Impost sobre la renda de les activitats econòmiques

Transcripción

1 Impost sobre la renda de les activitats econòmiques C. Prat de la Creu, Escala D, 1a planta AD500 Andorra la Vella Tel: Fax:

2 INDEX Impost sobre la renda de les activitats econòmiques 1. Què és l impost sobre la renda de les activitats econòmiques d Andorra? Què ha motivat la seva creació? Què s entén per activitat econòmica? Qui és el subjecte passiu/obligat tributari? Quin és el fet imposable? Què és i com es determina la base de tributació? Què és i com es determina la base de liquidació? Quines despeses són deduïbles fiscalment i quines no ho són? Quins béns i drets es consideren destinats a l activitat econòmica? Com s han de valorar les operacions? Quan s imputen els ingressos i les despeses? Quines deduccions es pot aplicar l obligat tributari? Es poden compensar les bases de tributació negatives? Quin és el període impositiu, quan merita l impost i quin és el tipus de gravamen? Com es quantifica i quan es realitza el pagament a compte? Infraccions i sancions Esquema de liquidació

3 IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES Llei 96/2010 de l Impost sobre la renda de les activitats econòmiques i Llei 19/2011 de modificació de la Llei de l Impost sobre la renda de les activitats econòmiques 1. QUÈ ÉS L IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES D ANDORRA? És un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava la renda derivada de la realització de les activitats econòmiques de les persones físiques residents al Principat d Andorra. Aquest impost s aplica a partir de l 1 de gener de QUÈ HA MOTIVAT LA SEVA CREACIÓ? La introducció d un impost sobre societats exigeix que es regulin igualment els beneficis obtinguts per persones físiques residents quan aquestes no hagin optat per la forma societària en per la realització de les seves activitats. El present impost segueix els principis rectors de l impost de societats, i compleix amb els estàndards definits per facilitar la signatura de convenis per evitar la doble imposició. Per tal d aconseguir la màxima seguretat jurídica pels subjectes passius, s ha tractat que les normes impositives siguin clares i intel ligibles, aplicant el principi de transparència. 3. QUÈ S ENTÉN PER ACTIVITAT ECONÒMICA? Són activitats econòmiques aquelles que impliquen l ordenació per compte propi de factors de producció materials i/o humans amb la finalitat d intervenir en la producció o la distribució de béns o en la prestació de serveis. En relació a aquesta definició, es necessari tenir en consideració els següents punts: - Els arrendaments de béns immobles tenen aquesta consideració quan les rendes brutes dels lloguers siguin superiors a euros anuals per la totalitat d immobles llogats. - La compravenda d immobles en nom propi es considera activitat econòmica quan durant el període impositiu es facin més de cinc transmissions de béns immobles. - Les retribucions que reben els administradors o membres d òrgans d administració estan subjectes al present impost. 3

4 4. QUI ÉS EL SUBJECTE PASSIU/OBLIGAT TRIBUTARI? Els obligats tributaris són les persones físiques residents fiscals al Principat d Andorra que duen a terme una activitat econòmica. Són considerats residents fiscals les persones físiques que romanguin més de 183 dies durant l any natural al Principat, o bé que radiqui al Principat el nucli principal de les seves activitats o els seus interessos econòmics. L obligat tributari també es considera resident fiscal si ho són el cònjuge no separat legalment i els fills menors d edat. Els obligats tributaris han de disposar d un número de registre tributari (NRT), que és únic per tots els tributs estatals. 5. QUIN ÉS EL FET IMPOSABLE? L obtenció de renda procedent de la realització d activitats econòmiques per part de l obligat tributari, amb independència del lloc on s hagi produït i sigui quina sigui la residència fiscal del pagador. Exemple 1: Consideració d activitat econòmica. El Sr. Emprenedor és propietari d un edifici de 6 vivendes destinades a lloguer, i d un altre edifici de 8 vivendes que està interessat en vendre. Durant l exercici 2012 ha obtingut les següents rendes pel lloguer de l edifici de 6 vivendes: Rendes obtingudes pel lloguer de vivendes Rendiments anuals Vivenda euros mensuals Vivenda euros mensuals Vivenda euros mensuals Vivenda euros mensuals Vivenda euros mensuals Vivenda euros mensuals Total rendes obtingudes pel lloguer de vivendes Addicionalment, durant l exercici 2012 ha venut 6 de les 8 vivendes de l edifici destinat a la venda, obtenint unes plusvàlues de euros. Donat que aquest edifici era propietat del Sr. Emprenedor des de feia 4 anys i mig, ha tributat per l impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries a un tipus del 8%, generant un impost de euros. Les rendes obtingudes, tant per l arrendament com per la venda dels immobles, activitat econòmica d acord amb els criteris que marca la llei? es consideren Donat que la llei considera que els arrendaments de béns immobles tenen la consideració d activitats econòmiques quan les rendes brutes dels lloguers siguin superiors a euros anuals per la totalitat d immobles llogats, l activitat d arrendaments del Sr. Emprenedor no seria considerada activitat econòmica a efectes de la present llei, ja que les seves rendes brutes totalitzen euros. Però per altra banda, donat que el Sr. Emprenedor ha venut més de 5 immobles durant el període impositiu, quedaria subjecte a l impost sobre activitats econòmiques, i hauria de tributar per aquest impost sobre la totalitat de rendes obtingudes. 4

5 6. QUÈ ÉS I COM ES DETERMINA LA BASE DE TRIBUTACIÓ? La base de tributació és l import de la renda obtinguda de totes les activitats econòmiques portades a terme per l obligat tributari durant el període impositiu. Generalment s utilitzen dos mètodes per determinar la base de tributació: a. Mètode de determinació directa: la base de tributació es determina d acord amb les normes de l impost sobre societats: corregint el resultat comptable, calculat d acord amb la Llei de comptabilitat i el Pla general de comptabilitat, i incorporant al resultat comptable els ajustos fiscals previstos a la Llei. b. Mètode de determinació objectiva: es tracta d un règim especial destinat als obligats tributaris que la seva xifra de negocis en l exercici immediatament anterior no superi els euros, o euros si realitzen activitats professionals. L acolliment a aquest règim és voluntari, però en cas d acollir-s hi, serà obligatori per totes les activitats econòmiques de l obligat tributari, i s hi haurà de mantenir durant un mínim de tres anys. La base de tributació es determina per la suma del rendiment net de l activitat i els resultats extraordinaris obtinguts per la transmissió d actius fixos afectes a l activitat. També s integren a la base de tributació les adquisicions a títol lucratiu de béns o drets afectes a l activitat. El rendiment net de l activitat consisteix en la diferència entre els ingressos procedents de la mateixa i els següents percentatges de despeses aplicats sobre la xifra d ingressos, en funció de l activitat: - Activitats comercials: 80 per cent de la xifra d ingressos. Només per aquelles que consisteixin en el lliurement de béns sense que aquests hagin estat objecte de transformació prèvia. Per exemple, es consideraria activitat comercial un comerç d electrodomèstics. - Retribucions als membres dels òrgans d administració: 2 per cent de les retribucions. - Resta d activitats: 40 per cent de la xifra d ingressos. Per exemple, un restaurant o un forn que elabora el seu pa es classificarien com a resta d activitats. En el cas que l obligat tributari realitzi diverses activitats, el càlcul es farà activitat per activitat. Existeix un tercer mètode, el mètode de determinació indirecta, que s utilitza com a sistema subsidiari del mètode de determinació directa. Aquest mètode pot ser aplicat per l administració en els supòsits de manca de presentació de declaracions o documents, o d inexistència de dades o registres. 7. QUÈ ÉS I COM ES DETERMINA LA BASE DE LIQUIDACIÓ? La base de liquidació és el resultat de restar-li a la base de tributació el mínim exempt de l impost, que ascendeix a euros. 5

6 8. QUINES DESPESES SÓN DEDUÏBLES FISCALMENT I QUINES NO HO SÓN? La determinació de la renda en l impost sobre activitats econòmiques es fa d acord amb les normes de l impost sobre societats. Tot i això, cal fer menció de les següents especificitats que preveu la llei de l impost sobre activitats econòmiques: Són deduïbles fiscalment les següents despeses: a. Les amortitzacions dels béns i drets destinats a l activitat econòmica Només són deduïbles les quantitats corresponents a la depreciació efectiva que tinguin els diversos elements per funcionament, ús, gaudi o obsolescència, els quals siguin afectes a l activitat econòmica. b. Les retribucions al cònjuge o als fills de l obligat tributari Són deduïbles les retribucions al cònjuge o als fills de l obligat tributari si existeix un contracte laboral i l afiliació corresponent a la Seguretat Social, i sempre i quan treballin habitualment i amb continuïtat en les activitats econòmiques desenvolupades per aquest obligat, amb retribucions a valor de mercat. c. Les cessions de béns o drets per part del cònjuge o fills de l obligat tributari Són deduïbles les cessions de béns o drets que puguin fer el cònjuge o fills de l obligat tributari sempre que: - aquests béns o drets serveixin per l activitat econòmica, - existeixi el corresponent contracte, - i la contraprestació sigui a valor de mercat. No són deduïbles fiscalment les següents despeses: - Les contribucions de l empresari o professional a plans de pensions o instruments similars. - Les quotes de tributació que l obligat tributari hagi satisfet per l impost comunal sobre els rendiments arrendataris, per l impost comunal de radicació d activitats comercials, empresarials i professionals, i per l impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. L import satisfet per aquestes quotes és minorat de la quota de tributació de l impost. Les despeses que no són fiscalment deduïbles s integren a la base de tributació del període impositiu corresponent. 6

7 Exemple 2: Ajustos a la renda obtinguda per despeses no deduïbles El Sr. Emprenedor, ha obtingut una resultat comptable abans d impostos procedent de les seves activitats econòmiques de euros. Per la determinació d aquest resultat, el Sr. Emprenedor s ha deduït les quotes de tributació satisfetes per l impost comunal sobre rendiments arrendataris per import de euros, així com l impost sobre les plusvàlues en les transmissions de les vivendes venudes per import de euros. També s ha deduït les amortitzacions dels immobles afectes a l activitat, aplicant els coeficients lineals que estableix l impost sobre societats. Quina és la base de tributació? Total renda obtinguda abans d'impostos ajust per quotes satisfetes de l'impost comunal ajust per quota de l'impost sobre plusvàlues Base de tributació Els ajustos efectuats corresponen a despeses que no són fiscalment deduïbles segons la Llei. 9. QUINS BÉNS I DRETS ES CONSIDEREN DESTINATS A L ACTIVITAT ECONÒMICA? Per norma general, els béns i drets destinats a l activitat econòmica són aquells que siguin necessaris per l obtenció dels rendiments de l activitat. Tenen aquesta consideració, entre altres, els béns immobles on es porta a terme l activitat, així com els béns destinats als serveis econòmics i socioculturals del personal al servei de l activitat. No tenen aquesta consideració les participacions en fons propis o patrimoni net d entitats, així com la cessió de capitals a tercers. L afectació dels elements patrimonials destinats parcialment a l objecte de l activitat queda limitada a la part d aquests elements realment utilitzada en l activitat. Els elements patrimonials indivisibles no poden ser afectats parcialment. 10. COM S HAN DE VALORAR LES OPERACIONS? Tal i com s estableix en els articles 15 i 16 de l impost sobre societats, les operacions es valoren d acord amb el seu valor normal de mercat. Aquest mateix criteri es segueix tant en el cas d operacions amb altres persones físiques o entitats vinculades, com en el cas d operacions amb tercers no vinculats a qui es cedeixin béns o prestin serveis de forma gratuïta o amb contraprestacions inferiors al valor normal de mercat. Els béns i serveis que es destinin al ús o consum propi per l obligat tributari també es valoren a valor normal de mercat. 7

8 11. QUAN S IMPUTEN ELS INGRESSOS I LES DESPESES? Els ingressos i les despeses que determinen la renda a incloure en la base de tributació s imputen en el període impositiu en què es meritin, atenent al corrent real de béns i serveis, amb independència del seu corrent monetari o financer, i respectant la seva correlació, d acord amb el que estableix el Pla General de Comptabilitat. 12. QUINES DEDUCCIONS ES POT APLICAR L OBLIGAT TRIBUTARI? a. Deduccions per doble imposició interna i internacional Quan en la base de tributació de l obligat tributari s integrin rendes obtingudes i gravades a l estranger, es dedueix de la quota de tributació la menor de les dues quantitats següents: 1. L import efectiu satisfet a l estranger per raó de gravamen de característiques similars. 2. L import de la quota de tributació que correspondria pagar al Principat d Andorra per les rendes esmentades si s haguessin obtingut en territori andorrà. La base de tributació corresponent a la renda estrangera es determina amb la normativa d aquest impost, i només es poden imputar a aquesta base de tributació les despeses específicament connectades amb la generació d aquesta renda estrangera. L import de l impost satisfet a l estranger s inclou a la renda i forma part de la base de tributació La deducció es calcula de forma conjunta per a totes les rendes obtingudes a l estranger. b. Deduccions per la creació de llocs de treball i per inversions Per tal de fomentar la creació de llocs de treball i el creixement econòmic, es permet deduir de la quota de tributació: euros per persona d increment mitjà de plantilla fixa anyal que tingui l obligat tributari, aquest increment mitjà de plantilla s ha de mantenir durant l any posterior a comptar del tancament de l exercici. 2. El 5% de l import de les noves inversions fetes a Andorra d actius fixos afectes a l activitat empresarial. Aquests actius s han de mantenir durant un mínim de cinc anys des del moment en què s adquireixin. 8

9 Exemple 3: Deduccions a la quota de tributació El Sr. Emprenedor, el mes de gener de 2012 va contractar una administrativa a temps complert, i va adquirir un ordinador i diversos programes informàtics per import de euros per tal de poder portar una millor gestió de l activitat econòmica. Quins imports es podrà deduir el Sr. Emprenedor a la quota de tributació? Deduccions a aplicar sobre la quota de tributació Import de l'operació Import a deduir - Adquisició de l'ordinador i programes informàtics Augment mitjà de plantilla 1 persona Total deduccions a aplicar sobre la quota de tributació Les deduccions a aplicar ascendiran a euros, que es restaran de la quota de tributació per tal de determinar la quota de liquidació. 13. ES PODEN COMPENSAR LES BASES DE TRIBUTACIÓ NEGATIVES? Les bases de tributació negatives poden compensar les bases de tributació positives generades durant els 10 períodes impositius següents. 14. QUIN ÉS EL PERÍODE IMPOSITIU, QUAN MERITA L IMPOST I QUIN ÉS EL TIPUS DE GRAVAMEN? El període impositiu coincideix amb l any natural, essent inferior en les següents casos: - El primer any de l activitat econòmica, l inici del període impositiu coincideix amb la data d inici de l activitat econòmica. - Si es produeix la defunció de l obligat tributari abans del 31 de desembre. L impost es merita l últim dia del període impositiu, és a dir, el 31 de desembre. El tipus de gravamen que s aplica sobre la base de liquidació és del 10%. El primer any d aplicació de l impost els obligats tributaris gaudeixen d una reducció del 50% de la quota de liquidació. 15. COM ES QUANTIFICA I QUAN ES REALITZA EL PAGAMENT A COMPTE? Al mes de setembre l obligat tributari ha de realitzar un pagament a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs. Per calcular aquest pagament, s aplica el 50% sobre la quota de liquidació (import total satisfet per l impost d activitats econòmiques) de l exercici anterior. En cas que l exercici anterior sigui inferior a 12 mesos, el pagament a compte es fa tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidació de períodes anteriors fins a completar un període de 12 mesos. El pagament a compte té la consideració de deute tributari. 9

10 Per realitzar el pagament a compte del primer any d aplicació de l impost, considerant que aquest primer any es gaudeix d una reducció del 50% en la quota de liquidació, la llei estableix l aplicació d un 2,5% sobre el resultat comptable de l exercici precedent al del període impositiu. Pels obligats tributaris en règim d estimació objectiva, el pagament a compte es calcula aplicant determinats percentatges sobre la xifra d ingressos ordinaris. Exemple 4: Pagament a compte El Sr. Emprenedor va obtenir l exercici anterior un resultat comptable procedent de l activitat econòmica de euros. Quin és el pagament a compte a realitzar? Rendes de les activitas econòmiques de l'exercici anterior % a aplicar el primer any pel càlcul pagament a compte 2,5% Import del pagament a compte a realitzar El pagament a compte a realitzar és de euros, que es restaran de la quota de liquidació per obtenir la quota diferencial. 16. INFRACCIONS I SANCIONS Es consideren infraccions simples les autoliquidacions incompletes sense transcendència en la liquidació, o l incompliment de requeriments d informació. Aquestes infraccions són sancionades amb una quantitat fixa entre 150 euros i euros. Es consideren infraccions de defraudació la no presentació de l autoliquidació, les autoliquidacions incompletes amb transcendència en la liquidació, i les falses autoliquidacions. Aquestes infraccions són sancionades amb una multa proporcional d entre el 50% i el 150% de la quota defraudada. 17. ESQUEMA DE LIQUIDACIÓ Generalment, la base de tributació es calcula partint del resultat comptable l import de la renda en el període impositiu introduint els ajustos fiscals que preveu la llei. La base de tributació es redueix amb el mínim exempt de euros i amb les bases de tributació negatives d exercicis anteriors i s obté la base de liquidació. A la base de liquidació se li aplica el tipus de gravamen i s obté la quota de tributació. A la quota de tributació se li apliquen les deduccions que permet la llei de l impost sobre la renda de les activitats econòmiques i s obté la quota de liquidació. La quota de liquidació és l import final que ha de tributar el subjecte passiu. Aquesta tributació es fa efectiva en dos pagaments: al setembre amb un pagament a compte, i al presentar la liquidació de l impost per l import restant. El pagament que es realitza al presentar la liquidació de l impost és la quota diferencial, que s obté al restar a la quota de liquidació l import del pagament a compte. En el supòsit que la 10

11 quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar l excés a l obligat tributari, dins els tres mesos següents a la finalització del termini establert per a la presentació de la declaració. L esquema de liquidació de l impost és el següent: RESULTAT COMPTABLE Benefici o pèrdua generat segons la normativa comptable (+) ( -) ( -) AJUSTOS FISCALS POSITIUS Contribucions a plans de pensions, quotes d impostos comunals i impost sobre plusvàlues, i altres despeses no deduïbles AJUSTOS FISCALS NEGATIUS Correccions per diferències entre normativa fiscal i comptable BASES TRIBUTACIÓ NEGATIVES A compensar amb bases de tributació positives dels propers 10 exercicis = BASE DE TRIBUTACIÓ (-) MÍNIM EXEMPT Reducció de euros fixes = BASE DE LIQUIDACIÓ No pot ser negativa (x) TIPUS DE GRAVAMEN Règim general 10% QUOTA DE TRIBUTACIÓ No pot ser negativa (-) DEDUCCIONS Doble imposició interna i internacional, creació de llocs de treball i inversions, quotes impostos comunals, etc. QUOTA DE LIQUIDACIÓ No pot ser negativa. 50% de reducció el primer any d aplicació = = (- ) PAGAMENT A COMPTE Al setembre. 50% sobre la quota de liquidació de l exercici anterior QUOTA DIFERENCIAL Si surt negativa, l administració ha de retornar l excés. = 11

12 Exemple final: Càlcul de la quota diferencial A partir dels exemples tractats anteriorment, procedim a realitzar el càlcul de la quota diferencial del Sr. Emprenedor pel període impositiu corresponent a l exercici 2012: Ajustos fiscals al resultat comptable Deduccions a la quota de tributació Total renda obtinguda abans d'impostos ajust per quotes satisfetes de l'impost comunal Exemple 2 + ajust per quota de l'impost sobre plusvàlues Exemple 2 Base de tributació Reducció per mínim exempt Base de liquidació Tipus de gravamen règim general 10,0% Quota de tributació Adquisició de l'ordinador i programes informàtics -225 Exemple 3 - Augment mitjà de plantilla Exemple 3 - Quotes satisfetes de l'impost comunal Exemple 2 - Quotes satisfetes de l'impost sobre plusvàlues Exemple 2 Quota de liquidació - prèvia reducció 1r any aplicació impost Reducció quota liquidació primer any aplicació impost 50,0% Quota de liquidació Pagament a compte Exemple 4 Quota diferencial 238 L import a liquidar per l impost sobre activitats econòmiques del Sr. Emprenedor ascendeix a 238 euros

13