MEDELLÍN. el model de transformació de la convivència. d una ciutat que també inclou els mercats.

Transcripción

1 el model de transformació de la convivència d una ciutat que també inclou els mercats. Genís Arnàs, Director del Servei de Mercats de Barcelona Xavier Trull, Director del Mercat de la Llibertat de Barcelona

2 Medellín -És la segona ciutat de Colòmbia -Té 2,3 milions d habitants -Capital de la regió d Antiòquia -Dècada dels 90 molt castigada per la violència -Procés de transformació a nivell social, econòmic, cultural, i urbanístic

3 La vinculació amb Barcelona -Transformació de ciutat i de model de gestió -Los CEDEZOS estan inspirats en el model de Barcelona Activa -Los Parques Lineales -El projecte de transformació de Moravia -Biblioteques

4 L oferta comercial de Medellín -Atomització de l oferta -Diferent oferta repartida en el territori segons capacitats econòmiques (estratos) el 85% de la població viu en els estratos 1-2 i 3 -Centros Comerciales Populares -Plazas de Mercado -Centros comerciales privats de primer nivell, en els que hi ha una clara influència de cultura llatina i d EEUU.

5 Los Centros Comerciales Populares -Es van crear per donar una solució ordenada de l ocupació de via pública per part de vendedors ambulants, sota conceptes d equitat - Són 14 centres, que sumen un total de locals, que en alguns casos tenen una ocupació màxima al voltant del 78 %

6 Els mercats de Medellín Hi ha un total de 6, sota diferent tipologia de gestió, Alcaldía o Asoplazas: Téjelo, Pescado y Cosecha, La Minorista, Plaza de Flórez, Plaza de la América, i Campo Valdés I responen en el seu origen i concepció, a un model proper als mercats de Barcelona

7 La transferència de Bones Pràctiques (BP) OBJECTIU GENERAL -Dissenyar i implementar un pla integral orientat a millorar els Centros Comercials Populares y Plazas de Mercado de Medellín, basat en un model de mercat adaptat al seu entorn, amb vocació de servei i cohesió ciutadana, què minimitzi les problemàtiques econòmiques, socials, de mobilitat, centralitat, medi ambient, beneficiant a habitants, usuaris i a l'entorn d'aquests escenaris de mercat públics -Aplicar la metodologia del model que va utilitzar l'ajuntament de Barcelona per rehabilitar aquests espais públics -Al tractar-se d'una bona pràctica que inclou un component d intercanvi comercial i millora de la comercialització dels productes, la BP podria ser replicada en municipis d'antioquia que compten amb places de mercat i llocs de comercialització, millorant aquests espais i generant nous ingressos per als productors o comerciants

8 La transferència de Bones Pràctiques (BP) EL MARC DE COL LABORACIÓ -Petició de l Alcaldía de Medellín a l Alcalde de Barcelona -Integrat en el programa ERICA de la Agencia Española de Cooperación y Desarrollo (AECID) que depèn del Ministerio de Asuntos Exteriores del govern espanyol, que cerca fòrmules d èxit i durabilitat en el temps -Col laboració amb el Departament de Cooperació Internacional de l Ajuntament de Barcelona -Per part de Medellín: Secretaria de Desarrollo Social, responsables del Espacio Público, del Banco de las Oportunidades, de Integración Socioeconómica, dels CEDEZOS, i de la Gerencia del Centro, i la Agencia de Cooperación y Inversión de Medellín (ACI)

9 Actuacions per la tranferència de Bones Pràctiques (BP) FASE DE DIAGNOSI: VISITA DE TREBALL A LA CIUTAT DE (13 al 18 de juliol de 2009) - Reunions amb tècnics i responsables polítics de l Alcaldia de Medellín. - Visites de camp als diferents Centros Comerciales Populares i Plazas de Mercado

10 Diagnosi - Estructura organitzativa poc definida, amb multitud d organismes i agents interlocutors. - Manca d estudis previs sobre l oferta i la demanda. - Fort posicionament negatiu de marca Centros Comerciales Populares - Manca d un pla d actuació, per a cada centre, i a nivell global. Elaboració d un estudi de diagnosi i propostes per part de l IMMB (juliol 2009)

11 Propostes d actuació (I) - Definició d una nova estructura organitzativa, amb competències, objectius i recursos definits, i amb autonomia de gestió, mitjançant la creació d un departament o subsecretaria específics. - Mantenir i impulsar la col laboració amb d altres organismes: -CEDEZO (assessorament i formació d emprenedors) -Banco de las Oportunidades (finançament i microcrèdits) - Creació d una nova marca-paraigües i implementació d un pla de màrqueting. - Elaboració d estudis sobre l oferta (els operadors), especialment en aquells centres on es defineixi actuar de manera prioritària.

12 Propostes d actuació (II) - Definició d un pla general d actuacions, establint criteris de prioritat: - necessitats: sanitàries, arquitectòniques, funcionals... - oportunitats: estratègiques, finançament, imatge... - Impulsar accions orientades al foment de l associacionisme i de les entitats representatives dels comerciants: interlocució negociació consens implicació assoliment objectius - Anàlisi i assessorament sobre projectes de millora, en curs o de futur, realitzats per l Alcaldia de Medellín en alguns dels centres visitats: Pescado y Cosecha, Plataforma C, Bolívar, San Antonio, Libro y Cultura - Establir i desenvolupar un projecte pilot: el mercat de Téjelo.

13 Mercado de Pescado y Cosecha: un projecte de futur - Barreja no ben resolta d activitats majorista i minorista - No hi ha cultura de consum de peix - Projecte amb moltes incògnites per definir - Cas pràctic d assessorament directe per reconduir el projecte endegat, en base al model Barcelona de remodelació de mercats: mercat provisional, equilibri mix comercial, distribució sala de vendes,...

14 Mercado de Téjelo: el projecte pilot - Adequació de l oferta - Dotació de nou mobiliari als llocs de venda: - funcionalitat - disseny - Adequació de l entorn urbà: voreres, paviments, il luminació, mobiliari, senyalització. - Campanya de promoció, posant en valor els canvis introduïts i considerant el seu potencial turístic.

15 Objectiu final Reposicionament dels Centros Comerciales Populares i Plazas de Mercado Aportant el Know How de Mercats de Barcelona per a transformar els Centros Comerciales Populares i Plazas de Mercado en equipaments comercials, econòmicament eficients i socialment vertebradors. element d ordre públic element econòmic i social

16 el model de transformació de la convivència d una ciutat que també inclou els mercats.

17 el model de transformació de la convivència d una ciutat que també inclou els mercats. Genís Arnàs, Director del Servei de Mercats de Barcelona Xavier Trull, Director del Mercat de la Llibertat de Barcelona