PRIMER PREMI POESIA: SALLEM RAZZOUKI

Transcripción

1 TÍTOL: PSEUDÒNIM: CATEGORIA: TEU VERD G GÈNERE LITERARI: POESIA PRIMER PREMI POESIA: SALLEM RAZZOUKI Com dir-te que et sento sense paraules i sense petons. Com dir-te que t estimo sense tenir-te al meu costat. Com dir-te que t enyoro si el temor no em deixa. Com dir-te que els teus ulls són com la lluna plena. Com dir-te que el meu cor està ple de tu. Com dir-te que la meva vida és tan sols per a tu.

2 TÍTOL: PSEUDÒNIM: CATEGORIA : GÈNERE COM ESCRIURE UN BON POEMA Lawrence Lovejoy G Poesia SEGON PREMI POESIA: JOSÉ MANUEL RODRÍGUEZ Per escriure un bon poema, necessito llapis i llibreta i amb això sempre em sorgeix paraules de poeta. Tan sols abans de començar a escriure em paro una estona a pensar i quan tinc les idees clares, escric sense parar. Al fer els meus poemes, els faig primer de cap i a la hora de redactar-los, els hi poso cor i ànima.

3 Sempre les poesies que m invento, son amb rima i amb, o sense sentit però m agrada compartir-los, amb els meus éssers preferits.

4 TITOL PSEUDONIM CATEGORIA GENERE LITERARI L AMISTAT Lula G POESIA TERCER PREMI POESIA: NESRIN TAMLAKOUTANE L amistat ve i se n va és com el temps, quan confies en algú sents el mateix, a mi m'agrada molt l amistat, quan estic amb el grup sento amistat. L amistat no ve sola com al temps, m agrada el meu grup i m agraden els meus companys són molt simpàtics. En primer lloc has de parlar, amb el grup has de participar, quan confies en algú li pots explicar quasi be tot. M agraden tots els temes, sobretot l amistat.

5 TÍTOL: PSEUDÒNIM: CATEGORIA: EL MEU AVI I JO L ESCRIPTOR MISTERIÓS G GÈNERE LITERARI: PROSA PRIMER PREMI PROSA: XAVIER ARANDA Tinc molts grans records del meu avi. Quan jo era molt petit, ell i la meva àvia em cuidaven com sempre ho han fet. Sempre anaven junts a casa meva que en aquella època no era casa meva si no el terreny dels meus avis. Un dia, estàvem fent llenya i el meu pare estava amb la mini excavadora fent viatges de llenya cap amunt i cap avall mentre el meu avi estava amb la moto serra tallant la llenya. El meu avi ajudava en tot: sempre que tocava fer la poda, quant fèiem l hort, i quan agafàvem les olives. Però el gran moment de tota la meva vida era el Nadal. Sempre menjàvem en família, després veiem el discurs de Nadal del rei, i desprès el que feien per la televisió: era una gran època feliç. Fins que un dia tota la felicitat es va acabar. Tot va començar un dia que estàvem agafant olives. La meva tieta i el meu avi anaven de camí cap a casa meva i,de sobte, el meu avi va començar a vomitar.

6 La meva tieta va portar el meu avi a l hospital de Vilafranca del Penedès. La meva tieta va trucar a la meva mare per dir-li que el meu avi no es trobava bé. Després de la trucada la meva mare va sortir com un llamp cap a l hospital. Aquell dia havíem d anar a buscar l oli de la collita, necessitàvem el cotxe perquè amb la furgoneta no podíem anar. El meu pare i jo vam anar amb la furgoneta a buscar a la meva cosina a casa dels meus tiets perquè ella que sap conduir, agafés el cotxe nostre i el portés a casa. Vam arribar a casa i vam deixar la furgoneta, el meu pare es va posar al volant del cotxe i vam portar a la meva cosina cap a casa de la meva tieta. Vam anar amb el cotxe al molí a buscar l oli de la collita i vam tornar. A les 12 de la matinada el telèfon sonava, era la meva mare que li va dir al meu pare que el meu avi empitjorava i que tenien que portar-lo cap a Bellvitge també li va donar unes instruccions: 1. Despertar-me i que agafes tot el necessari i no importava si anava amb el pijama 2. Agafar el cotxe i anar cap a Vilafranca 3. Deixar-me en casa de la meva tieta 4. Agafar a la àvia i anar cap a Bellvitge A la 1:00 de la matinada ja estava a casa de la meva tieta on el meus tiets me estaven tranquil litzant. Els dies passaven i jo seguia molt trist, un dia tenia cita amb el psicòleg, ell em va dir que li fes una carta al meu avi que deia :

7 Estimat avi, estic molt trist perquè no et trobes bé i espero que et recuperis. Si et poses bé tu i jo veurem moltes pel lícules noves que han sortit en DVD, si et mors em posaré molt trist però intentaré seguir la meva vida normal encara que no estigui bé. T estimo molt Xavier Els dies seguien passant i jo més nerviós em posava, fins que va arribar el dia més dolent de tota la meva vida. El 9 de desembre d aquell any per la tarda, la meva mare va trucar a la meva tieta per comunicar-li la mala noticia, desprès li va dir a la meva tieta que em passés el telèfon a mi i em va dir: - Xavier, el teu avi està mort Les llàgrimes van començar a sortir dels meus ulls i tots els que estàvem a casa de la meva tieta vam plorar, tos menys el meu titet que va dir: - voleu deixar de plorar, això no solucionarà el problema. Ens em de tranquil litzar tots! Llavors vam arribar la meva mare, el meu pare i jo a casa meva. El meu pare i la meva mare es van quedar a la cuina plorant. Jo vaig anar al menjador amb el meu peluix y em vaig posar a plorar. El dia següent la meva altra tieta va vindre a casa meva a consolar a la meva mare i també a mi, desprès vam anar el meu pare, la meva mare i jo al tanatori on estava la meva família i alguns amics dels meus pares i dels meus avis. Va arribar el dia més fort per tots nosaltres, el dia del enterament del meu avi. Tots vam plorar a la missa, però va ser més en el cementiri on estarà per sempre.

8 Han passat els anys i ara ja tinc 17 anys i estudio a Barcelona, però mai oblidaré al meu avi. Acabo aquesta historia dient: Has marxat per tota la meva vida, però que sàpigues que mai t oblidaré i sempre t estimaré.

9 TÍTOL: PSEUDÒNIM: CATEGORIA: EL MÓN BEBÉ G GÈNERE LITERARI: PROSA SEGON PREMI PROSA: GEMMA CERVANTES Com pot ser el món tant petit quant l univers és enorme...moltes vegades penso que seria després de la mort? però mai ho aconsegueixo esbrinar. Però ara mateix estic en el món, un lloc on hi passen desgràcies o alegries, riuen o ploren, però el que si que se és que tenim una sola vida. Una vida per disfrutar-la i passar-ho bé. Bé no, super bé perquè després de la mort... què serà de nosaltres? Hi haurà un altre món... En fi, tot es comprovar-ho i algun dia ho comprovarem. Però, ara mateix, i tinc molta vida per endavant i no m agradaria descobrir-lo ara. Sóc massa jove per morir-me i tinc moltes il lusions com tothom, suposo... Hi ha de vegades que em pregunto perquè naixem si després morim. Jo suposo que aquesta vida esta feta per lluitar, enamorar-se i disfrutar. En fi, tot això és el que puc dir... El món és vida, i la vida és disfrutar cada dia més.

10 TÍTOL: PSEUDÒNIM: CATEGORIA: ELLA ESCRIPTOR INSPIRAT G GÈNERE LITERARI: PROSA TERCER PREMI PROSA: TONI BELLVER El primer dia la vaig veure, mai hauria pensat que acabaria amb ella. Recordo el primer cop que vaig parlar amb ella, que va ser el dia de la primera reunió de pares. Em vaig apropar i la vaig saludar. Al principi es cert que em costava entendre l a quan em parlava, però aquella tarda que vam estar molta estona parlant, vam riure molt i ella al final va acabar una mica farta de que no l entengués tot el que em deia. Aquella tarda m ho vaig passar bé amb ella i em va caure molt bé, i des d aquell moment érem amics i sense saber-ho començava la nostra historia. Al dilluns següent, el conductor del meu transport em va dir que teníem que anar a recollir a una noia que també anava al Pont del Dragó, quan vam arribar a on la recollíem i vaig veure que aquesta noia era ella em vaig alegrar molt. A l escola i al transport sempre estàvem junts, rient i fent bromes, i passat un temps vaig adonarme n que el que sentia per ella va passar d amistat a amor. Però totes les bones històries tenen la seva part trista. Un dia, parlant amb ella, em va confessar que li agradava un noi, mentre em deia això vaig pensar amb la possibilitat que aquest noi del que parlava fossi jo. Però el noi que li agradava era un altre i no jo. Després de dir-me això, vaig estar uns dies trist i bastant fotut, però ella va estar sempre amb mi animant-me i fent-me bromes que m alegraven el dia.

11 Passats uns quants dies, li vaig preguntar si li havia dit al noi que li agradava que estava enamorada d ell, i em va dir que aquell noi li havia dit que només l estimava com amiga. En aquell moment vaig dir: Aquesta es la meva! i a l endemà següent li vaig dir que estava enamorat d ella i que si voldria sortir amb mi. Ella em va dir que ja notava que m agradava i també va dir que s havia adonat que al que estimava de veritat era a mi i no a l altre noi. Aquell dia vam començar una relació de parella i va ser uns dels dies més feliços de la meva vida. Després de portar un temps junts, vam tenir la nostra primera baralla i ens vam enfadar i vam dir que lo nostre s havia acabat. Però com estem molt enamorats l un de l altre, aquesta separació va durar només un dia i ara espero durar molt de temps amb ella i que els dos siguem molt feliços.

12 TÍTOL: PSEUDÒNIM: CATEGORIA: UN ROBOT SOMNIADOR NINFO G GÈNERE LITERARI: PROSA TERCER PREMI PROSA: CLARA SÁNCHEZ Fa no molt de temps, però tampoc molt poc, un científic va crear un robot. El va crear a la seva pròpia imatge i semblança, però no va a arribar a veure la seva creació completa perquè li va tenir que donar el seu propi cor. Però una cosa si que li va donar abans de morir, un número: el 02. El duia tatuat al pit, en color verd. Ara que el robot està complert ha d aprendre a viure sol amb els seus propis dubtes i preocupacions. Va fer un petit soroll de dolor quan va sentir el fred del terra, una altra vegada s havia caigut del llit. Per que sempre somiava el mateix? Sempre somiava amb un noi jove que li donava el seu cor. Es va posar de peu i va anar fins la cuina on va agafar un tetrabrick de llet i després de posar-se n una mica en un got, se la va beure d un glop. No es que tingues la necessitat de menjar ni beure, però li ajudava a superar l ansietat. Creador, per que? Jo vull saber com i qui vas ser tu,per què quan em vaig despertar no eres allà? es va preguntar a ell mateix.

13 Va sentir com unes petites llàgrimes sortien dels seus ulls blaus com el cel. I es que si alguna cosa havia après en els 3 anys que portava de vida era que res neixia sense l ajuda d un esser viu. Fins i tot la roba que portava l havien fet en una fàbrica amb màquines però qui havia creat les màquines havia estat un esser viu, es clar. Era una de les múltiples coses que havia après veient la tele. Va sentir com la seva pena d abans es transformava en fúria i l obligava a trencar el got que, tot i sent de vidre, es va convertir ràpidament en trossets de vidre a la seva mà dreta. Va sentir dolor al trencar-lo però el fet de no tenir sang a les venes sentia el dolor tant o mes real que els que si que en tenien. La raó per la qual s havia enfadat tant era perquè a ell li hauria agradat poder crear vida i al ser un robot sabia que mai podria crear res. També ho havia vist per la tele. Tot i que també havia vist que si desitjaves alguna cosa de tot cor amb una mica de sacrifici es podia arribar a fer realitat. Va sentir com els seus ulls tornaven a ser molls, ràpidament es va eixugar amb la màniga de la samarreta, les llàgrimes que estaven a punt de sortir. Va mirar per la finestra que hi havia a la mateixa cuina i va veure un cel completament negre. El carrer només era il luminat per uns quants fanals. Va deduir que serien les 2 o les 3 del matí. Després de pensar que fer, va decidir tornar al llit.

14 Estranyament aquell dia va dormir fins las dotze del matí del dia següent. Era la primera vegada que aconseguia dormir mes de tres hores seguides sense tenir malsons. I la veritat es que era estrany. Va anar fins la cuina necessitava prendre alguna cosa. Va obrir la nevera i només va trobar un tetrabrick de llet buit. Després de buscar per tots els calaixos i no trobar res per menjar va saber que havia arribat el moment d anar al supermercat. Aquell dia era el primer dia que sortia al carrer, ja que el que el va crear havia deixat menjar per alimentar a tot un arsenal. Havia vist per la tele a tanta gent dolenta!!! Anava caminant pel supermercat pensant en un presumpte terrorista quan de repent, va sentir un gran soroll que va ser continuat per unes flames i per una gran expansió. Ell no podia morir però si que podia sentir el dolor. Tot el supermercat va esclatar deixant rere seu només un munt de runa. Just llavors el va veure l únic supervivent, qui tampoc estava ferit tenia els cabells negres i els ulls vermells i el seu tatuatge amb el número 02 va començar a brillar amb un color verd. Alguna cosa al pit de l altre noi també va començar a brillar amb un color vermell i va ser en aquell moment quan va recordar tots aquells records: -Germà tu m estimes? li va preguntar un nen de 5 o 6 anys que tenia els cabells negres i els ulls vermells.

15 -Oh, hi tant que si li contestà un noi de la mateixa edat amb els ulls blaus com el cel, no li pregunteu com, però sabia que aquell noi era el seu creador. També sabia que l altre noi era el seu germà bessó. El temps va passar i cada cop era mes obvi que el seu germà sentia alguna cosa més per ell que un amor fraternal. Un dia va intentar fer-li un petó a la boca i ell no va voler, es més, el va humiliar dient-li marieta de merda. Quan es va despertar al dia següent el seu germà no hi era, només li va deixar una carta que deia: - perdona m si us plau però no puc continuar vivint sabent que tu m odies. Es per això que li posaré el meu cor a un robot.- -Serà estúpid! S ha equivocat de placa base i li ha posat la de terrorista es va dir el seu creador. Bé tindre que ficar el meu cor dintre d un robot també i confiar en que quan es vegin el meu robot sapigui que fer.

16 - I que se suposava que havia de fer? Ah, es clar! Li havia de fer un petó; se li va apropar i va fer-li un petó a la boca. I just llavors els dos robots van tornar a ser humans un altre cop -Robert, que ha passat? va preguntar el noi d ulls vermells. -millor no ho vulguis saber Jake va dir-li l antic robot 02 FI

17 TÍTOL: PSEUDÒNIM: CATEGORIA: LA SOLIDARITAT SANGCULÉ G GÈNERE LITERARI: POESIA PREMI ESPECIAL SOLIDARITAT: MARC CELDÀ Hi ha gent en el Tercer Món La gent és molt pobra Venen amb molta por I surten del poble Arriben a una ciutat nova La gent els ajuda Ells tenen una vida bona Obliden la seva antiga vida Als col legis ens diuen que els portem menjar Donen la vida pels fills Ara tenen un lloc per treballar Allà vivien com fils

18 Hi ha alguns que viuen al carrer I d altres en una casa Fan tot el que poden fer Ara ja tenen esperança