Unitat 4 Pautes d actuació amb les víctimes

Transcripción

1 Unitat 4 Pautes d actuació amb les víctimes 4.1 Primers auxilis. Suport a l atenció sanitària immediata Per primers auxilis entenem el conjunt d actuacions i tècniques que permeten l actuació immediata sobre un accidentat fins el moment en què arriba l assistència mèdica professional, a fi i efecte que les lesions que ha patit no s agreugin. Els objectius són: Evitar l empitjorament de la persona accidentada. Prevenir possibles complicacions. Facilitar l actuació de l especialista sanitari. Per tant, l objectiu de l assistència és l atenció in situ de les víctimes d un accident per tal d estabilitzar-les i preparar-les per al trasllat a un centre sanitari. A continuació exposem 10 consells generals que cal tenir sempre presents a l hora d actuar davant un accident. Assumir aquests consells ens permetrà evitar cometre els errors més habituals que solen agreujar les lesions dels accidentats. 18

2 1. Mantenir la calma. No perdre els nervis és bàsic per poder actuar de forma correcta i evitar errors fatals. 2. Evitar aglomeracions. No s ha de permetre que l accident es converteixi en un espectacle. Evitar la presència de persones innecessàries facilita l actuació de la persona que aplica els primers auxilis. 3. Saber imposar-se. Cal que algú es faci càrrec de la situació i organitzi els recursos disponibles. 4. No mobilitzar. Com a norma bàsica i elemental, no s ha de moure ningú que hagi patit un accident si no estem segurs que això pugui empitjorar les lesions que ja té la víctima. No obstant això, hi ha situacions en què es fa necessària la mobilització: Quan existeix un risc elevat de produir-se un segon accident consegüent. Quan les condicions ambientals ho requereixen. Quan cal realitzar la reanimació cardiopulmonar i es té la capacitació per fer-ho. Quan hi ha incendi o risc d incendi del vehicle. Quan el ferit corre el risc de ser atropellat. 5. Examinar el ferit. Cal fer-ne una avaluació primària (per determinar les situacions en què hi hagi la possibilitat immediata de pèrdua de vida) i una avaluació secundària (per a controlar aquelles lesions que poden ser tractades pels professionals dels serveis especialitzats). 6. Tranquil litzar el ferit. Les persones que han patit un accident habitualment estan espantades, desconeixen les lesions que han patit i necessiten algú en qui confiar durant aquests moments d angoixa. La persona que aplica els primers auxilis té la funció d oferir confiança i millorar l estat anímic de la víctima. 7. Protegir el ferit del fred. Quan l organisme humà rep una agressió s activen els mecanismes d autodefensa i per això disminueix la temperatura interna del cos, que es refreda ràpidament. 19

3 8. Donar avís al personal sanitari. És la necessitat de sol licitar auxili amb rapidesa per tal de poder aplicar a la víctima un tractament sanitari al més aviat possible. 9. Trasllat adequat. La posició d espera i trasllat variarà segons les lesions que presenti la persona accidentada. És important eliminar la pràctica habitual de traslladar el ferit en un cotxe particular perquè: Si la lesió és vital, no es pot traslladar la víctima i cal atendre-la in situ, i Si la lesió no és vital, vol dir que és possible esperar l arribada d un vehicle condicionat per al trasllat (una ambulància). 10. No medicar. Aquesta és una facultat exclusiva dels metges. El ciutadà amb coneixements nuls o bàsics sobre primers auxilis, pel fet d assistir una víctima d accident de trànsit, constitueix el primer esglaó de l assistència sanitària, ja que es converteix en agent de salut. Aquesta actuació segueix uns procediments sistemàtics que comencen amb la fase de prevenció d accidents consegüents, per tal de protegir tant la persona accidentada com la persona que l atén (autoprotecció). Les pautes d actuació seran diferents segons si els ferits són dins o fora del vehicle, si hi ha perill de sobreaccident, si les ferides són greus, etcètera, però sempre seguirem aquests 3 passos i en aquest ordre: PROTEGIR + ALERTAR + SOCÓRRER 20

4 4.2. Activació de la cadena assistencial Quan es tinguin unes dades mínimes de l accident i s hagin pres les mesures de protecció oportunes, caldrà activar el sistema de resposta sanitària urgent. Presència de l accident Demanar ajut Prioritats d actuació Resposta sanitària Tractament mèdic al lloc de l accident Transport especialitzat Atenció hospitalària Rehabilitació. Integració sociolaboral Esquema n.1. Dibuix de la cadena assistencial en un accident de trànsit 21

5 Aquest avís, el trasllat d informació que farà que s activi la cadena assistencial de forma òptima, comporta: Conèixer el telèfon d emergències: Telèfon d emergències: 112 Informar de la localització exacta de l accident, si cal donant-ne referències (davant d un mercat, prop del camp de futbol...). Informar del nombre d accidentats, tipus i de les lesions que presenten. Verificar que la informació ha estat ben rebuda tot fent repetir el missatge al receptor (si l avís és telefònic). La cadena assistencial és el conjunt d actuacions protocol litzades i coordinades que cal endegar per tal d arribar a una situació normalitzada després d un accident. Hi entren en joc tots els agents implicats en un accident i per això és un sistema d atenció integral amb 6 esglaons bàsics: 1. El ciutadà anònim, que es converteix en agent de salut en el moment que presencia un accident de trànsit, pren mesures immediates i en dóna avís. 2. Els serveis sanitaris, que tan bon punt arriben al lloc dels fets es fan càrrec de la situació i actuen segons cada cas. 3. Els serveis especialitzats, que estabilitzaran les víctimes per tal de garantir-ne un bon trasllat. 4. El transport especialitzat (ambulància), on la víctima continua rebent l atenció dels especialistes fins que arriba al centre hospitalari. 5. El centre hospitalari, on l equip mèdic continua amb l avaluació i tractament de les víctimes. 6. Els serveis de rehabilitació, que actuen en l àmbit físic, psicològic i social de la víctima Prioritats d actuació A l hora de socórrer un accidentat cal, en primer lloc, determinar les lesions que presenta per tal de prioritzar l actuació que es durà a terme i prendre les mesures de precaució necessàries que no n agreugin l estat. L exploració de la persona accidentada seguirà una pauta d actuació: 1r. Exploració primària o dels signes vitals: consciència, respiració i pols (actualment es desaconsella que les persones no expertes en valoració de ferits realitzin l exploració del pols, tal com es veurà en els capítols següents). 2n. Exploració secundària o completa: sempre de cap a peus i cercant: hemorràgies, fractures obertes, deformitats, sensibilitat, mobilitat, fluïdesa... 22

6 3r. Actuació segons les lesions que presenti l accidentat i els coneixements sanitaris que tingui la persona que ofereix aquests primers auxilis. Si hi ha més d una persona víctima de l accident, l ordre d atenció es determinarà segons la presència de: 1. Aturades cardíaques o respiratòries. 2. Hemorràgies greus o xoc. 3. Estat d inconsciència. 4. Fractures obertes o ferides greus. 5. Fractures tancades o ferides lleus. En tot moment parlarem amb la víctima i tractarem de tranquil litzar-la. Cal tenir present que la persona que més ajut demana, que més crida, no necessàriament és qui presenta un estat més greu. QUADRE SINÒPTIC DELS PRIMERS AUXILIS En cas de situació d emergència No n hi ha prou amb bones intencions, cal actuar amb: Tranquil litat Celeritat, però sense precipitar-se Racionalitat Mai no s ha de voler substituir els serveis especialitzats! Protegir Allunyar els ferits del lloc on puguin córrer altres perills. Organitzar la situació i les fases d intervenció. Animar els ferits lleus a ajudar els altres. Allunyar els tafaners. No moure mai els ferits si no és estrictament necessari. Avisar Donar-ne notícia als serveis especialitzats tot indicant: Lloc exacte de l accident. Tipus d accident. Nombre de víctimes i tipus. Valoració de les lesions. Primers auxilis practicats. Socórrer Fer una ràpida avaluació de l estat de les víctimes Comprovar les lesions sense causar patiments innecessaris. Donar suport emotiu i inspirar confiança. Primers auxilis Atendre les víctimes més greus en primer lloc: aturades respiratòries, hemorràgies, xocs. Aplicar el tractament urgent indicat per a cada situació específica. Controlar la respiració i el pols amb regularitat. No deixar sol cap ferit en estat greu. No donar res per ingerir als ferits. Deixar el ferit greu en posició horitzontal. No provar de practicar cirurgia. 23