U.D. 4 El Rugbi Educació Física E.S.O. Bloc de continguts: Jocs i Esports. Qualitats motrius personals.

Transcripción

1 Bloc de continguts: Jocs i Esports. Qualitats motrius personals. Unitat Didàctica 4: EL RUGBI 1.- BREU HISTÒRIA. Per trobar els antecedents del rugbi ens hem de remuntar a l antiga Roma, on els jocs de lluita i de pilota eren molt populars. Entre aquests cal destacar l harpastrum, que amb el pas del temps va anar evolucionant fins a convertir-se en la soule, un altre joc molt popular a l edat mitjana. Practicat a Anglaterra i al nord de Franca, enfrontava dos pobles veïns en una lluita sense regles amb l objectiu de dur una pilota a una meta o porteria adversària escollides amb anterioritat. Però la versió més romàntica explica que un nen de setze anys, William Webb Ellis, estudiant de l escola pública de la ciutat de Rugbi, l any 1823, contradient les regles del futbol del seu temps, va agafar alegrement la pilota amb les mans i va córrer fins a la porteria adversària per deixar-la a la línia de gol. Durant molt de temps cada escola o ciutat tenia les seves pròpies regles, fins que la Federació Anglesa, fundada el 1871, va unificar-les. Aquell mateix any es va produir el primer partit internacional, que enfrontà les seleccions anglesa i escocesa. El rugbi es va estendre ràpidament pel domini britànic (illes i colònies) per introduir-se posteriorment al continent europeu a través de França. La Federació Espanyola de Rugbi es va fundar el 1923, després que Baldiri Aleu, estudiant de medicina de Montpellier, portés aquest esport de França i fundés la Unió Esportiva Santboiana l any REGLAMENT Principis bàsics. A continuació, presentem el reglament i les normes bàsiques del rugbi. De ben segur que ja coneixes molts dels temes que anomenem a continuació, però val la pena recordarlos i tenir-los en compte durant el joc. Objectiu: Aconseguir més punts que l equip adversari. Terreny de joc: Les dimensions d un camp de rugbi són de 100x60 m.

2 Durada: Dues parts de 40 min amb 5 min de descans entre totes dues. Jugadors: Cada equip està format per 15 jugadors. Cada entrenador pot fer un màxim de quatre canvis. Els equips de rugbi es divideixen en davanters i tres quarts. a) Davanters: Són els responsables directes en la lluita per la possessió de la pilota. Les seves característiques naturals (força, envergadura i corpulència) els faciliten la tasca en els agrupaments i en les fases estàtiques. Els davanters es diferencien per les funcions que fan en les fases estàtiques (melés i tocs): - Els dos pilars formen la primera línia de la melé i s identifiquen amb els números 1 i 3.La seva principal característica es la força. - El taloner (núm. 2) és l encarregat de guanyar la pilota en la melé i de llancar el toc. - Els segones línies (núms. 4 i 5) solen ser jugadors alts, atès que són bàsics per guanyar el toc. També duen el pes a l hora d empènyer en les melés i guanyar-les. - Els terceres (núms. 6,7 i 8) són els homes tot terreny. Es troben situats en les posicions més merdionals de les fases estàtiques per tal de pressionar l adversari i donar support als seus tres quarts. També solen iniciar el joc d atac a partir de les fases estàtiques. b) Tres quarts: Són els jugadors encarregats de jugar les pilotes, conquerides pels davanters, a la mà o al peu. Les seves característiques naturals són la velocitat, l agilitat i la destresa. Es diferencien pel rol que tenen en les fases dinàmiques. - Els mitjos (núms. 9 i 10) són el mig de melé i el mig d obertura. Són els encarregats d organitzar el joc de l equip i especialistes en el joc al peu. La connexió entre ells és vital per a un bon funcionament de l equip. - Els dos centres (núms. 12 i 13). Ràpids, àgils i forts, són l eix de l atac quan es juga la pilota a la mà. Han de ser bons passadors i excel.lents placadors. - Els darrers (núms. 11,14 i 15) són els ales i el darrer. Es caracteritzen per la rapidesa i l agilitat que tenen, i son bons xutadors i receptors de pilota. Moltes vegades inicien el contraatac des de darrere. Material: una pilota ovalada. Puntuació: El rugbi tè diferents puntuacions, que són les següents: - L assaig. Deixar la pilota a terra a la zona de marca de l equip adversari val 5 punts. - La transformació. Xutar la pilota per sobre de la porteria adversària després d un assaig val 2 punts. - El cop de càstig. Xutar la pilota per sobre de la porteria després d una infracció val 3 punts. - El xut de rebot. Passar la pilota per sobre de la porteria amb un xut de rebot en una fase dinàmica val 3 punts.

3 2.2.- Regles principals del rugbi. 1/ Avant: Falta que es produeix quan la pilota es passa o es llanca cap endavant, en direcció a la zona d assaig adversària. Se sanciona amb melé. 2/ Fora de joc: Falta que té lloc quan un jugador està situat en una posició «prohibida». Es pot sancionar amb un cop de càstig. Es produeix en dues situacions: - Quan un jugador que no forma part d una fase estàtica no és a la distància reglamentària. - Quan, en una fase dinàmica, un jugador es troba per davant de la jugada per un company o companya. 3/ Cop de càstig: Sanció que s aplica sobre l equip que ha comès la falta. La pilota es pot xutar o jugar a la mà. 4/ Retenció: Es produeix quan un jugador o jugadora amb la possessió de la pilota és placat i no deixa anar la pilota. Se sanciona amb un cop de càstig. 3.- ACCIONS TÈCNIQUES I TÀCTIQUES Accions tècniques individuals. En aquest apartat podem trobar dues accions bàsiques: d atac i de defensa Tècniques d atac. 1/ La passada. És la forma de traslladar la pilota entre els jugadors. Normalment s utilitzen les dues mans i podem fer servir diferents tècniques : lateral, de ganxo, de cullera, rodada, etc. 2/ El xut. Acció d impulsar la pilota amb el peu. S executa de diferents maneres : xut de volea, per allunyar el joc o guanyar metres ; xut ras i up and under, per recuperar la pilota, i xut de rebot i plantat, per aconseguir punts. 3/ Contrapeu. Acció que protagonitza el portador de la pilota per tal d allunyar-se del seu defensor amb un canvi brusc de direcció de la trajectòria de la cursa que du a terme. 4/ Percussió. Acció que porta a terme el portador de la pilota quan, estant dret, entra en contacte amb un adversari que està placant-lo. Consisteix en xocar amb l adversari amb l espatlla Tècniques de defensa. 1/ La recepció. Acció de recollir una pilota alta que prové d un xut. 2/ El placatge. Acció en què un jugador defensor frena l avanç d un jugador adversari agafant-lo. El reglament nomès permet placar el jugador que porta la pilota, i mai per sobre de la línia de les seves espatlles.

4 Bàsicament podem trobar tres tipus de placatge: el placatge frontal, per darrere i lateral Tècniques col.lectives. 1/ La melé. Fase estàtica que porten a terme els davanters de forma ordenada i que serveix per posar en joc la pilota després d una infracció lleu. La melé la formen 8 jugadors (davanters), que es distribueixen en tres línies anomenades primera línia, segona línia i tercera línia. El mig de melé de l equip no infractor serà el responsable d iniciar el joc, introduint la pilota entre les dues primeres línies. Els dos taloners intentaran, per velocitat, guanyar la possessió de la pilota per al seu equip, mentre les dues davanteres s empenyen mútuament per aconseguir mantenir-la o recuperar-la. 2/ El toc o touche. Fase estàtica que té lloc quan la pilota o el qui la porta surten per la línia de banda. Les davanteres formen dues estructures lineals perpendiculars a la línia de banda, separades entre si per un metre de distància, entre les línies de 5 m i 15 m. El taloner de l equip que no ha tirat la pilota a fora serà el responsable de llancar-la a l espai que hi ha entre les dues línies. Durant el joc hi ha moments en què la defensa i l atac es troben en un mateix punt. La falta de velocitat en el desplacament de la pilota fa que en aquest espai es trobin

5 diversos jugadors que, per mantenir la possessió de la pilota o de recuperar-la, s organitzen col.lectivament. Aquests situacions s anomenen agrupaments. Si la pilota es recupera o s allibera amb la mà, l agrupament es coneix per mol. Si es recupera o s allibera per terra, es coneix per melé espontànea Accions tàctiques. El rugbi és un esport de contacte on participen 15 jugadors per equip. Aquest fet provoca que les situacions de joc variin contínuament, que els espais es redueixin o s ampliin, s allarguin o s escurcin. Pel que fa a aquests canvis, el jugador de rugbi ha de saber adaptar-s hi. Algunes tàctiques bàsiques són: a) Si els defenses estan agrupats, l atacant haurà de jugar la pilota molt lluny de l adversari, cap a fora. b) Si la defensa està desplegada, l atacant haurá de jugar en penetració, cap endavant. c) Si la defensa és pressionant, l atacant haurà de xutar la pilota. SABIES QUE...? 1/ Hi ha jugadors de rugbi que porten proteccions com ara una cinta al cap per evitar lesions a les orelles en la melé o els protectors bucals per protegir les dents en els contactes. 2/ El calçat que s utilitza per jugar són botes de tacs semblants a les del futbol. Els davanters les porten més altes per protegir els turmells de les trepitjades. 3/ Les protestes dels jugadors són sancionades amb l avancament de 10 m respecte al lloc on s ha produiit la falta. 4/ El torneig de les Sis Nacions és la més famosa i tradicionals. Hi participen Anglaterra, Gal.les, Escòcia, Irlanda, França i Itàlia.

6 4.- FASES DEL JOC FASES ESTÀTIQUES AGRUPAMENTS FASES DINÀMIQUES Definició: Forma col.lectiva ordenada que serveix per iniciar el joc després d una aturada completa. La forma variarà en funció de detenció i sempre serà indicada per l àrbitre. Alguns exemples: Melé, el toc o touche, la sortida de centre, la sortida de 22, el cop de càstig i el cop franc. Definició: Organitzacions col.lectives dels jugadors al voltant de la pilota que tenen la finalitat d assegurar o recuperar la pilota després d un bloqueig del joc. Alguns exemples: Mol (si la pilota es recupera o s allibera amb la mà) i melé espontània (si la pilota es recupera o s allibera per terra). Definició: Fases del joc que es caracteritzen pel fet que no tenen una forma ordenada concreta i perquè s hi observa una gran mobilitat de la pilota i els jugadors. Alguns exemples: Joc en penetració, el joc desplegat i el joc al peu. 5.- EL TAG RUGBI Què és el Tag rugbi? El Tag rugbi és un nou concepte de rugbi, és com el rugbi però sense cap contacte físic a l hora de fer placatges. Els jugadors porten un cinturó amb dues cintes aferrades amb velcro. Qualsevol forma de contacte no intencionada pot ser sancionada amb un cop de càstig i/o canvi de possessió, a més d una targeta groga o vermella. Aquesta modalitat de rugbi és la que practicarem a les classes d Educació Física. Quan la gent no disposa de cintes de Tag rugbi es pot jugar amb la regla del tocat (Touch rugbi), d aquesta manera també s evita el contacte físic propi dels placatges. RECORDA... el Tag rugbi consta d un equip de 12 jugadors amb 7 d ells al camp. Quan l equip defensor (sense pilota) li lleva una cinta al jugador amb pilota (de l equip atacant), aixó es considera placatge. És un esport ràpid i d habilitat, que es pot practicar de forma amistosa o a nivell de competició Qui juga a Tag rugbi? - Gent que practica altres esports i vol fer una cosa diferent. - Persones de tots els nivells i edats. Poden haver grups mixtes. - Gent que vulgui practicar un esport ràpid, divertit i a més fer amics. - Gent que vulgui practicar un esport sense contacte físic.

7 - Veterans de rugbi que ja no poden jugar a nivell de competició. - Nins que vulguin començar a jugar a rugbi Com es col.loca el cinturó amb les cintes de Tag rugbi? CORRECTE NO CORRECTE Reglament bàsic de Tag rugbi Faltes i sancions. FALTA SANCIÓ - Placatge amb contacte físic - Cop de càstig i/o canvi de possessió - Agafar la camiseta del jugador amb pilota - Cop de càstig i/o canvi de possessió - Copejar una pilota amb el peu quan està al terra - Cop de càstig - Passada endavant - Canvi de possessió - Infraccions repetides d un jugador o contacte intencionat - Tarjeta groga (5 minuts sense jugar) - Contacte intencionat greu - Tarjeta vermella (expulsió)

8 Accions pròpies del joc. ACCIÓ - L equip defensor realitza el sissé placatge - Canvi de possessió - L equip defensor roba la pilota - Canvi de possessió - Fora de banda - Toc o touche CONSEQÜÈNCIA - Assaig - L equip atacant realitza una transformació - Llevar la cinta a un jugador sense pilota - No passa res - Placatge - Roll-ball : l equip defensor torna a la zona de placatge i possa la pilota en joc amb un passe enrera amb el peu. Els defensors es situen a 5 metres - Un jugador de l equip que ataca es cau - És com si fos un placatge - Canvi de possessió (després d una falta) - Cop franc (passar la pilota a un company o còrrer) - Canvi de possessió (després d un assaig) - Drop : passada endavant amb el peu des de la línia d assaig de l equip que ara ataca