MOVIMENT DE CAIGUDA LLIURE. MOVIMENT CIRCULAR

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "MOVIMENT DE CAIGUDA LLIURE. MOVIMENT CIRCULAR"

Transcripción

1 1 Probleme de fíica per a batxillerat...// M. L. Ecoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: MOVIMENT DE CAIGUDA LLIURE. MOVIMENT CIRCULAR Índex P.1. P.. P.3. P.4. P.5. Moviment de caiguda lliure Compoició de moviment. Tir parabòlic Moviment circular uniforme Moviment circular uniformement variat Moviment circular variat P1. Moviment de caiguda lliure Definicion T.1.1. Concepte bàic. En el moviment rectilini de caiguda lliure, la partícula decriu una trajectòria rectilínia en què el vector velocitat é variable en el temp i el vector acceleració é el de la gravetat. Aquet manté el mòdul, la direcció i el entit invariable en el temp. Anem a veure le equacion de la poició i de la velocitat en funció del temp per a aquet tipu de moviment. Recordeu-vo que e treballa en una dimenió i, per tant, no é imprecindible la notació vectorial. 1 y = y0 ± v0yt gt (1) On y é la poició de la partícula en l intant de temp t, y 0 é la poició de la partícula en l intant de temp t = 0, v 0y é la velocitat d aqueta en l intant de temp t = 0, i g = 9,81m/ é l acceleració en l eix Y. La velocitat en l eix Y correpon a la d un moviment uniformement variat: vy = ± v0y gt () D aquí v = ( 0, v ) = ( 0, v gt) y 0y On v é la velocitat de la partícula en l intant de temp t. Cal dir que l acceleració de la gravetat é negativa, atè que la força de la gravetat que l origina té el entit de le Y negative. Exercici

2 Caiguda lliure. Tir parabòlic. Moviment circular. E.1.1. Newton va deixar caure una poma de d una torre de 0 m. Trobeu la velocitat quan arriba a terra (velocitat d impacte de la poma amb el terra) Solució La poma decriu un moviment de caiguda lliure en l eix de l ordenada, l eix Y; per tant, erà un moviment rectilini uniformement accelerat, amb acceleració contant igual a la de la gravetat. El primer pa que hem de fer é repreentar el moviment obre un dibuix i ecriure le dade de l enunciat amb le unitat del itema internacional. v 0y = 0 m/ y0=0 m g=9,8 m/ v fy =?m/ y f = 0m Per poder calcular la velocitat d impacte, neceitem aber el temp que triga per arribar a terra. Hem d emprar l equació en què tenim mé informació per calcular el temp. y = y v0yt gt En el notre ca: 1 0 = t Per tant: 0 = 4.9 t, é a dir, 0 t = = 4.1, t =, t = 4.9 ; i d aquí deduïm que : que é el temp que triga la poma per arribar al terra. Utilitzant, ara, l equació de la velocitat del moviment uniformement variat, obté: v y = v gt ; per tant: 0y v y = 9.8 = 19.6 m

3 3 Probleme de fíica per a batxillerat...// M. L. Ecoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: ,6 m/ E.1.. E llença de del terra una pilota amb una velocitat inicial de 10 m/. Un egon depré e llença de del mateix punt una altra pilota amb una velocitat de 0 m/. Indiqueu i e troben le due pilote, i en ca afirmatiu, en quin lloc i en quin temp. Solució Primer farem el dibuix que repreenti el moviment del do objecte de manera aproximada. Hi poarem tota la informació de l enunciat amb le unitat del itema internacional (SI). V 01 =10m/; t 1 V 0 =0m/; t = (t 1-1) No abem i e troben quan el do objecte pugen o bé en una altra ituació, però el que é clar é que en el moment de trobar-e tot do objecte tenen la mateixa poició: y 1 = y ; alehore: 1 1 y01 + v01t1 gt1 = y0 + v0t gt Subtituint le dade de l enunciat a l equació anterior, en queda: t1 9,8t1 = 0t 9,8(t1 1) On t 1 = 1,6. Ara podem calcular el lloc on e troben ubtituint el temp que hem trobat en qualevol de le equacion anterior de poició temp: 1 1 y = 10t1 9,8t1 = 10 1,6 9,8 1,6 = 4,8m Si volem aber en quina ituació e troben, hem d emprar l equació velocitat temp. v1 = 10 9,8 1,6 =,35m / v = 0 9,8 (1,6 1) = 17,45m / Fixeu-vo que el mòbil 1 té una velocitat negativa: vol dir que età baixant. En canvi, el mòbil té la velocitat poitiva: això repreenta que età pujant. Si e troben; 4,8 m, t 1 =1,6

4 4 Caiguda lliure. Tir parabòlic. Moviment circular. Tornem-hi P.1.1. E deixa caure un objecte de d una altura de 100 m. Calculeu la velocitat d impacte i el temp que triga per arribar a terra. Dade: g = 9,81 m/. Sol.: 44,7 m/; 4,5. P.1.. E llança verticalment cap avall un objecte amb una velocitat de 10 m/ de d una altura de 100 m. Calculeu la velocitat d impacte i el temp que triga per arribar a terra. Sol.: 45,38 m/; 3,81. P.1.3. E llança un objecte cap amunt amb una velocitat de 10 m/ i de d una altura de 100 m. Calculeu la velocitat d impacte i el temp que triga per arribar a terra. Sol.: 45,37 m/; 5,85. P.1.4. E llança un objecte cap amunt amb una velocitat de 0 m/ i de d una altura de 100 m. Calculeu: (a) l altura màxima que aoleix l objecte; (b) la velocitat d impacte; (c) el temp que triga per arribar a terra. Sol.: 10,46 m; 48,5 m/; 6,99. P.1.5. E llança un objecte cap amunt amb una velocitat de 0 m/ i de d una altura de 00 m. Calculeu: (a) l altura màxima que aoleix l objecte; (b) la velocitat d impacte; (c) el temp que triga per arribar a terra. Sol.: 0,46 m; 65,8 m/; 8,74. P.1.6. E llança un objecte cap amunt amb una velocitat de 15 m/ i de d una altura de 150 m. Calculeu: (a) l altura màxima que aoleix l objecte; (b) la velocitat d impacte, (c) el temp que triga per arribar a terra. Sol.: 161,47 m; 56,6 m/; 7,7. P.1.7. Un objecte e llança de de terra amb una velocitat de 0 m/, calculeu: (a) l altura màxima que aoleix l objecte; (b) el temp total que triga per arribar de nou a terra; (c) la velocitat d impacte. Sol.: 0,4 m; 4,08 ; 0 m/. P.1.8. Un objecte e llança de de terra amb una velocitat de 40 m/, calculeu: (a) l altura màxima que aoleix l objecte; (b) el temp total que triga per arribar de nou a terra; (c) la velocitat d impacte. Sol.: 81,63 m; 40 m/; 8,16. P.1.9. Un objecte e llança cap amunt amb una velocitat inicial 10 m/ de d una altura de 50 m. Determineu: (a) l altura màxima que aoleix l objecte; (b) el temp total que triga per arribar a terra; (c) la velocitat d impacte. Sol.: 55,10 m; 4,37 ; 3,86 m/. P Un objecte e llança cap avall amb una velocitat inicial 15 m/ de d una altura de 100 m. Determineu: (a) el temp total que triga per arribar a terra, (b) la velocitat d impacte. Sol.: 3,4 ; 46,74 m/. P Una pilota que e llança verticalment cap amunt tarda 4 a tornar a terra. Determineu: (a) quina va er la velocitat de llançament; (b) quina altura va aconeguir la pilota. Sol.: 19,6 m/, 19,6 m

5 5 Probleme de fíica per a batxillerat...// M. L. Ecoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: P.1.1. Quin gràfic repreenta la velocitat d una pedra que e llança verticalment cap amunt en l intant t = 0 i cau de nou? Quin valor ha de tenir el pendent en cada tram? Sol.: la del mig; l acceleració de la gravetat. v v v t t t P E dipara un projectil verticalment amb una velocitat de 100 m/. Mig egon mé tard, amb la mateixa arma, e dipara un egon projectil en la mateixa direcció. Determineu: (a) la poició on e troben el do mòbil; (b) la velocitat de cada un en trobar-e. Sol.: 510 m i (-,41 m/ ;,49 m/). P E llança de del terra una pilota amb una velocitat inicial de 0 m/. Un egon depré e llança de del mateix punt una altra pilota amb una velocitat de 30 m/. Indiqueu i e troben le due pilote, i en ca afirmatiu, en quin lloc i en quin temp. Sol.: 0 m; 1,76. P Un paracaigudita alta amb una velocitat vertical cap avall de 10 m/, baixa 50 m ene fricció de l aire. Obre el paracaigude en aquet punt i l aire el frena amb una acceleració de m/, baixa verticalment i arriba al terra amb una velocitat de 3 m/. Determineu l altura en què e trobava el paracaigudita i el temp que va etar en l aire. Sol.: 317,75 m; 17,6. Definicion P.. Compoició de moviment. Tir parabòlic T..1. Concepte bàic. L etudi del moviment d un projectil en un llançament oblic e fa component do moviment rectilini en un eixo de coordenade xy. L un é uniforme en l eix de le abcie, i l altre uniformement variat en l eix de le ordenade. S ha de tenir en compte que l única força que actua obre el co é el pe; per tant, en tot moment m l acceleració d aquet co é la de la gravetat: a = g = gj. Per deenvolupar un problema d aquete caracterítique, el que ha de fer primer é exprear el vector velocitat inicial en le eve component: v0 = v0 coϕi + v0 in ϕj = v0x i + v0y j (3) Alehore, le equacion del moviment ón: x = x v t (4) 0 + 0x 1 y + = y0 + v0yt gt (5) La velocitat del projectil en qualevol intant e trobarà de la manera egüent:

6 6 Caiguda lliure. Tir parabòlic. Moviment circular. on: v = v + at = v i + ( ± v gt)j (6) 0 0x v x = v 0 x i, vy = ± v0y gt 0y Exercici E..1. En Newton tira una poma cap avall de d una torre de 300 m d alçària repecte al terra, que forma un angle de 60º amb la vertical. Si la velocitat inicial é de 5 m/, trobeu el temp que triga per arribar a terra i la velocitat d impacte. Solució Per poder repondre a le qüetion de l enunciat haurem de fer el dibuix col locant tota la informació de l enunciat amb le unitat adient indicade pel itema internacional (SI). Si ecrivim l equació de moviment aplicada al notre enunciat i coniderem que el moviment uniformement variat e localitza en l eix de l ordenada: 1 v 0 = 4,33,,5 m / y = y0 ± v0yt + gt. 60º g=-9,8 m/ m on v0 y = v0 co60 = =.5 Y f =0 m Aqueta component de la velocitat, d acord amb el dibuix, é negativa. Quan la poma arriba a terra, y = 0. Amb aquete dade reolem l equació poició temp: 0 = 300.5t 4.9 t i, per tant, t = 7.6 ( ) Per calcular la velocitat en el moment d arribar a terra emprem l equació velocitat temp del tir parabòlic: v = v0 + at = (v0x,( v0y gt) = ( 4,33,,5 9,8 7,6) = ( 4,33, - 76,98 ) m/ v f = ( y0=300 m E... En Newton, molt juganer, tira ara la poma cap amunt de d una torre de 45 m d alçària repecte al terra, que forma un angle de 60º amb la vertical. Si la velocitat inicial é de 00 m/, trobeu: (a) el temp que triga per arribar a terra i la velocitat d impacte; (b) l altura màxima; (c) la ditància màxima obre l eix de le X (abat).

7 7 Probleme de fíica per a batxillerat...// M. L. Ecoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: Solució Per poder repondre a le qüetion de l enunciat haurem de fer el dibuix col locant tota la informació de l enunciat amb le unitat adient indicade pel itema internacional (SI). a) Si ecrivim l equació de moviment aplicada al notre enunciat, el moviment uniformement e localitza en l eix de l ordenada; per tant: 1 y = y0 + v0yt + gt v x i, 0 = 00 in 60 = v y 0 = 00 co60 = m 173. m º y0=45 m v 0 g=-9,8 m/ Y f =0 m La component v 0y de la velocitat, d acord amb el dibuix, é poitiva. Quan la poma arriba a terra, e compleix que y = 0. Amb aquete dade reolem l equació poició temp de l eix Y: 0 = t 4.9 t Com que é una equació de egon grau, obtenim do reultat matemàtic: t 1 = 0.8 ; t =.-... Triarem el valor que tingui ignificat fíic. Per calcular la velocitat en el moment d arribar a terra, emprem l equació velocitat temp del tir parabòlic: v = v0 + at = (v0x,( v0y gt) = ( 173,, 100 9,8 0,8) = ( 173,, -... ) m/ b) Quan la poma aoleixi l altura màxima, la coordenada y de la velocitat, v y, valdrà zero; per tant, a partir de l equació de la velocitat d un moviment rectilini uniformement variat e pot calcular el temp que trigarà la poma a aolir l altura màxima. v0y v y 100 vy = v0y gt t = = = 10. g 9.8 Subtituint aquet temp en l equació de la poició de l eix de l ordenada, trobem l altura màxima. 1 y = y0 ± v0yt gt.

8 8 Caiguda lliure. Tir parabòlic. Moviment circular. 1 ymàx = = ( 10.) 555.m c) Subtituint aquet temp en l equació de la poició en l eix de le abcie, obtenim l abat de la poma, é a dir, la ditància repecte al peu de la torre. x = x 0 + v0xt = = m 3.6km 3.607,8 m Tornem-hi P..1. Un altador de longitud arriba a una velocitat de 10 m/ en l intant en què inicia el alt. Si la inclinació amb què el fa é de 5º repecte a l horitzontal, determineu: (a) el temp total que e troba en l aire; (b) la longitud mínima que ha de tenir el clot de orra i comença el alt a 7 cm d aquet clot. Sol.: 0,86 i 7,55 m. P... De d un campanar de 15 m d alçària llancem obliquament un petard cap amunt amb una velocitat inicial de 30 m/, que forma un angle de 60º amb l horitzontal. Calculeu: (a) l abat horitzontal; (b) la velocitat amb què el petard cau a terra, (c) l altura màxima i la component x d aquet punt (x, y max ). Sol.: 87,45 m, 34,57 m/, 34,5 m, 39,75 m. P..3. Llancem un co obliquament cap amunt amb una velocitat de 40 m/ que forma un angle de 60º amb l horitzontal. Calculeu: (a) l abat horitzontal; (b) la velocitat egon depré d haver-lo llançat; (c) l altura màxima; (d) l equació de la trajectòria. Sol.: 141,4 m, 5 m/, 61, m, y=1 73x 0,01x. P..4. Llancem un co obliquament cap amunt amb una velocitat de 40 m/ que forma un angle de 30º amb l horitzontal. Calculeu: (a) l abat horitzontal; (b) la velocitat 1 egon depré d haver-lo llançat; (c) l altura màxima; (d) l equació de la trajectòria. Sol.: 70,66 m, 36,11 m/, 0,41 m, y=0,577-0,00408x. P..5. Llancem un co obliquament cap amunt amb una velocitat de 40 m/ que forma un angle de 45º amb l horitzontal. Calculeu: (a) l abat horitzontal; (b) la velocitat 1 egon depré d haver-lo llançat; (c) l altura màxima; (d) l equació de la trajectòria. Sol.: 163,4 m, 33,78 m/, 40,8 m, y = x -0,00617x. P..6. Una avioneta vola horitzontalment a 108 km/h a una altura de 300 m i deixa anar un paquet que ha de caure al terrat d un edifici de 50 m d alçària. A quina ditància del terra, meurada horitzontalment, ha de deixar anar el paquet perquè caigui al terra de l edifici? Sol.: 14,8 m. P..7. Una avioneta vola horitzontalment a 108 km/h, a una altura de 300 m, i deixa anar un paquet que ha de caure al terrat d un edifici de 80 m d alçària. A quina ditància del terra, meurada horitzontalment, ha de deixar anar el paquet perquè caigui al terra de l edifici? Sol.: 01 m.

9 9 Probleme de fíica per a batxillerat...// M. L. Ecoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: P..8. Una avioneta vola horitzontalment a 144 km/h, a una altura de 400 m, i deixa anar un paquet que ha de caure al terrat d un edifici de 50 m d alçària. A quina ditància del terra, meurada horitzontalment, ha de deixar anar el paquet perquè caigui al terra de l edifici? Sol.: 383,3 m. P..9. Un futbolita xuta una pilota amb un angle de 37º i una velocitat de 14,4 m/. Un egon futbolita, ituat a 30 m del primer, comença a córrer cap a la pilota en el mateix moment en què el primer jugador xuta. Quina velocitat mínima ha de portar el egon jugador per arribar a la pilota aban que aqueta xoqui a terra? Sol.: 5,46 m/. P..10. De d un penya-egat de 0 m d alçària, llancem obliquament cap amunt una pedra amb una velocitat de 0 m/, que forma un angle amb l horitzontal de 37º. A 10 m del penya-egat hi ha un obtacle i la pedra xoca amb la part de dalt d aquet obtacle. Calculeu: (a) l alçària que té l obtacle; (b) la velocitat amb què la pedra xoca amb l obtacle. Sol.: 5,6 m i 17,03 m/. P..11. De d un penya-egat de 40 m d alçària, llancem obliquament cap amunt una pedra amb una velocitat de 0 m/, que forma un angle amb l horitzontal de 30º. A 10 m del penya-egat hi ha un obtacle i la pedra xoca amb la part de dalt d aquet obtacle. Calculeu: (a) l alçària que té l obtacle; (b) la velocitat amb què la pedra xoca amb l obtacle. Sol.: 14,13 m, 18,74 m/. P..1. Llancem un objecte de del terra amb una velocitat inicial de v o = 0 i + 40 j m/, i quan baixa, cau al terrat d una caa de 35 m d alçària. Calculeu el temp de volada de l objecte, la ditància a la qual e troba la caa i l altura màxima a la qual arriba l objecte. Sol.: 7,17 ; 143,33 m; 81,63 m. P..13. Un noi vol menjar-e una poma ituada a la part mé alta d un arbre. Per poder-ho fer, llança una pedra amb el tirador amb una velocitat de 30 m/, la qual forma un angle α amb l horitzontal, de manera que in α = 0,8 i co α = 0,6. Si l arbre é a 80 m del noi i aquet llança la pedra de d 1 m del terra, determineu l alçària de l arbre i la velocitat de la pedra quan toca la poma. Sol.: m i v = 18i 19,56 jm /. P..14. Un helicòpter vola a 180 km/h, a una altura de 500 m, i veu venir un camió en entit contrari. Calculeu a quina ditància del camió ha de deixar anar un paquet per fer-lo caure din la caixa del camió i aquet e mou amb una velocitat contant de 7 km/h. Sol.: 707,1 m. P..15. Un helicòpter vola a 00 km/h a una altura de 1000 m i veu venir un camió en entit contrari. Calculeu a quina ditància del camió ha de deixar anar un paquet per fer-lo caure din la caixa del camió i aquet e mou amb una velocitat contant de 7 km/h. Sol.: 707,1 m. P..16. Un caça bombarder vola horitzontalment a 1500 m, amb una velocitat de 180 km/h, i veu venir un tanc en entit contrari. Calculeu a quina ditància del tanc ha de deixar anar un míil per fer-lo caure obre el tanc i aquet e mou amb una velocitat contant de 45 km/h. Sol.: 1093,56 m.

10 30 Caiguda lliure. Tir parabòlic. Moviment circular. Definicion P3. Moviment circular uniforme T.3.1. Concepte bàic. La partícula que decriu un moviment circular uniforme té una velocitat angular contant, i per tant el mòdul del vector velocitat lineal també ho é. Le equacion del deplaçament i la velocitat angular en funció del temp ón le egüent: θ = θ0 + ωt (7) on θ i ω ón el deplaçament i la velocitat angular, repectivament, en un intant de temp t, i θ 0 i ω 0 ón el deplaçament i la velocitat angular, repectivament, en l intant de temp t = 0. Cal remarcar que en un moviment circular uniforme, malgrat que el mòdul del vector velocitat lineal igui contant, la eva direcció no ho é. L acceleració centrípeta o normal a c é la magnitud fíica que meura la variació de la direcció del vector velocitat. Aqueta acceleració é perpendicular a la trajectòria de la partícula i va dirigida cap al centre de la trajectòria circular. El mòdul de a c ve donat per: v a c = = ω R (8) R T.3.. Recordeu Relació entre magnitud Magnitud lineal Magnitud angular Relació Epai lineal (m) Epai angular (rad) S=θ R Velocitat lineal Velocitat angular V=ω R (m/) (rad/) Moviment circular uniforme S v = t θ ω = t Exercici E.3.1. Si etem ecoltant múica d un dic que gira a raó d 1,5p rad/ durant 10 min, calculeu el deplaçament angular total que ha decrit aquet en unitat del itema internacional.

11 31 Probleme de fíica per a batxillerat...// M. L. Ecoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: Solució: El dic decriu un moviment circular uniforme, per tant: θ = θ0 + ωt ; en el notre ca: 60 t = 10 min = 600 1min alehore: θ = 1.5π 600 = 900πrad 900π rad E.3.. Trobeu l acceleració centrípeta que adquireix un nen que ha pujat a le voladore de fire quan aquete giren a una velocitat angular de 0.5π rad/, i la ditància radial é de 3 m. Solució L acceleració centrípeta ve donada per l expreió: v m a c = = ω R =.47 3 = 7.4 R 7,4 m/ E.3.3. Una moca e dipoita a una ditància de 3 cm del centre d un dic de 15 cm de radi que fa volte obre un tocadic a una velocitat angular de ω = 45 rpm. Trobeu en unitat del itema internacional la velocitat lineal de la moca. Si aqueta hagué caigut obre la perifèria del mateix dic, quina velocitat lineal portaria? Solució Primer cal paar le unitat de la velocitat angular a unitat del itema internacional. rev πrad 1min rad ω = 45rpm = 45 = 1.5π. min 1rev 60 La velocitat lineal i la velocitat angular d una partícula etan relacionade mitjançant l expreió: v = ω R

12 3 Caiguda lliure. Tir parabòlic. Moviment circular. En el primer ca, R = 0.03 m, i en el egon ca, R = 0.15 m ; per tant: m v = 1.5 π 0.03 = 0.14 m i, v = 1.5 π 0.15 = 0.71 Cal adonar-e que malgrat que la moca gira a la mateixa velocitat angular en ambdó cao, la velocitat lineal é diferent, depenent d on e troba aqueta repecte a l eix de rotació: 0,14 m/i 0,71 m/ Tornem-hi P.3.1. Un dic gira amb una velocitat de 45 rpm. Calculeu-ne la velocitat angular en rad/. Sol.: 3π/ rad/. P.3.. Un cotxe recorre una pita circular de 50 m de radi. Quan ha recorregut 00 m, quant radiant ha decrit? Sol.: 4 rad. P.3.3. Una roda gira a raó de 40 rad/. Calculeu: (a) la celeritat d un punt de la roda ituat a 0 cm del centre de la roda; (b) la rapidea d un punt de la roda ituat a 30 cm del centre de la roda. Sol.: 8 m/; 1 m/. P.3.4. Una roda gira a raó de 45 rpm. Calculeu: (a) la rapidea d un punt de la roda ituat a 0 cm del centre de la roda: (b) la rapidea d un punt de la roda ituat a 30 cm del centre de la roda. Sol.: 0,3π m/; 0,9π/ m/. P.3.5. Una roda gira a raó de 40/π volte/. Calculeu: (a) la rapidea d un punt de la roda ituat a 0 cm del centre de la roda; (b) la rapidea d un punt de la roda ituat a 30 cm del centre de la roda. Sol.: 16 m/. P.3.6. Determineu la velocitat angular de le tre buque del rellotge en rad/. Sol.: horari: 1, rad/; minutera: 1, rad/, i ecundària: 0,105 rad/. P.3.7. Un punt de la perifèria d una roda de 50 cm de radi e mou amb una velocitat lineal de 7 km/h. Calculeu: (a) la velocitat angular de la roda; (b) el nombre de volte que fa en 10. Sol.: 40 rad/, 400 volte. P.3.8. Un punt de la perifèria d una roda de 40 cm de radi e mou amb una velocitat lineal de 36 km/h. Calculeu: (a) la velocitat angular de la roda (b) el nombre de volte que fa en 0. Sol.: 5 rad/, 500 volte. P.3.9. Un punt de la perifèria d una roda de 0 cm de radi ha decrit un arc de 0 cm en un temp de 10. Calculeu: (a) la velocitat lineal del punt; (b) la velocitat angular de la roda; (c) l epai lineal que recorre en minut. Sol.: 0 0 m/, 0 1 rad/, 4 m.

13 33 Probleme de fíica per a batxillerat...// M. L. Ecoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: P Un punt de la perifèria d una roda de 0 cm de radi ha decrit un angle de 45º en un temp de 10. Calculeu: (a) la velocitat lineal del punt; (b) la velocitat angular de la roda; (c) el nombre de volte que fa en minut. Sol.: 0 005π m/, π/40 rad/. P Una moca e itua en un plat de microone de 10 cm de radi que gira a 10 volte/. Si la moca e troba a una ditància de 5 cm del centre, determineu: (a) el nombre de volte que decriu la moca en un temp de 10 ; (b) la velocitat lineal de la moca. Sol.: 100 volte, π m/. P.3.1. Obervem diferent punt d una roda que e mou amb una celeritat angular contant. D acord amb la taula, ditància del punt al centre i velocitat lineal correponent, determineu la velocitat angular de la roda de manera gràfica. Sol.: 1 rad/. Radi (m) Velocitat (m/) 0 0 0, 0, 0,4 0,4 0,6 0,6 0,8 0,8 1 1 P Trobeu la velocitat de l extrem de l agulla que indica el egon i la eva freqüència. Dada: longitud de l agulla = 1 mm. Sol.: 1, m/, 1/60 Hz. P Supoant que la Terra gira al voltant del eu eix amb moviment circular uniforme, trobeu: (a) la velocitat angular de la Terra; (b) la freqüència i el eu període. Sol.: π/86400 rad/; 1,16x10-5 Hz; P Supoant que la Terra gira al voltant del eu eix amb moviment circular uniforme, trobeu: (a) la velocitat lineal d un punt ituat a l equador de la Terra. (b) la velocitat lineal del punt que repreenta el centre de la Terra. Dade: radi de la Terra = 6370 km. Sol.: 147,45π m/; 0 m/ P Determineu la velocitat angular de la Terra al voltant del Sol. Sol.: 10-7 rad/ P En Pere porta un rellotge que té una agulla minutera d 1 cm. Trobeu: (a) la velocitat angular de l agulla; (b) la velocitat lineal d un punt ituat a l extrem de l agulla; (c) la freqüència i el eu període. Sol.: π/1800 rad/; π/18x10 4 m/;,78x10-4 Hz; 3600.

14 34 Caiguda lliure. Tir parabòlic. Moviment circular. P Un dic de m de radi gira al voltant d un eix perpendicular pel eu centre, amb celeritat contant. Si fa una volta completa en 4, e demana: (a) la velocitat angular de do punt, un ituat a 1 m del eu centre (A) i l altre a la perifèria (B); (b) la velocitat lineal del do punt anterior; (c) la freqüència del moviment; (d) l angle girat en un temp de 6 ; (e) la ditància recorreguda pel do punt A i B en 6. Sol.: π/ rad/; π/ m/, π m/, 0,5 Hz, 3π rad; 3π m; 6π m. P Un dic de m de radi gira al voltant d un eix perpendicular pel eu centre, amb celeritat contant. Si fa una volta completa en, e demana: (a) la velocitat angular de do punt, un ituat a 1 m del eu centre (C) i l altre a la perifèria (D); (b) la velocitat lineal del do punt anterior; (c) la freqüència del moviment; (d) l angle girat en un temp de 6 ; (e) la ditància recorreguda pel do punt C i D en 6. Sol.: π rad/; π m/, π m/, 0,5 Hz, 6π rad; 6π m; 1π m. P.3.0. Un dic de m de radi gira al voltant d un eix perpendicular pel eu centre, amb celeritat contant. Si fa una volta completa en 4, e demana: (a) la velocitat angular de do punt, un ituat a 0 m del eu centre (A) i l altre a la perifèria (B); (b) la velocitat lineal del do punt anterior; (c) la freqüència del moviment; (d) l angle girat en un temp de 6 ; (e) la ditància recorreguda pel do punt A i B en 6. Sol.: π/ rad/; 0π m/, π m/, 0,5 Hz, 3π rad; 0π m; 6π m. P.3.1. El diàmetre de le rode groe d una bicileta d infant é de 0,8 m, i el de le rode petite de 0 cm. Per anar al jardí le rode groe han fet 800 volte a 40 rpm. Calculeu la velocitat de la bicicleta i el nombre de volte que han fet le rode petite. Sol.: 3 35 m/, 300 volte. P.3.. El diàmetre de le rode groe d una bicileta d infant é de 0,6 m i el de le rode petite de 30 cm. Per anar al jardí le rode groe han girat 800 volte a 40 rpm. Calculeu la velocitat de la bicicleta i el nombre de volte que han fet le rode petite. Sol.: 51 m/, 960 volte. P.3.3. Determineu l acceleració normal d un ciclita que decriu una trajectòria circular de 100 m de radi amb una velocitat de 7 km/h. Sol.: 4 m/. P.3.4. Supoant que la Terra gira al voltant del eu eix amb moviment circular uniforme. Trobeu: (a) la velocitat lineal d un punt ituat a l equador de la Terra; (b) l acceleració normal o radial d aquet punt. Dade: radi de la Terra = 6370 km. Sol.: 147,45π m/; 3,41π x10-3 m/. Definicion P.4. Moviment circular uniformement variat

15 35 Probleme de fíica per a batxillerat...// M. L. Ecoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: T.4.1. Concepte bàic. En aquet tipu de moviment el que é invariable é l acceleració angular, mentre que la velocitat angular canvia en el temp. Le equacion del deplaçament i la velocitat angular en funció del temp ón le egüent: 1 θ = θ0 + ω0t + α t (9) i, ω = ω 0 + αt Si elimina el temp entre le due equacion, obté: ω = ω0 + α θ eent: θ = θ - θ 0 (10) Cal dir que le equacion del moviment circular uniforme i del moviment circular uniformement variat ón anàlogue repectivament a le del moviment rectilini; nomé canvien le magnitud lineal per le angular. En aquet tipu de moviment, el vector velocitat lineal té el mòdul i la direcció variable. La magnitud que meura la variació del mòdul de la velocitat é l acceleració tangencial a t, i aqueta é tangent a la trajectòria de la partícula. L expreió del mòdul de a t ve donada per: dv a t = dt (11) a t = R α (1) L acceleració tangencial é perpendicular a l acceleració centrípeta, i ambdue ón le component intríneque del vector acceleració; per tant, e pot ecriure: a = a c + a t (13) i el mòdul del vector acceleració é el egüent: a = a c + a t Exercici E.4.1. Un dic amb un eix fix de 30 cm de radi, inicialment en repò, gira amb una acceleració angular contant d 1.5 rad/ durant 10. Trobeu el nombre de volte que fa aquet dic. Solució

16 36 Caiguda lliure. Tir parabòlic. Moviment circular. L equació del deplaçament angular d un moviment circular uniformement accelerat ve donada per: 1 θ = θ0 + ω0t + α t En el notre ca, θ 0 = 0, i ω 0 = 0, per tant: 1 θ = 1.5 ( 10) = 75rad Alehore: 11,94 volte 1volta 75 rad = 11,94volte πrad E.4.. Una ciclita que urt del repò decriu un looping circular de 00 m de radi, i aoleix el 7 km/h en 0,5 minut. Trobeu l acceleració total de la ciclita un cop ha trancorregut aquet temp. Solució El que cal fer primer é unificar unitat: km 1000m 1h m 7 = 0.0. h 1km min = 30 1min Per trobar l acceleració total a = a c + a t cal bucar le eve component vectorial. El mòdul de l acceleració tangencial é: v v0 0 m a t = = = t t 0 30 El mòdul de l acceleració centrípeta é: ( 0) v m a c = = =. R 00 El mòdul de l acceleració total é: m a = a c + a t =,11.

17 37 Probleme de fíica per a batxillerat...// M. L. Ecoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: La direcció del vector acceleració total e pot trobar calculant l angle que forma aquet amb el vector a ac t : ϕ = arctg = arctg = 43,46 a t,11,11 m/ T.4.. Recordeu Relació entre magnitud Magnitud lineal Magnitud angular Relació Epai lineal, S,(m) Epai angular, θ, (rad) Velocitat (m/) lineal Acceleració lineal o tangencial (m/ ) Velocitat (rad/) Acceleració (rad/ ) angular angular S=θ R v=ω R a tang =α R Moviment circular uniformement variat 1 S = S0 + V0t + a t 1 θ = θ + ω 0t + α v= v 0 + a t ω = ω 0 + α t v = v0 + a ω = ω0 + α θ 0 t Tornem-hi P.4.1. En una fira, una atracció augmenta la velocitat en 10 volte/ en minut. Calculeu-ne l acceleració angular en rad/. Sol.: π/6 rad/. P.4.. Una atracció de fira que parteix del repò adquireix una velocitat angular de 10π rad/ en do egon. Coniderant un moviment circular uniformement variat, calculeu: (a) la eva acceleració angular en rad/ ; (b) el nombre de volte que fa en aquet temp. Sol.: 5π rad/, 5 volte. P.4.3. Quant tardarà a aturar-e un dic que gira a 60 rpm i comença a frenar amb una acceleració contant de rad/? Sol.: 3,14. P.4.4. Una atracció de fire va fent volte i decriu un cercle amb una acceleració angular contant. La velocitat angular en el do primer egon é de 90 radiant per egon. Si e conidera que parteix del repò, trobeu l acceleració i el deplaçament angular en aquet període. Sol.: 45 rad/ ; 90 rad. P.4.5. Le rode d un camió giren amb una velocitat angular contant de ω = 100 rad/. El conductor veu un obtacle a la carretera i frena, i triga a aturar-e. Calculeu l acceleració angular amb la qual frena. Sol.: 50 rad/.

18 38 Caiguda lliure. Tir parabòlic. Moviment circular. P.4.6. Un dic, partint del repò, adquireix una velocitat de 45 rpm en un temp d 1,5. Calculeu: (a) la eva acceleració angular; (b) el nombre de volte que fa en aquet temp. Sol.: π rad/ ; 0,56 volte. P.4.7. En una fira, una atracció diminueix la velocitat en 10 volte/ en minut. Calculeu l acceleració angular en rad/. Sol = π/6 rad/. P.4.8. Una atracció de fira que e mou amb una velocitat angular de 10π rad/ frena i e para en do egon. Coniderant un moviment circular uniformement variat, calculeu: (a) la eva acceleració angular en rad/ ; (b) el nombre de volte que fa fin que e para. Sol.: 5π rad/, 5 volte. P.4.9. Un dic partint que gira inicialment amb una velocitat de 45 rpm e para en un temp d 1,5. Si e conidera un moviment circular uniformement variat, calculeu: (a) la eva acceleració angular; (b) el nombre de volte que fa fin a aturar-e. Sol.: π rad/ ; 0,56 volte P La velocitat angular d un volant diminueix uniformement de 900 a 800 volte per minut en 5. Calculeu: (a) l acceleració angular del moviment; (b) el nombre de volte que fa en aquet 5 ; (c) el temp que triga a parar-e a partir d aquet intant. Sol.:,1 rad/ ; 70, 8 volte; 40. P La velocitat angular d una roda diminueix uniformement de 1000 rpm a 500 rpm en 10. Calculeu: (a) el nombre de volte que fa en aquet 10 ; (b) el temp neceari fin a aturar-e. Sol.: 14,9 volte; 0. P.4.1. La velocitat angular d una roda diminueix uniformement de 1000 rpm a 500 rpm en 10. Calculeu la ditància recorreguda en el 10 per un punt ituat a 50 cm de la perifèria. Sol.: 39,5 m. P Un mòbil decriu un moviment circular de 50 m de radi amb una acceleració tangencial o lineal de m/. Si quan el cronòmetre indica 4, el mòbil e troba en un angle de 3 rad i movent-e amb una velocitat de 6 m/, determineu: (a) la poició i la velocitat inicial del mòbil coniderant un moviment circular uniformement variat; (b) l acceleració normal al cap de 4. Sol.: - m/; 14 m; 0,7 m/. P Un mòbil decriu un moviment circular de 100 m de radi amb una acceleració tangencial o lineal de 4 m/. Si quan el cronòmetre indica 4, el mòbil e troba en un angle de 3 rad i movent-e amb una velocitat de 6 m/, determineu: (a) la poició i la velocitat inicial del mòbil coniderant un moviment circular uniformement variat; (b) l acceleració normal al cap de 4. Sol.: -10 m/; 308 m; 0,36 m/. P Un mòbil decriu un moviment circular de 50 m de radi amb una acceleració angular de 0,04 rad/. Si quan el cronòmetre indica 4, el mòbil e troba en un angle de 150 rad i movent-e amb una velocitat de 6 m/, determineu: (a) la poició i la velocitat inicial del mòbil coniderant un moviment circular uniformement variat; (b) l acceleració normal al cap de 4. Sol.: - m/; 14 m; 0,7 m/.

19 39 Probleme de fíica per a batxillerat...// M. L. Ecoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: P Un tractor inicialment en repò e deplaça durant un temp de 90. Le rode del tractor, de 100 cm de radi, giren amb una acceleració angular d 1 rad/ durant el primer 60, i mantenen la velocitat adquirida durant el 30 retant. Determineu: (a) la velocitat final del tractor i (b) el nombre de volte que fa una roda. Sol.: 60 m/; 573,5 m. P Un tractor inicialment en repò e deplaça durant un temp de 10. Le rode del tractor, d 1 m de radi, giren amb una acceleració angular d 1 rad/ durant el primer 60, i mantenen la velocitat adquirida durant el 60 retant. Determineu: (a) la velocitat final del tractor i (b) el nombre de volte que fa una roda. Sol.: 60 m/; 859,87 m. P Un tractor inicialment e deplaça amb una velocitat de 7 km/h coniderada contant durant 10. Seguidament frena amb una acceleració d 1 m/ fin a aturar-e. Le rode groe del tractor tenen 1 m de radi, i le petite 50 cm. Ompliu le due taule egüent: Primer tram lineal angular Velocitat roda gran Velocitat roda petita Epai recorregut roda gran Epai recorregut roda petita Segon tram lineal angular Acceleració roda gran Acceleració roda petita Epai recorregut roda gran Epai recorregut roda petita P Un tractor inicialment e deplaça amb una velocitat de 7 km/h coniderada contant durant 10. Seguidament frena amb una acceleració d 1 m/ fin a aturar-e. Le rode groe del tractor tenen 1 m de radi, i le petite 50 cm. Determineu: (a) la velocitat angular de cada roda en iniciar la frenada; (b) el nombre de volte total que ha fet la roda gran. Sol.: ωg = 0 rad/; ωp = 40 rad/; 63,7 volte. P.4.0. Un mòbil A decriu una trajectòria circular de 50 m de radi amb una velocitat angular contant de 0,3 rad/. Al cap de 5 d haver partit A, urt a darrere eu un altre mòbil B, de del repò i amb una acceleració de 0,1 rad/. Determineu: (a) la poició i l intant en què B encreua amb A; (b) la velocitat lineal i angular de B en el moment en què encreuen el do mòbil. Sol.: 4,6 rad; 0,9 rad/; 46 m/. P.4.1. La roda petita d un tranmior de velocitat té un radi de 15 cm, i la roda groa de 45 cm. El itema e troba inicialment en repò. Si la roda petita arranca amb una acceleració, coniderada contant, d 1 rad/ ompliu la taula per un temp t = 4.

20 40 Caiguda lliure. Tir parabòlic. Moviment circular. lineal angular Acceleració roda petita Acceleració roda gran Velocitat (t=4) roda petita Velocitat (t=4 ) roda gran Definicion P.5. Moviment circular variat T.5.1. Concepte bàic. La trajectòria d una partícula que decriu un moviment circular é una circumferència. Si la partícula e deplaça de d un punt 1 fin a un punt (vegeu el dibuix), la velocitat angular mitjana e defineix com l angle central ecombrat pel radi, anomenat deplaçament angular (expreat en unitat de radiant en el itema internacional; el radiant é adimenional), dividit pel temp que triga la partícula per anar de del punt 1 fin al punt, é a dir: θ θ θ ω 1 m = = (14) t t t1 Si fem el límit quan t tendeix a zero, obtenim la velocitat angular intantània: dθ ω = (15) dt La unitat de la velocitat angular en el itema d unitat internacional é el radiant per egon, rad/. En algun cao, aqueta velocitat e dóna en unitat de rpm, que vol dir revolucion dividit per minut; una revolució é igual a π radiant. Cal recordar que el deplaçament angular é igual a l arc (magnitud lineal), decrit per la partícula, dividit pel radi R de la circumferència, é a dir: θ = ; = θ R R θ 1 per tant: v = ω R ja que d v = dt L acceleració angular mitjana d una partícula que e deplaça de d una poició 1 fin a una poició é el quocient entre la variació de la velocitat angular entre aquet do punt i el temp que triga per anar-hi. É a dir: ω ω ω α 1 m = = (16) t t t1 Si fem el límit quan t tendeix a zero, obtenim l acceleració angular intantània:

21 41 Probleme de fíica per a batxillerat...// M. L. Ecoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: dω α = (17) dt La unitat de l acceleració angular en el itema d unitat internacional é el radiant per egon al quadrat, rad /. Exercici E.5.1. L equació del deplaçament angular d una partícula que volta obre una circumferència de radi R = 3 m ve donada per l expreió θ = 4t +3t. Trobeu la velocitat lineal i l acceleració angular en l intant t =. (Le unitat de θ é el radiant, i el temp exprea en egon.) Solució Ja ha comentat que l arc que decriu la partícula en un moviment circular é una magnitud lineal; per tant: d v = dt On arc = R θ i: Arc= =3(4t +3t) = (1t + 9t) m; per tant: m ( 4t 9) v = +. Quan el temp é igual a t =, alehore: m v ( ) = 57 Com que: dω α =, i dt ω = ( 8 t + 3) dθ ω =, alehore: dt rad rad, i α = 8 ; per tant, l acceleració angular é contant. 10 m/; 308 m; 0,36 m/ E.5.. Una partícula porta una velocitat de 6 m/ en un intant determinat i la eva acceleració é de 8 m/. Si el eu vector repreentatiu formen un angle de 60º, calculeu: (a) le component intríneque de l acceleració i (b) el radi de curvatura. 60º v a total

22 4 Caiguda lliure. Tir parabòlic. Moviment circular. Solució La figura en permet determinar le component intríneque de l acceleració, atè què: a) Per trigonometria e poden calcular le component de l acceleració: d a t = = a co60º = 8 0,5 = 4m/ dt v 3 i: a n = = a in 60º = 8 = 6,93m/ R b) Com que: v 6 a n = = 6,93 R = = 5,19m R 6,93 (a) 4 m/ ; 6,93 m/ (b) 5,19 m. Tornem-hi P.5.1. Una partícula decriu la trajectòria d un cercle de 50 cm de radi egon l equació egüent: θ = t -4t + 6, θ expreat en radiant i t en egon. Determineu l acceleració tangencial de la partícula, expreada en unitat del itema internacional, en l intant de temp t = 3. Sol.: 10 m/ (correpon a un moviment circular uniformement variat). P.5.. Segon l equació de la trajectòria circular del problema anterior, calculeu la velocitat angular, així com l acceleració centrípeta o radial i angular, expreade en el itema internacional, en l intant de temp t =. Sol.: 4 rad/; 40 m/ ; 4 rad/ P.5.3. Una partícula decriu la trajectòria d un cercle de 50 cm de radi egon l equació egüent: θ = 4t -t + 6; θ expreat en radiant i t en egon. Ompliu la taula en unitat del itema internacional, per a l intant de temp t = 3. magnitud unitat ω α a tan a normal a total Angle ( a tan, a normal ) Sol.: rad/, 8 rad/, 0 m/, 110 m/, m/, 90º P.5.4. Una partícula decriu la trajectòria d un cercle de 00 cm de radi egon l equació egüent: θ = 8t -t + 6; θ expreat en radiant i t en egon. Ompliu la taula en unitat del itema internacional, per a l intant de temp t =.

23 43 Probleme de fíica per a batxillerat...// M. L. Ecoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: magnitud unitat ω α a tan a normal a total Angle ( a tan, a normal ) Sol.: 30 rad/, 16 rad/, 3 m/, 1800 m/, m/, 90º P.5.5. Una partícula decriu la trajectòria d un cercle de 50 cm de radi egon l equació egüent: θ = 4t 3 -t + 6; θ expreat en radiant i t en egon. Ompliu la taula en unitat del itema internacional, per a l intant de temp t = 1. magnitud unitat ω α a tan a normal a total Angle ( a tan, a normal ) Sol.: 10 rad/, 4 rad/, 60 m/, 50 m/, 57 1 m/, 90º P.5.6. Una partícula decriu la trajectòria circular de radi R egon l equació egüent: S = t -4t + 6; S expreat en metre i t en egon. Determineu l acceleració tangencial de la partícula, expreada en unitat del itema internacional, en l intant de temp t = 3. Sol.: 4 m/. P.5.7. Una partícula decriu la trajectòria circular de radi R egon l equació egüent: S = 3t -4t + 6; S expreat en metre i t en egon. Determineu l acceleració tangencial de la partícula, expreada en unitat del itema internacional, en l intant de temp t = 1. Sol.: 6 m/. P.5.8. El vector poició d un mòbil é r = 3ti + t j 3k (en unitat del itema internacional). Trobeu le component intríneque de l acceleració i el radi de curvatura per a t = 1. Sol.: a t = 4 13 /13 m/, a n =6 13 /13 m/,r=13 13 /6 m P.5.9. El vector poició d un mòbil é r = 3t i + t j 3k (en unitat del itema internacional). Trobeu le component intríneque de l acceleració i el radi de curvatura per a t = 1. Sol.: a t = /37 m/, a n =6 37 /37 m/,r=37 37 /6 m P El vector poició d un mòbil é r = 3ti + tj 3k (amb unitat del itema internacional). Trobeu le component intríneque de l acceleració i el radi de curvatura per a t = 1. Sol.: a t =0 m/, a n =0 m/,r=0 m trajectòria rectilínia.

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU) x = x 0 + v (t-t 0 ) si t 0 = 0 s x = x 0 + vt D4 Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU) Gràfica posició-temps Indica la posició del cos respecte el sistema de referència a mesura que passa el

Más detalles

Problemes de dinàmica:

Problemes de dinàmica: Problemes de dinàmica: 1- Sobre una massa M = 5 kg, que es troba en repòs a la base del pla inclinat de la figura, s'aplica una força horitzontal F de mòdul 50 N. En arribar a l'extrem superior E, situat

Más detalles

Problemes proposats A 30º

Problemes proposats A 30º Problemes proposats.1.- Un cos es manté en posició mitjançant un cable al llarg d'un pla inclinat. a) Si l'angle del pla son 60º i la massa del cos es de 50 Kg, determineu la tensió del cable i la força

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 3

SOLUCIONARI Unitat 3 SOLUCIONARI Unitat 3 Cinemàtica Qüestions. Si augmenta la velocitat de l aigua del riu, un nedador que vulgui creuar el riu, trigarà més o menys temps a fer-ho? Trigarà més temps, ja que augmenta l espai

Más detalles

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA 1. Fes els següents canvis d'unitats amb factors de conversió (a) 40 km a m (b) 2500 cm a hm (c) 7,85 dam a cm (d) 8,5 h a segons (e) 7900 s a h (f) 35 min

Más detalles

Física i Química 4t ESO B i C. Curs

Física i Química 4t ESO B i C. Curs Física i Química 4t ESO B i C. Curs 2017-18 David Pedret Dossier recuperació 1r trimestre Nom i cognoms : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NOM I COGNOM: CURS: 2017-2018 DATA: Física i Química 4 ESO DOSSIER RECUPERACIÓ

Más detalles

CINEMÀTICA: INTRODUCCIÓ

CINEMÀTICA: INTRODUCCIÓ CINEMÀTICA: INTRODUCCIÓ La cinemàtica és la ciència que estudia el moviment dels cossos. Però un moviment (un canvi de localització) no té pas cap sentit sense un sistema de referència. Sistemes de referència

Más detalles

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels

Más detalles

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 2

SOLUCIONARI Unitat 2 SOLUCIONARI Unitat Cinemàtica Qüestions. Analitza aquest fet: Un avió està a punt d aixecar el vol agafant velocitat en la pista d enlairament. Com veuen el seu moviment: a) La persona que està dins la

Más detalles

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament. 10 Àlgebra vectorial ÀLGEBR VECTORIL Índe P.1. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Vectors Suma i resta vectorial Producte d un escalar per un vector Vector unitari Producte escalar Producte vectorial P.1. Vectors

Más detalles

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. PART II: FÍSICA Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. UNITAT 1: INTRODUCCIÓ AL MOVIMENT Posició i desplaçament 1- Marca la resposta correcta en cada cas:

Más detalles

Exercicis de magnetisme PAU

Exercicis de magnetisme PAU 1) Una espira circular de 4,0 cm de radi es troba en repòs en un camp magnètic constant de 0,50 T que forma un angle de 60 respecte de la normal a l espira. Calculeu el flux magnètic que travessa l espira.

Más detalles

Tema 1: TRIGONOMETRIA

Tema 1: TRIGONOMETRIA Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α

Más detalles

T.10- DINÀMICA 1. Desam R.G. IES SIVERA FONT FÍSICA I QUÍMICA 1r. Batxillerat: Dinàmica(I) TEMA 10

T.10- DINÀMICA 1. Desam R.G. IES SIVERA FONT FÍSICA I QUÍMICA 1r. Batxillerat: Dinàmica(I) TEMA 10 T.10- DINÀMICA 1 ACTIVITAT 1 Dibuixeu totes les forces que actuen sobre els cossos que apareixen a les següents figures: Fig.1: Una poma que està en repòs damunt d uns llibres. Fig.2: Un cos que mou amb

Más detalles

138 Moviment oscil latori. Moviment vibratori harmònic simple (MHS) Dinàmica i energia del moviment harmònic simple

138 Moviment oscil latori. Moviment vibratori harmònic simple (MHS) Dinàmica i energia del moviment harmònic simple 138 Moviment oscil latori MOVIMENT OSCIL LATORI Índex P.1. P.. Moviment vibratori harmònic simple (MHS) Dinàmica i energia del moviment harmònic simple P.1. Moviment vibratori harmònic simple (MHS) Definicions

Más detalles

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º 2 m L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA 0,1 kg k = 75 N/m x 1 m 3,4 m 0,2 m 1,2 m 60º ÍNDEX 3.1. Concepte de treball 3.2. Tipus d energies 3.3. Energia mecànica. Principi de conservació de l energia mecànica

Más detalles

Polinomis i fraccions algèbriques

Polinomis i fraccions algèbriques Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a

Más detalles

OLIMPÍADA DE FÍSICA CATALUNYA 2011

OLIMPÍADA DE FÍSICA CATALUNYA 2011 QÜESTIONS A) Dos blocs es mouen per l acció de la força F sobre un terra horitzontal sense fregament tal com es veu a la figura, on T és la tensió de la corda que uneix els dos cossos. Determineu la relació

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2.

Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2. Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d Accés a la Universitat PAU. Curs 2005-2006 Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2. Física sèrie 4

Más detalles

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit

Más detalles

PROBLEMES DINÀMICA 1. PROBLEMES DE DINÀMICA 1- Determina el mòdul i direcció de la resultant dels següents sistemes de forces: a) F1

PROBLEMES DINÀMICA 1. PROBLEMES DE DINÀMICA 1- Determina el mòdul i direcció de la resultant dels següents sistemes de forces: a) F1 PROBLEMES DINÀMICA 1 PROBLEMES DE DINÀMICA 1- Determina el mòdul i direcció de la resultant dels següents sistemes de forces: a) F1 3i 2j ; F 2 i 4j ; F3 i 5j ; b) F1 3i 2j ; F2 i 4j ; F3 2ic) F 1 : 4

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

ε = N BS w sin (w t)

ε = N BS w sin (w t) Problema 1. pàg, 253. Problema 20. La bobina d un alternador consta de 25 espires de 60 cm 2 i gira amb una freqüència de 50 Hz en un camp magnètic uniforme de 0,4 T. Calcula: a) la fem induïda en funció

Más detalles

TEMA 1: Trigonometria

TEMA 1: Trigonometria TEMA 1: Trigonometria La trigonometria, és la part de la geometria dedicada a la resolució de triangles, es a dir, a determinar els valors dels angles i dels costats d un triangle. 1.1 MESURA D ANGLES

Más detalles

Per resoldre aquests problemes utilitzarem l equació del MRU: x f = x o + v t

Per resoldre aquests problemes utilitzarem l equació del MRU: x f = x o + v t MRU Per resoldre aquests problemes utilitzarem l equació del MRU: x f = x o + v t Exemples: Amb un mòbil: Càlcul de la posició final Un autobús viatja a 126 km/h per l autopista durant 45 minuts. Quina

Más detalles

Treball. Per resoldre aquests problemes utilitzarem l equació:

Treball. Per resoldre aquests problemes utilitzarem l equació: Treball Per resoldre aquests problemes utilitzarem l equació: W = F d cosα Aquesta equació expressa el treball en termes de la força aplicada, del desplaçament que aquesta força provoca i del cosinus de

Más detalles

INSTITUCIÓN EDUCATIVA GENERAL SANTANDER FÍSICA GRADO DÉCIMO MATERIAL DE APOYO MOVIMIENTO CIRCULAR UNIFORME (M.C.U)

INSTITUCIÓN EDUCATIVA GENERAL SANTANDER FÍSICA GRADO DÉCIMO MATERIAL DE APOYO MOVIMIENTO CIRCULAR UNIFORME (M.C.U) 1 INSTITUCIÓN EDUCATIVA GENERAL SANTANDER FÍSICA GRADO DÉCIMO MATERIAL DE APOYO MOVIMIENTO CIRCULAR UNIFORME (M.C.U) Es el movimiento de una partícula que describe una circunferencia recorriendo espacios

Más detalles

1. La massa de la bola m 2 : a) És igual que la de la bola m 1. b) És més petita. c) És més gran.

1. La massa de la bola m 2 : a) És igual que la de la bola m 1. b) És més petita. c) És més gran. TREBALL I ENERGIA 1.-En un xoc unidimensional, una bola de 5 kg es dirigeix cap a la dreta a una velocitat de 7 m/s i col lideix contra una altra bola de 8 kg que inicialment està en repòs. Després del

Más detalles

Física Sèrie 1. Instruccions

Física Sèrie 1. Instruccions Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2015 Física Sèrie 1 SOLUCIONS, CRITERIS DE CORRECCIÓ

Más detalles

2. EL MOVIMENT I LES FORCES

2. EL MOVIMENT I LES FORCES 2. EL MOVIMENT I LES FORCES Què has de saber quan finalitzi la unitat? 1. Reconèixer la necessitat d un sistema de referència per descriure el moviment. 2. Descriure els conceptes de moviment, posició,

Más detalles

Càlcul d'àrees i volums.

Càlcul d'àrees i volums. Càlcul d'àrees i volums. Exemple 1. Donada la figura següent: Calcula'n: superfície volum Resolució: Fixem-nos que la superfície està formada per tres objectes.: 1. la base del cilindre 2. la paret del

Más detalles

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.

Más detalles

1. RECTA TANGENT I NORMAL 2. DETERMINACIÓ DE PARÀMETRES 3. CREIXEMENT I DECREIXEMENT 4. VELOCITAT I ACELERACIÓ - PUNTS SINGULARS

1. RECTA TANGENT I NORMAL 2. DETERMINACIÓ DE PARÀMETRES 3. CREIXEMENT I DECREIXEMENT 4. VELOCITAT I ACELERACIÓ - PUNTS SINGULARS APLICACIONS DE LA DERIVADA 1. RECTA TANGENT I NORMAL. DETERMINACIÓ DE PARÀMETRES 3. CREIXEMENT I DECREIXEMENT 4. VELOCITAT I ACELERACIÓ - PUNTS SINGULARS 1. RECTA TANGENT I NORMAL 1.1 Trobeu l equació

Más detalles

4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries

4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries Tema 4. Les ones ÍNDEX 4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones 4.3. Magnituds característiques de les ones 4.4. Ones estacionàries http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/laboratorio/ondas1/labondas1.htm

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Física Sèrie 2 L examen consta d una part comuna (problemes P1 i P2), que heu de fer obligatòriament, i d una part optativa, de la qual heu d escollir UNA

Más detalles

Dossier de recuperació

Dossier de recuperació Dossier de recuperació Tecnologia 3r ESO A 2n trimestre Departament de Tecnologia Curs 2013-2014 Tema 3: Màquines simples 1. Què és una màquina? 2. Què és una màquina eina? 3. Quines parts es distingeixen

Más detalles

LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR. 1. La Terra, un punt a l Univers

LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR. 1. La Terra, un punt a l Univers 1.- Què és una galàxia? LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR 1. La Terra, un punt a l Univers 2.- De quina galàxia forma part el planeta Terra?... 3.- Defineix: ESTEL ( estrella ) : PLANETA: 4.- Què és

Más detalles

Prof. Jorge Rojo Carrascosa CINEMÁTICA

Prof. Jorge Rojo Carrascosa CINEMÁTICA CINEMÁTICA La cinemática estudia el movimiento de los cuerpos sin tener en cuenta las causas que los producen. Por tanto, tan sólo se ocupa de los aspectos externos como son el desplazamiento, el espacio

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 7

SOLUCIONARI Unitat 7 SOLUCIONARI Unitat 7 Principi de conservació de l energia Qüestions. Quan un cos queda en repòs a terra després d aver caigut d una certa altura: a) En què s a transformat l energia potencial gravitatòria

Más detalles

ESTUDI EXPERIMENTAL DEL TIR HORITZONTAL I DEL TIR OBLIC

ESTUDI EXPERIMENTAL DEL TIR HORITZONTAL I DEL TIR OBLIC ESTUDI EXPERIMENTAL DEL TIR HORITZONTAL I DEL TIR OBLIC FÍSICA, Anicet Cosialls Noemí Aguiló Aguayo 2n de Batxillerat C 6 de Novembre del 2001 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ........3 2. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA....4

Más detalles

Cinemàtica: moviments rectilinis.

Cinemàtica: moviments rectilinis. Unitat 2: Cinemàtica: moviments rectilinis. El Moviment rectilini uniforme. 1. Classifica aquests moviments segons la forma de la trajectòria: a) El llançament d una pilota en un triple de bàsquet; b)

Más detalles

79 Problemes de física per a batxillerat...// M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN:

79 Problemes de física per a batxillerat...// M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: 79 Problemes de física per a batxillerat...// M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: 84-8458-0-5 TREBALL I ENERGIA Index P.. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Concepte de treball Teorema del treball i de

Más detalles

MECÀNICA: CINEMÀTICA I DINÀMICA DEL MOVIMENT CIRCULAR. PRINCIPIS DE CONSERVACIÓ. Errors. (des de JUNY del 2000 a SETEMBRE del 2006)

MECÀNICA: CINEMÀTICA I DINÀMICA DEL MOVIMENT CIRCULAR. PRINCIPIS DE CONSERVACIÓ. Errors. (des de JUNY del 2000 a SETEMBRE del 2006) MECÀNICA: CINEMÀTICA I DINÀMICA DEL MOVIMENT CIRCULAR. PRINCIPIS DE CONSERVACIÓ. Errors. (des de JUNY del 2000 a SETEMBRE del 2006) A) CINEMÀTICA DEL MOVIMENT CIRCULAR 1) Q3. Un cotxe es mou per una carretera

Más detalles

DINÀMICA DE SISTEMES DE PARTÍCULES

DINÀMICA DE SISTEMES DE PARTÍCULES 07 Problemes de física per a batxillerat...// M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: 84-8458-0-5 DINÀMICA DE SISTEMES DE PARTÍCULES P.. P.. P.3. P.4. P.5. Concepte de centre de masses Moviment

Más detalles

CINEMÁTICA: MOVIMIENTO CIRCULAR, CONCEPTOS BÁSICOS Y GRÁFICAS

CINEMÁTICA: MOVIMIENTO CIRCULAR, CONCEPTOS BÁSICOS Y GRÁFICAS CINEMÁTICA: MOVIMIENTO CIRCULAR, CONCEPTOS BÁSICOS Y GRÁFICAS Un volante cuyo diámetro es de 3 m está girando a 120 r.p.m. Calcular: a) su frecuencia, b) el periodo, c) la velocidad angular, d) la velocidad

Más detalles

4. Dinàmica del moviment circular

4. Dinàmica del moviment circular 4. Dinàmica del moiment circular 1. (PAU juny 04) Considera una partícula que descriu un moiment circular uniformement retard, amb acceleració gular no nul la. Quin dels diagrames següents li correspon?

Más detalles

ÍNDEX Flux magnètic 8.9. Força electromotriu induïda Moviment d un conductor dins d un camp magnètic

ÍNDEX Flux magnètic 8.9. Força electromotriu induïda Moviment d un conductor dins d un camp magnètic ÍNDEX 8.1. Introducció 8.2. Força de Lorentz (Recordem el concepte de producte vectorial). 8.3. Força electromagnètica sobre una càrrega puntual 8.4. 8.5. Camp magnètic creat per distribucions de corrents

Más detalles

COLEGIO LA PROVIDENCIA

COLEGIO LA PROVIDENCIA COLEGIO LA PROVIDENCIA Hna de la Providencia y de la Inmaculada Concepción 2013 ALLER MOVIMIENO CIRCULAR UNIFORME DOCENE: Edier Saavedra Urrego Grado: décimo fecha: 16/04/2013 Realice un reumen de la lectura

Más detalles

MISIONEROS DE LA PRECIOSA SANGRE Formando Personas Íntegras UNIDAD 1: MOVIMIENTO CIRCUNFERENCIAL UNIFORME

MISIONEROS DE LA PRECIOSA SANGRE Formando Personas Íntegras UNIDAD 1: MOVIMIENTO CIRCUNFERENCIAL UNIFORME Saint Gaspar College MISIONEROS DE LA PRECIOSA SANGRE Formando Personas Íntegras DEPARTAMENTO DE CIENCIAS Y TECNOLOGÍA MISS YORMA RIVERA M. PROF. JONATHAN CASTRO F. UNIDAD 1: MOVIMIENTO CIRCUNFERENCIAL

Más detalles

44 Dinàmica. Càlcul de la resultant de forces aplicades sobre un cos. Tercera llei de Newton. Forces d acció i reacció

44 Dinàmica. Càlcul de la resultant de forces aplicades sobre un cos. Tercera llei de Newton. Forces d acció i reacció 44 Dinàmica DINÀMICA P.. P.2. P.3. P.4. P.5. P.6. Càlcul de la resultant de forces aplicades sobre un cos Descomposició de forces en un pla Primera llei de Newton. Aplicacions Segona llei de Newton. Aplicacions

Más detalles

Apunts de Física i Química. 4t d ESO. Departament de Física i Química. IES Ramon Cid. Benicarló

Apunts de Física i Química. 4t d ESO. Departament de Física i Química. IES Ramon Cid. Benicarló Apunts de Física i Química. 4t d ESO Departament de Física i Química. IES Ramon Cid. Benicarló ÍNDEX 1 El moviment. Cinemàtica 5 1.1 Introducció................................... 5 1.2 Magnituds cinemàtiques............................

Más detalles

EL CAMP B i la regla de la mà dreta

EL CAMP B i la regla de la mà dreta Escola Pia de Sabadell Física de 2n de Batxillerat (curs 2013-14) E EL CAMP B i la regla de la mà dreta Pepe Ródenas Borja 1 Vectors en 3D 2 Com pot girar una baldufa 3 Producte vectorial i mà dreta 4

Más detalles

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta .- Elements d una recta..- Vector director d una recta..- Vector normal d una recta.3.- Pendent d una recta.- Equacions d una recta..- Equació ectorial, paramètrica i contínua..- Equació explícita.3.-

Más detalles

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS REALS. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS REALS. 1. El concepte de funció. 2. Domini i recorregut d una funció. 3. Característiques generals d una funció. 4. Funcions definides a intervals. 5. Operacions amb funcions. 6. Les successions

Más detalles

Física Batxillerat. Recull d exercicis

Física Batxillerat. Recull d exercicis Recull d exercicis Aquest recull ha estat elaborat per Tavi Casellas, professor de Física i Química. 2 Índex Introducció...3 1. Com resoldre un problema?...3 2. Física i derivades... 4 Cinemàtica... 7

Más detalles

U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE. Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització:

U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE. Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització: U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització: QUADERN DE CLASSE. 4: LES ESCALES - 2 1. Cita 10 objectes que tu consideris que ens cal dibuixar-los

Más detalles

IES ARGENTONA Física 1r Batxillerat

IES ARGENTONA Física 1r Batxillerat Imatges Reflexió: fenomen ondulatori que consisteix en que una ona, en arribar a la superfície de separació entre dos medis, canvia la direcció de propagació i continua propagantse en el mateix medi. Lleis

Más detalles

Docente: Angel Arrieta Jiménez

Docente: Angel Arrieta Jiménez CINEMÁTICA DE UNA PARTÍCULA EN DOS DIMENSIONES EJERCICIOS DE MOVIMIENTO CIRCULAR 1. En el ciclo de centrifugado de una maquina lavadora, el tubo de 0.3m de radio gira a una tasa constante de 630 r.p.m.

Más detalles

La construcció d una maqueta aerogenerador ALSTOM ECOTÈCNIA ECO-100 de 3 MW amb gir de 360º.

La construcció d una maqueta aerogenerador ALSTOM ECOTÈCNIA ECO-100 de 3 MW amb gir de 360º. A EROGENERADOR:ALSTOM ECO100 Objectiu La construcció d una maqueta aerogenerador ALSTOM ECOTÈCNIA ECO-100 de 3 MW amb gir de 360º. Material ALSTOM ECO 100. GIR DE 360º DM3 fusta Llistó de fusta 3 cm x

Más detalles

Universidad de Atacama. Física 1. Dr. David Jones. 11 Junio 2014

Universidad de Atacama. Física 1. Dr. David Jones. 11 Junio 2014 Universidad de Atacama Física 1 Dr. David Jones 11 Junio 2014 Vector de posición El vector de posición r que va desde el origen del sistema (en el centro de la circunferencia) hasta el punto P en cualquier

Más detalles

TEMA 4: El movimiento circular uniforme

TEMA 4: El movimiento circular uniforme TEMA 4: El moimiento circular uniforme Tema 4: El moimiento circular uniforme 1 ESQUEMA DE LA UNIDAD 1.- Caracterítica del moimiento circular uniforme. 2.- Epacio recorrido y ángulo barrido. 2.1.- Epacio

Más detalles

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:

ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne: INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament

Más detalles

CAMP GRAVITATORI. EXERCICIS DE SELECTIVITAT. Curs fins Curs

CAMP GRAVITATORI. EXERCICIS DE SELECTIVITAT. Curs fins Curs CAMP GRAVITATORI. EXERCICIS DE SELECTIVITAT. Curs 1998-1999 fins Curs 2000-2001 1. (Q1 Sèrie 2 PAAU.LOGSE Curs 1998 1999). A quina altura sobre la superfície de la Terra l acceleració de la gravetat es

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R) 1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k

Más detalles

IES MANUEL DE PEDROLO. Equilibri Elasticitat

IES MANUEL DE PEDROLO. Equilibri Elasticitat Exercici 1 (PAAU 04) La barra prismàtica de la figura, de massa m = 8 kg, s aguanta verticalment sense caure per l acció dels topalls. El topall A és fix i el topall B es prem contra la barra per mitjà

Más detalles

2.* Arquímedes recorrerà en bicicleta una distància de 128 metres amb una velocitat de 8 m/s. Quants segons trigarà en cobrir aquesta distància?

2.* Arquímedes recorrerà en bicicleta una distància de 128 metres amb una velocitat de 8 m/s. Quants segons trigarà en cobrir aquesta distància? Quadern d exercicis 1.* L'Arquímedes ha d'agafar un globus abans que toqui el terra. Per fer-ho, utilitza una cinta transportadora, però ha d'assegurar-se d'arribar en el moment precís, just quan el globus

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 85 Activitat 1 Calcula l àrea de la figura prenent com a unitat d àrea la quadrícula que hi ha indicada: Activitat Ens referirem a la unitat d àrea amb el símbol

Más detalles

Física: Movimiento circular uniforme y velocidad relativa

Física: Movimiento circular uniforme y velocidad relativa Física: Movimiento circular uniforme y velocidad relativa Dictado por: Profesor Aldo Valcarce 2 do semestre 2014 Movimiento circular uniforme Propiedades: Este objeto tiene una trayectoria circular. El

Más detalles

ACTIVIDADES RESUELTAS T 3 MCU Ley de Gravitación Universal. Actividad 1.- Define movimiento circular uniforme, radio vector y desplazamiento angular.

ACTIVIDADES RESUELTAS T 3 MCU Ley de Gravitación Universal. Actividad 1.- Define movimiento circular uniforme, radio vector y desplazamiento angular. ACTIVIDADES RESUELTAS T 3 MCU Ley de Gravitación Univeral Actividad 1.- Define movimiento circular uniforme, radio vector y deplazamiento angular. Movimiento circular uniforme (MCU) e el movimiento de

Más detalles

Foto: El teorema de Tales a la ciutat de París, Autora: Tamara Victoria Fernández

Foto: El teorema de Tales a la ciutat de París, Autora: Tamara Victoria Fernández Foto: El teorema de Tales a la ciutat de París, Autora: Tamara Victoria Fernández Matemàtiques 1r ESO T. tales 1 Matemàtiques 1r ESO T. tales 2 Teorema de Tales A.1 Utilitzant tota la plana apaïsada d

Más detalles

Ejercicios de Física. Cinemática. Juan C. Moreno-Marín, Antonio Hernandez Escuela Politécnica - Universidad de Alicante

Ejercicios de Física. Cinemática. Juan C. Moreno-Marín, Antonio Hernandez Escuela Politécnica - Universidad de Alicante Ejercicios de Física Cinemática, Antonio Hernandez D.F.I.S.T.S. Cinemática Movimiento rectilíneo 1. Un ciclista marcha por una región donde hay muchas subidas y bajadas. En las cuestas arriba lleva una

Más detalles

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 Sèrie 5 1. Siguin i les rectes de d equacions : 55 3 2 : 3 2 1 2 3 1 a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. b) Trobeu l

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ FÍSICA I QUÍMICA. 4t. ESO

DOSSIER DE RECUPERACIÓ FÍSICA I QUÍMICA. 4t. ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ FÍSICA I QUÍMICA 4t. ESO NOM: COGNOM: GRUP: Nota: La realització d aquest dossier és obligatòria si es vol recuperar la matèria. El seu pes és d un pes del 20% de la nota final.

Más detalles

Dossier: Sistemes de Transmissió de Moviment

Dossier: Sistemes de Transmissió de Moviment Dossier: Sistemes de Transmissió de Moviment Tipus de document: Elaborat per: Adreçat a: Dossier i problemes resolts Departament de Tecnologia (LLHM) Alumnes 4rt Curs d ESO Curs acadèmic: 2007-2008 Elaborat

Más detalles

Elements de geometria a l espai

Elements de geometria a l espai Element de geometia a l epai 1 Element de geometia a l epai Element bàic de l epai El element bàic de l epai ón: punt, denominat amb llete majúcule, pe exemple P. ecte, denominade amb llete minúcule, pe

Más detalles

FÍSICA SEGON DE BATXILLERAT

FÍSICA SEGON DE BATXILLERAT FÍSICA SEGON DE BATXILLERAT 1 PROGRAMACIÓ: 1.- Càlcul vectorial El contingut d aquest capítol queda integrat en el conjunt del curs 2.- Cinemàtica 1 (Sistemes de referència inercials) Conceptes cinemàtics

Más detalles

Solución: a) Módulo: en cualquier instante, el módulo del vector de posición es igual al radio de la trayectoria: r

Solución: a) Módulo: en cualquier instante, el módulo del vector de posición es igual al radio de la trayectoria: r IES Menéndez Tolosa (La Línea) Física y Química - º Bach - Movimientos Calcula la velocidad de un móvil a partir de la siguiente gráfica: El móvil tiene un movimiento uniforme. Pasa de la posición x 4

Más detalles

TEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria.

TEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria. TEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria. Propagació del Moviment vibratori harmònic Nivell d equilibri

Más detalles

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç

Más detalles

MOVIMIENTO CIRCULAR - MCU - MCUV MOVIMIENTO CIRCULAR - MCU - MCUV

MOVIMIENTO CIRCULAR - MCU - MCUV MOVIMIENTO CIRCULAR - MCU - MCUV FISICA PREUNIERSITARIA MOIMIENTO CIRCULAR - MCU - MCU MOIMIENTO CIRCULAR - MCU - MCU CONCEPTO Es el movimiento de trayectoria circular en donde el valor de la velocidad del móvil se mantiene constante

Más detalles

FisicaI: Mecànica. Luis Carlos Pardo Despatx C2.4

FisicaI: Mecànica. Luis Carlos Pardo Despatx C2.4 FisicaI: Mecànica Luis Carlos Pardo Despatx C2.4 1.- Forces a la natura 2.- Lleis de Newton 2.1.- Força i massa. Llei de moviment. Superposició. Unitats 2.2.- Diagrama del sòlid lliure 2.3.- Fregament

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Matemàtiques Sèrie 4 Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què voleu fer i per què. Cada qüestió val 2 punts.

Más detalles

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC DIBUIX TÈCNIC I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES 1. Dist. d un punt a una recta - Abatiment del pla format per la recta i el punt 2. Dist. d un punt a un pla - Canvi de pla posant el pla de perfil

Más detalles

FÍSICA Y QUÍMICA 1º Bachillerato Ejercicios: Cinemática

FÍSICA Y QUÍMICA 1º Bachillerato Ejercicios: Cinemática 1(7) Ejercicio nº 1 Los vectores de posición de un móvil en dos instantes son Calcula el vector desplazamiento y el espacio recorrido. R1 = -i + 10j y R2 = 2i + 4 j Ejercicio nº 2 Un móvil, que tiene un

Más detalles

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES. Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser

Más detalles

CINEMÁTICA I (4º E.S.O.) Estudio de gráficas de movimientos

CINEMÁTICA I (4º E.S.O.) Estudio de gráficas de movimientos CINEMÁTICA I (4º E.S.O.) Estudio de gráficas de movimientos 1. En las gráficas que se dan a continuación, identifica el tipo de movimiento en cada tramo, calcula sus características y escribe las ecuaciones

Más detalles

Potència. Rendiment La força que cal fer per aixecar un pes ve donada per l expressió: La potència d una màquina és la capacitatquetéperferun

Potència. Rendiment La força que cal fer per aixecar un pes ve donada per l expressió: La potència d una màquina és la capacitatquetéperferun Resol Fórmules Força Treball Potència Potència útil Rendiment La força que cal fer per aixecar un pes ve donada per l expressió: Eltreballqueesfaen portar una càrrega d unllocaunaltreve donada per l expressió:

Más detalles

MOVIMIENTO CIRCULAR UNIFORME.

MOVIMIENTO CIRCULAR UNIFORME. Física y Química 4 ESO MOVIMIENTO CIRCULAR Pág. 1 TEMA 4: MOVIMIENTO CIRCULAR UNIFORME. Un móvil posee un movimiento circular uniforme cuando su trayectoria es una circunferencia y recorre espacios iguales

Más detalles

Resumen de Física. Cinemática. Juan C. Moreno-Marín, Antonio Hernandez Escuela Politécnica - Universidad de Alicante

Resumen de Física. Cinemática. Juan C. Moreno-Marín, Antonio Hernandez Escuela Politécnica - Universidad de Alicante Resumen de Física Cinemática, Antonio Hernandez D.F.I.S.T.S. La Mecánica se ocupa de las relaciones entre los movimientos de los sistemas materiales y las causas que los producen. Se divide en tres partes:

Más detalles

ACT.1. Dibuixa totes les forces presentsen les següents situacions, sense fregament:

ACT.1. Dibuixa totes les forces presentsen les següents situacions, sense fregament: PROBLEMES DE DINÀMICA REFORÇ-T.2 ACT.1. Dibuixa totes les forces presentsen les següents situacions, sense fregaent: v ACT.2. Dibuixa totes les forces presents en les següents situacions, considerant el

Más detalles

Convocatòria Física. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 1. Fase específica. Etiqueta identificadora de l alumne/a

Convocatòria Física. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 1. Fase específica. Etiqueta identificadora de l alumne/a Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Física Sèrie 1 Fase específica Qüestions Qualificació Convocatòria 2017 Problema Suma de notes parcials Qualificació final Qualificació Etiqueta

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Física Sèrie 2 Feu el problema P1 i responeu a les qüestions Q1 i Q2. A continuació, escolliu UNA de les opcions (A o B): feu el problema P2 i responeu a

Más detalles

EXPRESION MATEMATICA

EXPRESION MATEMATICA TEMA: MOVIMIENTO CIRCULAR UNIFORME COMPETENCIA: Analiza, describe y resuelve ejercicios y problemas del movimiento circular uniforme. CONCEPTUALIZACION Es el movimiento cuyo móvil recorre arcos iguales

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats

Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats Anomenem magnituds físiques totes aquelles propietats dels cossos de l Univers que es poden mesurar, és a dir, aquelles a les quals podem atorgar un nombre o valor;

Más detalles

Cinemática Parte de la física que estudia el movimiento de los cuerpos sin atender a las causas que lo producen. Repaso 4ºde ESO

Cinemática Parte de la física que estudia el movimiento de los cuerpos sin atender a las causas que lo producen. Repaso 4ºde ESO Cinemática Parte de la física que estudia el movimiento de los cuerpos sin atender a las causas que lo producen. Repaso 4ºde ESO I Conceptos Movimiento-Cambio de posición de un cuerpo con respecto a un

Más detalles

PROBLEMAS DE FÍSCA BÁSICA

PROBLEMAS DE FÍSCA BÁSICA PROBLEMAS DE FÍSCA BÁSICA MOVIMIENTO DE PROYECTILES 1. Se dispara un proyectil desde el suelo haciendo un ángulo θ con el suelo. Si la componente horizontal de su velocidad en el punto P es de 5i m/s y

Más detalles