PREGUNTES MÉS FREQÜENTS SOBRE LA LLEI DE SOCIETATS PROFESSIONALS (LSP)

Transcripción

1 PREGUNTES MÉS FREQÜENTS SOBRE LA LLEI DE SOCIETATS PROFESSIONALS (LSP) 1. Quina és la finalitat de la LSP? En l exposició de motius de la llei 2/2007, de 15 de març de 2007, de societats professionals (en endavant LSP) s estableix que la llei té per objecte possibilitar l aparició d una nova classe de professional col legiat, que es la pròpia societat professional, mitjançant la seva constitució d acord amb el que estableix la LSP i l inscripció al Registre de del Col legi Professional corresponent. La LSP es constitueix com una norma de garanties tant per a les societats professionals com per als seus clients. Respecte a les societats professionals, la garantia és de seguretat jurídica ja que facilita un règim fins ara inexistent i respecte al client la garantia ve donada per l ampliació dels subjectes responsables. 2. És obligatòria la LSP per als advocats? L article 1 de la LSP estableix que les societats que tinguin per objecte social l exercici en comú d una activitat professional han de constituir-se com a societats professionals d acord amb el que estableix la llei. A aquests efectes, la Llei defineix activitat professional com aquella que requereix titulació universitària oficial i inscripció al corresponent Col legi Professional, requisits que compleix l exercici de l advocacia. Per tant, les prescripcions de la Llei de societats professionals són aplicables als advocats que es volen constituir en societat professional. 3. Existeix una normativa col legial sobre societats professionals? Sí. La Resolució JUS/2265/208, de 8 juliol, per la qual, havent-ne comprovat prèviament l adequació a la legalitat, s inscriu al Registre de Col legis Professionals de la Generalitat de Catalunya el Reglament de societats professionals d advocats del Col legi d Advocats de Barcelona. 4. Quins tipus societaris poden adoptar les societats professionals? L article 1.2 de la LSP permet que les societats professionals adoptin qualsevol de les formes societàries admeses en el nostre ordenament, complint els requisits que s estableixen en la pròpia LSP. Per tant, podrien constituir-se adoptant algun dels tipus anomenats personalistes, com la societat civil, la societat col lectiva o la societat comanditària simple; o també algun dels tipus capitalistes, com la societat limitada i, fins i tot, l anònima (i la infreqüent societat comanditària per accions). 5. Quins són actualment els tipus societaris més utilitzats pels advocats? Fins fa poc, el tipus més freqüent era, amb diferència, el de societat civil. Ara, però, la societat limitada és el més utilitzat, seguit molt d aprop pel de societat civil, que continua sent molt comú. 6. Quins avantatges i inconvenients tenen els diferents tipus societaris?

2 Les societats de persones (societat civil, societat col lectiva i societat comanditària simple) estan sotmeses en general a un règim més flexible que dóna un major joc a l autonomia de la voluntat, però que alhora està menys elaborat i, per tant, ofereix menys seguretat jurídica. En canvi, les societats de capitals (societat limitada, societat anònima i societat comanditària per accions) es troben subjectes a una regulació menys dispositiva, sobretot en el cas de la societat anònima, però que per contra està molt desenvolupada i és molt complerta. En bona mesura, algunes d aquestes diferències s han vist atenuades pel nou règim especial de les societats professionals, aplicable sigui quin sigui el tipus societari adoptat. En concret, això afecta a la disjuntiva entre societat civil i societat limitada, potenciant possiblement la preferència per aquesta darrera front la primera. Així, les societats civils deixen de tenir com avantatge la seva flexibilitat i, en particular, la no subjecció a formalitats i a inscripció registral, atès que la LSP obliga a totes les societats professionals a constituir-se mitjançant escriptura pública i a inscriure s tant en el Registre Mercantil com en el registre col legial. Per la seva banda, les societats limitades i, en general, les societats de capital, es veuen reforçades com a tipus adients per a l exercici professional, doncs la LSP estableix una sèrie de normes que eliminen la rigidesa del règim d aquestes societats en diferents aspectes, majoritàriament relacionats amb la incorporació i baixa de socis (transmissió de participacions, separació i exclusió de socis, augment i reducció de capital, auto cartera, prestacions accessòries, etc). 7. Quin és el règim fiscal de les societats professionals? El règim tributari de les societats professionals varia segons la forma societària que adopti. Les societats civils, amb o sense personalitat jurídica, estan subjectes al règim d'atribució de rendes. En virtut d'aquest règim, les rendes obtingudes per la societat no tributen per l'impost de Societats, sinó que s'imputen als socis o comuners, i per tant, tributen per l'irpf en la proporció corresponent segons els pactes vigents entre ells o, si aquests pactes no es comuniquen per escrit a Hisenda, per parts iguals. En canvi, les societats mercantils estan sotmeses al règim general de l'impost de Societats. 8. Han de constituir una societat professional els advocats que comparteixen infraestructures o despeses? No. L exercici col lectiu d una professió no necessàriament constitueix una societat professional en sentit estricte. La LSP defineix a les societats professionals com societats que tenen per objecte l exercici en comú d una professió, exercici en comú que es produeix quan els actes propis de la societat són executats directament sota la raó o denominació social i li són atribuïts a la societat els drets i obligacions inherents a l exercici de l activitat com a titular de la relació jurídica establerta amb el client. Els supòsits en què diversos advocats posen en comú recursos materials o humans compartint despeses no són societats professionals, sinó formes de cooperació entre professionals que exerceixen individualment la professió front els clients. 9. Poden els advocats constituir una societat professional amb altres professionals? Sí. L article 6 de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el

3 seu exercici que modifica en determinats preceptes la LSP, autoritza la creació de societats multidisciplinars, que tenen per objecte la realització de diverses activitats professionals, però exigeix que no es tracti de professions incompatibles en virtut de norma legal. Pel que fa a les incompatibilitats, l article 7 de la llei 7/2006, de 31 de maig, de l exercici de professions titulades i dels col legis professionals, l article 28 dels Estatuts del Col legi d Advocats de Barcelona i l article 12 de la Normativa de l Advocacia Catalana, també estableixen que el règim d incompatibilitats ha de venir establert per llei. 10. Quina ha de ser la composició de les societats professionals? La Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, modifica la LSP pel que fa a la composició de les societats professionals i estableix al seu article 6 que la majoria del capital i dels drets de vot o la majoria del patrimoni social i del número de socis a les societats no capitalistes, han de pertànyer a socis professionals, quan abans s exigien les tres quartes parts del capital social i dels drets de vot o les tres quartes parts del patrimoni social i del número de socis a societats no capitalistes. Pel que fa a la composició dels membres dels òrgans d administració ara s estableix com a obligatori que la meitat més un dels membres dels òrgans d administració siguin socis professionals. En cas d incompliment sobrevingut dels requisits de composició que han de complir les societats professionals, la Llei 25/2009 també amplia el termini de tres mesos a sis (a comptar des del moment en que es va produir l incompliment) perquè les societats professionals regularitzin la seva situació. 11. Pot una societat professional tenir socis no professionals? Sí. Atès que la LSP no exigeix que tots els socis de les societats professionals siguin professionals, és possible que una part dels socis no siguin professionals. 12. Pot una societat professional tenir com a soci una altra societat professional? Sí. L article 4 de la LSP permet expressament que els socis professionals siguin persones físiques o jurídiques. En aquest darrer cas, cal que es tracti de societats professionals degudament inscrites i constituïdes d acord amb la pròpia LSP. 13. Els socis de la societat professional han de prestar els seus serveis per a la societat? Aquesta prestació ha de ser retribuïda? I en règim d exclusiva? Els socis professionals han d exercir la seva activitat professional en el sí de la societat. Atès que l article 17 de la LSP determina que els socis de les societats professionals de capital tenen l obligació de realitzar prestacions accessòries relatives a l exercici de l activitat professional que constitueix l objecte social. D altra banda, la prestació de serveis pel soci professional pot ser retribuïda o gratuïta. En el cas de ser retribuïda, cal que es determinin en el contracte social els criteris de compensació. La LSP no es pronuncia sobre si aquesta prestació de serveis

4 ha de realitzar-se amb caràcter exclusiu i, per tant, si el soci està subjecte a una prohibició de competència que li impediria realitzar per compte propi o aliè la mateixa activitat de la companyia. En les societats de persones, aquesta prohibició de competència està expressament recollida en la seva normativa, mentre que la reguladora de les societats de capitals guarda silenci al respecte. En aquestes darreres, però, els estatuts socials poden lliurement establir una prestació accessòria que incorpori l esmentada prohibició de competència. 14. Es pot dedicar la societat professional a activitats no professionals? No. L article 2 de la LSP estableix de forma taxativa que les societats professionals únicament podran tenir per objecte l exercici en comú d activitats professionals. 15. Han de constar els noms dels socis en la denominació de la societat professional? No. Segons l article 6 de la LSP la societat professional podrà tenir una denominació objectiva o subjectiva, formada en aquest darrer cas amb el nom de tots, de diversos o d algun dels socis professionals. Les persones que perdin la condició de soci i els seus hereus podran exigir la supressió del seu nom de la denominació social, a menys que existeixi pacte en contra. No obstant això, el consentiment del soci sobre el manteniment del seu nom en la denominació social és sempre revocable, sens perjudici de les eventuals indemnitzacions. Sigui subjectiva o objectiva, en la denominació social haurà de figurar, juntament amb la indicació de la forma social adoptada, l expressió professional. 16. Està el contracte de societat Professional subjecte a alguna formalitat? Sí. Segons l article 7 de la LSP el contracte de societat professional haurà de formalitzar-se en escriptura pública. Aquesta haurà de recollir, a més de les mencions pròpies de la forma social adoptada, una sèrie de mencions referides a la identificació dels socis, professionals o no; dels administradors, indicant la condició de soci professional o no; del corresponent col legi professional; i de l activitat que constitueix l objecte social. També s ha de formalitzar en escriptura pública qualsevol canvi de socis i administradors, i qualsevol modificació del contracte social. 17. S ha d inscriure la societat professional en el Registre Mercantil? I en el Registre col legial? En base al que estableix l article 8 de la LSP l escriptura pública de constitució de la societat professional s ha d inscriure en el Registre Mercantil, sigui quin sigui el tipus societari adoptat i, per tant, també en cas que es tracti d una societat civil. La inscripció és constitutiva, és a dir amb ella la societat professional adquirirà la seva personalitat jurídica. A més, s han d inscriure al Registre Mercantil qualsevol canvi de socis i administradors, com també qualsevol modificació del contracte social. Amb posterioritat a la inscripció al Registre Mercantil, les societats professionals s hauran d inscriure al Registre del col legi professional corresponent al seu domicili social. Les mencions que ha de contenir la inscripció col legial són les mateixes que les previstes per a la inscripció registral, com també ho és el seu règim de modificació.

5 Els registradors mercantils comunicaran d ofici als corresponents col legis professionals la pràctica de les inscripcions de societats professionals, a fi de deixar constància de la seva existència i de les seves dades en el Registre col legial. 18. Quin règim de responsabilitat tenen les societats professionals i els seus socis, associats i treballadors? Com qualsevol deutor, la societat professional respon dels seus deutes amb tot el seu patrimoni. Els socis responen dels deutes socials segons el tipus social adoptat. Amb caràcter general, cal assenyalar que en les societats de persones els socis responen dels deutes socials, a diferència del que succeeix en les societats de capitals. Aquest és un important avantatge de les societats de capital (típicament la societat limitada) front les societats de persones (típicament la societat civil). Però aquesta diferència es veu en part atenuada pel fet que la LSP imposa un rigorós règim de responsabilitat dels professionals que actuen per a la societat professional. En concret, i en base al que estableix l article 11 de la LSP, dels deutes socials que derivin dels actes professionals responen solidàriament la societat i els professionals, siguin socis o no, que hagin actuat. No especifica la Llei si responen tots els professionals actuants, o només els que hagin desplegat una conducta il lícita causant d un dany. 19. És obligatòria la contractació d una pòlissa d assegurança? Sí. La l article 11.3 de la LSP obliga a les societats professionals a contractar una assegurança que cobreixi la responsabilitat en què aquestes puguin incórrer en l exercici de l activitat que constitueix l objecte social. 20. En cas d infracció deontològica, com responen la societat professional i l advocat actuant? La LSP faculta als col legis professionals a aplicar a les societats professionals el règim disciplinari corresponent. Per tant, els col legis poden sancionar a les societats professionals per les infraccions de la normativa deontològica. 21. Poden els socis d una societat professional transmetre lliurement les seves participacions? No. Les societats professionals es configuren com societats fortament tancades, el que es tradueix en un règim molt restrictiu de la transmissió de participacions socials. Per aquest motiu, la LSP indica que la condició de soci de la societat professional és intransmissible, a menys que existeixi el consentiment de tots els socis professionals. No obstant això, admet que en el contracte social s estableixi que la transmissió pugui ésser autoritzada per la majoria dels esmentats socis professionals. 22. En cas de mort d un soci, adquireixen els seus hereus la condició de socis? En principi, en cas de mort d un soci professional els hereus adquireixen la condició de socis. No obstant això, i segons l article 15.1 de la LSP, el contracte social pot

6 preveure que la majoria dels socis professionals puguin acordar rebutjar l accés dels hereus a la condició de socis. En aquest cas, els hereus rebran la quota de liquidació de les participacions socials del causant. 23. Poden els socis d una societat professional donar-se de baixa lliurement la societat? Sí. Quan la societat professional s ha constituït per temps indefinit, els socis professionals tenen el dret a donar-se de baixa de la societat en qualsevol moment, sempre que exercitin aquest dret de bona fe. En aquests casos, els socis tenen el dret a rebre la corresponent quota de liquidació de les seves participacions socials. 24. Poden els socis d una societat professional ser exclosos de la societat? Sí. Segons l article 14 de la LSP els socis professionals poden ser exclosos de la societat quan infringeixin greument els seus deures amb la societat o els seus deures deontològics, quan pertorbin el bon funcionament de la societat o quan pateixin una incapacitat permanent per exercir l activitat professional. A més, el contracte social pot establir altres causes d exclusió. Per altra banda, els socis professionals han de ser exclosos obligatòriament quan hagin estat inhabilitats per a l exercici professional. En tots els casos d exclusió, caldrà acord motivat de la junta o assemblea de socis i vot favorable de la majoria del capital i dels drets de vot dels socis professionals. De la mateixa manera que en els supòsits de separació, els socis tenen el dret a rebre la corresponent quota de liquidació de les seves participacions socials. 25. En cas de baixa d un soci, té aquest el dret a rebre el valor real de les seves participacions? En els casos de separació i exclusió de socis professionals, segons l article 13 de la LSP aquests socis tenen en principi el dret a rebre el valor raonable de les seves participacions en concepte de quota de liquidació. No obstant això, la LSP permet que el contracte social estableixi lliurement criteris de valoració d aquesta quota de liquidació. 26. Es poden sotmetre a arbitratge els conflictes que sorgeixin en el si de la societat professional? Sí. L article 18 de la LSP preveu expressament, que al contracte social es pugui establir que les controvèrsies derivades d aquest que sorgeixin entre els socis, entre socis i administradors, i entre qualsevol d aquests i la societat, siguin sotmeses a arbitratge.