Gabriel Vázquez Oliva Corporació de Salut del Maresme i La Selva 16 de novembre 2012 Girona

Documentos relacionados
Indicacions i valoració del ECG, Holter, Prova d esforç i Ecocardiografia. Ramon Fitó Morató, Jaume Illa Gay Unitat de Cardiologia, HGG

Cardiopatia isquèmica

Estudio BEAUTI f UL. Dr. Luis Rodríguez Padial Servicio de Cardiología. Toledo. Fox K et al. Lancet Sep 6;372(9641):

El control de la malaltia cardiovascular crònica en el sistema de salut

Actualización: Manejo terapéutico de angor estable

FRECUENCIA CARDÍACA. Dr. Luis Almenar Bonet. Unidad de Insuficiencia Cardíaca y Trasplante. Hospital Universitario y Politécnico La Fe.

Novedades en el tratamiento de la insuficiencia cardiaca. Dr. Ramón Bover Freire Servicio de Cardiología

LES ESTATINES VALORACIÓ COMPARATIVA. Dr. Joan A. de Luna CAP Bellpuig (2010)

Revascularització coronària en la SCASEST: A qui? Quan? Com? ACMCB Barcelona,

Síndromes Coronaris Sense Lesions Coronaries Significatives (SLCS, <50%)

Dr Antonio Címbora Ortega Servicio de Cardiología. Hospital de Mérida

ACTIVITAT FISICA I RISC CARDIOVASCULAR. Vanessa Martinez Garcia Servei de Cardiologia, Althaia

Presentació pràctica

ARÍTMIES VENTRICULARS AMBULATÒRIES

Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió...

Síncope, una causa? Irene Buera Surribas 6 de maig de Vall d'hebron Hospital General Unitat d'arítmies

TAULES PER AL CÀLCUL DEL RISC CORONARI EN 10 ANYS

Més enllà del bloqueig del sistema renina angiotensina en el pacient diabètic: canvi de paradigma? IECA / ARA.

Insuficiencia Cardiaca. Betabloqueantes vs. Ivabradina. A favor de Ivabradina. Afonso Barroso de Freitas Ferraz

Sessions d Actualització en Cardiologia Curs La síndrome coronària aguda en el malalt molt ancià. Què hem de fer?

UTILITAT DE L ÍNDEX TURMELL-BRAÇ COM A MARCADOR

OBESITAT I MORBI-MORTALITAT CÀRDIOVASCULAR; INSUFICIÈNCIA CARDIACA. Dra. E. Zamora. Gener 2012

Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular

Guías y perspectivas futuras en cardiopatía isquémica crónica.

Hemos de tratar con betabloqueantes a los pacientes con insuficiencia cardiaca y función n sistólica preservada?

27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014

MANEJO DE LOS SINDROMES CORONARIOS AGUDOS EN EL ANCIANO. Moisés Barrantes Castillo Hospital de Palamós

Gonzalo Barón y Esquivias. Servicio de Cardiología Hospital Universitario Virgen del Rocío Sevilla

Millora de l EQA. ABS Sta. Eugènia de Berga 2014

Manejo de la HTA en la fibrilación auricular

Cómo consigo bajar la frecuencia cardiaca en mi paciente con insuficiencia cardiaca?

Prevención Secundaria Cardiovascular: Objetivos de Presión a Alcanzar

Chi-Hion Li. Servei de Cardiologia Hospital de la Santa Creu I Sant Pau

Cardiopatías en la mujer

Cas clínic. Ecocardiografia d esforç en valvulopaties. 8 d abril de 2013

DESPRÈS DE LA CARDIOPATIA ISQUÈMICA, QUÈ FER? Carles Pardo Fonfría. Metge de Família. ABS Manresa-4. Membre Grup ABBEL.

VIII JORNADAS SANTIAGUEÑAS DE CARDIOLOGÍA Sociedad de Cardiología de Santiago del Estero

Enfermedad arterial coronaria como biomarcador pronóstico de Insuficiencia Cardíaca

Jornada de Actualización de IC

Prevención secundaria de la cardiopatía isquémica. Jose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III Madrid

Nuevas Evidencias en el Manejo de la Insuficiencia Cardiaca: ESTUDIO SHIFT Alfonso Varela Román

A propòsit d un cas. Ruper Oliveró Soldevila Resident de 3r any de Cardiologia Hospital del Mar

Dislipèmia: dosis altes d estatines o teràpia combinada?

COST-EFECTIVITAT DE LES ESTATINES

Una de cada 7 muertes ocurridas cada año en individuos mayores de 35 años en España es atribuible al consumo de tabaco

MANEJO DE LA INSUFICIENCIA CARDIACA CON FE PRESERVADA

Enfermedad Vascular Periférica: Aspectos Clínicos

Control Lipídico: "España dentro del contexto europeo -Estudio DYSIS-" Dr. Carlos Guijarro

Dr. Marcelo Llancaqueo Valeri. Sin conflictos de Interés en esta presentación

Fondo de Diapositivas

Marina Roca Monsó Març 2015

Com prevenir i tractar la disfunció ventricular esquerra en pacients amb estimulació cardíaca permanent

Estratificación y tratamiento inicial del dolor torácico con sospecha de síndrome coronario agudo

Casos Clínicos. Dr. Mario Beretta Servicio de Medicina Nuclear Asociación Española 1ª Socorros Mutuos Montevideo - Uruguay.

MANEJO DEL SÍNDROME CORONARIO AGUDO

Tractament mèdic de la insuficiència cardiaca. Teresa Poblet -cardiologia Blanca Batalla-medicina interna

[ INICIO ] [ INF. GRAL. ] [ ANGINA ESTABLE ] [ SCA ] [ VIÑETAS - Respuestas ] [ EVALUACIÓN - Respuestas ] [ BIBLIOGRAFÍA ]

Insuficiència Cardíaca Crònica Paper del metge de família

SINDROME CORONARIO AGUDO CON SUPRADESNIVEL DEL SEGMENTO-ST

Tabla 6: Tabla de riesgo cardiovascular de Nueva Zelanda*

Evidencias de las estatinas en enfermedad no coronaria: ictus y enfermedad arterial periférica. Carlos Lahoz

IMPACTO DE LA MEDICINA NUCLEAR EN EL DIAGNÓSTICO DEL DOLOR TORÁCICO AGUDO

Documento de consenso y recomendaciones en Onco-Cardiología. Teresa López Fernández

Manejo de la Enfermedad Coronaria Estable

Cardiopatía isquémica en la mujer: 5 razones por las que es diferente que en varones

Insuficiencia cardíaca y EPOC. Controversias terapéuticas

GUÍA CLÍNICA PARA LA ATENCIÓN DE LOS PACIENTES CON CARDIOPATÍA ISQUÉMICA EN FASE ESTABLE

Casos Clínicos CASO 1

SINDROME CORONARIO AGUDO

GUIES DE LA SOCIETAT CATALANA D'HIPERTENSIÓ ARTERIAL. 1 de juny del 2011

MEDICINA I UNNE DIAGNÓSTICO FACTORES DE RIESGO. Clasificación clínica de los síndromes isquémicos. Dolor torácico: prevalencia de EAC (%)

Unidades de insuficiencia cardiaca como herramienta de mejora. Dr.Pau Llàcer

Ressonància Magnètica en Cardiologia

Indicaciones actuales de FFR

Insuficiencia Cardiaca. Betabloqueantes vs. Ivabradina. A favor de Betabloqueantes SANDRA GÓMEZ TALAVERA R4 CARDIOLOGÍA HCSC

Jose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III Madrid

CUÁNDO REALIZAR SPECT CARDIACO? Dra. Pilar Zuazola S de Cardiología. Hospital General Universitario de Elda

IAM en malaltia multivàs

INTRODUCCIÓN.

Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera

Diabetis. Dr. Joan Barrot de la Puente ABS Jordi Nadal, Salt ( Girona ) Grup GEDAPS. 27 maig de 2014, Barcelona. Jornada de Debat en Gestió Clínica

IC con FE preservada. Dr. Sergio Dorado Hart FEA Cardiología Htal. La Inmaculada

Publicaciones de FRENA

CURSO DE CARDIOLOGÍA PRÁCTICA PARA ATENCIÓN PRIMARIA MARIA JESUS ROLLAN GOMEZ HOSPITAL UNIVERSITARIO RIO HORTEGA


Encuesta Médica CIC Cómo digo que manejo la cardiopatía isquémia crónica y aguda?

Ivabradina: Indicaciones y manejo en IC

DM2 Tractament amb Insulina

DM2 Tractament amb Insulina

Dra. Ana Viana Tejedor Unidad Coronaria. Hospital Clínico San Carlos

Costo efectividad de los procedimientos de Cardiología Nuclear. Dr. Mario Beretta Asociación Española Montevideo - Uruguay

Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016

Objetivos de presión arterial y cómo alcanzarlos

IAM EN MALALTIA MULTIVÀS TRACTAR-HO TOT O NO AGUT O DIFERIT DE LA TEORIA A LA VIDA REAL

Hasta dónde descender LDL y otros parámetros Directrices actuales

Urgències i Nous anticoagulants

Dolor Torácico: enfoque diagnóstico y evaluación de riesgo - Sexo femenino. 63 años. Obesa. HTA irregularmente controlada. Dislipemia.

Estudio GISSI-HF... Cómo se compara con CORONA y JUPITER? Vivencio Barrios Alonso Hospital Ramón y Cajal, Madrid

XXII Congrés d Atenció Primària de la CAMFIC. Sabadell,4 i 5 de novembre de A Rodríguez Poncelas EAP Anglès (Girona) Grup Gedaps

Transcripción:

Gabriel Vázquez Oliva Corporació de Salut del Maresme i La Selva 16 de novembre 2012 Girona

En la població general és del 2-4%. En homes de 40-60 anys és del 5-10% La mortalitat arriba al 1-1.5% anual però varia molt segons extensió coronaria, grau d angina i funció ventricular. C. Isquèmica es la segona causa després de la depressió, de pèrdua d anys ajustat per discapacitat (OMS).

Què sabem? guies? Que diuen les Què dubtem? Qui, Quan revascularitzar?

L angina estable es una síndrome clínica caracteritzada per malestar a pit, mandíbula, espatlles, esquena o braços, que apareix durant l exercici o estrés emocional i cedeix amb el descans o NTG sl. Retroesternal Desencadenada amb l esforç Duració breu (2-30 minuts) Millora amb el repòs o NTG Absència d altres causes de dolor toràcic Angor típic (confirmada): 3-4 criteris Angor atípic (probable): 2 criteris Dolor no anginós: 1 o cap criteri

Pacients amb símptomes d angina i probabilitat pretest intermitja- alta, excepte en pacients incapaços o amb canvis ECG (evidencia B) Pacients amb depressió ST >1mm o amb digital (evidencia B) Pacients amb baixa probabilitat (<10%) (Evidencia B) I IIb Guía de l angina estable. Societat Europea de Cardiologia. Rec Esp Cardiol 2006

Guía de l angina estable. Societat Europea de Cardiologia. Rec Esp Cardiol 2006

Guía de l angina estable. Societat Europea de Cardiologia. Rec Esp Cardiol 2006

Si CAD no confirmada o exclosa i segons el risc estimat: 61-90%, coronariografia com primera opció 30-60%, prova d imatge com primera opció 10-29% Score Calci TC com primera opció No utilitzar prova d esforç convencional per excloure o diagnostica angor. www.nice.org.uk/guidance/cg95

IAM previ, sospita d IC o anomalies en ECG HTA DM I ECG normal, sense IAM ni indicació de coronariografia IIa Guía de l angina estable. Societat Europea de Cardiologia. Rec Esp Cardiol 2006

Objetius del tractament de l angor estable Alleugir els símptomes i la isquèmia Tratament antianginos Revascularització Millorar el pronostic: evitar la mort i l IM Modificació de l estil de vida (activitat física, abandonament del tabac ) Control dels factors de risc (hipertensió, dislipemia, diabetis, obesitat freqüència cardíaca) Tractament farmacològic

Guía de l angina estable. Societat Europea de Cardiologia. Rec Esp Cardiol 2006

Betabloquejants, primera linea de tractament Insuficient control de l angina/isquèmia Containdicats o intelerància Afegir Altre opció Amlodipino: FC. Baixa, HTA Diltiazem, Verapamil: taquic, HTA Ivabradina: FC > 70 bpm Nitrats:opció general si no es controla símptomes Ranolazina: opció general, millor en diabètics

1. AAS 1. AAS. 175 pacients/any (RRR 23%) 2. Estatina. 120p/a (RRR 30%) 3. IECA 200 p/a (RRR 20%) 4. En pacients de mes risc NNT es més baix 2. Estatina 3. IECAs/ARA II 4. Betabloq en cas IAM o IC Maarten L. Eur Heart J. 31:530

Nova indicació:fc > 60 bpm Treatment of coronary artery disease Symptomatic treatment of chronic stable angina pectoris in coronary artery disease adults with normal sinus rhythm. Ivabradine is indicated : - in adults unable to tolerate or with a contra-indication to the use of beta-blockers - or in combination with beta-blockers in patients inadequately controlled with an optimal beta- blocker dose and whose heart rate is > 60 bpm. EMA/CHMP/963758/2011

Estudio a 4 meses, aleatorizado, controlado con placebo en 889 pacientes con angina estable recibiendo atenolol 40 mg/día 60 Ivabradina 7.5 mg + atenolol P<0.001 P<0.001 Cambio a los 4 meses (seg) 50 40 30 20 10 Placebo + atenolol P<0.001 P<0.001 0 Duración total del ejercicio Tiempo hasta angina limitante Tiempo hasta inicio de la angina Tiempo hasta 1mm depresión del ST Tardif J-C, et al. Eur Heart J. 2009;30:540-8.

Efecto de ivabradina sobre la revascularización programada 7 Tasa de revascularizacion (%) 6 5 4 3 2 1 HR = 0.70 (0.51-0.95) P = 0.024 Placebo 30% Ivabradina 0 0 0.5 1 1.5 2 Años Fox K, et al. Eur Heart J Suppl. 2010;12:C16-C20.

Hospitalización por IM mortal y no mortal (%) 6 4 2 8 HR = 0.64 (0.49 0.84) P = 0.001 Placebo 36% Ivabradina 0 0 0.5 1 1.5 2 Años Fox K, et al. Lancet. 2008;372:817-821.

Què sabem? guies? Que diuen les Què dubtem?. Quan revascularitzar?

Indicacions de revascularització en angor estable o isquèmia silent

Circulation 2003; 107:2900

Anatòmic Cat Isquèmia

Clínica Isquèmia FE Nº vasos

Moltes Gràcies

Registro Danes 1997-2006 1 er IAM N=60.131 Antidepresivos 15.9% Seg: 4 años Citalopram Escitalopram Sertraline Paroxetine Imipramine Amitriptyline Nortriptyline Venlafaxine Mirtazapine Mianserin 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 Hazard Ratio Los antidepresivos denben emplearse con precaución. Paroxetina menos tóxica JK Jensen ESC (Paris) 2011

Què sabem? Que diuen les guies? Què dubtem?. Quan revascularitzar? Qui ha de fer el seguiment?, Primària?, Cardiologia?

1. Cardiopatia isquèmica estable de baix risc 2. Bona funció ventricular 3. Test d isquèmia negatiu o de bon pronòstic 4. Bon control dels factors de risc