Escalfament. estiraments i. enfortiment

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Escalfament. estiraments i. enfortiment"

María Mercedes Rojo Márquez
hace 6 años
Vistas:

1 Escalfament estiraments i enfortiment SARA GONZÁLEZ MILLÁN Llicenciada en Ciencies de l Activitat Física i de l Esport Diplomada en Fisioterapia Entrenadora Superior de Bàsquet

2 LESIONS BASQUET LESIONS MUSCULARS LESIONS TENDINOSES LESIONS ARTICULARS LESIONS OSSEES

3 LESIONS DE MAJOR INCIDÈNCIA Turmell-peu, d un 29% Columna vertebral 15% Patologies musculars 14% Genoll 14% Ma 7% Cap 7%

4 LESIONS MUSCULARS Poden ser internes o externes Internes: 1. Elongacions, producte d un gest mal fet, manca d escalfament. Es manifesta amb dolor que no deixa continuar. No es trenquen les fibres, s estiren. 2. Contractura, per sobreesforç, fatiga muscular, múscul carregat o endurit. No impedeix l activitat dolor que dura 3-4 dies. 3. Desgarros, ruptura parcial per activitat muscular brusca, hematoma, dolor e impotència muscular. 4. Ruptures, impotència funcional, gran hematoma dolor s'ha sentit el soroll al trencar-se.

5 EEII: trencament fibril lar (quàdriceps, isquiotibials), contusions dels mateixos, distensions o trencament fibril lar d adductors GENOLL: lligaments, meniscopaties, tendinopaties, condropaties TURMELL: esquinç, trencament LLE(te tres fascicles), LLI o deltoideo, tendinitis o trencament de Tendó d Aquiles. PEU: fractura metatarsià, fractura per sobrecarrega (estres), os del tars (escafoides), fascitis plantar...

6 Esguinç de Turmell La lesió d esquinç més freqüent en el bàsquet es l esquinç de turmell, hi ha dos mecanismes l inversió i l eversió portats a un moviment excessivament ampli que produirà la ruptura de fibres dels lligaments que el mantenen.

7 Esguinç de Turmell Al caure d un salt, al caure i trepitjar un altre jugador, o al fintar i fer un canvi brusc de sentit en el moviment.

8 Genoll En genoll hem de tenir una especial esmena per la lesió anomenada triada, més freqüent en noies en edat adolescent, es produeix una lesió en menisc, lligament lateral i creuat anterior

9 REFLEXIÓ

12 L escalfament específic serà el que s orientarà cap a l esport en qüestió i als objectius propis de la sessió d entrenament. Per mitjà de l'escalfament aconseguirem que tots els sistemes (cardíac, respiratori, muscular, nerviós, etc.) Comencin a treballar de forma progressiva i estiguin aptes per a un esforç de major intensitat i per prevenir lesions.

13 Per qué? D aquesta manera perseguim l'optimització del rendiment, reduint la probabilitat de lesions en els grups musculars i articulars implicats en la realització de les accions especifiques que es necessitaran. Gràcies a l'escalfament específic es creen les condicions òptimes en tot l organisme i sobretot en la musculatura implicada que participarà en la competició o l entrenament.

14 1. Realitzar exercicis més específics, dirigits a l esport que es va a practicar. 2. Millora de la coordinació neuromuscular realitzant exercicis a major velocitat d'execució 3. S utilitzen exercicis que posteriorment s utilitzaran en la mateixa competició o en l entrenament.

17 L'estirament, fa referència a la pràctica d'exercicis suaus i mantinguts per preparar els músculs per a un major esforç i per augmentar el rang de moviment en les articulacions.

18 1. Garantir la qualitat del moviment de totes les articulacions de l esportista. 2. Garantir els graus de mobilitat específica requerits en la pràctica esportiva (de forma dinàmica) sense risc de lesió. 3. Disminuir el to o tensió muscular facilitant així els processos de recuperació muscular i augmentant el marge de seguretat en les lesions musculars i articulars. 4. Mantenir l actitud corporal i simetria muscular de l esportista

19 La flexibilitat dinàmica és imprescindible en Basquet, pel fet que, els principals moviments i posicions que es realitzen requereixen d'una àmplia mobilitat i extensió articular. A més ens facilitarà el treball de recuperació de grans grups musculars.

20 Flexibilitat: Es realitzarà treball tant de flexibilitat estàtica com dinàmica. Es treballarà la flexibilitat estàtica mitjançant el streching amb la intenció de recuperar musculatures grans que tendeixen a sobrecarregar. Es treballarà la flexibilitat dinàmica a través d'exercicis propis de competició amb recorreguts articulars bastant amplis.

29 Els músculs paravertebrals es coordinen amb els abdominals i el múscul psoes per mantenir la columna recta. Els glutis fixen la columna a la pelvis i donen estabilitat al sistema.

30 Sempre que exerciti els abdominals: -Assegurar-se que la columna lumbar està recolzada en una superfície adequada. -Intercalar amb exercicis lumbars -Evitar els exercicis que facin contreure el psoes o arquejar l'esquena. -Treballar els abdominals en l'ordre: inferiors, oblics i superiors. -Fer cada exercici tan lentament com es pugui.

41 MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRE ATENCIÓ

42 Escalfament estiraments i enfortiment SARA GONZÁLEZ MILLÁN Llicenciada en Ciencies de l Activitat Física i de l Esport Diplomada en Fisioterapia Entrenadora Superior de Bàsquet

43 Escalfament, estiraments i enfortiment

Documentos relacionados

TEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS )

TEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS ) ÍNDEX: 8.1.- Generalitats 8.2.- La Força 8.3.- La Resistència 8.4.- La Velocitat 8.5.- La Flexibilitat 8.1.- GENERALITATS El moviment corporal té