DESCOBREIX INCA CAT. un viatge cultural. per l evolució de la ciutat VISITES GUIADES AL PATRIMONI D INCA

Transcripción

1 DESCOBREIX INCA un viatge cultural per l evolució de la ciutat #7 CAT VISITES GUIADES AL PATRIMONI D INCA 1

2 2 #7

3 #7 Visita a la prehistòria d Inca: talaiot de s Ermita Ponent: Magdalena Sastre Morro, arqueòloga. DESCOBREIX INCA Visita a la prehistòria d Inca: talaiot de s Ermita El jaciment de Son Ravenet (de s Ermita o puig de Ses Talaies), 36 el podem inscriure cronològicament dins l època talaiòtica i posttalaiòtica ( ac). Cap al 900 ac es documenten importants novetats a les societats prehistòriques que vivien a les Balears. Tradicionalment aquesta nova situació s interpretà en funció de l arribada de nous pobladors (hipòtesi invasionista), però des de mitjan dècada de 1990 els arqueòlegs pensen que els canvis que donaren lloc a la nova situació foren canvis lents i fruit de raons internes. Entre aquestes raons cal destacar el creixement demogràfic, les estretes relacions establertes amb altres gents de la Mediterrània i canvis en la manera de relacionar-se amb el medi, entre d altres. Aquesta fase rep el seu nom dels talaiots, grans construccions realitzades amb tècnica de pedra en sec, amb grans pedres ciclòpies i estructura tripartida que es troben a les illes de Mallorca i Menorca. El mot talaiot deriva de la paraula talaia, que vol dir torre de guaita. Aquests monuments poden formar part de poblats, molt diferents dels de l època del bronze, ja que ara els edificis es disposen agrupats i no de forma dispersa com els primers. A més de talaiots, existiren altres monuments ciclopis, com ara túmuls, sales hipòstiles, santuaris de taula (només a Menorca)... Els dits edificis tengueren diverses funcions. L exterior funcionà com una talaia des de la qual es controlava el territori de la comunitat i es comunicava amb altres assentaments propers. L interior s emprava com un espai comunal en el qual es duien a terme diverses activitats, com ara escorxament i repartiment d animals o reunions vàries. 3

4 La construcció dels talaiots i els altres monuments talaiòtics suposaren un gran esforç que els relaciona amb un intent d erigir símbols per tal de reivindicar el territori en el qual les comunitats hi vivien, en un moment en què les Illes tenien una població molt elevada (en relació amb la seva manera de viure). Molt probablement per construir aquests edificis féu falta l ajut de tota la comunitat i l ús de diverses tècniques tant per transportar les grans pedres com per pujar-les. Un altre canvi important són les cases. A l edat del bronze, les navetes eren grans cases construïdes amb pedres ciclòpies. En aquest moment les cases ja no tenen aquesta monumentalitat i sembla que tampoc són elements de caràcter públic, sinó que la seva privacitat és molt superior. Sembla que les referides societats tengueren una estructura jerarquitzada en la qual hi havia certes persones que tenien més poder i riquesa, i que podien llegar als seus descendents aquesta posició preeminent. El jaciment de Son Ravenet és un dels 30 amb què compta el terme municipal d Inca. Es troba situat a la zona residencial de s Ermita, al cim d un petit turó, amb un ampli control visual del territori. Les restes estructurals, visibles avui en dia, són un talaiot circular (que es troba en molt mal estat) i un talaiot quadrat, units per una murada ciclòpia, la qual es troba molt arrasada. El sistema constructiu que presenten aquestes estructures és el característic de l època, la tècnica ciclòpia de pedra en sec de doble parament, amb la qual els donaven una gran solidesa. La manca d investigacions científiques realitzades envers l arqueologia inquera fan que no es pugui disposar d una informació més acurada quant a la funcionalitat i relació d aquest amb els altres jaciments talaiòtics del municipi. Tot i això, atesa la seva situació, en un lloc de gran domini visual del territori, i les xarxes visuals que es poden establir amb altres estacions talaiòtiques, com Son Sastre, Son Vivot, el jaciment del puig d Inca, ens acosten a la idea que la principal funcionalitat d aquest jaciment és la del control del territori. Com ja hem dit abans, les investigacions en el camp de l arqueologia inquera són pràcticament inexistents, però a l Arxiu General de l Administració s han localitzat diverses peticions de permisos per realitzar excavacions arqueològiques al jaciment de Son Ravenet, com per exemple el sol licitat per Bartolomé Ensenyat el A pesar de la sol licitud d aquests permisos, no es té constància de la realització de cap intervenció arqueològica, ja que no 4

5 n han estat localitzades les autoritzacions ni les memòries de les intervencions arqueològiques efectuades. Així doncs, el jaciment de Son Ravenet és un emplaçament que pot aportar coneixements molt significatius de l Inca prehistòrica i de la prehistòria mallorquina en general. Per tant, és necessària la creació de projectes d investigació que puguin aportar noves dades científiques, així com l adequació i la creació de discursos divulgatius perquè la societat pugui gaudir d aquest patrimoni. DESCOBREIX INCA Visita a la prehistòria d Inca: talaiot de s Ermita 5

6 32 ORENÇ M. DURÁN 6 CARRER DE LA PORTA DEL REI CARRER DE SA MUNTANYETA CARRER DE MANCOR CARRER DELS AMOGAVERS AVINGUDA DE LES GERMANIES AVINGUDA DEL TREN 5 DES BANQUER C. JOANOT COLOM CARRER DE SANT ANTONI CARRER DE LA CORONA D ARAGÓ CARRER DE BINIAMAR 6 C. DE PONENT C. ANTONI FLUXÀ 4 1 CARRER DEL REI CARRER DE JOVER C. D EN TROBAT AVINGUDA GENERAL LUQUE CARRER DE CABRIT I BASSA CARRER DE SANT QUARTERA 6 SANT FRA RAFEL SERRA 3 SANT DOMINGO BISBE LLOMPART LLIBERTAT SEBASTIÀ CARRER DE RAMON I CAJAL 20 C. SANT JOAN BAPTISTA DE LA SALLE BARTOMEU DURETA C. GARROVERS C. JAUME ARMENGOL CARRER C. SON ODRE COLL COMERÇ C. TEATRE 9 C. JAUME SALORD CARRER DE LES COVES C. CAN VIDAL 33 DE LA PAU MURTA ANGEL C. JARDÍ C. SOLETAT CARRER C. DELS PARAIRES C. HOSTALS ESPANYA C. MAJOR C. DE LES MONGES CARRER DE MARTÍ ANTONI BESTARD CARRER DE FRA JUNIPER SERRA DE LLEVANT C. DE LA FONT C. DEL BORN CAMPANA CREU PERLA GRAN VIA DE COLOM C. D EN PALMER MARIA LA MAJOR VIRTUT CARRER SANT FRANCESC MIQUEL MIR C. DE LA MOST C. DEL CALL CARRER C. NOU C. DEL S C. DEL VENT C. BLANQUERNA C. BARTOMEU COC ORIENT 2 C. SANTA TERES

7 AVINGUDA DE LLUC A CARRER DE FORMENTOR DE LA PURESA RA DE JESÚS OL DEL BESTIAR DE MALLORCA C. DEL BARCO 21 C. D ARTÀ AVINGUDA D ALCUDIA C. DE CAN 30 CARRER DELS JOCS CARRER MOSSEN ANDREU CAIMARI AVINGUDA DELS REIS CATOLICS VALELLA AVINGUDA D ALCUDIA CARRER DE JAUME I CARRER DE JAUME II 1 Sant Domingo 2 Sant Francesc 3 Les escultures del sabater i la sabatera 4 Monument a Antoni Fluxà Figuerola 5 El Museu del Calçat i de la Pell 6 Sa Quartera 7 Can Fluxà 8 Can Mir 9 Teatre Principal 10 Can Janer 11 Can Florencio 12 Antic Hotel Domingo/Centre Parroquial 13 Can Amengual/Cas Metge Cifre 14 Ca n Ensenyat 15 Antic Club Velocipedista d Inca 16 Can Beltran 17 Antiga tintoreria de Bartomeu Fiol 18 Can Fiol/Can Ramis 19 Can Ribot 20 Can Marquès 21 Can Piritis 22 Merceria La Florida 23 La Lealtad 24 La Giralda 25 Casa del fotògraf Fiol 26 Cas Baster 27 Can Fullana 28 Cas Metge Amengual/Can Domènech 29 Església parroquial de Santa Maria 30 El pou de la Font Vella 31 Església de Sant Bartomeu 32 El molinar d Inca 33 El primer call d Inca 34 Can Monroig i el call d Inca CARRER DE POLLENÇA 7

8 8 37

9 Santa Magdalena 36 Talaiot de s Ermita 37 Cementeri d Inca 38 Son Vivot 9

10 L EDITA: HI COL LABOREN: COMISSIÓ CIENTÍFICA DE LES JORNADES D ESTUDIS LOCALS D INCA