Prevenció d incendis forestals

Transcripción

1 Prevenció d incendis forestals Diputació de Barcelona, ajuntaments, ADF i associacions de propietaris forestals, junts per la prevenció. Butlletí informatiu núm Novembre de Pla municipal de prevenció d incendis forestals (PPI) 02 Plans d actuació municipal d emergències per incendis forestals (PAM) 03 Pla d informació i vigilància contra els incendis forestals (PVI 2013) 04 Plans de prevenció d incendis forestals a les urbanitzacions (PPU) 05 Programa de restauració i millora forestal: 14 anys de gestió forestal associada ( )

2 01 PLA MUNICIPAL DE PREVENCIÓ PAM (PLANS D ACTUACIÓ MUNICIPAL D EMERGÈNCIES 02 D INCENDIS FORESTALS (PPI) PER INCENDIS FORESTALS) Què és un PPI? La finalitat d aquest pla és dotar i mantenir el territori de les infraestructures i els equipaments bàsics en el municipi, vinculats a la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. Està format per un inventari cartogràfic de les infraestructures esmentades, un programa general d actuacions i inversions, i un programa quadriennal d execució i manteniment d aquestes. Les infraestructures principals que es recullen en aquest pla són la xarxa viària bàsica de camins i la xarxa principal de punts d aigua d acumulació i pressió, i es dissenyen i mantenen per tal de facilitar les tasques de control i extinció als vehicles i al personal dels bombers i de les ADF, i en conseqüència reduir el nombre i la mida dels incendis forestals i, per tant, els danys que cause al territori. Revisions del PPI El PPI es revisa i s actualitza cada quatre anys, d acord amb la durada del seu programa d execució i manteniment. Tots els municipis forestals de la província poden sol licitar-ne la revisió a la Diputació, en cas que tinguin la vigència del programa quadriennal esgotada. Concepte Sol.lcitat Consignat Municipis que van demanar subvenció Nombre total de municipis de la província amb PPI vigent % de municipis sol licitants sobre total de forestals Novetats ,80% 96,80% Nombre de projectes Superfície forestal dels municipis sol licitants ha (99,1%) ha (99,1%) L ajuntament pot demanar la revisió del PPI dels municipis que el tinguin amb la vigència esgotada mitjançant sol licitud al Catàleg de recursos i serveis de la Diputació a partir de l any vinent. Plans municipals de prevenció d incendis forestals i any de revisió Què és un PAM? El Pla d Actuació Municipal d emergències per incendis forestals (PAM) és un pla d emergències que organitza els recursos humans i materials del municipi per afrontar un incendi forestal. És també una peça clau en l estructuració de tot el sistema de planificació en matèria de protecció civil. Aquesta estructura recull i concreta els plans que els municipis han d elaborar en funció de la seva població, del règim especial turístic i dels riscos que els afecten. Simulacres del PAM Per mantenir operatiu el PAM, l Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d Incendis Forestals organitza amb els responsables municipals i el personal que des de l ajuntament es creu oportú un simulacre anual d activació del PAM en tots els municipis que disposen d aquest document i durant el qual es revisen els protocols i els contactes per introduir els canvis que s hagin pogut originar al llarg de l any. Núm. simulacres any 2013: 239 El PAM conté, a més, una còpia del Pla d Evacuació de les urbanitzacions que tenen redactat el Pla de Prevenció de les urbanitzacions del municipi. Novetats 2014 L any 2014 s incorporen al catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona aquests dos recursos: 1. Simulacres d activació i actualització dels PAM 2. Homologació del PAM: elaboració de la documentació necessària Així, els ajuntaments interessats en aquests serveis podran sol licitar-los durant el mes de febrer de Municipis. PAM: Model redactat - homologat Intervencions en prevenció d incendis l any 2013 Homologacions PAM Infrastructures previstes Manteniment de punts d aigua ut Cost ( ) 9 ut ,65 Camins de manteniment Km ,46 Amb la intenció de facilitar l homologació del PAM per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, aquest any s han realitzat els treballs per preparar la documentació necessària perquè 102 ajuntaments puguin aprovar el seu PAM d incendis forestals. Camins d arranjament 42 Km ,29 Senyalització 20 ut Any de revisió Concepte Sol.lcitat Consignat Sense PPI Subvenció Diputació ( ) Aportació ajuntaments ( ) (92,20 %) (7,80 %) PAM DIBA - homologat 2013 PAM DIBA - homologat ajuntament PAM DIBA - voluntari PAM DIBA - a homologar 2014 SENSE MODEL DIBA - homologat ajuntament SENSE MODEL DIBA - voluntari SENSE MODEL DIBA - a homologar 2014

3 03 PLA D INFORMACIÓ I VIGILÀNCIA CONTRA ELS INCENDIS FORESTALS (PVI 2013) Incidències detectades Detecció d agressions al medi ambient; 247;15% Dissuació d infraccions a la reglamentació contra incendis; 288; 18% PPU (PLANS DE PREVENCIÓ D INCENDIS FORESTALS A LES URBANITZACIONS) Què és el PVI? El PVI vol limitar els efectes dels incendis mitjançant un conjunt d accions informatives, dissuasives i d anticipació. El Pla es porta a terme amb el desplegament i la distribució en el territori de personal especialitzat i del material que calgui per acomplir la seva tasca d informació i vigilància amb eficiència i seguretat i a tal efecte es disposa d un nombre d unitats mòbils, una xarxa de punts de guaita, vehicles de primera intervenció i un programa d actuacions especials (PAE) per als dies de risc d incendis forestals molt alt o extrem. Aquest PAE també es desenvolupa a l hivern al Alt Berguedà en els dies en què situacions de vent de tramuntana amb risc alt de propagació d incendis forestals. Hi participen aquí el Consell Comarcal i la Federació d ADF del Berguedà, i 4 ADF de la zona. 0 Dades generals del PVI 2013 Dates: 14 de juny al 31 d agost (12 setembre - Parcs naturals) Participen: 263 municipis, 10 Consells Comarcals, 114 ADF, 9 Federacions d ADF Contractes: 335 persones Superfície en que es treballa: ha (96% superfície forestal BCN) Cost total: ,80 Cost unitari: 6,29 /ha aproximadament Informació preventiva El dispositiu prioritza la informació a la població usuària del bosc per fer-los arribar la normativa d incendis i evitar que amb la seva activitat es puguin iniciar incendis forestals. Prestació d ajut a ciutadans; 4; 0% Dades d incendis i superfície cremada Total nombre d incendis: 205 Incendis PVI 2013 Total superfície afectada: 172,19 Forestals: 132 Superfície forestal: 125,19 Agrícoles: 43 Superfície agrícola: 47 Urbanització: 30 Detecció de punts de risc; 1.080; 66% Dissuació d infraccions sobre el medi ambient; 19; 1% En els Parcs Naturals que gestiona la Diputació s han registrat un total de 19 incendis forestals, que han afectat un total de 2,87 ha. A la taula següent es mostren els resultats de l índex 1000 per any, és a dir, la superfície cremada cada 1000 hectàrees forestals. LLOC / ANY A A A A A Cerdanya 13,46 18,07 9,59 4,62 8,87 Tarragona, 15,79 18,97 6,65 5,08 10,09 Lleida, Girona Barcelona 6,47 15,38 18,51 3,25 2,93 Mapa de la distribució d incendis a la demarcació de Barcelona Municipis província Barcelona TIPUS D INCENDI Agrícola Urbanització Forestal Què és un PPU? El Pla de Prevenció d Incendis Forestals a les Urbanitzacions (PPU) és un document-projecte unitari i específic per a les urbanitzacions ubicades en zona de risc d incendi forestal dins del municipi. Està dirigit a l ajuntament i se n beneficien els ciutadans residents en aquests nuclis. Aporta la informació necessària per organitzar la massa forestal i les infraestructures que limiten o que són dins de la urbanització des del punt de vista preventiu amb l objectiu que en cas d incendi forestal els danys que es puguin produir a persones i béns siguin els mínims possibles. De què consta un PPU? Té 2 projectes sobre la reducció necessària del combustible forestal i que es poden executar al moment. Aquests projectes són: a) Reducció del combustible de la franja perimetral que envolta la urbanització. b) Reducció del combustible de les parcel les no edificades ubicades dins de la urbanització. Té 6 informes tècnics: 1) Sobre la xarxa viària externa. 2) Sobre la xarxa viària interna. 3) Sobre la xarxa interior d abastament d aigua per als equips d extinció. 4) Sobre l enllumenat públic i la instal lació elèctrica com a possibles focus d inici dels incendis. 5) Sobre els possibles focus generadors d incendis, com ara les deixalles o les andròmines abandonades a la franja de bosc perimetral o dins de les parcel les no edificades. 6) Té 1 guia de procediments administratius que ajuda a fer la gestió administrativa i financera a l ajuntament per a l execució del pla amb els apartats següents: i) Delimitació de la urbanització. ii) Servitud de pas i dret d accés a les finques rústiques. iii) Ordre d execució dels propietaris de les finques de la urbanització. iv) Execució subsidiària de l ajuntament. v) Instruments de finançament. I té 1 Pla d Evacuació (PEU) amb la informació necessària sobre les possibilitats d evacuar la població de forma segura, sobretot les persones amb mobilitat reduïda, en cas d incendi i que consta dels documents següents: 1) Guia d evacuació de la urbanització per a l alcalde o per a qui delegui, en cas d incendi forestal. 2) Quadern d autoprotecció. 3) Plànol d evacuació. Com poden tenir els ajuntaments els PPU del municipi? A través del Catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona segons el procediment reglat. Inversió econòmica de la Diputació per a la redacció i la revisió dels PPU i nombre de PPU redactats INVERSIÓ AL PROGRAMA PPU ( ) NOMBRE PPU ANY ANY

4 05 05 El programa El Programa de Restauració i Millora Forestal va iniciarse l any 1999, a proposta de molts ajuntaments, amb l objectiu de recuperar els terrenys forestals afectats pels incendis i impulsar una planificació i gestió associades que ajudessin a superar la manca de gestió i l abandonament dels nostres boscos. Criteris generals El planejament, la participació, el consens entre els interessos públics i privats i la professionalitat són els criteris de partida sobre els quals es desenvolupa el programa. El planejament El Pla Marc és l instrument de planificació forestal del programa en l àmbit d una associació de propietaris forestals. Defineix les diferents unitats d actuació segons els inventaris forestals i determina per a cada unitat l objectiu i el tipus d actuació que s hi farà per aconseguir-lo. Aquests plans s executen a través de programes anuals. A partir de l aprovació de l Ordre AAM/246/2013, de 14 d octubre, per la qual es regulen els instruments d ordenació forestal, s obre la porta a la redacció de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal conjunts. Això permetrà a les associacions de propietaris forestals treballar per a l homologació dels Plans Marc. La participació i el consens Els propietaris forestals, a través de les associacions, els ajuntaments i la Diputació de Barcelona, són els promotors del programa. En alguns projectes també hi participa la Generalitat de Catalunya. La comissió de treball és l òrgan tècnic que planifica i gestiona el Pla Marc. Aquesta comissió es reuneix periòdicament i està formada per representants dels participants del programa. El procés de planificació en el si de la comissió de treball és el que ha de garantir l acord entre els diferents interessos i punts de vista. La Federació Catalana d Associacions de Propietaris Forestals (BOSCAT) L any 2008 es fundà la Federació Catalana d Associacions de Propietaris Forestals, que agrupa les associacions que participen al programa i d altres. El seu objectiu principal és donar suport a la comercialització dels aprofitaments forestals dels associats i oferir-los altres serveis per a la gestió forestal. El futur La superfície forestal dels municipis de la província de Barcelona inclosa en aquest programa és de hectàrees. La planificació cobreix, de moment, el 90% d aquesta àrea; les accions directes sobre el terreny són, de mitjana, de hectàrees anuals i els aprofitaments forestals arriben a les tones cada any. Per tant, queda un llarg camí per assolir l objectiu final del programa, que és garantir una bona gestió de tota la superfície forestal dels municipis que hi participen. Aquests anys d experiència també han permès avançar en el plantejament del funcionament de les associacions de propietaris forestals i s estan definint altres models de treball que sorgeixen de la participació entre l administració i el sector privat. La biomassa La biomassa és un recurs natural i renovable que representa una oportunitat real com a alternativa energètica per complir les exigències internacionals per a la reducció d emissions de CO2 i la lluita contra el canvi climàtic. Representa una alternativa productiva de gran valor social que hauria de permetre cohesionar zones rurals amb processos d abandonament i revitalitzar el sector forestal, que requereix, per a un desenvolupament ordenat i responsable, un nou impuls en l ordenació del territori. Beneficis de l ús de la biomassa La biomassa és una energia renovable que utilitza un recurs abundant en el nostre territori àmpliament forestal, que genera llocs de treball directes i indirectes, que afavoreix l estalvi en importacions d altres combustibles i en drets d emissió i que incentiva la gestió forestal. Aquesta és la millor eina per a la prevenció d incendis forestals, que permet reduir costos en la producció d energia tèrmica i que permetrà desenvolupar un mercat industrial intern basat en el sector de la biomassa. Implantació de la biomassa a la província de Barcelona Segons les dades de l Observatori Nacional de Calderes de Biomassa de l AVEBIOM, a la província de Barcelona hi ha 996 instal lacions de biomassa que sumen un total de 114 MW instal lats, i les comarques d Osona i del Vallès Occidental són les que tenen un major nombre d instal lacions. En el sector públic hi ha registrat un total de 94 instal lacions, amb 22,4 MW instal lats. Línies de foment de la biomassa L Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona ofereix suport als ajuntaments en la redacció de projectes executius d instal lacions de biomassa en equipaments municipals. A les acaballes de 2013 s hauran redactat projectes de 48 instal lacions de biomassa, amb una potència total instal lada de kw. Paral lelament també s està fent un esforç important en la substitució de calderes de combustibles fòssils per calderes de biomassa als equipaments propis de la xarxa d espais naturals de la província de Barcelona. En aquesta línia durant el 2013 s hauran executat 10 instal lacions de biomassa, amb una potència total instal lada de 540 kw i una inversió de Aquestes calderes permetran un estalvi econòmic de /any i un estalvi ambiental en emissions evitades de 141 tones de CO2/any. Espai natural Instal lació Potència (kw) Montnegre- Corredor Guilleries- Savassona Garraf Montseny Castell de Montesquiu Serralada de Marina Serralada Litoral Sant Llorenç del Munt El futur Termoestufa de pellet amb xarxa de calor Caldera d estella amb xarxa de calor pellet Inversió ( ) , , , , , En fase de contractació 200 En fase de contractació ,19 40 En fase de contractació ,90 TOTAL 540 kw ,00 Part dels aprofitaments resultants dels treballs forestals de millora que realitzen les associacions de propietaris forestals es destinen a la producció de biomassa. En aquesta línia s està treballant per aconseguir lligar la producció local amb les necessitats dels projectes municipals executats o en curs.

5 05 05 Superfícies forestals associades Inversions realitzades en el període 1999 a 2013 Associacions que participen en el programa 18 Municipis que participen en el programa 159 Superfície forestal dels municipis del programa ha Superfície total planificada en el període 1999 a ha 2013 Superfície forestal associada ha Percentatge entre superfície associ ada i planificada 25% Nombre de propietaris associats 911 Superfície actualment en procés de planificació ha Superfície pendent de planificació ha Principals actuacions silvícoles en el període 1999 a 2013 Restauració d'àrees cremades Gestió silvícola en boscos adults Superfície total amb treballs executats ha ha ha Inversió total en el període ,74 Mitjana anual ,05 Distribució del finançament: - Diputació de Barcelona ,29 (*) (90%) - Altres fonts (Generalitat de Catalunya, Ajuntaments, Associacions de propietaris) ,45 (10%) Inversió total en feines dins el període Mitjana anual Cost mitjà pel 2013 dels tractaments en zones cremades Cost mitjà pel 2013 dels tractaments en boscos adults , , (**) (*) Aquestes inversions inclouen les millores de camins i l adequació d edificacions agroramaderes al paisatge. (**) Sense descomptar el valor de les fustes o llenyes obtingudes. Distribució de les inversions de les associacions Aprofitaments. Període 2007 a 2013 Aprofitaments conjunts de les associacions de propietaris (llenyes i fusta) (període Facturació procedent de les vendes de i fusta (període ) tones Evolució per anys de la suma de propietaris associats Concepte Sup. (ha) % Sup. Inversió ( ) % Inv. Treballs de millora de boscos de regeneració de ,01 28 roure i alzina Treballs de millora de 19 boscos de regeneració de ,05 20 pi blanc Treballs de millora de boscos mixtos de regeneració de pi blanc i roures/alzines ,12 10 Plantacions-repoblacions en zones sense ,37 3 regeneració natural Extracció de fusta en zones cremades ,26 1 Aclarides de millora en ,19 boscos adults TOTAL ,01 91 Millora de camins d accés a masies 70,3 km ,47 6 Integració paisatgística d edificacions agràries 95 ut ,05 1 Altres: secció de servei, camins de la XVB, 342 km ,35 2 senyalització, etc. TOTAL ,87 9 INVERSIÓ TOTAL ,88 100

6 Sensibilització de la població en aspectes de prevenció d incendis i la gestió forestal Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d Incendis Forestals Comte d Urgell, 187 Edifici del Rellotge Barcelona Tel Fax La Diputació de Barcelona, conjuntament amb la Fundació Pere Tarrés, ha dissenyat un joc de taula anomenat ZERO- FOC-BOSC, adreçat a la població en edat escolar i famílies. La finalitat del joc és sensibilitzar a la població, començant per les edats infantils, dels riscos d inici i propagació dels incendis forestals i de la necessitat de la gestió del bosc com a eina de la prevenció d incendis i com a proveïdor de recursos naturals renovables. El joc, que inicialment es presentarà a diverses escoles, esplais i casals, es podrà descarregar electrònicament de les pàgines web de la Diputació de Barcelona i la Fundació Pere Tarrés. Àrea de Territori i Sostenibilitat Gabinet de Premsa i Comunicació DL. B Fotografies. Òscar Ferrer (AGO2) / Diputació de Barcelona