ESTRUCTURES CARACTERÍSTIQUES

Documentos relacionados
ESTRUCTURAS CARACTERÍSTICAS

CaF 2 H 2 O. NaCl N 2. SiO 2. Substàncies iòniques. Substàncies covalents moleculars. Substàncies covalents atòmiques. substàncies metàl liques

Enllaços intermoleculars

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

EXAMEN D ENLLAÇ QUÍMIC I ESTRUCTURA. 25 DE GENER DE 2010

Variació periòdica de les propietats dels elements

TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC

FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS

ESTRUCTURA ATÒMICA I ENLLAÇ. Examen de juliol de 1999

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

IES SIVERA FONT. Departament de Física i Química ELEMENTS I COMPOSTOS METALLS I NO METALLS EL SISTEMA PERIÒDIC

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

ENTREACTO GEOMETRICO TOPOLOGICO

Reaccions redox i metabolisme cel lular

T E C N O L O G I A I CURS ANTERIOR

FITXA 1: Angles consecutius i adjacents

Estructura de sólidos

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

8.3. Reaccions àcid-base

TEMA 10: Cossos geomètrics

T E C N O L O G I A I C U R S A N T E R I O R

Los sólidos iónicos. Estructuras características de los sólidos iónicos

Consideraciones sobre estructuras representativas

UN POLÍGON és una superficie plana

TEMA 2: Múltiples i Divisors

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne

UNITAT REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES DADES

1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms:

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,

gasolina amb la UE-15 Març 2014

Ed. Visual i plàstica. DOSSIER d estiu recuperació de 1r ESO

VISITA AL MERCAT D IGUALADA

Tot el que ens envolta és matèria, però...

Control de Física y Química de 4º E.S.O

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

DOSSIER PER DONAR D ALTA CITA PRÈVIA A TRAVÉS D EVIA

1. Què tenen en comú aquestes dues rectes? Com són entre elles? 2. En què es diferencien aquestes dues rectes?

Gràficament: una funció és contínua en un punt si en aquest punt el seu gràfica no es trenca

Tema 4. Cristaloquímica. Descripción estructural y

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

ATENA LECTURES DE FILOSOFIA

Esquema de continguts L enllaç químic

TEMA 8: SÓLIDOS INORGÁNICOS. 2.- Redes bidimensionales y tridimensionales

Tipos de estructuras. Introducción a la Ciencia de Materiales. M. Bizarro F. M. Sánchez

Perquè Teoria de Sistemes

3. La matèria i els elements. La matèria: Àtoms i molècules. L'àtom. Els elements. La taula periòdica.

Química Criteris específics de correcció Model 2

INTERVALS. Toni González

MÚLTIPLES I DIVISORS

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

TEMA 4 : Matrius i Determinants

Revisant la taula periòdica

Tema 2: GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica

Tema 8. Sólidos iónicos

Problemes de Sistemes de Numeració. Fermín Sánchez Carracedo

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

Introducció als elements químics. Sessió 1

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Estructuras Cristalinas

Matemàtiques 1 - FIB

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

Com funcionen les bicicletes?

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

UNITAT TAULES DINÀMIQUES

Esquema de continguts

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

Unitat 9. Els cossos en l espai

Unitat 1. Nombres reals.

TEMA 1: Divisibilitat. Teoria

Manual de BlinkLearning

Polinomis i fraccions algèbriques

LA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3)

3.1 CONCEPTES PREVIS enllaç químic energia d enllaç distància d enllaç longitud d enllaç fenomen electrostàtic regla de l octet enllaç iònic

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Astronomia Fonamental La radiació electromagnètica: qüestions

S O L U C I O N A R I Unitat 8

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:

La semireacció d oxidació d aquesta reacció seria la següent, en què el magnesi perd dos electrons :

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

CoSignatura. Guia bàsica d ús

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del

El relleu peninsular. La Meseta Central

Transcripción:

ESTRUCTURES CARACTERÍSTIQUES En aquest capítol es descriuen algunes estructures molt simples que permeten analitzar la disposició dels àtoms de diversos compostos característics en el que l enllaç responsable de la seva cohessió estructura és, bàsicament, iònic. Compostos AX Són aquells en que la càrrega (valència) del catió és la mateixa que del anió, i per tant, la seva relació estequiomètrica és 1:1 (AX). Seguidament d analitzaran estructures amb diverses relacions de mida catió - anió, corresponents als límitis que marquen els canvis de coordinació. 1 > R A /R X > 0.73 (CsCl) Aquesta relació de radis iònics dóna lloc a coordinació cúbica (número de coordinació=8). En el CsCl els Cs s ubiquen al centre d un cub de Cl, i a l inrevés, com es pot veure a la figura. En la figura superior s ha projectat l estructura sobre (001) Tambè adopten aquesta disposició estructural els següents compostos: En la figura de l esquerra s han representat 8 celles fonamentals del CsCl (Cl gris; Cs vermell), alhora que els respectius poliedres de coordinació. En negre el cub de coordinació del Cl dibuixat amb color més intens; en blau el cub de coordinació del Cs dibuixat més intens NH 4 Cl (R A /R X =0.79); CsBr (R A /R X =0.86); CsI (R A /R X =0.76) 0.73 < R A /R X < 0.41 Aquesta relació de mides afavoreix la coordinació octaèdrica (NC=6), de manera que cada anió es volta de sis cations formant un octaedre de coordinació, i a l inrevès. L estructura del NaCl n és característica d aquest grup de compostos, i sovint d adopta com a disposició estructural, a partir de la qual descriure altes estructures que hi estan relacionades, al menys

pel que fa a la seva geometria. L estructura del NaCl es pot descriure com un emquetat cúbic compacte de Na + (o Cl - ), en el qual els Cl - (o els Na + ) ocupen totes les posicions de coordinació octaèdrica, és a dir, el centre del cub i els centres de totes les arestes. Com es pot veure a la figura, la disposició dels octaedres de coordinació dels cations i dels anions és tal que estan oposats pels vèrtex, disposició característica dels compostos típicament iònics. En la figura superior s ha projectat l estructura sobre (001) En la figura de l esquerra s han representat una cella fonamental del NaCl (Cl gris; Na vermell), alhora que els respectius poliedres de coordinació. En blau l octaedre de coordinació del Na central; en carabassa l octaedre de coordinació del Cl, per la qual cosa s ha dibuixat un Na de la cella immediatament superior. Aquesta disposició estructural té lloc en tots els halogenurs de Li, Na i K, tot i que alguns tenen relacions R A /R X fora de l interval corresponent a la coordinació octaèdrica. Existeixen altres compostos AX, amb una relació de mides entre 0.73 i 0.41, però amb enllaç apreciablement metàllic en lloc de iònic. En aquests casos, la coordinació és octaèdrica i la disposició estructural es pot descruire prenen com exemple la del mineral nicolita (NiAs), per be que hi altres com la pirrotina (FeS) o la breiktaupita (NiS) que també l adopten. Aquestes estructures es poden descriure com un empaquetament hexagonal compacte d anions X (As en aquest exemple), mentre que els cations A (Ni) ocupen les posicions de coordinació ocatèdrica. Per tant, sis àtoms de As envolten cada un dels àtoms de Ni, però en aquest cas, els respectius octaedres de coordinació comparteixen una cara, en lloc d estar

oposats per un vèrtex, com en els cristalls típicament iònics. 0.41 < R A /R X < 0.22 Aquesta relació de mides afavoreix la coordinació tetraèdrica (NC=4). Dos compostos característics podrian ser les dues estructures del ZnS descrites com a disposicions estructurals covalents. De les dues, la corresponent al mineral wurtzita (hexagonal) és més característica dels cristalls amb enllaç polar (iònic), mentre que la de l esfalerita (cúbica) és més característica de cristalls amb enllaç covalent. En el seu moment ja es va discutir la diferent disposició dels tetraedres de coordinació d una i altre. Compostos AX 2 En aquests casos, la càrrega del catió (A) és doble de la del anió (X), i per tal de que les estructures siguin electricament neutres, cal que hi hagi el doble d àtoms de X que de A, donant lloc a la fòrmnula general AX 2. Seguidament es descriuran algunes estructures d aquests fòrmula característiques per a les diverses relacions R A /R X : CaF 2 ) 1 < R A /R X < 0.73 (fluorita L estructura és similar a la del CsCl, però per tal de mantenir la neutralitat elèctrica, només un de cada dos cubs de coordinació està ocupat per un àtom de Ca 2+ (F - gris; Ca 2+ vermell) D aquesta manera, els calcis estan en coordinació cúbica (dibuixat en carabassa), mentre que els F ho estan en coordinació tetraèdrica amb quatre àtoms de Ca. En la figura, l àtom central

de F està voltat pels quatre àtoms de Ca formant un tetraedre de coordinació (dibuixat en blau). Per tal de mantenir la periodicitat, la cella fonamental (la dibuixada a la figura) abarca 8 cubs de coordinació 0.73 < R A /R X < 0.41 (Rutilla TiO 2 ) En aquesta estructura els cations Ti +4 es disposen en una cella tetragonal centrada a l interior, i els anios O -2 formen un octaedre de coordinació al seu voltant. 0.41 < R A /R X < 0.29 (Cristobalita SiO 2 ) Veure qualsevol llibre......... Compostos A 2 X Bàsicament existeixen dos tipus d estructures per aquests compostos: Na 2 O Coneguda com antifluorita perquè la disposició dels àtoms és edèntica, per be que les posicions dels F estan ocupades pels Na, i les dels Ca pels oxígens. Cu 2 O (cuprita). En aquesta estructura els ions de Cu

formen una cella cúbica centrada a l interior, mentre que els oxígens formen un tetraedre de coordinació al voltant de Cu central.