Ajuntament de la Cellera de Ter

Transcripción

1 Ajuntament de la Cellera de Ter MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL TEXT REFÓS DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC I CATÀLEG ESPECÍFIC DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DEL MUNICIPI DE LA CELLERA DE TER Adaptació del capítol 03. USOS, DEFINICIÓ I REGULACIÓ de les Normes Urbanístiques a la legislació urbanística vigent

2 INDEX MEMÒRIA ANTECEDENTS OBJECTIU DE LA MODIFICACIÓ ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PE I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS NORMATIVA VIGENT PROPOSTA DE MODIFICACIÓ... 5 ESTUDIS I INFORMES COMPLEMENTARIS INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL... 6 NORMATIVA PROPOSADA... 7 II USOS, DEFINICIÓ I REGULACIÓ 7 Art Usos admesos... 7 Art Habitatge familiar... 7 Art Establiment hoteler... 8 Art Establiment de turisme rural... 8 Art Activitats d educació en el lleure... 9 Art Activitats artesanals, activitats artístiques i de restauració... 9 Art Equipaments i Serveis comunitaris... 10

3 MEMÒRIA 1. ANTECEDENTS El Text refós del Pla Especial Urbanístic i Catàleg específic de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del municipi va tenir la conformitat de Comissió d Urbanisme de Girona en sessió de 13 de maig de En el moment de formulació del Pla Especial era d aplicació, pel que fa al règim d ús del sòl no urbanitzable, el DL 1/2005 de 26 de juliol. El text refós de la Llei d urbanisme el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d agost, es vigent des del 6 d agost de L apartat 3 de l article 47 regula els usos a que es poden destinar les masies i cases rurals incloses en el catàleg. Posteriorment la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d urbanisme va afegir a l article 47 del text refós de la Llei d urbanisme un nou apartat, el 3bis. Aquest apartat incorpora els següents nous usos que de nou s admeten: els artesanals, artístiques o de restauració; a equipaments i serveis comunitaris. Tot i no estar de forma explícita en el llistat d usos admesos el Decret 305/2006, de 18 de juliol, el Reglament de la llei d urbanisme ja recull en l article 48 els usos artesanals (com a construcció pròpia d una activitat agrícola, ramadera o forestal) i en l article 55 l ús de restauració. Per aquest motiu els tallers artesanals i l ús de restauració estan contemplats en el Pla Especial i són admesos en algunes de les edificacions incloses en el catàleg. 2. OBJECTIU DE LA MODIFICACIÓ La present modificació té per objecte adaptar la regulació d usos, de la normativa del Pla especial i catàleg de masies i cases rurals, a la Llei 3/2012 i en aquest sentit estructurar la normativa d acord amb la legislació vigent i admetre l ús artístic. La Cellera té Escola d Art i Escola de Música. Aquest fet combinat amb un territori peculiar situat a una distància allunyada de municipis mitjans (Girona o Olot) provoca que sigui un municipi de gran dinàmica artística. Un percentatge important de la ciutadania té inquietuds relacionades el mon artístic. La prova és que de La Cellera han sorgit artistes reconeguts relacionats amb diferents disciplines artístiques: el teatre, la pintura, la música. Es voluntat de l Ajuntament promoure la cultura i permetre que aquestes activitats artístiques es puguin dur a terme en alguns dels edificis inclosos en el Catàleg de Masies i cases rurals. En aquest sentit s afegeix l ús d activitat artística com un dels usos admesos MEMÒRIA -

4 3. ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PE I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS L àmbit d aquesta modificació compren exclusivament les edificacions incloses en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. 4. NORMATIVA VIGENT La normativa d aplicació en l àmbit d aquesta modificació puntual són les Normes Urbanístiques del Text refós del Pla especial Urbanístic i Catàleg específic de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del municipi de La Cellera. Concretament el Capítol 03 Usos,definició i regulació del Títol 2. Determinacions del Pla Especial. Aquest capítol compren de l article 26 al 32. Art Usos admesos. 1. Els usos admesos a les masies i cases rurals incloses en el catàleg adjunt al present Pla Especial Urbanístic seran, a priori, i d acord amb l art. 55 del RLUC, els d habitatge familiar, explotació agrícola, ramadera i/o forestal, establiment de turisme rural o activitats d educació en el lleure i restauració. 2. Excepcionalment es podrà admetre l ús d establiment hoteler, llevat el d hotelapartament, si bé en el cas de nous establiments o reformes d activitats en ús que contemplin ampliacions substancials serà preceptiva la redacció i aprovació d un Pla Especial Urbanístic que estableixi l ordenació i les condicions d implantació de les noves construccions. 3. L autorització de qualsevol d aquests usos haurà de garantir, no obstant, la preservació del sòl no urbanitzable i la màxima integració ambiental de les construccions i les activitats que es pretenguin d implantar. 4. Les fitxes individualitzades de les masies incloses en el catàleg i regulades per aquest Pla Especial podran limitar, si s escau, els usos admesos en cadascuna d elles. Art Actuacions específiques d interès públic en sòl no urbanitzable. 1. Són actuacions específiques d interès públic en sòl no urbanitzable les que s indiquen a l art del RLUC. 2. Per a la implantació de qualsevol activitat que respongui a les definicions abans indicades cal que, amb caràcter previ a l obtenció de la llicència municipal, o bé s aprovi un pla especial urbanístic que estableix la ordenació i les condicions de dita implantació o bé s aprovi el corresponent projecte d acord amb el procediment previst en l article 48 de la LUC i en l article 57 del RLUC. 3. Serà l Ajuntament qui, en funció de la ubicació, l impacta ambiental i paisatgístic i les característiques d aquesta actuació, determini, prèvia sol licitud de l interessat, el procediment concret a seguir. Art Habitatge familiar. Definició i regulació MEMÒRIA -

5 1. Entendrem com a habitatge aquelles unitats independents destinades a l allotjament continuat de persones i que compleixen els requisits mínims d habitabilitat determinats per la normativa vigent aplicable. 2. Es podran destinar a l ús d habitatge els volums principals utilitzats tradicionalment per a tals usos en les masies i cases rurals incloses en el catàleg adjunt. 3. S admet dins l ús d habitatge familiar la modalitat d habitatge comunitari sotmesa, no obstant, a les següents limitacions: a. S entén com a habitatge comunitari una modalitat de l habitatge familiar, sempre de primera residència i amb reserva d espais comunitaris. En cap cas es podrà entendre com a una modalitat de l habitatge plurifamiliar, modalitat no admesa en sòl no urbanitzable. b. L immoble pertanyerà a un únic propietari o a varis en règim de pro indivís sense que en cap cas sigui admissible cap mena de segregació ni procés de divisió horitzontal. c. El nombre màxim d habitatges serà de 6 i la superfície útil de cada habitatge serà igual o superior a 150 m2. respectant sempre i en tot cas l estructura principal del mas. Els espais de major rellevància de l edificació s hauran de recuperar i destinar a espais comuns culturals on es mostri la història del mas. També es reservaran altres espais de caràcter comunitari per promoure activitats de tipus social. d. Únicament podran optar a aquesta modalitat d habitatge comunitari aquelles masies que disposin d un sostre total igual o superior als 1000 m2 (sense computar cossos auxiliars) i que responguin a un interès històric, cultural i arquitectònic plenament reconegut. e. El procés d adequació d una masia per a desenvolupar-hi un model d habitatge comunitari, subjecte a les limitacions anteriors, requerirà de l aprovació prèvia d un Pla Especial específic per a la finca en qüestió que defineixi el model concret escollit, les reserves d espais habitables i de zones comunitàries, els accessos, la mobilitat interior de la finca, la totalitat dels serveis i la resta de condicions d implantació que l Ajuntament entengui remarcables. Art Activitats agrícoles, ramaderes, forestals i tallers artesanals d activitats i productes propis de la comarca. Definició i regulació. 1. Entendrem per a usos agrícoles, ramaders i forestals aquells que depenguin directament de l explotació, sense transformació industrial, de recursos agrícoles, ramaders i/o forestals directament vinculats al territori. 2. Són susceptibles de ser destinats a l ús agrari, ramader o forestal tots els volums de la masia o casa rural reconeguts a la fitxa individualitzada. 3. La construcció de nous cossos vinculats única i exclusivament a l activitat, segons es descriuen a l art del RLUC, no computarà als efectes d ampliació de les edificacions existents si bé no s admetran nous volums que no mostrin un respecte per la configuració volumètrica actual ni es plantegin com a un dels principis fonamentals la integració dins del conjunt construït. 4. S entendran també dins d aquesta denominació els petits tallers i locals destinats a la conservació, manipulació i/o envasat de productes elaborats artesanalment propis de la comarca i del seu entorn més proper MEMÒRIA -

6 Art Turisme rural. Definició i regulació. 1. Rebran la consideració de turisme rural aquelles activitats que complementin les activitats relatives al medi rural amb l allotjament esporàdic de persones. 2. Les activitats de turisme rural a implantar en aquelles masies i/o cases rurals que la seva fitxa així ho permeti, es regularan per l aplicació de la legislació de turisme de Catalunya. 3. Únicament podran destinar-se a turisme rural les construccions amb la consideració d edificació principal. Els cossos secundaris i auxiliars es podran rehabilitar per a usos i serveis complementaris però no com a sales principals o habitacions. Art Activitats d educació en el lleure i restauració. Definició i regulació. 1. Entendrem per a activitats d educació en el lleure totes aquelles que tinguin com a principi l ensenyament dels valors de preservació i respecte a la natura prioritzant aquells establiments incompatibles amb el teixit urbà però plenament integrables en el medi rural com poden ser, 2. Entendrem per a activitats de restauració aquelles que destinin, total o parcialment, les edicions reconegudes en el present catàleg o un ús de restaurant o similar. 3. Únicament podran destinar-se a aquest ús les construccions amb la consideració d edificació principal. Els cossos secundaris i auxiliars es podran rehabilitar per a usos i serveis complementaris però no com a elements bàsics i imprescindibles de l activitat. 4. Atès que aquestes activitats poden representar l afluència d un nombre de vehicles considerables, l Ajuntament podrà exigir mesures complementàries per a una millor ordenació dels accessos i les zones d aparcament, aprofundint sempre en una millor integració paisatgística del conjunt. En casos extrems en què sigui imprescindible l arribada a la finca amb autocar es podrà sol licitar la presentació d un estudi de mobilitat. La manca d accessos adequats podrà ser motiu de denegació del permís per a dura terme aquestes activitats. Art Activitats hoteleres en el medi rural. Definició i regulació. 1. Entendrem per activitats hoteleres aquelles que es destinin a l allotjament temporal i esporàdic de persones sense mantenir cap vincle aparent amb l explotació del territori. Són en tot cas establiments que es formalitzen en edificacions de més superfície i/o que requereixen la construcció de més volums edificats per tal de garantir la seva funcionalitat. 2. Són admissibles els usos hotelers, excloent la modalitat d hotel apartament, en aquelles edificacions que així ho admetin a la fitxa individualitzada corresponent. 3. Els volums annexos de les masies i cases rurals en què s admeti l ús hoteler seran susceptibles de ser destinats a usos i serveis complementaris però no com a elements principals de l activitat (dormitoris). 4. Qualsevol proposta que plantegi la construcció de noves edificacions complementàries, única i exclusivament en aquelles fitxes en què es reconegui l ús hoteler, requerirà la redacció i aprovació d un Pla Especial específic de la finca en qüestió que estableixi els paràmetres d ordenació i les condicions d implantació del conjunt de l activitat MEMÒRIA -

7 5. PROPOSTA DE MODIFICACIÓ Es proposa adaptar el redactat, pel que fa als usos admesos regulat en el punt II Usos, definició i regulació, de les Normes Urbanístiques del PE i catàleg de masies i cases rurals a l article 47.3 del TRLUC 1/2010 modificat per la Llei 3/2012. D aquesta manera es distingeixen els usos, a que es poden destinar les construccions incloses en el catàleg, en cinc grups: 1. Habitatge familiar, 2. Establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d hotel apartament, 3. Establiment de turisme rural, 4. Activitats d educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració i 5. Equipaments o serveis comunitaris. Es clarifica que a les edificacions incloses en el catàleg s hi admeten els usos que li són admesos en les Normes Subsidiàries en funció de la qualificació urbanística que tinguin. És a dir li segueixen sent admesos els usos que li eren admesos abans d incloure l edificació en el catàleg de masies i cases rurals. I a més a més pel fet d estar inclòs en el catàleg es permeten els usos específics que determina l article 47.3 bis. La normativa s estructura en coherència amb el redactat de l article De manera que els usos a que es poden destinar les construccions incloses en el catàleg són els següents: (a) Habitatge familiar, (b) Establiment hoteler, (c) Establiment de turisme rural, (d) Activitats d educació en el lleure, (e) Activitats artesanals, (f) Activitats artístiques, (g) Restauració i (h) Equipaments i Serveis comunitaris. L articulat de la normativa especifica en quines edificacions són admeses cadascun dels usos referits. El Pla especial del catàleg de masies i cases rural distingeix tres nivells d intervenció: 1. Reconstrucció, 2. Rehabilitació, i 3. Manteniment i Conservació. El nivell d intervenció de rehabilitació s estableix per aquelles edificacions situades en sòl no urbanitzable, que tenen interès històric i que responen a tipologies arquitectòniques i funcions pròpies del medi rural. Són edificacions d origen centenari i de gran superfície S afegeix l ús d activitat artístic com un ús admès en les edificacions on el nivell d intervenció admès és el de rehabilitació. La resta d usos són admesos en les edificacions on ho indiqui la corresponent fitxa individualitzada MEMÒRIA -

8 ESTUDIS I INFORMES COMPLEMENTARIS 1. INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL El terme municipal de La Cellera no està afectat per cap espai natural inclòs en el PEIN (Pla d'espais d'interès Natural). En el municipi de La Cellera hi ha els següents espais naturals inclosos en la Xarxa Natura 2000 : - L espai de muntanya interior Les Guilleries (CODI ES ), situat al nord-oest del municipi. - L espai d aigües continentals Riberes del Baix Ter" (CODI ES ), situat al nord-est del municipi No s identifiquen espais inventariats com a zones humides incloses en l inventari de zones humides de Catalunya que elabora el DMA. La present modificació puntual té per objecte adaptar la normativa del Pla Especial i Catàleg de Masies i Cases rural a la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d urbanisme. La present modificació no representa cap alteració de la classificació ni qualificació urbanística del sòl no urbanitzable. Tampoc representa cap variació fonamental de les estratègies, directrius i propostes de les Normes Subsidiàries. I atenent a la poca entitat d aquesta modificació es pot afirmar que no produeix efectes significatius en el medi ambient. Per tot l anterior i d acord amb la Disposició Transitòria Sisena del DL 1/2005 de la Llei d Urbanisme i de l article 7 de la Llei 6/2009, de 28 d'abril, d avaluació ambiental de plans i programes, no es considera necessari sotmetre la present modificació puntual al tràmit d avaluació ambiental Girona, juliol de 2014 Elisabet Pascual i Pich, Arquitecta municipal INFORME AMBIENTAL-

9 NORMATIVA PROPOSADA II USOS, DEFINICIÓ I REGULACIÓ Art Usos admesos. 1. El usos admesos són els admesos, en el sòl no urbanitzable, en la zona on es trobin inclosos pel planejament general i els definits a l article 47.3 del TRLUC 1/2010, modificat per la Llei 3/2012 i a l art. 55 del RLUC. 2. L autorització de qualsevol d aquests usos haurà de garantir, no obstant, la preservació del sòl no urbanitzable i la màxima integració ambiental de les construccions i les activitats que es pretenguin d implantar. 3. Les fitxes individualitzades de les masies incloses en el catàleg i regulades per aquest Pla Especial podran limitar, si s escau, els usos admesos en cadascuna d elles. 4. Els usos admesos en les masies i cases rurals són els següents: a. Habitatge familiar b. Establiment hoteler c. Establiment de turisme rural d. Activitats d educació en el lleure e. Activitats artesanals f. Activitats artístiques g. Restauració h. Equipaments i Serveis comunitaris Art Habitatge familiar 1. Entendrem com a habitatge aquelles unitats independents destinades a l allotjament continuat de persones i que compleixen els requisits mínims d habitabilitat determinats per la normativa vigent aplicable. 2. Es podran destinar a l ús d habitatge els volums principals utilitzats tradicionalment per a tals usos en les masies i cases rurals incloses en el catàleg adjunt. 3. S admet dins l ús d habitatge familiar la modalitat d habitatge comunitari sotmesa, no obstant, a les següents limitacions: a. S entén com a habitatge comunitari una modalitat de l habitatge familiar, sempre de primera residència i amb reserva d espais comunitaris. En cap cas es podrà entendre com a una modalitat de l habitatge plurifamiliar, modalitat no admesa en sòl no urbanitzable. b. L immoble pertanyerà a un únic propietari o a varis en règim de pro indivís sense que en cap cas sigui admissible cap mena de segregació ni procés de divisió horitzontal. c. El nombre màxim d habitatges serà de 6 i la superfície útil de cada habitatge serà igual o superior a 150 m2. respectant sempre i en tot cas l estructura principal del mas. Els espais de major rellevància de l edificació s hauran de NORMATIVA -

10 recuperar i destinar a espais comuns culturals on es mostri la història del mas. També es reservaran altres espais de caràcter comunitari per promoure activitats de tipus social. d. Únicament podran optar a aquesta modalitat d habitatge comunitari aquelles masies que disposin d un sostre total igual o superior als 1000 m2 (sense computar cossos auxiliars) i que responguin a un interès històric, cultural i arquitectònic plenament reconegut. e. El procés d adequació d una masia per a desenvolupar-hi un model d habitatge comunitari, subjecte a les limitacions anteriors, requerirà de l aprovació prèvia d un Pla Especial específic per a la finca en qüestió que defineixi el model concret escollit, les reserves d espais habitables i de zones comunitàries, els accessos, la mobilitat interior de la finca, la totalitat dels serveis i la resta de condicions d implantació que l Ajuntament entengui remarcables. 4. L ús d habitatge familiar és admès en les edificacions on s indiqui en la corresponent fitxa individualitzada. Art Establiment hoteler 1. Excepcionalment es podrà admetre l ús d establiment hoteler, llevat el d hotelapartament, si bé en el cas de nous establiments o reformes d activitats en ús que contemplin ampliacions substancials serà preceptiva la redacció i aprovació d un Pla Especial Urbanístic que estableixi l ordenació i les condicions d implantació de les noves construccions. 2. Entendrem per activitats hoteleres aquelles que es destinin a l allotjament temporal i esporàdic de persones sense mantenir cap vincle aparent amb l explotació del territori. Són en tot cas establiments que es formalitzen en edificacions de més superfície i/o que requereixen la construcció de més volums edificats per tal de garantir la seva funcionalitat. 3. Són admissibles els usos hotelers, excloent la modalitat d hotel apartament, en aquelles edificacions que així ho admetin a la fitxa individualitzada corresponent. 4. Els volums annexos de les masies i cases rurals en què s admeti l ús hoteler seran susceptibles de ser destinats a usos i serveis complementaris però no com a elements principals de l activitat (dormitoris). 5. Qualsevol proposta que plantegi la construcció de noves edificacions complementàries, única i exclusivament en aquelles fitxes en què es reconegui l ús hoteler, requerirà la redacció i aprovació d un Pla Especial específic de la finca en qüestió que estableixi els paràmetres d ordenació i les condicions d implantació del conjunt de l activitat. 6. L ús hoteler és admès en les edificacions on s indiqui en la corresponent fitxa individualitzada. Art Establiment de turisme rural 1. Rebran la consideració de turisme rural aquelles activitats que complementin les activitats relatives al medi rural amb l allotjament esporàdic de persones NORMATIVA -

11 2. Les activitats de turisme rural a implantar en aquelles masies i/o cases rurals que la seva fitxa així ho permeti, es regularan per l aplicació de la legislació de turisme de Catalunya. 3. Únicament podran destinar-se a turisme rural les construccions amb la consideració d edificació principal. Els cossos secundaris i auxiliars es podran rehabilitar per a usos i serveis complementaris però no com a sales principals o habitacions. 4. L ús d establiment de turisme rural és admès en les edificacions on s indiqui en la corresponent fitxa individualitzada. Art Activitats d educació en el lleure 1. Entendrem per a activitats d educació en el lleure totes aquelles activitats formatives en el lleure que tinguin com a principi l ensenyament dels valors de preservació i respecte a la natura prioritzant aquells establiments incompatibles amb el teixit urbà però plenament integrables en el medi rural com poden ser, bàsicament, escoles de natura, cases de colònies, escoles d hípica o similars. 2. Únicament podran destinar-se a aquest ús les construccions amb la consideració d edificació principal. Els cossos secundaris i auxiliars es podran rehabilitar per a usos i serveis complementaris però no com a elements bàsics i imprescindibles de l activitat. 3. Atès que aquestes activitats poden representar l afluència d un nombre de vehicles considerables, l Ajuntament podrà exigir mesures complementàries per a una millor ordenació dels accessos i les zones d aparcament, aprofundint sempre en una millor integració paisatgística del conjunt. En casos extrems en què sigui imprescindible l arribada a la finca amb autocar es podrà sol licitar la presentació d un estudi de mobilitat. La manca d accessos adequats podrà ser motiu de denegació del permís per a dura terme aquestes activitats. 4. L ús d educació en el lleure és admès en les edificacions on s indiqui en la corresponent fitxa individualitzada. Art Activitats artesanals, activitats artístiques i de restauració 1. Activitats artesanals són els usos d elaboració i transformació artesanal dels recursos naturals i agropecuaris. Així com la comercialització d aquests productes vinculats a la mateixa finca o finques de l entorn territorial. S admeten vinculats a l habitatge familiar, amb el benentès que són edificacions pròpies del medi rural. S entendran també dins d aquesta denominació els petits tallers i locals destinats a la conservació, manipulació i/o envasat de productes elaborats artesanalment propis de la comarca i del seu entorn més proper. Inclou la implantació de tallers artesanals (ceràmica, teixit, ebenisteria, forja, restauració d objectes mobles...). Els titulars de les instal lacions hauran de disposar de carnet d artesà. L ús d activitat artesanal és admès en les edificacions on s indiqui com a ús admès el d explotació agrícola, ramadera i/o forestal. 2. Activitats artístiques són els usos artístics comprenen totes les disciplines adscrites a l exercici de les belles arts vinculades a la mateixa finca o finques de l entorn territorial NORMATIVA -

12 L ús d activitat artística és admès en les edificacions on el nivell d intervenció admès és el de rehabilitació. 3. Entendrem per a activitats de restauració aquelles cases de menjars o restaurants amb una ambientació sense desvirtuar la construcció, l entorn ni el paisatge general. Únicament podran destinar-se a aquest ús les construccions amb la consideració d edificació principal. Els cossos secundaris i auxiliars es podran rehabilitar per a usos i serveis complementaris però no com a elements bàsics i imprescindibles de l activitat. Atès que aquestes activitats poden representar l afluència d un nombre de vehicles considerables, l Ajuntament podrà exigir mesures complementàries per a una millor ordenació dels accessos i les zones d aparcament, aprofundint sempre en una millor integració paisatgística del conjunt. L ús de restauració és admès en les edificacions on s indiqui en la corresponent fitxa individualitzada. Art Equipaments i Serveis comunitaris 1. Per a la implantació d una activitat d equipament o serveis comunitaris es requerirà l aprovació d un Pla Especial o d un projecte d actuació urbanística, d acord amb el procediment de l article 49 i següents del Decret 64/2014, per a la determinació de volumetries, usos, accessos Serà l Ajuntament qui, en funció de la ubicació, l impacta ambiental i paisatgístic i les característiques d aquesta actuació, determini, prèvia sol licitud de l interessat, el procediment concret a seguir. 3. L ús d equipaments i serveis comunitaris és admès en les edificacions on el nivell d intervenció admès és el de rehabilitació NORMATIVA -