Diagnosi dels espais lliures de la Riera de Merlès

Transcripción

1 Diagnosi dels espais lliures de la Riera de Merlès Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial Àrea de Territori i Sostenibilitat, Diputació de Barcelona Santa Maria de Merlès 10 de desembre de 2014

2

3

4 Què hi trobem? MÒDULS DEL MEDI Geologia Hidrologia Flora, vegetació i hàbitats Geologia Fauna Ecologia del paisatge Patrimoni cultural Paisatge MÒDULS D USOS Hàbitats, vegetació i flora Socioeconomia Normatives i directives sectorials Fauna Planejament Infrastructures de transport Serveis tècnics Connectivitat ecològica Ecologia del paisatge Usos agraris

5 Col laboradors externs Unitat de Geodinàmica Externa i d'hidrogeologia Universitats i centres de recerca Entitats naturalistes Empreses i organitzacions Administracions públiques

6

7 Valoració dels ocells nidificants

8 Valoració dels hàbitats

9 Valoració de l interès agrari

10 Municipal (POUM i PE)

11 Àrea protegida (PE)

12

13 Regional (PTP)

14 RIERA DE MERLÈS

15 Antecedents - Existència de diverses figures de protecció aprovades. - Manca d una planificació i gestió de l espai d acord amb aquestes figures. -Problemàtiques diverses associades especialment a l existència d un intens ús públic: - Bany incontrolat (afecció al medi, seguretat). - Aparcament de vehicles arreu (problemes amb trànsit, veïns, afectació de l espai). - Risc d incendi. - Preocupació dels ajuntaments, i altres institucions i particulars. - Mesures puntuals d informació, vigilància, control, etc.

16 Espai Natural Protegit Riera de Merlès La riera de Merlès és un espai natural protegit que forma part del Pla d Espais d Interès Natural i també de la Xarxa Natura 2000 com a Lloc d Interès Comunitari (LIC) -posteriorment ZEC, Zona d Especial Conservació- i Zona d especial Protecció per a les aus (ZEPA). Així mateix, per tal de preservar les darreres poblacions de llúdriga a Catalunya es va declarar la Reserva Natural Parcial de Merlès- Lluçanès. Es tracta doncs d un espai ben conegut quant al seu medi natural.

17 Context legal El PEIN estableix unes directrius que marquen la planificació i gestió de l espai: - La prohibició d actuacions que impliquin modificacions o canvis essencials en determinades formacions vegetals o sistemes naturals (sistemes limnològics, vegetació de ribera...). -La protecció de les aigües superficials i subterrànies. La Reserva Natural Parcial protegeix els elements pels quals ha estat declarada, la llúdriga, i prohibeix qualsevol ús i activitat que pugui afectar el seu estat de conservació.

18 Models de gestió La Generalitat de Catalunya estableix que la millor manera de conservar els valors naturals i protegir-los és gestionant-los de manera sostenible. Per això proposen l anomenat model de gestió multifuncional el qual facilita la integració dels espais protegits en el propi territori, cercant l equilibri entre la protecció de la seva biodiversitat i l activitat de la població que hi viu i els beneficis per als visitants.

19 Mesures de conservació ecopaisatgística La Xarxa Natura 2000 estableix mesures transversals d aplicació al conjunt de la regió mediterrània. El que pot semblar una simple làmina d aigua és un ecosistema integral format per un bosc de ribera i una hàbitat aquàtic Mesures de conservació de la geomorfologia de les basses i tolls temporals mediterranis, de control d espècies exòtiques i de conservació de la vegetació aquàtica i riberal heliòfila. Gestió o restauració d hàbitats o l eliminació de riscos per a les espècies amenaçades.

20 Directrius de gestió a Xarxa Natura Estimular la conservació i restauració de la vegetació herbàcia associada a les riberes - Regular les activitats turístiques, esportives i de lleure, prioritzant la conservació. - Restringir l accés en les àrees amb presència d hàbitats i/o espècies d interès comunitari. - Aportar informació sobre les activitats d educació ambiental per afavorir canvis d actituds i afavorir la participació social en la conservació de d hàbitats i espècies d interès comunitari. - Elaborar un manual de bones conductes per a visitants d espais Natura 2000, perquè no afectin espècies protegides - Identificar els trams de vies de comunicació especialment perillosos per a les espècies d interès comunitari i reduir el risc d atropellament.

21 La realitat de l ús públic en l espai protegit de la Riera de Merlès

22 La realitat de l ús públic en l espai protegit de la Riera de Merlès

23 La realitat de l ús públic en l espai protegit de la Riera de Merlès

24 La realitat de l ús públic en l espai protegit de la Riera de Merlès

25 La realitat de l ús públic en l espai protegit de la Riera de Merlès

26 La percepció al llarg del temps Tot aquest període de temps durant el qual no ha existit una regulació ha portat a la percepció del públic que el tram de l espai natural protegit de la riera de Merlès es tracta d una espectacular multipiscina natural sense restriccions. Aquesta visió real i amb la qual s hi apropa la major part del públic usuari comporta una pèrdua absoluta de consciència sobre els valors naturals de l indret i sobretot de la realitat legal que empara aquest espai protegit.

27 Els valors naturals Flora protegida o d interès biològic Fauna protegida

28 Els valors naturals El valor paisatgístic

29 Les propostes d actuació Qualsevol Pla d Actuació hauria de ser un document de planificació sostenible de l ús públic a l espai natural de la riera de Merlès orientat a la conservació dels valors naturals. Per això es proposa: -Divulgar els valors de l espai -Gestionar l accessibilitat i ordenament del flux de visitants -Àrees restringides a l ús públic intensiu

30 Divulgar els valors naturals La capriciosa forma geomorfològica modelada per la riera, no facilita que es pugui apreciar el valor botànic que hi ha associat. Trobem comunitats de vegetació de ribera i aquàtica: d hidròfits salzedes, vernedes i altres que són ben representades i es troben en bon estat de conservació. En alguns gorgs també s hi ha desenvolupat alguns bocins de comunitats helofítiques amb canyís i boga, però, les taques de vegetació aquàtica són escasses i molt localitzades. El curs de l aigua esdevé l hàbitat potencial per algunes espècies tant de vertebrats com invertebrats d aigua dolça remarcables. Hi trobem una gran varietat d ocells a la zona (147 espècies) d entre les quals destaquem el falco mostatxut (Falco subbuteo).

31 Gestionar l accessibilitat Aparcaments, no arreu

32 Gestionar l accessibilitat Bany sí, controlat; pícnic no sense una ordenació

33 Zones amb restricció d ús públic Establir una zonificació d àrees de màxim interès per a la conservació

34 Actuacions de millora de la qualitat ecològica Les principals àrees de bany són els gorgs més espectaculars a tocar de la carretera i, en general, no presenten traces d hàbitats de ribera, tot i que són l hàbitat de comunitats de peixos i altres invertebrats aquàtics com també de la llúdriga. La conservació de la flora i fauna de la Riera de Merlès és el principal argument per alliberar alguns dels gorgs de la pressió humana intensiva que reben tots ells a l actualitat durant la temporada d estiu (període que varia segons la climatologia anual).

35 Actuacions per a la participació de la població local Cal escoltar i valorar les opinions dels agents socials del territori. Cal comptar amb la participació dels propietaris i fins i tot plantejar la possibilitat de crear una Associació de Propietaris de la Riera de Merlès que permetés a l administració disposar d una plataforma per establir acords de gestió territorial (subvencions, actuacions, etc.). La participació dels propietaris pot permetre establir des de crear àrees d aparcament legals, vigilades i de pagament o fins i tot determinar el model de gestió de l ús públic de consens.

36 Conclusions Sensibilitzar als banyistes sobre l ecologia de la riera La restricció de les zones de bany en alguns dels gorgs també permetria pensar amb la possibilitat que aquests fossin reservoris per a la biodiversitat, començant per la nàiade, el tritó i altres de les espècies remarcables d aquest entorn aquàtic. Potenciar les opcions d ecoturisme Propiciar un canvi real de la situació en la percepció del públic sobre els valors naturals d aquest espai. Gestió del territori Cal fer efectiva la normativa d ús públic per evitar la contaminació sonora, fer foc (risc d incendi forestal), l abocament de deixalles (contaminació paisatgística), el bany d animals domèstics (raons higièniques) i les normes de circulació en vies locals.

37 Conclusions Cal un cop de timó

38 Conclusions Conservem?

39 Moltes gràcies