PROJECTE ACTUA, TOTS PER TOTS

Transcripción

1 PROJECTE ACTUA, TOTS PER TOTS

2 ACTUA, TOTS PER TOTS Presentació a la NOVENA EDICIÓ DE LA CONVOCATORIA AL PREMI JOSEP M.RUEDA I PALENZUELA Abstract: ACTUA, TOTS PER TOTS, és un programa de suport a la vida autònoma que contempla l atenció a la pròpia llar per a persones amb malaltia mental. Programa innovador ja que incorpora la participació, com a voluntaris, de persones, amb i sense malaltia mental, element que enriqueix el programa i fomenta la cooperació, el suport i ajuda mútua entre persones del col lectiu. Ajuda a trencar l estigma i potencia la inclusió social d aquestes persones formant part d un voluntariat inclusiu. Aquest projecte té com a objectiu fomentar l'autonomia, la qualitat de vida i l'apoderament de les persones amb trastorn mental, sent part activa en el seu procés de rehabilitació i facilitant la seva inserció comunitària, amb el suport dels professionals i dels voluntaris que formen part del programa. Els voluntaris, tenen un paper clau en el desenvolupament d'aquest projecte. 1

3 ÍNDEX Actua, tots per tots 1.- MARC TEÒRIC Pàg DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE Pàg.: Identificació i Justificació del Projecte.... Pàg.: Població destinatària del Projecte.... Pàg.: Trets característics Pàg.: Elements innovadors Pàg.: Claus d èxit..... Pàg.: OBJECTIUS Pàg.: Objectiu general Pàg.: Objectius específics Pàg.: METODOLOGIA Pàg.: Activitats Pàg.: Activitats pels beneficiaris directes... Pàg.: Activitats pels voluntaris.... Pàg.: Activitats per a les famílies.... Pàg.: Coordinacions Pàg.: Implementació i seguiment del projecte... Pàg.: Difusió i comunicació..... Pàg.: Gestió del seguiment del projecte... Pàg.: Participació comunitària... Pàg.: AVALUACIÓ Pàg.: RESULTATS Pàg.: Impacte social aconseguit..... Pàg.: CONCLUSIONS Pàg.: 19 2

4 1.- MARC TEÒRIC El model teòric en que es fonamenten el disseny, les accions i estratègies del nostre programa, Actua Tots per Tots, és el model Comunitari aplicat a la intervenció amb persones amb problemes de salut mental. El simple fet de intervenir a dins la comunitat o en la comunitat no significa forçosament el treball des d un model comunitari. El model comunitari postula que el treball amb la comunitat de la que forma part el individu i, pel que, en cas que ens ocupa, es contempla el treball tant amb les persones amb malaltia mental com amb els aspectes comunitaris de que en formen part, la pròpia llar, la família, el barri i, en definitiva, el treball amb les seves circumstàncies d una forma integral. Hi ha moltes definicions de l atenció comunitària en salut mental i molts sistemes concrets que han intentat fer-la operativa (Thornicroft y Szmukler, 2001). Però en tots els casos, malgrat matisos diferencials i concrecions funcionals, es tenen en compte els principis de l atenció integrada. Segons (López y Laviana, 2007) l atenció comunitària en salut mental ha de ser vista, al igual que la atenció integrada (Herrera, 2014), com un autèntic paradigma tecnològic caracteritzat bàsicament per dues coses: una nova consideració de les persones amb Trastorn Mental Greu i una nova manera d organitzar serveis per a l atenció de les seves necessitats. Hem de considerar a les persones amb trastorn mental sever com a ciutadans i ciutadanes subjectes a drets i obligacions i amb múltiples dificultats per a exercir-les. Dificultats que deriven de patir la malaltia, però també diferents limitacions funcionals que estan sota l efecte de barreres socials lligades a l estigma i a la discriminació (López y ots., 2008). Alguns dels nous conceptes que informen l atenció comunitària en salut mental (García, J. 1996) son: Salut i malaltia com dos extrems d un procés amb una important base col lectiva i poblacional Concepció integral de la persona: el fenomen salut/malaltia presenta aspectes o components biològics, psicològics i socials. Concepte de persona en relació front la idea de malaltia mental és un problema de relació amb ell mateix i/o amb els altres. La consideració dels trastorns mentals com problemes de salut, i que han de rebre una atenció preventiva, curativa i rehabilitadora. Nova expectativa respecte a les possibilitats d evolució de la cronicitat. Necessitat d abordar els problemes de salut d una comunitat i l entorn social. Dins el ventall de dispositius i serveis socials a la comunitat, en Josep Mª Rueda (1989), va discernir tres modalitats d intervenció a la comunitat segons el posicionament del propi centre o programa d intervenció (assistencialista, tecnicista o participatiu), totes necessàries en el treball comunitari però en ésser el posicionament participatiu el que dona valor i es basa en les potencialitats del propi individu pel seu desenvolupament i creixement personal i social, és en el que ens identifiquem en l enfocament del nostre programa. El procés de rehabilitació social, sobretot en persones amb malaltia mental, sols té ple sentit i coherència des d una perspectiva comunitària. Aquest programa proporciona una xarxa de suport social real als seus beneficiaris, base indispensable per a l èxit en el treball amb malalts mentals crònics. 3

5 2.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE ACTUA, TOTS PER TOTS, és un programa dissenyat i posat en marxa a Vilanova i la Geltrú el juliol del 2014 per ATRA, entitat amb 30 anys d experiència en el tractament i l'atenció a persones amb trastorn mental, conducta additiva i en risc d'exclusió social. És un programa D ATENCIÓ A LA PRÒPIA LLAR per a PERSONES AMB MALALTIA MENTAL, INNOVADOR ja que INCORPORA la participació de persones amb i sense malaltia mental - com a voluntaris, fet que enriqueix positivament el programa ja que fomenta la cooperació i el suport i ajuda mútua entre persones del col lectiu, ajuda a trencar l estigma i potencia la inclusió social d aquestes persones formant part d un voluntariat inclusiu. Aquest programa dona eines per millorar l'autonomia de les persones ateses, potencia les fortaleses i el seu apoderament. Possibilita als voluntaris amb malaltia mental sentir-se importants i part de la societat, donant suport a altres persones, alhora que col labora amb voluntaris sense malaltia mental. Aquest programa és una aposta per a l acció comunitària i la participació, pel treball en xarxa, per a l apoderament de les persones amb malaltia mental i per a la promoció de la convivència, la cohesó social, la gestió de la diversitat, la inclusió social, la cooperació, la col laboració i el treball conjunt amb els agents del territori implicats. Fomenta el teixit associacitiu i una ciutadania activa. Compta amb el suport de l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (ANNEX 1) IDENTIFICACIÓ I JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE Les persones amb trastorn mental presenten una problemàtica complexa que no només es redueix a la simptomatologia derivada del propi trastorn, sinó que afecta a aspectes de tipus funcional i psicosocial. Moltes persones amb trastorn mental mostren dificultats en les àrees bàsiques de la vida diària, manca d habilitats socials, una baixa autoestima i aïllament social. Són persones que poden tenir dificultats per afrontar les demandes de la vida diària a nivell personal, familiar i social. En diferents graus i, amb possibles fluctuacions al llarg de la seva vida, necessiten d un gran suport terapèutic i rehabilitador per disminuir el seu malestar i millorar personalment i socialment. GRUP ATRA, de la que ATRA forma part, fa 15 anys que té programes per a persones amb trastorn mental al municipi de Vilanova i la Geltrú. Concretament una Llar Residencia, 2 Llars amb suport i un Club Social. L'equip del Club Social va ser el primer a detectar entre els seus usuaris la necessitat d'un suport a la pròpia llar. La mancança d aquest suport a Vilanova i la Geltrú, propicia que algunes d aquestes persones demandin suport a altres serveis de la xarxa de salut mental, creant una sobrecàrrega important en els serveis i una sensació de impotència en els professionals que no poden donar-hi resposta. També succeix sovint que les pròpies dificultats i manca d habilitats i d eines per demanar ajuda d aquestes persones amb trastorn mental, fa que les seves necessitats quedin ocultes amb el seu aïllament, provocant en moltes ocasions agreujament de la malaltia, augment d estrés, impoténcia per la dificultat de no poder portar una vida normalitzada, sentiment negatiu cap a la própia persona, etc. 4

6 El programa sorgeix de la necessitat detectada pels professionals dels programes de salut mental de l entitat i de l existència d un buit assistencial, contrastat i avalat pel CSMA del municipi. El nostre treball de coordinació amb el CSMA de Vilanova i la Geltrú, va confirmar la urgent necessitat d un servei d aquestes característiques. En un informe de la seva entitat gestora, el parc Sanitari Sant Joan de Déu, del 15 de novembre de 2013, recull com a possibles beneficiaris directes d aquest programa a 103 persones del municipi. Persones amb Trastorn mental, d entre 18 i 65 anys que tenen com a mínim un 33% de discapacitat i que viuen sols, en parella (majoritàriament també amb diagnòstic de malaltia mental) o amb referents familiars en la majoria dels casos pares majors de 70 anys POBLACIÓ DESTINATÀRIA DEL PROJECTE El Programa de suport a l'autonomia de la pròpia llar s'adreça a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental que viuen soles, en parella o amb altres persones, i que requereixen un determinat suport per poder gestionar-se i ser més autònomes. Els beneficiaris directes del programa són persones amb diagnòstic de malaltia mental. La implementació del projecte té una incidència important amb els beneficiaris indirectes que són: - Familiars - Voluntaris - Recursos de la xarxa de salut mental i comunitaris - Societat en General TRETS CARACTERÍSTICS Preveu la intervenció coordinada amb els diferents agents del mateix territori: Club Social del Garraf (ATRA), Centre de Salut Mental (CSMA), Servei de Rehabilitació Comunitaria, Hospital de Dia, Serveis Socials, Fundació tutelar del Garraf, Associació de Familiars i Afectats de Malalts Mentals de Vilanova i la Geltrú, Projecte Matí (inserció laboral). Ia Mesa d'entitats Socials de VNG i la taula de salut mental de la comarca. Desenvolupa pràctiques innovadores i de transformació social cap a l acceptació, integració i contra l estigma d aquest colectiu, fàcilment reproduibles, començant pels municipis de la comarca i poder fer-lo extensible a altres comarques i territoris. Fa un plantejament integral de la persona i de les seves necessitats i totes les actuacions van dirigides cap al seu empoderament, millora en l autonomia i plena inclusió social. 5

7 Incorpora la participació activa d'un voluntariat inclusiu (persones amb i sense malaltia mental) i promou i facilita la seva formació continua, fomentant la cooperació i ajuda mutua entre persones amb trastorn mental. Fomenta l empoderament dels voluntaris amb malaltia mental a través del treball integrador en i amb el propi grup de voluntaris. Els beneficiaris ténen una participació activa indispensable en el seu procés, des del mateix disseny del seu PAP (pla d'atenció personal), on es treballen objectius acordats segons necessitats i enmarcats dintre de les diferents áreas de la vida diária, concretament en l area d autocora, habilitats doméstiques, habilitats comunitáries i area ocupacional i de relacions socials. Influencia en l entorn proper de la persona, ja sigui familiar o social, canviant habits de relació, de funcionament, educatius, ELEMENTS INNOVADORS La innovació del projecte és la INCORPORACIÓ DE PERSONES AMB MALALTIA MENTAL COM A VOLUNTARIS, afavorint així la cooperació i el suport mutu entre persones amb trastorn mental. La FORÇA del programa és DOBLE, per una banda s'apodera al voluntari amb malaltia mental que dóna suport, i per altra la persona amb malaltia mental atesa es sent menys vulnerable i més reforçada, per ser una altra persona amb la mateixa problemàtica qui li ofereix aquest suport. El missatge implícit en aquesta actuació és "Tu pots, jo podré". El programa es RETROALIMENTA en sí mateix. Les persones que en un primer moment són beneficiaries del programa, poden en un futur convertir-se en voluntàries del mateix i donar així suport a nous beneficiaris CLAUS D EXIT La creació d'una xarxa de relació social totalment inclusiva entre els voluntaris Els beneficiaris acaben replicant actituds i conductes dels voluntaris. El voluntari es el mirall on es reflexa l'usuari ("si tu pots, jo puc) En el grup de voluntaris es genera una retroalimentació bidireccional que afavoreix l apoderament mutu Detecció i prevenció precoç de símptomes de descompensació Alta implicació i dedicació dels voluntaris El vincle de confiança establert entre beneficiari i voluntari Bona coordinació amb les xarxes socials i sanitaries (CSMA, CAP, Serveis Socials, etc.) 6

8 3.- OBJECTIUS OBJECTIU GENERAL Aquest projecte té com a objectiu promoure l'autonomia, la qualitat de vida i l'apoderament de les persones amb trastorn mental, sent part activa en el seu procés de rehabilitació i facilitant la seva inserció comunitària, amb el suport dels professionals i dels voluntaris que formen part del programa. Fomentar i potenciar el voluntariat entre les persones amb malaltia mental, cooperant i donant-se suport entre les mateixes, així com assolir la inclusió i normalització d aquest col lectiu intercanviant espais i experiències amb altres voluntaris sense malaltia mental OBJECTIUS ESPECÍFICS PELS BENEFICIARIS Contribuir al desenvolupament i millora en les AVD (activitats de la vida diària) de les persones amb malaltia mental, facilitant eines per a l organització de la seva llar, gestió econòmica i integració en la societat millorant l àrea social i ocupacional. Potenciar que la persona amb malaltia mental participi i es responsabilitzi de la seva vida. Fomentar la presa de decisions, l apoderament i l autonomia. Recuperar o adquirir les competències personals, interpersonals i psicosocials que requereixen suports i recursos externs, personals, grupals, etc., per tal que la persona pugui desenvolupar la seva vida de la manera més normalitzada possible, Orientant-los en la recerca de serveis ja siguin de caire social, ocupacional, formatiu, lúdic, laboral, etc.. encarat a assolir la plena inclusió social. PELS VOLUNTARIS Trencar l empobriment que comporta tenir un diagnòstic de malaltia mental, fomentant la capacitat d ajuda que te la persona mes enllà de la pròpia malaltia. Fomentar la participació d un equip de voluntaris inclusiu (amb i sense malaltia mental). Fomentar l ajuda mútua entre persones amb trastorn mental, potenciant el sentiment de pertinença, evitant l aïllament i l estigmatització. Donar eines als voluntaris per detectar indicadors indirectes de descompensació de la malaltia. El treball preventiu i la intervenció precoç afavoreixen l estabilitat psiquiàtrica, pal liant el fenomen de la porta giratòria, el que reverteix en una reducció de la utilització de recursos sanitaris i una disminució dels ingressos hospitalaris. I la reducció de la despesa sanitària. 7

9 PER A LES FAMÍLIES Donar eines a la família per detectar indicadors indirectes de descompensació de la malaltia i sentir-se part activa del procés de rehabilitació de la persona amb malaltia mental. 4.- METODOLOGIA Des de l'inici del programa es realitzen diferents accions i activitats dirigides a la implementació del programa i a l assoliment dels objectius del mateix. El programa està integrat per dos professionals un/a amb funcions de Coordinació i l altra d educació Social ACTIVITATS Des de l inici detectem que els voluntaris amb malaltia mental que formen part del programa també necessiten d un seguiment i suport, diferent als usuaris del programa, però no menys important. En 18 mesos d implementació del programa, hem rebut 35 derivacions dels diferents recursos derivadors, dels quals el 100% han sigut altes efectives. En aquest moment, març 2016, hi ha 3 derivacions en procés de valoració-acollida al programa. Actualment es mantenen al programa 33 persones. El grup de voluntaris està integrat per 25 persones, 13 d elles amb malaltia mental. Aquestes reben suport del programa i seguiment de la coordinadora del mateix. S han realitzat tutories individuals i s han mantingut coordinacions amb els seus referents soci-sanitaris i de la xarxa de salut mental. S han realitzat, en alguns casos, atencions familiars. Des del programa es realitzen diferents activitats amb la finalitat d'assolir els objectius establerts al mateix i dirigides als beneficiaris, voluntaris i famílies ACTIVITATS PELS BENEFICIARIS DIRECTES Amb l objectiu de que les persones amb malaltia mental millorin en autonomia i qualitat de vida es realitzen diferents activitats, dirigides a donar suport en les AVD S, a que aquests recuperin les competències personals, interpersonals i socials i a que puguin portar una vida activa i integrada en la societat. ACTIVITAT 1 - TUTORIES INDIVIDUALS / VISITES AL DOMICILI Es realitzen entrevistes i valoracions d acollida dels usuaris interessats en el programa. Elaboració conjunta del programa d atenció personal (PAP) amb el usuari. 8

10 Es treballen objectius acordats en el PAP amb el usuari facilitant eines i estratègies per solucionar les dificultats que van sorgint. Seguiment dels avenços en els objectius periòdicament. Visites del voluntaris al domicili dels casos assignats amb periodicitats segons necessitat de la persona atesa. Cooperació i suport entre persones amb malaltia mental. Visites dels professionals al domicili dels usuaris per valoració i seguiment dels objectius del PAP, i detecció de indicadors indirectes de descompensació o agreujament de la malaltia. ACTIVITAT 2 - COORDINACIONS EXTERNES Es realitzen coordinacions periòdiques amb els diferents serveis, programes i recursos de la xarxa de salut mental així com amb altres recursos comunitaris. ACTIVITAT 3 - REUNIONS MENSUALS AMB EL GRUP DE BENEFICIARIS Es realitzen reunions mensuals al local del club social amb el grup de beneficiaris, amb l objectiu de compartir experiències, fomentar la interrelació, el coneixement mutu, el sentiment de pertinença i la pràctica de les HHSS. Durant les reunions s incideix en el treball de l autoconfiança, l autoestima, la solució de conflictes, el creixement personal i l apoderament de la persona amb TM ACTIVITATS PELS VOLUNTARIS Amb la participació de persones amb malaltia mental en el grup de voluntaris inclusiu, l objectiu és aconseguir la inclusió i sensibilització social del col lectiu millorant el sentiment de pertinença i de grup. Evitar l aïllament social i l estigmatització del col lectiu, fomentar el suport i ajuda mútua entre persones amb malaltia mental i la cooperació i treball en equip amb altres persones sense malaltia mental compartint tasques i mateixes responsabilitats en un grup de iguals. ACTIVITAT 1 - SELECCIÓ, FORMACIÓ I SEGUIMENT DEL VOLUNTARIS Entrevistes de selecció als nous voluntaris que es vulguin incorporar al projecte. Incorporació dels voluntaris al Pla de Voluntariat de l entitat i a les formacions que ofereix. Seguiment de la tasca dels voluntaris en reunions setmanals amb l equip. 9

11 Seguiment individual de la tasca de voluntari en tutories mensuals amb el coordinador del programa ACTIVITATS PER A LES FAMÍLIES L objectiu des del programa envers les famílies és donar-les suport, ja que són els principals cuidadors i fomentar que aquestes siguin part activa del procés rehabilitador del familiar amb malaltia mental. ACTIVITAT 1 - TREBALL INDIVIDUAL Es realitzen atencions individuals a les famílies i es proporcionen eines i estratègies per que donin suport al familiar amb TM, per tal de fomentar l aprenentatge, creixement i millora d autonomia de la persona amb malaltia mental, i evitar les actituds de sobreprotecció en moltes ocasions dels familiars directes que tendeixen a l anul lació de la persona. Periòdicament es cita al usuari i el familiar referent per exposar en comú quines dificultats o millores troben en el procés d assoliment d objectius de la persona amb TM COORDINACIONS La coordinadora del programa realitza coordinacions periòdiques presencials amb els diferents referents dels recursos derivadors per valoració i seguiment dels casos atesos en el programa, així com valoració de noves propostes de derivacions. Des del programa s han realitzat un total de 140 coordinacions amb els diferents professionals de referencia de la xarxa de salut mental, soci-sanitària i comunitari dirigides al beneficiari i en favor del benestar del mateix. Aquestes coordinacions han sigut de tipus presencial, telefòniques o via . Centre de Salut mental d adults ( CSMA) Es realitzen coordinacions presencials amb la treballadora social, on es valora conjuntament la evolució dels casos derivats i noves propostes de derivacions. Així també es realitzen coordinacions telefòniques o via des de l equip educatiu quan es detecten situacions de risc de descompensació o agreujament de la malaltia i altres. En dos casos s han realitzat dues visites al domicili conjuntes amb la treballadora social de referencia. Servei de Rehabilitació comunitària del PSSJD ( SRC) Es realitzen coordinacions bimensuals presencials amb la treballadora social, on es valora conjuntament la evolució dels casos derivats i es fan noves propostes de derivacions. Hospital de Dia del PSSJD ( HD) S han realitzat coordinacions amb el psiquiatra del HD per tal de valorar la evolució de pacients del seu servei que son beneficiaries del programa ATXT. 10

12 Serveis socials de l Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Actua, tots per tots Es realitzen coordinacions presencials amb les treballadores socials de l equip de dependència, on es valora conjuntament la evolució dels casos derivats i es fan noves propostes de derivacions. Així també es realitzen coordinacions telefòniques o via des de l equip educatiu quan es detecten situacions de risc per la persona. Les primeres entrevistes als casos proposats sempre es realitzen conjuntament amb la Treballadora social de referencia el que ens permet agilitat en la derivació i evitar que la persona es perdi en el circuit. En tres casos s han realitzat visites al domicili conjuntes amb la treballadora social de referencia. Club Social del Garraf El club social és un recurs de caire social on es treballa la ocupació del temps lliure de les persones amb malaltia mental. Es realitzen coordinacions bimensuals amb el coordinador del centre per fer seguiment d assistència a les activitats i evolució en les mateixes de beneficiaris del programa. Projecte matí OTL Garraf ( Ajuntament de VNG) Des d aquest servei es treballa la inserció laboral de persones amb malaltia mental que volen accedir a un lloc de treball o a formacions amb finalitat ocupació laboral. S ha realitzat coordinacions presencials i via- per fer seguiment d una voluntària del programa amb TM i usuaris del programa derivats al servei per cursos de formació i inserció laboral. Associació de familiars i afectats de malaltia mental (AFAMMG) Es realitzen coordinacions bimensuals amb la treballadora social de l associació per fer seguiment de la evolució dels nostres beneficiaris vinculats a les activitats realitzades per AFAMMG, com son el hort social. Altres coordinacions comunitàries Així també s han realitzat coordinacions amb entitats, associacions, instituts, centres de formació, etc que treballen l oci, la formació i la ocupació on hem derivat beneficiaris del programa per poder millorar en l àrea de relacions socials i ocupacionals IMPLEMENTACIÓ I SEGUIMENT DEL PROJECTE DIFUSIÓ I COMUNICACIÓ Des de l inici del programa s han realitzat diferents accions per promocionar el projecte: S ha fet la presentació del programa: Als diferents serveis i recursos de la xarxa de salut mental, serveis comunitaris i institucions educatives. 11

13 Participació dels professionals i voluntaris del programa en les jornades de celebració del dia mundial de la salut mental ( 28/09/15 10/10/15). Escollit un dels programes d'innovació social es presenta a les 3ª jornades de 10X10 càpsules d'innovació social, organitzat pel consorci d acció social de Catalunya ( 13/03/15). Presentació del programa als estudiants d integració social a l institut Alexandre Galí. Presentació del programa i participació d un voluntari a la jornada de celebració del dia del voluntari organitzat per la mesa d entitats socials de VNG ( 10/12/15). Es fa presència del programa a la pàgina web de l'entitat destacat amb un banner a la pàgina principal i amb noticies i activitats al Facebook de l entitat. Ens han convidat a presentar-lo a l Àgora d Experiències del V Congrés de la Taula del tercer Sector Social de Catalunya que es realitzarà a Barcelona del 14 al 17 de juny de Ens han acceptat la presentació d un pòster a la 16th International Conference for Integrated Care 2016 que es farà Barcelona del 23 al 25 de maig Presencia als mitjans de comunicació: Entrevista a la radio de canal Blau i televisió el 30/09/2014. Gravació del Programa Actua, tots per tots, per Canal Blau i emissió en els informatius amb motiu del dia mundial de la salut mental 09/10/2014 Presentació del programa en el canal de radio Onda Cero el 01/10/2014 Entrevista al Diari de Vilanova el 07/10/2014. Presentació del programa a TV Olot ( 29/04/15). Presentació del programa a TV Canal Blau de VNG i entrevista a un dels voluntaris del programa ( 04/06/15). Presentació del programa a radio Canal Blau ( 29/04/15). Entrevista a la coordinadora del programa a la radio RAC1 " Tot es possible" (08/06/15). Noticia del programa al diari de Vilanova ( 26/06/15). Concert solidari "Actuem per l'actua". Des de l'entitat s'organitza un acte comunitari com a celebració del primer aniversari del programa. Aquest acte va 12

14 tenir presencia institucional de l'ajuntament de VNG, així com a personalitats públiques del mon de l'esport, literatura i pintura. Visualització de les diferents noticies del programa a la web de Vilanova solidaria de l ajuntament de VNG i a la web de l ajuntament vilanova.cat. Noticia de reconeixement del programa a la web de Vilanova solidaria de l ajuntament de VNG ( 04/07/15). Visualització de diferents actes i noticies del programa a la web i facebook de l entitat GESTIÓ I SEGUIMENT DEL PROJECTE Reunions d equip setmanals per a la valoració i seguiment dels beneficiaris del programa, revisió d objectius, etc. Registre de les tutories realitzades pels professionals i voluntaris. Registre diari de l activitat del programa. Seguiment de PAP S i revisió semestral d indicadors del programa. Coordinacions amb els diferents serveis de la xarxa de salut mental i recursos soci-sanitaris. Realització de reports setmanals de l activitat realitzada al programa. Informes trimestrals del seguiment del programa. Planificació i organització de les formacions pels voluntaris. Passació i registre dels qüestionaris de satisfacció dels beneficiaris i recursos derivadors Participació comunitària Participació en la mesa d'entitats socials de VNG. Participació en la taula de salut mental de VNG. Organització dels actes de les jornades del dia mundial de la salut mental conjuntament amb altres serveis de la xarxa de SM i l ajuntament de VNG. Participació en la diagnosi de salut mental, organitzada per l ajuntament de VNG i altres recursos de la xarxa soci-sanitària que formen part de la taula de salut mental. S han realitzat 4 jornades informatives del programa i de l àmbit de salut mental als estudiants d integració social de l institut Alexandre Galí, amb la participació de voluntaris del programa parlant amb primera persona i des de la seva experiència. 13

15 5.- AVALUACIÓ Les eines utilitzades per valorar els resultats del programa són: Entrevista de valoració-acollida. Tutories individuals realitzades pels professionals i voluntaris. Visites al domicili, treballant els objectius in situ. Atencions familiars on es valora la evolució del familiar amb malaltia mental i el grau d acompliment dels objectius segons la percepció de la família i el seguiment dels professionals del programa. Registre de les tutories i atencions individuals del usuari (full de curs, PAP, eina de gestió). Coordinacions amb els diferents referents soci sanitaris i recursos de la xarxa de SM. Avaluació semestral del PAP amb la passació de l escala Bels. Qüestionari de satisfacció dels beneficiaris. Qüestionari de satisfacció dels recursos de la xarxa de salut mental i socisanitària. Observació. 6.- RESULTATS Els resultats del programa s avaluen tenint en conte els indicadors plantejats. Aquests Indicadors fan referencia al grau d assoliment dels objectius quantitatius i qualitatius del programa. USUARIS/ES Indicador: 50% dels beneficiaris assoleixen els objectius acordats en el seu PAP. Resultat: Degut a que aquest és un programa de nova creació, els beneficiaris es van anar incorporant de forma progressiva al mateix. Al finalitzar l exercici molts dels usuaris encara no portaven un any en el programa. Aquest indicador es modifica de cara a l exercici 2016 ja que per donar per assolit un objectiu veiem necessari el seu manteniment de funcionament durant 6 mesos. 14

16 Concretament es treballen 3 items importants de les AVD S que tal i com recomana l escala Bels no son valorables els primers 6 mesos. Indicador: 50% dels beneficiaris milloren els resultats obtinguts en l escala Bels que mesura les AVD S. Resultat: El 65,52 % dels beneficiaris milloren els resultats en les AVD S en l escala Bels ( 19 persones). Indicador: 50% incrementa la vinculació a serveis i activitats d oci. Resultat: El 71,88% dels usuaris del programa incrementen les activitats d oci i ocupació (23 Persones). Indicador: 30% incrementen activitats de formació. Resultat: Cinc persones amb qui es marca l objectiu de reprendre activitats de formació, han reprès estudis formatius per finalitzar titulacions bàsiques o inici d algun cicle formatiu. S assoleix objectiu amb el 100% d aquests usuaris/es. Indicador: Reducció del 50% de visites urgències mèdiques Resultat: S han realitzat 4 urgències mèdiques ( no tenim dades de referència anteriorment). Al final d aquest any tenim informació suficient per valorar si la persona augmenta o redueix les visites mèdiques durant l exercici Fruit de les coordinacions amb els diferents referents psiquiàtrics i sanitaris permet que el pacient pugui avançar la visita si detectem possible simptomatologia de descompensació o empitjorament de la malaltia. Indicador: Reducció del 50% de ingressos hospitalaris Resultat: Es produeixen 2 ingressos hospitalaris. Les dades comparatives de les que disposem són les que facilita el beneficiari en l entrevista de valoracióacollida i full de derivació del recurs derivador. No hem disposat de dades suficients que ens permetin confirmar la reducció d ingressos. Per l exercici 2016 ens facilitaran des del CSMA últim any d ingrés psiquiàtric dels casos que tenim al programa, per poder valorar aquest indicador amb la màxima precisió possible. Indicador: Assolir el 70% de assistència a las visites pactades en el CSMA Resultat: 25 persones mantenen assistència a les visites pactades amb els diferents referents del CSMA. El 86,20% Indicador: Assisteixen al 90% de las tutories individuals Resultat: S han realitzat un total de 973 tutories als beneficiaris/es del programa, on el 92,70% han assistit a les mateixes. Resultat molt positiu que confirma la implicació de les persones amb malaltia mental en la millora d autonomia i qualitat de vida. Indicador: Assisteixen al 80% de las reunions grupals Resultat: El 55,18% dels beneficiaris ha assistit a alguna reunió mensual de grup. Activitat que degut a l aïllament social que pateixen les persones d aquest 15

17 col lectiu i la seva dificultat a demanar ajuda i compartir les seves experiències no assoleix l objectiu de l indicador. FAMÍLIES: Indicador: 50% de las famílies participen en el programa Resultat: El 75 % de les famílies participen en el programa. S ha viscut un increment important des de l inici del programa fins el moment actual. S han realitzat atencions individuals amb 21 famílies del programa. Indicador: Les famílies que participen en el programa assisteixen al 80% de grups de familiars. Resultat: Dificultats a l hora de realitzar els grups de família ja que la majoria són persones més grans de 70 anys. Es planteja noves accions per poder anar introduint aquesta activitat a mesura que els familiars de les persones ateses al programa siguin de menys edat. VOLUNTARIS / ES Indicador: 70% del grup de voluntaris es estable. Resultat: El 94,4% del grup de voluntaris es estable. Indicador: Assistència al 80% de las reunions mensuals del grup Resultat: El 100% dels voluntaris assisteixen a les reunions. Per necessitats de millorar el funcionament del programa, i aconseguir més qualitat en la transmesa d informació dels beneficiaris es realitzen reunions setmanals. Indicador: Assistència al 90% de las tutories i reunions amb l equip. Resultat: El 100% assisteixen a les tutories amb el coordinador. Grau alt d implicació dels voluntaris del programa Indicador: Assistència al 80% de les formacions trimestrals. Resultat: El 100% assisteixen a les formacions trimestrals. Indicador: Assistència al 80% de les reunions setmanals amb l equip educatiu. Resultat: Assisteixen a les reunions setmanals amb l equip educatiu el 100%. S han incrementat les tutories amb els voluntaris amb malaltia mental, s han realitzat coordinacions amb el seu CSMA i amb els familiars sempre que ha sigut necessari 16

18 ALTRES RESULTATS PELS BENEFICIARIS Millora l apoderament de la persona des del mateix moment en que decideix els objectius a treballar en el seu PAP. Augmenten la xarxa social vinculant-se a diferents recursos d oci i compartint espai i activitats amb altres persones. Augmenta la utilització de serveis normalitzadors de la comunitat( gimnàs, centres cívics, biblioteca, country, etc) Millora el sentiment de pertinença i formen part activament del grup compartint experiències, donant suport en la solució de problemes d altres companys, compartint informació, activitats, etc.. Es redueix per tant l aïllament social que pateixen i millora la capacitat de demanar ajuda quan ho necessiten. PELS VOLUNTARIS: Participen en jornades de sensilizació social al institut de Roquetes, Alexandre Galí, presentant el projecte a estudiants dels moduls de integració social. Aquesta presentació ha tingut una assisténcia aproximada d uns 60 alumnes. El grup de voluntaris assisteixen a la presentació del programa a les 3es jornades 10X10 Cápsules de Innovació Social, resultat de la seva implicació en el mateix. El grup de voluntaris participa en diferents actes de les jornades que es van celebrar amb motiu de del DMSM, aixi com en la organització i participació del concert solidari Actuem per l actua. PER A LES FAMÍLIES En les atencions a les famílies detectem sovint que aquestes mostren confusió i falta de informació respecte a la malaltia. Des del programa se ls faciliten eines i informació per que puguin detectar indicadors de descompensació del familiar amb malaltia mental. L assistència de les famílies a les atencions individuals es molt positiva sent aquesta de un 100%. Millora del coneixement del estat de la persona amb malaltia mental i de la seva evolució. Participen més activament en el procés rehabilitador de la persona amb TM. Verbalitzen tranquil litat i gratificació pel suport que reben i es senten acompanyats en la seva tasca de cuidadors IMPACTE SOCIAL ACONSEGUIT Per valorar l impacte social aconseguit pel programa en els beneficiaris/es s ha mesurat des dels indicadors objectivables quantificables i dels intangibles. 17

19 RESULTATS INTANGIBLES Resultats intangibles, de l impacte social del programa en els BENEFICIARIS DIRECTES: Millora de l autoestima. Es redueix aïllament social i millora en HHSS. Milloren les relacions familiars ( pare, mare, germans, fills). Empoderament de la persona que en tot moment pren decisions tenint en compte drets i obligacions. Millora de les HHSS i d expressió de les emocions. Millora l empatia. Es redueix l auto estigma. Millora del sentiment de pertinença i de grup. Millora de la comunicació no verbal ( mirada, somriures, contacte físic,,etc...). Resultats intangibles, de l impacte social del programa en els BENEFICIARIS INDIRECTES: Familiars: - Millora del coneixement del estat de la persona amb malaltia mental i de la seva evolució. - Participen més activament en el procés rehabilitador de la persona amb TM. - Verbalitzen tranquil litat i gratificació pel suport que se li dona al familiar amb TM i es senten acompanyats en la seva tasca de cuidadors. Serveis socials i xarxa de SM: - Amb les coordinacions del programa amb els diferents serveis millora la informació del usuari atès. - Millora de coneixement de les persones amb malaltia mental dels diferents recursos dels que disposa la xarxa de SM i la comunitat produint-se un augment de la vinculació als mateixos, sobretot aquells d oci i temps lliure Societat en general: - Participació de un voluntariat inclusiu. - Millora el coneixement del col lectiu mitjançant les formacions als voluntaris i la presencia als diferents mitjans de comunicació (ràdio, premsa i TV) - Increment de petició de voluntaris per formar part de l ACTUA, fruit de la participació del grup de voluntaris en diferents xerrades informatives que s han realitzat en diferents actes comunitaris - Reduir el impacte econòmic soci -sanitari amb la detecció i prevenció precoç de possibles descompensacions o agreujaments de la malaltia i així reduir el numero de urgències i ingressos psiquiàtriques de les persones ateses al programa. - Participació directa i activa de les persones ateses al programa en la comunitat (usuaris del programa col laborant com a voluntaris en altres programes socials del municipi 18

20 7.- CONCLUSIONS Davant els resultats positius obtinguts durant aquests gairebé dos anys de funcionament del programa, el progressiu increment de beneficiaris, la participació i compromís dels voluntaris i el suport i col laboració dels diferents serveis derivadors, entitats socials del territori i administració local, ens confirmen la necessitat de continuïtat del mateix. És prioritari mantenir els objectius assolits i el suport donat a un col lectiu amb moltes dificultats a l hora de demanar ajuda, d afrontar les diferents demandes de la vida diària i amb necessitat d un suport terapèutic i rehabilitador per millorar personalment i socialment. El fet que el CSMA de Vilanova i la Geltrú sigui el CSMA de referència per a la Comarca del Garraf, ha facilitat que hagin arribat al programa sol licituds de persones que viuen en altres municipis de la Comarca del Garraf, concretament Cubelles, Sant Pere de Ribes i Sitges. Donat que hi ha voluntaris que viuen en aquests municipis, s ha començat a donar suport aquestes persones De manera que podem dir que d una forma natural s ha iniciat la seva transferibilitat als municipis del voltant de Vilanova i la Geltrú. 19