El Pla director del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou, llest per a l aprovació definitiva

Transcripción

1 El Pla director del Centre Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou, llest per a l aprovació definitiva La Comissió d urbanisme del Camp de Tarragona aprova provisionalment el projecte del Centre Recreatiu Turístic (CRT) i el conseller Rull signarà l aprovació definitiva dijous El Pla emfasitza l encaix ambiental i paisatgístic del projecte, crea un gran parc de 50 hectàrees i garanteix l eficiència energètica de les noves edificacions Imatge de la Comissió territorial d urbanisme del Camp de Tarragona, aquest dimarts. La Comissió territorial d urbanisme del Camp de Tarragona ha aprovat provisionalment aquest dimarts el Pla director urbanístic (PDU) de reordenació de l àmbit del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou (Tarragonès). La Comissió ha estat presidida pel director general d Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra Pàg. 1 de 7

2 Amb aquesta aprovació provisional, el PDU encara la recta final de la seva tramitació. Està previst que aquest dimecres el Consorci del CRT faci l informe previ favorable i, dijous, la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya (CPTUC) emeti previsiblement el darrer informe favorable. La CPTUC, presidida pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, es reunirà a Barcelona i després el conseller signarà l aprovació definitiva. Un cop feta la signatura, el Pla es publicarà aquest divendres al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i els documents es penjaran a la web del Departament per a la seva consulta. Voluntat de consens social i territorial El director general d Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha destacat aquest dimarts que s'ha aprovat provisionalment el PDU amb 26 vots a favor, una abstenció i cap vot en contra. "Hem tingut molt bona acceptació i s'ha valorat la feina feta", ha exposat. Entre l'aprovació inicial i la provisional, ha assegurat Serra, no hi ha hagut canvis en els paràmetres urbanístics però sí millores en les infraestructures de mobilitat, ambientals o en els serveis així com en els òrgans de gestió. El PDU es va aprovar inicialment per primer cop el 31 de juliol del 2015 i es va sotmetre a informació pública, rebent un total de nou al legacions. Des d aquell moment, el Govern va treballar per redimensionar el projecte, millorant la seva integració territorial tot mantenint la seva viabilitat, i per ampliar el consens social i polític. 16 escrits d al legacions El resultat va ser un nou document que es va aprovar inicialment per segon cop el passat 30 de juny. Aquesta nova versió incloïa una sèrie de millores qualitatives, especialment en l estratègia de mobilitat de tota la zona i en la integració del CRT al seu entorn, tant pel que feia a l encaix urbà com el paisatgístic i mediambiental. El document aprovat el mes de juny s ha sotmès a un nou període d informació pública i d audiència als ajuntaments afectats, durant el qual ha rebut 16 escrits d al legacions, a més dels corresponents informes municipals i dels organismes sectorials, que han estat Pàg. 2 de 7

3 Panoràmica virtual de l ordenació proposada per al CRT, amb els Complexos Turístics Integrats (CTI) en primer terme. Millores i precisions Fruit d aquestes aportacions, s han realitzat alguns canvis i precisions en el Pla, especialment pel que fa a la mobilitat, a l admissió de l ús hoteler al sector del centre de convencions i també canvis i millores en les infraestructures tècniques de subministraments. A més, s ha recuperat el Pla de Millora Urbana (PMU) com a instrument de planejament urbanístic derivat que haurà de concretar l ordenació de la zona dels Complexos Turístics Integrats (CTI). Finalment, l administració actuant passa de ser l Institut Català del Sòl (INCASÒL) al Consorci del CRT, integrat pels ajuntaments de Vila-seca i Salou i el Departament de la Vicepresidència i d Economia i Hisenda. Producte turístic inèdit a Europa Cal recordar que la finalitat del PDU és reordenar l àmbit del CRT per facilitar, en determinades zones, la implantació de noves activitats dins dels denominats Complexos Turístics Integrats (CTI). Es tracta d un conjunt de negocis turístics que gira al voltant d instal lacions per a convencions, congressos i fires, amb la capacitat hotelera suficient per satisfer el número de visitants que atrauran. Cada CTI es complementa amb oferta d oci, com ara restauració, espectacles, comerços i zones de joc. Els CTI seran un nou producte turístic inèdit a Europa, adreçat a un turisme de negocis i esdeveniments que permetrà captar mercats nous que ajudin a desestacionalitzar l oferta Pàg. 3 de 7

4 Les actuals instal lacions del CRT, amb PortAventura World al seu centre, ja constitueixen un pol d atracció en si mateixes, amb quatre milions de visitants anuals. Es tracta d un dels grans motors econòmics del Camp de Tarragona, la segona àrea metropolitana més gran de Catalunya, que ara rebrà un nou impuls. El CRT se situa als termes municipals de Vila-seca i Salou, en una situació molt accessible des de les principals vies de comunicació del corredor mediterrani, tant viari com ferroviari. Hotels i oci, usos predominants als CTI Per tal de materialitzar el CRT, primer cal ordenar el sòl on es construirà. Com a instrument urbanístic, el PDU classifica i qualifica el sòl necessari per aaquests nous desenvolupaments. En concret, determina la superfície de sòl i l edificabilitat dels espais per a hotels, comerços, oci (convencions, congressos, teatre, etc.) i casinos; estableix els paràmetres corresponents als diferents usos, i fixa les reserves de sòl per a sistemes públics de vialitat, equipaments i espais lliures. L àmbit del CRT delimita tres sectors: el que acull els CTI; el del centre de convencions, que s ampliarà fins a un màxim de m2 de sostre addicionals i on també s admetrà l ús hoteler, i el sector nord, dedicat íntegrament a usos hotelers amb un màxim de m2 de sostre edificable. Pel que fa al sector més gran, el dels CTI, abasta 101,74 hectàrees de superfície i el Pla director determina el sostre per a diferents usos que s hi podrà desenvolupar. El document final del PDU manté les mateixes xifres que el que es va aprovar el mes de juny Pàg. 4 de 7

5 Els tres sectors en què es divideix l àmbit del CRT. Així, els CTI podran desenvolupar metres quadrats de sostre. Els usos hotelers abastaran el 57% del total, mentre que les activitats d oci (congressos, convencions, teatre i espectacles) ocuparan el 16%. Finalment, el 6,7% del sostre es reservarà a usos comercials i el 4%, a àrees de joc. L alçada màxima dels edificis serà de 75 metres, equivalent a la del DragonKhan de PortAventura World. Per garantir la qualitat arquitectònica de les edificacions, es requerirà als operadors la redacció d un projecte unitari d ordenació volumètrica. Aquesta ordenació quedarà recollida en un Pla de millora urbana, recollint així alguna de les al legacions rebudes Pàg. 5 de 7

6 El PDU emfasitza l encaix ambiental del projecte i estableix que els edificis hotelers i comercials hauran de tenir una certificació energètica A, que tota l electricitat que facin servir haurà de tenir un origen 100% renovable i que el 40% de l energia per a la climatització haurà de provenir també de fonts renovables. Nova estratègia de mobilitat El PDU proposa organitzar la mobilitat a partir d una estratègia de segregació de trànsits, separant els moviments locals d aquells que corresponen a usos especialitzats. Fruit de la informació pública, s han introduït els següents canvis respecte el que preveia el document del mes de juny: Es proposen diverses alternatives per resoldre els accessos viaris al CRT des de la xarxa viària bàsica (AP-7 i A-7). L opció escollida es concretarà a través del corresponent instrument de planejament, que es tramitarà en una fase posterior a l aprovació del PDU. Se suprimeix el viaducte que es preveia sobre el nus d accés a Vila-seca des de l autovia A-7. Se suprimeix la rotonda que es preveia al sud del parc de la Torre d en Dolça. El Pla opta per habilitar vials a diferent nivell que separin el trànsit de mercaderies de PortAventura World del propi dels CTI. El document preveu la transformació de l últim tram de l autovia C-31b en via urbana, que permetrà la integració dels CTI a l estructura urbana de Salou.Igualment, el PDU aposta pel foment del transport públic i la creació d una xarxa de vies per a vianants i bicicletes, connectada amb l existent. El projecte crearà un gran parc de 50 hectàrees davant del Raval de Mar, que es perllongarà en un parc lineal paral lel a la C-31b, configurant la façana vegetal dels CTI i comunicant amb el nucli urbà de Salou. Aquest parc integra els espais lliures enfront del complex petroquímic de Tarragona i els elements patrimonials de la Torre de Mas Carboners i la Torre d en Dolça. Igualment, dóna continuïtat al Pla d Espais d Interès Natural (PEIN) de la Sèquia Major, permetent la connectivitat ecològica entre l interior i la costa. El PDU inclou també les següents estratègies ambientals: Creació d itineraris paisatgístics per a vianants. Millora de la connectivitat ecològica dins l àmbit del CRT, amb especial atenció a tot allò que afecta la Sèquia Major Pàg. 6 de 7

7 Creació de zones verdes potenciant els hàbitats naturals, incorporant la gestió agrícola i creant basses naturals de laminació per evitar el risc d inundació. Reutilització d aigües regenerades pel reg de les zones verdes. Pas del parc de la Pineda sota la nova rotonda d accés als CTI. 27 de desembre de Pàg. 7 de 7