PLA ESPECIAL I CATÀLEG MASIES, CASES RURALS I CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

Transcripción

1 PLA ESPECIAL I CATÀLEG DE MASIES, CASES RURALS I CONSTRUCCIONS EN SÒL NO URBANITZABLE SANT CUGAT DE SESGARRIGUES DESEMBRE 2006

2 MEMÒRIA 1. Introducció 2. Àmbit del treball 2.1. Àmbit territorial 2.2. Àmbit conceptual 2.3. Criteris de valoració 3. Metodologia del treball 3.1. Descripció i valoració del lloc 3.2. Les Masies 3.3. Marc legal 3.4. Bibliografia 4. Proposta d actuació 4.1. Masies en zones rurals de difícil accés 4.2. Masies i habitatges en zones rurals i amb accés directe des de N Masies i habitatges en zones rurals i properes al casc urbà 4.4. Habitatges rurals de recent creació o mancats de cap altre valor 5. Contingut del treball 5.1. Memòria 5.2. Normativa 5.3. Les Fitxes 5.4. Plànol de localització

3 1. INTRODUCCIÓ El Pla Especial i Catàleg de masies, cases rurals i construccions en sòl no urbanitzable del Terme Municipal de Sant Cugat Sesgarrigues, es dicta d acord amb els arts i 47.3 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei d Urbanisme, i d acord amb el Text Refós de les NNSS de Planejament de Sant Cugat Sesgarrigues. L objectiu bàsic és identificar en un catàleg específic, les masies i cases rurals del Terme Municipal, així com, aquelles masies i cases rurals en mal estat i susceptibles de rehabilitació o reconstrucció i justificar les raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques que en determinen la preservació i recuperació, amb la finalitat de destinarles a habitatge familiar, a un ús residencial turístic o d hosteleria rural o a activitats d educació en el lleure. Així mateix, aquest Pla Especial i Catàleg també té com a objectiu, delimitar els usos permesos a les masies i cases rurals en bon estat i a les susceptibles de rehabilitació o reconstrucció, d acord amb l art del DL 1/2005, de 26 de juliol.

4 2. ÀMBIT DE TREBALL 2.1 Àmbit territorial En aquest cas l àmbit territorial és tot el terme municipal de Sant Cugat Sesgarrigues. 2.2 Àmbit conceptual Aquest document recull les masies històriques de Sant Cugat, tant les considerades tradicionalment amb caràcter monumental com domèstic, les cases rurals i els edificis en sòl no urbanitzable. Les masies històriques i les cases rurals, degut al seu interès, són objecte de Catàleg, mentre que els edificis en sòl no urbanitzable es recullen en forma d inventari. Cal puntualitzar que aquest document, no es tracta d un Catàleg del patrimoni urbanístic i arquitectònic considerat tradicionalment monumental, sinó que pretén ser un Catàleg específic per identificar les masies i cases rurals en sòl no urbanitzable en bon estat o les susceptibles de reconstrucció o rehabilitació, d acord amb l establert en l art del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el Text Refós de la Llei d Urbanisme, per tal de destinar-los a habitatge familiar, a establiment hoteler, a establiment de turisme rural o a activitats de turisme en el lleure, d acord amb l establert en l art del DL 1/2005 abans esmentat. En qualsevol cas i atès el seu caràcter general, aquest document serà el pas previ al Catàleg de patrimoni urbanístic i arquitectònic que tindrà un caràcter més especialitzat. 2.3 Criteris de valoració En principi cal definir el motiu que converteix un element en catalogable, i sempre dins del marc d aquest document. D acord amb l establert en l art del DL 1/2005, de 26 de juliol, exposa com a motius per a recuperar i preservar les masies i cases rurals, els següents: - Arquitectònics - Històrics - Paisatgístics Dins d aquesta classificació bàsica, hi ha una sèrie de motius que hi estan inclosos i que es considera adient enumerar-los. -Tipològics - Socials - Mediambientals D acord amb la generalitat d aquests criteris, cal dir que totes les masies i cases rurals de Sant Cugat Sesgarrigues, han estat incloses dins d aquest Catàleg, en què, si be en algunes es sobreposen tots aquests valors en altres només se n donarà un. A l hora de redactar el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, susceptibles de recuperar o preservar per destinar-les als usos contemplats en l art del DL 1/2005,

5 s ha establert una classificació d acord amb la situació geogràfica dins del terme municipal, en funció de l accessibilitat i també del seu valor arquitectònic, de la següent forma: - Masies en zona rural de difícil accés. - Masies en zona rural però amb accés directe des de la carretera N Masies i habitatges rurals en zona rural i pròxims al Casc urbà. - Habitatges rurals de recent creació i mancats de cap altre valor que el seu ús actual.

6 3. METODOLOGIA DE TREBALL S ha d elaborar el Catàleg de masies i cases rurals, com a document complementari del planejament general o especial, d acord amb l art del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, del Text refós de la Llei d urbanisme. Es compta amb el treball previ Inventari de masies de Sant Cugat Sesgarrigues. També es comptava amb la planimetria informatitzada de la població i del territori i amb el Text refós de les Normes Subsidiàries de planejament de Sant Cugat Sesgarrigues, aprovat per la Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona en data 13 de juliol de S ha procedit a l anàlisi in situ dels edificis per fer-ne una valoració per a una posterior classificació i per a establir els criteris d actuació d acord amb la situació geogràfica, tipologia d edificació i valors propis d aquests. També s ha consultat la documentació que existeix als arxius municipals. 3.1 Descripció i valoració del lloc El terme municipal de Sant Cugat Sesgarrigues ocupa una extensió de 629 Ha, trobant-se al centre de la depressió del Penedès central, formant part de la comarca de l Alt Penedès. Limita amb els termes municipals de La Granada al nord-oest, Avinyonet al nord-est, est i sud-est, Olèrdola al sud i oest i Vilafranca a l oest. La topografia és molt suau, formada per una plana que davalla de nord a sud entre les cotes de 275 i 205 metres d altitud i només en la banda sud-est es troba emmarcada per la serra de les Gunyoles assolint la cota de 395 metres d altitud. Al costat nord el límit de terme va per l antic camí ramader anomenat la Carrerada que segueix la carena de la Serra a la cota 275. La carretera N-340 travessa el municipi d oest a est en direcció a Barcelona. En el costat nord de la carretera, els torrents tenen poca entitat trobant-se les capçaleres com és el cas del torrent del Pont i torrent de la Masia. En el costat sud aquests torrents s ajunten formant la riera de Sant Marçal que va de nord a sud, prenen una certa importància atès que recull una sèrie de torrents que van d est a oest amb capçalera a la serra de les Gunyoles, com són el torrent de cal Vendrell, torrent de les Gunyoles, torrent de can Grases, torrent de cal Suriol i torrent de cal Piques. Aquests torrents, com es pot comprovar, prenen el nom de la masia que domina l indret. Climàticament és bastant humit degut a la posició, enfonsada respecte al territori circumdant i la proximitat als cursos d aigua. La vegetació natural és més frondosa al sud degut als torrents que la travessen, poblada d arbres de ribera (plàtans, pollancres i albes). En la vessant nord de la serra de les Gunyoles, s hi troben alzines, pins i vegetació típica mediterrània. La resta del sòl agrícola, està conreat amb vinya en la major part, arbres fruiters en les zones més humides i cultius de cereals en els camps que estan en repòs. El nucli de Sant Cugat es troba situat al nord i a una distància de 500 metres de la carretera N-340, i tangent a la carretera BV Te dues barriades, les Cases Roges que estan sobre la carretera N-340 i el barri de Puigcigró que es desenvolupa al llarg del camí real de Barcelona a Tarragona (antiga Via Augusta) El municipi compta amb unes 15 peces entre masies i cases rurals situades en sòl agrícola. Les masies històriques que conserven la seva estructura original i estan habitades, es

7 troben situades en la major part al sud de la carretera N-340, excepte la masia del Pont que es troba al nord de dita carretera. Sant Cugat Sesgarrigues, actualment compta amb una població de més de vuit-cents habitants, distribuïts la major part en la mateixa població i la resta en les barriades de les Cases Roges, Puigcigró i les masies. Es troba situat a 4 km de Vilafranca del Penedès en direcció a Barcelona, a 3 km de l accés a l autopista A-2 (Barcelona-Tarragona-LLeida) i forma part de la segona corona de la regió metropolitana. Per aquest, motiu aquest territori està sotmès a una forta pressió demogràfica i residencial, amb un important dinamisme clarament especialitzat en activitats industrials, conseqüència dels processos de descentralització de Barcelona i que avui, també inclou centres d activitats terciaries i lleure. Per aquest motiu, el terme municipal es troba envoltat de polígons industrials situats sobre la carretera N-340 i que també compta amb polígon propi. La previsió del quart cinturó que enllaçarà Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa, juntament amb la condicionament de la carretera N-340 com a Autovia i la proximitat amb l accés de l autopista A-2, fa que Sant Cugat Sesgarigues tingui una posició privilegiada sobre el territori, possibilitant el seu desenvolupament. 3.2 Les Masies A Catalunya, la casa rural o Masia és, respecte a les terres d explotació, el que una capital és referent al territori sobre el qual exerceix jurisdicció. Dintre i fora, la casa rural reuneix un conjunt d espais, la funció econòmica dels quals està ben definida. Formant part de la casa hi pot haver els cellers, els trulls, els corrals, les golfes, les pallisses, els forns, els estables, els galliners, les corts, el lloc de les eines,... La casa rural, en el sentit més ampli, és una empresa, petita o gran, dirigida pel cap de casa. La finalitat de l empresa és doble: cobrir les necessitats de la família i intervenir en l economia de mercat com a proveïdors. Tres factors incidiren en la dispersió de la casa de camp: poder comptar amb aigua, estar en contacte amb boscos i les característiques de relleu. Es podrà treballar les terres de secà, peó se n viurà apartat. L aspecte d una vella casa de camp i la d un poble de vida rural permet fer-se un criteri de la situació econòmic - agrària de la contrada en el moment històric en el qual les cases varen ser construïdes o reformades. Als pobles d ambient rural, les grans cases eren i continuen sent a la plaça. A les viles, són a les places i als carrers que hi fan cap. La història ha deixat, repetidament, el testimoni del seu pas en les construccions rurals, com ho ha fet amb els temples, amb els palaus, amb els castells, amb els ponts, etc. Les torres de defensa de la costa del mar ens parlen dels possibles atacs dels pirates, les de terres endins, de bandolers i de lluites civils. Les cases fortes són testimonis de llargues situacions de violència. La casa forta, o església fortificada, era el refugi, a manca de castell, dels estadants i de la gent de la rodalia. Es construïren torres de defensa, cases fortes i esglésies fortificades des de l edat Mitjana fins al segle XVII.

8 Les Masies del territori de Sant Cugat Sesgarrigues En el conjunt d elements catalogats al Municipi de Sant Cugat Sesgarrigues apareix un nombre important de masies, i per aquest motiu cal aprofundir en aquesta tipologia per tal de trobar les vies oportunes per a la seva conservació. En conjunt, moltes de les masies de l Alt Penedès, han estat rodejades per infrastructures aïllant-les del seu medi o han estat aterrades. D altres han estat desvinculades de les activitats econòmiques primàries, o sigui del camp, per convertir-se en habitacles de gent que té el seu treball en activitats secundàries i terciàries dels conglomerats urbans. El terme municipal de Sant Cugat Sesgarrigues, en aquest sentit, avui compta amb un patrimoni arquitectònic i urbanístic important que explica l origen de la població i que són les masies. Aquestes masies, repartides per tot el terme municipal, expliquen la mesura de les terres d explotació, necessàries al seu moment, com a finalitat de cobrir les necessitats de la família i d intervenir en l economia de mercat com a proveïdors. Coincideixen amb els factors de posició, que tenen a veure amb la mesura de la dispersió; com ara poder comptar amb aigua i estar en contacte amb boscos i les característiques del relleu. D acord amb això, es podrà treballar les terres de secà, però se n viurà apartat. L aspecte i la quantitat d aquestes masies permet fer-se un criteri de la situació econòmic - agrària de la contrada en el moment històric en el qual les cases varen ser construïdes o refomades, fins a mitjans del segle XX. La més típica és la gran masia amb la façana mirant a migjorn, amb la coberta a dues vessants i el caraner perpendicular a la façana principal. Com en l hàbitat rural de la comarca, a Sant Cugat Sesgarrigues, les masies es desenvoluparen en tres tipus d habitatge. Les dels grans propietaris, les dels masovers, i al segle XIX, les cases dels rabassaires. Aquestes dues últimes diferien força de les masies tradicionals, eren de funció més limitada: servir d estatge a les famílies i comptar amb un espai reduït per a tenir-hi les eines de treball. Totes les velles masies, han rebut al llarg de les generacions, l aportació de modificacions de divers ordre, l afegit de nous cossos o la construcció d espais de treball al voltant dels patis de generoses proporcions. Del conjunt de masies o cases rurals en que compta avui Sant Cugat Sesgarrigues, s evidencia la importància d un grup, tant pel valor constructiu, per la singularitat, per la capacitat, com per la seva posició territorial. Aquestes masies tenen coses en comú i que són pròpies de les masies del Penedès, com la inclinació suau del pendent de cobertes, l acabat de les façanes que utilitza la pedra vista únicament en els forats, les arestes i els elements decoratius. Altres elements assenyalen l època de prosperitat econòmica de la masia, com les finestres goticitzants que proporcionen caràcter a les cases que les ostenten, els esgrafiats que demostren el coneixement dels corrents del moment, les galeries arcades que no són pròpies de L Alt Penedès i cal considerar-les més com el resultat d un anhel dels propietaris que pas una necessitat imposada pels requeriments de l explotació o per les condicions climàtiques. En aquest conjunt de masies, únicament, una té torre de defensa, que apareix com a vigilància dels camins i de refugi en el cas de lluites. Per la disposició dels edificis annexes les masies s agrupen:

9 a) Formant blocs compactes, com la Masia de la Serra Vella, Masia del Pont, Can Suriol de Baix, que tenen els cossos annexes adossats tant per les façanes laterals com la façana posterior, i que de vegades tenen altres cossos aïllats tancant l era o placeta i també, el caminal d accés enfrontat a la façana principal. b) Formació en fila, quan els cossos annexes o edificacions secundàries s adossen sempre lateralment a l edifici principal, al llarg del camí d accés itinerant, com les masies de Can Suriol de Dalt, Conjunt de Cal Hill o Cal Rei Sec. c) Formació en baluard, són masies que juntament amb els cossos auxiliars, formen un recinte tancat amb una portalada d accés, com la Torre del Gall, Can Grases o Cal Rei Gras. A continuació, es dona la relació de masies dins dels terme municipal de Sant Cugat Sesgarrigues: 01. Can Grases. 02. Can Suriol de Dalt. 03. Can Suriol de Baix. 04. Cal Rei Gras. 05. Cal Rei Sec. 06. Cal Hill. 07. Villa Remedios. 08. Molí de Foc. 09. Masia del Pont. 10. Masia Torre del Gall. 11. Masia de la Serra Vella. 12. La Caseta. 13. Cal Martí. A part de les masies, també s han detectat habitatges dos habitatges situats en el medi rural de recent creació i que no responen als valors propis de les masies, que són: 14. Casa Mata. 15. Casa Mitjans. 3.3 Marc legal

10 - Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme. - Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d urbanisme, pel foment de l habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l autonomia local. - Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d urbanisme. - Llei 2/2002, de 14 de març, d urbanisme. - Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. - Text Refós de les NNSS de Planejament de Sant Cugat Sesgarrigues. - Llei 1/1998, de 13 d Abril, sobre Règims del Sòl i Valoracions. - Reial Decret 2159/1978, de 23 de juny, pel que s aprovà el Reglamento de Planeamiento para el desarrollo y aplicación de la ley sobre el Régimen del Suelo y Ordenación Urbana. - Reial Decret 16/1985, de 25 de juny pel que s aprova la llei del Patrimoni Històric Espanyol. - Reial Decret 2187/1978, de 23 de juny, pel que s aprova el Reglamento de Disciplina Urbanística para el desarrollo y aplicación de la ley sobre Régimen del Suelo y Ordenación Urbana. - Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres. - Real Decret 1842/1994, de 2 de setembre, pel qual s aprova el Reglament general de carreteres.

11 3.4 Bibliografia - Cadastre Inventari del Patrimoni arquitectònic de Catalunya 2 l Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona Joan Rosselló Raventós. - Catalogació del patrimoni arquitectònic de l Alt Penedès, excepte Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d Anoia i Gelida. Col legi Oficial d Arquitectes de Catalunya. Barcelona Joan Rosselló Raventós. - Catalogació del patrimoni arquitectònic de l Alt Penedès. Servei del patrimoni arquitectònic de l Alt Penedès. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona Joan Rosselló Raventós, Lourdes Mallart Raventós, Josep Soler Barceló i Miquel Cols Arnan. - La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona Marc - Aureli Vila. - Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El Penedès i Garraf. Enciclopèdia Catalana. Barcelona Jordi Baulies, Joaquim Llobet, Antoni Pladevall i Josep Ma Domènec. - Els Milà. Uns hisendats a Sant Cugat a principis del segle XIX. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues Joan Solé Bordes i Antoni Miret Via. - Massalliga. Societat Coral El Raïm. Sant Cugat Sesgarrigues Joan Solé Bordes i Antoni Miret Via. - Arxiu Parroquial de Sant Cugat Sesgarrigues. - Estudi critich - historich del Penadès en el sigle XIX. Centre Catalanista. Vilafranca Ramon Esclassans Milà.

12 4. PROPOSTA D ACTUACIÓ En la redacció del Catàleg de masies i cases rurals de Sant Cugat Sesgarrigues, un dels objectius bàsics és permetre en sòl no urbanitzable, amb els requisits fixats pel DL 1/2005, de 26 de juliol, del Text refós de la Llei d urbanisme, la reconstrucció o rehabilitació d aquestes peces, amb vistes a destinar-les als usos permesos, d acord amb l art del DL 1/2005, de 26 de juliol. Atès el punt anterior, s ha establert una classificació de masies i cases rurals segons la seva situació geogràfica dins del terme municipal, en funció de l accessibilitat i dels seus valors històrics - arquitectònics, de forma què: - Els usos permesos, són conseqüència directe de la situació geogràfica i de l accessibilitat. - L actuació permesa en quan a la reconstrucció i ampliació, està en funció dels usos permesos i la seva importància en quan a valors arquitectònics i històrics. En aquesta classificació s han detectat quatre grans grups de masies i cases rurals, de la següent forma: 4.1- Masies en zona rural de difícil accés. 01. Can Grases. 02. Can Suriol de Dalt. 03. Can Suriol de Baix. 04. Cal Rei Gras. 05. Cal Rei Sec. 14. Casa Mata Aquestes masies tenen la característica comú de trobar-se totes en ple territori de Sant Cugat Sesgarrigues, situat al sud de la carretera N-340 i amb accés bastant difícil, que s efectua a través de camins rurals. D acord amb aquest accés difícil, s admeten els usos següents: - Habitatge unifamiliar, establiment de turisme rural o activitats d educació en el lleure. - Equipaments d interès públic, d acord amb l art del DL 1/2005. Així mateix, d acord amb la seva importància arquitectònica en quan al tamany de l edifici principal i per tal d establir un criteri equitatiu entre les cinc masies, atès que els seus valors paisatgístics i històrics són prou importants en totes elles, es fixa que: - Increment 15% del sostre actual quan superfície en planta edifici principal > / = 200 m2. - Increment 20% del sostre actual quan superfície en planta edifici principal < 200 m2. La casa Mata, és una masia molt transformada situada davant de la masia de Cal Rei Sec, Per tant amb un accés difícil, que forma part d unes antigues granges que actualment estan fora d ús Masies en zona rural però amb accés directe des de la carretera N Cal Hill. 07. Villa Remedios. 08. Molí de Foc. 09. Masia del Pont. Aquestes masies estan situades pròximes a la carretera N-340 i amb accés directe des d aquesta. D acord amb la bona accessibilitat, s admeten els usos següents:

13 - Habitatge unifamiliar, establiment de turisme rural o activitats d educació en el lleure, hoteler, restaurant i equipaments d interès públic. Per l increment del sostre actual, es fixen les mateixes condicions que en el grup anterior. Atès la proximitat d aquestes peces a la carretera N-340, Villa Remedios i Molí de Foc, estan afectades per la línia d edificació de la carretera, d acord amb el Text Refós de les NNSS de Planejament de Sant Cugat Sesgarrigues. Per aquest motiu, en la Villa Remedios no s admet l ús hoteler i no s admet cap tipus d ampliació. Així mateix, en el Molí de Foc, només s admet l ús d habitatge familiar i tampoc s admet cap tipus d ampliació del sostre actual Masies i habitatges rurals en zona rural i pròxims al Casc urbà. 10. Masia Torre del Gall. 11. Masia de la Serra Vella. 12. La Caseta. 13. Cal Martí. Totes aquestes masies, estan situades molt pròximes al casc urbà de Sant Cugat Sesgarrigues, amb accés directe en cada cas, des d algun carrer de la població. Malgrat la bona accessibilitat, dins d aquest grup es fa molt evident establir dos subgrups d acord amb la importància dels valors arquitectònics, artístics, històrics i paisatgístics que tenen la masia de la Torre del Gall i masia de la Serra Vella dins del municipi, respecte de La Caseta i Cal Martí. Aquestes dues últimes són cases rurals relativament modernes, en que el seu valor està en la tipologia de l edificació i en la seva simplicitat constructiva i de composició. Per aquest motiu i per tal de potenciar el paper que al llarg de la història de Sant Cugat, han desenvolupat la Torre del Gall i la Serra Vella, es preveu un tractament lleugerament diferenciat respecte de la Caseta i Cal Martí. D acord amb la bona accessibilitat, el caràcter representatiu i la potencialitat que presenten la Torre del Gall i la Serra Vella, s admeten els usos i actuació següents: - Habitatge unifamiliar, establiment de turisme rural o activitats d educació en el lleure, hoteler, restaurant i equipaments d interès públic. - Increment del 30% del sostre actual. Així mateix, d acord amb la bona accessibilitat, el caràcter auster de la Caseta i Cal Martí i disposar unes dimensions relativament ajustades, s admeten els usos i actuació següents: - Habitatge unifamiliar, establiment de turisme rural o activitats d educació en el lleure, restaurant i equipaments d interès públic. - Increment del 20% del sostre actual Habitatges rurals de recent creació. 15. Casa Mitjans. Aquest últim grup correspon a habitatges rurals de construcció recent, en que l únic valor que presenten, és el seu ús residencial.

14 La casa Mitjans, es tracta d un habitatge rural de recent construcció situat en el camí d Olèrdola i proper a la Creu de Massalliga que es troba al final del barri de Puigcigró. Per aquest motiu disposa de bona accessibilitat. D acord amb la seva situació, que disposa de bona accessibilitat i per tal de mantenir els criteris d equitat amb la resta de masies o cases rurals amb aquesta situació, s admeten els següents usos: - Habitatge unifamiliar, establiment de turisme rural o activitats d educació en el lleure, restaurant i equipaments d interès públic. Així mateix, l actuació permesa s ha d ajustar a les condicions de la llicència d obres, atès que es tracta d una construcció recent en sòl no urbanitzable en que la llicència municipal d obres, es va concedir segons l establert en l antiga Llei d urbanisme, concretament el Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

15 5. CONTINGUT DEL DOCUMENT Aquest Pla especial i catàleg de masies, cases rurals i construccions en sòl no urbanitzable del Terme Municipal de Sant Cugat Sesgarrigues, consisteix en: -MEMÒRIA -NORMATIVA -LES FITXES 5.1 Memòria La memòria explica el procés i consideracions que s han tingut en compte a l hora de l elaboració del treball. 5.2 Normativa La Normativa constitueix un document més del Pla especial i catàleg de masies, cases rurals i construccions en sòl no urbanitzable del Terme Municipal de Sant Cugat Sesgarrigues. La normativa s ha concretat en la Fitxa de condicions del Pla Especial (PE). 5.3 Les Fitxes Les fitxes que s han utilitzat s han elaborat especialment per a aquest Pla Especial i Catàleg. Recullen tots aquells conceptes que ajuden a conèixer l element, i a situar-lo en la història i a iniciar una valoració. Es divideix en tres tipus de fitxes: la Identificació (ID) i la d Informació (IN) que concreten els elements d interès urbanístic i defineixen el Catàleg i la de Condicions del Pla Especial (PE). a) FITXA IDENTIFICATIVA (ID) Les Fitxes Identificatives recullen la informació bàsica que permet una identificació de la Peça i el seu entorn. Contenen: Plànol de situació, Topogràfic a escala 1/5000 per localitzar gràficament l element en el seu context, ressaltant els aspectes més importants del seu entorn. Amb una tonalitat més forta es destaquen els edificis principals d interès. Documentació fotogràfica, imatges que mostren els aspectes que permeten la identificació visual de l element Localització Cadastral, polígon, parcel la i referència cadastral Emplaçament, quan és coneguda, i sinó l adreça Ús actual, quan és conegut Altres usos, quan són coneguts Estat constructiu, l estat en que es troba Valoració arquitectònica, (numeració 0-5) Valoració paisatgística, (numeració 0-5) Elements d interès, descripció elements Valoració històric, situació en el temps Observacions, qüestions particulars Descripció edificació i parcel la, nombre de plantes i sup. parcel la Referència cartogràfica, (mapa institut cartogràfic Catalunya 1/5000) Propietaris, per situar l àmbit en el que es troba Marc legal, motiu pel qual s inclou en el Catàleg de masies i cases rurals b) FITXA INFORMATIVA (IN)

16 Les Fitxes d Informació recullen el plànol de situació de l edifici a escala 1/500, indicant les vistes que es corresponen amb les fotografies. Plànol d Emplaçament, a escala 1/500, indicant les vistes. Fotografies, permeten identificar els elements característics. c) FITXA DE CONDICIONS DEL PLA ESPECIAL (PE) La fitxa de Condicions recull les determinacions d aquest Pla Especial de manera específica per a cada Peça del Catàleg i el seu entorn. Parteixen del tractament conceptual definit en la informació recollida en les Fitxes d Identificació i d Informació que formen el Catàleg. Cada Fitxa conté les condicions de Protecció, aplicant-les a diversos conceptes específics de cada element en qüestió. Estructura: Fa referència als elements constructius, portants, necessaris per garantir l estabilitat de l element. Façanes: És un concepte definitiu alhora d identificar l element catalogat, i valorar el seu grau d interès. És la part que estableix l ordre compositiu i formal de la imatge pública. Coberta: Fa referència al pla superior de cobriment de l element. Elements singulars: Es refereix a les parts de l element que mereixen una especial cura. Usos admesos: Defineix els usos permesos pel Pla Especial. Entorn: Plànol que limita l àmbit o àrea de protecció de la Peça o el Conjunt, i les condicions a tenir en compte. Actuació permesa: limita l àmbit o àrea de protecció de la Peça o el Conjunt, i les condicions a tenir en compte. 5.4 Plànol de localització El Plànol de localització situa les masies i cases rurals dins del territori del terme municipal de Sant Cugat Sesgarrigues. És a escala 1/ i a un format d A-2. Sant Cugat Sesgarrigues, novembre de 2005 Joan Josep Gisbert Torrents, arquitecte

17