program el_meu_primer_programa write(*,*) 'Hello, cruel world!' end
|
|
|
- Benito Fernando Cárdenas de la Cruz
- hace 8 años
- Vistas:
Transcripción
1 program el_meu_primer_programa write(,) 'Hello, cruel world!' end program segon_programa read(,) a write(,) 'Has entrat el numero ',a end program jaja read(,) a read(,) b read(,) c write(,) 'Has entrat els numeros ',a,b,c end program dim dimension a(9) read(,) a(1) read(,) a(2) read(,) a(3) write(,) 'Has entrat els numeros ',a(1),a(2),a(3) end program dim_and_do dimension a(9) Entrada de dades do i=1,3 read(,) a(i) enddo Ara les ensenya write(,) 'Has entrat els numeros :' do i=1,3 write(,) a(i) end
2 program modul parameter (maxdim=9) dimension v(maxdim) Entrada de dades 1 write(,) ' Entra la dimensio del vector : ' read(,) n if (n.gt.maxdim.or.n.lt.1) then write(,) ' Entra la dimensio correctament! c...' goto 1 write(,) 'Entra el component numero ',i,' : ' read(,) v(i) Calcula el modul xmodul=0.0e0 xmodul=xmodul+v(i)2 xmodul=sqrt(xmodul) Ensenya el resultat write(,) 'El modul del vector ' write(,) (v(i),i=1,n) write(,) 'val ',xmodul Entra la dimensio del vector : 3 Entra el component numero 1 : 0.5 Entra el component numero 2 : 0.5 Entra el component numero 3 : 0.5 El modul del vector val program modul parameter (maxdim=9) dimension v(maxdim) Entrada de dades 1 write(,) ' Entra la dimensio del vector : ' read(,) n if (n.gt.maxdim.or.n.lt.1) then write(,) ' Entra la dimensio correctament! c...' goto 1 write(,) 'Entra el component numero ',i,' : ' read(,) v(i) Calcula el modul xmodul=0.0d0 xmodul=xmodul+v(i)2 xmodul=sqrt(xmodul) Ensenya el resultat write(,) 'El modul del vector ' write(,) (v(i),i=1,n) write(,) 'val ',xmodul Entra la dimensio del vector : 3 Entra el component numero 1 : 0.5 Entra el component numero 2 : 0.5 Entra el component numero 3 : 0.5 El modul del vector
3 val
4 program que_carai_fa parameter (maxdim=9) dimension v(maxdim) dimension w(maxdim) Entrada de dades 1 write(,) ' Entra la dimensio dels vectors V i W: ' read(,) n if (n.gt.maxdim.or.n.lt.1) then write(,) ' Entra la dimensio correctament! c...' goto 1 write(,) ' Definicio del vector V:' write(,) 'Entra el component numero ',i,' : ' read(,) v(i) write(,) ' Definicio del vector W:' write(,) 'Entra el component numero ',i,' : ' read(,) w(i) Calcula x=0.0e0 x=x+v(i)w(i) Ensenya el resultat write(,) 'El resultat es : ',x Entra la dimensio dels vectors V i W: 3 Definicio del vector V: Entra el component numero 1 : 0.5 Entra el component numero 2 : 0.5 Entra el component numero 3 : 0.5 Definicio del vector W: Entra el component numero 1 : 1.0 Entra el component numero 2 : 2.0 Entra el component numero 3 : El resultat es :
5 program traça parameter (maxdim=9) dimension A(maxdim,maxdim) Entrada de dades 1 write(,) ' Entra la dimensio de la matriu QUADRADA A : ' read(,) n if (n.gt.maxdim.or.n.lt.1) then write(,) ' Entra la dimensio correctament!' goto 1 do j=1,n write(,) 'Entra el component de la fila ',i write(,) ' read(,) A(i,j) Calcula la traça tra=0.0e0 tra=tra+a(i,i) Ensenya el resultat write(,) ' La traça de la matriu ' write(,) (A(i,j),j=1,n) write(,) 'val ',tra i de la columna ',j,' : ' Entra la dimensio de la matriu QUADRADA A : 3 i de la columna 1 : 1 i de la columna 2 : 2 i de la columna 3 : 3 i de la columna 1 : 4 i de la columna 2 : 5 i de la columna 3 : 6 i de la columna 1 : 7 i de la columna 2 : 8 i de la columna 3 : 9 La traça de la matriu val
6 program transposicio parameter (maxdim=9) dimension A(maxdim,maxdim) dimension At(maxdim,maxdim) Entrada de dades 1 write(,) ' Entra la dimensio de la matriu QUADRADA A : ' read(,) n if (n.gt.maxdim.or.n.lt.1) then write(,) ' Entra la dimensio correctament!' goto 1 do j=1,n write(,) 'Entra el component de la fila ',i write(,) ' read(,) A(i,j) Defineix la matriu At() com la transposta d'a do j=1,n At(i,j)=A(j,i) Ensenya el resultat write(,) ' La matriu transposta de ' write(,) (A(i,j),j=1,n) write(,) 'es ' write(,) (At(i,j),j=1,n) i de la columna ',j,' : ' Entra la dimensio de la matriu QUADRADA A : 3 i de la columna 1 : 1 i de la columna 2 : 2 i de la columna 3 : 3 i de la columna 1 : 4 i de la columna 2 : 5 i de la columna 3 : 6 i de la columna 1 : 7 i de la columna 2 : 8 i de la columna 3 : 9 La matriu transposta de es
7 program matrix product! Programa que calcula C=AB parameter (maxdim=50) dimension A(maxdim,maxdim),B(maxdim,maxdim),C(maxdim,maxdim) Entrada de les dimensions de les matrius 1 write(,) ' Entra la dimensio de la matriu A : ' read(,) na,ma write(,) ' Entra la dimensio de la matriu B : ' read(,) nb,mb if (ma.ne.nb) then write(,) ' Les dues matriu han de ser conformes.' write(,) ' Entra de nou les seves dimensions.' go to 1 else write(,) ' Les dimensions son correctes.' write(,) ' La dimensio de la matriu producte es:' write(,) na,mb Entra les matrius write(,) ' Entra la matriu A :' a do j=1,ma write(,) 'Entra el component de la fila ',i write(,) ' i de la columna ',j,' : ' read(,) A(i,j) write (,) write(,) ' Entra la matriu B :' b do j=1,mb write(,) 'Entra el component de la fila ',i write(,) ' read(,) B(i,j) Ara calcula el producte a do j=1,mb C(i,j)=0.0d0 do k=1,ma C(i,j)=C(i,j)+A(i,k)B(k,j) Ensenya el resultat write(,) ' El producte de la matriu : ' a write(,) (A(i,j),j=1,ma) write(,) 'per ' b write(,) (B(i,j),j=1,mb) write(,) 'es ' a write(,) (C(i,j),j=1,mb) i de la columna ',j,' : '
8 Entra la dimensio de la matriu A : 2 3 Entra la dimensio de la matriu B : 3 3 Les dimensions son correctes. La dimensio de la matriu producte es: 2 3 Entra la matriu A : i de la columna 1 : 1 i de la columna 2 : 2 i de la columna 3 : 3 i de la columna 1 : 4 i de la columna 2 : 5 i de la columna 3 : 6 Entra la matriu B : i de la columna 1 : 1 i de la columna 2 : 2 i de la columna 3 : 3 i de la columna 1 : 4 i de la columna 2 : 5 i de la columna 3 : 6 i de la columna 1 : 7 i de la columna 2 : 8 i de la columna 3 : 9 El producte de la matriu : per es
9 program descomposicio_de_txolesky_2x2 dimension S(2,2),T(2,2) Entrada de la matriu S write(,) 'Entra la matriu S (2x2).' write(,) 'Nomes cal donar el triangle inferior.' do i=1,2 do j=1,i write(,) 'Entra el component de la fila ',i write(,) ' read(,) S(i,j) S(j,i)=S(i,j) i de la columna ',j,' : ' Ara calcula els elements de la matriu T T(2,1)=0.0d0 t(1,1)=sqrt(s(1,1)) t(1,2)=s(1,2)/t(1,1) x=s(2,2)-t(1,2)2 if (x.lt.0.0d0) stop ' La matriu S no es definida positiva.' t(2,2)=sqrt(x) Ensenya el resultat write(,) ' La matriu simetrica S: ' do i=1,2 write(,) (S(i,j),j=1,2) write(,) ' admet la descomposicio de Txolesky.' write(,) ' La matriu triangular superior T es : ' do i=1,2 write(,) (T(i,j),j=1,2) Entra la matriu S (2x2). Nomes cal donar el triangle inferior. i de la columna 1 : 1.00 i de la columna 1 : 0.50 i de la columna 2 : 1.00 La matriu simetrica S: admet la descomposicio de Txolesky. La matriu triangular superior T es : ( Utilitzant el programa del producte de matrius es pot comprobar que S=T t T)
10 program matrix product! Programa que calcula C=AB parameter (maxdim=50) dimension A(maxdim,maxdim),B(maxdim,maxdim),C(maxdim,maxdim) Entrada de les dimensions de les matrius 1 write(,) ' Entra la dimensio de la matriu A : ' read(,) na,ma write(,) ' Entra la dimensio de la matriu B : ' read(,) nb,mb if (ma.ne.nb) then write(,) ' Les dues matriu han de ser conformes.' write(,) ' Entra de nou les seves dimensions.' go to 1 else write(,) ' Les dimensions son correctes.' write(,) ' La dimensio de la matriu producte es:' write(,) na,mb Entra les matrius write(,) ' Entra la matriu A :' a do j=1,ma write(,) 'Entra el component de la fila ',i write(,) ' i de la columna ',j,' : ' read(,) A(i,j) write (,) write(,) ' Entra la matriu B :' b do j=1,mb write(,) 'Entra el component de la fila ',i write(,) ' read(,) B(i,j) i de la columna ',j,' : ' Ara calcula el producte call producte_de_matrius(a,b,c,na,ma,mb) Ensenya el resultat write(,) ' El producte de la matriu : ' a write(,) (A(i,j),j=1,ma) write(,) 'per ' b write(,) (B(i,j),j=1,mb) write(,) 'es ' a write(,) (C(i,j),j=1,mb) subroutine producte_de_matrius(a,b,c,na,ma,mb) Subrutina que calcula el producte de matrius C=AB Les dimensions de les matrius A i B son naxma i maxmb. respectivament parameter (maxdim=50) dimension A(maxdim,maxdim),B(maxdim,maxdim),C(maxdim,maxdim) a do j=1,mb C(i,j)=0.0d0 do k=1,ma C(i,j)=C(i,j)+A(i,k)B(k,j)
11 ( La sortida es identica a la del programa del producte de matrius de mes amunt )
12 Resolucio per Bolzano de l'equacio exp(-x)=x en [0,1] solucio=bolzano(0.0d0,1.0d0) write(,'('' La solucio es : X='',g14.6)') solucio DOUBLE PRECISION FUNCTION bolzano(a,b) fa=valor_funcio(a) fb=valor_funcio(b) if (fafb.gt.0.0d0) STOP ' Potser no hi ha solucio en aquest inter +val' do while (.true.) c=(a+b)/2 fc=valor_funcio(c) if (abs(fc).lt.1.0d-10) then bolzano=c return else if (fafc.lt.0.0d0) then b=c fb=fc else if (fbfc.lt.0.0d0) then a=c fa=fc DOUBLE PRECISION FUNCTION valor_funcio(x) valor_funcio=dexp(-x)-x SORTIDA DEL PROGRAMA: La solucio es : X=
13 Integracio per la formula de simpson I = h/3 ( f(xo)+4f(x1)+2f(x2)+4f(x3)+2f(x4)+...+4f(xn-1)+f(xn)) real8 integral integral=simpson(-1.0d0,1.0d0,1000) write(,'('' La integral val : I='',g14.6)') integral real8 function simpson(x0,xn,n) implicit double precision (a-h,o-z) if (n/22.ne.n) n=n+1! Cal nombre de punts parell h=(x0-xn)/n f=valor_funcio(x0)+valor_funcio(xn),2 xi=x0+hi f=f+4valor_funcio(x) do i=2,npunts-2,2 xi=x0+hi f=f+2valor_funcio(x) simpson=fh/3 end DOUBLE PRECISION FUNCTION valor_funcio(x) valor_funcio=dexp(-x2/2) SORTIDA DEL PROGRAMA: La integral val : I=
14 Calcul del factorial d'un numero write(,) ' Entra el numero : ' read(,) n nfac_tipic=ntipic(n) nfac_recur=nrecur(n) write(,'('' El factorial iteratiu val '',i12)') nfac_tipic write(,'('' El factorial recursiu val '',i12)') nfac_recur integer function ntipic(n) ntipic=1 if (n.eq.1.or.n.eq.0) return! Casos especials do i=2,n ntipic=ntipici integer function nrecur(n) if (n.eq.1.or.n.eq.0) then nrecur=1 return else nrecur=nnrecur(n-1)! Aixi: n! = n (n-1)! SORTIDA DEL PROGRAMA: Entra el numero : 5 El factorial iteratiu val 120 El factorial recursiu val 120
15 DETERMINANT of a matrix. GAUSS method. N = Matrix dimension W = Matrix A = Auxiliary matrix program gauss implicit double precision (a-h,o-z) integer fil,col parameter (zero=0.0d0,one=1.0d0,maxd=99) dimension a(maxd,maxd) if (n.gt.maxd) stop 'Dimension exceeded in function DETERMINANT.' Defines matrix read(,) n do j=1,n write(,) i,j,' : ' read(,) A(i,j) is= DIAGONALIZATION do col=1,n if (a(col,col).eq.zero) then ind=col iv=0 do while (iv.eq.0) ind=ind+1 if (ind.gt.n) THEN determinant=zero goto 88 if (a(ind,col).ne.zero) then iv=1 do j=col,n aux=a(col,j) a(col,j)=a(ind,j) a(ind,j)=aux is=-is do fil=col+1,n if (a(fil,col).ne.zero) then z=a(fil,col)/a(col,col) do icol=col+1,n a(fil,icol)=a(fil,icol)-a(col,icol)z Determinant determinant=is determinant=determinanta(i,i) 88 write(,) determinant end
16
E0. Exercicis comentats.
ETSAV-UPC Matemàtiques I [títol_ ] Exercicis de matemàtiques I. Lliçó 0. [versió_ ] Setembre 200 [matèria_ ] Operacions amb matrius i determinants. [assignatura_ ] Matemàtiques I [centre_ ] E. T. S. d'arquitectura
LABORATORIO DE PROGRAMACIÓN II Problemas HOJA 1 RECURSIVIDAD
LABORATORIO DE PROGRAMACIÓN II Problemas HOJA 1 RECURSIVIDAD NÚMERO 1. PROGRAM Hoja1_numero1 (input,output); **** Este programa pide al usuario N letras y las escribe, en el orden inverso al que fueron
TEMA 4 : Matrius i Determinants
TEMA 4 : Matrius i Determinants MATRIUS 4.1. NOMENCLATURA. DEFINICIÓ Una matriu és un conjunt de mxn elements distribuïts en m files i n columnes, A= Aquesta és una matriu de m files per n columnes. És
Subprogramas en Fortran 90. Seminario de Computación 2009
Seminario de Computación 2009 1. Algoritmos con nombre en Fortran 90 Un algoritmo con nombre es la generalización de un operador En Fortran 90 los algoritmos con nombre pueden ser: - Intrínsecos (propios
Nom i Cognoms: Grup: Data:
n BATX MA ) Raoneu la certesa o falsedat de les afirmacions següents: a) Si A és la matriu dels coeficients d'un sistema d'equacions lineals i Ampl és la matriu ampliada del mateix sistema. Rang(A) Rang
Àlgebra lineal i equacions diferencials. Curs 2001/02 Exemple de diagonalització.
Considerem la matriu Àlgebra lineal i equacions diferencials Química Curs 2001/02 Exemple de diagonalització. A = M 3 (R). Calculeu els valors propis de la matriu A. Calculeu els vectors propis pels valors
ACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:
INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament
ETSAV-UPC Matemàtiques I 5
ETSAV-UPC Matemàtiques I 5 [títol_ ] Lliçó 3. Exercicis [versió_ ] Octubre 8 [matèria_ ] Sistemes de referència. [assignatura_ ] Matemàtiques I [centre_ ] E. T. S. d'arquitectura del Vallès - Universitat
c) C = (c ij ) de tres files i tres columnes per a) u r = (1, 2, 3, 4), c) u r = (1, 1, 1), v r = (2, 4, 8) i w r = (3, 9, 27)
SOLUCONAR Unitat 8 Comencem Cada 100 g de producte d un determinat aliment conté 0,06 g de vitamina A, 0,3 g de vitamina B i 0, g de calci. Anàlogament, un altre aliment conté 0,1 g de vitamina A, 0, g
Salvador Macías Hernández Rodolfo Gómez Vega Factorización LU. Programa 7/9/2003 Tarea No.4
E.99102.1 MÉTODOS COMPUTACIONALES EN INGENIERÍA Salvador Macías Hernández Rodolfo Gómez Vega Factorización LU. Programa 7/9/2003 Tarea No.4 INTRODUCCIÓN. Supongamos que A se puede factorizar como el producto
- Vectors y Matrius: Tots els elements són del mateix tipus i estan consecutius a memòria. Accés a l element de la 5ª fila i 6ª columna.
BASIC Tipus de Variables A. Simples Tipo Tamaño Valores Boolean 1 Byte True/False (cert/fals) Byte 1 Byte 0 a 255 Integer 2 Bytes -32768 a 32767 Long 4 Bytes -2.147.483.648 a 2.147.483.647 Single 8 Bytes
Aproximación discreta de mínimos cuadrados con lapack
Aproximación discreta de mínimos cuadrados con lapack Pablo Santamaría v0.2 (Julio 2009) 1. Planteo del problema En general, los problemas que aparecen en la ciencia nos enfrentan a la observación de cantidades
Apèndix Àlgebra lineal amb wxmaxima
Apèndix Àlgebra lineal amb wxmaxima Objectius 1. Definir matrius amb wxmaxima. 2. Aplicar amb wxmaxima operacions amb matrius. 3. Aplicar transformacions elementals de matrius. 4. Calcular el determinant
Matemàtiques 1 - FIB
Matemàtiques - FI 7--7 Examen Final F Àlgebra lineal JUSTIFIQUEU TOTES LES RESPOSTES. [ punts] Siguin E i F dos espais vectorials, f : E F una aplicació lineal. (a) Digueu què ha de satisfer f per tal
1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS
1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions
( 2 3, utilitzeu la matriu inversa B 1 ( 1 4 ( 2 1. Matrius i determinants Sèrie 3 - Qüestió 4. Donada la matriu B =
1998 - Sèrie 3 - Qüestió 4 Donada la matriu B = ( 2 3, utilitzeu la matriu inversa B 1 1 1) B X B = ( 1 4 3 2). per trobar una matriu X tal que 2004 - Sèrie 1 - Qüestió 3 Considereu les matrius Trobeu
10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.
10 Àlgebra vectorial ÀLGEBR VECTORIL Índe P.1. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Vectors Suma i resta vectorial Producte d un escalar per un vector Vector unitari Producte escalar Producte vectorial P.1. Vectors
Algorítmica y Lenguajes de Programación. Ordenación (i)
Algorítmica y Lenguajes de Programación Ordenación (i) Ordenación. Introducción A lo largo del curso hemos visto distintas formas de almacenar datos: Vectores. Matrices. Ficheros Listas (pilas y colas)
Proves d accés a la Universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2013
Pàgina 1 de 5 Sèrie 3 Opció A A1.- Digueu de quin tipus és la progressió numèrica següent i calculeu la suma dels seus termes La progressió és geomètrica de raó 2 ja que cada terme s obté multiplicant
CÁLCULO DEL ÍNDICE INTERNACIONAL DE RUGOSIDAD DE CARRETERAS (IRI) UTILIZANDO MEDIDAS DEL PERFIL LONGITUDINAL I.N.V. E 794 07
CÁLCULO DEL ÍNDICE INTERNACIONAL DE RUGOSIDAD DE CARRETERAS (IRI) UTILIZANDO MEDIDAS DEL PERFIL LONGITUDINAL I.N.V. E 794 07 1. OBJETO 1.1 Esta norma describe el procedimiento que se debe seguir para el
MATRICES, DETERMINANTES Y SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES
6 de Abril de MATRICES, DETERMINANTES Y SISTEMAS DE ECUACIONES LINEALES (Clase ) Departamento de Matemática Aplicada Facultad de Ingeniería Universidad Central de Venezuela . Producto de matrices. Aplicaciones
Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.
Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 Sèrie 5 1. Siguin i les rectes de d equacions : 55 3 2 : 3 2 1 2 3 1 a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i. b) Trobeu l
Curso cero Matemáticas en informática :
y Curso cero Matemáticas en informática : y Septiembre 2007 y y Se llama matriz de orden m n a cualquier conjunto de elementos dispuestos en m filas y n columnas: a 11 a 12 a 13 a 1n a 21 a 22 a 23 a 2n
Convirtiendo números del sistema decimal al sistema binario.
Convirtiendo números del sistema decimal al sistema binario. Pablo Santamaría v0.1b (Septiembre 2009) Veamos como puede convertirse la representación decimal de un número al sistema binario. El procedimiento
www.fisicaeingenieria.es
21.- ESCRIBIR UN PROGRAMA QUE RECORRA UN FICHERO Y QUE DADO UN DÍA MES Y AÑO IMPRIMA EL LUGAR Y EL VALOR ASOCIADO A DICHA FECHA. program examen2; uses crt, math; type registro=record lugar:string; dia:integer;
VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D
VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.
UIB 2 + f (x) + f(x) ց ց ր ր Per tant, el punt ( 3. Una altra forma de veure-ho és calcular la derivada segona i mirar el signe en x = 3: 2 f (x) =
El cas positiu no té solució. Si analitzam el cas negatiu, ens surt x = x+, d on x =. A continuació fem la taula següent per veure si el valor obtingut és un màxim, mínim o un punt de sella. x + f (x)
Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó
Geometria / GE 2. Perpendicularitat S. Xambó Vectors perpendiculars Ortogonal d un subespai Varietats lineals ortogonals Projecció ortogonal Càlcul efectiu de la projecció ortogonal Aplicació: ortonormalització
Definición 1.1.1. Dados dos números naturales m y n, una matriz de orden o dimensión m n es una tabla numérica rectangular con m filas y n columnas.
Tema 1 Matrices Estructura del tema. Conceptos básicos y ejemplos Operaciones básicas con matrices Método de Gauss Rango de una matriz Concepto de matriz regular y propiedades Determinante asociado a una
Apéndice A. Apéndice A
Apéndie A Apéndie A Program xamoeba Driver for routine amoeba Este es un programa prinipal que sirve omo ejemplo para el uso de los programas de optimizaión utilizando el algoritmo de optimizaión nelder
Capítulo 4. Vectores y matrices. 4.1 Declaración de tablas. 4.2 Declaración estática de tablas
Capítulo 4 Vectores y matrices En FORTRAN se puede utilizar un tipo especial de variable que sirve, en particular, para almacenar vectores y matrices. De esta forma, se utiliza un sólo nombre para referirse
Resolucions de l autoavaluació del llibre de text
Pàg. 1 de 1 Tenim els vectors u(3,, 1), v ( 4, 0, 3) i w (3,, 0): a) Formen una base de Á 3? b) Troba m per tal que el vector (, 6, m) sigui perpendicular a u. c) Calcula u, ì v i ( u, v). a) Per tal que
El FORTRAN da la posibilidad de subdividir las tareas de un programa complejo en partes simples y claras. Procedimientos Externos SUBRUTINAS
El FORTRAN da la posibilidad de subdividir las tareas de un programa complejo en partes simples y claras. Procedimientos Externos SUBRUTINAS Subprogramas FUNSIONES Testeo independiente: un subprograma
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 SÈRIE 4 1 1 k 1.- Determineu el rang de la matriu A = 1 k 1 en funció del valor del paràmetre k. k 1 1 [2 punts] En ser la matriu
TEMA 8. Arrays. Array. Contenidos. 8.1 El concepto de array. Los datos pueden ser:
TEMA 8 Arrays 81 El concepto de array Los datos pueden ser: Simples: cada identificador representa una dirección de memoria donde guardar un valor escalar, pe un único valor de una variable: Datos de los
Typeset by GMNI & FoilTEX
Typeset by GMNI & FoilTEX LENGUAJE FORTRAN: ORIGEN Y EVOLUCIÓN F. Navarrina, I. Colominas, H. Gómez, J. París, M. Casteleiro GMNI GRUPO DE MÉTODOS NUMÉRICOS EN INGENIERÍA Departamento de Métodos Matemáticos
Apéndice A. Repaso de Matrices
Apéndice A. Repaso de Matrices.-Definición: Una matriz es una arreglo rectangular de números reales dispuestos en filas y columnas. Una matriz com m filas y n columnas se dice que es de orden m x n de
#include <stdio.h> /* Factorial de un número - versión 1- */
Ejemplo 1: Programa que calcula el factorial de 'n' números introducidos desde teclado. Primera versión: /* Factorial de un número - versión 1- */ long int factorial (int x) /*definición de función*/ int
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2010
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 SÈRIE 1 Pregunta 1 3 1 lim = 3. Per tant, y = 3 és asímptota horitzontal de f. + 3 1 lim =. Per tant, = - és asímptota horitzontal
Ejemplos de conversión de reales a enteros
Ejemplos de conversión de reales a enteros Con el siguiente programa se pueden apreciar las diferencias entre las cuatro funciones para convertir de reales a enteros: program convertir_real_a_entero print
Introducción a Fortran
mario.merino@upm.es Escuela Técnica Superior de Ingenieros Aeronáuticos Universidad Politécnica de Madrid 4 de marzo de 2011 Índice Introducción 1 Introducción 2 3 4 Fin? Qué es programar? Un ordenador
XXVII OLIMPÍADA MATEMÀTICA - FASE AUTONÒMICA. Alacant. 28 i 29 DE MAIG DE 2016 PROVA VELOCITAT NIVELL C (3r cicle PRIMÀRIA)
1. El CUC En la segona quadrícula hi ha amagat un cuc que ocupa deu caselles. Els nombres que hi ha en les columnes i fileres indiquen la quantitat de caselles que estan ocupades. Podries dibuixar el cuc?
Estructura de datos (arreglos) Vectores y Matrices
Apunte del curso PROGRAMACIÓN (FI-UBA,, J. T. P. Ing. Z. CATALDI; A.T.P. Srta. A Pauluzzi, Sr. C Corradino, Sr. F Gómez Estructura de datos (arreglos) Hasta aquí se han visto distintos tipos de estructuras
Pequeñas actividades numéricas
Pequeñas actividades numéricas Queremos presentaros cinco pequeñas actividades numéricas, que llevan por título: De izquierda a derecha/ De arriba a abajo, Cruces numéricos, Pirámides matemáticas, Dividiendo
Fortran tiene dos tipos diferentes de subprogramas, las funciones y las subrutinas.
PROGRAMACION MODULAR: La programación modular es un método de diseño que permite resolver un problema mediante su descomposición en problemas más simples o módulos que se pueden analizar, programar y poner
Typeset by GMNI & FoilTEX
Typeset by GMNI & FoilTEX PROGRAMACIÓN EN LENGUAJE FORTRAN GMNI GRUPO DE MÉTODOS NUMÉRICOS EN INGENIERÍA Departamento de Métodos Matemáticos y de Representación Escuela Técnica Superior de Ingenieros de
Tema 1: TRIGONOMETRIA
Tema : TRIGONOMETRIA Raons trigonomètriques d un angle - sinus ( projecció sobre l eix y ) sin α sin α [, ] - cosinus ( projecció sobre l eix x ) cos α cos α [ -, ] - tangent tan α sin α / cos α tan α
Els fulls de càlcul. Tabla 1 : Calculadora
Els fulls de càlcul Els Fulls de càlcul tenen etiquetes de columna (A, B, C,...) i etiquetes de files (1, 2, 3,...). Aquestes etiquetes constitueixen les coordenades per les quals s identifica una cel
LENGUAJE FORTRAN. FUNCIONES Y SUBRUTINAS
LENGUAJE FORTRAN. FUNCIONES Y SUBRUTINAS Programación en Fortran Valentín Moreno ÍNDICE 1. Subprogramas 2. Funciones 3. Subrutinas 2 3 1. SUBPROGRAMAS 1. SUBPROGRAMAS Si necesitamos usar con frecuencia
x + 2 y = 3 2 x y = 1 4 x + 3 y = k a) Afegiu-hi una equació lineal de manera que el sistema resultant sigui incompatible.
1998 - Sèrie 3 - Qüestió 4 Discutiu el sistema d'equacions a x y + 2 z = (2 a) 2 x + 3 y z = 3a x + 2 y z = 2a segons els valors del paràmetre a. 1999 - Sèrie 1 - Qüestió 1 Resoleu el sistema següent per
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2009
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 SÈRIE 1 QÜESTIONS 1.- Considereu la matriu A = ( ) A 2 1 0 =. 2 1 [2 punts] ( ) a 0. Calculeu el valor dels paràmetres a i b perquè
Esquemas repetitivos en Fortran 90
Los esquemas repetitivos permiten implementar iteraciones del lenguaje algorítmico (mientras, repetir, para, hasta). Podemos dividir los esquemas según: - Se conozcan el número de iteraciones a priori,
La creació de qualsevol llista es fa amb l operador list. En el cas de crear una llista buida la sintaxi és
ETSEIB PROGRAMACIÓ Grau en Estadística UB-UPC, març 2016 Prof: Robert Joan-Arinyo Llistes 1 Definició En el llenguatge de programació R, una llista és un conjunt d informacions ordenades i no necessàriament
Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Matemàtiques Sèrie 1 Responeu a CINC de les sis qüestions següents. En les respostes, expliqueu sempre què és el que voleu fer i per què. Cada qüestió val
Universitat Pompeu Fabra Anàlisi Multivariant, curs Prof. Albert Satorra Prof. Ajudant. Ferran Carrascosa. Deure 4
Universitat Pompeu Fabra Anàlisi Multivariant, curs 2011-2012 Prof. Albert Satorra Prof. Ajudant. Ferran Carrascosa Deure 4 Exercici 1. Considereu la matriu X següent: X = 0 1 2 1 0 3 2 3 0 3 4 1 6 3 2
Anàlisis de la cadena de subministre d una cadena de franquícies basada en la teoria de jocs
Projecte de Fi de Carrera Enginyer Industrial Anàlisis de la cadena de subministre d una cadena de franquícies basada en la teoria de jocs ANNEX A: ANNEX B: ANNEX C: ANNEX D: RESULTATS DEL TRANSPORTS DE
Electromagnetismo I. Semestre: Prof. Alejandro Reyes Coronado Ayud. Carlos Alberto Maciel Escudero Ayud. Christian Esparza López
Electromagnetismo I Semestre: 2015-2 Prof. Alejandro Reyes Coronado Ayud. Carlos Alberto Maciel Escudero Ayud. Christian Esparza López Solución al Proyecto 1 Solución por Carlos Maciel Escudero Solución
Enigmes matemàtics. Títol: Josep Serentill. Autor: Nivell: Cicle superior de primària. Competències: Què treballarem?: El càlcul.
Títol: Autor: Enigmes matemàtics Josep Serentill Àrea: Matemàtiques Nivell: Cicle superior de primària Competències: 1. Fer una lectura comprensiva de les diferents situacions plantejades. 2. Ser capaç
Sobre la lectura y escritura de datos en FORTRAN.
Sobre la lectura y escritura de datos en FORTRAN. 1. Las sentencias READ /WRITE Uno de los elementos básicos de la programación e cualquier lenguaje es la lectura y/o escritura de datos. En el lenguaje
Simulación avanzada con TestBench en HDL. Ing. Andrés Miguel Airabella. Ing. Facundo Aguilera.
Simulación avanzada con Ing. Andrés Miguel Airabella. Ing. Facundo Aguilera. Desc. del Problema Descripción HDL Synthesis Place and Route / Fit 2 - Generalidades - Generación de Estímulos Agenda - Asignaciones
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser
Comenzaremos recordando algunas definiciones y propiedades estudiadas en el capítulo anterior.
Capítulo 2 Matrices En el capítulo anterior hemos utilizado matrices para la resolución de sistemas de ecuaciones lineales y hemos visto que, para n, m N, el conjunto de las matrices de n filas y m columnas
Estructura de computadors I
Estructura de computadors I Pràctiques de laboratori ( Sessió 2 ) Sessió 2: Aritmètica complexa i modes d adreçament En aquesta sessió veurem com fer operacions de multiplicació i divisió, i com repressentar
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 PAU 2007
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 PAU 007 SÈRIE 3 Avalueu cada pregunta en punts i mitjos punts, però no en altres decimals Ara bé, dins de cada pregunta podeu utilitzar
Matemàtiques 1 - FIB
Matemàtiques 1 - FIB 8-1-016 Examen F1 Grafs JUSTIFIQUEU TOTES LES RESPOSTES 1 (a) [05 punts] Doneu la definició de la matriu d incidències d un graf (b) [15 punts] Enuncieu i proveu el Lema de les encaixades
Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 17 de Març del 2014
Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 17 de Març del 2014 Codi Model A Qüestions: 50% de l examen A cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació:
Resolver triángulos en Visual Basic. Parte 3/3
Artículo Revista digital Matemática, Educación e Internet (www.cidse.itcr.ac.cr/revistamate/). Vol. 3, N o 1. Agosto Diciembre 2002. Resolver triángulos en Visual Basic. Parte 3/3 Introducción Luis Acuña
typedef struct { tipus_1 camp_1; tipus_n camp_n; } nom_tipus; typedef struct { float x; float y; } t_punt; t_punt p = {1,1}; p.x = 2; p.
FONAMENTS D'ORDINADORS [H1] Struct TEMA3: Tipus estructurats de dades Manel Guerrero tipus_1 camp_1; tipus_n camp_n; } nom_tipus; float x; float y; } t_punt; t_punt p = {1,1}; p.x = 2; p.y = 3; [Abans
MEF1-dim. (Mètode dels Elements Finits 1-dim) Mètodes Numèrics-Dept. MA1-ETSEIB. Toni Susin
MEF1-dim (Mètode dels Elements Finits 1-dim) Mètodes Numèrics-Dept. MA1-ETSEIB Toni Susin Visió General: Modelització Visió General: Descomposició Element 1-dim: LINK Barra (Link): Element 1 2 Nodes(locals)
FONAMENTS D'ORDINADORS
FONAMENTS D'ORDINADORS TEMA3: Tipus estructurats de dades Manel Guerrero [H1] Struct typedef struct { tipus_1 camp_1; tipus_n camp_n; } nom_tipus; typedef struct { float x; float y; } t_punt; t_punt p
Recursivitat. Tecnologia de la Programació. Sebastià Vila-Marta. Enginyeria de Sistemes TIC Universitat Politècnica de Catalunya
Recursivitat Tecnologia de la Programació Sebastià Vila-Marta Enginyeria de Sistemes TIC Universitat Politècnica de Catalunya http://itic.cat 7 d abril de 2013 1 En el tema anterior... 2 Concepte de recursivitat
Introducción a la Programación Ingenieria en Informática Junio 2008
Introducción a la Programación Ingenieria en Informática Junio 2008 Ejercicio 1 [2 puntos] Escribe un programa que reciba el fichero binario.dat, fichero binario de enteros positivos y devuelva un fichero
Estructures de dades lineals II
Estructures de dades lineals II R. Ferrer i Cancho Universitat Politècnica de Catalunya PRO2 (curs 2010-2011) Versió 0.3 Avís: aquesta presentació no pretén ser un substitut dels apunts ocials de l'assignatura.
Apunts de Matemàtica Discreta i Àlgebra Segona part: Àlgebra Lineal Tema 8: Espais vectorials
Apunts de Matemàtica Discreta i Àlgebra Segona part: Àlgebra Lineal Tema 8: Espais vectorials Robert Fuster Darrera actualització: 7 de febrer de 2007 Índex Unitat Temàtica 23. Espais i subespais. Combinacions
AVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Apunts de Matemàtica Discreta i Àlgebra Segona part: Àlgebra Lineal Tema 7: Matrius elementals i matrius inverses. Determinants
Apunts de Matemàtica Discreta i Àlgebra Segona part: Àlgebra Lineal Tema 7: Matrius elementals i matrius inverses Determinants Robert Fuster Darrera actualització: 6 de febrer de 27 Índex Unitat Temàtica
GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ
GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ Representem un punt A en un pla i tracem dues semirectes amb origen en aquest punt. El punt A serà el vèrtex de l angle i cada semirecta serà el costat. 1..
5. Subprogramas Fundamentos de Informática
5. Subprogramas Fundamentos de Informática Dpto. Lenguajes y Sistemas Informáticos Curso 2012 / 2013 Índice Subprogramas 1. Cálculo de la función Coseno 2. Suma 3. Ecuación de 2º grado 2 1. Cálculo de
strings i estructures de dades
strings i estructures de dades FP / FP I 1 Els tipus de dades estructurades o tipus composts són agrupacions d'altres tipus de dades. Els més comunes són: vectors i matrius (array), cadenes de caràcters
CURSO CERO. Departamento de Matemáticas. Profesor: Raúl Martín Martín Sesiones 18 y 19 de Septiembre
CURSO CERO Departamento de Matemáticas Profesor: Raúl Martín Martín Sesiones 18 y 19 de Septiembre Capítulo 1 La demostración matemática Demostración por inducción El razonamiento por inducción es una
Unidad 3 Generación de números aleatorios.
Unidad 3 Generación de números aleatorios. Ejercicio 1. Generadores de números aleatorios. La implementación de un buen generador de números aleatorios uniformemente distribuidos sobre el intervalo (0,
DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ
UNITAT 7 DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 56 Tangents a una corba y f (x) 5 5 9 4 Troba, mirant la gràfica i les rectes traçades, f'(), f'(9) i f'(4). f'() 0; f'(9) ; f'(4) 4 Digues uns altres
Nom i Cognoms: Grup: Data:
Generalitat de Catalunya Departaent d Educació Institut d Educació Secundària Jaue Bales Departaent de Mateàtiques n BATX MA Àlgebra i vectors No i Cognos: Grup: Data: 1) Discutiu i resoleu en els casos
Exercicis de rectes en el pla
Equacions de la recta 1. Escriu les diferents equacions de la recta que passa pel punt P(3, 4) i que té com a vector director el vector v = ( 5, 2). 2. Per a la recta d equació director. 6 + y = 1, escriu
Clase 8 Matrices Álgebra Lineal
Clase 8 Matrices Álgebra Lineal Código Escuela de Matemáticas - Facultad de Ciencias Universidad Nacional de Colombia Matrices Definición Una matriz es un arreglo rectangular de números denominados entradas
MÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Universidad Metropolitana Castro Carazo Prof. Ing. Patricia Vargas. Material de apoyo Semana #2 PROGRAMACIÓN II
Prof. Ing. Patricia Vargas 1 Universidad Metropolitana Castro Carazo Prof. Ing. Patricia Vargas Material de apoyo Semana #2 PROGRAMACIÓN II Agenda 1. Definición de variables locales y públicas. 2. Declaraciones
LENGUAJES DE PROGRAMACIÓN. Solución al examen de Septiembre 2015
Solución al examen de Septiembre 2015 PREGUNTA 1 (3 puntos) Indique la veracidad o falsedad de cada una de las afirmaciones siguientes, explicando detalladamente en cada caso el motivo de su respuesta.
ÍNDICE 1. Introducción a las computadores 2. Programación y diagramas de flujo 3. Solución numérica de ecuaciones
ÍNDICE 1. Introducción a las computadores... 17 1-1 Generalidades... 17 1-2 Clasificación y componentes de una computadora... 17 1-3 Solución de problemas... 19 1-4 Diagrama de bloque y de flujo... 19
Paralelización de la factorización LDL T usando el lenguaje de programación paralela ZPL
REVISTA INGENIERÍA UC. Vol. 15, N o 2, 72-80, 2008 Paralelización de la factorización LDL T usando el lenguaje de programación paralela ZPL Edwin Vargas, Enrique Flores, Demetrio Rey Lago Instituto de
Sector circular i Segment circular.
Tema: poligons, circumferència i cercle Activitats de consolidació Pàgina 1 de 8 1. Explica quines són les semblances i diferències entre: Línia poligonal i polígon. Circumferència i cercle. Sector circular
Problema 1 (3 puntos)
Examen parcial de Sistemas Operativos, 30 de Abril de 2004. Segundo curso de Ingenierías Técnicas de Informática de Sistemas y de Gestión, URJC. Contesta cada pregunta en una hoja separada. No olvides
Seminario de Actualización - Excel Avanzado y Macros. Visual Basic. Conceptos Básicos de Visual Basic para Aplicaciones
Conceptos Básicos de para Aplicaciones 1 Qué es la programación? Es la acción de escribir programas de computación con el fin de resolver un determinado problema. Datos Constantes π = 3.1416 (real) Variables
Tema 2: GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA
Tema : GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA Vector El vector AB és el segment orientat amb origen al punt A i extrem al punt B b a A B Les projeccions del vector sobre els eixos són les components del vector: a
avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria
curs 2011-2012 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. Si t equivoques, ratlla
UNIVERSIDAD DE ATACAMA
UNIVERSIDAD DE ATACAMA FACULTAD DE INGENIERÍA / DEPARTAMENTO DE MATEMÁTICA ALGEBRA II Guía de Matrices y Determinantes Primer año Plan Común de Ingeniería Segundo Semestre 2009 1. Hallar una matriz B que