Aprendre a escriure en una comunitat plural, globalitzada i electrònica

Transcripción

1 Aprendre a escriure en una comunitat plural, globalitzada i electrònica Jornades d ensenyaments en valencià València, 3 de juliol de 2007 daniel.cassany@upf.edu Índex 1. La perspectiva lingüística [12] La diversitat textual: els gèneres La literacitat electrònica: multimodalitat 2. La perspectiva psicolingüística [13] Els processos de composició 3. La perspectiva sociocultural [15] Les pràctiques lletrades Les pràctiques vernacles 4. Propostes i La comunitat de pràctica conclusions [] 2 La perspectiva lingüística: gèneres i funcions 1 Les funcions de la llengua escrita. Necessitat de practicar-les totes. La tipologia de textos: Werlich, Adam, etc. Ex: conversació, narració, descripció, instrucció, predicció, argumentació, exposició, etc. Les seqüències discursives d Adam. Seqüència principal, envoltant i incrustada, etc. El concepte de gènere discursiu. L anàlisi de gènere. Funcions de l escriptura 2 Registrativa Manipulativa Comunicativa Epistèmica Certificativa Lúdica Intrapersonals Interpersonals 3 4 Pràctica sociohistòrica i dinàmica desenvolupada en una comunitat. M. Bajhtin Inclou elements lingüístics: seqüència discursiva, estructura, fraseologia, termes Gèneres discursius 3 Gènere Ús del llenguatge en una esfera particular de la vida professional. Unitat aprenentatge / ensenyança Inclou condicions contextuals: funcions, rols d autor/lector, cortesia, temes, etc. 5 Exemple: gènere article científic 4 Diacronia. La construcció història de l AC. Bazerman (1988). Té 300 anys d antiguitat. S inicia al s. XVII. Origen: cartes privades entre científics europeus. Canal ràpid, segur i sense Inquisició. Philosophic Transactions of the Royal Society of London, des de De les notícies d activitats socials a l exposició d experiments: Evolució del concepte experiment : de menys a més, amb més caràcter intencional al final. Increment de la importància de l apartat metodologia. Evolució de les citacions d altres autors: menys i més centrades. Menys arguments ad hominem i més empíric. 6

2 Exemple: article científic 5 Sincronia. Estructura IMRD de l article científic (Swales, 1990): Introducció Maniobres (moves) de la introducció: 1. Determinar un territori d estudi. Metodologia Resultats Identificar un forat o nínxol. Ocupar el nínxol. Discussió Estructura IMRD Literacitat electrònica 6 Àmbits com la ciència, l oci, el periodisme o l educació estan migrant cap a Internet. 800 milions d usuaris. Som migrants que ensenyem a nadius (potser hi ha exiliats?). Llegir i escrivim molt diferent a les pantalles. CMO: Comunicació Mediatitzada per Ordinador. La literacitat electrònica és un graó nou de l aprenentatge lingüístic. Desenvolupament 7 8 xat msm webcam jocs de rol Gèneres electrònics 7 gèneres electrònics sincrònics asincrònics wikis blocs fòrum web correu electrònic 9 Literacitat electrònica: exemple xat 8 <Simonet> lampe: soc de REus <Pett> hola de nou... <Simonet> t'agrado mes ara? <joanna> PETTTTTTTTTTTT <lampegia> no es veritat <jul> estupendo <joanna> PROUUUUUUUU <baldric> Hi ha molta gent ho nomes m ho sembla? <lampegia> a reus fan pudor de peus... <Ariadna> re holes Petttttt <Simonet> ui <mafi> nomes t'ho sembla baldric <lampegia> t`ho sembla <joanna> i menjant fideus <Simonet> i Cambrils desfan els llits <Cris> pettttt, que no has de caure més... Sobrenoms Usos particulars Vocatius Conversa 1a Conversa 2a Conversa 3a Parells adjacents separats Usos tipogràfics 10 Literacitat electrònica: exemple 9 De: gloria.fernandez@upf.edu Interlocutores discursivos A: cervantes.varsovia@com.pl Asunto: DANI COLGADO EN FRANKFURT!!!!! Tema o título Fecha: viernes 9 de octubre de :22 Saludo Coloquialidad HOLA, ABEL Párrafo único de cuerpo Te escribo en plan SOS porque ha llamado Daniel que se ha quedado colgado en frankfurt y no va a poder llegar cuando estaba previsto. El vuelo que tendrá ahora es el 3288 y llega a las a Varsovia. Creo que las colegas de despacho de Daniel te han puesto también un correo (y luego dirá que no le queremos TODAS). Bueno, te pongo un fax e intento avisarte por teléfono (ahora da que comunicasssss), para evitarte viajes en balde (a ti también te cuido, en la medida de las posibilidades) Juegos gráficos Un Muac de contrabando en un mensaje "accidental" Gloria 11 Comunitat política o de de parla Monoculturalitat Interacció diferida Llenguatge gràfic Linealitat Textualitat retroactiva Text tancat Desbordament cognitiu Analògic electrònic 10 Comunitat virtual, discursiva Interculturalitat Interacció ràpida Multimèdia Hipertext Intertextualitat proactiva Text obert Descàrrega cognitiva. Enginyeria lingüística Autoaprenentatge 12

3 Propostes: enfocament electrònic 11 Competències escriptura electrònica Comunicació destreses d interacció a la xarxa amb diversos gèneres Construcció destreses de producció de discursos multimodals Lectura i recerca capacitats de navegació i reflexió crítiques. Altres enfocaments Enfocament electrònic + CMO Comprensió i expressió de textos impresos. Textos lineals, èmfasi en l autor. Ús de la biblioteca. Separa lectura i avaluació crítica. Hipertextos multimodals, èmfasi en la col laboració. Ús d Internet. Situa l avaluació crítica al centr. Treball en línia. Llegir webs 13 La perspectiva lingüística: conclusions 12 Escriure és un verb transitiu. Escrivim artefactes, productes diferents i convé ensenyar a escriure cada producte. Cada artefacte té una funció, uns recursos i una estructura particular. Importància emergent dels gèneres electrònics, que no només substitueixen els gèneres anteriors. A l aula: 1. Incloure diferents tipus, funcions i gèneres. 2. Adoptar el gènere com a unitat d aprenentatge, currículum. 14 La perspectiva psicolingüística 1 Escriure: del text a la ment de l escriptor. Influència de la psicologia cognitiva. Estudis empírics, centrats en l educació. Escriure és un procés que inclou diverses tasques. Escriure com cuinar o conduir. Estudis molt influents des dels 80 fins al Aplicacions interessants per a l aula. Escriure com a procés Planificar Escriure com a procés 3 Revisar Comparar Diagnosticar Operar Oh, que cansat estic d aquesta bruta, trista, pobra, dissortada pàtria... Textualitzar Escriure com a procés 4 1. Planificació: Representar-se la tasca: Analitzar la situació comunicativa, l audiencia, formular objetivos. Establir plans de composició. Generar i organitzar idees. 2. Textualitzar: Referenciar: Elaborar proposicions, Seleccionar, Modalitzar. Linearitzar el text: Connectar, Cohesionar. Transcriure, teclejar. 3. Revisió: Avaluar, Diagnosticar i Operar 17 18

4 Tècniques de composició 5 Analitzar el context: Anàlisi del lector, Imaginar-se el problema retòric, Fer un projecte de text, Establir un pla, Desenvolupar un enunciat. Generar idees: Pluja d idees, Escriptura automàtica, Explorar un problema, Paraules clau, Mapes d idees. Textualitzar: Usar marcadors, Revelar el propòsit i l estructura, Marcar visualment la prosa, Concentrar-se en aspectes parcials. Avaluar, diagnosticar i operar: Oralitzar, Simular reaccions, Aplicar pautes de revisió, Escombrar l ortografia, Buscar economia, Aplicar fórmules de llegibilitat, Reestructurar el text, Aplicar verificadors ortogràfics. Planificar Exemple: pluja d idees 7 Exemple 8 Llista d idees Dibuixar les idees Dibuixar les idees 9 Revisar 10 Usos? Com?? Quan? Lloc?? Volia dir això. Com ho podria explicar? Mètode? Edat? Sexe? Per què? Qui? Cultura? tema Per a què? Avantatges? On? Cost?? M ha agradat la carta. Però no he estès

5 Corregir 11 Composició i destreses 12 Escriure inclou totes les destreses: Escoltar Llegir Conversar Parlar Escriure Escoltar Conversar Parlar Llegir Escriure Canviar l ordre Ratllar Substituir 25 Escriure és una tasca social ( individual). 26 Conclusions: perspectiva psicolingüística 13 Escriure és un procés complex, que inclou diverses tasques i requeriments. Aprendre a escriure requereix aprendre cadascuna d aquestes tasques i requeriments. A l aula: 1. Convé plantejar les instruccions d escriptura amb pautes per practicar els diversos processos de composició. 2. Convé escriure a l aula, en parelles, amb el docent, interactuant de diverses formes, usant la parta com a instrument d aprenentatge. 3. Convé corregir el procés de composició. La perspectiva sociocultural 1 Nous estudis de la Literacitat. New Literacy Studies. Influència de l antropologia i l etnografia. Estudi descriptiu dels usos de l escriptura, ecològic, global, empíric, qualitatiu. S entén escriure com: Un esdeveniment comunicatiu (communicative event), Una pràctica social (una pràctica lletrada), Una pràctica dinàmica, inserida en una comunitat, Una pràctica integrada amb d altres habilitats Concepte de literacitat 2 Codi escrit: normes, unitats, convencions. Gèneres discursius: contingut, forma, estil. Rols d autor i lector: funció, propòsit, cortesia. Organització social: contextos, disciplines, grups, procesos socials. Identitats: individus, col lectius, institucions. Valors, representacions: prestigi, rebuig, prejudicis. Formes de pensament: objectivitat, raonament científic, planificació. Literacitat 29 El discurs com a pràctica social 3 Cultura de la comunitat Gènere gènere gènere gènere 30

6 Comunitat de pràctica: internet 4 Generar propòsits: diversió, informació, etc. Adquirir un context cognitiu: informació, actituds, imaginaris, punts de vista. Internet Pràctiques electròniques: Habilitats d usuari informàtic Maquinari i programari Protocols de seguretat Netiqueta o cibermaneres Actualitat informàtica Retòrica contrastiva 5 Construir una identitat personal: Tenir punts de vista propis. Interaccionar amb els col legues. Repertori de gèneres: Sincrònics: jocs, xats, msn. Asincrònics: webs, correu, blogs, wikis. 31 Anglès Semítiques Orientals Romàniques Llengües que responsabilitzen l autor i llengües que responsabilitzen el lector: japonès, xinès, tai, coreà. Hind (1990) Rus 32 Vernacles Autogenerades Elecció personal Àmbits personals Privades (alguna pública). Apreses informalment. Exemples: llistes de compra, receptes de cuina, diari íntim, diari de viatge, postals, cartes. TIC: mòbil, xat, glob, webs. Pràctiques vernacles 6 Dominants Regulades per institucions Imposades. Àmbit escolar, acadèmic, professional. Públiques, compartides. Apreses formalment. Exemples acadèmics: apunts, comentari de text, exàmens, redacció. TIC: webs institucionals. 33 Pràctiques vernacles 7 És l apropiació de l escriptura que fan espontàniament les persones. Està molt relacionat amb la construcció de la identitat de les persones. Solen ser més privades que públiques (pintades, cartells) Pissarra Llops 8 Carta de Litang (4 anys) a Cristina 9 Litang 35 36

7 Nota familiar a la taula de la cuina Post it intraparella Llibre de dedicatòries d una escola americana Blog 12 Diari amb poema Participació en fòrums 15 Correu electrònic

8 Condicions didàctiques 1 1. Llegir és un verb transitiu: gènere i comunitat discursiva. 2. Llegir i escriure textos autèntics. 3. Atendre els contextos de producció i de recepció: les institucions, els objectes, les disciplines. 4. Posar èmfasi en la interpretació del text (el significat). 5. Posar èmfasi en la negociació de significat entre autor i lector i entre lectors. Condicions didàctiques 2 6. Posar èmfasi en el procés de construcció de significat: usar la parla com a eina de construcció de la interpretació. 7. Llegir i escriure en societat, cooperativament: parelles, grups. 8. Posar èmfasi en la identitat personal. 9. Usar la parla com a instrument de construcció i d interacció Propostes didàctiques 3 1. Taller de lectura i escritura de textos a l aula. 2. Pràctiques de colectura i la coautoria. Llegir i escriure són activitats socials. 3. El treball per casos reals o versemblants. 4. L enfocament per tasques, seqüències. 5. L enfocament electrònic. 6. Treballar amb textos paral lels: versions diferents, models textuals, textos previs. Propostes didàctiques 4 1. Utilitzar TIC: redactors, correctors i traductors assistits. 2. Valorar i integrar les pràctiques vernacles. Trencar la frontera entre la llar i l escola pel que fa a l escriptura daniel.cassany@upf.edu Bibliografia 1 Cassany, Daniel (2006) Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Barcelona: Empúries. En castellà a Anagrama. Cassany, Daniel (2006) Taller de textos. Barcelona: Paidós. Ferreiro, Emilia (2001). Pasado y presente de los verbos leer y escribir. México: FCE. Shetzer, H. y Warschauer, Mark (2000). An electronic literacy approach to network-based language teaching. En Warschauer, M. y Kern, R. (eds.), Network-based language teaching: Concepts and practice. New York: Cambridge University Press Canagarajah, A. Suresh (2003) Practicing multiliteracies, en Matsuda, P. K.; Canagarajah, A. S.; Harklau, L.; Hyland, K.; Warschauer, M. (2003) Changing currents in second language writing research: A colloquium., Journal of Second Language Writing, 12,

9 Bibliografia 2 Kaplan, Robert. (1966) Cultural Thought Patterns in Intercultural Education, Language Learning, 16: (1987) Cultural Thought Patterns, en Connor y Kaplan 1987, Belcher, Diane; Connor, Ulla (2001) Reflections on multiliterate lives. Clevedon: Multilingual Matters. Canagarajah, A. Suresh (2003) Practicing multiliteracies, en Matsuda, P. K.; Canagarajah, A. S.; Harklau, L.; Hyland, K.; Warschauer, M. (2003) Changing currents in second language writing research: A colloquium., Journal of Second Language Writing, 12, Fogg, B. J., Soohoo, C., Danielson, D. R., Marable, L., Stanford, J., Tauber, E. R. (2003). How do users evaluate the credibility of web sites? Proceedings of DUX2003, Designing for User Experiences. Informe detallado en: PTL_abstract.htm. 49