Els recursos TIC per afrontar la Dislèxia: Anàlisi sobre l ús i coneixement a les escoles

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Els recursos TIC per afrontar la Dislèxia: Anàlisi sobre l ús i coneixement a les escoles"

Álvaro Poblete Navarrete
hace 7 años
Vistas:

1 Els recursos TIC per afrontar la Dislèxia: Anàlisi sobre l ús i coneixement a les escoles Mireia Llena Draper MireiaLD1@blanquerna.url.edu Grau d Educació Primària Tutora: Eva Liesa

2 ÍNDEX Marc teòric Què és la dislèxia i com detectar-la L ús de les TIC des del Disseny Universal de l Aprenentatge Recursos per afavorir aquest aprenentatge Objectius i hipòtesis Mètode Resultats i discussió Conclusions, limitacions i prospectiva

3 MARC TEÒRIC OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS CONCLUSIONS Què és la dislèxia? 10% Població espanyola. Conflicte lectoescriptor. Canal per on es transmet la informació. No té cura. Mecànica lectora Comprensió Ortografia Molt baixa Normal Baixa Detecció Patrons i dimensions recollits en protocols. (PRODISCAT) Individualitat de cada infant.

4 MARC TEÒRIC OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS CONCLUSIONS L ús de les TIC des del Disseny Universal de l Aprenentatge REPRESENTACIÓ EXPRESSIÓ MOTIVACIÓ INCLSUIÓ DIGITIAL FORMATS DIGITALS Tipus de font Mida de la font Colors Contrastos Espais entre caràcter Espais entre ínies i paràgrafs Mida dels paràgrafs Contingut (vocabulari, paraules curtes, etc.) SOFTWARES, EINES I FONTS GaranFr la igualtat de tot l alumnat posant especialment l èmfasi en la tecnologia. ACCESSIBILITAT EINES DIGITAL

5 MARC TEÒRIC RESULTATS SOFTWARES, I FONTS CONCLUSIONS OBJECTIUS MÈTODE EINES TRADISLEXIA DITEXT LEXIA 3.0 DILET DIDOC

6 MARC TEÒRIC OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS CONCLUSIONS Objectius Investigar el coneixement dels docents sobre els recursos TIC existents Identificar quin ús es fa d aquests recursos HIPÒTESIS Analitzar els motius de l ús o desús d aquests recursos.

7 MARC TEÒRIC OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS CONCLUSIONS Mètode 3 Especialistes (DOP) de les escoles Garbí, Solc i Sadako Luz Rello 33 Mestres de les escoles Garbí, Solc, Sadako i Thau Participants Instruments Qüestionari Entrevistes Plataforma virtual Google drive Correu electrònic Presencial Procediment de recollida de dades

8 MARC TEÒRIC OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS CONCLUSIONS Procediment d anàlisi de dades DIMENSIONS I CATEGORIES Coneixement dels recursos TIC Coneixement dels diferents recursos Predisposició per adaptar diferents aspectes Ús que se n fa Com uflitzen els recursos Quan els uflitzen Per a quines finalitats Per a quins alumnes MoFus d ús i desús Econòmics Psicopedagògics Metodològics Visuals Emocionals

9 MARC TEÒRIC OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS CONCLUSIONS Coneixement i ús de les adaptacions Un altre 9,4% Temps 87,5% Treball en equip 53,1% Metodologia 90,6% Repetició de paraules, sinònims 12,5% Mida de les línies i paràgrafs Contingut 37,5% 68,8% Espais entre paraules, línies i paràgrafs 25% Brillantor, colors i contrastos 6,3% Mida/tipus de la font 56,3%

10 MARC TEÒRIC OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS CONCLUSIONS Coneixement i ús dels recursos TIC Cap Katamotz Binding i/o Glifing Lexia 3.0 Rehasoi: Ditext, Dilet, Didoc Tadislexia Joc Claroread Kindle, Ibook o Ideal ebook reader Pizarra dinàmica Dyseggxia "Piruletras" 3% 9,1% 12,1% 15,2% 15,2% 15,2% 75,8% 87,9%

11 MARC TEÒRIC OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS CONCLUSIONS Motius d ús i desús - Metodològics 87,9% - Visuals 75,8% - Psicopedagògics 81,8% - Emocionals Entrevistes - Formació Entrevistes - Econòmics 72,2%

12 MARC TEÒRIC OBJECTIUS MÈTODE RESULTATS CONCLUSIONS Conclusions 1. Es considera que cal oferir- los per a tot un grup divers no només cap a uns infants determinats. 2. Cal tenir molt presents les situacions emocionals en les que es troba cada infant. 3. Encara predomina un fort desconeixement i per conseqüència desús de programes Tic. Limitacions Ventall més ampli d escoles i docents en el mostreig. Interpretació dels enunciats dels qüesfonaris. Propostes de futur Veure els resultats d ús d aquestes eines. Entrevistar a les empreses/enftats que ofereixen aquests recursos.

13 BIBLIOGRAFIA Alba, C. (2012). Aportaciones del Diseño Universal para el Aprendizaje y de los materiales digitales en el logro de una enseñanza accesible. Universidad Complutense de Madrid Recuperat a: htp:// Alba, C. i Zubillaga, A. (2012) De la accesibilidad de las tecnologías a la educación accesible: Aportaciones del Diseño Universal para el aprendizaje. Actas de las VIII Jornadas Cien8ficas Internacionales de Inves:gación sobre Discapacidad Salamanca: INICO, Salamanca. Recuperat a htp://cdjornadas- inico.usal.es/docs/823.pdf. American Psychiatric AssociaFon (2014) Manual diagnósfco y estadísfco de los trastornos mentales : DSM- 5. Madrid, [etc.] : Médica Panamericana. Azorín, C. i Arníz, P. (2013) Una experiencia de innovación en educación primaria: medidas de atención a la diversidad y diseño universal del aprendizaje. Tendencias Pedagógicas, (22), Recuperat a: htp:// Díaz, M., Cesar, Q. i Collazos, A. (2011) Desarrollo de un marco metodológico Orientado al diseño de interfaces para el tratamiento de niños con dislexia aplicando el método de proceso de ingenieria de usabilidad y accessibilidad (MPIu+a) Revista universitaria en Telecomunicaciones, Informa:ca y Control. 1(1). Recuperat a:htp:// French, J., Blood, A., N. D. Bright., Futak, D., M. J. Grohmann., Hasthorpe, A., Heritage,J., Remy,L., Reece, S., i Tabor, J. (2013) Changing Fonts in EducaFon: How the Benefits Vary with Ability and Dyslexia, The Journal of Educa:onal Research, 106(4), , DOI: / Iglesias, M. (2005) Alumnos con dislèxia: estrategias para educadores. Revista DIM. Recuperat a: htp://dim.pangea.org/revistadim/dislexia2.pdf. Jiménez, J. i Rojas, E. (2008) Efectos del videojuego Tradislexia en la conciencia fonológica y recnoncimiento de palabra en niños disléxicos. Psicothema. 20(3), Recuperat a: htp:// Marco, M. (2010) Programas informáfcos para trastornos de lectoescritura, Dislexia y/o TDAH. 25 Años de Integración Escolar en España: Tecnología e Inclusión en el ámbito educa:vo, laboral y comunitario. Consejería de Educación, Formación y Empleo Murcia. Recupeat htp://diversidad.murciaeduca.es/tecnoneet/2010/docs/mmarco.pdf. Rello, L (2013) La tecnologia digital, aliada de la dislèxia. Integratek. Tecnologies que integran. Recuperat htp:// content/uploads/2013/02/la- tecnologi_a- digital- aliada- de- la- dislexia.pdf. Rello, L., Baeza- Yates, R, Dempere, L. i Saggion, H. (2013) Frequent Words Improve Readability and Short Words Improve Understandability for People with Dyslexia. INTERACT 2013: 14th IFIP TC13 Conference on Human- Computer Interac:on. Cape Town, South Africa. Recuperat a: htp:// Rello, L., Baeza- Yates, R. i Saggion, H. (2013). DysWebxia : Textos más Accesibles para Personas con Dislexia. Sociedad Española Para el Procesamiento del Lenguage Natural, Recuperat a: htp:// Rello, L., i Barbosa, S. (2013). Do People with Dyslexia Need Special Reading Soiware? Research & Natural Language Processing Grups, Universitat Pompeu Fabra. Recuperat a: htp://sipt07.si.ehu.es/ws/rethinkingua/papers/wsrua2013_submission_rello.pdf. Rello, L., Pielot, M. i Marcos, Mari. (2013) Size Maters (Spacing not): 18 Points for a Dyslexic- friendly Wikipedia. W4A Technical May 13-15, Rio de Janeiro, Brazil. Co- Located with the 22nd Interna:onal World Wide Web Conference. Recuperat a: htp://dl.acm.org/citafon.cfm?id= Rodríguez, K., Díaz, M. i Quintero, N. (2012) Herramienta Tecnologica para el Tratamiento de las Dificultades en el Aprendizaje que Presentan los Niños i Niñas con Dilexia en Panamá. Recuperat a: htp:// PA.pdf.

Documentos relacionados

Escola Marià Galí i Guix Terrassa. Competència en el tractament de la informació i competència digital

Escola Marià Galí i Guix Terrassa Competència en el tractament de la informació i competència digital TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ CERCAR IDENTIFICAR TRANSFORMAR COMUNICAR COMPETÈNCIA DIGITAL ELS MITJANS,