Prevenció en treballs amb moviments repetitius

Transcripción

1 Prevenció en treballs amb moviments repetitius

2

3 Índex pàg. Introducció Què s entén per moviments repetitius? A qui poden afectar? Quina part del cos es pot lesionar? Per què ens podem lesionar? Quins són el símptomes que alerten d una possible lesió? Com hem de prevenir el risc? Com podem combatre els possibles efectes?

4 Introducció Pot resultar evident la relació entre el treball en la construcció i el risc de caiguda d altura, però no és el mateix conèixer els factors que originen l aparició de lesions musculoesquelètiques en feines que requereixen moviments repetitius. Normalment, aquestes lesions es produeixen a poc a poc i això fa que sigui difícil saber quines són les causes que les generen. Tanmateix, s ha de tenir en compte que les conseqüències poden resultar incapacitants per a la persona, fins al punt de dificultar les tasques més quotidianes, com vestir-se, tancar una aixeta o cuinar. En aquest manual veurem algunes estructures anatòmiques que intervenen en els moviments que fem a diari i analitzarem quins són els factors de risc que poden originar l aparició de lesions quan aquests moviments es repeteixen durant la jornada de forma intensa. També comprovarem que, fora de la feina, també hi ha hàbits que poden incrementar la possibilitat de lesió i, el que és més important, veurem què s ha de fer des d ara mateix per evitar aquestes lesions. La prevenció de les lesions per moviment repetitiu també depèn de tu. 4

5 1. Què s entén per moviments repetitius? Els treballs amb risc per moviments repetitius són aquells en els quals una mateixa seqüència de moviments corporals es repeteix de forma continuada. Aquest tipus de tasques es caracteritzen per tenir cadències de treball molt elevades que, tot i que no es facin esforços musculars intensos, la mateixa repetició del moviment pot donar lloc a l aparició de lesions, que s anomenen lesions per microtraumatismes repetitius. Decidir quin és l esforç i la repetició que poden produir una lesió biomecànica durant la realització d una tasca és un tema molt complicat que ha d estudiar un ergònom. Serà ell qui et podrà ajudar a millorar la teva feina. Les molèsties i lesions associades a les feines repetitives solen aparèixer en els tendons, els músculs i els nervis de l espatlla, el colze, el canell i la mà. En aquells casos en què les operacions que s han de fer impliquen a més una certa precisió visual, també podem percebre molèsties a les cervicals per la posició que manté el cap. 5

6 2. A qui poden afectar? Els grups amb més risc de patir una possible lesió per moviment repetitiu són aquells que inclouen els treballadors manuals: yoperaris en cadena de muntatge. ycaixeres de supermercats. ycarnissers. y Pintors. ytreballadors de la indústria tèxtil. y Músics. yperruquers. Tots es caracteritzen per desenvolupar tasques amb cicles de treball curts, és a dir, que cada pocs segons repeteixen la mateixa operació manual: cargolar un cargol, empaquetar una mercaderia, desossar una peça de carn o cosir una peça de roba. 6

7 3. Quina part del cos es pot lesionar? Per tal d entendre millor de quina forma poden afectar-nos les tasques manuals que realitzem de forma repetida, és fonamental conèixer quines són les estructures del nostre cos que ens permeten fer aquests moviments. L ésser humà es pot moure i pot adoptar postures gràcies a l aparell locomotor, el qual està format per ossos, articulacions, músculs, tendons i lligaments. Vegem quin paper desenvolupa cadascun d aquests elements en la mecànica del moviment. Tendons Els ossos actuen com a palanques i afavoreixen el moviment, les articulacions són les juntes que es troben entre els ossos, i els músculs són el motor d aquests moviments. Els tendons uneixen els músculs als ossos, la qual cosa permet que l activitat del múscul es transmeti a la palanca per executar el moviment. Els músculs actuen com a cordes: no poden empènyer, sinó únicament estirar quan es contrauen o es poder afluixar i deixar d estirar. Múscul Tendó Tots aquests elements són susceptibles de lesionar-se per sobrecàrrega i repetició d un mateix gest a una freqüència massa elevada. A continuació veurem les zones que es poden veure afectades. La columna vertebral L esquena està formada per un conjunt osteomuscular (ossos, músculs, articulacions i lligaments), on la columna vertebral és una de les parts més importants 7 cervicals 12 dorsals 5 lumbars perquè ha de suportar el pes del tronc i protegir la medul la espinal. La columna ha d acomplir dos requeriments mecànics que, en principi, són contradictoris: flexibilitat i rigidesa. Per això, està formada per un conjunt de petits ossos, anomenats vèrtebres, que estan units entre si per elements lligamentosos i musculars. Entre vèrtebra i vèrtebra es troben els discs intervertebrals, que estan formats per un anell fibrós molt resistent i un nucli gelatinós al centre que permeten els moviments de flexió, inclinació i rotació de la columna. 7

8 L espatlla L espatlla és l articulació amb més mobilitat de tot el cos. Els moviments d articulació de l espatlla es desenvolupen en tres sentits: la flexió-extensió, l adducció-abducció i la rotació. Flexió-extensió Aducció Abducció Rotació És una articulació penjant, amb poca congruència entre les superfícies articulars i els teixits que la mantenen estable són els músculs, els lligaments i la càpsula articular. Bàsicament, són l únic impediment per evitar els desplaçaments excessius de l espatlla durant els diversos tipus d activitat. 8

9 El colze El colze és una articulació de frontissa, molt més simple que l espatlla des d un punt de vista funcional. Els moviments que pot descriure el colze són els següents: flexió-extensió i pronosupinació. Flexió-extensió Els músculs que arriben al colze són potents, però tenen petites zones d inserció, per la qual cosa poden produir-se tendinitis d inserció, és a dir, una inflamació dels tendons en els punts d unió del tendó amb l os. Supinació i pronació El canell i la mà La mà és una eina molt perfeccionada. Això és per la gran mobilitat dels dits, sobre els quals actuen sistemes complexos de tendons. Al palmell s observen els tendons dels músculs que flexionen els dits i, al dors, els tendons dels músculs extensors. L oposició del polze als altres dits permet fer tot tipus de prensions, des de la més subtil, com subjectar una agulla, fins a la més intensa, com alçar una càrrega. Tendons Artèries Nervis La mà s uneix a l avantbraç pel carp a la zona del canell. Aquesta és l articulació que permet que la mà es col loqui en la posició òptima per a la prensió. Els moviments del canell són els següents: flexió-extensió i adducció-abducció. El carp està format per petits ossos disposats en dues files a la zona més estreta del canell. Aquesta part, per on passen tendons, vasos sanguinis i nervis, s anomena canal carpià. Aquesta regió és especialment sensible a la inflamació tendinosa i pot arribar a afectar al nervi medià que passa per l interior del túnel, amb la qual cosa es produeix l anomenada síndrome del canal carpià. 9

10 4. Per què ens podem lesionar? Les diferents posicions que adopten les nostres extremitats per fer una tasca, la tensió muscular necessària i les vegades que repetim un determinat gest són factors que determinen la possibilitat que aparegui un microtraumatisme repetitiu. En qualsevol tasca trobarem una combinació i una participació diferent d aquests factors. Però, de quina manera intervé cadascun d aquests? y La força aplicada a l hora de fer una operació produirà tensió en els músculs implicats. Com més gran sigui l esforç, abans apareixerà fatiga muscular localitzada en aquella zona. y Les postures que adoptem mentre realitzem una tasca determinen que cada articulació estigui en una posició concreta. Durant un moviment, com més forçada estigui l articulació respecte de la posició neutra, més gran serà la pressió sobre les estructures articulars i més gran serà la força exercida per la musculatura actuant. En el capítol anterior ja vam veure quins són els possibles moviments en cadascuna de les diverses regions anatòmiques estudiades. Doncs bé, en general, quan més gran sigui la desviació (ja sigui flexo-extensió, abducció-adducció o rotació), més gran serà el risc. 10

11 y La repetició, entesa com la freqüència amb la qual es fa un gest, incrementa la tensió dels músculs, la fricció entre els teixits i accelera l aparició de la fatiga física com a conseqüència d una recuperació física insuficient. Un cop ens hem adonat de la importància de cadascun d aquests factors, s ha de tenir en compte que no cal que es donin sol licitacions elevades dels tres, ja que normalment n hi ha prou amb una combinació concreta de tots ells. Altres factors de risc yfactors físics Les vibracions, el soroll i la temperatura són factors que, tot i que és molt difícil quantificar com afecten al nivell del risc de lesió, sí que s han de tenir en compte en les actuacions preventives perquè incrementen les possibilitats que apareguin aquests tipus de trastorns. yfactors de l organització de la feina Hi ha determinats aspectes relacionats amb la manera en què s organitza la feina que també tenen molta importància a l hora d evitar el risc de lesió. Per això, cal destacar la distribució de les tasques al llarg de la jornada, és a dir, si es rota o no entre els diferents llocs de treball i qui imposa el ritme de treball: la màquina o el treballador; com s organitzen les pauses durant la jornada, etc. yfactors personals L edat del treballador és un altre aspecte a tenir en compte. L envelliment es produeix a tots els teixits, inclosos els que intervenen i participen en els moviments que fem diàriament. A més, hi ha factors individuals, com els hàbits posturals inadequats, la predisposició anatòmica, l època menstrual o l embaràs, que suposaran una més gran o més petita predisposició de cada individu a patir una lesió. I no podem deixar de banda que els gestos i els moviments que fem fora de la feina, com portar la compra, fer les tasques domèstiques o practicar el nostre esport preferit, també compten. 5. Quins són el símptomes que alerten d una possible lesió? L acció preventiva serà més eficaç quan abans es pugui posar en pràctica. Si identifiquem quins són els símptomes que precedeixen una possible lesió, podrem actuar per tal d evitar-la. Els símptomes que poden aparèixer són els següents: inflamació de teixits, limitació de la mobilitat, disminució del tacte i de la força, i dolor. Inflamació de teixits La inflamació es pot observar en tota una zona, o bé localitzar-se en teixits concrets com els tendons. Limitació de la mobilitat Reducció de l amplitud de moviment de l articulació implicada i sensació de torpor. Pot ésser deguda a la inflamació, o bé servir per evitar reproduir el dolor. 11

12 Disminució del tacte i de la força Poden aparèixer formigueigs, sensació d entumiment o fins i tot dificultat per subjectar els objectes amb les mans. Aquests símptomes poden estar relacionats amb l afectació d algun nervi. Dolor S ha de tenir en compte que es tracta d una sensació subjectiva associada a tots els altres símptomes. Pot produir-se per algun gest o aparèixer durant la nit o tot just en despertar-se. Si creus que presentes els símptomes que s acaben d esmentar, procura actuar com s explica a continuació: y Comunica la situació als teus superiors directes perquè es puguin iniciar les actuacions oportunes en cas que la lesió pugui ésser deguda a unes condicions de feina concretes. yconsulta amb el metge, la infermera o el fisioterapeuta, i inicia les visites mèdiques quan sigui necessari. yevita també aquelles activitats extralaborals que creguis que poden influir o reproduir la sensació de dolor. 6. Com hem de prevenir el risc? Per prevenir les lesions per microtraumatisme repetitiu haurem de fer front als principals factors de risc que les originen, com ja hem comentat anteriorment: la força exercida en una operació, la desviació articular que es produeix i la freqüència amb la que es repeteix. Bé, i de què depenen aquests factors? Doncs bàsicament de la disposició del tipus de mobiliari que utilitzem, de la distribució dels equips de treball i materials sobre les àrees de treball, de les eines utilitzades i de com hem organitzat el treball. A continuació veurem de quina forma podem influir sobre cadascun d ells. Mobiliari Un dels aspectes fonamentals que hem de tenir en compte a l hora de treballar és el de mantenir una alçada de treball adequada propera als colzes, mantenint la columna vertebral dreta i el cap no gaire inclinat cap endavant. Llavors és necessari regular adequadament el seient, la taula i els suports per aconseguir-ho. En aquest sentit, també és important tenir en compte que s han de respectar els espais lliures necessaris sota les taules de treball per poder col locar les cames còmodament. De no ser així, es produiran postures forçades de la columna que donaran lloc a molèsties i fatiga muscular. 12

13 Equips de treball i materials Convé mantenir una bona disposició dels equips i materials sobre la taula de treball i, per això, serà interessant conèixer quines són les àrees sobre les quals és preferible col locarlos. En general, podem descriure les àrees de treball amb un semicercle per a cada mà. El semicercle de radi més petit determina l àrea primària, sobre la qual col locarem els equips i materials que s utilitzen amb més freqüència, i un semicercle de radi més gran, que descriu l àrea secundària sobre la qual es col loquen la resta de coses. Fora d aquestes dues àrees no s han de col locar materials ja que la seva distància comportarà estiraments inadequats que forçaran les estructures osteomusculars, i poden generar molèsties, cansament o fins i tot lesions. Tampoc ens hem d oblidar de mantenir les eines en bon estat i de fer-ne un bon ús. Vegem alguns consells que poden resultar útils: ymentre es tinguin les eines agafades, hem d evitar desviar els canells. y Els mànecs de les eines han d estar nets i en bon estat per reduir la força de prensió. S ha de fer servir l estri adequat per a cada tasca. Per exemple, s ha d evitar utilitzar el puny per colpejar en lloc de fer servir un martell. y Si hem fe fer servir guants, és important que siguin de la mida adequada ja que, si ens són grans, augmentaran els esforços que fem per la pèrdua de sensibilitat. y Sempre hem de mantenir les eines de tallar ben afilades. y Es recomana fer servir elements de subjecció que redueixin la força aplicada a l hora de treballar una peça. 13

14 y Sempre que sigui possible, s ha de distribuir la força entre diversos dits o, fins i tot, a tota la mà. y Convé que el treball es reparteixi entre ambdues mans ja que així evitarem agafar objectes de grans dimensions amb una sola mà. y S ha d evitar la compressió directa dels avantbraços i dels canells sobre perfils o mobiliari del lloc de treball. Per això, es recomana aprofitar els punts de suport i reposabraços per poder descarregar els braços o el tronc; és preferible utilitzar aquells que estiguin encoixinats. y Finalment, no s ha d oblidar que no s han de portar anells, polseres o rellotges ja que, quan pressionen els dits i els canells, incrementen la possibilitat de lesió. Organització del treball Sempre que sigui possible, s ha d anar rotant en els diferents llocs de treball perquè el canvi entre diverses activitats permet que el cos es recuperi dels estats de cansament. Com aconseguir una bona alternança entre llocs? Doncs escollint aquells llocs que suposin diferents maneres de treballar amb el nostre cos. És a dir, canviar d un lloc de cargolament a un altre no suposa un avantatge especial perquè als dos llocs treballem de la mateixa manera amb la mà i el canell. En canvi, si passem a un lloc de control visual de la producció o embalatge, possiblement afavorirem la recuperació. Tanmateix és difícil establir cada quant temps s han de fer aquests canvis, tot i que dues hores, segons el procés productiu, acostumen a ser les més adequades. També convé que es respectin les pauses establertes durant la jornada perquè serveixen per recuperar-se de l activitat realitzada. S ha d aprofitar aquests temps per fer exercicis d estirament i distensió muscular que mostrarem més endavant. Activitats extralaborals Les activitats que realitzem a la feina no són les úniques que poden comportar una lesió osteomuscular. De vegades, les activitats de la vida diària, com rentar la roba, fregar, netejar els vidres o practicar algun esport, poden ser claus a l hora de què es produeixi una lesió d aquest tipus. Tot i que difícilment poden provocar-les per si mateixes quan no formen part de la nostra activitat laboral, s han de tenir en compte si les estructures osteomusculars que intervenen en aquest tipus de tasques coincideixen amb les que podem sobrecarregar a la nostra feina. Així, per exemple, si la nostra activitat laboral consisteix a cargolar manualment peces mecàniques, fer tasques quotidianes com rentar la roba a mà o fregar el terra poden incidir en l aparició de molèsties o lesions als canells perquè limiten la recuperació física un cop acabada la jornada de treball. Per tant, és important que considerem quines activitats poden sobrecarregar les nostres estructures fora de la feina per tal de prendre les mesures de prevenció. 14

15 7. Com podem combatre els possibles efectes? Mantenir un to muscular correcte és una bona forma de començar a fer prevenció. Per tal d aconseguir-ho, podem posar en pràctica dos tipus d exercicis físics: els estiraments i el reforç muscular. Un excés de tensió muscular comporta uns músculs escurçats i rígids, amb sensació de dolor. Un múscul contracturat no és sinònim de múscul fort, sinó que la mateixa falta d elasticitat farà que es lesioni més fàcilment. En aquest estat són més susceptibles de patir estirades, esquinços i lesions per tensió, al mateix temps que limiten el moviment articular. Per controlar aquests efectes, en primer lloc veurem com un estirament lent i controlat permet millorar la qualitat muscular i redueix el dolor. Posteriorment, aprendrem a fer exercicis de reforç muscular, els quals són necessaris quan estem en procés d entrenament per a una nova tasca o ens cal un esforç addicional, com per exemple quan tornem d un període de descans. Estiraments Abans de començar s ha de tenir en compte que, a totes les pautes d estirament, hem d evitar l exercici sobtat perquè només aconsegueix un reflex de més contracció. Hem d evitar la pressió de la roba o dels accessoris i respirar tranquil lament, sense contenir la respiració, mentre es fa l estirament. Finalment, és molt important saber si estem fent l estirament amb la intensitat adequada. Per això, només s ha de percebre una lleugera incomoditat, sense que aquesta arribi a provocar dolor. Si ens arribés a fer mal, s ha d entendre com una advertència per tal de reduir l esforç. Estirament de la musculatura cervical Estarem asseguts còmodament amb l esquena recta i el cap dret: y Inclina el cap cap a un costat i mantingues la posició 10 segons sense pujar l espatlla. y Continua amb el cap flexionat cap endavant i mantingues la postura 10 segons més. y Inclina el cap cap a l altre costat durant 10 segons més. y Encadena suaument el moviment evitant posar el cap cap enrere. y La sèrie completa es pot realitzar 2 o 3 cops. 15

16 Flexibilització d espatlles Dempeus, amb els peus lleugerament separats, l esquena recta i el cap dret: y Subjectant el colze, porta la mà lliure cap al darrere i mantingues la tensió durant 10 segons. y Sense deixar anar el colze, passa el braç per sobre del cap i mantingues la posició 10 segons més. ydeixa anar el braç, balanceja l i repeteix amb l altre costat. y La sèrie completa es pot realitzar 2 o 3 cops. Estirament de la musculatura de l avantbraç y Subjectant la mà per la base dels dits, flexiona el canell de manera que notis tensió a l avantbraç. Mantingues la tensió 10 segons. y Després agafa els dits des del palmell de la mà i porta el canell cap a l extensió. S ha de notar la tensió en la musculatura de la cara interna de l avantbraç. Mantingues la tensió 10 segons. yrepeteix amb l altre braç. y La sèrie completa es pot realitzar 2 o 3 cops. Per aconseguir més intensitat durant l estirament, col loca alternativament el canell en flexió i en extensió contra una paret recolzant el pes per tal d augmentar la tensió. Mantingues la mateixa seqüència. Aquests estiraments de la musculatura flexora i extensora alleugeren en gran mesura el dolor si es poden fer en el moment en què comencem a notar sobrecàrrega localitzada. Tot i que, en general, i com a pràctica habitual, es recomana que els estiraments es practiquin abans de començar a treballar i durant la jornada, aprofitant els períodes de descans o recuperació. Estiraments i flexibilització de la mà i els dits y Obre i tanca la mà el màxim possible uns 5 cops amb cada mà. yespolsa les mans lliurement en acabar l exercici. y Si és necessari, es pot fer el mateix gest amb els dits de manera que es porti cada dit fins a la flexió i fins a l extensió. Tanmateix, a més de ser elàstica, la musculatura també ha de poder suportar la càrrega diària a la qual se sotmet. Ara veurem com aconseguir músculs resistents en aquelles zones més susceptibles de patir alteracions musculoesquelètiques. 16

17 Reforç muscular Reforç específic de la musculatura cervical En el cas de la zona cervical, la simple resistència que la nostra mà oposa als gestos habituals de flexió, extensió i inclinació del coll serà suficient per tonificar la musculatura. En els exercicis següents, mentre dura la tensió muscular, el coll s ha de mantenir recte en tot moment. y Posa la mà al front i fes força contra aquesta mantenint la posició durant 10 segons. y Repeteix el mateix gest amb la mà al costat dret del cap, a la part posterior i al costat esquerre. y La sèrie completa es pot fer 2 o 3 cops. Reforç específic de la musculatura flexora de l avantbraç Fent servir materials senzills podem millorar l estat de la musculatura de l avantbraç i prevenir les molèsties que tenen a veure amb els tendons que s insereixen al colze. y Agafa diversos fulls de paper i fes una pilota que et càpiga en una mà. y Pressiona la pilota mantenint la tensió durant 10 segons. Canvia de mà. y Mantingues el canell alineat mentre fas l exercici. Recolzar l avantbraç damunt d una taula et pot ajudar a aconseguirho. y Repeteix la sèrie completa de 8 a 10 vegades. 17

18 Reforç específic de la musculatura extensora de l avantbraç De la mateixa forma que a l exercici anterior, l estat de la musculatura extensora es pot millorar fàcilment fent servir algunes gomes elàstiques. y Agafa les gomes i col loca-les als dits, el més a prop de l extrem possible per tal d augmentar la resistència. y Intenta separar els dits com si volguessis obrir la mà mantenint la tensió durant 10 segons. Canvia de mà. y Mantingues el canell alineat mentre fas l exercici. Recolzar l avantbraç damunt d una taula et pot ajudar a aconseguir-ho. y Repeteix la sèrie completa de 8 a 10 vegades. Enfortiment de la musculatura flexora de l avantbraç Quan sigui necessari enfortir encara més la musculatura de l avantbraç, s han de fer sessions encara més intensives i augmentarem la resistència fent servir un pes. y Recolza l avantbraç sobre un coixí i subjecta un pes de 0,5 a 2 kg amb la mà cap amunt. y Porta el canell lentament cap a la flexió 10 cops. Canvia de mà. y Realitza la sèrie completa de 8 a 10 vegades. Has d evitar la desviació lateral del canell mentre facis l exercici. Enfortiment de la musculatura extensora de l avantbraç y De la mateixa manera que a l exercici anterior, recolza l avantbraç sobre un coixí i subjecta el pes amb la mà cap avall. y Porta el canell lentament cap a l extensió 10 cops. Canvia de mà. y Repeteix la sèrie completa de 8 a 10 vegades. També has d evitar la desviació lateral del canell. 18

19 Com hem pogut veure, tens un paper molt important en la prevenció de les lesions per microtraumatisme repetitiu. Adquireix hàbits de treball segurs en començar una nova tasca, observa els teus companys més experimentats i aprèn d ells; segueix les instruccions dels procediments de treball establerts i, si creus que es poden millorar, comunica-ho: serà bo per a tu i per als teus companys. Has de mantenir el teu lloc de treball en bones condicions. L ordre i la neteja són elements bàsics de la prevenció. Regula adequadament el mobiliari de treball per aconseguir una bona postura i ordena els elements i materials que estan sobre la taula per tal de poder treballar de forma fàcil i còmoda. Tots els equips de treball, especialment les eines, es poden millorar. Observa com treballes, quins gestos fas i decideix si són els correctes o els has de modificar. Recorda: ets tu qui millor coneix la tasca. Practica els exercicis d estiraments i reforç muscular de forma regular i no oblidis que les activitats extralaborals també compten. I si, tot i això, identifiques els símptomes que caracteritzen aquest tipus de lesions, informa al teu superior i visita el personal mèdic. 19

20