L ORIGEN I L EVOLUCIÓ DE L UNIVERS
|
|
- Irene Fernández Martínez
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 L ORIGEN I L EVOLUCIÓ DE L UNIVERS L Univers va nàixer, segons mostren les observacions en diversos camps astrofísics, fa uns milions d anys. Tant les imatges de camp profund que el telescopi espacial Hubble ha pres de les galàxies més primitives, com les que han pres els satèl lits COBE i WMAP de les irregularitats de la radiació de fons en l etapa de l inici de la formació de les galàxies, mostren algunes aglomeracions de matèria més primitives que van començar a ser visibles quan l Univers va deixar de ser opac a la radiació. Tenim l oportunitat de vore aquests objectes (galàxies primitives i quàsars) tal com eren en el passat més remot, fa milers de milions d anys. La raó és que la llum emesa des d aquests objectes ha tardat tot aquest temps per recòrrer els milions d anys llum que els separen de nosaltres. Figura: Diferents etapes en l evolució de l Univers.
2 Figura: Representació de l expansió de l Univers. L Univers és essencialment homogeni i isòtrop, i manté una jerarquia ascendent entre planetes-estrelles-cúmuls estel lars-galàxies-cúmuls de galàxies-supercúmuls de galàxies. Està format majoritàriament per hidrogen (H) i heli (He) junt a elements químics molt menys abundants que conformen la seua diversitat química. Durant els primers minuts després del Big Bang la temperatura es va reduir prou com perquè es produïra l anomenada nucleosíntesi primordial. En aquest procés es va sintetitzar hidrogen, heli i ínfimes quantitat de liti (Li) i beril li (Be) a partir de protons (hidrogen) i neutrons. Després de la formació d aquests elements químics primordials, la matèria, sota l atracció gravitatòria, s agrupà en immensos núvols: les primitives galàxies. Tot i l expansió d aquestes, localment els núvols d hidrogen i heli que les formaven van anar comprimint-se de nou per efecte de la gravetat. Com a conseqüència d això es van encendre les primeres estrelles, que van constituir la primera generació estel lar apareguda en les primitives galàxies. A l interior d aquests globus de gas van començar les reaccions de fusió nuclear capaces de sintetitzar a partir d hidrogen i heli tota la resta d elements químics de complexitat creixent. D alguna manera podem considerar les estrelles com els alquimistes que han permès que a l Univers apareguen, després de milions d anys d enriquiment químic, éssers vius tan complexos
3 com nosaltres. L IMMENS ZOO ESTEL LAR En observar el cel, potser hàgim apercebut que algunes de les estrelles més lluminoses presenten certes tonalitats perceptibles a simple vista. Entre les més evidents i contrastades podríem destacar el roig intens d Antares o Betelgeuse i el blau blanquinós de Rigel o Vega. Aquestes diferents tonalitat ens evidencien que les estrelles que trobem al nostre cel travessen diferents etapes de la seua evolució. Per estudiar la composició química de les estrelles s han desenvolupat instruments que analitzen la llum que ens hi arriba: els espectròmetres. Aquests descomponen la llum llum d una estrella mitjançant un prisma o una xarxa de difracció per obtindre les diferents línies «de color» que constitueixen la llum estel lar. L espectre en què es descompon la llum de cada estrella depèn de la temperatura i la composició química que tinga. L estudi espectral de milers d estrelles ha permès fer una classificació i agrupar-les pel paregut dels seus espectres. No obstant, l estudi d aquests espectres ha permès també identificar en elles les diverses fases dins dels models d evolució estel lar. Les fases evolutives de les estrelles de diferents masses generen elements químics nous i augmenten la complexitat química, cosa que permet correlacionar-les amb els diversos tipus d espectres estel lars. Un fet molt important per ajudarnos a interpretar l evolució química de l Univers. DIFERENTS FASES EN LA VIDA DE LES ESTRELLES A l Univers podem distingir dos tipus d estrelles: les que tenen una massa pareguda a la solar i les que la superen en unes tres vegades o més. Una estrella como el Sol, a causa de la seua massa limitada, no aconseguirà en el seu interior la temperatura suficient para sintetitzar elements químics després del carbono. Ara el Sol sintetitza heli a partir d una reacció primordial (4H He + Energia) transformant en cada segon milers de tones d hidrogen en heli. En aquests moments, després d uns cinc mil milions d anys de contínua fusió de l hidrogen, l heli es troba en el Sol en aproximadament un 30% de la seua massa. A poc a poc l heli anirà augmentant en detriment de l hidrogen. Aquesta reacció es mantindrà dominant fins que aquest element deixe de ser abundant i s esgote parcialment a l interior. Quan la major part de l hidrogen del nucli s haja esgotat, l estrella necessitarà una energia addicional per sostindre la pressió gravitatòria. Quan això passe, l estrella usarà el heli emmagatzemat per produir carboni (C) en la reacció: 3 4He C + Energia. Una estrella com el Sol, en aquests processos ha de generar suficient energia en cada instant para contrarestar la gravetat que empresona el seu contingut gasós. En el caso del Sol, durant els aproximadament deu mil milions d anys que dura el seu combustible nuclear, per produir energia en les reaccions de fusió l estrella haurà de mantindre un ritme de reaccions suficient perquè la força hidrostàtica del gas cap a fora no siga vençuda per la gravetat, sinó que estiga en un equilibri constant. En uns cinc mil milions d anys el Sol deixarà de tindre combustible a l interior. La majoria de l hidrogen i l heli inicial ja s hauran transformat i la fusió en sols unes estretes capes no podrà continuar mantenint la pressió gravitatòria de l estrella. Donada la seua petita massa no podrà aconseguir al seu interior la temperatura suficient per fusionar los productes químics del processos anteriors de fusió. Els cicles, no obstant, continuaran per a les estrelles més grans que el Sol, que tenen mé combustible i arriben a temperatures més elevades al seu interior. L estrella paga un preu important precisament per la seua major grandària: la necessitat de fusionar més quantitat de combustible per sostindre la immensa gravetat que l'empresona. Així, en contra del que podríem pensar en un principi, les estrelles més grans tenen una vida més curta. Alguns
4 monstres estel lars de més de cent vegades la massa del Sol no poden viure més d uns centenars de milions d anys. Aquests gegants estel lars viuen acceleradament, primer fent la mateixa síntesi d hidrogen a heli que fan les estrelles menudes: més tard, de l heli al carboni, i seguidament, continuen produint-s hi innombrables noves reaccions de fusió que sold poden tindre lloc a altíssimes temperatures dins el nucli. El destí que espera a aquestes estrelles es una catastròfica destrucció en què l estrella s enfonsa sobre ella mateixa per després esclatar amb una potència inimaginable. Aquest procés final d evolució de les estrelles gegants origina les anomenades supernoves. En pocs dies, una supernova emet a l espai llum i matèria amb una potència inimaginable ja que, de fet, en aquests processos la lluminositat d una estrella pot ser del mateix ordre de magnitud que tenen conjuntament la resta de les estrelles de la galàxia. Però no solament hem de vore els processos de supernova com una catàstrofe, sinó com un cicle que necessàriament ha d ocórrer en l Univers perquè les estrelles evolucionades vessen el seu contingut químic excepcionalment ric pel seu entorn galàctic. Així, l explosió dispersa les capes estel lars extremes per l espai, enriquint-lo i donant la possibilitat de formar altres estrelles. Les restes d una supernova enriquiran els núvols existents en el medi interestel lar amb el que s aconsegueix, al llarg de milions d anys, l augment de complexitat química de l Univers. ON I COM NAIXEN LES ESTRELLES? Les estrelles naixen en immensos núvols d hidrogen i heli que s anomenen nebuloses. La gravetat fa que en aquests immensos núvols tendisquen a formar-se estrelles degut a l atracció de la gravetat. La gravetat fa inestable el núvol de gas i causa concentracions locals de matèria que després d un col lapse lent forma les estrelles. La nostra galàxia conté milers de nebuloses, regions de formació estel lar preferentment situades als braços espirals. En l actualitat s estan Figura - La Via Làctia posseeix forma espiral aconseguint imatges d alta resolució que degut a la rotació al voltant del nucli que segueixen evidencien com la formació d estrelles es les estrelles que la formen. S hi indica la posició del produeix de manera generalitzada en Sol. totes las galàxies. QUANTES ESTRELLES HI HA? En la Via Làctia s estima que en deuen haver uns tres-cents mil milions. Tanmateix, la nostra galàxia és tan sols una illa en l oceà còsmic. Les imatges més profundes del Telescopi Espacial Hubble ha revelat que en deuen haver diverses desenes de milers de milions en tot l Univers. Considerant que cadascuna d elles continga tantes estrelles com la Via Làctia, les xifres són aclaparadores. A l Univers deu haver-hi, que sapiguem, prop d un quadrilió d estrelles. Hui els creixents descobriments de planetes extra-solars del nostre entorn galàctic apunten a què puguem esperar trobar tants planetes com estres en el Cosmos. L EXPANSIÓ DE L UNIVERS: LEY DE HUBBLE. A partir dels anys vint l augment resolutiu dels telescopis proporcionà a V. Slipher i E. Hubble unes imatges tan detallades de les galàxies que evidenciaren dos aspectes importants:
5 segons observaven galàxies més allunyades, tant més menudes semblaven i, a més, presentaven als seus espectres un major desplaçament cap al roig degut a l efecte Doppler. CONCLUSIÓ: «No som aliens al nostre entorn còsmic. Ni el nostre planeta ni els éssers que l habitem hi hauríem aparegut de no produir-se l evolució fisicoquímica de l Univers. La riquesa del Sol, nascuda de les restes d altres estrelles, ha permès formar planetes al seu voltant i, que sapiguem, almenys un oasi de vida: la Terra. Però atenció!: l homogeneïtat química del nostre entorn galàctic i les dimensions de l Univers indiquen que pot resultar molt pretensiós considerarnos únics en el Cosmos.» Traducció d Antoni Dualde, 2013 Figura - Velocitat fronte a distància per a 1355 galaxies. L ajust lineal ens porta a la lley de Hubble.
EL ORIGEN Y LA EVOLUCIÓN DEL UNIVERSO
EL ORIGEN Y LA EVOLUCIÓN DEL UNIVERSO El Universo nació, según muestran las observaciones en diversos campos astrofísicos, hace aproximadamente unos 14.000 millones de años. Tanto las imágenes de campo
Más detallesUNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ
UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesLES ESTRELLES. Projecte dels alumnes de 3r de primària. Escola Montseny de Barcelona. Curs
LES ESTRELLES Projecte dels alumnes de 3r de primària. Escola Montseny de Barcelona Curs 2011 2012 Autors: Grup 1: Alba, Nadia, Raúl Grup 2 : Marwa, Jennifer, Eva Grup 3 : Diana, Jesús, Marta Grup 4 :
Más detallesDIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Más detallesELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR Les característiques més importants. MERCURI És el planeta més petit del Sistema Solar i el més proper al Sol. Des de la Terra a l alba i al crepuscle es veu molt brillant.
Más detallesLleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular
Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular U1 Lleis químiques Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust Teoria atòmica
Más detallesLA TERRA QUINS MOVIMENTS REALITZA LA TERRA?
QUÈ ÉS LA TERRA? És el nostre planeta. És un dels planetes més petits del Sistema Solar i el tercer més proper al Sol, a una distància de 150.000.000 de quilòmetres. La temperatura mitjana del planeta
Más detalles3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA
1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament
Más detalles4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)
D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit
Más detallesL UNIVERS. Origen de l univers. L Univers 1r d ESO Fina Vert
L UNIVERS Astrologia o astronomia? Origen de l univers Mesures astronòmiques Què hi podem trobar a l'univers? - Les galàxies - Les Constel lacions i les Nebuloses - Les estrelles Activitat 1.- Astrologia
Más detallesLes funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)
1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k
Más detallesTEORIA I QÜESTIONARIS
ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ
Más detallesCAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS
El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la
Más detallesTEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT
TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT ÍNDEX: Introducció 2.1.- Les palanques de moviment. 2.2.- Eixos i Plans de moviment. 2.3.- Tipus de moviment INTRODUCCIÓ En aquest tema farem un estudi del cos des del punt
Más detallesCuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.
Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat
Más detalles1,94% de sucre 0,97% de glucosa
EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%
Más detallesL Univers i el nostre planeta
1 L Univers i el nostre planeta SABER L origen de l Univers Els components de l Univers El sistema solar Els planetes La Terra Les estacions de l any La Lluna L alta resolució del telescopi orbital Hubble
Más detallesTEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES
TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- EL RELLEU DE LA TERRA 2.- ELS TIPUS DE ROQUES 3.- EL CICLE DE LES ROQUES
Más detallesÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL
Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT
Más detallesCONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.
CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. Descripció: A partir de la fitxa de treball núm.1, comentar i diferenciar la dentició temporal de la permanent, així
Más detalles1 De l astrologia a l astronomia
Índex 1 De l astrologia a l astronomia... 1 2 Del pensament aristotèlic al copernicà... 2 3 Les galàxies de l Univers... 3 4 El sistema solar... 4 5 L evolució d una estrella... 4 6 Teoria del Big Bang...
Más detallesVeure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.
Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15
Más detallesPENJAR FOTOS A INTERNET PICASA
PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA Penjar fotos a internet. (picasa) 1. INSTAL.LAR EL PROGRAMA PICASA Per descarregar el programa picasa heu d anar a: http://picasa.google.com/intl/ca/ Clicar on diu Baixa
Más detallesNom. ACTIVITAT 2. Massa + ingredients = pizza. 1. Ves a la secció de plats precuinats. Agafa una pizza i anota les següents dades: a) Nom
Nom ACTIVITAT 2. Massa + ingredients = pizza 1. Ves a la secció de plats precuinats Agafa una pizza i anota les següents dades: a) Nom b) Ingredients c) Pes i preu d) % massa = % ingredients = e) % de
Más detallesOBRA DEL MES: GALATEA DE LES ESFERES (1952)
OBRA DEL MES: GALATEA DE LES ESFERES (1952) A partir dels anys quaranta i cinquanta, Dalí manifesta una curiositat cada cop més gran per alguns descobriments recents de la ciència, especialment pels relacionats
Más detallesEls arxius que crea Ms Excel reben el nom de LibroN, per aquest motiu cada vegada que creem un arxiu inicialment es diu Libro1, Libro2, Libro3,...
Què és Excel? Ms Excel és una aplicació informàtica que ens proporciona una forma molt còmoda i eficaç de treballar amb dades. Entre altres possibilitats, permet realitzar anàlisis, càlculs matemàtics,
Más detallesRegistre del consum d alcohol a l e-cap
Registre del consum d alcohol a l e-cap Rosa Freixedas, Estela Díaz i Lídia Segura Subdirecció General de Drogodependències ASSOCIACIÓ D INFERMERI A FAMILIAR I COMUNITÀRI A DE CATALUN YA Índex Introducció
Más detallesNOM IMATGE /enllaç ampliació d informació EXPLICACIONS
L ORDINADOR Tipus d ordinadors de sobretaula portàtil de butxaca Formats per la unitat central, el teclat, el ratolí i la pantalla. A la unitat central o torre és on es troben la gran part del maquinari
Más detalles6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6
Geometria dossier estiu 2012 2C 1. Dibuixa dues rectes, m i n, que siguin: a) Paral leles horitzontalment. c) Paral leles verticalment. b) Secants. d) Perpendiculars. 6 2. Dibuixa una recta qualsevol m
Más detallesEscherichia coli. Bacteri simbiont que habita lʼintestí gruixut de molts animals entre ells lʼhome.
2.2 Teixits Els organismes més simples que existeixen són aquells que estan formats per una única cèl lula. Aquest tipus d organismes s anomenen unicel lulars. Aquesta cèl lula és capaç de fer totes les
Más detalles2. Observa l exposició de roques. Omple la taula amb el nom de totes les roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques que hi vegis.
Dossier de laboratori 2n ESO INS Terra Alta Pràctica: CONEGUEM LES ROQUES 1. Com ja saps les roques estan classificades en sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques. Explica breument com s han format
Más detallesLa volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?
I TU, COM HO VEUS? ~ I tu, com ho veus? ~ La volta al món en 80 dies ~ 1 El treball a) Phileas Fogg té prou diners per viure bé sense haver de treballar. Coneixes personalment algú que pugui viure bé
Más detallesXERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra
XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i
Más detallesPABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA
PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys
Más detallesPABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions.
PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions. PABLO PICASSO va néixer a Màlaga el 25 d octubre de l any 1881. El seu pare es deia José i la seva mare Maria. Va tenir dues germanes més petites que ell,
Más detalles1 Com es representa el territori?
Canvi de sistema de referència d ED50 a ETRS89 El sistema de referència ETRS89 és el sistema legalment vigent i oficial per a Catalunya establert pel Decret 1071/2007. Les cartografies i plànols existents
Más detallesCALC 1... Introducció als fulls de càlcul
CALC 1... Introducció als fulls de càlcul UNA MICA DE TEORIA QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX UN FULL DE CÀLCUL? Un full de càlcul, com el Calc, és un programa que permet: - Desar dades numèriques i textos. -
Más detalles2. Quins aspectes del model atòmic de Dalton es mantenen vigents i quins aspectes s ha demostrat que són incorrectes?
Unitat 8. de Dalton, Thomson i Rutherford 1. Activitat inicial Per comprovar quins són els teus coneixements previs sobre l estructura atòmica, fes un dibuix que representi com penses que és un àtom. Sobre
Más detallesBARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]
2014 2012 DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] La Banca Ètica a l Estat continua creixent, l evolució de les seves xifres contrasta amb les del conjunt del sistema financer Les dinàmiques de les
Más detallesIlles Hawaii: edat dels volcans, punt calents (hotspot) i el moviment de les plaques tectòniques. Full de l estudiant
Illes Hawaii: edat dels volcans, punt calents (hotspot) i el moviment de les plaques tectòniques Full de l estudiant Per què? La placa del Pacífic és la més gran de totes les plaques tectòniques del planeta.
Más detallesREVISONS DE GAS ALS DOMICILIS
CONCEPTES BÀSICS Què és una revisió periòdica del gas? i cada quant temps ha de realitzar-se una revisió periòdica de gas butà? Una revisió periòdica del gas és el procés per mitjà del qual una empresa
Más detallesAl voltant del Sol. Iniciació a l astronomia
Al voltant del Sol Iniciació a l astronomia Lídia Sidera Domènech 2n batxillerat Cientificotècnic IES Castell d Estela, AMER 2005 2 Nombre del trabajo Al voltant del sol Presentació Des de ben petita ja
Más detallesEls centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat
Más detallesINFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA
INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES
Más detallesUNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
Más detallesL ENERGIA EÒLICA. Josep Fumadó Cresol, Solucions Energètiques Locals
L ENERGIA EÒLICA Josep Fumadó Cresol, Solucions Energètiques Locals 1. Què és l energia eòlica? 2. Comportament del recurs eòlic 3. L energia eòlica en el desenvolupament humà 4. Potencial eòlic 5. Tecnologia
Más detallesRemodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)
Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Districte de Sant Martí Juliol de 2013 BIM/SA Barcelona d Infraestructures Municipals La
Más detallesCOMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
Barem: / Baremo: El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B. Ejercicio A. La pregunta 1 y 2 tendrán una valoración máxima de 3 puntos cada una. La pregunta 3 tendrá una valoración máxima de
Más detalles8. Com es pot calcular la constant d Avogadro?
8. Objectius Fer una estimació del valor de la constant d Avogadro. Analitzar les fonts d error més importants del mètode proposat. Introducció La idea bàsica del mètode és la següent: si sabem el volum
Más detallesPoc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però
PABLO PICASSO El passat dia 12 de Febrer, en comptes de fer classe de matemàtiques i de castellà, com cada dimecres, ens vam convertir en artistes per conèixer la vida i les obres de Pablo Picasso. Quan
Más detallesFem un correu electrónic!! ( )
Fem un correu electrónic!! (E-mail) El correu electrònic es un dels serveis de Internet més antic i al mateix temps es un dels més populars i estesos perquè s utilitza en els àmbits d'oci i treball. Es
Más detallesXupa-xup, sucre, respiració i velocitat de reacció
Xupa-xup, sucre, respiració i velocitat de reacció BASILI MARTÍNEZ ESPINET INS Miquel Martí i Pol (Roda de Ter) RESUM Es presenta una experiència que estudia els factors que influeixen en la reacció d
Más detallesTEMA3 :TREBALL, POTÈNCIA, ENERGIA
TEMA3 :TREBALL, POTÈNCIA, ENERGIA El treball és l energia que es transfereix d un cos a un altre per mitjà d una força que provoca un desplaçament Treball El treball fet per una força sobre un objecte
Más detallesJustificació de bestretes a proveïdors i despeses a justificar
Justificació de bestretes a proveïdors i despeses a justificar A continuació es detalla el procediment que cal seguir per tal de justificar aquelles bestretes o avançaments a proveïdors que la Unitat de
Más detallesMOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat
MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS EL BANY un espai de tranquil litat Lluny de la freda funcionalitat del passat, avui dia el bany s ha transformat en un espai més habitable. Un lloc on la distribució està
Más detallesProtocol sindical davant la grip A. Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1
Protocol sindical davant la grip A www.ugt.cat Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1 La Grip A La grip A (H1N1) és una malaltia causada per un subtipus del virus de la grip. Actualment,
Más detallesI. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC
DIBUIX TÈCNIC I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES 1. Dist. d un punt a una recta - Abatiment del pla format per la recta i el punt 2. Dist. d un punt a un pla - Canvi de pla posant el pla de perfil
Más detallesPequeños instantes, grandes ilusiones
OBSTETRICIA ECOGRAFÍA 3/4D Pequeños instantes, grandes ilusiones ecografía 3 4D / Salud de la mujer Dexeus ATENCIÓN INTEGRAL EN OBSTETRICIA, GINECOLOGÍA Y MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓN Quieres conocer a
Más detallesGimp 4... Retocar les imatges
Gimp 4... Retocar les imatges FES UN TASTET, SENSE POR! Fins ara hem fet un munt de coses amb les imatges: muntatges, cares divertides, etc. Avui, retocarem les imatges per millorar-les. Observa aquestes
Más detallesTEMA 7 LA GEOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom: 1.- L INTERIOR DE LA TERRA O LA GEOSFERA 2.- LES PLAQUES LITOSFÈRIQUES
TEMA 7 LA GEOSFERA Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 1.- L INTERIOR DE LA TERRA O LA GEOSFERA 2.- LES PLAQUES LITOSFÈRIQUES 3.- LES ROQUES La classificació de les roques 4.- EL CICLE
Más detallesL APARELL CIRCULATORI
L APARELL CIRCULATORI NOM... CURS... L'aparell circulatori està format pel cor i els vasos sanguinis. El cor impulsa la sang pels vasos sanguinis, que recorren tot el cos. La funció principal de la circulació
Más detallesPrograma Grumet Èxit Fitxes complementàries
MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.
Más detallesInforme sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils
annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB
Más detallesELS PLANETES LOCALITZACIÓ DELS PRINCIPALES PLANETES I ELS SEUS MOVIMIENTS
ELS PLANETES Qualsevol afeccionat, per pocs mitjans que tinga, pot intentar l observació dels planetes i seguir el seu moviment aparent entre les estrelles del fons. En un època saturada per la tecnologia,
Más detallesVALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.
VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE. Existeix una massa patrimonial a l actiu que s anomena Existències. Compren el valor de les mercaderies (i altres bens) que
Más detallesEl MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL Nom i cognoms. 3r curs EL PAISATGE DE MUNTANYA I LA PLANA Les formes de relleu són : LA MUNTANYA : És una
Más detallesLA VIDA DE! TUTANKAMON
LA VIDA DE! TUTANKAMON Jo, TUTANKAMON Vaig néixer l any 1345 ac, a Egipte, en l època de l Imperi Nou. IMPERI ANTIC IMPERI MITJÀ IMPERI NOU ÈPOCA TARDANA Tutankamon (1345 1325 ac) La meva infància va estar
Más detallesEinstein, gravitació i cosmologia. Eduard Salvador Dept. d Astronomia i Meteorologia Universitat de Barcelona
Einstein, gravitació i cosmologia Eduard Salvador Dept. d Astronomia i Meteorologia Universitat de Barcelona Isaac Newton Albert Einstein 1905: Annus mirabilis Efecte fotoelèctric ( fotons) Moviment brownià
Más detallesFractura de tobillo RECOMENDACIONES AL ALTA
Fractura de tobillo RECOMENDACIONES AL ALTA 1 RECOMENDACIONES AL ALTA Autor: Sociedad Valenciana de Traumatología Estas recomendaciones pretenden ser una ayuda para usted, que ha sufrido una fractura
Más detallesCalculadora d expressions aritmètiques
Calculadora d expressions aritmètiques Enunciat de la Pràctica de PRO2 Tardor 2016 2 de novembre de 2016 1 Introducció Volem desenvolupar una calculadora d expressions aritmètiques formades amb una sintaxi
Más detalles2n d ESO (A B C) Física
INS INFANTA ISABEL D ARAGÓ 2n d ESO (A B C) Física Curs 2013-2014 Nom :... Grup:... Aquest dossier s ha d entregar completat al setembre de 2014; el dia del examen de recuperació de Física i Química 1.
Más detallesEs important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.
1 CÀLCUL VECTORIAL Abans de començar a parlar de vectors i ficar-nos plenament en el seu estudi, hem de saber distingir els dos tipus de magnituds que defineixen la física: 1. Magnituds escalars: magnituds
Más detallesQuè és el sòl? Des del punt de vista tècnic: és la capa que serveix de suport a qualsevol construcció o
Des del punt de vista mediambiental: és la capa de material fértil que recobreix la superfície de la Terra Què és el sòl? Des del punt de vista tècnic: és la capa que serveix de suport a qualsevol construcció
Más detallesr 1 El benefici (en euros) està determinat per la funció objectiu següent: 1. Calculem el valor d aquest benefici en cadascun 150 50 =
SOLUIONRI 6 La gràfica de la regió factible és: r2 r3= ( 150, 0) r3 r5= ( 150, 50) r4 r5= ( 110, 90) r1 r4= D( 0, 90) r r = E( 0, 0) 1 2 160 120 80 40 E D 40 80 120 160 El benefici (en euros) està determinat
Más detallesCol legi Sagrada Família Any ANIVERSARI
Col legi Sagrada Família Any 1966-2016 50 ANIVERSARI 50 ANYS DE CAMÍ Amb la festa del naixement Maria Gay i Tibau, fundadora de les religioses de Sant Josep de Girona, comença la celebració del 50è aniversari
Más detallesUnitat. Evitar la clavada. Recursos. Observacions
Unitat Evitar la clavada Recursos Observacions Pensa Pinta i dibuixa les caselles del tauler amb els colors i les trames indicats a les caselles exteriors. Color del fons Trama del fons Color del peó Trama
Más detallesTallers de. dels nens
Tallers de coneixement i desenvolupament dels nens de 3 a 6 anys 2014-15 TALLERS DE CONEIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DELS NENS DE 3 A 6 ANYS Els Tallers de coneixement i desenvolupament dels nens de 3 a 6
Más detallesEls perills de la hiperpaternitat
Els perills de la hiperpaternitat La hiperpaternitat és el model de criança que es caracteritza per una sobreprotecció excessiva dels fills, que comporta una pèrdua d autonomia i poca tolerància a la frustració.
Más detallesBLOCS BLOGGER. Document de treball del camp d aprenentatge de l alt Berguedà. MARÇ 2009
BLOCS BLOGGER Document de treball del camp d aprenentatge de l alt Berguedà. MARÇ 2009 CREAR I DISSENYAR UN BLOC. (BLOGGER) 1. CREAR UN BLOC: 1.1 Entrar a la pàgina web del blogger (https://www.blogger.com/start).
Más detallesEl gust és meu Taller de percepció del gust. Objectius del taller. Introducció. Objectius científics. Objectius procedimentals.
Objectius del taller Objectius científics Descobrir que: El gust és meu Taller de percepció del gust Amb el gust només podem distingir els sabors bàsics (ens centrem en dolç, àcid, salat i amarg; deixem
Más detallesIncidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012
Incidència del càncer a Catalunya 1993 2020 3 de desembre del 2012 Incidència del Càncer El càncer a Catalunya 1993-2007 3 de desembre del 2012 Nombre de casos incidents anuals dels 10 tumors més freqüents.
Más detallesCreació d un bloc amb Blogger (I)
Creació d un bloc amb Blogger (I) Una vegada tenim operatiu un compte de correu electrònic a GMail és molt senzill crear un compte amb Blogger! Accediu a l adreça http://www.blogger.com. Una vegada la
Más detallesLa marca de la Diputació de Barcelona
La marca de la Diputació de Barcelona La nostra marca evoluciona amb nosaltres La Diputació de Barcelona ha revisat la seva marca, d una banda per aconseguir una imatge unificada que ens identifiqui com
Más detallesFelicitats per l arribada al món del vostre infant! Felicidades por la llegada al mundo de vuestro bebé!
Felicitats per l arribada al món del vostre infant! Felicidades por la llegada al mundo de vuestro bebé! Felicitats per l arribada al món del vostre infant! Com que potser us ha sorprès assabentar-vos
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLE D UN NOMBRE MÚLTIPLES I DIVISORS El múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per 0, per 1, per 2, per 3, per 15, per 52 per qualsevol nombre natural. Per exemple: Escriu
Más detallesDivendres / Viernes - 19h
18 Setembre XERRADA Divendres / Viernes - 19h INAUGURAL DE LA SETMANA DEL VI DO ALELLA DO Alella: singularitat i qualitat Oriol Artigas Els vins de la DO Alella estan íntimament lligats al nostre territori
Más detallesXVII JORNADES D ESCOLA RURAL. I a les aules, què? Des del secretariat de l escola rural, ja fa força temps que ens preguntem
17/18 d octubre de 2014 a Verdú I a les aules, què? Setembre de 2014 Benvolgudes i benvolguts, Des del secretariat de l escola rural, ja fa força temps que ens preguntem sobre allò que ens defineix, immersos
Más detallesTEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS
TEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS Què són els jocs i esports alternatius? Tenen les següents característiques: Tenen un caràcter lúdic o recreatiu. Tenen regles simples. S'usen materials no convencionals.
Más detallesGabinet de Didàctica Jardí Botànic. Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1
LAS PLANTAS CARNÍVORAS LES PLANTES CARNÍVORES Gabinet de Didàctica Jardí Botànic Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1 LAS PLANTAS CARNÍVORAS LES PLANTES CARNÍVORES El objetivo de este taller es que los
Más detallesEl certificat. Tractament personal. Estructura i fraseologia. 1. Títol del certificat (opcional)
El certificat És el document per mitjà del qual l Administració dóna fe d un fet o garanteix l exactitud de les dades que conté un arxiu, un llibre d actes, un registre, etcètera. Mida del full: ISO A4
Más detalles10 ventajas de la tecnología PDi ebeam 10 avantatges de la tecnologia PDi ebeam
10 ventajas de la tecnología PDi ebeam 10 avantatges de la tecnologia PDi ebeam 1. Formatos Formats Esquema del ebeam Projection Esquema del nuevo ebeam EDGE Receptor ebeam Projection Pizarra blanca Pissarra
Más detallesantes de estar al sol. No hay que tomar el sol poco las orejas y los labios. mucho tiempo al sol. Volver a aplicarla
Cuida tu Piel Cuando hace buen tiempo y, sobre todo en verano, los momentos de ocio se aprovechan generalmente para estar al aire libre, disfrutando del sol en la playa, los parques, el campo y en la montaña.
Más detallesPer tal de poder fer l anàlisi de l aridesa a
EVOLUCIÓ DE LA TEMPERATURA I DE LES PLUGES EN ELS DARRERS TRENTA ANYS A BADALONA AINA CARTAGENA I GÓMEZ Per tal de poder fer l anàlisi de l aridesa a Badalona, calia fer un tractament de les dades de temperatura
Más detallesTELECENTRES DE TARRAGONA
TELECENTRES DE TARRAGONA APRÈN A CREAR EL TEU PROPI BLOG Manual elaborat pel personal de Telecentres de la ciutat de Tarragona (Ajuntament de Tarragona 2010-2011) INTRODUCCIÓ Un blog podem dir que és una
Más detallesBreu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades
Breu tutorial actualització de dades ATRI El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades El Departament informa al portal ATRI (i no directament a les persones afectades): El no
Más detalles