PROJECTE REFORMA DEL BAR LOCAL-SOCIAL DE VILAMACOLUM

Transcripción

1 PROJECTE REFORMA DEL BAR LOCAL-SOCIAL DE VILAMACOLUM Situació Carrer Mar, 2 Vilamacolum (Girona) Client Ajuntament de Vilamacolum Data FEBRER 2009 Autor del projecte: Arnau Blancafort font Nº collegiat 12168

2 A.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1. GENERALITATS 1.1. Objecte del treball Dades generals Planejament vigent i ordenances aplicables. 2. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE Estat actual Descricpció de les obres. 3. PRESTACIONS DE L EDIFICI. 4. QUADRE DE SUPERFÍCIES. 5. RESUM PRESSUPOST. B.- MEMÒRIA CONSTRUCTIVA C.- COMPLIMENT DEL CODI TÈCNIC DE L EDIFICACIÓ I ALTRES REGLAMENTS 1. Utilització 2. Accessibilitat 3. Telecomunicacions 4. Serveis postals 5. Seguretat en cas d incendi 6. Ecoeficiència 7. Enderrocs i residus d obra 8. Relació de normativa d aplicació 9. Seguretat estructural 10. Salubritat 11. Estalvi d energia 12. Protecció enfront del soroll D.- REPORTATGE FOTOGRÀFIC D.- PLEC DE CONDICIONS E.- ESTAT D AMIDAMENTS I PRESSUPOST F.- PLÀNOLS G.- ESTUDIBÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

3 A.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA

4 1. GENERALITATS 1.1. OBJECTE DEL TREBALL. L objecte de la present projecte és, d acord amb les condicions fixades per la propietat, de reforma i adequació té com a objecte la reforma i adequació del actual bar del local social del municipi, que consisteix principalment en substituir l actual paviment i fals sostre, canviar les obertures exteriors, adequar l actual instal lació elèctrica, enllumenat i de climatització. En la redacció i càlculs realitzats es tindran en compte les disposicions i preceptes continguts en la legislació vigent. Així doncs, el present projecte tècnic també servirà per l obtenció de les autoritzacions i legalitzacions corresponents per la obtenció de la llicència municipal de les obres, així com la posterior obertura i posada en funcionament de l edifici, complint en tot moment amb la normativa vigent, decrets i reglaments oficials que es concreten en el plec de condicions. Tanmateix el projecte també ha de servir com a base per l execució i direcció de les obres DADES GENERALS. Autor del projecte: Client: Direcció obra: Arnau Blancafort Font Arquitecte tècnic - Nº col legiat C/Sant Pere, 25 2º Vic (Barcelona) Ajuntament de Vilamacolum Plaça Catalunya, Vilamacolum P C - CIF Bar local-social Carrer Mar, Vilamacolum 1.3. PLANEJAMENT VIGENT I ORDENANCES APLICABLES. La reforma de l edifici on es pretén realitzar l actuació estan definits dins el Pla d Ordenació Urbanística Municipal de Vilamacolum aprovat en data del 07/07/2007, sòl classificat com a sòl urbà zona d equipament comunitari (clau E.4. Socio-cultural). 2. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE 2.1. ESTAT ACTUAL. El local a intervenir que definit en planta baixa amb una forma rectangular. L edifici es troba adossat a la sala polivalent per la cara nord. El local té una superfície útil de 65,45 m 2. L entrada principal es troba situada a la façana oest, disposa de 4 finestres repartides en les tres façanes en un mal estat de conservació. L estat actual del paviment interior, format per peces de gres de 30x30 cm, es troba força degradat, amb esquerdes, peces escantonades, etc a igual que el fals sostre, format per peces de plaques de guix.

5 La instal lació elèctrica es troba en un estat de conservació bastant precari, igual que el sistema de climatització. Actualment, tal i com s observa en les fotografies, no es tracta d un espai ben conservat DESCRIPCIO DE LES OBRES. L intervenció prevista es reformar, adequar i construir els elements que es descriuen a continuació, per tal de millorar el confort interior de l edifici, adequar-lo a la normativa actual, i en conseqüència l equipament millorarà el seu aspecte Paviments. El paviment actual del local està format per un paviment de gres bastant deteriorat per el seu ús i antiguitat. L intervenció preveu arrencar el paviment actual, reparar la solera existent que servirà de suport al nou paviment, que consistirà en un paviment modern de gres de dimensions 50x50 cm, idèntic al col locat a la sala polivalent annex al bar, d aquesta forma quedarà integrat les dues zones Revestiments. S actuarà en dos elements principalment, es substituirà l actual fals sostre de plaques de guix, molt deteriorat actualment, per unes plaques de fibres minerals, que generarà un ambient més càlid. En les parets interiors de la sala polivalent es repicarà el morter en el primer metre d alçada i en tot el seu perímetre, degut a que aquesta zona està afectada per humitats del terreny. Posteriorment es tornarà a remolinar, aplicant un morter hidròfug de reparació per eliminar el problema. S acabarà pintant la zona amb una pintura especial per a les humitats Fusteries exteriors. Es substituirà les actuals obertures exteriors de fusta, deteriorades per el pas del temps. Les obertures actuals seran d alumini anoditzat Fusteries interiors. Es reformarà l actual barra del bar, creant un nou panellat de fusta de cedre, que anirà integrat a l actual, millorant l acabat final de l element. Es construirà un nou moble per a la col locació de les begudes i altres productes Pintures. Es pintarà les parets interiors del local amb una pintura plàstica Instal lacions. Es realitzarà un acondicionament de l actual instal lació elèctrica, que es troba en molt mal estat. Es substituirà tota la instal lació per una de nova i així també, adaptar-la a la normativa actual. El sistema de climatització actual també es canviarà per un de més modern, i poder-lo integrar en el nou fals sostre Equipaments. Es realitza el muntatge de varis electrodomèstics i equipaments. Les qualitats, formes i mides es defineixen en l estat d amidaments.

6 3. PRESTACIONS DE L EDIFICI PRESTACIONS DE L EDIFICI. L edifici projectat ha de proporcionar les prestacions -que li pertoquin segons el CTE i la normativa d aplicació- per garantir les exigències bàsiques del CTE, en relació als requisits bàsics de la LOE. Requisits bàsics LOE Funcionalitat Utilització Condicions Üs administratiu,sanitari,religiós, residencial, docent i cultural ( art. 2.1.a. LOE ) Seguretat Accessibilitat Telecomunicacions Requisits bàsics LOE Codi d Accessibilitat de Catalunya (Decret 135/1995) Segons normativa específica Exigències bàsiques CTE Estructural SE 1 i SE 2 En cas d Incendi SI 1 a SI 6 Habitabilitat D utilització SU 1 a SU 8 Salubritat HS 1 a HS 5 Estalvi d energia HE 1 a HE 5 Protecció del soroll HR 4. QUADRE DE SUPERFÍCIES 4.1. QUADRE DE SUPERFICIES. SUPERFICIE ÚTIL Planta baixa local... 65,45 m 2 Total... 65,45 m 2 SUPERFICIE CONSTRUÏDA Planta baixa local... 75,43 m 2 Total... 75,43 m 2 5. RESUM DE PRESSUPOST 5.1. RESUM DE PRESSUPOST. El pressupost d execució material de les obres de reforma del local suma la quantitat de trenta set mil cinc-cents seixanta set amb trenta-set euros. (37.567,37 ). Vic, Febrer del 2009 Arnau Blancafort Font Arquitecte Tècnic

7 B.- MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

8 1. GENERALITATS 1.1. OBJECTE. En aquest apartat es definiran les directrius constructives que l edifici haurà de tenir, tant de tancaments, paviments o acabats inteirors i instal lacions necessàries. El local haurà de complir amb molts i variats reglaments per tal de portar a terme l activitat TREBALLS PREVIS. Per a l adequació interior del local, caldrà prèviament fer l enderroc d alguns dels elements existents, el fals sostre, les finestres, les instal lacions ESTRUCTURA. La reforma del local, no intervindrà en cap element de l estructura actual, les condicions de sustentació de l edifici no es modificaran, ja que es mantindrà l estructura de suport existent formada per sabates corregudes i parets de càrrega ACABATS. Envans. Es crearà un element separador entre la zona de la barra i la zona per als clients, a partir d envans prefabricats tipus de guix laminat amb estructura interior d acer galvanitzat, igualment també es formaran els corresponents caixons verticals per al sistema de ventilació. Fals sostre. Es substituirà l actual fals sostre per plaques de fibres minerals de 120x60 cm col locades sobre perfileria oculta d'acer galvanitzat penjada del sostre. Paviment. Es col locarà sobre el paviment ja existent un nou paviment de gres, on la propietat decidirà qualitats i dimensions. Fusteries exteriors. Es substituirà les actuals finestres de fusta, per finestres d alumini anoditzat de color a escollir per la propietat. Vidre amb càmbra gasificada 6/12/6. Les dimensions es defineixen en els corresponents plànols i estat d amidaments. Fusteries interiors. Es canviarà la porta d accés a la sala polivalent per una qualificada com a resistent al foc. És fabricarà un moble nou que anirà integrat a la part posterior de l actual barra del bar. Les dimensions venen especificades en els corresponents plànols. Es col locarà una vitrina per a col locar-hi informació general referent al poble. Revestiments. En les parets interiors de la sala polivalent es repicarà el morter en el primer metre d alçada i en tot el seu perímetre, degut a que aquesta zona està afectada per humitats del terreny. Posteriorment es tornarà a remolinar, aplicant un morter hidròfug de reparació per eliminar el problema. S acabarà pintant la zona amb una pintura especial per a les humitats. Pintures. Es pintarà les parets interiors del local amb una pintura plàstica a escollir per la propietat.

9 1.5. MOBILIARI. És substituirà l actual boteller frigorífc per un de nou. També es subministrarà un rentagots segons especificacions en l estat d amidaments INSTAL LACIONS INSTAL LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ. Reglamentació Descripció i registre de la instal lació pel Departament d Indústria, comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, de l acord amb la Instrucció 04/2008 SIE de 27 de Febrer del que desenvolupa el procediment per a l aplicació del Reglament de Instal lacions tèrmiques en els Edificis (RITE) REAL DECRETO 1027/2007, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios., a Catalunya. Horaris de funcionament, ocupació i ventilació Les hores diàries del funcionament pel càlcul s estimen en una mitja de 15, tenint en compte que la ocupació serà variable, així com, mantenir les temperatures de disseny pel confort mitjançant termòstats d ambient. La posta en marxa del servei serà diària durant tots els mesos de l any. La instal lació funcionarà tants els dies laborables com els festius a partir de les 13:00h fins a les 16:00 h. El cabal d aire exterior de ventilació serà l establert en la IT del vigent reglament d instal.lacions tèrmiques en els edificis, a raó de 45 m3/h. Descripció general de la instal lació En la reforma del local, es preveu la instal lació d un nou equip de climatització. Aquests sistema de climatització es projecten amb conucte ocult format per panell de llana de vidre d alta densitat, revestit per ambdues cares per alumini i difusors circulars vistos, les unitats de climatització exterior anirà instal lada penjada a la façana est i la interior penjada al sostre, ocult sobre fals sostre. Es dimensionarà un circuit de retorn amb conductes ocults en envans de distribució segons plànols detall de instal lacions INSTAL LACIÓ ELÈCTRICA. Antecedents La instal lació projectada serà una instal lació on l ús del local, considerat de pública concurrència, necessita una potència màxima admissible de 26 kw. Per les característiques del local, doncs, la instal lació s ha classificat com grup i. Objecte de l estudi L'objecte del present estudi és la descripció de la instal lació referenciada del grup i corresponent als locals de pública concurrència, en virtut d'allò disposat en el vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i les seves Instruccions Tècniques Complementàries I.T.C. Decret 842/2002 publicat al B.O.E. número 224 del 18 de setembre del 2.002, a fi d'aconseguir per part dels Serveis Territorials d'indústria de la Generalitat de Catalunya, o per l'eic corresponent, l'autorització de posada en Servei de la instal lació, d'acord amb la instrucció 7/2003 per les quals es regula el procediment d'actuació del Departament d'indústria i Energia per a l'aplicació del Reglament Electrotècnic de B.T.

10 mitjançant la intervenció de les Entitats d'inspecció i Control de la Generalitat de Catalunya (EIC). Contractació tarifa elèctrica. Per la previsió de consum s ha fet una estimació de la potència a contractar a partir de màxima potència simultania, o sigui la suma de la potència nominal dels receptors considerant un factor de simultaneïtat. Càlcul potècia total a contractar: Previsió de simultaneïtat: Enll. Local 1 5 uts x 3 uts x 75w = % 1125 Enll. Local 2 4 uts x 3 uts x 75w = % 900 Enll. Barra 1 6 uts x 75w = % 450 Enll. Barra 2 5 uts x 75w = % 375 Linia endoll 1 (nev., rent., esc.) 6000w = % 6000 Linia endoll 2 (caf.) 7000w = % 7000 Linia endoll w = % 500 Emergencia + llum sereno 5uts x 100w = 500 0% 0 Alarma 1ut x 500w = % 500 Bomba de calor 1ut x 9000w = % W W Potència màxima admissible: Potència prevista simultànea: Potència total a contractar: W W W Càlcul: les expressions utilitzades pel càlcul de la secció dels conductors, intensitat i caiguda de tensió son les següents: Corrent Trifàsica: W I = ; 3. V.cosϕ Corrent Monofàsica: W. L 100 W W. L V (%) =. ; I = ; V (%) =. K. su. U U.cosϕ K. s. U U On: I = Intensitat de la corrent (A) W = Potència (W) L = Longitud de la línia (m) U = Tensió de subministrament (V) s = Secció del cable de fase (mm²) K = Conductivitat, 56 per Cu. cos ϕ = Factor de potència. Classificació de la instal lació Tenint en compte que l activitat que es desenvolupa és un bar de dia i la ocupació nominal d aquesta serà aproximadament de 40 persones, considerem l activitat en funció del que disposa la ITC-BT-28, com un local de reunió. Subministre de socors

11 Segons el que disposa l article 2.3 de la ITC BT-28, la instal lació no haurà de disposar de subministre de Socors (que correspondrà al 15% de la Potència contracta), ja que es tracta d un local de reunió amb una ocupació inferior a 300 persones. Descripció general de la instal lació En la reforma del local es substituirà la instal lació existent i es farà una nova instal lació per a tot el local. En la nova instal lació, tant el cablejat com els tubs de protecció, hauran de complir les següents característiques: - Els cables seran no propagadors de l'incendi i amb una emisió de fums i opacitat reduïda. Els cables amb característiques equivalents a las de la norma UNE part 4 ó 5; o a la norma UNE (segons la tensió assignada del cable) - Els elements de conducció del cables amb característiques equivalents als classificats com "no propagadors de la flama" d'acord amb les normes UNE-EN i UNE-EN En cas contrari, s'haurà de procedir a la seva substitució. La distribució interior es realitza amb cable aïllat de 450/750V i XLPE de 06/1kV de les característiques anteriorment descrites. Es disposaran de les proteccions reglamentàries i la corresponent xarxa de posta a terra i protecció, així com enllumenat d'emergència. Des del quadre general de protecció i comandament existent, es formarà una derivació en nou subquadre per a la instal lació de la planta primera. Aixi com també caldrà realitzar un nou circuit per alimentar el motor de la plataforma elevadora de 3CV de potència. El conjunts de l'equip de protecció i mesura existents estan ubicats a l'interior d'envoltants de doble aïllament i precintables. Es munta a una alçada compresa entre 0,7 m i 1,8 m. i la tapa del mòdul o mòduls que allotgin els comptadors és transparent a fi de permetre n la lectura. S'ubiquen en compartiments individuals cadascun dels següents conjunts: fusibles de seguretat, transformadors de mesura, comptadors, interruptor general automàtic (ICP) i en el seu cas el rellotge de canvi de tarifa. El calbejat interior del conjunt s efectuarà amb conductors de coure 450/750V classe 2. Els colors de les cobertes seran NEGRE o MARRO I GRIS en cas de necessitar diferenciar les tres fases i BLAU CLAR per el neutre. Els cables seran no propagadors d incendi i amb emissions de fums i opacitat reduïda INSTAL LACIÓ DE FONTANERIA. Reglamentació La instal lació interior d aigua s ha realitzat seguint les prescripcions que disposa la secció HS 4 del document Bàsic HS de Salubritat del vigent Codi Tècnic de l edificació, aprovat pel Real Decret 314/2006. Condicions mínimes de subministre El càlcul i dimensió de les canonades, s ha realitzat per tal de complir amb el mínims exigits en la següent taula, extreta de la Taula 2.1 del document HS4.

12 Tipus d aparell Cabal instantani mínim d aigua freda [dm³/s] Pica rentamans 0.05 Lavabo, bidet 0.10 Dutxa 0.20 Inodor amb cisterna 0.10 Rentaplats 0.15 Rentadora 0.20 Dimensionament mínim dels les derivacions dels aparells El dimensionament, s ha realitzat segons el que disposa, la següent taula, extreta de la Taula 4.2 del document HS4. Tipus d aparell Diàmetre nominal del ramal d enllaç Tub de coure o plàstic [mm] Pica rentamans 12 Lavabo, bidet 12 Dutxa 12 Inodor amb cisterna 12 Rentaplats 12 Rentadora 20 Dimensionament de les derivacions a cuartos humits i ramals d enllaç El dimensionament, s ha realitzat segons el que disposa, la següent taula, extreta de la Taula 4.2 del document HS4. Tram considerat Alimentació cambres humides: Bany, lavabo, cuina, office Alimentació a derivació particular: Vivenda, local comercial Diàmetre nominal del ramal d enllaç Tub de coure o plàstic [mm] 12 12

13 Columna (muntant) 12 Distribuïdor principal 12 Alimentació d equips de climatització < 50 kw kw kw > 500 kw INSTAL LACIÓ DE SANEJAMENT. Reglamentació La instal lació d evacuació d aigües s ha realitzat seguint les prescripcions que disposa la secció HS 5 del document Bàsic HS de Salubritat del vigent Codi Tècnic de l edificació, aprovat pel Real Decret 314/2006. Requisits - Es disposarà de tancaments hidràulics en la instal lació que impedeixin el pas de l'aire contingut en ella als locals ocupats sense afectar al flux de residus - Les canonades de la xarxa d'evacuació han de tenir el traçat més senzill possible, amb unes distàncies i pendents que facilitin l'evacuació dels residus i ser autonetejables. S evitarà la retenció d'aigües en el seu interior. - Els diàmetres de les canonades han de ser els apropiats per a transportar els cabals previsibles en condicions segures. - Les xarxes de canonades és dissenyaran de tal forma que siguin accessibles per al seu manteniment i reparació, per a això han de disposar-se a la vista o allotjades en buits o patis registrables. En cas contrari han de contar amb arquetes o registres. - Es disposaran sistemes de ventilació adequats que permetin el funcionament dels tancaments hidràulics i l'evacuació de gasos mefítics. - La instal lació no ha d'utilitzar-se per a l'evacuació d'altre tipus de residus que no siguin aigües residuals o pluvials. Disseny Els col lectors de l'edifici han de desguassar per gravetat, en el pou o arqueta general que constitueix el punt de connexió entre la instal lació d'evacuació i la xarxa de clavegueram públic, a través de la corresponent escomesa. Xarxa de petita d evacuació d aigües residuals - Derivacions individuals - Sifons individuals - Ramals col lectors Baixants d aigües residuals Xarxa de petita evacuació d aigües pluvials Compliran amb els requisits i exigències de la Secció HS 5 apartat 4. Elements que composa la instal lació - Elements en la xarxa d'evacuació: - Tancaments hidràulics - Tancaments de petita evacuació - Baixants i canalons - Col lectors - Elements de connexió

14 C.- COMPLIMENT DEL CTE

15 1. DB-SU UTILITZACIÓ En Compliment de la normativa especifica per a l ús dels edificis per a garantir el requisit bàsic d utilització. SU 1 SEGURETAT ENFORNT EL RISC DE CAIGUDA Es limitarà el risc per els ususaris, perquè pateixin caigudes. Els paviments hauran de ser adequats per afavorir que les persones no rellisquin o els dificulti la movilitat. Aiximateix, es limitarà el risc de caiguedes en forats, en canvis de nivell i escales i rampes, facilitant la neteja dels envidraments exteriors en condicions de seguretat. RELLISCOSITAT DELS PAVIMENTS: - En zones interiors seques: - En zones interiors humides, entrades de l edifici desde l espai exterior, terrasses cobertes, vestuaris, banys, cuines, etc... pendent inf 6% paviment CLASE 1 15< Rd 35 pendent sup 6% paviment CLASE 2 35< Rd 45 pendent inf 6% paviment CLASE 2 35< Rd 45 pendent sup 6% paviment CLASE 3 Rd > 45 SU 2 SEGURETAT ENFORNT EL RISC D IMPACTE O D ATAPAMENT Es limitarà el risc per els usuaris, perquè no puguin patir impacte o atrapament amb elements fixes o mòbils de l edifici. (NO ÉS D APLICACIÓ EN AQUEST PROJECTE) SU 3 SEGURETAT ENFORNT EL RISC D EMPRESONAMENT Es limitarà el risc per els usuaris perquè no puguin quedar tancats accidentalment en recintes. SU 4 SEGURETAT ENFRONT EL RISC CAUSAT PER IL LUMINACIÓ INADEQUADA Es limitarà el risc per els usuaris causats com a conseqüència de una il luminació inadequada en zones de circulació dels edificis, tant interiors com exteriors, inclos en el cas d emergència o fallada de la il luminació normal. SU 5 SEGURETAT ENFRONT EL RISC D ALTA OCUPACIÓ Es limitarà el risc causat per situacions amb alta ocupació facilitant la circualció de les persones i la secotrització amb elements de protecció i contenció en previsió del risc d aplastament. (NO ÉS D APLICACIÓ EN AQUEST PROJECTE) SU 6 SEGURETAT ENFRONT EL RISC D OFEGAMENT Es limitarà el risc de caigudes que puguin derivar en ofegament en piscines, dipòsits, pous i similars mitjançant elements que restingeixin l acces. (NO ÉS D APLICACIÓ EN AQUEST PROJECTE) SU 7 SEGURETAT ENFRONT EL RISC CAUSAT PER VEHICLES EN MOVIMENT Es limitarà el risc causat per vehicles en moviment, atenent al tipus de paviment i a la senyalització i protecció de les zones de circulació rodada i de les persones. (NO ÉS D APLICACIÓ EN AQUEST PROJECTE) SU 8 SEGURETAT ENFRONT EL RISC CAUSAT PER L ACCIÓ DEL LLAMP Es limitarà el risc de destrucció i d incendi causat per l acció del llamp mitjançant instal lacions adecuades de protecció contra el llamp. (NO ÉS D APLICACIÓ EN AQUEST PROJECTE)

16

17 2. DB-SU ACCESSIBILITAT En Compliment de la normativa especifica per a l ús dels edificis per a garantir el requisit bàsic d utilització. Tots els accesos a la sala i passos compliran amb el requisit bàsic.

18

19 3. TELECOMUNICACIONS En aplicacio del requisit bàsic, es renovarà la instal lació existent en mal estat. 4. SERVEIS POSTALS L Edifici disposarà dels elements apropiats per facilitar l accés als serveis postals. 5. SEGURETAT EN CAS D INCENDI 5.1. OBJECTE. L objecte del present document és recollir la informació referent a mesures de prevenció i extinció d incendis a fi de sol licitar informe per part del Departament de Governació (brigada de Girona de la direcció general d'emergències i Seguretat Civil) CONSIDERACIONS INCIALS. Dins la memòria descriptiva d aquest projecte es descriu la finalitat i l'ús que es preveu tindrà l edifici. Donada la seva capacitat i ús, s'ha tingut present en aquest apartat del projecte les prescripcions del Document Bàsic SI Seguretat en cas d Incendi del Codi Tècnic de l Edificació ( CTE ). S ha tingut present en aquest apartat del projecte, a més, les prescripcions establertes al R.D. 2816/1982, de 27 d agost, rectificat el 29 de novembre de 1982 i d'1 d'octubre de 1983, Reglament General de policia d espectacles públics i activitats recreatives: 5.3. EVACUACIÓ DE L EDIFICI. Atès el que estableix el Codi Tècnic de l Edificació. DB-SI Seguretat en cas d incendi a la secció 3: Art Per calcular l ocupació han de prendre s els valors de densitat d ocupació que s indiquen en funció de la superfície útil de cada zona, llevat de quan sigui previsible una ocupació més gran o bé quan sigui exigible una ocupació inferior en aplicació d alguna disposició legal d obligat compliment, com pot ser el cs d establiments hotelers, docents, hospitals, etc. en aquells recintes o zones no inclosos cal aplicar els valors corresponents ales que siguin més assimilables. Art a efectes de determinar l ocupació, s ha de tenir en compte el caràcter simultani o alternatiu de les diferents zones d un edifici, considerant el règim d activitat i d ús previst per al mateix. Art en els recintes que tenen més d una sortida a l exterior, la longitud d evacuació no excedirà els 50 metres AMPLADA MÍNIMA SORTIDA EVACUACIÓ. Atès el Document Bàsic SI Seguretat en cas d Incendi del Codi Tècnic de l Edificació (CTE), en la seva secció 4: Art EI càlcul d amplada o de la capacitat dels elements d evacuació es realitzarà mitjançant els següents criteris: L amplada A, en m, de les portes, passos i passadissos serà al menys igual a P/200, sent P el número de persones assignades a dit element d evacuació, excepte les portes de sortida

20 de recintes d'escala protegida a planta de sortida de l edifici, per a les que serà suficient una amplada igual al 80 % de la calculada per a l escala. Amplades mínimes i màximes: L amplada lliure a portes, passos i buits previst com sortides d evacuació serà igual o major de 0.80 m. L amplada de la fulla serà igual o menor de 1,20 m i a portes de dos fulles, igual o major de 0,60 m. Art Característiques de les portes i dels passadissos. AI llarg de tot recorregut d evacuació, les portes i els passadissos compliran les condicions que figuren a continuació. Portes: a) Les portes de sortida seran abatibles amb eixos de gir vertical i fàcilment operables. b) Les portes d obertura automàtica disposaran d un sistema tal que, en cas de fallida del mecanisme d obertura o del subministrament d energia obri la porta i impedeixi que aquesta es tanqui, o bé que, quan siguin abatibles, permeti la seva obertura manual. En absència d aquest sistema, hauran de disposar-se portes abatibles d obertura manual que compleixin les condicions indicades al paràgraf anterior. c) Les portes previstes per a l evacuació de més de 100 persones obriran en el sentit de l evacuació CARACTERÍSTIQUES DELS DIFERENTS ELEMENTS CONSTRUCTIUS. Atès el Document Bàsic SI Seguretat en cas d Incendi del Codi Tècnic de l Edificació ( CTE ): Estructura i Coberta. Art. SI-6.3 Estabilitat davant el foc exigible a l'estructura. Elements estructurals: R Portes. Resistència de foc exigible als elements constructius. - Portes de pas i tapes de registre. - Portes de pas entre sectors d incendi. Les portes de pas entre dos sectors d incendi tindran una resistència al foc al menys igual a la meitat de l'exigida a l element que separa ambdós sectors d incendi, o bé a la quarta part de la mateixa quan el pas es realitzi a través d'un vestíbul previ. Sistemes de tancament. Les portes resistents al foc o paraflames han d estar equipades d un sistema que les tanqui automàticament després de la seva obertura, el qual pugui actuar permanentment o només en cas d incendi. Les portes on el seu sistema de tancament actuï permanentment poden estar equipades d un mecanisme per a mantenir-les obertes; en tal cas l acció d aquest mecanisme ha d'anul.lar-se de forma automàtica quan es produeixi un incendi, bé per l acció directa del mateix, o bé quan rebi una senyal des d un sistema de detecció i ha de mantenir-se anul lada, al menys, mentre duri l'incendi o la senyal. Aquestes portes han de poder alliberarse manualment de l acció d aquest mecanisme INSTAL LACIONS DE PROTECCIÓ D INCENDIS

21 Extintors. Atès Document Bàsic SI Seguretat en cas d Incendi del Codi Tècnic de l Edificació ( CTE ) Art. SI-4.1. Instal lacions de detecció, alarma i extinció d incendis Extintors portàtils. 1. A tot edifici, excepte als d habitatge unifamiliar, es disposaran extintors en número suficient per a què el recorregut real a cada planta des de qualsevol origen d evacuació fins a un extintor no superi els 15 m. A grans recintes on no existeixin paraments o suports on es puguin fixar els extintors conforme a la distància requerida, aquests disposaran a raó de un per cada 300 m2 de superfícies construïda i convenientment distribuïts. Cada un dels extintors tindrà una eficàcia com a mínim de 21A-113B. 2. Els extintors es disposaran de forma tal que puguin ser utilitzats de manera ràpida i fàcil; sempre que sigui possible, es situaran als paraments de forma que l extrem superior de l extintor es trobi a una alçada sobre el terra menor que 1.70 m Enllumenat d emergència i senyalització. Atès el Document Bàsic SI Seguretat en cas d Incendi del Codi Tècnic de l Edificació (CTE): Art.SI-3.7. Instal lació d enllumenat d emergència. - Dotació. 1. Contarà amb una instal lació d enllumenat d emergència les zones següents: a) Tots els recintes amb una ocupació major de 100 persones. b) Els recorreguts generals d evacuació de zones destinades a ús Residencial o a ús Hospitalari, i els de zones destinades a qualsevol altre ús que estiguin previstes per a l evacuació de més de 100 persones. c) Totes les escales i passadissos protegits, tots els vestíbuls previs i totes les escales d incendis. d) Els locals de risc especial assenyalats a l article 19 i els lavabos generals de planta a edificis d accés públic. e) Els locals que acullin equips generals de les instal lacions de protecció. f) Els quadres de distribució de la instal lació d enllumenat de les zones abans citades. 2. Excepte a edificis d ús Habitatge, les instal lacions per a l enllumenat normal i d emergència de les zones indicades a a), b), c) i d) del punt 1 d aquest apartat, estaran projectades de forma tal que quedi garantida la il luminació d aquestes zones durant tot el temps que estiguin ocupades. - Característiques. - Generals. La instal lació serà fixa, tindrà font pròpia d energia i ha d entrar automàticament en funcionament al produir-se una fallida d alimentació a la instal lació d enllumenat normal de les zones indicades a l apartat anterior, entenent-se per fallida el descens de la tensió d alimentació per sota del 70 % del seu valor nominal. La instal lació complirà les condicions de servei que s indica a continuació, durant 1 hora, com a mínim, a partir de l instant en que tingui lloc la fallida. Proporcionarà una il. luminància de 1 Ix, com a mínim, al nivell del terra als recorreguts d evacuació, mesurada a l eix dels passadissos i escales, i en tot punt quan dits recorreguts vagin per espais diferents als citats. - La il.luminància serà, com a mínim, de 5 Ix als punts en els que estiguin situats els equips de les instal lacions de protecció contra incendis que exigeixin utilització manual i als quadres de distribució de l enllumenat. - La uniformitat de la il luminació proporcionada als diferents punts de cada zona serà tal que el quocient entre la il.luminància màxima i la mínima sigui menor que 40.

22 Els nivells d il luminació establerts han d'obtenir-se considerant nul el factor de reflexió sobre parets i sostres i contemplant un factor de manteniment que englobi la reducció del rendiment lluminós degut a la brutícia de les lluminàries i a l envelliment de les làmpades. - Hidrant. Existència d'un hidrant a l entorn de l'edifici. El camp d aplicació d aquest Decret Bàsic de Seguretat Estructural és el de la verificació de la seguretat estructural de les estructures de formigó. Caldrà complir en tota cas, a més del Decret Bàsic las instrucció de formigó estructural EHE. 6. ECOEFICIÈNCIA El decret 21/2006 de 14 de febrer de 2006 d adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència en els edificis, (No és d aplicació degut a que no és una nova construccio ni una gran reahabilitació.)

23 7. ENDERROCS I RESIDUS D OBRA

24

25 8. NORMATIVA D APLICACIÓ Normativa tècnica general aplicable als projectes d'edificació d acord al CTE El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normas de la presidencia del gobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construcció vigents. És per això convenient que en la memòria figuri un paràgraf que faci al lusió a l'esmentat decret i especifiqui que en el projecte s'han observat les normes vigents aplicables sobre construcció. Així mateix, en el plec de prescripcions tècniques particulars s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes. A l entrada en vigor del Codi Tècnic de l Edificació, CTE, es deroguen diverses normatives i per donar compliment a les noves exigències bàsiques s han d aplicar els documents bàsics, DB, que composen la part II del CTE. Degut a l ampli abast del CTE, aquest es referència tant en l àmbit general com en cada tema indicant el document bàsic o la secció del mateix que li sigui d aplicació A més, els productes de construcció (productes, equips i materials) que s incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció de l ús previst, duran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s han de complimentar en el projecte. Àmbit general Ley de Ordenación de la Edificación. Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l estat per a l any art. 105 Codi Tècnic de l Edificació RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85) Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d errors (BOE: 6/7/71) modificada per l O. 14/6/71(BOE: 24/7/91) Libro de Ordenes y visitas D 461/1997, de 11 de març Certificado final de dirección de obras D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

26 Requisits bàsics de qualitat REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT Funcionalitat Normativa en funció de l ús: Habitatge Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d'habitatges D 282/91 (DOGC: 15/1/92) Llei de l'habitatge Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008) Llibre de l'edifici D 206/92 (DOGC: 7/10/92) Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges D 158/97 (DOGC: 16/7/97) Requisits mínims d habitabilitat en els edificis d habitatges i de la cèdula d habitabilitat D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcció d errades: DOGC: 6/02/04) Accessibilitat Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques Llei 20/91 DOGC: 25/11/91 Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91 D 135/95 DOGC: 24/3/95 Condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés y utilització dels espais pública urbanitzats i edificacions Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007) CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes RD 314/2006 Codi Tècnic de l Edificació BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) Telecomunicacions Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación RD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005) Modificació de l àmbit d aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

27 REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT Seguretat estructural CTE DB SE Seguretat Estructural SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei RD 314/2006 Codi Tècnic de l Edificació BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) Seguretat en cas d incendis CTE DB SI Seguretat en cas d Incendi RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l NBE-CPI-91 D 241/94 (DOGC: 30/1/95) Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI) RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004) Seguretat d utilització CTE DB SU Seguretat d Utilització SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes SU-2 Seguretat enfront al risc d impacte o enganxades SU-3 Seguretat enfront al risc d aprisionament SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d alta ocupació SU-6 Seguretat enfront al risc d ofegament SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) REQUISIT BÀSIC D HABITABILITAT Estalvi d energia CTE DB HE Estalvi d Energia HE-1 Limitació de la demanda energètica HE-2 Rendiment de les Installacions Tèrmiques (RITE) HE-3 Eficiència energètica de les installacions d illuminació HE-4 Contribució solar mínima d aigua calenta sanitària HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d energia elèctrica RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Es regula l adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d ells Procedimiento Bàsico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción Real Decret 47/2007 (BOE 31/1/2007)

28 Salubritat CTE DB HS Salubritat HS 1 Protecció enfront de la humitat HS 2 Recollida i evacuació de residus HS 3 Qualitat de l aire interior HS 4 Subministrament d aigua HS 5 Evacuació d aigües RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Es regula l adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència en els edificis D 21/2006 DOGC: 16/02/2006 Protecció enfront del soroll CTE DB HR Protecció davant del soroll RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i correcció d errades (BOe 20/12/2007 i 25/1/2008) Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007) NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios O 29/9/88 BOE: 8/10/88, aplicable com alternativa al DB HR fins al 24/10/2008 Llei de protecció contra la contaminació acústica Llei 16/2002, DOGC 3675, Ley del ruido Ley 37/2003, BOE 276, Es regula l adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència en els edificis D 21/2006 DOGC: 16/02/2006 Sistemes estructurals CTE DB SE Seguretat Estructural SE 1 Resistència i estabilitat SE 2 Aptitud al servei SE AE Accions en l edificació SE C Fonaments SE A Acer SE M Fusta SE F Fàbrica RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02) NRE-AEOR-93. norma reglamentària d edificació sobre accions en l edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d edificis d habitatges O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94) EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados RD 642/2002 (BOE: 6/08/02) EHE Instrucción de Hormigón Estructural

29 RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99) Sistemes constructius CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Materials i elements de construcció RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos O 18/12/92 (BOE: 26/12/92) UC-85 recomanacions sobre l ús de cendres volants en el formigó O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85) RC-03 Instrucción para la recepción de cementos RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04) Installacions Installacions de protecció contra incendis Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI) RD 1942/93 (BOE 14/12/93) Installacions de parallamps CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l acció del llamp RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Installacions d electricitat Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias RD 842/2002 (BOE 18/09/02) CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d energia elèctrica RD 314/2006 Codi Tècnic de l Edificació BOE 28/03/2006 Fecsa-Endesa Normes Tècniques particulars relatives a les inatallacions de xarxa i a les installacions d enllaç Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007) Procediment administratiu per a l aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004) Procediment administratiu per a l aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió Instrucció 7/2003, de 9 de setembre Condicions de seguretat en les installacions elèctriques de baixa tensió d habitatges Instrucció 9/2004, de 10 de maig Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d obres i construccions a línies elèctriques Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988) Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d errors (BOE: 18/1/83) Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

30 Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84) Reglamento de líneas aéreas de alta tensión D 3151/1968 Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000) Installacions d illuminació CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les installacions d illuminació RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per illuminació inadequada RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Installacions d ascensors Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98) Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d errades (DOGC: 05/08/99) Reglamento de aparatos elevadores O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81) Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82) Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas Complementarias (Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23) RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90) ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. (Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats) O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91) Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats. Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92) Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81) Condicions tècniques de seguretat als ascensors O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90) Aplicació per entitats d inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87) Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas Resolució ¾/97 (BOE: 23/4/97)correcció d errors (BOE: 23/5/97) Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

31 Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005) Installacions de fontaneria CTE DB HS 4 Subministrament d aigua RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d aigua calenta sanitària RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Criterios sanitarios del agua de consumo humano RD 140/2003 (BOE 21/02/2003) Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionellosi. D 352/2004 (DOGC 29/07/2004) Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. RD 865/2003 (BOE 18/07/2003) Es regula l adopció de criteris ambientals i d ecoeficiència en els edificis D 21/2006 DOGC: 16/02/2006 Mesures de foment per a l estalvi d aigua en determinats edificis i habitatges (d aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya) D 202/98 (DOGC: 06/08/98) Regulación de los contadores de agua fría O 28/12/88 (BOE: 6/3/89) Installacions d evacuació CTE DB HS 5 Evacuació d aigües RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Installacions de recollida i evacuació de residus CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Installacions de ventilació CTE DB HS 3 Qualitat de l aire interior RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Installacions de telecomunicacions Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005) Modificació de l àmbit d aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

32 Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. (deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica). RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003) Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003. Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE ) Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006) Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l accés al servei de telecomunicacions per cable D 116/2000 (DOGC: 27/03/00) Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d emissions terrestres i de satèllit. D 117/2000 (DOGC: 27/03/00) Reglament del registre d installadors de telecomunicacions de Catalunya D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002) Installacions tèrmiques CTE DB HE-2 Rendiment de les Installacions Tèrmiques (remet al RITE) RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) RITE Reglamento de Installaciones Térmicas en los Edificios RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007i les seves correccions d errades (BOE 28/2/2008) Entrada en vigor el 29/2/2008 per a les sollicituds de llicència Procediment d actuació de les empreses installadores-mantenidores de les entitats d inspecció i control i dels titulars en les installacions regulades pel reglament d installacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries. O (DOGC: 11/05/99) Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas RD 275/1995 Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión. (deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad) RD 769/99 (BOE: 31/06/99) Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99) RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82) Installacions de combustibles Gas natural i GLP

33 Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006) Reglamento general del servicio público de gases combustibles D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s oposin al que es disposa al Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias, aprovat pel RD 919/2006 Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s oposin al que es disposa al Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias, aprovat pel RD 919/2006 Gas-oil Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio" RD 1523/99 (BOE: 22/10/99) Control de qualitat Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995. Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) Control de qualitat en l'edificació D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94) Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97) Criteris d utilització en l obra pública de determinats productes utilitzats en l edificació. R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98) Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas RD 1630/80 (BOE: 8/8/80) Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados R 30/1/97 (BOE: 6/3/97) Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95) Residus d obra i enderrocs Residus Llei 6/93, de 15 juliol, modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos O. MAM/304/2002,de 8 febrero Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d errades: (DOGC: 6/02/04)

34 9. SEGURETAT ESTRUCTURAL No és d aplicació en aquest projecte que que no es fa intervenció estructural. 10. SALUBRITAT HS SALUBRITAT Paràmetres del DB HS per al compliment de les exigències en el Projecte Bàsic HS 1 PROTECCIÓ ENFRONT DE LA HUMITAT Es pretén reduir a límits acceptables el risc de la presència inadequada de l aigua en el interior dels edificis o en els seus tancaments a conseqüència de precipitacions atmosfèriques, escorrenties del terreny o condensacions. S adjunta fitxa de paràmetres bàsics de compliment. HS 2 RECOLLIDA I EVAQUACIÓ DE RESIDUS Els edificis disposaran d espais i medis per extreure els residus ordinaris generats. Considerem que en l edifici projectat la generació de residus, a causa del seu ús, és baixa i no es considera. HS 3 QUALITAT DE L AIRE INTERIOR Els edificis disposaran de mitjans per tal que els seus recintes es puguin ventilar de forma adequada, eliminant els contaminants produïts i garantint l aportació de cabdal d aire exterior i l extracció de l aire viciat interior. L evacuació dels productes de combustió tindrà lloc a través de la coberta de l edifici. HS 4 SUBMINISTRAMENT D AIGUA Exigències bàsiques HS 4 Subministrament d aigua (art.13.4 Part I CTE) Els edificis disposaran de mitjans adequats per subministrar a l equipament higiènic previst d aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficient per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l estalvi i el control del cabal de l aigua. Els equips de producció d aigua calenta dotats de sistemes d acumulació i els punts terminals d utilització tindran unes característiques tal que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens. Qualitat de l aigua L aigua de la instal lació complirà els paràmetres de la legislació vigent per a aigua de consum humà. Els materials de la instal lació garantiran la qualitat de l aigua subministrada, la seva compatibilitat amb el tipus d aigua i amb els diferents elements de la instal lació a més de no disminuir la vida útil de la instal lació. El disseny de la instal lació de subministrament d aigua evitarà el desenvolupament de gèrmens patògens. Sistemes antiretorn: Se n disposaran per tal d evitar la inversió del sentit del flux de l aigua S establiran discontinuïtats entre: Instal lacions de subministrament d aigua i altres instal lacions d aigua amb diferent origen que no sigui la xarxa pública Instal lacions de subministrament d aigua i instal lacions d evacuació Instal lacions de subministrament d aigua i l arribada de l aigua als aparells i quips de la instal lació Protecció contra retorns Buidat de la xarxa: Qualsevol tram de la xarxa s ha de poder buidar pel que els sistemes antiretorn es combinaran amb les claus de buidat

35 Cabals instantanis mínims: Aigua Freda q 0,04l/s urinaris amb cisterna q 0,05l/s pileta de rentamans q 0,10l/s rentamans, bidet, inodor q 0,15l/s urinaris temporitzat, rentavaixelles, aixeta aïllada q 0,20l/s dutxa, banyera < 1,40m, aigüera i rentadora domèstica, safareig, aixeta garatge, abocador q 0,25l/s rentavaixelles industrial (20 serveis) q 0,30l/s banyera 1,40m, aigüera no domèstica q 0,60l/s rentadora industrial (8kg) Aigua Calenta (ACS) q 0,03l/s pileta de rentamans q 0,065l/s rentamans, bidet q 0,10l/s dutxa, aigüera i rentadora domèstica, safareig, aixeta aïllada q 0,15l/s banyera < 1,40m rentadora domèstica q 0,20l/s banyera 1,40m, aigüera no domèstica, rentavaixelles industrial (20 serveis) q 0,40l/s rentadora industrial (8kg) Pressió: Pressió mínima: Aixetes, en general P 100kPa Escalfadors i fluxors P 150kPa Pressió màxima: Qualsevol punt de consum P 500kPa Condicions mínimes de subministrament als punts de consum Temperatura d ACS: Estarà compresa entre 50ºC i 65ºC (No és d aplicació a les instal lacions d ús exclusiu habitatge) Dimensions dels locals Els locals on s instal lin equips i elements de la instal lació que requereixin manteniment tindran les dimensions adequades per poder realitzar-lo correctament. (No és d aplicació als habitatges unifamiliars aïllats o adossats) PROPIETATS DE LA INSTAL LACIÓ Manteniment Accessibilitat de la instal lació Per tal de garantir el manteniment i reparació de la instal lació, les canonades estaran a la vista, s ubicaran en forats o patinets registrables, o bé disposaran d arquetes o registres. (Si es possible també s aplicarà a les instal lacions particulars) SENYALITZACIÓ Aigua no apta per al consum Identificació Es senyalitzaran de forma fàcil i inequívoca les canonades, els punts terminals i les aixetes de les instal lacions que subministrin aigua no apta per al consum. Comptatge Cal disposar d un comptador d aigua freda i d aigua calenta per a cada unitat de consum individualitzable. Xarxa de retorn d ACS La instal lació d ACS disposarà d una xarxa de retorn quan des del punt de producció fins al punt de consum més allunyat la longitud de la canonada sigui > 15m ESTALVI D AIGUA Paràmetres a considerar

36 Dispositius d estalvi d aigua A les cambres humides dels edificis o zones de pública concurrència les aixetes dels rentamans i les cisternes dels inodors en disposaran. 11. ESTALVI D ENERGIA L objectiu bàsic d aquest Document és assolir un ús racional de l energia necessària per a la utilització dels edificis, reduint a límits sostenibles el seu consum. El reial decret 314/2006 en particular el què fa referència al DB-HE d estalvi d energia, no és d aplicació en el projecte, al tractar-se de un projecte de reforma on no es modifiquen les condicions energètiques de l edifici. HE.1. LIMITACIÓ DE DEMANDA ENERGÈTICA (NO ÉS D APLICACIÓ PER AQUEST TIPUS DE PROJECTE) L envolvent dels edificis haurà de limitar adequadament la demanda energètica necessària per tal de assolir el benestar tèrmic a l interior de l edifici reduint les humitats i tractant de forma adequada els ponts tèrmics. S adjunta fitxa amb el compliment dels paràmetres bàsics d aquesta exigència. HE.2. RENDIMENT DE LES INSTAL LACIONS TÈRMIQUES (NO ÉS D APLICACIÓ PER AQUEST TIPUS DE PROJECTE) Aquesta exigència es desenvolupa actualment en el Reglament de les Instal lacions Tèrmiques en els Edificis RITE i quedarà definida en el projecte tèrmic de l edifici. HE.3. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LES INSTAL LACIONS D ENLLUMENAT (NO ÉS D APLICACIÓ PER AQUEST TIPUS DE PROJECTE) Els edificis hauran de disposar d instal lacions d il luminació adequades a les necessitats dels seus usuaris i amb eficàcia energètica disposant dels corresponents sistemes de control i de regulació. S adjunta fitxa amb el compliment dels paràmetres bàsics d aquesta exigència. HE.4. CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA D AIGUA CALENTA SANITÀRIA (NO ÉS D APLICACIÓ PER AQUEST TIPUS DE PROJECTE) En l edifici, per la seva funcionalitat, no hi ha demanda d aigua calenta sanitària. Per tant, no es considera aquesta exigència. HE.5. CONTRIBUCIÓ FOTOVOLTAICA MÍNIMA D ENERGIA ELÈCTRICA (NO ÉS D APLICACIÓ PER AQUEST TIPUS DE PROJECTE) L edifici no entra dins els supòsits que en el seu article 1 el document estableix i per tant no es contempla aquesta exigència. 12. ACÚSTICA HR PROTECCIÓ ENFRONT DEL SOROLL El Document Bàsic de Protecció enfront del Soroll en vigor des de octubre de 2007, no és d aplicació obligatòria fins el 24 d Abril de 2009 segons Ministeri de la Vivenda. Ens trobem en un període transitori en el què es permet seguir aplicant la normativa prèvia. NBE CA-88. COMPLIMENT DEL NBE CA-88 El Document Bàsic no és d aplicació en aquest projecte ja que no es modifica les condicions d envolvent de l edifici.

37 D.- REPORTATGE FOTOGRAFIC

38

39 E.- PROGRAMA DE CONTROL DE QUALITAT

40 HE.5. CONTRIBUCIÓ FOTOVOLTAICA MÍNIMA D ENERGIA ELÈCTRICA (NO ÉS D APLICACIÓ PER AQUEST TIPUS DE PROJECTE) L edifici no entra dins els supòsits que en el seu article 1 el document estableix i per tant no es contempla aquesta exigència. PROGRAMA DE CONTROL DE QUALITAT PLEC DE CONDICIONS DEL PROGRAMA DE CONTROL 1 PAVIMENTS 1.1 PAVIMENTS EN GENERAL Es preveu la utilització de paviments que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i amb la secció SU 1, seguretat davant del risc de caigudes, del DB-SU del CTE. 2 MORTERS PREFABRICATS 2.1 MORTERS PER A OBRA DE PALETA Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funció dels mètodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-2: S'haurà de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats fins a La proporció de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haurà de declarar el fabricant. A més, s'haurà de declarar la resistència a compressió basada en les referències públiques vàlides que estableixen una relació entre les proporcions de la mescla i la resistència a compressió. Les característiques de les matèries primeres han de permetre obtenir un producte acabat conforme als requisits de la norma UNE-EN 998-2: El fabricant ha de conservar els registres i indicar com s'ha establert l'aptitud d'utilització de les matèries primeres. Els possibles equipaments, procediments o temps de pastament especificats per al pastament en obra hauran de ser especificats pel fabricant. 2.2 MORTERS PER ARREBOSSAR I LLISCAR Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funció dels mètodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-1:2003, sempre que el conglomerant actiu estigui compost principalment per calç aèria. En el cas que el conglomerant actiu estigui format per sulfat de calci, el morter haurà de complir les especificacions exposades en la Norma Europea EN S'haurà de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats fins al La proporció de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haurà de declarar el fabricant. A més, s'haurà de declarar la resistència a compressió basada en les referències públiques vàlides que estableixen una relació entre les proporcions de la mescla i la resistència a compressió. El compliment de les propietats d'un morter per a arrebossat/lliscat depèn de les característiques dels materials utilitzats, així com dels gruixos de les capes i del tipus d'aplicació. Els possibles equipaments, procediments o temps de pastament especificats per al pastament en obra hauran d'estar especificats pel fabricant. 3 COMPONENTS D'INSTAL LACIONS 3.1 INSTAL LACIONS D'IL LUMINACIÓ Es preveu la utilització de lluminàries que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i amb la secció HE 3, eficiència energètica de les instal lacions d'il luminació, del DB- HE del CTE.

41 3.2 SISTEMA D'ACUMULACIÓ Es preveu la utilització d'acumuladors que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i Document amb la secció HE 4, Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària. 3.3 COMPONENTS PER A INSTAL LACIONS D'ABASTAMENT D'AIGUA Es preveu la utilització de components per a instal lacions d'abastament d'aigua que compleixin les especificacions del DB HS4 del CTE i del Decret 21/2006 de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. 3.4 RECEPCIÓ DEFINITIVA INSTAL LACIONS D'ABASTAMENT D'AIGUA Es preveu la realització, per part de l'empresa instal ladora, d'una prova de resistència mecànica i estanquitat a totes les conduccions, elements i accessoris que integren la instal lació d'abastament d'aigua, tal com s'especifica al punt 5.2 Posada en servei del DB HS4 del CTE. 3.5 COMPONENTS PER A INSTAL LACIONS D'EVACUACIÓ D'AIGÜES Es preveu la utilització de components per a instal lacions d'evacuació d'aigües residuals i pluvials que compleixin les especificacions del DB HS5 del CTE. 3.6 RECEPCIÓ DEFINITIVA INSTAL LACIONS D'EVACUACIÓ D'AIGÜES Es preveu la realització, per part de l'empresa instal ladora, d'una prova de resistència mecànica i estanquitat a totes les conduccions, elements i accessoris que integren la instal lació d'evacuació d'aigües, tal com s'especifica al punt 5.6 Proves del DB HS5 del CTE. 4 COMPONENTS DE FUSTERIA 4.1 VIDRES Es preveu la utilització de vidres que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i amb la secció SU 2, seguretat davant del risc d'impacte o atrapada, del DB-SU del CTE. 4.2 FUSTERIA Es preveu la utilització d'elements de fusteria que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte, amb la secció HE 1, Limitació de la demanda energètica, del DB-HE del CTE. PROGRAMA DE CONTROL PAVIMENTS 1.1 PAVIMENTS EN GENERAL Per a cada lot comprovarem, a l'arribada a l'obra, que està en possessió del marcatge CE, si li és d'aplicació, i que els certificats i la documentació lliurada pel fabricant són correctes segons el DB- SU del CTE. 2 MORTERS PREFABRICATS 2.1 MORTERS PER A OBRA DE PALETA Per a cada lot de control, s'especificarà el següent: Components que formen el morter. Resistència. Plasticitat. El producte haurà de tenir els assaigs de tipus inicial apropiats per confirmar que les propietats que ha de tenir estan conformes amb els requisits de la norma UNE-EN 998-2:2003 i amb els valors que es declaren per al producte. Quan s'aplica el símbol del marcatge CE ha d'estar conforme amb la Directiva 93/68/EC i ha d'estar visible en

42 l'envàs o a l'albarà o adjuntat als documents comercials. La següent informació s'ha d'adjuntar al símbol del marcatge CE: Número d'identificació de l'organisme de certificació. Nom i direcció registrada del fabricant. Els dos darrers dígits de l'any en el qual es va marcar el marcatge. Número del certificat EC de conformitat o del control de la producció en fàbrica. Referència a la norma UNE-EN 998-2: 2003 Descripció del producte: nom genèric i utilitzacions previstes. Informació de les característiques essencials aplicables. Les propietats i característiques generals exigides als materials components dels morters per a obra de paleta estan establerts en les següents normatives: Conglomerants inorgànics: - Ciment: UNE-EN 197-1:2000; UNE-ENV 413-1: Ciment amb característiques especials: UNE 80303: Calç: UNE-EN 459-1:2002 Àrids: UNE : Aigua: requisits de l'ehe - Additius: UNE-EN 934-2: Addicions: UNE-EN 450:1995; UNE 83460:1994 EX 2.2 MORTERS PER ARREBOSSAR I LLISCAR Per a cada lot de control, s'especificarà el següent: Components que formen el morter. Resistència. Plasticitat. El producte haurà de tenir els assaigs de tipus inicial apropiats per confirmar que les propietats que ha de tenir estan conformes amb els requisits de la Norma UNE-EN 998-1:2003 i amb els valors que es declaren per al producte. La designació que han de tenir els morters per arrebossar i lliscar ha d'incloure la següent informació: Número i data de publicació de la present norma europea. Nom del producte i/o el tipus de morter. Nom del fabricant. Codi o data de fabricació. Les propietats i característiques generals exigides als materials components dels morters per a arrebossat/lliscat estan establerts en les següents normatives: Conglomerants inorgànics : - Ciment: UNE-EN 197-1:2000; UNE-ENV 413-1: Ciment amb característiques especials: UNE 80303: Calç: UNE-EN 459-1:2002 Àrids: UNE :2000 Aigua: requisits de l'ehe Additius: UNE-EN 934-2:2002 Addicions: UNE-EN 450:1995; UNE 83460:1994 EX 3 COMPONENTS D'INSTAL LACIONS 3.1 INSTAL LACIONS D'IL LUMINACIÓ Per a cada lot comprovarem, a l'arribada a l'obra, que està en possessió del marcatge CE, si li és d'aplicació, i es comprovarà que els conjunts de les lluminàries i els seus equips auxiliars disposen d'un certificat del fabricant que acredita la seva potència total.

43 3.2 SISTEMA D'ACUMULACIÓ Per a cada lot es comprovarà a l'arribada a l'obra que està en possessió del marcatge CE, si l'hi és d'aplicació, i que la seva identificació és correcta. Es comprovarà per a cada lot que compleixi totes les condicions que li són d'aplicació. 3.3 COMPONENTS PER A INSTAL LACIONS D'ABASTAMENT D'AIGUA Per a cada lot es comprovarà a l'arribada a l'obra que està en possessió del marcatge CE, si hi és d'aplicació, i que la seva identificació és correcta. Es comprovarà per a cada lot que compleix totes les condicions que hi són d'aplicació. 3.4 RECEPCIÓ DEFINITIVA INSTAL LACIONS D'ABASTAMENT D'AIGUA Per a cada lot es comprovarà que s'hagin realitzat les proves prescrites en el DB HS, en el plec de condicions del projecte i per la direcció facultativa, i es recollirà el certificat corresponent a cada una de les proves. 3.5 COMPONENTS PER A INSTAL LACIONS D'EVACUACIÓ D'AIGÜES Per a cada lot es comprovarà a l'arribada a l'obra que està en possessió del marcatge CE, si hi és d'aplicació, i que la seva identificació és correcta. Es comprovarà per a cada lot que compleix totes les condicions que hi són d'aplicació. 3.6 RECEPCIÓ DEFINITIVA INSTAL LACIONS D'EVACUACIÓ D'AIGÜES Per a cada lot es comprovarà que s'hagin realitzat les proves prescrites en el DB HS, en el plec de condicions del projecte i per la direcció facultativa, i es recollirà el certificat corresponent a cada una de les proves. 4 COMPONENTS DE FUSTERIA 4.1 VIDRES Per a cada lot comprovarem, a l'arribada a l'obra, que està en possessió del marcatge CE, si li és d'aplicació, i que els certificats i la documentació lliurada pel fabricant són correctes segons el DB-SU del CTE. 4.2 FUSTERIA Per a cada lot es comprovarà a l'arribada a l'obra que està en possessió del marcatge CE, si l'hi és d'aplicació, i que la seva identificació és correcta. Es comprovarà per a cada lot que compleix totes les condicions que li són d'aplicació. Vic, Febrer del 2009 Arnau Blancafort Font Arquitecte Tècnic

44 F. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

45 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Introducció. Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l execució d aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d octubre, pel qual s estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l art. 7è, i en aplicació d aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l execució de l obra o, quan no n hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l aprovació d aquesta Administració. Es recorda l obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d incidències haurà de posarse en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d efectuar un avis a l autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. La comunicació d obertura del centre de treball a l autoritat laboral competent haurà d incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l execució de l obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è). 2. DADES DE L OBRA 2.1. Dades de l obra. Tipus d'obra Reforma d un local destinat a l activitat de bar Emplaçament Carrer Mar, 2. Vilamacolum. Girona Superfície construïda 75,43,95 m 2 Propietari Ajuntament de Vilamacolum Plaça Catalunya, 1 Arquitecte/s autor/s del Projecte d'execució Arnau Blancafort Font Tècnic redactor de l'estudi Bàsic de Seguretat i Salut Arnau Blancafort Font

46 TERMINI EXECUCIÓ A partir de l obtenció de la llicència d obres, hi ha programat un termini d execució de les obres de com a màxim 3 mesos. Nº TREBALLADORS Tenint com a base els estudis de planejament de l execució de les obres s estima que, en les fases d obres de més assistència d industrials, la quantitat màxima serà de 12 treballadors aproximadament. PRESSUSPOST ESTIMATIU En principi s ha previst un pressupost de l Estudi bàsic de seguretat de tres-cents noranta-un amb noranat euros. ( ). El pressupost mínim d execució material és de trenta set mil cinc-cents seixanta set amb trenta-set euros. (37.567,37 ). 3. DADES TÈCNIQUES DE L EMPLAÇAMENT 3.1. Topografia. CLIMATOLOGIA La zona climàtica on es troba no té més incidència en l època en que es desenvolupa condicions físiques i d ús dels edificis de l entorn. ANTECEDENTS REFERENTS A L EMPLAÇAMENT El projecte es desenvolupa d acord amb la Normativa Municipal de Planejament sobre el solar i edifici en qüestió. ACCESSOS L accés a l obra del transport de materials, es realitzà pel carrer Mar de Vilamacolum, i no presenta cap dificultat. INSTAL LACIONS Per a la realització de les obres se sol licitaran contadors provisionals d energia elèctrica i el subministrament d aigua. INTERFERENCIES I SERVEIS AFECTATS Abans de l inici de les obres es necessari conèixer tots els serveis afectats (Aigua, Gas, Electricitat, Telèfons, Clavegueram), per estar previstos de qualsevol eventualitat i evitar riscos i accidents innecessaris. La instal lació elèctrica de l obra, si s instal les, constaria de les degudes proteccions (magnetotèrmiques, diferencial, etc.) i de la corresponent presa de terra. Per protegir a les persones alienes a l obra, es col locarà una barrera perimetral a nivell de primer forjat a base d elements prefabricats, segons especificacions de l ajuntament, separant la zona de l obra de la zona de trànsit. Els accessos de l obra estaran convenientment senyalitzats. Es tindran en compte les Ordenances Municipals (zona d aparcament prohibit per càrrega i descàrrega, invasió de voreres, etc.).

47 4. COMPLIMENT DEL R.D. 1627/97 DE 24 D OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMS DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ Principis generals aplicables durant l execució de l obra. L article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s aplicaran els principis d acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l execució de l obra i en particular en les següents activitats: a) El manteniment de l obra en bon estat d ordre i neteja b) L elecció de l emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars d) El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal lacions i dispositius necessaris per a l execució de l obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors e) La delimitació i condicionament de les zones d emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses f) La recollida dels materials perillosos utilitzats g) L emmagatzematge i l eliminació o evacuació de residus i runes h) L adaptació en funció de l evolució de l obra del període de temps efectiu que s haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball i) La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l obra o prop de l obra. Els principis d acció preventiva establerts a l article 15è de la Llei 31/95 són els següents: - L empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d acord amb els següents principis generals: a) Evitar riscos b) Avaluar els riscos que no es puguin evitar c) Combatre els riscos a l origen d) Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut e) Tenir en compte l evolució de la tècnica f) Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill g) Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball h) Adoptar mesures que posin per davant la protecció col lectiva a la individual i) Donar les degudes instruccions als treballadors

48 - L empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d encomanar les feines. - L empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic. - L efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adaptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures - Podran concertar operacions d assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal Identificació dels riscos. Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l obra establertes a l annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d octubre, s enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d obra, tot i considerant que alguns d ells es poden donar durant tot el procés d execució de l obra o bé ser aplicables a d altres feines. S haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-ne d adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...) Mitjans i maquinària. - Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Desplom i/o caiguda de maquinària d obra (sitges, grues...) - Riscos derivats del funcionament de grues - Caiguda de la càrrega transportada - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d elements provisionals d accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes

49 - Accidents derivats de condicions atmosfèriques Treballs previs. - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d elements provisionals d accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de materials - Riscos derivats de l emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Estructura, paletaria i altres industrials. - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d elements provisionals d accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Fallida de l estructura - Sobre esforços per postures incorrectes - Acumulació i baixada de runes Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del R.D. 1627/1997). 1. Treballs amb riscos especialment greus de sepulta-me n, enfonsament o caiguda d altura, per les particulars característiques de l activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l entorn del lloc de treball. 2. Treballs en els quals l exposició a agents químics o biològics suposi un risc d especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible 3. Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades. 4. Treballs en la proximitat de línies elèctriques d alta tensió. 5. Treballs que exposin a risc d ofegament per immersió. 6. Obres d excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis.

50 7. Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic. 8. Treballs realitzats en cambres d aire comprimit. 9. Treballs que impliquin l ús d explosius. 10. Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats Mesures de prevenció i protecció. Com a criteri general primaran les proteccions col lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...) Mesures de protecció col lectiva. - Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l obra. - Senyalització de les zones de perill. - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a el interior de l obra com en relació amb els vials exteriors. - Deixar una zona lliure a l entorn de la zona excavada pel pas de maquinària. - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega. - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal lacions existents. - Els elements de les Instal lacions han d estar amb les seves proteccions aïllants - Fonamentació correcta de la maquinària d obra. - Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d acció, frenada, blocatge, etc - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d obra - Sistema de rec que impedeixi l emissió de pols en gran quantitat - Comprovació de l adequació de les solucions d execució a l estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes) - Comprovació d apuntalaments, condicions destravats i pantalles de protecció de rases. - Utilització de paviments antilliscants. - Col locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col locació de xarxes en forats horitzontals - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d objectes (xarxes, lones) - Ús de canalitzacions d evacuació de runes, correctament instal lades - Ús d escales de mà, plataformes de treball i bastides - Col locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes

51 Mesures de protecció individual. - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules. - Utilització de calçat de seguretat. - Utilització de casc homologa. - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria. - Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades. - Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos. - Utilització de mandils. - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d un operari en els treballs amb perill d intoxicació. Utilització d equips de subministrament d aire Mesures de protecció a tercers. - Tancament, senyalització i enllumenat de l obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d impedir que persones alienes a l obra puguin entrar. - Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a el interior de l obra com en relació amb els vials exteriors. - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega. - Comprovació de l adequació de les solucions d execució a l estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes). - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d objectes (xarxes, lones) Primers auxilis. Es disposarà d una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S informarà al inici de l obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l obra i en lloc ben visible, d una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats Normativa aplicable Seguretat i salud en les obres de construcció. - Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92) Disposiciones mínimes de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de construcción temporales o móviles

52 - RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/1 0/97) Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcción Transposíció de la Directiva 92/57/CEE Deroga el RD 555/86 sobre obllgatorietat d'inclusió d'estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'ediflcació i obres púbilques - Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95) Prevención de riesgos laborales Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions: - RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97) Reglamento de los Servicios de Prevención - RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo - RD de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Diposiciones mínimas de seguridad y salud en los ugares de trabajo En el capitol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/O 3/1971) - RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores - RD 488/97 de 14 de abril (BQE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización - RD 664/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo - RD 665/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo - RD 773/1997 de 30 de mayo (BQE: 12/06/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual - RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utílízacion por los trabajadores de los equipos de trabajo Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utiització dels equips de treball Modifica i deroga alguns capitols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/0 3/1971) - O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción Modificacions: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12153)

53 O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) Art 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de O. de 31 de enero de Andamios: Cap. VII, art. 660 a 740 (BOE: 03/02/40> Reglamento general sobre Seguridad e Higiene - O. de 28 de agosto de Art. 10 a 40, 1830 a 2910 y Anexos I y II (BOE. 05/09/70; 09/09/70) Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y Cerámica Correció d'errades: BOE 17/10/70 - O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86) Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el estudio de Seguridad e Higiene Correcció d errades: BOE: 31/10/86 - O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87) Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para su cumplimiento y tramitación - O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87) Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado - O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) Reglamento de aparatos elevadores para obras Modificació: O. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81) - O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de elevación y Manutención referente a grúas-torre desmontables para obras Modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90) -O. de 31 de octubre de 1984 (BOE: 07/11/84) Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto - O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87) Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto - RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89) Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo. - O. de 9 de marzo de l97l (BOE:16 i 17/03/71) Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo Correcció d errades: BOE 06/04/71 Modificació: BOE: 02/11/89 Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/ O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98) S aprova el model de Llibre d incidències en obres de construcció Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos medios de protección personal de trabajadores - R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: ): NR. MT-1: Cascos no metálicos - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): NR. MT-2: Protectores auditivos - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores Modificació: BOE: 24/10/75

54 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de electricidad Modificació: BOE: 25/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (ROE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad contra riesgos mecánicos Modificació: ROE: 27/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (ROE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de maniobras Modificació: ROE: 28/1 0i75 - R. de 28 de julio de 1975 (ROE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección personal de vias respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales Modificació: ROE: 29/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (ROE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros mecánicos Modificació: ROE: 30/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (ROE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes Modificació: ROE: 31/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (ROE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco Modificació: ROE: 01/11/75 - Normativa d àmbit local (ordenances municipals) Vic, Febrer 2009 L'arquitecte tècnic Arnau Blancafort Font

55 G.- PLEC DE CONDICIONS

56 PLEC DE CONDICIONS PROJECTE: REFORMA BAR LOCAL-SOCIAL DE VILAMACOLUM EMPLAÇAMENT: CARRER MAR, 2, - VILAMACOLUM (17474) PROMOTORS: AJUNTAMENT DE VILAMACOLUM PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PLEC DE CONDICIONS FACULTATIVES I ECONÒMIQUES PLEC CONDICIONS LEGALS El Plec de Condicions Tècniques s'estructura en: PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS CAPÍTOL 1.- DISPOSICIONS GENERALS PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS El Plec de condicions Tècniques generals que seran d'aplicació en aquesta obra en aquells aspectes que no quedin coberts pel plec de condicions tècniques particulars de l'obra són els corresponents a la Direcció General d'arquitectura, Ordre del 4/6/73 del Ministeri de la Vivenda BOE dels dies 13, 16, 18, 23, 25 i 26 de juny del Essent d'obligat compliment les Disposicions Legals que s'adjunten a continuació. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS CAPÍTOL 1. DISPOSICIONS GENERALS CAPÍTOL 2. MÀ D'OBRA, MATERIALS, ELEMENTS AUXILIARS CAPÍTOL 3. RELACIÓ I DEFINICIÓ DE CONTROLS DE QUALITAT CAPÍTOL 4. NORMATIVA TÈCNICA GENERAL APLICABLE ALS PROJECTES D'EDIFICACIÓ OBJECTE DEL PLEC DEFINICIÓ DE LES OBRES REPLANTEIG DE LES OBRES A EXECUTAR ACCÉS A LES OBRES ACCÉS ALS TALLS D'OBRA INSTAL LACIONS AUXILIARS D'OBRA I OBRES AUXILIARS MAQUINÀRIA I MITJANS AUXILIARS PERSONAL DEL CONTRACTISTA PRECAUCIONS A ADOPTAR DURANT L'EXECUCIÓ DE LES OBRES DANYS I PERJUDICIS A TERCERS SANITAT I POLICIA DE L'OBRA OBLIGACIONS LABORALS DEL CONTRACTISTA DESPESES DE CARÀCTER GENERAL A CÀRREC DEL CONTRACTISTA FACILITATS PER A LA INSPECCIÓ OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA EN CASOS NO PREVISTOS EN EL PLEC AMIDAMENT I ABONAMENT DE LES OBRES ABONAMENT DE LES OBRES INCOMPLETES EXECUCIÓ DE LES OBRES NO ESPECÍFIQUES EN AQUEST PLEC PLECS I NORMES COMPLEMENTÀRIES 1.1 OBJECTE DEL PLEC

57 Aquest Plec de Prescripcions Tècniques Particulars té per objecte, regular l'execució de les obres, compreses en el present Projecte DEFINICIÓ DE LES OBRES Les obres queden definides pels documents contractuals, es a dir, Memòria; Plec de Condicions, Pressupost i Plànols. Les obres es realitzaran d'acord amb els plànols del Projecte de construcció, i amb les instruccions i els plànols addicionals d'execució que la Direcció d'obra lliuri al Contractista. Qualsevol dubte en la interpretació dels plànols haurà de ser comunicat a la Direcció de les Obres, que, abans de quinze (15) dies, donarà les explicacions necessàries per tal d'aclarir els detalls que no estiguin perfectament definits en els plànols. El Contractista haurà de confrontar, immediatament després de rebre'ls, tots els plànols que li hagin estat facilitats i haurà d'informar prestament a la Direcció de les Obres sobre qualsevol contradicció. El Contractista haurà de confrontar els plànols i comprovar les cotes abans de començar l'obra i serà responsable de qualsevol error que hauria pogut evitar si ho hagués fet. En cas de contradicció o error en la documentació, sempre prevaldrà el criteri de la Direcció de les Obres, d'acord amb la documentació del projecte. Serà responsabilitat del Contractista l'elaboració de tots els plànols complementaris de detall per a la correcta realització de les obres. El Contractista disposarà en obra d'una còpia completa dels Plecs de Prescripcions, un joc complert dels plànols del projecte, així com còpies de tots els plànols subministrats per la Direcció d'obra, juntament amb les instruccions i especificacions complementàries que els poguessin acompanyar. Un cop finalitzades les obres i com a fruit d'aquest arxiu actualitzat, el Contractista està obligat a presentar una col lecció dels plànols "As Built" o Plànols d'obra Realment Executada, essent pel seu compte les despeses ocasionades per tal motiu replanteig de LES OBRES a executar. A partir de la Comprovació del Replanteig de les obres, tots els treballs de replanteig necessaris per a l'execució de les obres seran realitzats per compte i risc del Contractista. La Direcció de les Obres comprovarà el replanteig executat pel Contractista i aquest no podrà iniciar l'execució de cap obra o part d'ella, sense haver obtingut del Director la corresponent aprovació del replanteig. L'aprovació per part de la Direcció de les Obres de qualsevol replanteig efectuat pel Contractista no eximirà la responsabilitat d'aquest en l'execució de les obres. Els perjudicis que ocasionessin els errors dels replanteigs per al Contractista hauran de ser solucionats a càrrec d'aquest en la forma que indiqui la Direcció de les Obres. El Contractista haurà de proveir al seu càrrec tots els materials, aparells i equips de topografia, personal tècnic especialitzat, i mà d'obra auxiliar, necessaris per a efectuar els replanteigs al seu càrrec i materialitzar els vèrtexs, bases, punts i senyals anivellats. Tots el medis materials i de personal esmentats tindran la qualificació adequada al grau d'exactitud dels treballs topogràfics que requereixi cada una de les fases de replanteig d'acord amb les característiques de l'obra i seran consensuats i acceptats per la D.F. En les comprovacions del replanteig que la Direcció de les obres efectuï, el Contractista, al seu càrrec, proporcionarà l'assistència i ajuda que la Direcció de les Obres demani, evitarà que els treballs d'execució de les obres interfereixin o entorpeixin les operacions de comprovació i, quan sigui indispensable, suspendrà els esmentats treballs, sense que per això tingui dret a cap indemnització. El Contractista executarà al seu càrrec els accessos, corriols, escales, passarel.les i bastides necessàries per a la realització de tots els replanteigs, tant els efectuats per ell mateix com per la Direcció, per les comprovacions dels replanteigs i per la materialització dels punts topogràfics esmentats anteriorment. El Contractista serà responsable de la conservació durant el temps de vigència del contracte, de tots els punts topogràfics materialitzats en el terreny i senyals anivellades, havent de reposar al seu càrrec els que per necessitat d'execució de les obres, o per deteriorament, haguessin estat moguts o eliminats, la qual cosa comunicarà per

58 escrit a la Direcció de les Obres, que donarà les instruccions oportunes i ordenarà la comprovació dels punts recuperats ACCÉS A LES OBRES Excepte prescripció específica en algun document contractual, seran de compte i risc del Contractista totes les vies de comunicació i les instal.lacions auxiliars per transport, tals com carreteres, camins, sendes, passarel.les, plànols inclinats, muntacàrregues per a l'accés de persones, transports de materials a l'obra, etc. Aquestes vies de comunicació i instal.lacions auxiliars seran gestionades, projectades, construïdes, conservades, mantingudes i operades, així com enderrocades, desmuntades, retirades, abandonades o entregades per usos posteriors per compte i risc del Contractista. El Contractista haurà d'obtenir de l'autoritat competent les oportunes autoritzacions i permisos per a la utilització de les vies i instal.lacions, tant de caràcter públic com privat que siguin necessaris per a la correcta execució de l'obra segons el criteri de la D.F. L'Administració es reserva el dret de que determinades instal.lacions i d'altres vies de comunicació construïdes per compte del Contractista, puguin se utilitzades gratuïtament per si mateix o per altres contractistes per a la realització de treballs de control de qualitat, auscultació, ancoratges, cimentacions indirectes, obres especials, muntatge d'elements metàl.lics, mecànics, elèctrics, i d'altres equips d'instal.lació definitiva. L'Administració es reserva el dret a que aquelles carreteres, camins, accessos, senyalitzacions, infraestructures d'obra civil, i/o instal.lacions auxiliars de transport, que la Direcció de les Obres consideri d'utilitat, per l'explotació de l'obra definitiva o per altres fins que estimi convenients, siguin entregats pel Contractista quan acabi la seva utilització, sense que per això hagi de percebre cap abonament ACCÉS ALS TALLS D'OBRA El present article es refereix a aquelles obres auxiliars i instal.lacions que siguin necessàries per a l'accés del personal i pel transport de materials i maquinària als fronts de treball, ja sigui amb caràcter provisional o permanent, durant l'execució de les obres. La Direcció d'obra es reserva el dret per si mateixa d'utilitzar tots els accessos als talls d'obra construïts pel Contractista, ja sigui per complir les funcions a aquell encomanades, com per permetre el pas de persones i materials necessaris pel desenvolupament dels treballs. La Direcció de les Obres podrà exigir la millora dels accessos i senyalitzacions als talls d'obres o l'execució d'altres de nous, si així ho estima necessari, per poder realitzar degudament la inspecció de les obres. Totes les despeses de projecte, execució, conservació i retirada dels accessos i senyalitzacions als talls d'obra, seran per compte i risc del Contractista, no essent, per tant, d'abonament directe INSTAL.LACIONS AUXILIARS D'OBRA I OBRES AUXILIARS Constitueix obligació del Contractista el projecte, la construcció, conservació i explotació, desmuntatge, enderroc i retirada d'obra de totes les instal.lacions auxiliars i de les obres auxiliars que a criteri de la D. F. siguin necessàries per a l'execució de les obres definitives. Es consideraran instal.lacions auxiliars d'obra les que, sense caràcter limitatiu, s'indiquen a continuació: a) Oficines del Contractista. b) Instal.lacions per serveis del personal. c) Instal.lacions per als serveis de seguretat i vigilància. d) Laboratoris, magatzems, tallers i parcs del Contractista. e) Instal.lacions de subministrament d'energia elèctrica i enllumenat per a les obres. f) Instal.lacions de subministrament d'aigua. g) Qualsevol altre instal.lació que el Contractista necessiti per a l'execució de l'obra. Es consideraran com obres auxiliars les necessàries per l'execució de les obres definitives que, sense caràcter limitatiu, s'indiquen a continuació: 1. Obres pel desviament de corrents d'aigües superficials, tals com talls, canalitzacions, aconduïments, etc. 2. Obres de drenatge, recollida i evacuació de les aigües en les zones de treball. 3. Obres de protecció i defensa contra inundacions.

59 4. Obres per esgotaments, o per a rebaixar el nivell freàtic. 5. Entibacions, sosteniments i consolidació del terreny en obres a cel obert i subterrànies. 6. Obres provisionals de desviaments de la circulació de persones o vehicles, requerits per a l'execució de les obres objecte del contracte. Durant la vigència del contracte, serà de compte i risc del Contractista el funcionament, la conservació i el manteniment de totes les instal.lacions auxiliars d'obra i obres auxiliars. Totes les despeses que s'originin pel compliment del present article, es consideraran incloses en els preus de les unitats corresponents i, en conseqüència, no seran abonades separadament, malgrat expressa indicació en contrari que figuri en algun document contractual PERSONAL DEL CONTRACTISTA 1.7. MAQUINÀRIA I MITJANS AUXILIARS El Contractista està obligat, sota la seva responsabilitat, a proveïr-se i disposar de totes les màquines, útils i mitjans auxiliars necessaris per a l'execució de les obres, en les condicions de qualitat, potència i capacitat de producció, i en quantitat suficient per acomplir totes les condicions del contracte, així com manejar-los, mantenir-los i conservar-los adequada i correctament. La maquinària i els mitjans auxiliars que s'hagin d'utilitzar per a l'execució de les obres,(la relació dels quals figurarà entre les dades necessàries per a confeccionar el Programa de Treball que entregarà el Contractista i acceptarà la D. F. abans de l'inici de l'obra) hauran d'estar disponibles a preu d'obra amb suficient antelació al començament del treball corresponent, perquè puguin ser examinats i autoritzats per la D. F. L'equip quedarà a l'obra mentres estiguin en execució les unitats en que s'ha d'utilitzar, quedant clar que no es podrà retirar sense consentiment exprés de la Direcció de les Obres. En cas d'avaria d'algun equip serà substituit per un de les mateixes característiques, a no ser que la seva reparació es pugui fer en un termini que, a criteri de la D. F., no alteri el programa de treball. Si durant l'execució de les obres la Direcció observés que, per canvi de les condicions de treball o per qualsevol altre motiu, els equips autoritzats no fossin idonis al fi proposat i al compliment del programa de Treball, hauran de ser substituïts, o incrementats en nombre, per altres que ho siguin. El Contractista no podrà reclamar si, en el curs dels treballs i per al compliment del contracte, necessités augmentar la importància de la maquinària, dels equips, o de les plantes i dels medis auxiliars, en qualitat, potència, capacitat de producció, o en nombre, o modificar-ho respecte de les seves previsions Representació del Servei Català de la Salut El S.C.S. designarà la Direcció Tècnica de les obres, que, per sí, o per aquelles persones que designin en la seva representació, seran els responsables de la inspecció i vigilància de l'execució de les obres, assumint totes les obligacions i prerrogatives que puguin correspondre'ls Representació de la Contracta El Contractista haurà de designar un Tècnic, amb titulació i coneixements suficients a criteri de l'administració i la D. F., perfectament identificat amb el Projecte, que actuï com a representant davant el S.C.S. en qualitat de Delegat d'obra, i que haurà d'estar representat permanentment a l'obra per persona o persones amb poder suficient per a disposar sobre totes les qüestions relatives a la mateixa, per la qual cosa haurà de tenir els coneixements tècnics suficients, a criteri de la D. F. Quan en el desenvolupament del contracte sigui necessari que el Director de la Contracta o els seus representants signin relacions valorades, actes o qualsevol altre document, no empraran per a arribar a la decisió que estimin pertinent un termini superior als DEU (10) dies incloent-hi totes les consultes que hagin de realitzar PRECAUCIONS A ADOPTAR DURANT L'EXECUCIÓ DE LES OBRES El Contractista adoptarà, sota la seva responsabilitat, totes les mesures necessàries per al compliment de les disposicions vigents, referents al treball i a la prevenció d'accidents, incendis, i seguirà les instruccions

60 complementaries que dicti, a aquest respecte, la Direcció d'obra. En especial tindrà, a la seva costa pilots de la pròpia empresa, que després d'haver seguit el curs de formació, seran els responsables de seguretat DANYS I PERJUDICIS A TERCERS El Contractista serà responsable de quants perjudicis pugui ocasionar amb motiu de l'execució de les obres, essent pel seu compte les indemnitzacions que puguin correspondre SANITAT I POLICIA DE L'OBRA El Contractista haurà d'habilitar per al personal de l'obra els serveis necessaris, dotats de les condicions d'higiene que estableixin les disposicions vigents. A més, amb destí a les oficines provisionals de la Direcció d'obra, s'instal.laran els elements de sanejament necessaris. Estarà, endemés, obligat a mantenir en l'obra totes aquelles mesures necessàries al decor i al perfecte estat sanitari d'aquell lloc, debent procedir al subministrament d'aigua potable, a l'eliminació de residus i pols, recollida de deixalles, i a la neteixa dels lavabos d'ús comú, dels camins, pavellons i demés serveis anàlegs OBLIGACIONS LABORALS DEL CONTRACTISTA El Contractista entregarà a la Direcció de les Obres per a la seva aprovació, amb la periodicitat que aquesta determini, la relació o relacions de tot el personal que hagi de treballar en el lloc de les obres. Si els terminis parcials corresponents a determinats equips i instal.lacions de l'obra no es complissin, el contractista estarà obligat a la contractació d'una quantitat major de personal, per recuperar el retard sobre els terminis originals. El Contractista estarà obligat a vetllar perquè el personal que tingui empleat guardi una conducta correcta durant la seva permanència a l'obra i haurà d'acatar qualsevol indicació que, a aquest respecte li ordeni la Direcció de les obres. La D. F. estarà facultada per a vetar a qualsevol empleat del Contractista que, al seu criteri, no guardi els minims indispensables de civisme i respecte. El Contractista estarà obligat a retirar aquest personal de l'obra i substituir-lo en el més breu plaç de temps possible. Tot el personal que treballi a peu d'obra haurà d'estar assegurat per la empresa de la que depengui, que estarà al corrent de pagament del certificats TC1 i TC2, que hauran de presentar a qualsevol requeriment de la Direcció d'obra o de la Propietat. A més seran exigibles a tot el personal d'obra les següents condicions: a) Sanitàries. No patir cap malaltia infectocontagiosa, ni defecte físic que l'impossibiliti per a la labor que ha d'executar. b) Professionals. Amb excepció del peonatge no qualificat, tot el personal haurà d'acreditar els coneixements tècnics exigits per les corporacions Sindicals i Gremials per a la definició de les diferentes categories laborals DESPESES DE CARÀCTER GENERAL A CÀRREC DEL CONTRACTISTA Despeses, arbitris i impostos Seràn per compte del Contractista els impostos, taxes, llicències aplicables, arbitris, drets, exaccions i obligacions fiscals de totes classes, derivats de l'execució de l'obra a que es refereix aquest Contracte i que conforme a la Llei vingui obligat a pagar el Contractista Control de qualitat Igualment, dins dels preus ofertats, el Contractista haurà de incloure el cost del Control de Qualitat, fins a un valor màxim del 1% del pressupost d'adjudicació, que serà contractat a un laboratori homologat proposat pel Contractista i acceptat per la D. F Mostres També dins els preus ofertats, el contractista, de cada clase de material, presentarà oportunament mostres per a la seva aprovació. Aquestes

61 mostres acceptades seran el requisit indispensable per a procedir a l'execució de les diferents unitats d'obra. Les mostres es conservaran per a comprovar, en el seu dia, els materials emprats FACILITATS PER A LA INSPECCIÓ El Contractista haurà de donar a la Direcció de les Obres, i a les persones en que delegui, tota classe de facilitats i ajut per a l'adequada inspecció de les obres, així, com pels replanteigs, proves i assaigs, permetent el lliure accés d'aquestes persones a les fàbriques o tallers, en que es produeixin o preparin els materials, o en els que es realitzin treballs per a les obres OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA EN CASOS NO PREVISTOS EN EL PLEC És obligatori pel Contractista executar tot allò que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de l'obra, encara que no es trobi estipulat expessament en aquest Plec de Prescripcions Tècniques, i el que sense apartar-se de la seva interpretació, disposi per escrit la Direcció de les Obres AMIDAMENT I ABONAMENT DE LES OBRES Totes les unitats d'obra s'abonaran d'acord amb els preus establerts en el Quadres de Preus nº 1, l'aplicació del qual, d'acord amb el present Plec, compren la totalitat dels imports abonables al Contractista. Els preus s'abonaran per les unitats, acabades i executades d'acord amb les condiciones que s'estableixin en aquest Plec, i comprenen el subministrament, transport, manipulació i treball dels materials o grups, la mà d'obra i utilització de la maquinària i medis auxiliars necessaris per a la seva execució, muntatge i proves, així com aquelles necessitats circumstancials que es presentin, per a la realització i acabament de les unitats d'obra. L'obligació per part de la Contracta de realitzar unes visites i un estudi previ per a passar l'oferta comporta la valoració de la forma constructiva necessària per a realitzar els treballs. Per tant, la Contracta està obligada a realitzar, al seu càrrec, les obres auxiliars necessàries tot i que no quedin especificades en la descripció de les corresponents unitats d'obra. Cada classe d'obra es mesurarà exclusivament en el tipus d'unitat lineal, de superfície, de volum, o de pes, que en cada cas s'especifiqui en el Quadre de Preus nº 1. Així mateix, les condicions de la mesura seran les indicades en el Quadre nº 1, o, en el seu defecte, les que indiqui la Direcció de les Obres. Per aquells materials que s'hagin de mesurar per pes, el Contractista haurà de situar, en els punts que assenyali la Direcció de les Obres, les bàscules o instal.lacions necessàries i degudament contrastades. La seva utilització haurà d'anar precedida de la seva aprovació. Tots els amidaments bàsics pel mesurament de les obres, inclosos els treballs topogràfics que es realitzin amb aquest fi, hauran de ser confirmats per representants autoritzats del Contractista i de la Direcció i aprovats per aquesta. El criteri d'amidament a seguir en la relació valorada será el que s'ha seguit per fer l'estat d'amidaments del projecte que conforma el pressupost. En cas de dubte, prevaldrà el criteri del la Direcció de les Obres ABONAMENT DE LES OBRES INCOMPLETES Quan per rescissió o altres causes fós precís valorar obres incomplertes, s'aplicaran els preus del Quadre de Preus nº 2 del Projecte, sense que pugui pretendre's la valoració de cap unitat d'obra fraccionant-la en forma diferent a com figura en aquest Quadre. En cap cas tindrà el Contractista dret a reclamació, fundada en insuficiència dels preus de l'esmentat Quadre, o en omissió del cost de qualsevol dels elements que constitueixin els esmentats preus EXECUCIÓ DE LES OBRES NO ESPECIFICADES EN AQUEST PLEC L'execució de les unitats d'obra del present Projecte, l'especificació de les quals no figuren en aquest Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, es faran d'acord amb l'específicat a les normatives esmentades o, en el seu defecte, amb el que ordeni la Direcció de les Obres, dins de la bona pràctica per a obres similars.

62 Pel seu càlcul es prendran com a base els preus contractuals similars o, en el seu defecte, la descomposició de preus unitaris publicats per l'itec. La manca d'acord previ, sobre els preus, en aquelles unitats imprescindibles a judici de la Direcció de les Obres per posar en serveis les obres, o en termini requerit, no eximirà el Contractista de la seva obligació de realitzar-les, reservant-se, per ulterior arbitratje, la determinació del preu just PLECS I NORMES COMPLEMENTÀRIES En defecte, i com a complement dels present Plec, regiran amb caràcter subsidiari els Plecs i Normes següents: - "Pliego de Cláusulas Administrativas Generales para la contratación de obras del estado", corresponent al Decret 3.854/1970 del Ministeri d'obras Públiques del 31 de desembre. - "Pliego General de Condiciones Técnicas de la Dirección General de Arquitectura". - Les Normes Tecnològiques de l'edificació que siguin d'aplicació. - "Reglamento de actividades molestas, insalubres y peligrosas". - "Instrucciones para la fabricación y suministro de hormigón preparado EH-PRE". Ordre de 16/05/73 i B.O.E. 26/05/76. - "Decreto 3.062/1973. Instrucciones para el Proyecto y la Ejecución de obras de hormigón en masa y armado. EH 80". B.O.E. 10, 12, 13 i 14/01/81. - "Instrucciones para el Proyecto y la Ejecución de obras de hormigón en masa y armado. NBE-EH- 82". - "Cálculo de las estructuras de acero laminado en la edificación: NBE-MV ". - "Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión". Decret 2413/1973 de 20 de setembre. - "Instrucciones complementarias al Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión y Hojas de Interpretación", publicades pel Ministeri d'industria. - "Reglamento de Verificaciones Electricas y Regularidad en el suministro de Energía". Decret del 12 de maig del Normes i Instruccions del Ministeri de la Vivenda sobre Il.luminació Urbana. - Normes UNE declarades d'obligat compliment. - Normes d'essaig del Laboratori de Transports i Mecànica del sòl del Centre d'estudis i Experimentació del M.O.P. - Normes de pintures de l'institut de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas. - "Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo", especialment les de dates 10/05/52, 31/01/40 i 21/05/52. - "Ley de Contratos del Estado", aprovada per Decret 923/1965 del 8 d'abril i Llei 5/193, del 17 de març, de "modificación parcial de la Ley de Contratos del Estado" i Decret 3410/1975 del 25 de novembre, pel que s'aprova el "Reglamento General de Contratación del Estado". - "P.O.S.C.E. Proyecto de Organización, Seguridad, Control y Economía de Obra". - "E.S.T.R.C.Y.M. Estudio de los Sistemas Técnicos para la seguridad en los futuros trabajos de Reparación, Entretenimiento, Conservación y Mantenimiento". - "E.S.R.R.O. Estudio de las medidas adecuadas de Seguridad frente a los Riesgos que conlleva la Realización de la Obra". CAPÍTOL 2. MÀ D'OBRA, MATERIALS, maquinària I mitjans auxiliars MÀ D'OBRA MATERIALS MAQUINÀRIA MITJANS AUXILIARS 2.1. MÀ D'OBRA Condicions de la mà d'obra. Amb independència de les estipulacions contingudes en els Plecs Generals facultatius i legals, seran exigibles a tot el personal a admetre a l'obra les següents condicions: a) Sanitàries. No patir cap malaltia infectocontagiosa, ni defecte físic que l'impossibiliti per a la labor que ha d'executar.

63 b) Professionals. Amb excepció del peonatge no qualificat, tot el personal haurà d'acreditar els coneixements tècnics exigits per les Corporacions Sindicals i Gremials per a la definició de les diverses categories laborals. c) Assistencials. Estar degudament assegurats, d'acord amb la legislació vigent. La Direcció Facultativa de l'obra podrà exigir la presentació dels corresponents justificants, tant d'idoneitat com de seguretat assistencial i social 2.2. Materials Aigua. Són admissibles totes les aigües potables. Les que no ho siguin, s'analitzaran, rebutjant-se les minerals i seletinoses. El contractista estarà obligat a conduir l'aigua necessària per als diferents usos de l'obra fins al peu de la mateixa, anant a compte seu totes les despeses que per aquest motiu s'originin Materials petris. Pedres. La pedra per a les fàbriques i ferms serà suficientment resistent als esforços que ha de suportar: a la influència dels agents atmosfèrics i a la de l'aigua, quan hagi d'estar en contacte amb ella. La qualitat i dimensions, seran les establertes en el projecte o que siguin prescrites pel Director Facultatiu Granulats. Generalitats Condicions generals Els granulats procediran de pedres que compleixin les condicions que s'exigeixin per a la maçoneria, denominant-se de jaciment els que es trobin en platja, llit o mina, encara que hagin de passar una classificació, i artificials aquells en que la mida dels seus components hagi de ser canviada per mitjans mecànics. Hauran de tenir la composició granulomètrica que prescriu la instrucció per a l'execució d'obres de formigó armat, però per a maçoneria, formigons en massa, voltes de menys de deu metres de llum i obres armades amb coeficients de treball menors de 30 quilograms, n'hi ha prou amb que els granulats no siguin allargats o en llosetes. Les condicions que s'assenyalen tot seguit tendeixen a simplificar la formació de preus i a servir de guia al contractista, però la Direcció tindrà sempre el dret de variar les proporcions dels granulats per obtenir la compacitat possible sense variació del preu, mentre no es facin servir qualitats de grava i sorra no prescrites. La dimensió màxima dels granulats en relació amb l'obra en la que s'hagin d'emprar, serà la que assenyala la Instrucció per a l'execució de formigó armat, sense sobrepassar mai la de 80mm. Condicions especials Com a complement de les anteriors s'exigiran les condicions establertes en les normes següents: a) Per a la presa de mostres: UNE b) Per assaigs generals: UNE 7.133, 7.134, 7.135, 7.136, 7.137, 7.139, i c) Per a morters i formigons: UNE , , i Barreges de riu. Barreja de riu nº1 S'anomena barreja de riu nº1 a la barreja de materials granulats de jaciments (o artificials) la compacitat dels quals sigui menor del 65%. Es tindrà en compte d'extreure'n i dipositar-ne apreciables quantitats per a assegurar la millor uniformitat possible. La Direcció podrà prescriure la barreja de materials procedents de diferents llocs del jaciment o amb diverses obertures de màquina de matxucar per a obtenir la major compacitat possible. Barreja de riu nº2 S'anomena barreja de riu nº2 a la bareja de materials granulats de jaciment (o artificials) que compleixin les condicions imposades per la

64 instrucció per a l'execució d'obres de formigó armat quant a composició granulomètrica Sorres. Generalitats Per als assaigs de les mateixes es compliran les estipulacions UNE 7.073, 7.082, 7.083, Sorra nº 1 S'anomena sorra nº1 a la sorra natural o artificial amb uns grans compresos entre 0,1 i 0,5mm, exempta de llim, argila, materies orgàniques o qualsevol altres cos estrany, així com també de la pols impalpable, encara que sigui del mateix material que la sorra. Sorra nº2 La sorra nº2 està destinada especialment a enlliscats i rejuntats, complirà les mateixes condicions que la sorra nº1, però els seus grans estaran compresos entre 0,5 i 1,5mm. Sorra nº3 La sorra nº3 complirà les condicions de la Instrucció per a l'execució d'obres de formigó armat, considerant-se la seva mida màxima de 5mm Graves Generalitats Per als seus assaigs s'acompliran les estipulacions UNE 7.083, Grava nº1 La grava nº1 serà natural o matxucada i els seus grans estaran compresos entre 5 i 20mm sent qualsevol la proporció en que estiguin destribuits els grans de mida intermitja. Grava nº2 Les mides límits dels grans seran les mateixes de la grava nº1, però les mides compreses entre 5 i 10mm, entraran en la proporció necessària perquè, en barrejar la sorra, es compleixin les condicions assenyalades per la Instrucció d'execució d'obres de formigó armat. Grava nº3 La grava nº3 tindrà els seus grans compresos entre 20 i 40mm sent indiferent la seva composició intermitja Materials orgànics. Fustes Totes les fustes hauran d'emprar-se sanes, ben curades i sense balcaments, estaran exemptes de nusos, esquerdes i tots els defectes que puguin conspirar contra la durada i el bon aspecte de l'obra. Les dimensions de totes les peces estaran subjectes a les esmentades en els plànols i les que s'indiquin en els detalls que siguin facilitats en el seu moment. La talla s'executarà amb la perfecció necessària a l'objecte que cada peça i les unions es facin sòlides amb allò que assenyalen les bones pràctiques de la construcció Materials metàl.lics Ferro Acer laminat Els acers laminats, peces perfilades i palastres, hauran d'esser de grans fins i homogenis, sense presentar esquerdes o senyals que puguin comprometre la seva resistència, estaran ben calibrats qualsevol que sigui el seu perfil, i tindran els extrems escairats i sense rebaves. El palastre podrà ser treballat a llima o burí i perforat, encorbat i rescalfat, segons les pràctiques seguides ordinàriament en els tallers sense rendir-se ni esquerdar-se. Els assaigs a tracció, hauran de donar càrregues de ruptura a trenta-sis (36) quilograms per milímetre quadrat. L'allargament minim en el moment de la ruptura serà del vint-i-tres per cent. (23%), operant en barretes de dos cents (200) milímetres. Serà d'aplicació per als acers d'armadura, tal i com està prescrit en els articles 17 i 22 de la vigent Instrucció per els Projectes d'execució d'obres de formigó. Acer emmollat Els acers emmollats hauran de ser d'una contextura completament homogènia, sense escòries en la massa o altres defectes.

65 La resistència a la ruptura per tracció, serà com a mínim de quaranta-cinc (45) quilograms per milímetre quadrat i l'allargament mínim del quinze per cent (15%) en barretes de dos cents (200) milímetres. Foneries Les foneries seran de segona fusió. La fractura presenta el gra fi i homogeni. Hauran de ser tenaces i dures podent treballar-les amb llima i burí. No tindran bosses d'aire o cavitats, taques, pèls o altres defectes que perjudiquin la resistència o la continuitat i bon aspecte de la superfície. Els forats per als passadors i perns, es practicaran sempre en el taller, fent ús de les corresponents màquines i eines. La Direcció Facultativa podrà exigir que els forats vinguin totalment perforats segons les normes que fixarà en cada cas. La resistència mínima a la tracció serà de quinze (15) quilograms per milímetre quadrat. Les barres d'assaig es treuran de la meitat de la colada corresponent o vindran fosses amb les peces enmotllades. Enclauaments i cargols La ferramenta usada en la fusteria, de penjar i seguretat, serà senzilla però ben feta, pròpia a l'objecte a que està destinada. Tots els enclauaments i cargols que es puguin emprar seran de ferro dolç i dimensions necessàries per resistir els esforços que es sol.licitin. Morter de calç i ciment per a murs de fàbrica de maó: 0,300 m3 de calç en pasta. 50 kg de ciment portland 1 m3 de sorra. Morter de calç i ciment per a arrebossats: 0,400 m3 de calç en pasta 50 kg de ciment portland 0,500 m3 de sorra. Morter de calç per a enlliscats: 0,700 m3 de calç en pasta 0,700 m3 de sorra. Morter de ciment protland per a enlliscats: entre 500 i 800 kg de ciment portland de 0,630 a 1 m3 de sorra. Morter per a murs carregats: NOTA: 380 kg de ciment portland 1 m3 de sorra. En els morters que intervingui la calç, podrà ser substituida aquesta per airejants i en aquest cas es dosificarà el morter d'acord amb les característiques que doni la casa subminstradora de l'airejant. Formigons Els formigons tindran la resistència o càrrega mínima específicada a la memòria d'estructura Morters i formigons. Generalitats En la confecció de formigons i en la de morters bastards de ciment, s'emprarà exclusivament ciment artificial portland (una marca acreditada) d'adormiment lent, amb envàs de paper i que compleixi les condicions estipulades en el Plec General de Condicions per a la recepció d'aglomerats hidràulics per a les obres de caràcter oficial (B.O. 252/40). Dosificació de morters La dosificació de morters diferents serà la següent: 2.3. MAQUINÀRIA. Reunirà les degudes condicions d'adequació al treball que ha de realitzar-se i el seu muntatge i funcionament es farà de manera que garanteixi absolutament la seguretat del personal que hagi de manipular-la com també la del que treballi a l'obra MITJANS AUXILIARS Encofrats. Els cindris i encofrats s'adaptaran a la forma definitiva de l'obra amb els recreixements i peralts

66 que disposi la Direcció, o que aconselli la bona pràctica de la construcció en defecte d'aquestes ordres. No es permetran equivocacions majors de 2 cms en alineació, ni del 3% en gruixos. Tindran la rigidesa necessària perque puguin ferse damunt d'ells totes les operacions necessàries amb la suficient energia sense que es produeixin vibracions perjudicials ni molt menys guerxaments o desviacions Fustes. Les fustes que s'hagin d'emprar en els cindris i motllos i en els apuntalaments seran seques i sense defectes, no hauran de balcar-se ni deformar-se. Els acoblaments dels motllos i cindris estaran ben ajustats i es reforçaran amb ferradures. Tota la fusta que ha d'entrar a l'obra projectada serà de bona qualitat sense albeca, esquerdes, balcaments i nusos, ni altres defectes, que, a criteri de la Direcció Facultativa, la facin impròpia per a l'objecte a que es destina. Haurà d'estar ben seca abans de ser emprada Bastides. Reuniran les condicions d'organització i seguretat previstes en el vigent reglament (Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo B.O.E. 16 i ). CAPÍTOL 3.- RELACIÓ I DEFINICIÓ DE CONTROLS DE QUALITAT. El decret 375/88 d 1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94) sobre control de qualitat a l edificació, obliga en el seu art. 1er. a que en els projectes d execució d obra d edificació s hi enumerin i defineixin de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l arquitecte consideri precisos per a la seva finalitat, podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. Els controls als quals fa referència l article anterior i justifiquen l acceptació o rebuig del material emprat a les obres i suposen una millor garantia en el seu ús. Els assaigs, les anàlisis i les proves que s hagin de realitzar en laboratoris, seran fets en laboratoris acreditats pel Departament de Política Territorial, Obres Públiques o, en tot cas, per un que compti amb un crèdit reconegut per aquest organisme L arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes al projecte d execució un programa de control de qualitat, del qual haurà de donar coneixement al promotor. En el programa de control de qualitat s haurà d especificar els components de l obra que cal controlar, les classes d assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte. Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l obra, restant obligat aquell a satisfer-les puntualment en el moment en què es produeixi el seu acreditament. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de 30 dies des del moment que es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d altres persones contractades a l efecte. El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà

67 ordenar la paralització de tots o part del treballs d execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l obra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el contracte en cas d incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa. En el projecte que ens ocupa el llistat de materials dels quals s exigeix un control obligat seran: AIGUA PER PASTAR ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ ADDITIUS PER A FORMIGÓ ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE FORMIGÓ FET A L OBRA FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL RODONS D ACER PER A FORMIGÓ ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES MAONS AMB FUNCIÓ ESTRUCTURAL SISTEMES DE SOSTRES PREFABRICATS MATERIALS UTILITZATS COM AÏLLAMENT TÈRMIC MATERIALS UTILITZATS COM AÏLLAMENT ACÚSTIC MATERIALS UTILITZAT COM AÏLLAMENT CONTRA EL FOC POLIURETANS PRODUÏTS IN SITU En el cas d utilitzar-se altres materials no enumerats en l anterior índex, l arquitecte completarà la relació i definició de controls AIGUA PER PASTAR RELACIÓ DE CONTROLS L aigua que s utilitzarà en l elaboració del formigó haurà d estar sancionada per la pràctica i complirà les condicions indicades a l article 27 de la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). En cas de dubte, es realitzarà el control de recepció i els assaigs pertinents, segons que s indica a l article 81.2 de l EHE. En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es justificarà, per part del constructor, que l aigua utilitzada compleix les condicions exigides en els articles 27 i 81.2 de l EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé justificarà especialment que no altera perjudicialment les propietats exigides al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s indica a l article 81.2 de l EHE ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d acceptació indicats als articles 27 i de l EHE: Determinació del ph (UNE 7234/71) Determinació de substàncies disoltes (UNE 7130/58) Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58) Determinació del Ió-clor (UNE 7178/60) Determinació d hidrats de carboni (UNE 7132/58) Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71) La presa de mostres es farà segons UNE 7236/ ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ L àrid que s utilitzarà en l elaboració del formigó complirà les condicions indicades a l article 28 de l EHE i tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: Mida mínima i màxima de l àrid (EHE, art. 28.2): Quan no hi hagi experiència prèvia d ús es realitzaran assaigs d identificació, segons que s indica a l article 28.1 de l EHE i els corresponents a les condicions físico-químiques, físicomecàniques i granulomètriques especificats a l article 28.3 de l EHE. Esta prohibida l utilització d àrids que continguin sulfurs oxidables. Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que s eviti la seva segregació i contaminació, i hauran de mantindré les seves característiques gramulomètriques fins la seva incorporació a la mescla.

68 Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent. En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l albarà. Cada càrrega d àrid anirà acompanyada d un full de subministrament que estarà sempre a disposició de la Direcció d Obra i en el que figuraran, com a mínim, les dades especificades a l article 28.4 de l EHE. Es justificarà, per part del constructor, que l àrid utilitzat compleix les condicions exigides en l article 28 de l EHE (mitjançant assaigs de laboratori o experiència prèvia) o bé justificarà explícitament que no altera especialment les propietats exigibles al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s indica a l article de l EHE. En cas d utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni compostos ferrosos, segons que s indica a l article 28.1 de l EHE. Operatius: Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles comprovacions posteriors ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d acceptació indicats en el segons: Estabilitat d escòries siderúrgiques () (EHE, art. 28.1) Mida màxima/mínima de l àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art ) Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art ) Índex d àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art ) Compostos totals de sofre (UNE EN /99) (EHE, art ) Sulfats solubles en àcids (UNE EN /99) (EHE, art ) Contingut de clorurs (UNE EN /99) (EHE, art ) Terrossos d argila (UNE 7133/58) (EHE, art ) Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art ) Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art ) Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN /99) ( EHE, art ) Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art ) Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE /99 EX i UNE /99 EX) (EHE, art ) Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN /97) (EHE, art ) Resistència al desgast en graves (UNE EN /99) (EHE, art ) Absorció d aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art ) Absorció d aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art ) Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN /99) (EHE, art ) CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ El ciment que s utilitzarà en l execució de l obra tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d acord amb els criteris indicats en la Instrucción para la recepción de cementos (RC-97) i complirà les condicions indicades a l article 26 de l EHE. Es a dir: Tipus de ciment (RC-97, art. 8): Distintiu de qualitat: Altres característiques: No s utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art ). Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC- 97, art. 10 o a definir per l aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

69 CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que està fabricat i comercialitzat de manera legal (RC-97, art. 10.b). Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l albarà i la documentació annexa, els quals contindran totes les dades indicades en l article 9.b.1 de la RC-97. Operatius: Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l arribada, segons l article 26.2 de l EHE. Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s ajusti a les indicacions de l article 26.2 de l EHE i de l article 9 de la RC-97. En cas de no disposar d un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, abans de començar les feines de formigonat i sempre que variïn les condicions de subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponent als assaigs de recepció previstos a la RC-97 (art. 10.d), als previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particular i als necessaris per la determinació del contingut de clorurs (EHE, art ). En aquest cas, i com a mínim cada tres mesos d obra, es comprovaran les següents especificacions: composició del ciment, principi i final d adormiment, resistència a compressió i estabilitat de volum. En cas de disposar d un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, els assaigs de recepció podran substituir-se per una còpia del corresponent certificat, segons s indica als articles 10.b de la RC-97 i de l EHE. En aquest cas, la direcció d obra pot, mitjançant comunicació escrita, dispensar de la realització dels assaigs previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, de la determinació del contingut de clorurs i de les comprovacions trimestrals esmentades al paràgraf anterior, que seran substituïdes per la documentació d identificació del ciment junt amb els resultats de l autocontrol. (RC- 97, art. 10.b; EHE, art ; Decret 375/88, annex 1). Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons s indica en els articles de l EHE i 10.c de la RC ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d acceptació especificats per a cada tipus de ciment a la RC-97 i/o especificats en el segon parèntesi: Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) Residu insoluble (UNE EN 196-2/96) Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96) Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1) Putzolanicitat (UNE EN 196-5/96) Principi i final d adormiment (UNE EN 196-3/96) Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96) Resistència a compressió (UNE EN 196-1/96) Composició potencial del clinker (UNE 80304/86) Calor d hidratació (UNE 80118/86 EX) Índex de blancor (UNE 80117/87 EX) Alúmina (UNE 80217/91) Àlcalis (UNE 80217/91) Finor de molta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86) Pes específic (UNE 80103/86) Superfície específica Blaine (UNE 80122/91) Humitat (UNE 80220/85) Òxid de calç lliure (UNE 80243/86) Titani (UNE 80228/88 EX) Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96) Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l aigua del mar (UNE 80303/96) Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96) Composició i especificacions del ciments de baix calor d hidratació (UNE 80306/96) Composició i especificacions dels ciment per usos especials (UNE 80307/96) Composició i especificacions dels ciments d aluminat de calci (UNE 80310/96) Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2) ADDITIUS PER A FORMIGÓ Els additius que s utilitzaran en l elaboració del formigó s incorporaran en una proporció no superior al 5% del pes de ciment, segons l article 29.1 de l EHE i tindran les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: Tipus d additiu: Proporció:

70 Esta prohibida l utilització d additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres components químics que puguin produir o afavorir la corrosió de les armadures. En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà, per a cada additiu diferent, la seva designació, segons s indica a l article 29.1 de l EHE. Es comprovarà el certificat d assaigs previs per a cada additiu diferent, segons que s indica a l article de l EHE. Es comprovarà el certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, per a cada additiu diferent agregat en les proporcions i condicions previstes, segons els articles 29.1 i 81.4 de l EHE. Es comprovarà el certificat de laboratori conforme l additiu no conté compostos químics que puguin afavorir la corrosió de les armadures, per a cada additiu diferent i segons l article de l EHE. Operatius: En cas de formigó fet a l obra, es comprovarà l etiquetat en cada subministrament, segons que s indica en els articles 29.1 i 81.4 de l EHE. Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi: Anàlisi infraroig (UNE EN 480-6/97) Residu sec en additius líquids (UNE EN 480-8/97) Pèrdua de massa en additius secs (UNE 83206/85) Pèrdua per calcinació (UNE 83207/85) Residu insoluble en aigua destil lada (UNE 83208/85) Contingut d aigua no combinada (UNE 83209/86) Contingut d halogenurs totals (UNE 8210/88 EX) Contingut de compostos de sofre (UNE 83211/87 EX) Pes específic en additius líquids (UNE 83225/86) Densitat aparent en additius sòlids (UNE 83226/86) Determinació del ph (UNE 83227/86) Determinació de la consistència mitjançant la taula de cops (UNE 83258/88 EX) Determinació del contingut d aire inclòs (UNE 83259/88 EX) La presa de mostres es farà segons UNE 83254/87 EX. En el cas d haver d efectuar assaigs sobre mostres de formigó, aquestes es prepararan segons la UNE 480-1/ ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE L utilització d addiccions sols es podrà fer amb coneixement del sol licitant del formigó i l autorització expressa de la direcció de l obra. En qualsevol cas es compliran les condicions indicades a l article 29.2 de l EHE. Percentatge de cendres volants respecte el pes de ciment: Percentatge de fum de sílice respecte el pes de ciment: En cas d utilitzar addicions en l elaboració del formigó, es farà servir sempre ciment del tipus CEM I. A més, en estructures d edificació, la quantitat de cendres volants no excedirà del 35% i la de fum de sílice del 10% del pes del ciment. Cal considerar que ambdues addicions poden produir una disminució del ph, accelerant la carbonatació si no es protegeix el formigó. Abans d iniciar l obra, i cada cop que es produeixi una modificació de les característiques de qualitat del producte, es realitzaran en un laboratori homologat els assaigs previstos a l article ó de l EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice. La determinació de l índex d activitat resistent es farà amb ciment de la mateixa procedència que el previst per executar l obra. Per comprovar l homogeneïtat del subministrament, com a mínim cada tres mesos, es determinarà per les cendres volants el contingut d anhídrid sulfúric, la pèrdua al foc i la finor, i pel

71 fum de sílice el contingut de clorurs i la pèrdua al foc. En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es comprovarà el certificat de garantia, emès per un laboratori homologat, conforme l addició no conté compostos químics que puguin afectar la durabilitat del formigó o afavorir la corrosió de les armadures, i a més compleix les especificacions de l article ó de l EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice, d acord amb les indicacions de l article 81.4 de l EHE. Operatius: Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d acceptació que consten als articles ó de l EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice: Contingut d anhídrid sulfúric (UNE EN 196-2/96) Contingut de clorurs ( UNE 80217/91) Contingut d òxid de calç lliure (UNE EN 451-1/95) Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) Finor (UNE EN 451-2/95) Índex d activitat resistent (UNE EN 196-1/96) Expansió (UNE EN 196-3/96) Contingut d òxid de silici (UNE EN 196-2/96) FORMIGÓ FET A L OBRA El formigó que s utilitzarà en l execució de l obra serà elaborat in situ, complirà les condicions indicades a l article 69.3 de l EHE i i tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. Element a construir: Tipus de formigó (en massa o armat, EHE, art. 39.2): Resistència (EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d ambient (EHE, art. 8.2): Contingut mínim de ciment (EHE, art ): Relació màxima aigua/ciment (EHE, art ): Altres característiques: Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88): Criteri de divisió de lots (EHE, art o a definir per l aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROL PREVI A L INICI DE L OBRA En els casos previstos a l article (classes d exposició III ó IV, o qualsevol classe específica d exposició) i prèviament a l inici de les operacions de formigonat caldrà comprovar el compliment de les especificacions relatives a la durabilitat del formigó, contingut mínim de ciment i relació màxima aigua/ciment, validant les dosificacions proposades. Aquesta comprovació es farà mitjançant l assaig de penetració d aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) segons s especifica a l article 85.2 i amb els criteris d acceptació que consten a l article de l EHE. Justificació per part del constructor (mitjançant experiència o assaigs previs) que el formigó resultant de les dosificacions previstes compleix les condicions exigides en l article 30 de l EHE i en el plec de condicions, segons el que s indica a l article 68 de l EHE CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es comprovarà mitjançant les anotacions al llibre registre de fabricació del formigó que aquest s ha fabricat segons les dosificacions previstes i prèviament acceptades per la direcció d obra (EHE, art. 69.3). Operatius:

72 Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l article 83 de l EHE. Es realitzaran provetes segons l article 88 de l EHE en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies. Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d acord amb l UNE 83300/84). Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col locació en obra ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de tolerància expressats en l article 88 de l EHE: Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88) En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d acceptació referenciats entre parèntesi: Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) Densitat (UNE 83317/91) Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C- 666/89) Penetració d aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85) FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL El formigó que s utilitzarà en l execució de l obra procedirà de central formigonera, complirà les condicions indicades a l article 69.2 de l EHE i tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: (veure EHE, art ) Element a construir: Designació del formigó per propietats: Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): Resistència (EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d ambient (EHE, art. 8.2): Designació del formigó per dosificació: Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d ambient (EHE, art. 8.2): Contingut mínim de ciment (EHE, art ): Designació, classe resistent i característiques addicionals del ciment (RC-97): Altres característiques: Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88): Criteri de divisió de lots (EHE, art o a definir per l aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l albarà, signat per persona física, el qual contindrà totes les dades indicades en l article de l EHE. Es comprovarà el nivell d homologació de la central productora, que pot ser un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE (EHE, art. 81). Operatius: Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l article 83 de l EHE. Es realitzaran provetes segons l article 88 de l EHE, en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de

73 disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies. Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d acord amb l UNE 83300/84). En cas de formigons fabricats en una central que no disposi d un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es realitzaran els assaigs de recepció en obra dels components del formigó, segons que s indica a l article 81 de l EHE. Sota l autorització expressa de la direcció d obra es podrà aplicar una reducció en el nombre d amassaments a assajar per cada lot segons s estableix a l apartat 3 de l annex al Decret 375/88. Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col locació en obra ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de toleràncies expressats en l article 88 de l EHE: Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88) En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d acceptació referenciats entre parèntesi: Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) Densitat (UNE 83317/91) Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C- 666/89) Penetració d aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85) RODONS D ACER PER A FORMIGÓ Els rodons d acer per armar que s utilitzaran en l obra compliran les condicions indicades a l article 31 de l EHE i tindran les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols: És a dir: Designació (EHE, art. 31): Diàmetres: Distintiu de qualitat (EHE, art ): Altres característiques: No s utilitzaran partides d acer que no vinguin acompanyades del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física (EHE, art. 90.1). Nivell de control (EHE, art. 90): Criteri de divisió de lots (EHE, art o a definir per l aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma, freqüència i toleràncies necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà, per cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l albarà i allò especificat en el projecte. En el cas d acers certificats, aquells que disposen d un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es sol licitarà per cada partida l acreditació d aquest distintiu i el certificat de garantia del fabricant (EHE, art ). Els acers no certificats aniran acompanyats, per cada partida, dels assaigs corresponents, fets en un laboratori homologat, conforme compleixen les exigències establertes a l EHE (EHE, art ). En barres corrugades i malles electrosoldades es sol licitarà, per a cada subministrador i tipus d acer, el certificat específic d adherència, segons que s indica al article 31 de l EHE. Operatius: Es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l article 90.2 i 90.3 de l EHE, amb l objecte de verificar que la secció equivalent compleix les especificacions de l article 31.1 de l EHE. En barres corrugades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l article 90.3 de l EHE, amb l objecte de verificar que les característiques dels resalts s ajusten a les

74 variacions consignades obligatòriament en el certificat específic d adherència, segons que s indica a l article 31.2 de l EHE (control normal). En barres corrugades i malles electrosoldades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, amb l objecte de verificar el gravat de les marques d identificació (tipus d acer, país d origen i marca del fabricant) segons que s indica a l article 31.2 de l EHE. Es comprovarà l absència d esquerdes en les zones de doblegat i ganxos d ancoratge, mitjançant inspecció visual (control a nivell reduït) o després de l assaig de doblegat - desdoblegat segons s indica a l article 31.2 de l EHE (control a nivell normal). En el cas d existir unions per soldadura es comprovarà l aptitud pel soldatge segons l article 90.4 de l EHE. Com a mínim dos cops al llarg de l obra es determinarà el límit elàstic, la carrega de trencament i l allargament en trencament en una proveta de cada diàmetre, tipus i subministrador d acer, segons l article 90.3 de l EHE (control normal). En el cas de les malles electrosoldades aquestes determinacions es faran sobre dos assaigs per cada diàmetre principal utilitzat, e inclouran l assaig de resistència a l arrencament del nus soldat (EHE, art. 90.3) (control normal). Es realitzarà la presa de mostres necessària per a la possible realització de posteriors assaigs de comprovació. En el cas d acers certificats, que disposin d un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC- EHE i sota l autorització expressa de la direcció d obra es podrà deixar d assajar l acer en les condicions que estableix l apartat 2 de l annex al Decret 375/88. Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col locació en obra ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d acceptació indicats en el segon: Càrrega de trencament (UNE /92) (EHE, art. 90.5) Allargament en trencament (UNE /92) (EHE, art. 90.5) Doblegat-desdoblegat (UNE 36068/94 i EHE, art i 31.3) (EHE, art. 90.5) Resistència a l arrencament del nus soldat (UNE 36462/80) (EHE, art. 90.5) En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d acceptació indicats en el segon: Soldatge (EHE, art. 90.4) (EHE, art. 90.5) Adherència (UNE 36740/98) (EHE, art. 31.2) ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES L acer que s utilitzarà en l execució de l obra tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d acord amb els criteris indicats a la Norma Básica de la Edificación. Estructuras de acero en edificación (NBE-EA-95). És a dir: Classe (NBE-EA-95, art ): Sèrie (NBE-EA-95, art ): Tipus i ubicació indicats als plànols. Coeficient de majoració de càrregues adoptat en el càlcul (NBE-EA-95, art 3.1.5): Criteri de divisió de lots (NBE-EA-95, art o a definir per l aparellador o arquitecte tècnic): S identificarà sempre als plànols el lot al qual pertany cada perfil utilitzat. En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l albarà. Límit elàstic (UNE, /92) (EHE, art. 90.5)

75 Es controlarà la garantia del fabricant per a cada classe d acer, segons que s indica a l article de la NBE-EA-95. Operatius: Es comprovarà l existència de la marca d identificació, segons que s indica a l article de la NBE-EA-95. Es comprovarà que els possibles defectes superficials del producte s ajusten al que s indica a l article de la NBE-EA-95. Es comprovarà que els possibles defectes dimensionals del producte s ajusten al que s indica a l article de la NBE-EA ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb les indicacions i criteris d acceptació de les normes referenciades entre parèntesi: Límit elàstic (UNE /92) (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Resistència a tracció (UNE /92) (NBE-EA- 95, art i 2.1.5) Allargament fins trencament (UNE /92) (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Doblegat sobre mandrí (UNE 7472/89) (NBE-EA- 95, art i 2.1.5) Resiliència (UNE /92) (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Estat de desoxidació (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Contingut de carboni en colada i producte (UNE 7014/50, UNE 7331/75, UNE 7349/76) (NBE-EA- 95, art i 2.1.5) Contingut de fòsfor en colada i producte (UNE 7029/51) (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Contingut de sofre en colada i producte (UNE 7019/50) (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Contingut de nitrògen en colada i producte (UNE /85) (NBE-EA-95, art i 2.1.5) Contingut de silici en colada i producte (UNE 7028/1 R75) (NBE-EA-95, art ) Contingut de manganès en colada i producte (UNE 7027/51) (NBE-EA-95, art ) Duresa Brinell (UNE 7422/85) (NBE-EA-95, art ) MAONS AMB FUNCIÓ ESTRUCTURAL Els maons s utilitzaran en l execució de l obra tindran les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d acord amb els criteris indicats a la Norma Básica de la Edificación. Muros resistentes de fábrica de ladrillo (NBE-FL-90) i en el Pliego General de Condiciones para la recepción de ladrillos cerámicos en las obras de construcción (RL-88) i que, en resum, són els següents: Classe (vist o no vist: RL-88, apt. 3): Tipus (massís, calat o foradat: RL-88, apt. 2): Dimensions (RL-88, apt. 4): Resistència a compressió (NBE-FL-90, art. 2.2 i RL-88, apt. 4.2): Geladicitat (RL-88, apt. 4.2): Distintiu de qualitat, segell INCE o equivalent (RL- 88, apt. 6.6): En el cas de que no es demani, indicació expressa en aquest sentit La definició de partida i mostra es realitzarà segons els apartats 6.1 i 6.2 de la RL-88, identificant sempre el subministrament amb el seu destí a l obra. En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà, per a cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l albarà i allò especificat en el projecte, segons les indicacions de l apartat 5.2 de la RL-88. Es sol licitarà, per a cada subministrament i tipus de maó, el document de garantia del fabricant de la resistència a compressió, segons que s indica a l apartat 4.2 de la RL-88. Si els maons no disposen de distintiu de qualitat, es comprovarà, per a cada subministrador i tipus de maó, la certificació dels assaigs realitzats en laboratori, segons l apartat 6.4 de la RL-88. Si els maons tenen segell INCE o equivalent, es comprovarà, per a cada subministrador i tipus de maó, la vigència i documentació del distintiu de qualitat. Operatius:

76 Es verificarà la correspondència entre la mostra de contrast i la partida subministrada, segons l apartat 6.4 de la RL-88. Es comprovarà la inexistència de fissures no tolerables, segons l apartat 4.3 de la RL-88. Es comprovarà la inexistència d exfoliacions, segons l apartat 4.3 de la RL-88. Es comprovarà la inexistència d escrostonats per pinyol, segons l apartat 4.3 de la RL ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d acceptació indicats en el segon: Dimensions i forma (UNE 67030/85) (RL-88, apt. 4.1) Resistència a compressió (UNE 67026/84) (RL-88, apt. 7.2) Eflorescència (UNE 67029/85) (RL-88, apt. 4.2) Succió (UNE 67031/85) (RL-88, apt. 4.2) Geladicitat (UNE 67028/84) (RL-88, apt. 4.2) Massa (RL-88, apt. 7.2) (RL-88, apt. 4.2) SISTEMES DE SOSTRES PREFABRICATS Els sistemes de sostres (biguetes i peces d entrebigat) que s utilitzaran en l execució de l obra tindran les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d acord amb els criteris indicats a la Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón armado o pretensado (EF-96) i Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). És a dir: Per les biguetes: Tipus (armada, pretesada,...): Forma (semibigueta,...): Cantell: Llum màxima: Per les peces d entrebigat: Tipus (resistent o no): Material (ceràmic, morter de ciment,...): Pel conjunt del sistema: Intereix: Distintiu de qualitat: Coeficient de majoració de càrregues emprat en el càlcul (EF-96, art. 6.1 i EHE, art. 12): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l albarà. Es comprovarà, per a cada sistema de sostre, l autorització d ús, segons s indica a l article 10.1 de l EF-96. Es sol licitarà, per a cada sistema de sostre, la justificació documental del fabricant garantitzant les característiques especificades a l autorització d ús, segons que s indica a l article 9.1 de l EF-96. Aquesta comprovació no caldrà fer-la si el sistema de sostre te un distintiu de qualitat oficialment reconegut. Operatius: Es comprovarà el gravat del codi d identificació de cada bigueta (fabricant i tipus), segons l article 9.1 de l EF-96. Es controlarà el bon estat aparent de les peces d entrebigat. Es verificaran les característiques geomètriques i d armat reflectides en l autorització d us del sistema de sostre, segons que s indica a l article 9.1 de l EF-96. Es comprovarà la compatibilitat entre biguetes i peces d entrebigat, per a la seva utilització conjunta, d acord amb l article 4.1 de l EF ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, d acord amb l article 9 de l EF-96, en laboratori homologat i amb els criteris referenciats entre parèntesi: Per les biguetes: Col locació d armadures (EF-96, art. 2 i EHE, art. 66, 67 i )

77 Armadures passives (EF-96, art. 2.1 i EHE, art. 31) Armadures actives (EF-96, art. 2.2 i EHE, art. 32) Quantia mínima (EHE, art. 42.3) Armadura transversal (EHE, art. 44) Formigó (EHE, art. 30) Destesat i fissuració (EHE, art. 49) Per les peces d entrebigat: Càrrega (EF-96, art. 3.1). Resistència al foc (UNE 23727/90) (EF-96, art. 3.1). Resistència a compressió (EF-96, art. 3.2), en el cas d entrebigats resistents MATERIALS UTILITZATS COM AÏLLAMENT TÈRMIC El material que s utilitzarà com aïllament tèrmic en l execució de l obra tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: (veure taula 2 de la NRE-AT-87 o taula 2.8 de la NBE-CT-79) Tipus de material (mantes, plafons, morter projectat,...): Classe de material (fibres minerals de vidre, llana de roca -, EPS, XPS, argila expandida, perlita, escuma de poliuretà, suro,...): Densitat aparent: Conductivitat tèrmica: Gruix: Segell o Marca de Qualitat (NBE-CT-79, annex 5.2.2): Altres característiques (NBE-CT-79, annex 5.1): Divisió en unitats d inspecció (apartat de l annex 5 de la NBE-CT-79 o a definir per l aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de l albarà. Es comprovarà que la documentació tècnica del producte especifica les seves dimensions i toleràncies, segons que s indica en l apartat de l annex 5 de la NBE-CT-79. Es verificarà que el fabricant garantitza les característiques requerides en la comanda mitjançant la comprovació de l etiquetat, segons que s indica en l apartat de l annex 5 de la NBE-CT-79. Es comprovarà l existència del Segell o Marca de Qualitat demanat, el que juntament amb la garantia del fabricant del compliment de les característiques requerides, permetrà realitzar la recepció del material sense necessitat de fer comprovacions o assaigs, segons que s indica a l apartat de l annex 5 de la NBE-CT-79. Operatius: Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi: Conductivitat tèrmica (UNE 53037/76) Densitat aparent (UNE 53144/69; 53215/71; 56906/74) Permeabilitat al vapor d aigua (UNE 53312/76) Permeabilitat a l aire en finestres (UNE 7405/76; 82205/78) Absorció d aigua per volum (UNE 53028/55) MATERIALS UTILITZATS COM AÏLLAMENT ACÚSTIC El material que s utilitzarà com aïllament acústic en l execució de l obra tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d acord amb els criteris indicats a la Norma Básica de la Edificación. Condiciones acústicas en los edificios (NBE-CA-88). És a dir: (veure annex 4 de la NBE- CA-88) Tipus de material (mantes, plafons,...): Classe de material (fibres minerals de vidre, llana de roca -, suro,...): Densitat aparent: Gruix: Segell o Marca de Qualitat (NBE-CA-88, annex 4.6.2): Altres característiques (NBE-CA-88, annex 4.2.2):

78 Divisió en unitats d inspecció (apartat de l annex 4 de la NBE-CA-88 o a definir per l aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de l albarà. Es comprovarà que la documentació tècnica del producte especifica les seves dimensions i toleràncies, segons que s indica en l apartat 4.4 de l annex 4 de la NBE-CA-88. Es verificarà que el fabricant garantitza les característiques requerides en la comanda mitjançant la comprovació de l etiquetat, segons que s indica en l apartat 4.5 de l annex 4 de la NBE-CA-88. Es comprovarà l existència del Segell o Marca de Qualitat demanat, el que juntament amb la garantia del fabricant del compliment de les característiques requerides, permetrà realitzar la recepció del material sense necessitat de fer comprovacions o assaigs, segons que s indica en l apartat de l annex 4 de la CA-88. Es comprovarà que la documentació tècnica del producte especifica els resultats dels assaigs d aïllament acústic de la solució constructiva, per tal de justificar la fitxa de compliment de la NBE- CA-88 sense necessitat de fer assaigs a l obra. Es comprovarà que el material rebut a l obra coincideix amb el producte del qual s han fet tots els assaigs. Operatius: Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi: Aïllament a soroll aeri (UNE 74040/84) Aïllament a soroll d impacte (UNE 74040/84) Materials absorbents acústics (UNE 74041/80) Permeabilitat a l aire en finestres (UNE 85208/81) MATERIALS UTILITZATS COM AÏLLAMENT CONTRA EL FOC El material que s utilitzarà com aïllament contra el foc en l execució de l obra tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d acord amb els criteris indicats a la Norma Básica de la Edificación. Condiciones de protección contra incendios en los edificios (NBE-CPI-96). És a dir: (veure art. 13 de la NBE-CPI-96) Tipus de material (plaques, morters, pintures intumescents, pintures o vernissos ignífugs,...): Gruix: Classe de reacció al foc exigida: Toxicitat: Segell o Marca de Qualitat: Altres característiques: En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda, el subministrament i allò especificat en el projecte mitjançant la comprovació de l albarà. Es controlarà que el fabricant o importador garantitza les característiques requerides per el compliment de la NBE-CPI-96, mitjançant documents que recullin els resultats dels assaigs necessaris (NBE-CPI-96, art i 17.3). Aquesta documentació haurà de tenir una antiguitat inferior a 5 anys (NBE-CPI-96, art ). Quan un material hagi estat objecte de tractament d ignifugació amb posterioritat a la seva fabricació, es comprovarà que els documents que recullin els resultats dels assaigs realitzats en el laboratori mencionin explícitament que el material ha estat sotmès a un envelliment previ coherent amb el seu ús, abans d obtenir la seva classe de reacció al foc, M, segons que s indica a l article de la NBE-CPI-96.

79 Es comprovarà que el material rebut a l obra coincideix amb el producte del qual s han fet els assaigs. Operatius: Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi: Classe de reacció al foc dels materials de construcció (UNE 23727/90 1R) Resistència al foc de les estructures i elements de la construcció (UNE 23093/81 1R) Resistència al foc d elements de construcció vidriats (UNE 23801/79) Resistència al foc de portes i altres elements de tancament de forats (UNE 23802/79) Estabilitat al foc de les estructures d acer protegides (UNE 23820/93 EXP) POLIURETANS PRODUÏTS IN SITU El poliuretà produït in situ que s utilitzarà com aïllament tèrmic en l execució de l obra tindrà les característiques que s especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d acord amb els criteris indicats a la Norma Reglamentaria d Edificació sobre aïllament tèrmic (NRE-AT-87) i a la Norma Básica de la Edificación. Condiciones térmicas en los edificios (NBE-CT-79). És a dir: Tipus (veure taula 2 de la NRE-AT-87 o taula 2.8 de la NBE-CT-79): Densitat aparent: Conductivitat tèrmica: Gruix: Situació segons Ordre de 29/7/94 (Veure controls de la recepció): Altres característiques (NBE-CT-79, annex 5.1): Divisió en unitats d inspecció (veure O. de 29/07/94 o a definir per l aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l aparellador o arquitecte tècnic responsable de l obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Tipus i classe de material (manta, plafó,...; fibra de vidre, llana de roca,...): Documentals: Es controlarà la correspondència entre la comanda, el producte acabat i allò especificat en el projecte, mitjançant la comprovació de la documentació lliurada pels productors de poliuretans in situ (aplicadors) i que serà la següent: Per a situació A (Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat): Certificat de llistat d informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat del control de recepció dels components, amb registre de resultats dels controls (assaigs efectuats), lliurat per l aplicador. Certificat conforme s han complert els controls de relació de mescla, així com que s han complert les condicions d aplicació indicades pel fabricant, lliurat per l aplicador. Per a situació B (Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador sense Segell de Qualitat): Certificat de llistat d informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat que el sistema està en possessió d un segell o marca de qualitat reconeguts, lliurat pel fabricant. Certificat de control de recepció dels components (eximit d assaigs), lliurat per l aplicador. Certificat conforme s han complert els controls de relació de mescla, així com que s han complert les condicions d aplicació indicades pel fabricant, lliurat per l aplicador. Per a situació C (Fabricant sense Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat) Certificat de llistat d informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat del control de recepció dels components, amb registre de resultats dels controls (assaigs efectuats), lliurat per l aplicador. Certificat on constarà que està en possessió d un segell o marca de qualitat reconeguts i on també es farà constar el número de codi, el nombre de fulls i el resum de resultats que consten

80 enregistrats al llibre d autocontrol que s ha fet servir durant la realització de l obra, lliurat per l aplicador. Per a situació D (Fabricant amb Segell de Qualitat / Aplicador amb Segell de Qualitat) Certificat de llistat d informació tècnica del sistema, lliurat pel fabricant. Certificat de les condicions d aplicació del producte per garantir el producte final, lliurat pel fabricant. Certificat que el sistema està en possessió d un segell o marca de qualitat reconeguts, lliurat pel fabricant. Certificat del control de recepció dels components (eximit d assaigs), lliurat per l aplicador. Certificat on constarà que està en possessió d un segell o marca de qualitat reconeguts i on també es farà constar el número de codi, el nombre de fulls i el resum de resultats que consten enregistrats al llibre d autocontrol que s ha fet servir durant la realització de l obra, lliurat per l aplicador. Operatius: En les situacions A i B es realitzarà prescriptivament el control de producte acabat següent: Es farà la presa de mostres i contramostres necessàries per a la realització dels assaigs de compliment obligat, en laboratori homologat, segons s indica als articles 1.5 i 2.5 de l O. de 29/7/94. Es comprovarà l aparença externa i el gruix segons les especificacions establertes als articles 1.5 i 2.5 de l O. de 29/07/94. Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col locació en obra ASSAIG DE LABORATORI En les situacions A i B es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i segons les indicacions dels articles 1.5 i 2.5 de l O. de 29/07/94: Densitat (UNE 53215/91) Conductivitat tèrmica (UNE 92201/89 i 92202/89) En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi: Resistència a compressió (UNE 53182/70) Classificació del comportament de reacció davant el foc (UNE 23727/81) CAPÍTOL 4.- NORMATIVA TÈCNICA GENERAL APLICABLE ALS PROJECTES D'EDIFICACIÓ GENERALS Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación D 462/71 MV / BOE i m. Pliego general de condiciones técnicas de la Dirección General de Arquitectura O MV / BOE 13 a Regulació dels enderrocs i altres residus de la construcció D 201/94 PGG / DOGC CONTROL DE QUALITAT Control de qualitat a l'edificació D 375/88 DPTOP / DOGC , c. i , i d., Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubierta RD 1630/80/ BOE Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados RD , BOE Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d elements resistents components de sistemes D 71/95 DOGC DO DOGC d Obligatorietat de fer constar en el programa de Control de Qualitat les dades referents a l autorització administrativa relativa a sostres i elements resistents O DOGC

81 HABITATGES Llei de l habitatge Llei 24/91 PGC / DOGC Llibre de l edifici D 206/92 DPTOP / DOGC D 158/97 DOGC , d Nivell d'habitabilitat objectiva exigit als habitatges D 28/1999, DPTOP, DOGC 2828, BARRERES ARQUITECTÒNIQUES Ley de integración social de los minusvalidos Ley 13/82 PGE / BOE Supressió de Barreres arquitectòniques D 100/84 DSSS / DOGC i c. Itinerari practicable en edifici d'habitatges O DPTOP / DOGC i m. Dimensiones mínimas de accesibilidad a los edificios RD 556/89 MOPU / BOE Llei de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques Llei 20/91 PGC / DOGC i c. Desplegament de la Llei 20/91 de promoció de l accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d aprovació del Codi d accessibilitat D 135/95 DBSGC /DOGC i c. ACCIONS A L'EDIFICACIÓ NBE-AE-88 Acciones en la edificación RD 1370/88 MOPU / BOE NCSE-94 Norma de construcción sismoresistente: parte general y edificación RD 2543/94 MOPTMA / BOE NRE-AEOR-93 Accions a l edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d edificis d habitatges D 314/93 DPTOP / DOGC O DPTOP / DOCG ESTRUCTURES DE FÀBRICA NBE-FL-90 Muros resistentes de fábrica de ladrillo RD 1723/90 MOPU / BOE RL-88 Pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción O MRCSG / BOE i c. NBE-RB-90 Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en la obras de construcción O / BOE ESTRUCTURES D'ACER NBE-EA-95 Estructuras de acero en edificación RD 1829/95 MOPU / BOE Recubrimientos galvanizados en caliente sobre productos, piezas y artículos diversos, construidos o fabricados con acero u otros materiales ferrosos RD 2552/85 MINER / BOE ESTRUCTURES I SOSTRES DE FORMIGÓ EHE-98 Instrucción de Hormigón Estructural RD 2661/98 MF/ BOE RD 996/1999 MF BOE c. EF-96 Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón armado o pretensado RD2608/96 MF/BOE i c. Fabricación y utilización de elementos resistentes para pisos y cubiertas UC-85 Recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó O DPTOP / DOGC Homologación del sello de calidad CIETSID para barras corrugadas de acero utilizadas en construcción O MOPU / BOE

82 Armaduras activas de acero para el hormigón pretensado RD 2365/85 MINER / BOE CIMENTS RC-97 Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepción de cementos RD 776/97 MFeINER / BOE i c. COBERTES NBE-QB-90 Cubiertas con materiales bituminosos RD 1572/90 MOPU / BOE Productos bituminosos para impermeabilización de cubiertas de edificación O MINER / BOE AÏLLAMENT ACÚSTIC NBE-CA-88 Condiciones acústicas en los edificios O MOPU / BOE AÏLLAMENT TÈRMIC Aïllament tèrmic en els edificis de nova construcció D 124/87 DPTOP / DOGC NRE-AT-87 Norma reglamentària d'edificació sobre aïllament tèrmic O DPTOP / DOGC i m NBE-CT-79 Condiciones térmicas en los edifificios RD 2429/79 PGE / BOE GUIXOS I ESCAIOLES RY-85 Pliego General de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción O PGE / BOE INSTAL LACIONS DE LAMPISTERIA Normas básicas para las instalaciones interiores de suministro de agua O MIN / BOE i c. Complemento del apartado 1.5, del título 2 de las Normas básicas para las instalaciones interiores de suministro de agua R MINER / BOE Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberias de abastecimiento de aguas O MOPU / BOE 2 i i c. Diámetros y espesores mínimos de tubos de cobre para instalaciones interiores de suministro de agua R MINER / BOE Instruccions que han de complir els tubs de material plàstic per al seu ús en sistemes de distribució d'aigua R DIE / DOGC Regulación de los contadores de agua fría O / BOE NTE-IFF Las instalaciones de fontanería: agua fría O MV NTE-IFA Instalaciones de fontanería: abastecimiento O MV NTE-IFC Instalaciones de fontanería: agua caliente O MV INSTAL LACIONS D'ELECTRICITAT Reglamento electrotécnico de baja tensión D 2413/73 MIN / BOE i m. Aplicació del Reglamento electrotécnico de baja tensión O DIE / DOGC i m. Reglamento electrotécnico de baja tensión en relación a la medida de aislamiento de las instalaciones eléctricas y verificación de estas con anterioridad a su puesta en servicio R MIN / BOE

83 ITC-MI-BT Instrucciones técnicas complementarias del Reglamento electrotécnico de baja tensión O MIN / BOE 27 a Diferents modificacions Normas sobre conexiones de servicios eléctricos y su reglamento RD 2949/82 MIE / BOE i , i c. Reglamento de contadores de uso corriente, clase 2 RD 875/84 / BOE i c. Reglamento de linea aéreas de alta tensión D 3151/68 / BOE i c. NTE-IEB Instalaciones de electricidad: baja tensión O MOPU NTE-IEI Instalaciones de electricidad: alumbrado interior O MOPU NTE-IEP Instalaciones de electricidad: puesta a tierra O MOPU CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios (RITE) y sus Instrucciones técnicas complementarias (ITE). RD 1751/1998 BOE i c INSTAL LACIONS DE GAS Normas básicas para instalaciones de suminstro de gas en edificios habitados O PGE / BOE i 11 i c. Reglamento de aparatos que utilizan el gas como combustible RD 494/88 MINER / BOE i c. ITC-MIE-AG Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento de aparatos que utilizan el gas como combustible O vàries MINER / BOE 20.6 i i PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS NBE-CPI-96 Condiciones de protección contra incendios en los edificios RD 2177/96 MOPU / BOE Reglamento de instalaciones de protección contra incendios RD 1942/93 / BOE Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis als edificis. D 241/94 PGC / DOGC INSTAL LACIONS DE TELECOMUNICACIONS Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación Real decreto-ley 1/1998 BOE Reglamento regulador de las infraestructuras comunes en los edificios. Real decreto 279/1999 BOE Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable en els edificis. D 172/99 /DOGC Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d emissions terrestres i de satel.lit D 117/2000, DOGC Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l accés al servei de telecomunicacions per cable. D 116/2000, DOGC PARALLAMPS Prohibición de instalación de pararrayos radiactivos y legalización o retirada de los ya instalados RD 1428/86 MINER / BOE i m. Parallamps radioactius D 172/88 PGC / DOGC

84 APARELLS ELEVADORS Reglamento de aparatos elevadores O MIN / BOE , c. i , , , , i m. Aclariments de diferents articles del Reglamento de aparatos elevadores O DIE / DOGC Disposicions de aplicació de la Directiva del Parlament Europeu 95/16/CE, sobre ascensors. RD 1314/1997, BOE 30/09/97 BOE 28/07/98c. Reglamento de aparatos de elevación y su manutención. Derogat pel R.D. 1314/1997. Excepte els articles 10,11,12,13,14,15,19,i 23. RD 2291/85 MINER / BOE ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria del Reglamento de aparatos de elevación y su mantenimiento referido a ascensores electromecánicos. Derogada pel R.D.1314/1997 Llevat dels articles que remeten als articles vigents del Reglament anteriorment esmenats. O MINER / BOE , c., i m. i c. Prescripciones técnicas no previstas a la ITC-MIE- AEM-1 i aprovación descripciones técnicas Derogada pel R.D.1314/1997 Llevat dels articles que remeten als articles vigents del Reglament anteriorment esmenats. R MICT / BOE Condiciones técnicas mínimas exigibles para los ascensores y normas para realizar las revisiones periódicas O MINER / BOE Aplicació de les condicions tècniques de seguretat als ascensors O DPTOP / DOGC i i ampliació de terminis. Aplicació per entitats d'inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica R DIE / DOGC Reglamento de aparatos de elevación para obras O MINER / BOE , c. i m. ITC-MIE-AEM-2 Instrucción Técnica Complementaria del Reglamento de aparatos de elevación y su mantenimiento referido a gruastorre desmontables para obra O MINER / BOE , c. i m. Normes d'aplicació a Catalunya del Reglamento de aparatos de elevación y su manutención i de les ITC que el despleguen O DIE / DOGC , m., a. i m. Aparatos elevadores hidráulicos O / BOE Disposiciones de aplicación de la directiva del Consejo de las Comunidades Europeas 84/528/CEE sobre aparatos de elevación y de funcionamiento mecánico RD 474/88 MINER / BOE Autorització d instal.lació d ascensors sense sala de maquinària Res.3/04/97 BOE , c. Autorització d instal.lació d ascensors amb la maquinària al foso MINER Res.10/09/98, BOE 25/09/98 PLEC DE CONDICIONS FACULTATIVES I ECONÒMIQUES CAPÍTOL PRELIMINAR: DISPOSICIONS GENERALS Naturalesa i objecte del Plec General Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte.

85 Ambdós, com a part del projecte arquitectònic tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixantne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, a l'arquitecte i a l'aparellador o Arquitecte Tècnic, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra. Documentació del Contracte d'obra Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent: 1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix. 2. El Plec de Condicions particulars. 3. El present Plec General de Condicions. 4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, amidaments i pressupost). Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala. CAPÍTOL I: CONDICIONS FACULTATIVES Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques L'Arquitecte Director Article 3.- Correspon a l'arquitecte Director: a) Comprovar l'adequació de la fonamentació projectada a les característiques reals del sòl. b) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin. c) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució arquitectònica correcta. d) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat. e) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció. f) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure juntament amb l'aparellador o Arquitecte Tècnic, el certificat de final d'obra. L'Aparellador o Arquitecte Tècnic Article 4.- Correspon a l'aparellador o Arquitecte Tècnic: a) Redactar el document d'estudi i anàlisi del Projecte d'acord amb el previst a l'article 1.4. de les Tarifes d'honoraris aprovades per R.D. 314/1979, de 19 de gener. b) Planificar, a la vista del projecte arquitectònic, del contracte i de la normativa tècnica d'aplicació, el control de qualitat i econòmic de les obres. c) Efectuar el replanteig de l'obra i preparar l'acta corresponent subscrivint-la juntament amb l'arquitecte i amb el Constructor. d) Comprovar les instal lacions provisionals, mitjans auxiliars i sistemes de seguretat i salut en el treball, controlant-ne la seva correcta execució. e) Ordenar i dirigir l'execució material d'acord amb el projecte, amb les normes tècniques i amb les regles de bona construcció. f) Elaborar un programa de control de qualitat i fer o disposar les proves i assaigs de materials, instal lacions i altres unitats d'obra segons les freqüències de mostreig programades en el pla de control, així com efectuar les altres comprovacions que resultin necessàries per assegurar la qualitat constructiva d' acord amb el projecte i la normativa tècnica aplicable. Dels resultats n'informarà puntualment al Constructor, donant-li, en tot cas, les ordres oportunes; si la contingència no es resolgués s'adoptaran les mesures que calguin donant-ne compte a l'arquitecte. g) Fer els amidaments d'obra executada i donar conformitat, segons les relacions establertes, a les certificacions valorades i a la liquidació final de l'obra. h) Subscriure, juntament amb l'arquitecte, el certificat final d'obra. El Constructor Article 5.- Correspon al Constructor:

86 a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra. b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra.. c) Subscriure amb l'arquitecte i l'aparellador o Arquitecte Tècnic, l'acte de replanteig de l'obra. d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes. e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció de l'aparellador o Arquitecte Tècnic, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d'aplicació. f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin. g) Facilitar a l'aparellador o Arquitecte Tècnic, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa. h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final. i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva. j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra. Epígraf 2: Obligacions i drets generals del Constructor o Contractista Verificació dels documents del projecte Article 6.- Abans de començar les obres, el Constructor consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol licitarà els aclariments pertinents. Pla de Seguretat i Salut Article 7.- El Constructor, a la vista del Projecte d'execució que contingui l'estudi de Seguretat i Salut o bé l'estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador. Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. Els contractistes i subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mides preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mides previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals. Oficina a l'obra Article 8.- El Constructor habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi puguin estendre i consultar els plànols. En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa: - El projecte d'execució complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti l'arquitecte. - La Llicència d'obres. - El Llibre d'ordres i Assistències. - El Pla de Seguretat i Salut. - La documentació de les assegurances esmentades en l'article 5.j) Disposarà a més el Constructor una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada. El Llibre d'incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa. Representació del Contractista Article 9.- El Constructor està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta. Les seves funcions seran les del Constructor segons s'especifica a l'article 5.

87 Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos. El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Constructor s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa. L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà l'arquitecte per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència. Presència del Constructor en l'obra Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà l'arquitecte o l'aparellador o Arquitecte Tècnic en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de amidaments i liquidacions. Treballs no estipulats expressament Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi l'arquitecte dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució. En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Constructor que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de l'aparellador o Arquitecte Tècnic com de l'arquitecte. Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Constructor, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Constructor el corresponent rebut si així ho sol licités. Article 13.- El Constructor podrà requerir de l'arquitecte o de l'aparellador o Arquitecte Tècnic, segons les seves respectives comeses, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions demanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de l'arquitecte, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de l'arquitecte o de l'aparellador o Arquitecte Tècnic, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida a l'arquitecte, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions. Recusació pel Contractista del personal nomenat per l'arquitecte Article 15.- El Constructor no podrà recusar als Arquitectes, Aparelladors, o personal encarregat per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i amidaments. Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs. Faltes del personal Article 16.- L'Arquitecte, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació. Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra. Epígraf 3: Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars

88 Camins i accessos Article 18.- El Constructor disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la senyalització i el seu tancament o tanques. L'Aparellador o Arquitecte Tècnic podrà exigir la seva modificació o millora. Replanteig Article 19.- El Constructor iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta. El Constructor sotmetrà el replanteig a l'aprovació de l'aparellador o Arquitecte Tècnic i una vegada aquest últim hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat per l'arquitecte, i serà responsabilitat del Constructor l'omissió d'aquest tràmit. Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs Article 20.- El Constructor començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte. Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a l'arquitecte i a l'aparellador o Arquitecte Tècnic del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació. Ordre dels treballs Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar. Facilitat per a altres Contractistes Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomanats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes. En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per l'arquitecte en tant es formula o tramita el Projecte Reformat. El Constructor està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli. Pròrroga per causa de força major Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Constructor, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable de l'arquitecte. Per això, el Constructor exposarà, en un escrit dirigit a l'arquitecte la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol licita. Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol licitat per escrit no se li hagués proporcionat. Condicions generals d'execució dels treballs Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, lliurin l'arquitecte o l'aparellador o Arquitecte Tècnic al Constructor, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11. Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Obres ocultes

89 Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s'estendran per triplicat i se'n lliuraran: un a l'arquitecte; l'altre a l'aparellador; i el tercer, al Contractista. Aquests documents aniran firmats per tots tres. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar els amidaments. Treballs defectuosos Article 28.- El Constructor haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document. Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competència de l'aparellador o Arquitecte Tècnic, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran lliurades i abonades a bon compte. Com a conseqüència de l'expressat anteriorment, quan l'aparellador o Arquitecte Tècnic detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdes d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta. Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant l'arquitecte de l'obra, que ho resoldrà. Vicis ocults Article 29.- Si l'aparellador o Arquitecte Tècnic tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos, donant compte de la circumstància a l'arquitecte. Les despeses que ocasionin seran a compte del Constructor, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat. Dels materials i dels aparells. La seva procedència Article 30.- El Constructor té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada. Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Constructor haurà de presentar a l'aparellador o Arquitecte Tècnic una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun. Presentació de mostres Article 31.- A petició de l'arquitecte, el Constructor li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'obra. Materials no utilitzables Article 32.- El Constructor, a càrrec seu, transportarà i col locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra. Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra. Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni l'aparellador o Arquitecte Tècnic, però acordant prèviament amb el Constructor la seva justa taxació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport. Materials i aparells defectuosos Article 33.- Quan els materials, elements d'instal lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, l'arquitecte, a instàncies de l'aparellador o Arquitecte Tècnic, donarà ordre al Constructor de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen. Si el Constructor al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta. Si els materials, elements d'instal lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de l'arquitecte, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Constructor prefereixi substituir-los per altres en condicions. Despeses ocasionades per proves i assaigs

90 Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari o del promotor (art del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya) Neteja de les obres Article 35.- Es obligació del Constructor mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte. Obres sense prescripcions Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i pels quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Constructor s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció. Epígraf 4: Recepcions d'edificis i obres annexes De les recepcions provisionals Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, l'arquitecte comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional. Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor, de l'arquitecte i de l'aparellador o Arquitecte Tècnic. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades. Practicat un detingut reconeixement de les obres, es lliurarà un acta amb tants exemplars com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses. Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa lliuraran el Certificat corresponent de final d'obra. Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Constructor les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra. Si el Constructor no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança. Documentació final d'obra Article 38.- L'Arquitecte Director facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril. Amidament definitiu dels treballs i liquidació provisional de l'obra Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament per l'aparellador o Arquitecte Tècnic al seu amidament definitiu, amb la assistència precisa del Constructor o del seu representant. Es lliurarà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per l'arquitecte amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança. Termini de garantia Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipularse en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos. Conservació de les obres rebudes provisionalment Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista. Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal lacions, seran a càrrec de la Contracta. De la recepció definitiva Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Constructor de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció. Pròrroga del termini de garantia Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i l'arquitecte - Director marcarà al Constructor els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança.

91 De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa. Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35. Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de l'arquitecte Director, s'efectuarà una sola i definitiva recepció. CAPÍTOL II: CONDICIONS ECONÒMIQUES Epígraf 1: Principi general Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes. Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament. Epígraf 2: Fiances Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli: a) Dipòsit previ, en metàl lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53). b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció. Fiança provisional Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta. El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior. El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf. L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta. Execució de treballs amb càrrec a la fiança Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, l'arquitecte - Director, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció. De la seva devolució en general Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tal com salaris, subministraments, subcontractes... Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de l'arquitecte Director, accedís a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança. Epígraf 3: Preus

92 Composició dels preus unitaris. Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial. Es consideren costos directes: a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra. b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució. c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i malalties professionals. d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra. e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal lacions, sistemes i equips anteriorment citats. Es consideraran costos indirectes: Les despeses d'instal lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes. Es consideraran despeses generals: Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.) Benefici industrial: El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors. Preu d'execució material: S'anomenarà Preu d'execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial. Preu de Contracta: El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu. Preus de contracta. Import de contracta Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent. Preus contradictoris Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista. El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis. Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre l'arquitecte i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat. Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte. Reclamacions d'augment de preus per causes diverses Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives). Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus Article 56.- En cap cas podrà al legar el Contractista els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de mesurar les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars. De la revisió dels preus contractats Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que

93 falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte. En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, percebent el Contractista la diferència en més que resulti per la variació del' IPC superior al 3 per 100. No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta. Emmagatzematge de materials Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagatzematge de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit. Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista. Epígraf 4: Obres per administració Administració Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor. Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents: a) Obres per administració directa. b) Obres per administració delegada o indirecta. a) Obres per administració directa Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser el mateix Arquitecte - Director, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista. b) Obres per administració delegada o indirecta Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin. Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents: a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant l'arquitecte Director en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprarse i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts. b) Per part del Constructor, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, percebent per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Constructor. Liquidació d'obres per administració Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Constructor al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per l'aparellador o Arquitecte Tècnic: a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra. b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capatassos, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin. c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs. d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja

94 que el seu abonament és sempre a compte del Propietari. A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix. Abonament als constructors dels comptes d'administració delegada Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant. Independentment, l'aparellador o l'arquitecte Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, l'amidament de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Constructor sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment. Normes per a l'adquisició dels materials i aparells Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Constructor se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a l'arquitecte - Director, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los. Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers Article 65.- Si l'arquitecte - Director advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Constructor, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Constructor, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per l'arquitecte - Director. Si un cop feta aquesta notificació al Constructor, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per rescabalar-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Constructor en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge. Responsabilitats del constructor Article 66.- En els treballs d'obres per Administració delegada" el Constructor només serà responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article. En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Constructor està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior. Epígraf 5: Valoració i abonament dels treballs Formes diferents d'abonament de les obres Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així: 1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari. 2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podentne variar solament el nombre d'unitats executades. Prèvia mediació i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la mediació i valoració de les diverses unitats. 3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de l'arquitecte Director. S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior. 4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina.

95 5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte. Relacions valorades i certificacions Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la amidament que haurà practicat l'aparellador. El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la amidament general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc. Al Contractista, que podrà presenciar els amidaments necessàries per lliurar aquesta relació, l'aparellador li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornarles firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, l'arquitecte - Director acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de l'arquitecte - Director en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals". Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, l'arquitecte - Director expedirà la certificació de les obres executades. De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert. El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta. Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i lliuraments a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que l'arquitecte Director ho exigís, les certificacions es lliuraran a l'origen. Millores d'obres lliurament executades Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de l'arquitecte - Director, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri de l'arquitecte - Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada. Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen: a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran previ amidament i aplicació del preu establert. b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats. c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, l'arquitecte Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista. Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole

96 especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta. A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars. Pagaments Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts. L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades per l'arquitecte - Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments. Abonament de treballs executats durant el termini de garantia Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així: 1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i l'arquitecte - Director exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims. 2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats. 3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista. Epígraf 6: Indemnitzacions mútues Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra. Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança. Demora dels pagaments Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació. Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedintse a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a l'acabament de l'obra contractada o adjudicada. Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte. Epígraf 7: Varis Millores i augments d'obra. Casos contraris Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que l'arquitecte - Director hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte. Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en els amidaments del Projecte, a no ser que l'arquitecte - Director ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades. En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants a utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades. Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan l'arquitecte - Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades. Unitats d'obra defectuoses però acceptables

97 Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons l'arquitecte - Director de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini. Assegurança de les obres Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat per l'arquitecte - Director. En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra. Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions. Conservació de l'obra Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, l'arquitecte Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta. En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que l'arquitecte Director fixi. Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar. En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques". Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne el lliurament a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat. En el cas que en acabar el contracte i fer lliurament del material, propietats o edificacions, no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança. PLEC CONDICIONS LEGALS Contractació. Després d un concurs privat, el Promotor i el Contractista per ell escollit, formalitzaran un contracte en el que es detallarà el resultat de

98 l oferta econòmica més convenient que hi hagi en el concurs, el termini d execució i altres possibles extrems no previstos en el Plec de Condicions. El Promotor es reserva el dret de contractar directament qualsevol dels rams industrials que intervenen en l obra, comunicant tal decisió al Contractista abans de formalitzar el contracte i corrent a càrrec d aquest les ajudes necessàries i el control d entrada en obra de cadascun d aquells rams, d acord amb el pla de treball prèviament estudiat. Així el Promotor podrà subministrar directament a través de l Industrial Instal lador els materials, elements o aparells necessaris i convenients, en les mateixes condicions exposades en el paràgraf anterior. o altres fenòmens atmosfèrics quan impedeixin totalment el treball; les festes no previstes en el calendari oficial, els dies festius sempre que siguin ordenats per les autoritats competents. Per què es tingui en compte en la liquidació de les obres els dies perduts per aquestes causes, el Contractista haurà de formular escrits diaris, exposant les causes que concorren i que s entregarà al Promotor o a la persona que aquest designi. Penalitat per retard. Per cada dia de retard en l acabament de les obres s imposarà al Contractista una pena, la quantitat de la qual s estipularà en el corresponent contracte d obra. Arbitratge obligat. Ambdues parts s obliguen a sotmetre les diferències que sorgissin, igual que en la interpretació i en el compliment de la present Contracta o Plec de Condicions, a l arbitratge d equitat previst per la Llei del 22 de desembre de 1.953, realitzant per la seva part, tot el necessari per designar els àrbits i la determinació del que és matèria d arbitratge, subscrivint a l efecte el corresponent contracte de compromís. Resolució contracte. El Promotor podrà sol licitar la rescissió del contracte en cas de no complir-se per part del Contractista en el pacte i en el que està estipulat en el Plec de Condicions i restants documents annexes, podent reclamar al propi temps, les indemnitzacions que correspongui pels danys i molèsties causats, sotmetent la qüestió a l arbitratge d equitat previst en el punt anterior. En cas de rescissió de contracte, la Direcció Facultativa de l obra procedirà a la liquidació de les obres efectuades i del material aplegat. El Contractista haurà de retirar tot el personal i eines de treball, dins el termini màxim dels 10 dies hàbils següents a la resolució del contracte i deixar l obra en condicions per què el Promotor pugui remprendre els treballs amb un altre Contractista. Justificació de retards. S admetran com causa de força major als efectes de responsabilitat del Contractista per retard en el termini d execució estipulat, els dies de pluja, gelades intenses

99 El present plec de Condicions, que consta de 101 pàgines numerades, és signat en prova de conformitat per la Propietat i el Contractista en quadruplicat exemplar, un per cada una de les parts, el tercer per l Arquitecte-Director i el quart per l expedient del Projecte dipositat en el Col legi d Arquitectes, el qual, si convé, farà fe del seu contingut en cas de dubtes o discrepàncies. Vic, Febrer del 2009 Arnau Blancafort Font Arquitecte tècnic

100 H.- ESTAT D AMIDAMENTS I PRESSUPOST

101 Amidaments i Pressupost

102 PRESSUPOST I AMIDAMENTS CODI RESUM UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT CAPITOL 01 ENDERROC m2 EXTRACCIO PAVIMENT MOSAIC/COM. D'extracció de paviments d'enrajolats, mosaics o aplacats, amb compressor.inclou neteja i retirada de runes. Planta baixa 1 7,70 8,50 65, m2 ENDERROC CELRAS PLACA-GUIX/A MA D'enderroc de cel rasos de plaques de guix, a mà. Local Sostre planta baixa 1 7,70 8,50 65, m2 EXTRACCIO APLACAT DE RAJOLA/A MA D'extracció d'aplacats de rajola, a mà sobre soport de ciment cola o morter.inclou neteja i retirada de runes. Pica aigua 1 2,00 1,00 2, ml EXTRACCIO MARBRE BARRA /A MA D'extracció de marbres o granits de cuina collocats sobre moble, a mà, de 50 o 60 cm d'amplada, amb destí l'abocador.inclosa la neteja i retiradade runes. barra 1 6,00 6, ut EXTRACCIO AIGÜERA /A MA D'extracció de safareigs, lavabos, bidets i aigüeres, a mà, amb destí a l'abocador.inclosa la neteja i retirada de runes. Aigüera 1 1, ml EXTRACCIÓ DE FUSTERIES D'extracció de, fusteries exteriors, a mà. Inclou neteja i retirada de runes. finestres 5 5,00 porta ext 1 1,00 porta int 1 1,00 65,45 11,14 729,11 65,45 5,69 372,41 2,00 11,77 23,54 6,00 15,70 94,20 1,00 9,81 9,81 7,00 78,48 549,36 TOTAL CAPITOL 01 ENDERROC ,43 8 de març de 2009 Pàgina 1

103 PRESSUPOST I AMIDAMENTS CODI RESUM UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT CAPITOL 02 PAVIMENTS m2 ESTESA DE 3cm DE SORRA DE BASE Estesa de 3cm de gruix de sorra tipus garbellada normal com a base de paviments. Pressuposts anteriors 65, ml SÒCOL GRES PORCEL.PREU ALT C.COLA Sòcol de gres porcelànic premsat per interiors, de 9cm d'alçària, de preu alt, collocat amb ciment cola o pasta adhesiva. S'inclou reajuntat amb beurada de ciment de color. Pressuposts anteriors 32, m2 CAPA MORTER AUTONIVELLANT DE 5 CM Capa de base autonivellant de 5 cm de gruix, per posterior col.locació de parquet, amb morter fluïd de sulfat de calci, buidat amb bomba, amb acabat polit manualment per retirar la capa superficial de morter mort. Pressuposts anteriors 65, m2 PAV.GRES PORC.F.PETIT, PREU MIG, EST. Paviment de gres porcelànic premsat per interiors, amb peces de formats petits (15x15cm, 20x20cm i 30x30cm), de preu baix, collocades a l'estesa sobre base de 3cm de gruix de morter mixte de calç grassa i ciment portlant 1:2:10 (M-2,5b), amb espolsejat de ciment portlant. S'inclou reajuntat amb beurada de ciment de color. Es classificaran els paviments en funció de la seva relliscositat, valor de resistència al lliscament que es determinarà mitjançant l'assaig del pèndul de la norma UNE-ENV 12633:2003, i que caldrà que compleixi l'exigència de classe segons la seva localització a l'obra i característiques del sòl. Pressuposts anteriors 65,45 65,45 4,86 318,09 32,40 19,45 630,18 65,45 12,88 843,00 65,45 53, ,77 TOTAL CAPITOL 02 PAVIMENTS ,04 8 de març de 2009 Pàgina 2

104 PRESSUPOST I AMIDAMENTS CODI RESUM UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT CAPITOL 03 RAM DE PALETA m2 ARREBOSSAT VERT.REG.REM.INT 1:6 D'arrebossat de parets, a 3 m d'alçària com a màxim, amb morter de ciment portlant tipus 1:6 (M-5a) reglejat amb acabat remolinat per interiors. S'inclou la part proporcional de repicat i sanejat de la zona afectada. Sala poliv alent Façana interior nord 1 10,00 1,00 10,00 Façana interior sud 1 10,00 1,00 10,00 Façana interior Oest 1 12,00 1,00 12,00 Repicat aplacat barra 1 2,00 1,00 2,00 finestres 4 1,20 0,35 1,68 4 1,20 0,35 1,68 finestra 1 1,80 0,35 0,63 1 1,20 0,35 0,42 portes 2 0,80 0,35 0, ml TRENC. PEDRA ST. VICENÇ/FLAMEJAT 2 2,10 0,35 1,47 Trencaigües amb pedra de "St. Vicenç" acabat flamejat a cara i cantell vist envellit, de 30x3 cm de secció, amb goteró, pres amb morter mixte de calç grassa i ciment portland 1:2:10 (M-2,5b). S'inclou rejuntat perimetral. Planta baixa Façana sud 2 1,30 2,60 Façana oest 1 1,30 1,30 Façana est 1 1,80 1,80 G m2 PARET 30: GERO+AILL+ENVA 7 Paret tancament de 30 cm de gruix total, formada per: paret exterior ceràmica per revestir de 15 cm de gruix de maó perforat de 10x14x29 cm aferrat amb morter M-5a; càmara d'aire amb aïllament tèrmic format per planxa rígida d'espuma de poliestirè extruït de superfície llisa i cantell mitjamossa o encadellat de 40 mm de gruix, amb una resistència a la compressió > a 250 KPa, una resistència tèrmica de 1,20 m2k/w i una conductivitat tèrmica de 0,034 w/mk col.locat amb fixacions mecàniques; i envà ceràmic de 7 cm de gruix de maó foradat de 7x14x29 cm., aferrat amb morter M-5a. finestra cuina 1 1,80 0,50 0, ml ACABAT BARRA DE BAR Suministre i collocació de encimera barra de bar amb pedra naturar/artificial de preu alt a decidiri per la DF. de 20mm. de gruix amb 3cares pulides i abrillantades collocat sobre barra exsitent. Barra 1 6,00 6,00 40,44 19,14 774,02 5,70 69,50 396,15 0,90 95,30 85,77 6,00 135,65 813,90 8 de març de 2009 Pàgina 3

105 PRESSUPOST I AMIDAMENTS CODI RESUM UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT m2 DIVISIÓ INTERIOR CARTRÓ GUIX 2x x13 HIDROF. Subministrament i muntatge d'envà de cartró guix de 100 mm de gruix total, de distribució interior a habitatge o distribució d'espais en habitacions d'hotel, hospital,..., format per doble placa de guix laminat de 13 mm de gruix disposada a banda i banda (dos d'elles normals i les altres dues hidrofugues tipus WA) d'una estructura metàl.lica de xapa d'acer galvanitzat de 48 mm de gruix a base de muntants (verticals) separats cada 60 cm i canals (horitzontals) disposades al terra i sostre; i aïllament acústic intermig amb panell rígid de llana de roca no revestit de 50 mm de gruix i 50 kg/m3 de densitat. S'inclou part proporcional de cargols, pastes i cinta per a juntes, anclatges per a sostres i disposició de banda a base envà de làmina elastomera d'alta densitat de 4 mm de gruix. Ref. PYL 100/600(48) LM zona barra 1 1,10 3,00 3,30 caix ons retorn 4 1,00 3,00 12, m2 AJUTS PALETA/M2 INST.ELECTRICA Ajuts de paleteria a instal.lacions elèctriques, per m2. construït. Local Planta baixa 1 7,70 8,50 65, m2 AJUTS PALETA/M2 INST.FONTANERIA Ajuts de paleteria a instal.lacions de fontaneria, per m2. construït. Local Planta baixa 1 7,70 8,50 65, m2 AJUTS PALETA/M2 INST.CLIMATITZACIÓ Ajuts de paleteria a instal.lacions de climatització, per m2. construït. Local Planta baixa 1 7,70 8,50 65,45 15,30 56,54 865,06 65,45 5,03 329,21 65,45 5,42 354,74 65,45 5,23 342,30 TOTAL CAPITOL 03 RAM DE PALETA ,15 8 de març de 2009 Pàgina 4

106 PRESSUPOST I AMIDAMENTS CODI RESUM UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT CAPITOL 04 REVESTIMENTS m2 F.S.FIBRES VEG. PERF.V. 60x60 CLAV. De fals sostre de plaques de fibres vegetals vistes, amb perfileria oculta, de 600x600 mm., clavades. Local Sostre planta baixa 1 7,70 8,50 65,45 65,45 54, ,26 TOTAL CAPITOL 04 REVESTIMENTS ,26 8 de març de 2009 Pàgina 5

107 PRESSUPOST I AMIDAMENTS CODI RESUM UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT CAPITOL 05 FUSTERIA EXTERIOR ut FINESTRA 120X120CM ALU.PRAC OSC... 2F.PRS. Finestra practicable i oscillobatent d'alumini RAL a decidiri per la DF. de 120x120 cm,2 fulles, sèrie Equis de Cotec, amb tapajuntes, prebastiment,sabata, accionament cinta empotrada, calaix box monobloc, persiana alumini lama curva RC-27 i vidre Complerta. Perfileria d'alumini amb ruptura de pont tèrmic amb una transmitància tèrmica (U) de 3.2 W / m2 K i un valor d'absorbància de 0.7. Vidre de càmera amb una transmitància tèrmica (U) de 2.7 W / m2 K. Conjunt d'obertura i vidre amb un factor solar considerat de 0.70 i una permeabilitat a l'aire de 25 m3/hm2 a una sobrepressió de 100Pa. finestra AL3 4 4, ut FINESTRA 180X90CM ALU.CORRD. 2H.PRS. Finestra corredissa d'alumini lacat RAL a decidir per la DF., de 140X120cm, 2 fulles, serie Gala Thermic, de Cotec, amb tapajuntes, premarc, sabata, carril inox, accionament cinta empotrat, caixó box monobloc, persiana alumini lama curva RC-27 y vidre Complerta. Perfileria d'alumini amb ruptura de pont tèrmic amb una transmitància tèrmica (U) de 3.2 W / m2 K i un valor d'absorbància de 0.7. Vidre de càmera amb una transmitància tèrmica (U) de 2.7 W / m2 K. Conjunt d'obertura i vidre amb un factor solar considerat de 0.70 i una permeabilitat a l'aire de 25 m3/hm2 a una sobrepressió de 100Pa. cuina 1 1, ut PORTA ENTRADA 80X210CM ALUMINI Porta entrada allumini de 80x210 cm, de la casa Cotec, sèrie Unno Thermic, lacat amb RAL a decidir per la DF. amb tapajuntes, prebastiment, tallavent, pany de seguretat, tancament amb plafó d'alumini Viena Blindat. Perfileria d'alumini amb ruptura de pont tèrmic amb una transmitància tèrmica (U) de 3.2 W / m2 K, un valor d'absorbància de 0.7 i una permeabilitat a l'aire de 25 m3/hm2 a una sobrepressió de 100Pa. accés posterior 1 1, m2 PORTA ENRROTLLABLE CEGA METALLICA Porta enrrotllable fulla cega de perfils articulats amb planxa acer galvanitzat compensada amb molles helicoïdals d'acer amb guíes laterals i pany. accés posterior barra 1 0,80 2,10 1,68 4,00 649, ,48 1,00 642,63 642,63 1, , ,33 1,68 262,10 440,33 TOTAL CAPITOL 05 FUSTERIA EXTERIOR ,77 8 de març de 2009 Pàgina 6

108 PRESSUPOST I AMIDAMENTS CODI RESUM UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT CAPITOL 06 FUSTERIA INTERIOR ml MOBILIARI BAR Suministre i collocació de mobiliari de bar segons detalls de projecte, de tauler xapat de formica o similar, de 60 cm d'amplada i 87 cm d'altura, amb sócol de 14 cm, qualitat mitjana, amb p.p de calaixos, sota pica i laterals, així com el muntatge (en un radi de 30km). barra 1 6,00 6, ut MOBILIARI TV Suministre i collocació de mobiliari de tv segons detalls de projecte, de tauler xapat de formica o similar, amb sócol de 14 cm, qualitat mitjana, amb p.p de calaixos, i estanteries(en un radi de 30km). moble tv 1 1, ut MOBLE VITRINA ANUNCI Suministre i collocació Vitrina anuncis. local 1 1, ml REVESTIT MOBILIARI BARRA Suministre i collocació d'encimera a mobiliar amb planxa d'acer inoxidable doblat sobre moble de fusta.inclou tots els elements per deixar l'element totalment acabat. mobiliari 1 6,00 6, ut PORTA MET. TALLAFOCS, 80cm, EI-60 - MANETA Subministre i collocació de porta tallafocs metàl.lica EI-60, de 80 cm d'ample, amb un temps de compliment d'integritat i d'aïllament tèrmic al foc de 60 minuts, practicable, amb dispositiu d'obertura amb maneta. porta Cafè-sala 1 1,00 6,00 395, ,78 1,00 529,53 529,53 1,00 315,91 315,91 6,00 122,49 734,94 1,00 290,79 290,79 TOTAL CAPITOL 06 FUSTERIA INTERIOR ,95 8 de març de 2009 Pàgina 7

109 PRESSUPOST I AMIDAMENTS CODI RESUM UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT CAPITOL 07 PINTURES m2 PLàSTIC LLIS S/GUIX,CORRO De pintura plàstica llisa aplicada amb corró sobre guix. Local Planta baixa 4 7,70 3,10 95,48 4 8,50 3,10 105,40 Sala poliv alent Façana interior nord 2 10,00 1,00 20,00 Façana interior sud 2 10,00 1,00 20,00 Façana interior Est 2 12,00 1,00 24,00 Façana interior Oest 2 12,00 1,00 24,00 288,88 4, ,29 TOTAL CAPITOL 07 PINTURES ,29 8 de març de 2009 Pàgina 8

110 PRESSUPOST I AMIDAMENTS CODI RESUM UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT CAPITOL 08 INSTALLACIONS Ut INSTALLACIÓ ELÈCTRICA Instal.lació elèctrica interior d'un pis de 130 m2 amb grau d'electrificació elevat local 1 1, Ut INSTALLACIÓ CLIMATITZACIÓ Bomba de calor per a equips de cabal variable de refrigerant, amb ventilador axial, per a sistemes de 2 tubs, amb 9 unitats interiors com a màxim, de 15,5 kw de potència tèrmica aproximada tant en fred com en calor, de 9 kw de potència elèctrica màxima total absorbida, amb alimentació elèctrica de 400 V, amb funcionament del compressor DC Inverter, i fluid frigorífic R410 A, amb desguassos, antivibradors i accessoris de càrrega de gas necessaris per a un correcte funcionament i instal.lació, col.locada. La installació projectada estarà formada per unitat exterior DAIKIN modelr RZQ250B, unitat interior de la casa DAIKIN FDQ250B difusors de la casa EUROCLIMA model E-DR-50 cons fixes i coductes ocults en falç sostre formats amb panells de llana de vidre d'alta densitat, revestit ambdues cares per alumini de la casa ISOVER model CLIMAVER A2. Inclou circuit de retorn format per caixons de llana de vidre d'alta densitat, revestit ambdues cares per alumini de la casa ISO- VER model CLIMAVER A2 i reixes de la casa EUROCLIMA model E-FH de 250x600mm. Local 1 1, Ut INSTALLACIÓ FONTANERIA I SANEJAMENT local 1 1,00 1, , ,48 1, , ,64 1,00 914,59 914,59 TOTAL CAPITOL 08 INSTALLACIONS ,71 8 de març de 2009 Pàgina 9

111 PRESSUPOST I AMIDAMENTS CODI RESUM UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT CAPITOL 09 EQUIPAMENTS Ut BOTELLER FRIGORÍFIC Suministre i collocació de boteller frigorífic d'acer inoxidable amb aillament de poliestirè, separadors platificats, desglaç automàtic, evaporador, de 200x55x85cms amb una capacitat de 440l de la casa WINDOW o similiar Ut RENTAGOTS Bar 1 1,00 S i C de rentagots de 47.5x55x63 cms. d'acer inoxidable de la casa fagor o similar. RENTAGOTS 1 1,00 1, , ,10 1, , ,00 TOTAL CAPITOL 09 EQUIPAMENTS ,10 8 de març de 2009 Pàgina 10

112 PRESSUPOST I AMIDAMENTS CODI RESUM UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT CAPITOL 10 SEGURETAT I SALUT ut APLICACIÓ DEL RD 1627/97 EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT Pressuposts anteriors 1,00 1,00 375,67 375,67 TOTAL CAPITOL 10 SEGURETAT I SALUT ,67 TOTAL ,37 8 de març de 2009 Pàgina 11

113 Quadre de Preus nº 1

114 QUADRE DE PREUS 1 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 01 ENDERROC m2 EXTRACCIO PAVIMENT MOSAIC/COM. 11,14 D'extracció de paviments d'enrajolats, mosaics o aplacats, amb compressor.inclou neteja i retirada de runes. ONZE EUROS amb CATORZE CÈNTIMS m2 ENDERROC CELRAS PLACA-GUIX/A MA 5,69 D'enderroc de cel rasos de plaques de guix, a mà. CINC EUROS amb SEIXANTA-NOU CÈNTIMS m2 EXTRACCIO APLACAT DE RAJOLA/A MA 11,77 D'extracció d'aplacats de rajola, a mà sobre soport de ciment cola o morter.inclou neteja i retirada de runes. ONZE EUROS amb SETANTA-SET CÈNTIMS ml EXTRACCIO MARBRE BARRA /A MA 15,70 D'extracció de marbres o granits de cuina collocats sobre moble, a mà, de 50 o 60 cm d'amplada, amb destí l'abocador.inclosa la neteja i retiradade runes. QUINZE EUROS amb SETANTA CÈNTIMS ut EXTRACCIO AIGÜERA /A MA 9,81 D'extracció de safareigs, lavabos, bidets i aigüeres, a mà, amb destí a l'abocador.inclosa la neteja i retirada de runes. NOU EUROS amb VUITANTA-UN CÈNTIMS ml EXTRACCIÓ DE FUSTERIES 78,48 D'extracció de, fusteries exteriors, a mà. Inclou neteja i retirada de runes. SETANTA-VUIT EUROS amb QUARANTA-VUIT CÈNTIMS 8 de març de 2009 Pàgina 1

115 QUADRE DE PREUS 1 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 02 PAVIMENTS m2 ESTESA DE 3cm DE SORRA DE BASE 4,86 Estesa de 3cm de gruix de sorra tipus garbellada normal com a base de paviments. QUATRE EUROS amb VUITANTA-SIS CÈNTIMS ml SÒCOL GRES PORCEL.PREU ALT C.COLA 19,45 Sòcol de gres porcelànic premsat per interiors, de 9cm d'alçària, de preu alt, collocat amb ciment cola o pasta adhesiva. S'inclou reajuntat amb beurada de ciment de color. DINOU EUROS amb QUARANTA-CINC CÈNTIMS m2 CAPA MORTER AUTONIVELLANT DE 5 CM 12,88 Capa de base autonivellant de 5 cm de gruix, per posterior col.locació de parquet, amb morter fluïd de sulfat de calci, buidat amb bomba, amb acabat polit manualment per retirar la capa superficial de morter mort. DOTZE EUROS amb VUITANTA-VUIT CÈNTIMS m2 PAV.GRES PORC.F.PETIT, PREU MIG, EST. 53,61 Paviment de gres porcelànic premsat per interiors, amb peces de formats petits (15x15cm, 20x20cm i 30x30cm), de preu baix, collocades a l'estesa sobre base de 3cm de gruix de morter mixte de calç grassa i ciment portlant 1:2:10 (M-2,5b), amb espolsejat de ciment portlant. S'inclou reajuntat amb beurada de ciment de color. Es classificaran els paviments en funció de la seva relliscositat, valor de resistència al lliscament que es determinarà mitjançant l'assaig del pèndul de la norma UNE-ENV 12633:2003, i que caldrà que compleixi l'exigència de classe segons la seva localització a l'obra i característiques del sòl. CINQUANTA-TRES EUROS amb SEIXANTA-UN CÈNTIMS 8 de març de 2009 Pàgina 2

116 QUADRE DE PREUS 1 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 03 RAM DE PALETA m2 ARREBOSSAT VERT.REG.REM.INT 1:6 19,14 D'arrebossat de parets, a 3 m d'alçària com a màxim, amb morter de ciment portlant tipus 1:6 (M-5a) reglejat amb acabat remolinat per interiors. S'inclou la part proporcional de repicat i sanejat de la zona afectada. DINOU EUROS amb CATORZE CÈNTIMS ml TRENC. PEDRA ST. VICENÇ/FLAMEJAT 69,50 Trencaigües amb pedra de "St. Vicenç" acabat flamejat a cara i cantell vist envellit, de 30x3 cm de secció, amb goteró, pres amb morter mixte de calç grassa i ciment portland 1:2:10 (M-2,5b). S'inclou rejuntat perimetral. SEIXANTA-NOU EUROS amb CINQUANTA CÈNTIMS G m2 PARET 30: GERO+AILL+ENVA 7 95,30 Paret tancament de 30 cm de gruix total, formada per: paret exterior ceràmica per revestir de 15 cm de gruix de maó perforat de 10x14x29 cm aferrat amb morter M-5a; càmara d'aire amb aïllament tèrmic format per planxa rígida d'espuma de poliestirè extruït de superfície llisa i cantell mitjamossa o encadellat de 40 mm de gruix, amb una resistència a la compressió > a 250 KPa, una resistència tèrmica de 1,20 m2k/w i una conductivitat tèrmica de 0,034 w/mk col.locat amb fixacions mecàniques; i envà ceràmic de 7 cm de gruix de maó foradat de 7x14x29 cm., aferrat amb morter M-5a. NORANTA-CINC EUROS amb TRENTA CÈNTIMS ml ACABAT BARRA DE BAR 135,65 Suministre i collocació de encimera barra de bar amb pedra naturar/artificial de preu alt a decidiri per la DF. de 20mm. de gruix amb 3cares pulides i abrillantades collocat sobre barra exsitent. CENT TRENTA-CINC EUROS amb SEIXANTA-CINC CÈNTIMS m2 DIVISIÓ INTERIOR CARTRÓ GUIX 2x x13 HIDROF. 56,54 Subministrament i muntatge d'envà de cartró guix de 100 mm de gruix total, de distribució interior a habitatge o distribució d'espais en habitacions d'hotel, hospital,..., format per doble placa de guix laminat de 13 mm de gruix disposada a banda i banda (dos d'elles normals i les altres dues hidrofugues tipus WA) d'una estructura metàl.lica de xapa d'acer galvanitzat de 48 mm de gruix a base de muntants (verticals) separats cada 60 cm i canals (horitzontals) disposades al terra i sostre; i aïllament acústic intermig amb panell rígid de llana de roca no revestit de 50 mm de gruix i 50 kg/m3 de densitat. S'inclou part proporcional de cargols, pastes i cinta per a juntes, anclatges per a sostres i disposició de banda a base envà de làmina elastomera d'alta densitat de 4 mm de gruix. Ref. PYL 100/600(48) LM CINQUANTA-SIS EUROS amb CINQUANTA-QUATRE CÈNTIMS m2 AJUTS PALETA/M2 INST.ELECTRICA 5,03 Ajuts de paleteria a instal.lacions elèctriques, per m2. construït. CINC EUROS amb TRES CÈNTIMS m2 AJUTS PALETA/M2 INST.FONTANERIA 5,42 Ajuts de paleteria a instal.lacions de fontaneria, per m2. construït. CINC EUROS amb QUARANTA-DOS CÈNTIMS m2 AJUTS PALETA/M2 INST.CLIMATITZACIÓ 5,23 Ajuts de paleteria a instal.lacions de climatització, per m2. construït. CINC EUROS amb VINT-I-TRES CÈNTIMS 8 de març de 2009 Pàgina 3

117 QUADRE DE PREUS 1 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 04 REVESTIMENTS m2 F.S.FIBRES VEG. PERF.V. 60x60 CLAV. 54,58 De fals sostre de plaques de fibres vegetals vistes, amb perfileria oculta, de 600x600 mm., clavades. CINQUANTA-QUATRE EUROS amb CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS 8 de març de 2009 Pàgina 4

118 QUADRE DE PREUS 1 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 05 FUSTERIA EXTERIOR ut FINESTRA 120X120CM ALU.PRAC OSC... 2F.PRS. 649,87 Finestra practicable i oscillobatent d'alumini RAL a decidiri per la DF. de 120x120 cm,2 fulles, sèrie Equis de Cotec, amb tapajuntes, prebastiment,sabata, accionament cinta empotrada, calaix box monobloc, persiana alumini lama curva RC-27 i vidre Complerta. Perfileria d'alumini amb ruptura de pont tèrmic amb una transmitància tèrmica (U) de 3.2 W / m2 K i un valor d'absorbància de 0.7. Vidre de càmera amb una transmitància tèrmica (U) de 2.7 W / m2 K. Conjunt d'obertura i vidre amb un factor solar considerat de 0.70 i una permeabilitat a l'aire de 25 m3/hm2 a una sobrepressió de 100Pa. SIS-CENTS QUARANTA-NOU EUROS amb VUITANTA-SET CÈNTIMS ut FINESTRA 180X90CM ALU.CORRD. 2H.PRS. 642,63 Finestra corredissa d'alumini lacat RAL a decidir per la DF., de 140X120cm, 2 fulles, serie Gala Thermic, de Cotec, amb tapajuntes, premarc, sabata, carril inox, accionament cinta empotrat, caixó box monobloc, persiana alumini lama curva RC-27 y vidre Complerta. Perfileria d'alumini amb ruptura de pont tèrmic amb una transmitància tèrmica (U) de 3.2 W / m2 K i un valor d'absorbància de 0.7. Vidre de càmera amb una transmitància tèrmica (U) de 2.7 W / m2 K. Conjunt d'obertura i vidre amb un factor solar considerat de 0.70 i una permeabilitat a l'aire de 25 m3/hm2 a una sobrepressió de 100Pa. SIS-CENTS QUARANTA-DOS EUROS amb SEIXANTA-TRES CÈNTIMS ut PORTA ENTRADA 80X210CM ALUMINI 1.014,33 Porta entrada allumini de 80x210 cm, de la casa Cotec, sèrie Unno Thermic, lacat amb RAL a decidir per la DF. amb tapajuntes, prebastiment, tallavent, pany de seguretat, tancament amb plafó d'alumini Viena Blindat. Perfileria d'alumini amb ruptura de pont tèrmic amb una transmitància tèrmica (U) de 3.2 W / m2 K, un valor d'absorbància de 0.7 i una permeabilitat a l'aire de 25 m3/hm2 a una sobrepressió de 100Pa. MIL CATORZE EUROS amb TRENTA-TRES CÈNTIMS m2 PORTA ENRROTLLABLE CEGA METALLICA 262,10 Porta enrrotllable fulla cega de perfils articulats amb planxa acer galvanitzat compensada amb molles helicoïdals d'acer amb guíes laterals i pany. DOS-CENTS SEIXANTA-DOS EUROS amb DEU CÈNTIMS 8 de març de 2009 Pàgina 5

119 QUADRE DE PREUS 1 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 06 FUSTERIA INTERIOR ml MOBILIARI BAR 395,63 Suministre i collocació de mobiliari de bar segons detalls de projecte, de tauler xapat de formica o similar, de 60 cm d'amplada i 87 cm d'altura, amb sócol de 14 cm, qualitat mitjana, amb p.p de calaixos, sota pica i laterals, així com el muntatge (en un radi de 30km). TRES-CENTS NORANTA-CINC EUROS amb SEIXANTA-TRES CÈNTIMS ut MOBILIARI TV 529,53 Suministre i collocació de mobiliari de tv segons detalls de projecte, de tauler xapat de formica o similar, amb sócol de 14 cm, qualitat mitjana, amb p.p de calaixos, i estanteries(en un radi de 30km). CINC-CENTS VINT-I-NOU EUROS amb CINQUANTA-TRES CÈNTIMS ut MOBLE VITRINA ANUNCI 315,91 Suministre i collocació Vitrina anuncis. TRES-CENTS QUINZE EUROS amb NORANTA-UN CÈNTIMS ml REVESTIT MOBILIARI BARRA 122,49 Suministre i collocació d'encimera a mobiliar amb planxa d'acer inoxidable doblat sobre moble de fusta.inclou tots els elements per deixar l'element totalment acabat. CENT VINT-I-DOS EUROS amb QUARANTA-NOU CÈNTIMS ut PORTA MET. TALLAFOCS, 80cm, EI-60 - MANETA 290,79 Subministre i collocació de porta tallafocs metàl.lica EI-60, de 80 cm d'ample, amb un temps de compliment d'integritat i d'aïllament tèrmic al foc de 60 minuts, practicable, amb dispositiu d'obertura amb maneta. DOS-CENTS NORANTA EUROS amb SETANTA-NOU CÈNTIMS 8 de març de 2009 Pàgina 6

120 QUADRE DE PREUS 1 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 07 PINTURES m2 PLàSTIC LLIS S/GUIX,CORRO 4,83 De pintura plàstica llisa aplicada amb corró sobre guix. QUATRE EUROS amb VUITANTA-TRES CÈNTIMS 8 de març de 2009 Pàgina 7

121 QUADRE DE PREUS 1 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 08 INSTALLACIONS Ut INSTALLACIÓ ELÈCTRICA 2.974,48 Instal.lació elèctrica interior d'un pis de 130 m2 amb grau d'electrificació elevat DOS MIL NOU-CENTS SETANTA-QUATRE EUROS amb QUARANTA-VUIT CÈNTIMS Ut INSTALLACIÓ CLIMATITZACIÓ 6.212,64 Bomba de calor per a equips de cabal variable de refrigerant, amb ventilador axial, per a sistemes de 2 tubs, amb 9 unitats interiors com a màxim, de 15,5 kw de potència tèrmica aproximada tant en fred com en calor, de 9 kw de potència elèctrica màxima total absorbida, amb alimentació elèctrica de 400 V, amb funcionament del compressor DC Inverter, i fluid frigorífic R410 A, amb desguassos, antivibradors i accessoris de càrrega de gas necessaris per a un correcte funcionament i instal.lació, col.locada. La installació projectada estarà formada per unitat exterior DAIKIN modelr RZQ250B, unitat interior de la casa DAIKIN FDQ250B difusors de la casa EU- ROCLIMA model E-DR-50 cons fixes i coductes ocults en falç sostre formats amb panells de llana de vidre d'alta densitat, revestit ambdues cares per alumini de la casa ISOVER model CLI- MAVER A2. Inclou circuit de retorn format per caixons de llana de vidre d'alta densitat, revestit ambdues cares per alumini de la casa ISOVER model CLIMAVER A2 i reixes de la casa EU- ROCLIMA model E-FH de 250x600mm. SIS MIL DOS-CENTS DOTZE EUROS amb SEIXANTA-QUATRE CÈNTIMS Ut INSTALLACIÓ FONTANERIA I SANEJAMENT 914,59 NOU-CENTS CATORZE EUROS amb CINQUANTA-NOU CÈNTIMS 8 de març de 2009 Pàgina 8

122 QUADRE DE PREUS 1 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 09 EQUIPAMENTS Ut BOTELLER FRIGORÍFIC 1.042,10 Suministre i collocació de boteller frigorífic d'acer inoxidable amb aillament de poliestirè, separadors platificats, desglaç automàtic, evaporador, de 200x55x85cms amb una capacitat de 440l de la casa WINDOW o similiar. MIL QUARANTA-DOS EUROS amb DEU CÈNTIMS Ut RENTAGOTS 1.099,00 S i C de rentagots de 47.5x55x63 cms. d'acer inoxidable de la casa fagor o similar. MIL NORANTA-NOU EUROS 8 de març de 2009 Pàgina 9

123 QUADRE DE PREUS 1 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 10 SEGURETAT I SALUT ut APLICACIÓ DEL RD 1627/97 EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT 375,67 Realització de pla de seguretat i aplicació del RD 1627/97 en matèria de seguretat i salut en el treball TRES-CENTS SETANTA-CINC EUROS amb SEIXANTA-SET CÈNTIMS 8 de març de 2009 Pàgina 10

124 Quadre de Preus nº 2

125 QUADRE DE PREUS 2 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 01 ENDERROC m2 EXTRACCIO PAVIMENT MOSAIC/COM. D'extracció de paviments d'enrajolats, mosaics o aplacats, amb compressor.inclou neteja i retirada de runes. Ma d'obra... 7,85 Maquinaria... 3, m2 ENDERROC CELRAS PLACA-GUIX/A MA D'enderroc de cel rasos de plaques de guix, a mà. TOTAL PARTIDA... 11,14 Ma d'obra... 5, m2 EXTRACCIO APLACAT DE RAJOLA/A MA D'extracció d'aplacats de rajola, a mà sobre soport de ciment cola o morter.inclou neteja i retirada de runes ml EXTRACCIO MARBRE BARRA /A MA D'extracció de marbres o granits de cuina collocats sobre moble, a mà, de 50 o 60 cm d'amplada, amb destí l'abocador.inclosa la neteja i retiradade runes ut EXTRACCIO AIGÜERA /A MA D'extracció de safareigs, lavabos, bidets i aigüeres, a mà, amb destí a l'abocador.inclosa la neteja i retirada de runes. TOTAL PARTIDA... 5,69 Ma d'obra... 11,77 TOTAL PARTIDA... 11,77 Ma d'obra... 15,70 TOTAL PARTIDA... 15,70 Ma d'obra... 9, ml EXTRACCIÓ DE FUSTERIES D'extracció de, fusteries exteriors, a mà. Inclou neteja i retirada de runes. TOTAL PARTIDA... 9,81 Ma d'obra... 78,48 TOTAL PARTIDA... 78,48 8 de març de 2009 Pàgina 1

126 QUADRE DE PREUS 2 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 02 PAVIMENTS m2 ESTESA DE 3cm DE SORRA DE BASE Estesa de 3cm de gruix de sorra tipus garbellada normal com a base de paviments ml SÒCOL GRES PORCEL.PREU ALT C.COLA Sòcol de gres porcelànic premsat per interiors, de 9cm d'alçària, de preu alt, collocat amb ciment cola o pasta adhesiva. S'inclou reajuntat amb beurada de ciment de color m2 CAPA MORTER AUTONIVELLANT DE 5 CM Capa de base autonivellant de 5 cm de gruix, per posterior col.locació de parquet, amb morter fluïd de sulfat de calci, buidat amb bomba, amb acabat polit manualment per retirar la capa superficial de morter mort m2 PAV.GRES PORC.F.PETIT, PREU MIG, EST. Paviment de gres porcelànic premsat per interiors, amb peces de formats petits (15x15cm, 20x20cm i 30x30cm), de preu baix, collocades a l'estesa sobre base de 3cm de gruix de morter mixte de calç grassa i ciment portlant 1:2:10 (M-2,5b), amb espolsejat de ciment portlant. S'inclou reajuntat amb beurada de ciment de color. Es classificaran els paviments en funció de la seva relliscositat, valor de resistència al lliscament que es determinarà mitjançant l'assaig del pèndul de la norma UNE-ENV 12633:2003, i que caldrà que compleixi l'exigència de classe segons la seva localització a l'obra i característiques del sòl. Ma d'obra... 3,53 Materials... 1,33 TOTAL PARTIDA... 4,86 Ma d'obra... 2,65 Materials... 16,80 TOTAL PARTIDA... 19,45 Ma d'obra... 8,01 Materials... 4,87 TOTAL PARTIDA... 12,88 Ma d'obra... 20,36 Materials... 33,25 TOTAL PARTIDA... 53,61 8 de març de 2009 Pàgina 2

127 QUADRE DE PREUS 2 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 03 RAM DE PALETA m2 ARREBOSSAT VERT.REG.REM.INT 1:6 D'arrebossat de parets, a 3 m d'alçària com a màxim, amb morter de ciment portlant tipus 1:6 (M-5a) reglejat amb acabat remolinat per interiors. S'inclou la part proporcional de repicat i sanejat de la zona afectada ml TRENC. PEDRA ST. VICENÇ/FLAMEJAT Trencaigües amb pedra de "St. Vicenç" acabat flamejat a cara i cantell vist envellit, de 30x3 cm de secció, amb goteró, pres amb morter mixte de calç grassa i ciment portland 1:2:10 (M-2,5b). S'inclou rejuntat perimetral. G m2 PARET 30: GERO+AILL+ENVA 7 Paret tancament de 30 cm de gruix total, formada per: paret exterior ceràmica per revestir de 15 cm de gruix de maó perforat de 10x14x29 cm aferrat amb morter M-5a; càmara d'aire amb aïllament tèrmic format per planxa rígida d'espuma de poliestirè extruït de superfície llisa i cantell mitjamossa o encadellat de 40 mm de gruix, amb una resistència a la compressió > a 250 KPa, una resistència tèrmica de 1,20 m2k/w i una conductivitat tèrmica de 0,034 w/mk col.locat amb fixacions mecàniques; i envà ceràmic de 7 cm de gruix de maó foradat de 7x14x29 cm., aferrat amb morter M-5a ml ACABAT BARRA DE BAR Suministre i collocació de encimera barra de bar amb pedra naturar/artificial de preu alt a decidiri per la DF. de 20mm. de gruix amb 3cares pulides i abrillantades collocat sobre barra exsitent m2 DIVISIÓ INTERIOR CARTRÓ GUIX 2x x13 HIDROF. Subministrament i muntatge d'envà de cartró guix de 100 mm de gruix total, de distribució interior a habitatge o distribució d'espais en habitacions d'hotel, hospital,..., format per doble placa de guix laminat de 13 mm de gruix disposada a banda i banda (dos d'elles normals i les altres dues hidrofugues tipus WA) d'una estructura metàl.lica de xapa d'acer galvanitzat de 48 mm de gruix a base de muntants (verticals) separats cada 60 cm i canals (horitzontals) disposades al terra i sostre; i aïllament acústic intermig amb panell rígid de llana de roca no revestit de 50 mm de gruix i 50 kg/m3 de densitat. S'inclou part proporcional de cargols, pastes i cinta per a juntes, anclatges per a sostres i disposició de banda a base envà de làmina elastomera d'alta densitat de 4 mm de gruix. Ref. PYL 100/600(48) LM Ma d'obra... 16,91 Materials... 2,23 TOTAL PARTIDA... 19,14 Ma d'obra... 15,64 Materials... 53,86 TOTAL PARTIDA... 69,50 Ma d'obra... 57,58 Materials... 37,72 TOTAL PARTIDA... 95,30 Ma d'obra... 22,72 Materials ,93 TOTAL PARTIDA ,65 Ma d'obra... 11,76 Materials... 44, m2 AJUTS PALETA/M2 INST.ELECTRICA Ajuts de paleteria a instal.lacions elèctriques, per m2. construït. TOTAL PARTIDA... 56,54 Ma d'obra... 5,03 TOTAL PARTIDA... 5,03 8 de març de 2009 Pàgina 3

128 QUADRE DE PREUS 2 CODI UD RESUM PREU m2 AJUTS PALETA/M2 INST.FONTANERIA Ajuts de paleteria a instal.lacions de fontaneria, per m2. construït m2 AJUTS PALETA/M2 INST.CLIMATITZACIÓ Ajuts de paleteria a instal.lacions de climatització, per m2. construït. Ma d'obra... 5,42 TOTAL PARTIDA... 5,42 Ma d'obra... 5,23 TOTAL PARTIDA... 5,23 8 de març de 2009 Pàgina 4

129 QUADRE DE PREUS 2 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 04 REVESTIMENTS m2 F.S.FIBRES VEG. PERF.V. 60x60 CLAV. De fals sostre de plaques de fibres vegetals vistes, amb perfileria oculta, de 600x600 mm., clavades. Ma d'obra... 4,22 Materials... 50,36 TOTAL PARTIDA... 54,58 8 de març de 2009 Pàgina 5

130 QUADRE DE PREUS 2 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 05 FUSTERIA EXTERIOR ut FINESTRA 120X120CM ALU.PRAC OSC... 2F.PRS. Finestra practicable i oscillobatent d'alumini RAL a decidiri per la DF. de 120x120 cm,2 fulles, sèrie Equis de Cotec, amb tapajuntes, prebastiment,sabata, accionament cinta empotrada, calaix box monobloc, persiana alumini lama curva RC-27 i vidre Complerta. Perfileria d'alumini amb ruptura de pont tèrmic amb una transmitància tèrmica (U) de 3.2 W / m2 K i un valor d'absorbància de 0.7. Vidre de càmera amb una transmitància tèrmica (U) de 2.7 W / m2 K. Conjunt d'obertura i vidre amb un factor solar considerat de 0.70 i una permeabilitat a l'aire de 25 m3/hm2 a una sobrepressió de 100Pa ut FINESTRA 180X90CM ALU.CORRD. 2H.PRS. Finestra corredissa d'alumini lacat RAL a decidir per la DF., de 140X120cm, 2 fulles, serie Gala Thermic, de Cotec, amb tapajuntes, premarc, sabata, carril inox, accionament cinta empotrat, caixó box monobloc, persiana alumini lama curva RC-27 y vidre Complerta. Perfileria d'alumini amb ruptura de pont tèrmic amb una transmitància tèrmica (U) de 3.2 W / m2 K i un valor d'absorbància de 0.7. Vidre de càmera amb una transmitància tèrmica (U) de 2.7 W / m2 K. Conjunt d'obertura i vidre amb un factor solar considerat de 0.70 i una permeabilitat a l'aire de 25 m3/hm2 a una sobrepressió de 100Pa ut PORTA ENTRADA 80X210CM ALUMINI Porta entrada allumini de 80x210 cm, de la casa Cotec, sèrie Unno Thermic, lacat amb RAL a decidir per la DF. amb tapajuntes, prebastiment, tallavent, pany de seguretat, tancament amb plafó d'alumini Viena Blindat. Perfileria d'alumini amb ruptura de pont tèrmic amb una transmitància tèrmica (U) de 3.2 W / m2 K, un valor d'absorbància de 0.7 i una permeabilitat a l'aire de 25 m3/hm2 a una sobrepressió de 100Pa m2 PORTA ENRROTLLABLE CEGA METALLICA Porta enrrotllable fulla cega de perfils articulats amb planxa acer galvanitzat compensada amb molles helicoïdals d'acer amb guíes laterals i pany. Ma d'obra... 41,29 Materials ,58 TOTAL PARTIDA ,87 Ma d'obra... 33,03 Materials ,60 TOTAL PARTIDA ,63 Ma d'obra... 41,29 Materials ,04 TOTAL PARTIDA ,33 Ma d'obra ,45 Materials... 55,65 TOTAL PARTIDA ,10 8 de març de 2009 Pàgina 6

131 QUADRE DE PREUS 2 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 06 FUSTERIA INTERIOR ml MOBILIARI BAR Suministre i collocació de mobiliari de bar segons detalls de projecte, de tauler xapat de formica o similar, de 60 cm d'amplada i 87 cm d'altura, amb sócol de 14 cm, qualitat mitjana, amb p.p de calaixos, sota pica i laterals, així com el muntatge (en un radi de 30km) ut MOBILIARI TV Suministre i collocació de mobiliari de tv segons detalls de projecte, de tauler xapat de formica o similar, amb sócol de 14 cm, qualitat mitjana, amb p.p de calaixos, i estanteries(en un radi de 30km). Ma d'obra ,83 Materials ,80 TOTAL PARTIDA ,63 Ma d'obra ,83 Materials , ut MOBLE VITRINA ANUNCI Suministre i collocació Vitrina anuncis. TOTAL PARTIDA , ml REVESTIT MOBILIARI BARRA Suministre i collocació d'encimera a mobiliar amb planxa d'acer inoxidable doblat sobre moble de fusta.inclou tots els elements per deixar l'element totalment acabat ut PORTA MET. TALLAFOCS, 80cm, EI-60 - MANETA Subministre i collocació de porta tallafocs metàl.lica EI-60, de 80 cm d'ample, amb un temps de compliment d'integritat i d'aïllament tèrmic al foc de 60 minuts, practicable, amb dispositiu d'obertura amb maneta. TOTAL PARTIDA ,91 Ma d'obra... 25,81 Materials... 96,68 TOTAL PARTIDA ,49 Ma d'obra... 36,67 Materials ,12 TOTAL PARTIDA ,79 8 de març de 2009 Pàgina 7

132 QUADRE DE PREUS 2 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 07 PINTURES m2 PLàSTIC LLIS S/GUIX,CORRO De pintura plàstica llisa aplicada amb corró sobre guix. Ma d'obra... 3,29 Materials... 1,54 TOTAL PARTIDA... 4,83 8 de març de 2009 Pàgina 8

133 QUADRE DE PREUS 2 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 08 INSTALLACIONS Ut INSTALLACIÓ ELÈCTRICA Instal.lació elèctrica interior d'un pis de 130 m2 amb grau d'electrificació elevat Ma d'obra ,64 Materials , Ut INSTALLACIÓ CLIMATITZACIÓ Bomba de calor per a equips de cabal variable de refrigerant, amb ventilador axial, per a sistemes de 2 tubs, amb 9 unitats interiors com a màxim, de 15,5 kw de potència tèrmica aproximada tant en fred com en calor, de 9 kw de potència elèctrica màxima total absorbida, amb alimentació elèctrica de 400 V, amb funcionament del compressor DC Inverter, i fluid frigorífic R410 A, amb desguassos, antivibradors i accessoris de càrrega de gas necessaris per a un correcte funcionament i instal.lació, col.locada. La installació projectada estarà formada per unitat exterior DAIKIN modelr RZQ250B, unitat interior de la casa DAIKIN FDQ250B difusors de la casa EU- ROCLIMA model E-DR-50 cons fixes i coductes ocults en falç sostre formats amb panells de llana de vidre d'alta densitat, revestit ambdues cares per alumini de la casa ISOVER model CLI- MAVER A2. Inclou circuit de retorn format per caixons de llana de vidre d'alta densitat, revestit ambdues cares per alumini de la casa ISOVER model CLIMAVER A2 i reixes de la casa EU- ROCLIMA model E-FH de 250x600mm. TOTAL PARTIDA ,48 Ma d'obra ,52 Materials , Ut INSTALLACIÓ FONTANERIA I SANEJAMENT TOTAL PARTIDA ,64 Ma d'obra ,96 Materials ,63 TOTAL PARTIDA ,59 8 de març de 2009 Pàgina 9

134 QUADRE DE PREUS 2 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 09 EQUIPAMENTS Ut BOTELLER FRIGORÍFIC Suministre i collocació de boteller frigorífic d'acer inoxidable amb aillament de poliestirè, separadors platificats, desglaç automàtic, evaporador, de 200x55x85cms amb una capacitat de 440l de la casa WINDOW o similiar Ut RENTAGOTS S i C de rentagots de 47.5x55x63 cms. d'acer inoxidable de la casa fagor o similar. Materials ,10 TOTAL PARTIDA ,10 Materials ,00 TOTAL PARTIDA ,00 8 de març de 2009 Pàgina 10

135 QUADRE DE PREUS 2 CODI UD RESUM PREU CAPITOL 10 SEGURETAT I SALUT ut APLICACIÓ DEL RD 1627/97 EN MATÈRIA DE SEGURETAT I SALUT Realització de pla de seguretat i aplicació del RD 1627/97 en matèria de seguretat i salut en el treball TOTAL PARTIDA ,67 8 de març de 2009 Pàgina 11

136 Resum de Pressupost

137 RESUM DE PRESSUPOST CAPITOL RESUM EUROS % 01 ENDERROC ,43 4,73 02 PAVIMENTS ,04 14,11 03 RAM DE PALETA ,15 10,54 04 REVESTIMENTS ,26 9,51 05 FUSTERIA EXTERIOR ,77 12,50 06 FUSTERIA INTERIOR ,95 11,30 07 PINTURES ,29 3,71 08 INSTALLACIONS ,71 26,89 09 EQUIPAMENTS ,10 5,70 10 SEGURETAT I SALUT ,67 1,00 TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL ,37 13,00% Despeses Generals ,76 6,00% Benefici industrial ,04 SUMA DE G.G. y B.I ,80 16,00% I.V.A ,83 Puja el pressupost general l esmentada quantitat de CINQUANTA-UN MIL VUIT-CENTS CINQUANTA-VUIT EUROS TOTAL PRESSUPOST CONTRACTA ,00 TOTAL PRESSUPOST GENERAL ,00, a febrer de El promotor La direcció facultativa 8 de març de 2009 Pàgina 1

138 I.- PLÀNOLS

139