Joan Miró: L escala de l evasió

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Joan Miró: L escala de l evasió"

Álvaro Alberto Ortíz Camacho
hace 6 años
Vistas:

Joan Miró: L escala de l evasió La Tate Modern acull l exposició retrospectiva més gran de Joan Miró que hagi tingut lloc a Londres en els darrers 50

1 Joan Miró: L escala de l evasió La Tate Modern acull l exposició retrospectiva més gran de Joan Miró que hagi tingut lloc a Londres en els darrers 50 anys. A través de 161 obres, aquesta mostra fa especial incidència en el compromís polític de Miró i el context en què l artista va produir la seva obra.

Joan Miró: L escala de l evasió Tate Modern, Londres: 14 d abril 11 de setembre de 2011 Fundació Joan Miró, Barcelona: 13 d octubre de 2011 25 de març de 2012 National Gallery of Art, Washington: 6

2 Joan Miró: L escala de l evasió Tate Modern, Londres: 14 d abril 11 de setembre de 2011 Fundació Joan Miró, Barcelona: 13 d octubre de de març de 2012 National Gallery of Art, Washington: 6 de maig 12 d agost de 2012 Estel Matinal, Successió Miró, Palma. La Tate Modern presenta la primera gran exposició de l obra de Joan Miró ( ) dels darrers 50 anys. La mostra, que s inaugurarà el 14 d abril de 2011, reunirà més de 150 pintures, obra en paper i escultures d un dels artistes fonamentals del segle XX. L exposició està organitzada conjuntament per la Tate Modern i la Fundació Joan Miró de Barcelona, amb el suport de l Institut Ramon Llull. Per fer la possible s han seleccionat peces de col leccions d arreu del món amb l objectiu de poder presentar una panoràmica completa de la

3 impressionant producció de Miró. La mostra també vol analitzar el context en què Miró va produir la seva obra, remarcant el seu compromís polític i analitzant la influència en l artista de les seves arrels catalanes, de la Guerra Civil espanyola i de l adveniment i el final del règim de Franco. Miró és un dels artistes més representatius del seu temps. Va desenvolupar un llenguatge surrealista de símbols que suggereix un sentiment de llibertat i una energia singulars mitjançant un imaginari fantàstic i colors vius. Considerat sovint el precursor de l expressionisme abstracte, el seu treball és admirat per l esperit serè i colorista que desprèn. Tanmateix, ja des del principi de la seva producció trobem també en l obra de Miró un vessant més preocupat i compromès que reflecteix sens dubte els turbulents moments polítics que va viure. Aquesta exposició recorre aquests trets contestataris i apassionats a través dels seixanta anys de la seva extraordinària carrera. Joan Miró, al seu taller del Passatge del Crèdit. Barcelona, Hereus de Joaquim Gomis. Fundació Joan Miró. repassa els diferents graus de compromís polític de l artista al llarg de la seva vida. Unes oscil lacions que es corresponen amb els complexos aspectes identitaris associats a Catalunya, com revelen les representacions que va compondre Miró dels paisatges i les tradicions de la seva terra. Aquestes obres van des d imatges de la vida rural, com per exemple La masia , que va pertànyer a Ernest Hemingway, amic de Miró,

fins a la magistral seqüència Cap de pagès català 1924 1925.

4 fins a la magistral seqüència Cap de pagès català Les tensions que van esclatar arran de la Guerra Civil espanyola van provocar les protestes més explícites de Miró en obres com ara Aidez l Espagne i El Segador (Pagès català en revolta) 1937, així com respostes més íntimes i pertorbadores, com les que s amaguen darrere de les cèlebres Constel lacions, sèrie desenvolupada entre 1940 i 1941, en plena Segona Guerra Mundial. Dona nua pujant l escala, 1937 Successió Miró, Palma Durant el règim franquista, Miró va treballar a Espanya en una mena d exili interior, mentre a l estranger es guanyava una reputació com a heroi de l abstracció de postguerra. mostra també obres clau d aquesta època, entre les quals destaca el sublim tríptic L esperança del condemnat a mort 1973, i de quina manera Joan Miró va saber captar l atmosfera de revolta de finals dels anys 60. Ja fos enfosquint o fins i tot cremant els seus treballs, com és el cas de les peces Maig i Tela cremada II 1973, o bé mitjançant la creació d eufòriques explosions de pintura, com al tríptic dels Focs artificials

5 1974, Miró va continuar testimoniant l ambient polític amb la seva expressió radical i pionera. és organitzada conjuntament per la Tate Modern i la Fundació Joan Miró de Barcelona, on es podrà veure a partir d octubre de Després de Barcelona, l exposició viatjarà a la National Gallery of Art de Washington, on es podrà visitar a partir del maig de L exposició ha estat concebuda pels comissaris de la Tate Matthew Gale, Marko Daniel i Kerryn Greenberg en col laboració amb Teresa Montaner, conservadora en cap de la Fundació Joan Miró de Barcelona. Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró, i Vicent Todolí, exdirector de la Tate Modern, hi han col laborat com a assessors. Joan Miró i Ferrà va néixer a Barcelona el 20 d abril de 1893 i es va formar com a artista a l Acadèmia Galí entre 1912 i A partir de 1921, passà regularment temporades a París i esdevingué personatge clau del moviment surrealista. Durant la Guerra Civil es va quedar amb la seva família a França, però tornà a Espanya quan els alemanys van envair França. Miró es va establir a Mallorca i és allà on va residir principalment la resta de la seva vida, viatjant arreu del món quan se li encarregava una obra de gran envergadura o se li dedicava una exposició important. Va morir a casa seva el 25 de desembre de marca l inici de Miró & Catalan Culture, una mostra d art, dansa, música i teatre organitzada per l Institut Ramon Llull que se celebra a Londres d abril a setembre de Per a més informació podeu contactar amb: Duncan Holden / Rose Dahlsen, servei de premsa de la Tate Tel: /4942 Visiteu: E mail: pressoffice@tate.org.uk Mercè Sabartés, servei de premsa de la Fundació Joan Miró Tel E mail press@fundaciomiro bcn.org Visiteu bcn.org

Documentos relacionados

alberg albergue montsec-mur Guàrdia (Pallars Jussà) 93 430 16 06 www.peretarres.org/montsecmur FUNDACIÓ PERE TARRÉS

alberg albergue montsec-mur Guàrdia (Pallars Jussà) 93 430 16 06 www.peretarres.org/montsecmur FUNDACIÓ PERE TARRÉS montsec-mur alberg albergue Guàrdia (Pallars Jussà) 93 430 16 06 www.peretarres.org/montsecmur FUNDACIÓ PERE TARRÉS montsec-mur Situat a la comarca del Pallars Jussà, s ubica aquest alberg envoltat de