Impost sobre la renda dels noresidents

Transcripción

1 Impost sobre la renda dels noresidents fiscals C. Prat de la Creu, Escala D, 1a planta AD500 Andorra la Vella Tel: Fax:

2 IMPOST SOBRE SOCIETATS Impost sobre la renda dels no-residents fiscals 1. Què és l impost sobre la renda dels no-residents fiscals a andorra? Què ha motivat la seva creació? Qui és el subjecte passiu/obligat tributari? Quines formes de subjecció existeixen? Què és i quan s entén que s opera mitjançant un establiment permanent? Quines altres persones físiques o jurídiques intervenen en aquest impost? Quin és el fet imposable? Quines rendes estan subjectes a l impost, quines no estan subjectes i quines estan exemptes? Com es determina l impost a pagar en el cas d operar mitjançant establiment permanent? Com es determina l impost a pagar en el cas d operar sense mediació d establiment permanent? Quines infraccions i sancions recull la llei?

3 IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO- RESIDENTS FISCALS Llei 94/2010 de l impost sobre la renda dels no-residents fiscals i Llei 18/2011 de modificació de la Llei de l impost sobre la renda dels no-residents fiscals 1. QUÈ ÉS L IMPOST SOBRE LA RENDA DELS NO-RESIDENTS FISCALS A ANDORRA? És un tribut de caràcter directe que grava la renda obtinguda en el territori del Principat d Andorra per les persones físiques o jurídiques no-residents fiscals en aquest territori. La Llei 94/2010 de l impost sobre la renda dels no-residents fiscals és aplicable per les rendes meritades a partir de l 1 d abril de 2011, i les modificacions realitzades en la Llei 18/2011 de modificació de la Llei de l impost sobre la renda dels no-residents fiscals són aplicables a partir de l 1 de gener de QUÈ HA MOTIVAT LA SEVA CREACIÓ? La creació de l impost sobre societats i de l impost sobre la renda d activitats econòmiques fa necessària, per raons d igualtat i justícia tributària, la creació d un impost simètric que gravi les rendes obtingudes per persones físiques i jurídiques no-residents fiscals dins el Principat d Andorra. Es persegueix gravar de manera igualitària els residents i els no-residents fiscals. La creació d aquest impost pretén situar Andorra en el context internacional com un país amb un ordenament ortodox, homologable i equiparable al dels països del seu entorn, obrint així la porta a la signatura de convenis per l eliminació de la doble imposició i creant un entorn competitiu que faciliti l atracció d inversions al Principat. 3. QUI ÉS EL SUBJECTE PASSIU/OBLIGAT TRIBUTARI? Els obligats tributaris són les persones físiques i les persones jurídiques no-residents fiscals al Principat d Andorra que obtinguin rendes que es considerin generades al Principat. Són considerades residents fiscals a Andorra les persones físiques amb nacionalitat andorrana i les que posseeixin un permís de residència, així com les que romanguin més de 183 dies durant l any natural al Principat, o bé que radiqui al Principat el nucli principal de les seves activitats o els seus interessos econòmics. L obligat tributari també es considera resident fiscal si ho són el cònjuge no separat legalment i els fills menors d edat. Pel que fa a persones jurídiques, són considerades residents fiscals a Andorra les entitats que: a) S hagin constituït conforme a les lleis del Principat d Andorra. b) Tinguin la seva seu social al Principat d Andorra. c) Tinguin la seva seu de direcció efectiva en territori andorrà. 3

4 d) Hagin traslladat la seva residència fiscal al Principat d Andorra. 4. QUINES FORMES DE SUBJECCIÓ EXISTEIXEN? Els obligats tributaris no-residents fiscals poden obtenir rendes en territori andorrà mitjançant un establiment permanent situat al Principat, o sense la mediació d un establiment permanent. - Les rendes obtingudes mitjançant un establiment permanent tributen per la totalitat de la renda imputable a aquest establiment, sigui quin sigui el lloc de la seva obtenció. - Les rendes obtingudes per obligats tributaris no-residents fiscals sense establiment permanent tributen de forma individual i separada per cada renda obtinguda, sense que sigui possible cap compensació entre aquestes rendes. 5. QUÈ ÉS I QUAN S ENTÉN QUE S OPERA MITJANÇANT UN ESTABLIMENT PERMANENT? S entén que una persona física o jurídica no-resident fiscal opera mitjançant un establiment permanent quan disposi al Principat d un lloc fix de negocis, de forma continuada o habitual, a través del qual porta a terme tota o part de la seva activitat. Tenen aquesta consideració: - les seus de direcció, - les sucursals, - les oficines, - les fàbriques, - els tallers, els magatzems, les botigues i altres establiments similars, - les mines, les canteres, les explotacions agrícoles, i qualsevol altre lloc d exploració o extracció de recursos naturals, i - les obres de construcció, instal lació o muntatge, la durada dels quals excedeixi de 12 mesos. En el cas que un obligat tributari disposi de diversos centres d activitat en territori andorrà, es considera que aquests centres constitueixen un únic establiment permanent. També es considera que l obligat tributari no-resident fiscal disposa d establiment permanent al Principat quan una persona diferent a un agent independent actuï per compte de l obligat tributari concloent contractes en el seu nom a Andorra de forma habitual. Si aquesta persona és un agent independent, com un comissionista o un corredor, no es considera l existència d establiment permanent. No es considera establiment permanent la utilització d instal lacions o dipòsits amb la finalitat d emmagatzemar, exposar o lliurar béns o mercaderies que pertanyen a l empresa, o que siguin emmagatzemades amb la única finalitat que siguin transformades per una altra empresa. Tampoc té aquesta consideració el manteniment d un lloc fix de negocis amb l única finalitat de comprar béns o mercaderies, de recollir informació per l empresa, o de realitzar altres activitats de caràcter auxiliar o preparatori. 4

5 6. QUINES ALTRES PERSONES FÍSIQUES O JURÍDIQUES INTERVENEN EN AQUEST IMPOST? En aquest impost hi intervenen dues figures rellevants, en funció de si les rendes s han obtingut o no mitjançant un establiment permanent: - Responsables: Responen solidàriament del deute tributari dels obligats tributaris noresidents fiscals que han obtingut les rendes sense la mediació d un establiment permanent. Els responsables són: Els pagadors dels rendiments meritats a favor dels obligats tributaris Els dipositaris, mandataris o gestors dels béns o drets dels obligats tributaris Aquesta responsabilitat no existeix quan es tingui l obligació de retenir i ingressar a compte, tal i com es detalla a l apartat 10 g. - Representants: Els obligats tributaris no-residents fiscals que obtinguin rendes mitjançant establiment permanent, o quan ho requereixi el ministeri encarregat de les finances, han de nomenar una persona física o jurídica resident al Principat perquè els representi davant aquest ministeri. Aquest nomenament s ha de comunicar al ministeri en el termini d un mes des del nomenament i s ha d acompanyar amb l acceptació expressa del representant. - Retenidors: Es consideren retenidors les persones físiques o entitats les quals estan obligades a ingressar al ministeri encarregat de les finances amb motiu dels pagaments que facin als obligats tributaris no-residents fiscals. Veure apartat 10 g. 7. QUIN ÉS EL FET IMPOSABLE? L obtenció de rendes en el territori d Andorra per part de persones físiques o persones jurídiques no-residents fiscals al Principat. Es consideren rendes obtingudes en territori andorrà: - les provinents d activitats desenvolupades dins el Principat, - les que procedeixin de béns situats a Andorra, - les que provinguin de drets exercitables o utilitzables al Principat, i - en general, totes les que siguin satisfetes per persones jurídiques, i per empresaris o professionals residents a Andorra, excepte les que corresponguin a drets o prestacions contractades, realitzades i utilitzades fora del Principat. 5

6 Exemple 1: Obtenció de renda en el territori d Andorra. L empresa no resident fiscal a Andorra NO-RESI SL és una empresa de serveis informàtics situada a La Seu d Urgell que presta els seus serveis a diverses empreses residents fiscals al Principat d Andorra. Per prestar aquests serveis, els seus operaris es desplacen fins a casa el client dins el Principat. Les rendes obtingudes per NO-RESI SL per els serveis prestats als clients andorrans es consideren rendes obtingudes dins el territori andorrà? Les rendes obtingudes per l empresa NO-RESI SL provinents dels serveis prestats als seus clients residents fiscals a Andorra es consideren rendes provinents d activitats desenvolupades dins el Principat, i per tant, són rendes subjectes al present impost. 8. QUINES RENDES ESTAN SUBJECTES A L IMPOST, QUINES NO ESTAN SUBJECTES I QUINES ESTAN EXEMPTES? Per norma general, estan subjectes a l impost totes les rendes obtingudes en territori andorrà. a. Es consideren rendes obtingudes en territori andorrà, i per tant subjectes a aquest impost, les següents: - Rendes del treball Quan derivin d una activitat personal desenvolupada al Principat. Aquestes rendes consisteixen en les contraprestacions derivades del treball personal o la relació laboral, i que no tinguin el caràcter de rendiments d activitats econòmiques. Tenen aquesta consideració: els sous i salaris, les remuneracions en concepte de despeses de representació, les beques, les opcions sobre accions concedides en el marc d una relació laboral, i les pensions i altres prestacions similars derivades d una ocupació prestada en territori andorrà o quan siguin satisfetes per una persona o entitat resident al Principat. Tal i com s indica a l apartat c, tot i tractar-se de rendes subjectes a aquest impost, es consideren rendes exemptes els sous i salaris percebuts per persones físiques noresidents fiscals contractades per empreses residents o establertes al Principat, sempre i quan estiguin subjectes en la seva totalitat al règim de seguretat social d Andorra i mentre es mantinguin en aquest règim. 6

7 - Rendes del capital mobiliari A efectes d aquest impost, tenen aquesta consideració les següents rendes obtingudes en territori andorrà: els dividends i altres rendiments derivats de la participació en el patrimoni net d entitats residents fiscals a Andorra, sense comprendre el guany derivat de la venda d aquests títols, els interessos quan siguin pagats per persones o entitats residents fiscals a Andorra, o quan retribueixin prestacions de capital utilitzades en el territori andorrà, els rendiments procedents d operacions de capitalització i de contractes d assegurances de vida o invalidesa, contractats amb institucions o entitats residents fiscals a Andorra, les rendes derivades de participacions en organismes d inversió col lectiva, comprenent els guanys de capital derivats de la transmissió de les participacions. Aquestes rendes del capital mobiliari, tot i ser rendes subjectes a aquest impost, la Llei les considera rendes exemptes de tributació, tal i com s indica a l apartat c. - Altres rendes Rendes derivades de béns immobles situats en territori andorrà o de drets relatius a aquests béns immobles. Cànons satisfets, en concepte d autorització d ús d actius intangibles, per persones o entitats o entitats residents fiscals a Andorra o per establiments permanents situats en aquest territori que s utilitzin en el Principat. Contraprestacions que provinguin d elements patrimonials la titularitat dels quals correspongui a l obligat tributari i que no estiguin destinats a activitats econòmiques realitzades per aquest obligat tributari o derivin de béns mobles o drets situats en el territori andorrà. Guanys patrimonials derivats de béns mobles situats a Andorra, de valors emesos per persones o entitats residents fiscals en el Principat o de drets que s hagin de complir o s exercitin en el territori andorrà. Concretament els guanys de capital procedents de transmissions d accions o participacions en societats andorranes. Retribucions satisfetes a administradors o membres dels òrgans d administració d entitats andorranes. Totes les rendes no definides en els punts anteriors que procedeixin de prestacions de serveis satisfetes per persones jurídiques o persones físiques que siguin empresaris o professionals residents a Andorra, a excepció que les rendes corresponguin a prestacions contractades, realitzades i utilitzades fora del territori andorrà. 7

8 b. Es consideren rendes no subjectes a aquest impost les següents: - Els rendiments satisfets en compravendes internacionals de mercaderies, incloses comissions i despeses accessòries i connexes. - Els rendiments satisfets a persones o entitats no-residents fiscals a Andorra per part d establiments permanents situats a l estranger, quan estiguin relacionats a l activitat de l establiment permanent a l estranger. - Els interessos i altres rendiments obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis. - Els guanys de capital derivats de la transmissió de béns immobles o drets sobre aquests béns per part de persones no-residents fiscals que actuïn sense mediació d establiment permanent, sempre que estiguin subjectes a l impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. c. Es consideren rendes exemptes d aquest impost les següents: - Els sous i salaris percebuts per persones físiques no-residents fiscals contractades per empreses residents o establertes al Principat, sempre i quan estiguin subjectes en la seva totalitat al règim de seguretat social d Andorra i mentre es mantinguin en aquest règim. - Pensions satisfetes per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social. - Prestacions satisfetes per entitats andorranes corresponents a plans de jubilació o similars amb origen a aportacions fetes a càrrec de rendes generades a Andorra. - Indemnitzacions per danys personals, derivats de responsabilitat civil o funcionament dels serveis públics, en la quantia legal o judicialment reconeguda. - Indemnitzacions per acomiadament indegut, improcedent o injustificat del treballador, per la quantia establerta com obligatòria o com a resultat de l execució de sentències. - Prestacions reconegudes per la seguretat social d Andorra o per les entitats que la substitueixin com a conseqüència d incapacitat permanent absoluta o invalidesa greu. - Beques públiques percebudes per cursar estudis reglats tant a Andorra com a l estranger. - Premis literaris, artístics o científics. - Guanys de patrimoni per transmissions mortis causa. - Totes les rendes del capital mobiliari detallades a l apartat a. - Els guanys procedents de transmissió d accions, participacions o drets en el capital d entitats residents a Andorra, sempre que la participació de l obligat tributari no fos superior al 25% en els 12 meses anteriors a la transmissió. - Guanys derivats de la transmissió de les accions o participacions en organismes d inversió col lectiva. - Premis procedents del joc per persones físiques no-residents fiscals. - Adquisicions a títol lucratiu dels actius, títols o valors recollits com a rendes exemptes. - Rendiments derivats de la prestació de serveis d inversió i de pagament a entitats operatives autoritzades pel sistema financer andorrà. - Rendes obtingudes en territori andorrà derivades de les operacions financeres no contemplades en apartats anteriors. 8

9 Exemple 2: Rendes subjectes, no subjectes i exemptes. El Sr. NO RESIDENT FISCAL té accions d una societat resident fiscal a Andorra. Un cop l any percep dividends derivats d aquesta participació en el capital de la societat andorrana. En quin tipus de renda classificaríem els dividends percebuts pel Sr. NO RESIDENT FISCAL? Estarien subjectes a l impost? Els dividends derivats de la participació en el capital de societats residents fiscals a Andorra es consideren com a rendes del capital mobiliari generades en territori andorrà, i per tant estan subjectes a aquest impost. No obstant això, la Llei preveu que les rendes del capital mobiliari estan exemptes de tributació. El Sr. NO RESIDENT FISCAL forma part del Consell d Administració d una entitat andorrana. Un cop al mes el Sr. NO RESIDENT FISCAL es desplaça a Andorra per les reunions del Consell, i rep pels seus serveis una retribució mensual de euros. Les rendes obtingudes pel Sr. NO RESIDENT FISCAL en concepte de retribució com a membre del Consell d Administració estarien subjectes al present impost? Les rendes satisfetes a administradors i a membres dels òrgans d administració de les societats residents fiscals andorranes estan subjectes al present impost. El Sr. NO RESIDENT FISCAL treballa en una societat resident fiscal a Andorra, la societat RESI SL, i cotitza a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social per la totalitat del seu salari. Les rendes percebudes pel Sr. NO RESIDENT FISCAL en concepte de la seva relació laboral amb la societat RESI SL estarien subjectes a aquest impost? Les rendes del treball obtingudes d una activitat personal desenvolupada al Principat, i que no siguin considerades rendiments d activitats econòmiques es consideren subjectes a aquest impost. No obstant això, donat que la retribució del Sr. NO RESIDENT FISCAL cotitza a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per la seva totalitat, aquestes rendes es consideren exemptes. 9. COM ES DETERMINA L IMPOST A PAGAR EN EL CAS D OPERAR MITJANÇANT ESTABLIMENT PERMANENT? Les rendes imputables als establiments permanents són els beneficis obtinguts per l obligat tributari no-resident fiscal mitjançant l establiment permanent. Tenen aquesta consideració els rendiments de les activitats o les explotacions econòmiques portades a terme per l establiment, els rendiments derivats d elements patrimonials destinats a l establiment, i els guanys i pèrdues patrimonials derivats d aquests béns patrimonials. Els establiments permanents han de complir les obligacions de caràcter comptable, registral i formal exigibles a les entitats residents fiscals en el Principat segons les normes de la Llei de l impost sobre societats. Així mateix, estan obligats a portar una comptabilitat separada, 9

10 referida a les operacions que duguin a terme i als elements patrimonials que els estiguin destinats. a. Base de tributació Es determina d acord amb les disposicions de la Llei de l impost sobre societats, amb les següents concrecions: - No són deduïbles els pagaments que l establiment permanent efectuï a la casa matriu o altres entitats vinculades en concepte de cànons, interessos o comissions, pagats com a contraprestació de serveis d assistència tècnica o per l ús o cessió de béns i drets. - No obstant el comentat en el punt anterior, són deduïbles els interessos abonats pels establiments permanents de bancs estrangers a la seva casa matriu o a altres establiments permanents per a la realització de la seva activitat. - És deduïble la part raonable de despeses de direcció i generals d administració que corresponguin a l establiment permanent. b. Tipus de gravamen El tipus de gravamen general és del 10%. c. Quota de tributació És el resultat d aplicar a la base de tributació determinada en l apartat a. el tipus de gravamen indicat a l apartat b. d. Quota de liquidació Per determinar la quota de liquidació, a la quota de tributació se li apliquen les deduccions previstes en l impost sobre societats. e. Pagaments a compte Els establiments permanents han de realitzar el pagament a compte segons el que preveu la Llei de l impost sobre societats. Els pagaments a compte es dedueixen de la quota de liquidació i s obté la quota diferencial. Si l import dels pagaments a compte efectuats superen la quantitat resultant de la quota de liquidació, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar l excés. Els pagaments a compte es calculen segons el que preveu la Llei de l impost de societats. f. Període impositiu El període impositiu coincideix amb l exercici econòmic declarat per l establiment permanent, i no pot excedir els 12 mesos. Si no s indica el contrari, s entén referit a l any natural. El període impositiu s entén com a conclòs: - quan l establiment permanent cessa la seva activitat, - quan es porta a terme la desafecció de la inversió efectuada respecte l establiment permanent, 10

11 - quan es produeix la transmissió de l establiment permanent a una altra persona física o entitat, - quan es dissolgui l entitat titular de la casa matriu, - quan mori el seu titular, en cas d establiments permanents de persones físiques. L impost merita l últim dia del període impositiu. La declaració s ha de presentar i subscriure en el lloc, termini i forma que es determini reglamentàriament. 10. COM ES DETERMINA L IMPOST A PAGAR EN EL CAS D OPERAR SENSE MEDIACIÓ D ESTABLIMENT PERMANENT? a. Base de tributació Amb caràcter general, la base de tributació està constituïda per l import total de la renda meritada, amb les següents especificacions: - La base de tributació de les rendes del capital immobiliari es redueix un 20%. - La base de tributació corresponent als rendiments de les operacions de reassegurança correspon als imports de les primes cedides al reassegurador no-resident fiscal. - La base de tributació corresponent als guanys de capital per la transmissió de béns o drets situats al Principat es determina aplicant les normes previstes per a cada alteració patrimonial. L import dels guanys o pèrdues patrimonials és la diferència entre els valors d adquisició i transmissió dels elements patrimonials, en el cas de transmissions oneroses o lucratives. En altres supòsits, és el valor de mercat dels elements patrimonials o parts proporcionals, si s escau. El valor d adquisició en les transmissions a títol onerós està format per la suma de l import real pel que s hagi efectuat l adquisició i el cost de les inversions i millores efectuades en els elements adquirits, així com les despeses i tributs inherents a l adquisició, exclosos els interessos satisfets per l adquirent. El valor de transmissió és l import real pel que s hagi efectuat la venda, menys les despeses i tributs necessaris en la transmissió quan resultin satisfets al transmitent. Si l import real satisfet és inferior al valor de mercat, preval aquest darrer valor. En el cas de transmetre un bé o dret procedent d una adquisició a títol lucratiu, el valor d adquisició és el valor de mercat en la data d adquisició. En el cas de transmetre un bé o dret a títol lucratiu, el valor de transmissió és el seu valor de mercat en el moment de la transmissió. Pel que fa als guanys i pèrdues patrimonials, existeixen les següents normes de valoració específiques: - Drets de subscripció preferents: Es considera que la seva transmissió genera un guany patrimonial gravable per l import obtingut pel transmitent. - Accions parcialment alliberades: El valor d adquisició és l import realment satisfet pel contribuent. 11

12 - Accions totalment alliberades: El valor d adquisició tant d aquestes com de les quals procedeixin resulta de repartir el cost total entre el nombre de títols, tant els antics com els alliberats que corresponguin. - Aportacions no dineràries a societats andorranes: Quan el guany patrimonial estigui subjecte a tributació a Andorra, aquest guany consisteix en la diferència entre el valor d adquisició dels elements aportats i la quantitat més gran entre: el valor nominal de les accions o participacions rebudes més la prima d emissió, el valor de cotització dels títols rebuts el dia en que es formalitzi l aportació, o el dia anterior, el valor de mercat de l element aportat. - Separació de socis o dissolució de societats andorranes: El guany patrimonial és la diferència entre el valor de la quota de liquidació social o el valor de mercat dels elements rebuts i el valor d adquisició del títol o participació de capital. - Permuta de béns i drets: El guany patrimonial consisteix en la diferència entre el valor d adquisició de l element que es cedeix i el més alt de: El valor de mercat de l element lliurat, El valor de mercat de l element que es rep a canvi. - Incorporacions de béns o drets que no derivin d una transmissió: El guany patrimonial és el seu valor de mercat. b. Tipus de gravamen El tipus de gravamen que s aplica amb caràcter general és del 10%. En el cas de rendiments procedents d operacions de reassegurances, el tipus a aplicar serà del 1,5%. Per les rendes satisfetes en concepte de cànon s aplicarà el tipus del 5%. c. Quota de tributació La quota de tributació s obté aplicant a la base de tributació el tipus de gravamen indicat al punt anterior. d. Quota de liquidació La quota de liquidació coincideix amb la quota de tributació, excepte en els casos de transmissions de participacions socials o accions subjectes a aquest impost i que hagin liquidat l impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. Per aquests casos, l import de la quota de liquidació serà minorada per l import satisfet per l impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. e. Meritació de l impost La meritació de l impost es produeix quan els rendiments siguin exigibles o en la data de cobrament si aquesta és anterior. En el cas de guanys patrimonials, en el moment en que tingui lloc l alteració patrimonial o la transmissió. En la resta de casos, quan siguin exigibles les rendes corresponents. 12

13 f. Declaració Els obligats tributaris no-residents fiscals que obtenen rendes sense mediació d un establiment permanent han de presentar una declaració per tal de liquidar el corresponent ingrés tributari. També ho poden fer en nom seu els responsables solidaris definits en l apartat 6. Els obligats tributaris que hagin obtingut rendes que hagin estat objecte de retenció o s hagi efectuat el seu corresponent ingrés a compte no hauran de presentar la declaració corresponent. Tampoc és necessari declarar les rendes exemptes segons aquesta Llei. g. Retencions i ingressos a compte Es consideren retenidors les persones físiques o entitats les quals estan obligades a ingressar al ministeri encarregat de les finances amb motiu dels pagaments que facin als obligats tributaris no-residents fiscals. Es consideren obligats a practicar ingressos a compte les persones o entitats que satisfan rendes en espècie als obligats tributaris no-residents fiscals. Les següents persones i entitats estan obligats a practicar retencions i ingressos a compte respecte les rendes subjectes a aquest impost que satisfacin o abonin: - les entitats residents fiscals en el Principat, - les persones físiques residents fiscals en el territori andorrà que realitzin activitats econòmiques, i - els obligats tributaris no-residents fiscals que operin mitjançant o sense un establiment permanent, quan paguin rendes gravades per aquest impost. No estan obligades a practicar la retenció o ingrés a compte les missions diplomàtiques o les oficines consulars a Andorra d Estats estrangers. L import a retenir o ingressar a compte consisteix en la quantitat equivalent a la que resulti d aplicar les disposicions previstes en aquesta Llei per determinar el deute tributari. No s ha de practicar la retenció o ingrés a compte de les rendes que estiguin exemptes segons l apartat 8c anterior o les que així ho indiqui un conveni per evitar la doble imposició, així com les rendes satisfetes a un obligat tributari no-resident fiscal quan s acrediti el pagament de l impost per part seva o per part del responsable solidari. Els subjectes obligats a retenir i practicar ingressos a compte han de presentar la corresponent declaració i efectuar l ingrés de les quantitats retingudes o ingressos a compte realitzats davant el ministeri encarregat de les finances, en el lloc, forma i terminis que s estableixin. Així mateix, han de presentar un resum anual de les retencions i ingressos a compte efectuats. h. Devolucions Els obligats tributaris no-residents fiscals a qui s hagi retingut improcedentment o per excés, pot sol licitar al ministeri encarregat de les finances la devolució d aquest excés. 13

14 Exemple 3: Declaració i retencions. La societat no resident fiscal en territori andorrà NO-RESI SL dedicada a la prestació de serveis informàtics ha prestat els seus serveis a la societat resident en territori andorrà RESI SL. La societat NO-RESI SL, coneixedora de la legislació tributària andorrana, ha realitzat la factura pels seus serveis, i sobre el total, ha incorporat el concepte Retenció per impost sobre la renda de no residents fiscals, minorant el total de la factura en un 10%. La societat NO-RESI SL està obligada a presentar la declaració per tal de liquidar el corresponent ingrés tributari? La societat NO-RESI SL no ha de presentar la declaració corresponent, donat que la renda obtinguda ha esta objecte de retenció per part de la societat RESI SL, i per tant és aquesta qui haurà de fer l ingrés de la retenció efectuada al ministeri encarregat de les finances. 11. QUINES INFRACCIONS I SANCIONS RECULL LA LLEI? La Llei recull les següents infraccions i sancions: - Infraccions simples lleus: Es consideren infraccions simples de caràcter lleu les autoliquidacions incomplertes sense transcendència en la liquidació, i l incompliment de requeriments d informació. Aquestes infraccions són sancionades mitjançant una multa fixa d entre 150 euros i euros. - Infraccions simples greus: Es considera infracció simple greu el no nomenament d un representant d un representant de l obligat tributari no-resident fiscal quan aquest obligat tributari obtingui rendes mitjançant establiment permanent o quan així ho requereixi el ministeri encarregat de les finances. Aquesta infracció és sancionada amb una multa fixa de euros. - Infraccions de defraudació: Es consideren infraccions de defraudació la no presentació de l autoliquidació, la presentació d autoliquidacions incomplertes amb transcendència en la liquidació, i les falses autoliquidacions. Aquestes infraccions són sancionades mitjançant una multa proporcional d entre el 50% i el 150% de la quota defraudada. 14

15 Exemple 4: Infraccions i sancions. L empresa no resident fiscal a Andorra NO-RESI SL va emetre una factura corresponent als serveis informàtics prestats a l empresa resident fiscal a Andorra RESI SL. Aquesta factura presentava el següent detall: Hores dedicades als serveis informàtics 20 hores x 50 euros/hora = euros Retenció per Impost sobre la renda dels no residents fiscals 10% = euros Total factura = 900 euros L empresa RESI SL ha procedit al pagament de la factura a l empresa NO-RESI SL, per import de 900 euros, però no ha realitzat la presentació de l autoliquidació i ni ha fet el conseqüent ingrés al ministeri encarregat de les finances dels 100 euros de retenció que ha aplicat a l empresa NO-RESI SL. Ha comès l empresa RESI SL algun tipus d infracció? En cas afirmatiu, quina sanció pot comportar aquesta infracció? La present llei considera a l empresa RESI SL com a retenidor, i per tant, queda obligada a realitzar la retenció i posterior ingrés al ministeri encarregat de les finances del import corresponent a l impost sobre la renda dels no-residents fiscals derivat d aquesta operació. La societat RESI SL ha realitzat la retenció sobre el pagament efectuat a l empresa NO-RESI SL, però no ha presentat l autoliquidació ni ha realitzat l ingrés de la retenció al ministeri encarregat de les finances. Aquest fet representa una infracció de defraudació i comporta l ingrés de la retenció, més una sanció d entre el 50% i el 150% de la retenció

16