METODOLOGIA I EINES PER AL CÀLCUL DEL COST D ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS

Transcripción

1 METODOLOGIA I EINES PER AL CÀLCUL DEL COST D ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS 3. Nous criteris de finançament per garantir la viabilitat de l escola bressol municipal Docent: Maite Carol Data: Febrer-març 2012 PLA DE FORMACIÓ 2012 EDUCACIÓ I TIC

2 Fonts de finançament Establiment de taxes o preus Costos reals i costos estàndard: El cost de la no ocupació Estimació del pressupost

3 COSTOS REALS I COSTOS ESTÀNDARD

4 Costos reals o estàndard? Cost real: és el cost efectivament incorregut per una organització en un període determinat Cost estàndard: és un cost establert a priori (estimat), abans de que els fets econòmics tinguin lloc, calculat d acord amb determinades hipòtesis de partida que tenen en compte comportaments interns de l organització i del seu entorn, com ara preus i quantitats recursos consumits per a la prestació del servei.

5 Costos reals o estàndards? Cost estàndard normal: en condicions normals de producció i consum de recursos Cost real històric: a partir de dades obtingudes de costos històrics Cost estàndard òptim o teòric: cost obtingut si la utilització de recursos fos l òptima. Suposa que la organització està treballant amb capacitat plena i amb la màxima eficiència en el consum dels factors

6 Aproximacions per fixar costos Cost estàndard basat en: Punts estàndard forts Punts febles Mitjanes històriques Fàcil de determinar Poden motivar als empleats a superar l estàndard Incorpora ineficiències del passat Condicions operatives normals Condicions operatives òptimes Reflecteixen l actuació actual Les ineficiències del passat no s inclouen automàticament Les ineficiències del passat no s inclouen en l estàndard És el cost unitari més baix Requereixen anàlisis detallats Requereixen judicis subjectius de què vol dir normal Pot desmotivar als empleats en fixar un estàndard impossible d assolir o mantenir

7 Costos estimats o costos reals? La utilització de costos estimats o costos reals depèn de l objectiu del càlcul de costos. En qualsevol cas quan treballem per objectius hem de utilitzar costos unitaris estimats. Per establir les tarifes, també caldrà calcular els costos d acord amb dades estimades. Els costos estimats sempre s han de calcular sota la informació dels costos reals passats ajustats amb els canvis previstos.

8 Costos estimats o costos reals? Objectiu Costos estimats Costos reals Millora de l eficiència Establiment de tarifes Rendició de comptes Són un objectiu de cost màxim Són un font d informació per elaborar el pressupost Són la base per establir les tarifes Són el punt de comparació sobre el que s establirà la rendició de comptes Permeten establir el nivell d eficiència per comparació amb els costos estimats i amb els costos reals d altres unitats similars Són la informació bàsica per elaborar les memòries de cost i rendiment dels serveis públics Font: a partir de Garcia Alegre, E. La determinación de los costes de los servicios públicos locales. Audioria Pública, 20

9 Els costos de la no ocupació El servei es caracteritza per la combinació de: Una oferta molt rígida Una demanda molt variada, flexible, inestable en el temps i de difícil previsió a mig termini.

10 Els costos de la no ocupació Qualsevol desajust entre l oferta i la demanda suposa: Mantenir el cost total del servei i, per tant, incrementar el cost unitari per nen/hora. Pèrdua del finançament corresponent al preu públic i del de la Generalitat que únicament paga places ocupades

11 Els costos de la no ocupació Per cada plaça d escola bressol no ocupada l ajuntament suporta un sobrecost net mitjà de per pèrdues de finançament. Cada plaça d escola bressol no ocupada suposa un increment del cost per nen de 70 en una escola de 82 places i de 135 en una escola d una línia.

12 FINANÇAMENT DE L ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL

13 Com es finança l escola bressol municipal? Tarifes pagades per les famílies Aportacions de la Generalitat Aportacions de l Ajuntament Altres aportacions d organitzacions públiques i privades

14 Principals objectius de les taxes i preus Recuperar el cost del servei Racionalitzar la demanda Fomentar comportaments per aconseguir objectius polítics Equitat (pagar per utilitzar)

15 Principals objectius de les taxes i preus Recuperar el cost del servei Recuperar tot el cost Recuperar una part del cost i subsidiar la resta Recuperar el cost dels usuaris addicionals

16 Principals objectius de les taxes i preus Racionalitzar la demanda Evitar el malbaratament Portar a terme els objectius polítics Suavitzar la demanda (hores punta)

17 Taxes i preus (1/2) Taxa Preu públic Preu privat Definició Sol licitud Prestació per: Contraprestacions econòmiques de naturalesa tributària Contraprestacions econòmiques de naturalesa contractual Contraprestacions econòmiques de naturalesa contractual No són de sol licitud o recepció voluntària o quan el servei es presti de fet o de dret exclusivament pel municipi Demandats voluntàriament pels usuaris Demandats voluntàriament pels usuaris Directa per l ajuntament o OA, sense que el sector privat presti el servei. Dret públic Directa per l ajuntament o OA, amb competència amb sector privat Dret públic Serveis prestats de forma directa per Empreses municipal amb competència; o indirecta: contracte gestió serveis Dret privat

18 Taxes i preus (2/2) Taxa Preu públic Preu privat Import tarifa Requeriments Aprovació La tarifa no pot excedir del valor de la prestació rebuda La tarifa ha de cobrir, com a mínim, el cost del servei La tarifa ha de cobrir, com a mínim, el cost del servei o garantir l equilibri econòmic del contracte (total o parcial) No és un ingrés públic. Són ingressos propis de les Empreses contractades (constitueixen la retribució total o parcial del contracte s/ LCSP) Estudi tècnic econòmic que justifiqui la cobertura del cost Estudi tècnic econòmic que justifiqui la cobertura del cost Estudi tècnic econòmic que justifiqui la cobertura del cost o de l assoliment total o parcial de l equilibri econòmic del contracte Ple municipal (ordenances fiscals) Ple municipal o Junta de Govern per delegació Ple municipal o Junta de Govern per delegació Font: A partir de Preus públics i equitat en l accés als serveis educatius municipals. Diputació de Barcelona, Juny 2010

19 Les tarifes La fixació de tarifes forma part de la planificació econòmica de l exercici Incerteses: Quantitat demandada Costos reals Resultats econòmics (relació ingressos-despeses)

20 Les tarifes En el procés de fixació de tarifes ens hem de fer 4 preguntes bàsiques: 1. És apropiat fixar una taxa o preu per a aquest servei? 2. Quin és l objectiu principal de la taxa o preu? 3. Quin és el cost total del servei? 4. Com afecten els factors de mercat, polítics o els objectius del govern municipal a la política tarifaria?

21 Fixació de la tarifa Tarifa = Costos totals (subvencions d altres administracions) Nombre d usuaris Si a través de les taxes o preus no es cobreix tota la part del cost (-subvencions), la resta serà subsidiada per l ajuntament

22 Considerant altres factors a part del cost... Preus i taxes d altres ajuntaments Preus d escoles bressol privades Garanties pel manteniment del servei Com creiem que poden reaccionar els usuaris davant de la taxa o preu? (elasticitat de la demanda) Objectius polítics (afavorir les rendes més baixes, les famílies nombroses, etc)

23 Fixació de la tarifa: decisions Tarifa única o diferenciada (per servei, per altres paràmetres) Bonificacions Preu o taxa per sota del cost Aportació de l ajuntament Per cobrir cost escolaritat Per cobrir cost menjador Per cobrir cost acollida, permanència

24 Simulació de tarifes Total escolaritat Grups 0-1 Grups 1-2 Grups 2-3 Cost unitari 3.420, , , ,27 Subvencions rebudes de la Generalitat (unitàries) 1.800, , , ,00 Altres subvencions rebudes (unitàries) 0,00 0,00 0,00 0,00 Diferència 1.620, , , ,27 En termes mensuals (11 mensualitats) 147,29 204,29 224,84 98,93 Quina part a càrrec de la família? Tarifa única? Diferenciada per grups? Quina part a càrrec de l ajuntament? Bonificacions?

25 Drets d accés: Subvenció del preu Vocació redistributiva: garantir l accessibilitat plena per a tota la població sense limitacions per raons de renda. Segmentació i priorització de la demanda. En definitiva: finançament del servei per a rendes baixes que suposa un important sobrecost no calculat del servei. Aquest sobrecost està finançat actualment- per part dels ajuntaments. L Ajuntament és sempre el finançador dels desajustos.

26 Subvenció del preu: tarificació o Tarifes amb bonificacions: Nivell de renda Germans al centre Família nombrosa Residència al municipi beques Tarifes amb trams diferents segons el nivell de renda dels usuaris Beques del 100% del cost

27 Revisió i actualització de les tarifes Després de fixar una taxa o preu cal revisar-la i actualitzar-la periòdicament per tal d ajustar-la als canvis en la inflació, en les condicions de mercat i en la política pública. També cal fer una revisió del càlcul i anàlisi de costos i de les hipòtesis en que s ha basat la fixació de les tarifes.

28 COMPTE DE RESULTATS

29 Obtenció del compte de resultats Costos dels serveis de l escola bressol municipal Ingressos Famílies Subvencions d altres administracions (Generalitat i altres) Ingressos Costos = Resultat (+) o (-)

30 Obtenció del compte de resultats Ingressos Costos = Resultat (-) Aportació de l ajuntament Per finançar: menors ingressos per la política de preus subocupació

31 Compte de resultats: aportació de l Ajuntament Total Quotes de les famílies (-) Bonificacions Subvenció de la Generalitat escolaritat Altres subvencions Generalitat Altres aportacions Total ingressos Costos primaris de les seccions Marge de contribució Costos repercutits de les seccions auxiliars Resultat Aportació de l'ajuntament per cobrir el resultat negatiu Diferència entre els ingressos i els costos directes

32 Distribució del finançament En l anterior exemple: distribució del finançament Finançament de l'escola bressol Ajuntament 29% Famílies 36% Generalitat 35%

33 CÀLCUL PRESSUPOST

34 Càlcul del pressupost del servei Gestió directa Gestió indirecta

35 Càlcul de pressupost del servei: Possibles situacions: gestió directa Diversos centres de cost (orgànics des del punt de vista del pressupost) Diversos programes pressupostaris Despeses pressupostàries i no pressupostàries

36 Càlcul de pressupost del servei: gestió indirecta Despeses assumides per l ajuntament: pressupost ajuntament Despeses pressupostàries i no pressupostàries Despeses assumides per l empresa concessionària: pressupost de l empesa Càlcul de l aportació de l ajuntament a l empresa

37 Costos, pressupost del servei, pressupost de l empresa Exemple Costos totals Pressupost ajuntament Pressupost concessionària COSTOS COSTOS COSTOS Personal Docent x Personal Docent Personal Docent x Personal de Serveis x Personal de Serveis Personal de Serveis x Altres despeses de personal x Altres despeses de personal Altres despeses de personal x Gestió del centre x Gestió del centre Gestió del centre x Manteniment x Manteniment x Manteniment Assegurances x Assegurances Assegurances x Subministraments x Subministraments x Subministraments Material i equipament x Material i equipament Material i equipament x Activitats complementàries x Activitats complementàries Activitats complementàries x Despeses financeres x Despeses financeres x Despeses financeres Amortitzacions x Amortitzacions Amortitzacions Lloguers x Lloguers Lloguers Altres despeses generals x Altres despeses generals Altres despeses generals x Despesa centralitzada Ajuntament i/o OA x Despesa centralitzada Ajuntament i/o OA x Despesa centralitzada Ajuntament i/o OA Ajuts i beques Ajuts i beques Ajuts i beques Fons de reversió Fons de reversió Fons de reversió Benefici industrial x Benefici industrial x Benefici industrial Pressupost de diversos centres gestors i diversos programes

38 Càlcul aportació de l ajuntament a l empresa (+ ) Cost total (-) elements no pressupostaris (amortitzacions si són assumides per l ajuntament) (-) despeses assumides per l ajuntament (-) ingressos de tarifes si els ingressa l empresa directament = Import a pressupostar per l ajuntament (inclou la part d import que rep de la Generalitat)

39 Anàlisi de sensibilitat Convé fer diferents supòsits sobre el grau d ocupació perquè això pot afectar sobretot als ingressos i, per tant, a l aportació de l ajuntament. Per exemple: Ocupació plena (100%) Ocupació al 90% Ocupació al 80%

40 Anàlisi de sensibilitat També es poden fer supòsits sobre les tarifes... Per exemple: Quota mensual de 150 mes/nen Quota mensual de 170 mes/nen Quota mensual de 130 mes/nen... i veure com ens canvien els ingressos i, per tant, l aportació de l ajuntament