 Verge Escorpió Verge Serpentari 10 Balança Sagitari Inobservable Serpentari 11 Serpentari Sagitari Verge Serpentari 12 Sagitari Capricorn Verge Inobservable Dades del 1r de cada mes, a les 0 h (TU) Inobservable Aprox. 15º del Sol Capvespre 50º del Sol Albada 50º del Sol Negra nit v v v

21 ASTRONOMIA ANY MES VENUS MART JÚPITER SATURN Aquari Aquari Verge Serpentari 2 Peixos Peixos Verge Serpentari 3 Peixos Peixos Verge Sagitari 4 Inobservable Àries Verge Sagitari 5 Peixos Taure Verge Sagitari 6 Peixos Inobservable Verge Serpentari 7 Taure Inobservable Verge Serpentari 8 Bessons Inobservable Verge Serpentari 9 Cranc Inobservable Verge Serpentari 10 Lleó Lleó Verge Serpentari 11 Inobservable Verge Inobservable Serpentari 12 Inobservable Verge Balança Inobservable 1 Inobservable Balança Balança Inobservable 2 Inobservable Escorpió Balança Sagitari 3 Inobservable Serpentari Balança Sagitari 4 Àries Sagitari Balança Sagitari 5 Taure Sagitari Balança Sagitari 6 Bessons Capricorn Balança Sagitari 7 Lleó Capricorn Balança Sagitari 8 Lleó Capricorn Balança Sagitari 9 Verge Capricorn Balança Sagitari 10 Verge Capricorn Balança Sagitari 11 Inobservable Capricorn Balança Sagitari 12 Verge Aquari Inobservable Sagitari

22 ANY MES VENUS MART JÚPITER SATURN Balança Peixos Serpentari Inobservable 2 Sagitari Peixos Serpentari Sagitari 3 Sagitari Àries Serpentari Sagitari 4 Aquari Taure Serpentari Sagitari 5 Peixos Taure Serpentari Sagitari 6 Àries Bessons Serpentari Sagitari 7 Inobservable Cranc Serpentari Sagitari 8 Inobservable Inobservable Serpentari Sagitari 9 Inobservable Inobservable Serpentari Sagitari 10 Inobservable Inobservable Serpentari Sagitari 11 Balança Verge Serpentari Sagitari 12 Sagitari Verge Sagitari Sagitari Capricorn Balança Inobservable Inobservable 2 Aquari Serpentari Sagitari Inobservable 3 Peixos Sagitari Sagitari Sagitari 4 Taure Capricorn Sagitari Capricorn 5 Taure Capricorn Sagitari Capricorn 6 Inobservable Aquari Sagitari Capricorn 7 Taure Peixos Sagitari Capricorn 8 Taure Peixos Sagitari Sagitari 9 Bessons Peixos Sagitari Sagitari 10 Lleó Peixos Sagitari Sagitari 11 Verge Peixos Sagitari Sagitari 12 Balança Peixos Sagitari Sagitari Dades del 1r de cada mes, a les 0 h (TU) Inobservable Aprox. 15º del Sol Capvespre 50º del Sol Albada 50º del Sol Negra nit v v v

23 ASTRONOMIA ELONGACIONS MÀXIMES DE VENUS ORIENTALS (TARDA) OCCIDENTALS (MATINADA) 27 de març de de gener de de novembre de d agost de de juny de de març de de gener de d octubre de d agost de de juny de març de de gener de d agost de 2020 OPOSICIONS DE MART OPOSICIONS DE JÚPITER OPOSICIONS DE SATURN 3 de març de d octubre de d abril de d abril de de desembre de d abril de de maig de de gener de d abril de de juliol de 2018 (*) 6 de febrer de de maig de d octubre de de març de de maig de d abril de de juny de de maig de de juny de de juny de de juny de de juliol de de juliol de 2019 (*) Oposició perihèlia (més favorable) 20 de juliol de 2020

24 TRÀNSITS DE VENUS I MERCURI DAVANT DEL DISC SOLAR Planeta Data Hora TU (inici / final) Venus 5/6 de juny de 2012 INOBSERVABLE! 19 h 12 m / 0 h 10 m Mercuri 9 de maig de h 12 m / 18 h 42 m Mercuri 11 de novembre de h 35 m / 18 h 04 m ECLIPSIS DE SOL VISIBLES DES DE LA PENÍNSULA (dades per a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife) Data Tipus / Fase Inici TU Màxim TU Final TU 20 de març de 2015 Parcial / 63% 9 h 11 m 10 h 17 m 11 h 27 m

25 ASTRONOMIA ECLIPSIS DE SOL VISIBLES DES DE LES CANÀRIES (dades per a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife) Data Tipus / Fase Inici TU Màxim TU Final TU 3 de novembre de de març de 2015 Parcial / 31% 10 h 54 m 12 h 09 m 13 h 29 m Parcial / 46% 7 h 45 m 8 h 39 m 9 h 38 m ECLIPSIS DE LLUNA VISIBLES DES DE LA PENÍNSULA I LES CANÀRIES Data Tipus Inici TU Inici Tot. TU Final TU 15 de juny de de setembre de d agost de de gener de de gener de 2019 Total 18 h 23 m 19 h 22 m 22 h 02 m Total 01 h 07 m 02 h 11 m 04 h 27 m Parcial 17 h 23 m 19 h 18 m Total 03 h 34 m 04 h 41 m 06 h 50 m Parcial 20 h 02 m 23 h 00 m ASTRONOMIA Edició: Obra Social la Caixa, 2011 Textos: Pedro Velasco Il lustracions: Procivel Actualització i efemèrides: Jordi Aloy Coordinació: Antonio García Disseny gràfic: Cincuenta y Cinco Traducció: Solució de Continuïtat Dipòsit legal: B

26