GdR GRUP DE RECERCA DE FORNELLS L OFICI DE CARRETER

Transcripción

1 GdR GRUP DE RECERCA DE FORNELLS L OFICI DE CARRETER És l ofici de confeccionar i també de manar carros. El carro, fins al segle passat va ser el transport primordial de la societat rural des de temps immemorials. La invenció dels vehicles amb motor li varen fer perdre tota la rellevància. Els carreters, també coneguts com a mestres d aixa, havien de ser bons fusters i bons ferrers. Era un ofici de difícil aprenentatge i per això gaudien de certa reputació dins el poble. El carreter pròpiament dit era qui construïa el carro i el que el restaurava i pintava era l oficial. Carro davant la casa de Can Goy, a finals dels anys 50. El carro va estar durant segles el mitjà de transport per excel lència. L utilitzaven per treballar al camp, per mercadejar, també com a diligència o simplement per sortir d esbarjo i anar de festa. Les cases es varen adaptar a l ús del carro per tal de que hi pogués maniobrar a dins. A les portes s hi posaren cantoneres per protegir les parets i a la llosa de pedra del terra de l entrada s hi feien carrils per salvar l escaló. La porta de l entrada es va fer més ampla per tal d entrar hi el carro a dins, ja fos d una masia o d una casa senyorial. De carros n hi havia de diversos tipus. Aquí el més habitual era el carro d escalada, que servia per transportar materials de tot tipus, menjar pels animals, terra, fems, runa... Els carreters també construïen altres vehicles semblants com el carret de mà o carros per a viatjar, com ara les tartanes. Els compradors habituals eren els pagesos. Hi havia cases que en tenien més d un, això depenia del poder econòmic del pagès. Carreta de vela davant la botiga carnisseria de la família Bordanova Castanyer situada a la dreta de l antic Ajuntament, Any 1907.

2 En la confecció del carro hi ha tres parts fonamentals; les rodes que eren l element principal i el més difícil d elaborar, les barres sobre les quals s hi armava l animal i la caixa formada per un empostissat horitzontal, amb baranes o sense, destinada a acollir la carga. La feina es repartia segons la temporada: durant l hivern es preparava la fusta i es tallava, i quan la feina del camp s acostava els carreters tenien que treballar de sol a sol per tenir a punt els carros per a la collita. Per fer els carros, primer es prenia l alçada de l animal que l havia d arrossegar. Aquesta mida es convertia en el diàmetre de la roda (uns 1,.60 o 1,72 metres). Al llarg del segle XX, les rodes van passar de tenir 4 raigs a 16 o 18. Les vares és separaven segons l amplada de l animal, uns 60 cm i es corbaven amb aigua calenta i foc d encenalls. En primer lloc es construïa el quadrat de la caixa, i després s aixecaven les baranes i es col locaven els contratirants de ferro. Quan l escalada estava acabada, els carreters i els ferrers feien les rodes. La fusta que s utilitzava per fer les rodes era una fusta forta (alzina, freixe, om, faig, roure). Amb aquesta també es feien els rais (radis) i la tinassa (el que envoltava els radis). En canvi per fer el botó, on és col locava l eix la fusta solia ser de freixe. El motiu era perquè havia de bullir en una caldera durant tres hores. Una vegada tret es posaven els radis i es feia un forat a cada costat perquè sortís l aigua i quedessin oprimits. Les peces del carro es fabricaven per separat i després es muntaven. Hi ha peces que era necessari fer les abans, especialment la roda, ja que s havia d assecar la fusta, com a mínim durant un any, per poder les acoblar finalment a la caixa. Les eines bàsiques del carreter són les mateixes que les del fuster. Al final de la dictadura de Franco es va prohibir anar per la carretera amb rodes de carro de fusta envoltades de ferro, com s havia fet sempre. Això va fer que l ofici anés desapareixent i els carreters es van anar convertint en fusters o carrossers. Malgrat això, es va passar a fer carros de roda pneumàtica, fins que va venir el tractor i els pagesos van treure els animals. Això va ser el final del carro. Carreters documentats que exerciren l ofici a Fornells des del segle XVII fins avui: Antoni Oliver 1659 Narcís Palmada 1663 Mateu Oliver 1671 Joan Castanyer 1671 Jaume Cardoneda 1693 Josep Palmada 1727 Benet Palmada 1748 Tomàs Palmada 1750 Francesc Palmada 1756 Narcís Palmada 1771 Pere Palmada Ginesta 1774 Pau Palmada Puig 1775 Pons Busó Amat 1782 Joaquim Comalada Morell _ 1900 Joaquim Comalada Bassets _ 1924 Josep Juana Rigra 1946 Ricard Juana Güell 1955 En Teodoro Parella Ciurana, i el seu amic Josep amb el gos, sobre la carreta davant de Cal Rellotger, 1953.

3 Davant les cases de la plaça. Forn d Anells nº116, 2013

4 Família Reyes Ruibal, de Cal Rellotger. Un xarrup d aigua a l Onyar.

5 Els carros i carretes es feien a la mida de l animal. La família Bordanova Castanyer davant la seva botiga carnisseria situada a la dreta de l antic Ajuntament, Any 1907.

6 Diferents carros del Mas la Seva, any Forn d Anells nº116, 2013

7 Matrícula del carro amb el precinte. Pont de Pedra i carrer Nou de Girona, any