Peer Gynt Material pedagògic

Transcripción

1 De 8 a 11 anys Peer Gynt Material pedagògic FITXA TÈCNICA.CONTINGUTS.DESCRIPCIÓ.PROPOSTES DE TREBALL.MATERIAL COMPLEMENTARI Fitxa artística música: E. Grieg adaptació del text: Joaquim Mas Intèrprets: Orquestra Hummel narrador: Joan Duch dibuixos: Mim Juncá Objectius Aproximació als paràmetres musicals Aproximació a la música de cambra. Coneixement dels instruments de corda fregada, el piano, el clarinet, la flauta i el xilòfon. Descripció de l espectacle: «Peer Gynt» és un conte noruec que ens explica la història d en Pere sense por. Un Pere fatxenda i agosarat que amaga una ànima somniadora que no s adapta a la realitat del seu entorn. «Peer Gynt» ens parla del valor de les coses que tenim a prop i de com podem perdre el temps i amagar els nostres problemes anant més enllà buscant aventures impossibles. Edward Grieg va posar música a aquesta història. Una música profunda i commovedora que descriu a la perfecció la solitud d en Peer. Una música coneguda arreu del món i que ha sigut utilitzada moltes vegades en pel lícules, anuncis i ambientacions teatrals per la seva genial plasticitat. En aquesta versió la música s ha adaptat a la següent formació: Quintetd e corda: 2 violíns, viola violoncel i contrabaix ven fusta: clarinet i flauta Piano Percussió: xilòfon Abans de la inter`pretació de l obra musical el presentador faràncomentaris amb els següents continguts: Descripció i presentació dels instruments que s escoltaran amb comentaris sobre el sistema de de producció del so en cada instrument i els seus principals recuros interpretatius: de la corda: legato, stacatto, pizzicato. de la flauta: legato, stacatto, frullato del clarinet: el timbre dels diferents registres del piano: la dinàmica, la capacitat d expressió de l instrument. Amb tots aquests comentaris el presentador farà notar com la música és capaç d expressar emocions i sentiments i tot seguit es posaran com a exemples diversos fragments de l obra A continuació es procedeix a la interpretació de l obra que consta de música, text i imatges.

2 Els intèrprets La Jove Orquestra de Cambra Hummel de Presov (nord d Eslovàquia) està composta per profesionals i estudiants avançats dels conservatoris de Kosice, Presov i Bratislava. El seu nivell interpretatiu, sobretot en obres del període romàntic, i la seva manera de fer, alegre i amb bon humor, en els concerts per a nois i noies s'han pogut comprovar durant els últims anys en més de cent escoles i instituts d arreu de Catalunya on ha realitzat audicions. Cristina Cervià és una actriu professional vinculada des de 1984 a la companyia «El Talleret de Salt», amb qui últimament ha participat en muntatges com «Degustació», «La comèdia de l olla»(plaute), «Càndid» (Voltaire), «Culpido», espectacle musicoteatral de creació pròpia amb el músic Adrià Puntí, «El Príncep de Dinamarca» (T. Lester), «Prendre partit» (R. Harwood) i «Contes» (Ionesco). Ha dirigit i interpretat entre d altres «Els fruits saborosos» de J. Carner i «La sombra de Borges» de J. L. Borges. Ha participat assíduament en campanyes de teatre per a escolars. El seu darrer treball és el d ajudant de direcció de Maurize Durozier a «Romeo i Julieta», coproducció del Mercat de les Flors i Bitó Produccions. Ha elaborat i interpretat l espectacle musical per a nens i nenes «Entre poc i massa». «PEER GYNT» de Edward Grieg i Henrik Hibsen A les llargues nits escandinaves la gent solia arraulir-se al voltant del foc i recitaven llargues històries, de vegades heroiques, de vegades divertides però sempre escrites en un llenguatge ampul lós, ple d imatges poètiques i descripcions meticuloses. Eren les sagues. L origen de la llegenda d en Peer Gynt es troba precisament dins d aquesta tradició literària que ara encara es segueix practicant. Peer Gynt era un jove esbojarrat amb el cap ple de fantasies i reaccions imprevisibles. És a dir una espècie de Pere Sense Por. Per algun motiu les aventures d aquest personatge van interessar al més gran dramaturg de la literatura noruega, Henrik Ibsen que el va convertir en una de les obres més representatives del seu país. En el Peer Gynt d Ibsen trobem un personatge que no vol renunciar al seu món infantil de capricis i fantasies. Això el fa topar amb tothom. Foragitat del seu poble el trobem ficant-se en el món misteriós dels Trolls i els follets pensant trobar allí el seu lloc. Però també d allí és foragitat i acaba recorrent tot el món buscant un triomf que faci avergonyir a la gent que l ha maltractat. Finalment s adona que ell també ha maltractat i que el seu únic triomf es troba al seu poble natal esperant-lo: la seva fidel Solveig. A mitjans del segle XIX Ibsen era un autor teatral conegut i reconegut a Noruega i en els cercles artístics europeus. La seva obra no tan sols tenia èxit sinó que estava influint fortament en la lluita d ideologies estètiques d aquell moment. Tot i que sovint es classifica a Ibsen com a nacionalista o «vitalista» la seva és una obra profundament personal i que si alguna cosa certa es pot dir d ella és que tracta temes reals i els tracta amb profunditat. Hibsen va convertir la llegenda de Peer Gynt en un drama que admet moltes lectures però que en qualsevol cas és una dissecció de la societat a través d un personatge marginal. Edward Grieg era una altra de les patums noruegues de l època. Repetidament se li havia proposat de col laborar d alguna manera amb el seu amic Ibsen. Aquesta col laboració arribà finalment amb el «Peer Gynt» el Grieg va escriure una serie de fragments que ambientaven o descrivien musicalment les escenes que precedien. Òbviament la música de Grieg havia de donar relleu a l ambient èpic de l obra d Ibsen. Tot i que Grieg mai va quedar totalment content amb la seva aportació era molt exigent amb sí mateix el 1888 va convertir aquells fragments en un Suite i després el 1891 en va fer una segona Suite, suites que son conegudes mundialment. La nostra versió del «Peer Gynt» òbviament passa per alt els aspectes més filosòfics i existencialistes de l obra d Ibsen. Hem intentat conservar l esperit èpic de les famoses sagues vikingues i alhora el realisme fantàstic que impregna tota la història. Per a la nostra versió hem tingut la gran sort de disposar d una traducció al català antològica de Ventura Gassol i J. Puig i Ferreter publicada l any El narrador es converteix així en un típic cronista de llegendes arcaiques mentre la música va descrivint no tan sols els personatges i les aventures que es succeeixen sinó el marc, l escenari majestuós dels fiords i del mar escandinau. Les Suites de Peer Gynt varen ser escrites per a una gran orquestra. La nostra proposta és més humil: n hem fet una versió per a Quintet de Vent Fusta. Evidentment no és una orquestra però aquesta combinació instrumental, tan estimada per Mozart, té una gran versatilitat i ofereix una riquesa de timbres que s adapta molt bé a les exigències d una transformació tan agosarada.

3 material complementari: ELS INSTRUMENTS. Els instruments que intervenen a l obra pertanyen a tres famílies: la del vent-fusta, la corda i la percussió Els instruments de vent fusta es poden classificar de la següent forma: AERÒFONS La definició d'instrument de vent - fusta que usarem en l'audició correspon als instruments aeròfons que produeixen el so fent vibrar una o dues llengüetes. Es classifiquen de la següent forma: Esquema del sistema de forats que permeten allargar o escurçar la columna d'aire en els instruments d vent en general De llengüeta doble: La llengüeta és constituïda per dues peces elàstiques que xoquen l'una contra l'altra en passar l'aire i està fixada a un bisell: gralla, tenora, oboè, fagot, etc. De llengüeta sencilla:el so es produeix en passar l'aire per una llengüeta de material flexile (canya fusta o plàstic), que vibra per l'impuls de l'aire. Hi ha instruments molt senzills, com els reclams, les xerimies fins a instruments molt complexes com el clarinet o el saxòfon. De bisell: Són aquells instruments de vent en els quals el so es produeix a través de la vibració de l'aire que l'executant envia contra un bisell com en el cas de totes les flautes (dolça, travessera, etc.) Els instruments de corda QUE S ESCOLTEN A L ESPECTACLE es poden classificar de la següent forma: Sistema de bisell en les flautes dolça i travessera Esquema de la llengüeta simpledel clarinet CORDÒFONS Cordòfons d'arc: Pertanyen a aquest grup aquells instruments que produeixen el so quan es fan vibrar les cordes fixades a l'instrument per mitjà d'un arc. És el cas del violí, la viola, el violoncel i el contrabaix. Cordòfons percudits: La corda vibra en ser percudida amb martellets, baquetes o altres elements com el piano. Els instruments de PERCUSSIÓ QUE S ESCOLTEN A L ESPECTACLE es poden classificar de la següent forma: PERCUSSIÓ DE SO DETERMINAT S anomenen així e grup d instruments que, normalment, formats per l amines de diferent mida produeixen sons afinats. és el cas del Xilòfon i el carrilló.

4 Violí Viola Violoncel Contrabaix

5 Piano sub Xilòfon sub Clarinet sub

6 Flauta sub

7 INSTRUMENT MANERA DE PRODUIR EL SO Ordena els tres instruments de més antic (1) a més modern (5) Dibuixa una flauta i indica n les parts.

8 EIXOS TRANSVERSALS Aquest espectacle pot servir eix transversal entre les matèries de música, plàstica i socials. Podeu obtenir uns resultats molt enriquidors i programeu els aspectes a treballar conjuntament amb els professors de cada matèria. ACTIVITATS POSTERIORS A L AUDICIÓ Un cop escoltada l audició, recomanem que els professors dediquin una sessió a comentar-la i analitzar-la des del punt de vista que considerin més adient. Els temes que proposem com a debat per a iniciar aquesta sessió són: 1- sobre l argument: Què és el que succeeix a la mateixa? Podem fer una línia argumental? fer un breu resum de l argument. Què penseu de l actitud d en Peer?. És un noi comformista? Què és el que li succeeix per que prengui la decisió de tornar a casa? Què creus que pensa en Peer quand torna a casa? 2- sobre l obra musical Quins fragments musicals hem escoltat? Pertanyen tots a la mateixa obra? Han estat interpretats tots pel mateix nombre i tipus d instruments? Ha hagut algun fragment en el que resaltés algun instrument? De quin fragment i instrument es tracta? Quines anècdotes han succeït durant l espectacle? Quina importància tenen en el conjunt de l obra? Què és el que més t ha agradat de l audició? Per què? Un cop acabat el petit debat, els alumnes poden realitzar les activitats complementàries individualment, per parelles o com a treball en grup, segons el parer del professor. Activitats complementàries 1. Busca la biografia de E. Grieg i confecciona una fitxa biogràfica amb un resum de la seva vida i les seves obres més importants. 2. Busca a llibres de música, les característiques principals de l estils musicals del segle XIX i el nom d alguns dels seus compositors i obres més representatius.

9 E. Grieg Busca informació sobre la seva biografia i les seves obres més importants, fés-ne un resum i omple la següent fitxa. NOM: BIOGRAFIA OBRES MÉS IMPORTANTS