Servei Creació d empreses. Obligacions Fiscals: Impost de Societats

Transcripción

1 Servei Creació d empreses Obligacions Fiscals: Impost de Societats

2 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L IMPOST 1.1 Fet imposable L Impost sobre Societats (d ara en endavant, IS) grava l obtenció de renda de les societats i altres entitats jurídiques, qualsevol que sigui la seva font o origen. 1.2 Subjecte passiu Es consideren subjectes passius de l IS les persones jurídiques, excepte les societats civils. Casos particulars: 1 El fet de tenir o no personalitat jurídica no és un criteri inequívoc de subjecció a l Impost sobre Societats. Estan subjectes a l impost: Unions temporals entre empreses (sense personalitat jurídica). Agrupacions d interès econòmic (amb personalitat jurídica). Fons d inversió (sense personalitat jurídica). Fons de pensions (sense personalitat jurídica i tributació a tipus zero). Fons de garantia d inversions (sense personalitat jurídica). 1.3 Exempcions Existeixen dos tipus d exempcions a l IS: - L exempció total només és aplicable a determinats ens del sector públic. Aquests organismes estan rellevats de l obligació de: a) presentar la declaració - liquidació de l IS, b) complir els requisits comptables i registrals c) que les rendes que obtenen siguin sotmeses retenció. - L exempció parcial s aplica a determinades entitats que no persegueixen com a propòsit central de la seva activitat l ànim de lucre, tot i que ocasionalment puguin tenir-lo. 1 Les societats civils, tinguin o no personalitat jurídica, no són subjectes passius de l impost i tributen en règim d atribució de rendes.

3 1.4 Territorialitat L IS s exigeix en tot el territori espanyol, però l obligació serà diferent depenent de si el subjecte passiu és considerat resident o no. Es considera que una companyia és resident a l Estat espanyol quan compleix qualsevol dels requisits següents: Haver-se constituït conforme a les lleis espanyoles. Tenir el domicili social en territori espanyol. Tenir la seu de direcció efectiva (gestió administrativa i direcció dels negocis) en territori espanyol. Si la companyia no compleix cap d aquests requisits es considera no resident. El subjectes passius residents estan gravats per obligació personal i tributen per la totalitat de la seva renda (renda mundial). Els subjectes passius no residents que obtenen rendes en territori espanyol estan gravats per obligació real i tributen per l Impost sobre la Renda de No Residents. 1.5 Aspectes temporals: període impositiu El període impositiu coincideix amb l exercici econòmic de l entitat i en cap cas pot excedir de 12 mesos. En algunes ocasions es produeixen exercicis de duració inferior a l any. 1.6 Esquema liquidatiu Resultat comptable -/+ Ajustos extra - comptables Base imposable prèvia Compensació de bases imposables negatives Base imposable x Tipus de gravamen Quota íntegra - Deduccions per evitar la doble imposició Quota íntegra ajustada - Deduccions per incentivar determinades activitats Quota líquida - Pagaments fraccionats i retencions Líquid a ingressar o a retornar

4 2. BASE IMPOSABLE La base imposable es defineix com l import de la renda obtingut pel subjecte passiu en el període impositiu, minorat per la compensació de bases imposables negatives d exercicis anteriors. La base imposable es determina a partir del resultat comptable, és a dir, com a diferència entre els ingressos i les despeses que figuren en els registres comptables de l empresa, amb els posteriors ajustos extra - comptables (correccions del resultat que figuren als comptes de l empresa allà on la Llei de l IS diferencia els criteris comptables dels fiscals). S ha de remarcar que l IS es basa en la comptabilitat de les empreses, i només accepta tot allò que prèviament figura registrat als llibres comptables (amb algunes excepcions, exposades més endavant). Supòsits que no constitueixen renda a efectes de la determinació de la base imposable D acord amb el Pla General Comptable (PGC) no s integren en el resultat comptable i tampoc en la base imposable les següents partides: No es consideren ingressos les aportacions de capital efectuades pels socis o partícips durant l exercici, incloses les primes d emissió d accions i les aportacions que es realitzen per reposar el patrimoni a les societats mercantils. No es consideren despeses les quantitats retirades pels socis o partícips en concepte de reducció de capital, distribució de beneficis o repartiment del patrimoni. Despeses no deduïbles a l IS D altra banda, la norma fiscal determina de forma expressa una sèrie de despeses que no tenen la consideració de despeses deduïbles: les retribucions de fons propis, multes i sancions, donatius i liberalitats, pèrdues de joc, despeses de serveis per operacions realitzades amb paradisos fiscals (tret que s acrediti la seva efectivitat), etc.

5 2.1 Ajustos extra comptables Un cop establert el benefici comptable es realitzaran ajustos per corregir divergències entre els criteris fiscals i els comptables. Els ajustos extra - comptables més freqüents són: Ajustos positius: a continuació se n detallen els més freqüents: Qualificació d interessos com a dividends en supòsits de subcapitalització (amb països fora de la UE). Excessos de dotacions a amortitzacions i/o provisions. Despeses no deduïbles. Despeses comptabilitzades en exercicis anteriors a la seva meritació. Amortització de revaloritzacions comptables no admeses fiscalment. Integració d ajustos de primera aplicació del Pla General Comptable. Integració de rendes comptabilitzades directament a Patrimoni Net. Ajustos negatius: a continuació se n detallen els més freqüents: Reversió (si procedeix) de qualsevol dels ajustos positius descrits Aplicació de la llibertat d amortització. Correcció de la inflació en la transmissió d elements de l immobilitzat. Dividends i plusvàlues obtingudes per entitats de tinença de valors estrangers. Règim d arrendament financer. Integració d ajustos de primera aplicació del Pla General Comptable. Integració de rendes comptabilitzades directament a Patrimoni Net. Deteriorament no registrat comptablement (provisió de cartera, fons de comerç, etc.). 2.2 Compensació de bases imposables negatives d exercicis anteriors. Si la base imposable resulta negativa, el seu import pot ser compensat amb bases imposables positives generades en els divuit anys següents a aquell en el que es va generar la base imposable negativa. A cada exercici es podrà compensar la proporció que el subjecte passiu estimi convenient, excepte en els casos següents.

6 Per els períodes impositius iniciats dins els anys 2011, 2012 i 2013 s estableix la següent limitació a la utilització de bases imposables negatives generades per aquelles empreses amb una xifra de negocis de l exercici anterior superior a ,04 euros: % Màxim compensació BINs Import Net de la Xifra de Negoci dels 12 mesos anteriors Periodes impositius iniciats dins els anys i 2013 < 20 milions n/a n/a 20 < x < 60 milions 75% 50% > 60 milions 50% 25% 3. QUOTA ÍNTEGRA La quota íntegra és el resultat d aplicar el tipus de gravamen a la base imposable. El tipus de gravamen general és del 30%. Les empreses de dimensió reduïda 2 poden aplicar un tipus de gravamen del 25% a la base imposable compresa entre 0 i i del 30% sobre l excés. Exclusivament pels períodes impositius iniciats en els anys 2009 a 2012, les empreses que tinguin una xifra de negocis inferior a 5 milions d euros, una plantilla mitjana inferior a 25 treballadors i que mantinguin o incrementin la plantilla mitjana dels 12 mesos anteriors al inici del primer període impositiu que comenci a partir de l 1 de gener de 2009, podran reduir en 5 punts el tipus de gravamen, i per tant, tributar al 20% per la base imposable compresa entre 0 i euros i al 25% per la resta. 2 Es consideren empreses de reduïda dimensió aquelles que tenen una xifra de negocis inferior a 10 milions d euros en l exercici immediatament anterior.

7 4. QUOTA LÍQUIDA És el resultat d aplicar a la quota íntegra una sèrie de deduccions: Deduccions per doble imposició interna de dividends. Deduccions per doble imposició internacional. 4.1 Deduccions per doble imposició interna de dividends Aquesta deducció té per objecte evitar la doble imposició econòmica que pateix una renda en dos subjectes passius diferents. En aquest sentit, s evita que els beneficis tributin a la seu de la societat que els obté i també en el soci que rep rendes en forma de dividends o per transmissió de la participació social. Base de la deducció: dividends i participacions en beneficis d altres entitats (no rebuts com a contraprestació per serveis personals) i part d altres rendes que una entitat rebi en la seva condició de soci (liquidació de societats, adquisició d accions pròpies per a la seva amortització, separació de socis, fusió, escissió o cessió). Import de la deducció: deducció del 50%. Si el perceptor del dividend té una participació en l entitat, directa o indirecta, mínima del 5% i es manté aquest percentatge durant el temps necessari per a completar el termini d un any, la deducció és del 100%. Les quantitats no deduïdes per insuficiència de quota podran ser deduïdes en els propers 7 anys. 4.2 Deduccions per doble imposició internacional Aquesta deducció té per objecte evitar la doble imposició tant econòmica com jurídica. La jurídica es manifesta quan una renda d un subjecte passiu es grava en dos estats diferents i l econòmica quan una mateixa renda es grava en dos subjectes passius diferents de dos estats diferents.

8 a) Doble imposició internacional jurídica: per impostos suportats Si l entitat tributa a Espanya per obligació personal i a la seva base s integren rendes obtingudes i gravades a l estranger (via retenció), pot deduir-se de la quota íntegra la menor de les quanties següents: L import efectivament satisfet a l estranger en concepte de gravamen de naturalesa idèntica o anàloga a l Impost sobre Societats (retenció). L import de la quota íntegra que correspondria pagar a Espanya si les rendes s haguessin obtingut en territori espanyol. b) Doble imposició internacional econòmica: per dividends i participacions. Aquesta deducció vol evitar la doble imposició econòmica internacional que es manifesta quan una societat matriu resident a Espanya percep dividends o participacions en beneficis de les seves filials estrangeres, en la mesura que el benefici del que prové el dividend va tributar en la societat filial i el dividend es grava de nou en la matriu quan el rep. Les quantitats no deduïdes per insuficiència de quota, en el cas de deduccions per doble imposició internacional tant econòmica com jurídica, es podran deduir, generalment, en els següents 10 períodes impositius immediats i consecutius. 4.3 Bonificacions La Llei de l IS estableix per motius de política social o econòmica determinades bonificacions a alguns subjectes passius o a determinats rendiments. Serveis públics locals. Exportació de produccions cinematogràfiques o llibres. Activitats localitzades a Ceuta i Melilla. Rendiments d alguns préstecs i emprèstits. Cooperatives especialment protegides. Les bonificacions seran del 99%, 97%, 95%, 85%, 50% depenent del supòsit.

9 4.4 Deduccions per incentivar determinades operacions El règim de deduccions per inversions s instrumenta en l IS com un dels principals estímuls per a incentivar determinades activitats mitjançant la inversió empresarial directa. A continuació, adjuntem un quadre on pot observar-se l evolució dels percentatges de deducció que seran aplicables en els propers anys fins a la desaparició de la majoria de deduccions per inversions.

10 NºArticle Concepte PERCENTATGES DE DEDUCCIÓ I+D - total base I+D - personal ded. exclusiva I+D - adq. actius IT 8 / Patrimoni històric 38.2 Prod.cinematogràfiques 38.2 Coproductor financer 38.3 Edició de llibres Inv. medioamb. instal.lacions (*) Formació Treballadors disminuïts Reinversió Recolzament emprenedors Recolzament emprenedors Import s/ atur pendet cobrar (*) DGT CV

11 Per els períodes impositius iniciats durant els exercicis 2012 i 2013, les deduccions aplicades no poden excedir conjuntament del 25% de la quota íntegra, minorada en les deduccions per evitar la doble imposició interna i internacional i les bonificacions. Aquest límit s augmenta fins el 50% quan l import de la deducció prevista per activitats de recerca i desenvolupament, innovació tecnològica i noves tecnologies de l exercici excedeix per si sola del 10% de la quota íntegra, minorada en les deduccions per evitar la doble imposició interna i internacional i les bonificacions. Les quantitats no deduïdes poden aplicar-se, respectant igualment el límit, en les liquidacions dels 15 períodes impositius següents immediats i successius. No obstant, per les quantitats corresponents a deduccions per despeses de recerca i desenvolupament, innovació i ús de noves tecnologies, aquest termini és de 18 anys. Cal també indicar que els elements patrimonials afectats a aquestes deduccions han de romandre en funcionament durant 5 anys, 3 anys si es tracte de béns mobles o durant la seva vida útil en cas que aquesta sigui inferior. 5. QUOTA DIFERENCIAL Una vegada aplicades les deduccions corresponents sobre la quota íntegra, s obté la quota líquida de l exercici. És important assenyalar que la quota líquida no pot ser mai negativa. No obstant això, la quota líquida positiva no és la quantia que l empresa ha de pagar efectivament, sinó que abans s han de restar les quanties pagades anticipadament (retencions, ingressos a compte i pagaments fraccionats). La quantia resultant és el líquid que s ha d ingressar (quantitat positiva) o retornar (quantitat negativa).

12 6. PAGAMENTS FRACCIONATS Els subjectes passius de l IS han de realitzar durant l exercici corrent tres pagaments fraccionats: 1r pagament: 1-20 abril 2n pagament: 1-20 octubre 3r pagament: 1-20 desembre Es pot escollir entre dues modalitats per calcular el pagament: Modalitats Tipus aplicable Base sobre la qual s aplica el tipus Modalitat de quota 18% Quota íntegra de l últim període impositiu vençut: La base és la quota líquida sense restar els pagaments fraccionats. Modalitat de base 3 5/7 x tipus de gravamen arrodonit per defecte Base imposable de l exercici corrent: 1r pagament: tres primers mesos 2n pagament: nou primers mesos 3r pagament: onze primers mesos A l import resultant es deduiran: - Bonificacions - Retencions i ingressos a compte - Pagaments fraccionats ja efectuats 3 Estan obligats a aplicar aquesta modalitat de pagament fraccionat els subjectes passius amb un volum d operacions superior a 6,01 milions durant l exercici anterior.

13 Addicionalment, cal tenir en compte que, per els pagament fraccionats corresponents als períodes impositius iniciats els anys 2012 i 2013 s estableixen els següents tipus per aquelles empreses amb una xifra de negocis dels 12 mesos anteriors superior a ,04 euros: Import Net de la Xifra de Negocis dels 12 mesos anteriors Abans Exercicis iniciats en el 2011 i 1er pagament fraccionat del on i 3er pagament fraccionat del 2012 i pagaments fraccionats del 2013 < 10 milions 21% 21% 21% 10 < x < 20 milions 21% 21% 23% 20 < x < 60 milions 21% 24% 26% > 60 milions 21% 27% 29% Nota: Aquests tipus corresponen a empreses que tributin al tipus general del 30%. Per aquelles empreses amb tipus de tributació diferents, els percentatges a aplicar s obtenen de multiplicar aquest tipus per 15/20, 17/20 i 19/20, respectivament per cada un dels trams de facturació del quadre anterior. Amb caràcter general, totes aquelles empreses que calculin els pagaments fraccionats segons la modalitat de base imposable, han d ncloure a la mateixa el 25% de l import dels dividends i les rendes meritades a les que resulti d aplicació l exempció per rendes de font estrangera. Aquelles empreses que tinguin una xifra de negocis d almenys 20 milions d euros, estan obligades a ingressar, com a mínim, un 12% del resultat positiu del compte de pèrdues i guanys. Aquest tipus és del 6% en cas de societats holding.

14 7.GESTIÓ DE L IMPOST El termini per presentar la declaració - liquidació és de 25 dies naturals següents als 6 mesos (període per aprovar els comptes anuals) posteriors a la finalització del període impositiu. Si l exercici comença el dia 1 de gener, la Junta General ha d aprovar els comptes anuals entre gener i juny i la declaració s ha de presentar entre els dies 1 i 25 de juliol. Tipologia Règims Model Declaració-liquidació Règim individual 200 Règim consolidat 220 Pagaments fraccionats Règim individual 202 Règim consolidat 222 A través d Internet es pot consultar la pàgina web de l Agència Tributària per obtenir més informació sobre models de declaracióliquidació, programes d ajut, càlcul de retencions, etc. 8. INCENTIUS PER A EMPRESES DE DIMENSIÓ REDUÏDA: La Llei de l IS estableix un règim fiscal diferent per a les empreses de dimensió reduïda, que consisteix en una sèrie d incentius que tenen com a finalitat la reducció de la càrrega fiscal per a aquestes empreses. 8.1 Àmbit d aplicació Es considera empresa de dimensió reduïda, a efecte d aplicació dels incentius fiscals, aquella que té un import net de la xifra de negocis inferior a 10 milions d euros en el període impositiu immediatament anterior al que correspon declarar. Ha de considerar-se que, pels exercicis iniciats a partir de l 1 de gener de 2011, els incentius fiscals aplicables a les PIMES que es detallen a continuació seran d aplicació en els tres períodes impositius immediatament posteriors al període impositiu en el que l entitat o el

15 conjunt d entitats del grup superin la xifra de negoci de 10 milions d euros, sempre i quan hagin complert les condicions i requisits per a ser considerades empresa de reduïda dimensió, tant en el període de referència com en els dos períodes impositius anteriors a aquest últim. Especificacions: a) Si el període impositiu immediatament anterior té una durada inferior a l any, l import de la xifra de negocis s haurà de recalcular proporcionalment. b) Si l empresa és de nova creació, l import de la xifra de negocis ha de ser el del primer període impositiu. c) Quan l entitat forma part d un grup de societats (art. 42 del Codi de Comerç) l import net de la xifra de negocis és el del conjunt d entitats que pertanyen al grup. 8.2 Incentius Llibertat d amortització per a inversions amb creació d ocupació Es podran amortitzar lliurement els elements d immobilitzat material nous, posats a disposició del subjecte passiu dins el mateix període impositiu, sempre que la inversió vagi acompanyada d un augment d ocupació. S entendrà que s ha augmentat l ocupació si durant els 24 mesos següents a la data d inici del període impositiu dins del qual els béns adquirits entren en funcionament la plantilla total mitjana de l empresa experimenta un increment respecte a la plantilla mitjana dels 12 mesos anteriors, i aquest increment es manté durant un període addicional de 24 mesos més. L import de la inversió que pot beneficiar-se de llibertat d amortització és la que resulta de multiplicar la xifra de per l increment de plantilla calculat amb dos decimals. Es podrà amortitzar lliurement a partir de l entrada en funcionament dels elements de l immobilitzat material nous o construïts per la pròpia empresa.

16 Aquests beneficis fiscals també són d aplicació per a elements d immobilitzat material nous objecte d un contracte d arrendament financer, a condició d exercir l opció de compra. Llibertat d amortització per inversions de quantia reduïda Es poden amortitzar lliurement els elements de l immobilitzat material nous amb un valor unitari que no excedeix de 601,01 i fins a un límit de ,24 dintre del mateix període impositiu. Amortització accelerada de l immobilitzat material nou Els elements d immobilitzat material nou poden amortitzar-se en funció del coeficient que resulta de multiplicar per 2 el coeficient d amortització lineal màxim previst a les taules d amortització aprovades oficialment. Aquesta amortització accelerada és igualment d aplicació als elements d immobilitzat material construïts per l empresa mateixa. Aquest règim d amortització accelerada serà compatible amb altres beneficis fiscals que es derivin d aquests elements patrimonials. Dotació per possibles insolvències de deutors És deduïble la dotació per a la cobertura del risc derivat de les possibles insolvències fins al límit de l 1% sobre els deutors existents a la conclusió del període impositiu. No s inclouen en el saldo de deutors les dotacions individualitzades ni els saldos expressament catalogats com a no deduïbles: Deutes amb entitats de dret públic. Deutes garantits mitjançant un dret real o un contracte d assegurança de crèdit o caució. Deutes que hagin estat objecte d una renovació o pròrroga expressa. Deutes de persones o entitats vinculades amb el creditor. Amortització d elements patrimonials adquirits per reinversió

17 Els elements de l immobilitzat material en els que es reinverteixi l import total obtingut en la transmissió d altres elements de l immobilitzat material afectes a explotacions econòmiques de l empresa, podran amortitzar-se en funció del coeficient que resulti de multiplicar per 3 el coeficient d amortització lineal màxim previst a les taules d amortització oficialment aprovades. El termini per fer la reinversió és el comprès entre l any anterior a la data de lliurament o posada a disposició de l element patrimonial i els tres anys posteriors. Quan l import invertit és inferior a l obtingut en la transmissió, l amortització només s aplica sobre l import d aquesta transmissió que és objecte de reinversió. Tipus de gravamen El tipus impositiu aplicable per aquestes empreses és: 25% per la base imposable compresa entre 0 i euros. 30% per la part de base imposable restant. Exclusivament pels períodes impositius iniciats en els anys 2009 a 2012, les empreses que tinguin una xifra de negocis inferior a 5 milions d euros, una plantilla mitjana inferior a 25 treballadors i que mantinguin o incrementin la plantilla mitjana dels 12 mesos anteriors al inici del primer període impositiu que comenci a partir de l 1 de gener de 2009, podran reduir en 5 punts el tipus de gravamen, i per tant, tributar al 20% per la base imposable compresa entre 0 i euros i al 25% per la resta. Contractes d arrendament financer (leasing) La fiscalitat dels contractes de leasing celebrats per les entitats de reduïda dimensió es caracteritza per gaudir d uns incentius fiscals especials i presenta les següents característiques: Té la consideració de despesa fiscalment deduïble la càrrega financera satisfeta a l entitat arrendadora. És igualment deduïble la part de les quotes de leasing corresponent a la recuperació del cost de l element, llevat que el contracte tingui per objecte béns no amortitzables.

18 L import d aquesta deducció no pot excedir del resultat d aplicar al cost del bé el triple del coeficient d amortització lineal màxim que, segons les taules d amortització, correspondria a aquell element. Els excessos que no hagin estat deduïbles podran deduir-se en els períodes impositius següents, amb el mateix límit del triple de l amortització lineal màxima. Per a poder aplicar aquest règim bonificat, els contractes d arrendament financer han de complir els següents requisits: Duració mínima de 2 anys en el cas de béns mobles o de 10 anys per immobles o establiments industrials. A les quotes d arrendament financer ha de constar per separat la part que correspon a recuperació del cost del bé i la part que és càrrega financera. L import anual de les quotes d arrendament financer que corresponen a recuperació del cost del bé ha de ser constant o tenir caràcter creixent (excepte en el cas dels exercicis iniciats dins els anys 2009, 2010 i 2011). 9. ESPECIAL MENCIÓ ALS PREUS DE TRANSFERÈNCIA 9.1 Descripció En aquest apartat es farà menció a la normativa específica que existeix per a regular les operacions efectuades entre parts vinculades (per exemple, entre un soci i la seva societat, entre una matriu i la seva filial, entre dues societats que tenen el mateix soci, etc.). El 29 de novembre del 2006 es va aprovar la Llei 36/2006 de mesures per a la prevenció del frau fiscal. En la mateixa, s estableix l obligatorietat de registrar a preu de mercat les operacions realitzades entre parts vinculades i l obligació que tenen les companyies de documentar la determinació d aquest valor de mercat.

19 Així doncs, la primera de les novetats introduïdes per aquesta norma és que estableix que el preu de mercat al que s han de registrar les operacions entre vinculades s ha de correspondre amb el preu que seria acordat per dues persones o entitats independents en condicions de lliure competència. Per altre banda, aquesta llei va representar l establiment de l obligació formal de documentar el procés de determinació de l esmentat preu de mercat. En aquest sentit, el Reglament que desenvolupa la referida norma enumera la informació (relativa al grup al que pertany el contribuent i també relativa a ell mateix) que ha de contenir aquesta documentació així com els seus requisits formals. Es contemplen certs casos (PIMES, empresaris en règim de mòduls, operacions realitzades amb persones físiques), en el cas que les operacions no hagin estat realitzades amb països qualificats com paradisos fiscals, en els que es redueixen les mencionades obligacions documentals. Així mateix, s estableixen determinats supòsits en les que no caldrà documentar les referides operacions, i aquest són: - Operacions que no excedeixin de euros realitzades en el període impositiu amb una mateixa persona o entitat vinculada. - Operacions realitzades per empreses amb una xifra de negocis inferior a deu milions d euros sempre i quant l import conjunt de les operacions vinculades realitzades en el període no superi els euros. Aquestes exempcions no s aplicaran mai a les operacions realitzades amb persones o entitats residents en paradisos fiscals, amb persones físiques que tributin en el règim d estimació objectiva o en aquells casos en que es transmetin negocis, carteres, immobles o es realitzin operacions amb intangibles. Finalment, cal mencionar que, en la declaració de l Impost de Societats s ha d informar a l administració Tributaria de les operacions vinculades sobre les que s hagi tingut obligació de documentar i que hagin superat els euros. En aquest sentit, cal recordar que l esmentada llei preveu un règim sancionador pel simple fet de no disposar de la documentació i valoració que acrediti i justifiqui els preus aplicats en operacions amb empreses del mateix grup. És important mencionar que tant l obligació de disposar

20 de la documentació com el règim sancionador, són aplicables per les operacions realitzades a partir del 19 de febrer del 2009, tal y com ho determina el Reglament que desenvolupa la Llei 36/2006 aprovat pel RD 1793/2008 del 3 de novembre (BOE 18/11/2008). 9.2 Documentació La documentació obligatòria que preveu el Reglament haurà d elaborarse tenint en compte la complexitat i el volum de les operacions, de manera que permeti a l Administració comprovar que la valoració d aquestes s ajusta al que es preveu en l article 16 de la Llei de l impost. En aquest sentit, el Reglament ha previst la següent documentació per l obligat tributari: Gran empresa (xifra de negocis superior a 10 milions d euros) a) Nom, cognoms o raó social, domicili fiscal i numero d identificació fiscal de l obligat tributari i de les persones o entitats amb les quals es realitzin les operacions, així com una descripció detallada de la seva naturalesa, característiques i import. Quan es tracti d operacions realitzades amb persones o entitats residents en països o territoris qualificats com a paradisos fiscals, s hauran d identificar a les persones, que en nom d aquestes persones o entitats hagin intervingut en l operació i, en cas de que es tracti d operacions amb entitats, la identificació dels administradors de les mateixes. b) Anàlisi de comparabilitat en els termes establerts pel Reglament de desenvolupament. c) Explicació relativa de la selecció del mètode de valoració escollit, justificació de l elecció del mateix, així com la seva forma d aplicació i especificació del valor o interval de valors derivats del mateix. d) Criteris de repartiment de despeses en concepte de serveis prestats conjuntament a favor de varies persones o entitats vinculades. e) Qualsevol altre informació rellevant de la que disposi l obligat tributari per determinar la valoració de les operacions vinculades.

21

22 Pimes i persones físiques (sempre que no realitzin operacions amb paradisos fiscals) En termes generals, per les Pymes i persones físiques únicament és exigible la informació recollida en les lletres a) i e) anteriors així com l identificació del mètode de valoració utilitzat i l interval de valors derivats del mateix 4. Per les operacions que realitzin persones físiques a les que resulti d aplicació el regim d estimació objectiva amb societats en les que aquestes o els seus conjugues, ascendents o descendents, de manera individual o conjuntament entre tots ells, tinguin un percentatge igual o superior al 25% del capital social o dels fons propis, la informació exigible serà la prevista en les lletres a), b), c) i e) de l apartat anterior. 4 En el cas de transmissió d immobles o d operacions sobre intangibles, addicionalment s haurà d incloure la informació referida en la lletra c). En el cas de transmissions de negocis o valors o participacions en fons propis, addicionalment s hauran d incloure les magnituds, percentatges, ratis, tipus d interès aplicables als descomptes de fluxos, expectatives i altres valors empleats en la determinació del valor.