Medi ambient. Diari. Divendres, 13 de febrer de 2013 ILUSTRACIÓN: SERGI BERTOMEU

Transcripción

1 Medi ambient Divendres, 13 de febrer de 2013 Diari ILUSTRACIÓN: SERGI BERTOMEU Qué modelo sostenible queremos en el territorio? P 2-3. Políticas locales para cuidar el medio ambiente P Crecimiento sostenible en el Port P Turismo y medio ambiente son compatibles en la provincia P 18. La AEQT apuesta por preservar el medio ambiente P La conciencia ambiental de la industria P

2 02 Medi ambient Reconduïm el model de desenvolupament Per assolir un model sostenible es fa necessari integrar les nostres activitats socioeconòmiques al mediambient Tothom coneix la definició de desenvolupament sostenible que apareix a l informe encarregat per la Comissió Mundial per al Medi Ambient i el Desenvolupament de l Organització de les Nacions Unides, conegut com a Informe Brundtland, i que va passar a definir l estratègia del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA): «Desenvolupament que atén les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures d atendre les seves pròpies necessitats». Per assolir un desenvolupament sostenible es fa necessari integrar les nostres activitats socioeconòmiques al medi ambient. És a dir, hem de ser conscients que la major part dels recursos que possibiliten el creixement econòmic no són renovables, que el territori té una capacitat màxima d acollir assentaments, espais on realitzar les activitats i altre tipus d infraestructures i que aquest mateix territori també té una capacitat màxima d acollida dels productes residuals que generem, siguin sòlids, líquids o gasosos. Ara bé, no és suficient en ser conscients, també s ha d actuar en conseqüència. La planificació territorial és un instrument que ens pot ajudar a arribar a aquesta desitjada integració ambiental. Conèixer les característiques i aptituds d un territori, tant des del punt de vista del medi natural com social, així com preveure les implicacions que determinades accions i activitats poden generar en aquest mateix territori, hauria de fer més fàcil aconseguir aquesta anhelada integració ambiental. Però no sempre ha estat així. Tota acció té una repercussió i a la província de Tarragona tenim molts exemples de creixements urbanístics, infraestructures de transport o activitats econòmiques poc encertades. Estarem d acord que és necessari protegir el medi ambient. Un primer nivell de protecció, anomenat de protecció horitzontal, és aquell en què es troba la normativa que té una aplicació general a qualsevol part del territori on la normativa està en vigor. A casa nostra alguns exemples són la normativa d impacte ambiental, la d aigües, la de residus o la d espècies protegides. Un segon nivell de protecció és el de tipus territorial. És a dir, es limiten una sèrie de zones que pels seus especials valors s han de protegir en major o menor mesura, indicant quines activitats són compatibles amb el fet de preservar les condicions naturals de l espai en qüestió. A Catalunya es distingeix entre les zones que formen part del Pla d espais d interès natural (PEIN), dels anomenats genèricament espais naturals de protecció especial. ÒSCAR SALADIÉ Director Càtedra Dow /URV de Desenvolupament Sostenible La figura de màxima protecció és el Parc Nacional. A Catalunya n hi ha un, mentre que a la província de Tarragona comptem amb tres Parcs Naturals (Montsant, Delta de l Ebre i Els Ports) i un Paratge Natural d Interès Nacional (Poblet). No obstant, el desenvolupament, entès com la millora de la qualitat de vida de la població, també inclou la qüestió social. D aquesta manera, per molt que protegim el nostre entorn no podrem afirmar que el nostre nivell de desenvolupament és elevat si existeixen importants desigualtats en el sí de la nostra societat. I, com tots sabem, aquestes desigualtats són cada cop més grans, també a la província de Tarragona. Som una societat consumista, en menor mesura degut a la crisi econòmica iniciada l any 2007, i dependent. Que hi hagi consum fa moure la roda de l economia i quan un engranatge d aquesta roda té un problema el conjunt de la roda es veu afectat. Consumim productes bàsics com ara menjar o roba i calçat, en consumim d altres que se ns han fet bàsics com ara els electrodomèstics o el cotxe, consumim productes d oci, etc. A més de consumir també ens comuniquem i ens desplacem. S han creat xarxes de transport de mercaderies i passatgers que faciliten l accessibilitat, a la vegada que també s han desenvolupat xarxes de comunicació que possibiliten el contacte sense necessitat de fer un desplaçament. Però consumir i desplaçar-nos també té unes repercussions, especialment ambientals, i encara més si es tracta d un consum desmesurat i innecessari. On es troba el punt d equilibri entre consum necessari i consum mesurat? Com deia, també som dependents, excessivament dependents en alguns casos i això ens fa vulnerables. El nombre d hores de sol que un territori rep al llarg de l any depèn de la seva posició geogràfica damunt la superfície terrestre. Durant una part del dia el sol, principal font d energia planetària, s amaga i es fa de nit en el marc d un cicle diari molt ben definit. L espècie humana ha intentat des de l antiguitat minimitzar aquest handicap i, en un primer moment, va començar a fer servir el foc per augmentar la visibilitat nocturna. Actualment la il luminació dels espais correspon, en la majoria els casos, a la llum produïda per l energia elèctrica. En una societat com la nostra el gest de pitjar un interruptor i posar en funcionament una bombeta que treu de la foscor una habitació ens sembla un fet poc extraordinari, quan en realitat és una cosa molt recent en el temps. Què faríem sense la nevera, la rentadora o la televisió? És per això que quan per alguna raó es produeix un tall del corrent elèctric ens fiquem tan nerviosos. Però és clar, potser sí que hi ha motius per ficar-se nerviós si el negoci en depèn o bé si és hivern i el sistema de calefacció està connectat a la xarxa elèctrica. Una situació, aquesta darrera, agreujada per la crisi econòmica i que ha portat a que hi hagi famílies que no puguin gaudir d un temperatura adequada a l interior de casa seva: pobresa energètica. Una cosa similar podem dir de l aigua. Obrim una aixeta i podem beure aigua potable (si la quantitat de calç o de nitrats ho permet), podem omplir una olla per cuinar aliments, podem dutxar-nos, podem rentar la roba, etc. L aigua arriba als nostres habitatges a través de xarxes de subministrament, cosa que evita el fet de desplaçar-se a una major o menor distància

3 del nucli urbà per obtenir-la, un fet que a casa nostra, especialment a les zones rurals, no queda tan lluny en el temps. Tothom sap d on prové l aigua que raja per l aixeta del nostre habitatge? I si l aigua potable ens arriba fins a la porta de casa, les aigües residuals generades van en direcció oposada. Aquesta sortida es fa gràcies a una xarxa de clavegueram que, en molts casos, fa cap a una estació depuradora. Uns productes residuals, també la brossa domèstica, que s han de gestionar adequadament. Tothom sap on fa cap la matèria orgànica que fiquem al contenidor marró i, sobretot, els materials que fiquem al contenidor de la fracció rebuig? Formem part de l anomenada societat del benestar. La combinació del dinamisme de les activitats econòmiques amb les reivindicacions de tipus econòmic i social dels treballadors va permetre un augment de les rendes, establir unes condicions de treball adequades amb vacances pagades, gaudir d una sèrie de serveis públics bàsics com l educació i la sanitat, o crear des dels governs un sistema d ajuts als més desafavorits. La societat actual té una dependència extrema de l energia elèctrica i fa que la seva absència en la vida diaria causi conflictes. FOTO: PERE FERRÉ/DT Consumir i desplaçar-nos té repercussions desmesurades i innecessàries. On es troba l equilibri entre mesura i necessitat? La crisi econòmica està esquerdant aquest sistema. Per tot plegat ens hem de preguntar si el nostre model desenvolupament és sostenible. I si la resposta és negativa, com és la meva opinió, ens hem de preguntar com podem contribuir a reconduir la situació. Medi ambient 03 La cerca de la sostenibilitat i l economia verda Les polítiques ambientals no són expressió de modernitat, com a vegades pot semblar. El primer edicte ambiental documentat data de l any 1272, quan el rei Eduard I d Anglaterra va elaborar-lo prohibint l ús del carbó de mar (sea coal) intentant gestionar un problema de qualitat de l aire a Londres. S havia acabat la fusta i els londinencs utilitzaven per escalfar-se un combustible que en comptes d escalfar sobretot feia fum que acabava en un aire amb boira fotoquímica que els produïa molts problemes respiratoris. Vuit segles més tard, una part dels problemes amb que s enfronten les administracions ambientals de tot el món JOSEP ENRIC LLEBOT Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat són anàlegs a alguns dels que el rei Eduard I va intentar controlar com la qualitat de l aire o el control de les substàncies que s aboquen al medi. Eren i són problemes locals amb agents locals ben definits i determinats. Durant el segle XX però han sorgit una nova sèrie de problemes ambientals a gestionar que mostren la capacitat que l espècie humana té d incidir sobre el medi globalment, com són el canvi climàtic, el forat d ozó o la pèrdua de biodiversitat, on les causes són per les activitats humanes que causen uns impactes globals. Avui en el segle XXI però, tots aquestes qüestions ambientals perduren però la seva gestió pot resumir-se en la cerca de la sostenibilitat i/o de l economia verda que vol dir que en el nucli de les decisions econòmiques i polítiques de les organitzacions responsables de gestionar la nostra societat el temes ambientals se situen al mateix nivell que les qüestions socials i econòmiques, en definitiva, que configuren l entorn de qualitat de vida dels ciutadans. La societat catalana, com a societat moderna està plenament centrada en aquests objectius i en aquest context i, en particular, les actuacions i les polítiques que la Generalitat de Catalunya està desenvolupant a les comarques de Tarragona en són un exponent.

4 04 Medi ambient Diari Residuos con otra oportunidad El Camp de Tarragona progresa adecuadamente en el reciclaje de la basura, aunque todavía está lejos de la excelencia deseada JORDI CABRÉ La generación de residuos en el Camp de Tarragona progresa adecuadamente, según los datos oficiales de 2013 publicados por la Agència de Residus de Catalunya. Las seis comarcas Alt Camp, Baix Penedès, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat y Tarragonès generaron un total de toneladas de basura, un 8% menos que el año toneladas. Esta reducción significa, en parte, una mayor concienciación de los habitantes en el reciclaje de los desperdicios y en la necesidad de una gestión más eficaz de esta basura para un equilibrio medioambiental elemental en estas comarcas tarraconenses. Por ello, desde la Agència de Residus de Catalunya se han impulsado con mayor o menor eficacia iniciativas sostenibles para que esta generación de residuos vaya siendo cada vez más reciclable y evite la emisión de gases contaminantes por la incineración excesiva o por la necesidad de destinar un espacio físico para almacenar esta basura no desechable vertederos controlados. Las toneladas de basura significan que cada habitante genera casi un kilo y medio de media por día, unos 180 gramos más que la media catalana. Aunque la cifra es mejorable, también hay que apuntar que se ha bajado ligeramente la generación de basura en el Camp de Tarragona a la vez que también ha bajado la media global en Catalunya. El Camp de Tarragona es una de las zonas más industrializadas del país y ello es un factor a tener en cuenta en la distribución demográfica de la población. Baix Penedès, Tarragonès y Baix Camp son las tres comarcas más habitadas del Camp y a su vez son las que generan más cantidad de basura. Las tres superan la media catalana e incluso una de ellas, el Baix Camp, ha aumentado ligeramente la generación respecto a Al otro lado, las comarcas con menor número de habitantes Priorat, Alt Camp y la Conca de Barberà generan menos residuos en global, siendo la primera de las tres la que registra los mejores números: 1,10 kilos por habitante y año. Para reducir las toneladas de basura generada, la acción realmente eficaz es el Las seis comarcas generaron toneladas de basura en 2013, casi un 8% menos que el año anterior reciclaje de la misma separando el cartón, vidrio, papel, plásticos, orgánica... En 2013 el porcentaje de recogida selectiva neta se sitúa en el 27,5%, más de tres puntos por debajo de la media catalana. Las cifras empeoran respecto a 2012, donde este porcentaje estaba por encima del 33% y esta cifra incluso era mejor que la media catalana. Qué ha pasado para explicar este paso atrás en la recogida selectiva? Posiblemente el error se encuentre en la separación de la basura en las propias casas. Las familias cada vez son más conscientes de que es necesario reciclar, pero no siempre esta acción se hace correctamente y provoca que la acción sea inútil tras el exceso de impropios. Precisamente, la recogida selectiva en bruto de 2013 fue de toneladas, una tercera parte de los residuos totales generados. Es un aumento muy pequeño respecto a 2012 (0,23%), pero sí es significante que las impurezas obliguen a incinerar o colocar en un vertedero aquella basura que no se ha separado correctamente. La comarca con más recogida selectiva bruta es la Conca (242 kilos por habitante y año) seguida del Baix Camp (216) y Tarragonès (199,57). Estas cifras no significan que estas tres comarcas reciclan mejor que el resto, puesto que las impurezas de estas toneladas implican que muchos kilos no puedan ser recuperables. Sin embargo, sí es de aplaudir que con mayor concienciación y explicaciones de cómo reciclar en cada hogar, las cifras de selectiva bruta pueden aumentar y ser cada vez con menor porcentaje de impropios. Precisamente, si seguimos el análisis por comarcas, veremos que el Priorat tiene un 40% de reciclaje neto y sólo un 7% de impropios de esta basura considerada reciclable. Las cifras son buenas en la Conca (36% neto del 49% recogido) y en el Alt Camp (35% del 43,5% recogido). La Conca es la comarca con mejor recogida selectiva y Vila-seca es la ciudad que separa mejor sus desechos Comarcas que necesitan mejorar Al otro lado del cuadro estaría el Baix Penedès con un mísero 18,25% de basura reciclable de 23,51% de recogida selectiva bruta. El Tarragonès también estaría por debajo de la media catalana con un 26,5% respecto al 35%. Con todo, la radiografía de la comarca no es un espejo de la gestión de los residuos que se realizan en los municipios. Las medias acostumbran a ensombrecer los logros municipales de ciudades y municipios que su gestión es ejemplar y el camino a seguir por su eficacia a la hora de mejorar el medioambiente. La Masó (Alt Camp), Poboleda (Priorat), Riudecanyes (Baix Camp), Vila-seca (Tarragonès), L Arboç (Baix Penedès) y Pira (Conca de Barberà) son los municipios que mejor reciclan de cada comarca. Por población, hay que resaltar la gestión de Vila-seca. Con habitantes censados en 2013 (hay muchos más sin censar porque es un municipio turístico y la población posiblemente deba superar los de media todo el año), casi la mitad de su basura es reciclaje neto, lo que significa que puede reutilizarse y mejorar el medioambiente. Si sólo mirásemos el porcentaje, Poboleda es el que mejor recicla (un 66,51%) de la basura que genera, pero hay que tener en cuenta que la población está por debajo de los 400 habitantes y no es un destino turístico que pueda tener una población flotante que no se ha empadronado.

5 Medi ambient 05

6 06 Medi ambient CARME CRESPO Regidora de Medi Ambient de Tarragona Farem un parc similar al que tenim al Francolí a la ribera de Ponent JORDI CABRÉ -Quines polítiques medi ambientals ha desenvolupat l Ajuntament en aquest mandat per millorar la ciutat? -En aquest segon mandat de l alcalde Ballesteros hem continuat implantant tots els plans derivats de l Agenda 21 local que vam elaborar i iniciar al primer mandat: Pla de Residus; Pla d Espais Verds (urbans i periurbans) amb la millora de les zones de l anella verda; reforma de la platja de la Savinosa; cala Romana, platja Llarga; Parc Ecohistòric del Pont del Diable i els camins de llevant. Ara acabem els camins de ponent. -Què podem dir dels parcs urbans? -S han fet un centenar de petits parcs a tota la ciutat: prop del santuari de Loreto, al camí de la Coma, al Parc de les Lletres Catalanes a l Arrabassada, i les 14 hectàrees del Parc del Francolí. I l última actuació i més recent, els horts urbans municipals que hem iniciat a Sant Salvador i que continuaran a la resta de la ciutat. -La ciutat també busca sostenibilitat. -El pla d energia ja va començar el mandat anterior. Vam canviar punts de llum a la ciutat que eren contaminants; també vam impulsar les teulades solars i altres accions en el mateix sentit. En aquest mandat ja hem activat el Pla de Mobilitat tema previst per complir amb el pacte d Alcaldes pel Canvi Climàtic signat el 2010 així com les polítiques energètiques per convertir Tarragona en una Smart Mediterranean City. -Per millorar també hem d educar. -En aquest mandat hem continuat amb l educació en aquest aspecte impulsada per les associacions mediambientals de la ciutat i hem recuperat la festa de l arbre La regidora Crespo ressalta les actuacions dutes a terme aquest mandat. FOTO: LL. MILIÁN que va ser un llegat del tarragoní universal Rafael Puig i Valls. -Totes aquestes accions els deixen satisfets? O són inconformistes? -Evidentment continuarem millorant la ciutat i les necessitats dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona amb la xarxa d horts urbans, més actuacions a la platja Llarga... Seguirem treballant amb les altres administracions pels grans projectes de ciutat com canviar la platja del Miracle, potenciar la mobilitat sostenible i fer un parc similar de característiques similars al costat de ponent del riu Francolí. -Quines accions té previstes l Ajuntament per a aquest any 2015? -Enguany, des de l àrea de Medi Ambient, pretenem acabar d implantar el camí de Ponent, la xarxa d horts urbans i consensuar amb la Dirección General de Costas de l Estat i la Generalitat una sortida a la plataforma del Miracle, i continuar els manteniments dels rius Gaià i Francolí i posar en marxa altres zones verdes amb els convenis vigents amb associacions com Aurora, l Hort de la Sínia, etc. -Quins objectius a curt termini ha de posar en marxa l Ajuntament per potenciar el medi ambient a la ciutat? -A banda de les més immediates ja esmentades, volem posar fil a l agulla als reptes que esdevinguin per desenvolupar la ciutat smart del futur. -Quin balanç fa del telèfon verd que té actiu Tarragona? El telèfon verd ha estat i és una eina molt útil no només per rebre informació del ciutadà sobre temes ambientals, sinó i molt més pels temes de neteja, per la qual cosa ara també ja tenim una eina més moderna i complementària que és la App Tarragona, aplicació per a mòbils i tablets i que permetrà enviar la denúncia de forma immediata amb imatge inclosa.

7 Aigües de Reus: tecnologia al servei del ciutadà Medi ambient 07 L empresa del Baix Camp treballa per assolir un model més eficient i més sostenible mediambientalment Els entorns urbans, avui dia, miren d optimitzar al màxim els processos de gestió integral de l aigua mitjançant la tecnologia, tot aspirant a convertir-se en ciutats més intel ligents, eficients i sostenibles. En el cas de la capital del Baix Camp, ja fa anys que l empresa Aigües de Reus treballa per assolir un model de gestió integral de l aigua més eficient i més sostenible mediambientalment, encaminat principalment a la millora del servei a l usuari. De fet, moltes de les eines que s han implantant al llarg dels anys ja estan en plena consonància amb aquest concepte de gestió urbana que es coneix com a Smart city. Un dels principis fonamentals radica en la implantació de sistemes que garanteixin una major eficiència en les xarxes de distribució i subministrament de l aigua potable. En aquest sentit, la xarxa de distribució de la ciutat de Reus ja disposa, fa més d una dècada, de sistemes de monitorització, que, per exemple, permeten visualitzar en temps real les variables de cabals i de pressions a tota la xarxa de distribució. Igualment, mitjançant un Sistema d Informació Geogràfica (SIG), es disposa d informació geogràfica de totes les xarxes i de tot un seguit de dades, detalls i paràmetres que permeten detectar possibles incidències o avaries d una manera ràpida i eficient. Solucions tecnològiques avançades també s han implantat en la xarxa de sanejament. Així, s apliquen mètodes de modelització permanent, mitjançant models matemàtics avançats (el que es coneix com SWMM o Storm Water Model Management), amb l objectiu d analitzar detalladament el comportament de la xarxa de clavegueram i fer-ne una diagnosi que permeti millorar el seu rendiment. La implementació de pluviòmetres i sensors de nivell i cabal en la xarxa per tal de fer models de previsió de pluges i comportament, és una altra de les solucions tecnològiques que ja s aplica per a una gestió dels recursos d acord amb els temps actuals. El concepte Smart city també posa un èmfasi especial en la incorporació de sistemes intel ligents que facin que els consumidors coneguin els seus patrons de consum diari, les tarifes, els serveis i que, alhora, permetin generar informació i coneixement que reverteixi en la millora del sistema. Des d aquest punt de vista, i a tall d exemple, actualment Aigües de Reus ja ha dotat de comptadors electrònics intel ligents un seguit de «grans consumidors». Els comptadors intel ligents permeten a aquest perfil d usuaris (que són grans empreses, principalment) de tenir un coneixement detallat de les seves dades, tot controlant els indicadors que els han de permetre gestionar més eficientment el seu consum. En un futur, la idea d Aigües de Reus passa per millorar encara més aquesta gestió del consum per part dels usuaris, amb una renovació del parc de comptadors i amb la implantació de sistemes d informació que fins i tot permeten la detecció de fuites o incidències al propi client. Pel que fa a la informació ciutadana i la reversió de l experiència dels usuaris en la millora de la gestió, Aigües de Reus ja disposa d una App de comprovació del consum de la factura, d una oficina virtual (amb 25 tipus de sol licituds diferenciades) i d un servei d activació d avisos via correu electrònic, entre d altres mitjans. Un dels objectius és que aquesta relació dels usuaris amb Aigües de Reus (a través de demandes, sol licituds, queixes o propostes) acaba aprofitant-se per alimentar una base de dades pròpia de Business Intelligence. És a dir, en consonància amb aquesta filosofia, allò que es fa és analitzar el conjunt de dades que es generen en el dia a dia en la relació amb els usuaris per millorar la gestió i administració del cicle integral de l aigua a la ciutat de Reus.

8 08 Medi ambient Diari Accions que sumen per aconseguir un entorn més sostenible A l Ajuntament de la Pobla som conscients de les nostres obligacions en matèria de sostenibilitat, i és per això que realitzem les accions que estan al nostre abast per tal de preservar el medi ambient. Amb aquesta finalitat, per exemple, vam instal lar plaques solars a la coberta de la pista poliesportiva del municipi, unes plaques que serveixen per escalfar l aigua de la piscina coberta del pavelló. Aquest recent exemple d actuació en matèria de sostenibilitat no és una acció aïllada d aquest consistori per tal de tenir cura de l entorn que l envolta. Més bé es tracta d una acció englobada en una filosofia de treball: JOAN MARIA SARDÀ Alcalde de la Pobla de Mafumet la que té a veure amb el respecte al medi ambient i, de retruc, amb el respecte a tots els nostres habitants, que són els beneficiaris finals de l entorn en què vivim. En el conjunt de les actuacions encaminades a aconseguir un futur més sostenible que realitzem a la Pobla, hi trobem per exemple les emmarcades en l Agenda 21 del nostre municipi, la qual recull una quinzena de línies estratègiques que tenen l objectiu de millorar i desenvolupar les polítiques sostenibles en diferents àmbits, com per exemple el social, l econòmic, el territorial, el mediambiental o el referent a l administració pública. D altra banda, també volem involucrar els nostres veïns i veïnes en la tasca de preservar el medi ambient, per la qual cosa impulsem altres tipus d accions, com el reciclatge d oli domèstic a través d una campanya conjunta que Imatge del Parc de la Salut ubicat en una gran zona verda del municipi. FOTO: AJ. DE LA POBLA fem amb el Consell Comarcal del Tarragonès. Segurament, en matèria mediambiental contínuament hi haurà accions per implementar, i és per això que el nostre Ajuntament està sempre obert a continuar treballant en matèria de sostenibilitat. Per a nosaltres, col laborar amb i per al medi ambient comporta una satisfacció enorme, per la qual cosa no només ens comprometem a continuar treballant a nivell institucional en matèria mediambiental, sinó que a més seguirem impulsant accions de lleure per als nostres veïns i veïnes. Ens referim per exemple a les caminades populars o el desenvolupament de tallers mediambientals per aconseguir que els habitants de la Pobla es comprometin, encara més, amb el medi ambient i la seva protecció. Com a Ajuntament, és completament satisfactori contribuir a l obtenció d un futur més sostenible. Així doncs, l agenda política de la Pobla de Mafumet continuarà incloent-hi totes aquelles iniciatives, petites o grans, que tinguin l objectiu de contribuir a la millora i respecte del medi ambient. Amb el gra de sorra de tots i cadascun de nosaltres, aconseguirem un entorn més ben cuidat i aquest és, sens dubte, el millor llegat que deixarem als nostres fills i filles.

9 Medi ambient 09

10 10 Medi ambient Municipios sostenibles Las políticas medioambientales son prioridad en los ayuntamientos El pulmón verde de Vila-seca tiene 36 hectáreas: Torre d en Dolça. FOTO: DT CARLA POMEROL Los municipios de la provincia de Tarragona cada vez más son conscientes de que una parte importante de su presupuesto debe enfocarse al cuidado y mejora del entorno. La búsqueda de la sostenibilidad medioambiental compensa con creces la inversión económica y de esfuerzos que se planifican. Aquí hay algunos ejemplos. CAMBRILS La villa marinera, durante el pasado 2014 ha realizado numerosas acciones para potenciar y mejorar su entorno ambiental. En el área de parques y jardines, se ha llevado a cabo la renovación del área de juegos de la Plaça Carles Roig; la creación de una nueva área en el Passeig Francesc Macià; se han acondicionado las áreas de juego infantil de la zona verde de Quatre Camins y finalmente se ha ejecutado la automatización del sistema de riego en Vilafortuny II. Entre las actuaciones en marcha desde el pasado año y que deben culminarse están: ajardinar la zona liberada tras el derribo de la valla y antiguo depósito de aguas de la calle Castell de Palafolls. En la remodelación del oasis de la playa de Vilafortuny, sólo falta ajardinar después del obligado movimiento de tierras. Proyectos para 2015 Aparte de las actuaciones que culminarán su última fase a lo largo de este año, el Ayuntamiento de Cambrils tiene aprobados otros proyectos que llevará a cabo en los próximos meses. Se trata de la renovación de la superficie de seguridad del área de juegos de la Plaça de la Concòrdia; varias plantaciones para la mejora de la jardinería en el Parc del Pescador, Parc del Pinaret, rotonda 1 del vial de Cavet, zona verde del final del Passeig La Salle y la zona verde en l Ardíaca. Finalmente, los proyectos incluidos en la mejora de infraestructuras con jardinería este presente año estarían: la zona verde de la avenida Verge de Montserrat con la calle Doctor Pascual. La instalación de pavimento de seguridad de caucho en las áreas de juego infantil del Passeig Francesc Macià y Passeig Lluís Companys. Acondicionamiento de la zona verde entre la calle Bertran de Cambrils y la calle Molí d Avall. Y finalmente, la mejora de la zona verde situada entre las avenidas Mas d en Bosch, La Mussara y Mas Clariana. VILA-SECA La ciudad tiene dos líneas estratégicas activadas. Por una parte están los programas para el ahorro en el consumo de agua y por el otro, la recuperación forestal de metros cuadrados de bosque mediterráneo en el Parc de la Torre den Dolça. Vila-seca, al igual que el resto de municipios de la cuenca mediterránea, tiene el agua como recurso escaso. En este sentido, el Ayuntamiento ha impulsado proyectos para generar ahorro reconvirtiendo el agua para riego de parques y jardines en agua no potable de dos procedencias diferentes: los parques y jardines del núcleo de Vila-seca se regarán con agua no potable del freático y el parque de la Torre d en Dolça y el Raval de la Mar con agua reciclada procedente de la estación depuradora de Vila-seca-Salou. La recuperación forestal se inició en junio y finalizó en diciembre de En colaboración con la Obra Social «La Caixa», la Diputació y el Ayuntamiento, se ha impulsado un programa de recuperación de espacios naturales aprovechando un programa de inserción laboral con personas que se encuentran con especiales dificultades. En el ámbito del Parc de la Torre d en Dolça se han realizado tareas de limpieza, eliminación selectiva de vegetación, recuperación de márgenes de piedra seca, podas, etc, con el fin de poner en valor un espacio que conserva un importante número de especies autóctonas. SALOU La costa más abrupta de Salou está siendo objeto de un conjunto de actuaciones medioambientales para recuperarla e integrarla dentro de los espacios verdes naturales visitables. En este sentido, desde el gobierno municipal se han llevado a cabo diversas inversiones que han hecho posible que haya muchos más tramos al alcance del ciudadano desde la apertura en 2010 de la primera fase del Camí de Ronda. En este sentido, en los últimos años el Ayuntamiento ya ha ido comprando o adquiriendo terrenos de primera línea en esta zona para preservar el litoral, y convertirlo en zona de paso público. Así que, muchos de los terrenos por donde discurrirá el camino son ya de propiedad municipal. En esta línea, también se ha abierto paso a todo un conjunto de senderos existentes en la zona de

11 Medi ambient 11 Cap Salou, a los que se les ha dado una a una anchura mínima de 1,50 metros, limpiando de forma selectiva la vegetación arbustiva y el arbolado para facilitar el paseo, e instalar rellanos y pequeñas escalas en los lugares del sendero donde ha sido necesario salvar desniveles. Otras actuaciones que se quiere complementar en esta primera de línea de mar pasan por poner al descubierto los restos ibéricos del yacimiento arqueológico de la Cella. EL VENDRELL La limpieza de los cauces de las rieras es una prioridad municipal para evitar inundaciones. FOTO: AJ.D EL VENDRELL Las políticas medioambientales del Ayuntamiento de El Vendrell de este último año se han centrado en el mantenimiento del entorno natural: caminos, limpieza de torrentes, franjas de protección contra incendios en las urbanizaciones. En 2014 se han desbrozado cinco caminos estratégicos: Sot Nou, Còdols, Via Vella, Reial i Coma-ruga (conocido popularmente como Camí de les Bruixes). Aparte, se ha hecho una actuación importante en el carril bici o Vía verde que transcurre des de el Vendrell hasta el barrio de Sant Salvador. Debido a las numerosas demandas ciudadanas ya la alta utilización de este camino, también se han iniciado los trabajos de mantenimiento de los tramos dañados por el agua de la vía verde. Estos trabajos se alargarán durante el primer trimestre de En cuanto a la limpieza de los diferentes trazados fluviales que pasan por laciudad, a fecha de hoy ya se han realizado actuaciones de desbrozamiento en los torrentes del Cullaré, Lluc, Bisbal y Nou Vendrell. Las limpiezas de la Riera de la Bisbal y de la del Torrent del Lluc se ha llevado a cabo conjuntamente entre la Agència Catalana del Agua y el Ayuntamiento de El Vendrell en el marco de la convocatoria de subvenciones para actuaciones de conservación y mantenimiento de cauces en zona urbana. Estos trabajos de mantenimiento han estado financiados en un 80% por el ACA y el 20% restante por el consistorio del Baix Penedès. Conjuntamente con la concejalía de Protecció Civil se ha continuado con el plan de acción circular de limpieza de franjas contra incendios. Este 2014 se han efectuado los trabajos correspondientes a las franjas del Nou Vendrell, de l Oasis y de Els Masos. También se ha realizado el mantenimiento en la franja protectora alrededor de la Escola Bressol Migjorn y de tres zonas verdes boscosas en la urbanización l Oasis. Durante 2014, la concejalía de Medi Ambiente i Sostenibilitat del Ayuntamiento de El Vendrell, conjuntamente con el Cos d Agents Rurals y la Generalitat de Catalunya han continuado ejecutando las medidas de protección de l chorlitejo patinegro (Charadrius alexandrinus), una especie de ave amenazada en toda Europa y considerada vulnerable en Catalunya. En el Baix Penedès se ha incrementado el número de parejas nidificantes de esta especie, así como de los pollos nacidos en las playas. Este hecho permite observar una de las poblaciones de chorlitejo patinegro más importante de Catalunya. TORTOSA La ciudad de Tortosa también ha impulsado diferentes políticas municipales para mejorar el medioambiente en todo su territorio y dentro de sus competencias. En materia de residuos, el gobierno municipal ha dedicado sus esfuerzos en la mejora de la recogida de la basura, reorganizando sus islas de contenedores pensando en los subterráneos, incrementando la selectiva con el aceite doméstico y la ropa usada, y potenciando a su vez la recogida a grandes productores de cartón. Dentro de esta línea estratégica se ha buscado la reducción del coche potenciando carriles bici y pacificando el casco antiguo con uso preferencial al peatón antes que el coche. Las medidas se complementan en la red de alumbrado público. Tortosa ha cambiado un gran número de lámparas en sus calles para que sean más eficientes. También se ha preocupado de las regulaciones de flujo en cabecera y del encendido y apagado asió como de los niveles de iluminación a la normativa de eficiencia energética. Todo ello permite mejorar la sostenibilidad del sistema y reducir la contaminación lumínica en la ciudad. En el último apartado donde se ha hecho hincapie en la capital del Baix Ebre ha sido en energía. La biomasa ha entrado en la calefacción de las escuelas así como se ha cambiado el control de la climatización en edificios públicos para evitar despilfarros. La suma d esforços en matèria mediambiental garanteix el nostre futur El futur dels nostres pobles i ciutats és responsabilitat de tots i cada un de nosaltres. Aquest és un fet que ha anat guanyant importància amb el temps, fins al punt que no és possible entendre el creixement de la nostra societat sense que s apliquin criteris sostenibles que garanteixin i millorin la qualitat de vida de les persones. Afortunadament, la societat, les administracions públiques i les empreses ja s han sensibilitzat i conscienciat amb el medi ambient i el creixement sostenible. És per això que tots els gestos i millores són importants, des del petit gest individual de cadascun de nosaltres a l hora de gestionar els recursos i els residus, fins a les polítiques aplicades per les grans indústries, o les accions de les institucions per tal de promoure accions i hàbits sostenibles. En aquest sentit, com a municipi, a Perafort i Puigdelfí, intentem caminar cap a un futur sostenible, per la qual cosa realitzem accions diverses amb l objectiu de promoure i incentivar el respecte al medi ambient. Així doncs, d una banda, el nostre Ajuntament vetlla perquè les empreses que hi ha al nostre municipi facin un estricte compliment de les normes establertes per tal de promoure un desenvolupament sostenible. D altra banda, a nivell dels ciutadans també realitzem accions diverses amb les quals volem que els habitants de Perafort i Puigdelfí tinguin ben present la necessitat de preservar l entorn per, alhora, poder gaudir-ne. Per exemple, hem recuperat espais verds com el Parc de la Salut o hem promogut campanyes de formació i sensibilització en matèria de sostenibilitat. Sens dubte, però, l acció més destacable que realitzem és la relacionada amb l educació dels nostres nens i nenes als quals els ensenyem valors mediambientals des de ben petits a través de l escola Josep Veciana. El treball formatiu que es desenvolupa en aquest centre educatiu amb els infants i en favor de la natura ja va rebre un reconeixement per part de la Generalitat, que ens va atorgar el distintiu d Escola Verda pel treball realitzat. El respecte al medi ambient en el present ens garanteix l existència d un entorn en bones condicions per al nostre futur. Joan Martí Pla i Pla Alcalde de Perafort PUBLIREPORTAJE

12 12 Medi ambient Diari Comunitats de propietaris intel ligents Heu pensat que poden existir les comunitats de veïns intel ligents? En els darrers anys, s ha popularitzat molt el concepte de les ciutats intel ligents o smart city. Són cada vegada més una realitat, sobretot a Catalunya i a la província de Tarragona. Aquest terme vol mostrar com una ciutat: institucions, empreses i sobretot, en última instància, els ciutadans, viuen i desenvolupen la seva activitat urbana d una manera sostenible, tenint en compte els aspectes operatius, socials i mediambientals. Per aquest motiu, cal dedicar esforços en invertir en un capital humà format, en infraestructures d energia sostenible, en tecnologia de la comunicació o infraestructures de transport que permetin un desenvolupament econòmic, ambiental, amb una governança participativa, una gestió prudent i reflexiva, aprofitant el temps. Tant a Reus com a Tarragona trobem propostes que fan de la ciutat més intel ligent i eficaç, com seria el jardí vertical de la Tabacalera o un pàrquing públic amb un estacionament de recàrrega dels cotxes elèctrics. Per aquest motiu, també hem de tenir en compte que les comunitats de veïns cada vegada poden ser més intel ligents i eficients, aconseguint així mi- Vocal del Col legi ÀLEX SAVÉ llorar la qualitat de vida d Administradors dels veïns. És necessari de Finques de aconseguir aprofitar tots Tarragona els recursos i innovar: l ús de (COAFT) les noves tecnologies, les aplicacions per al mòbil, per exemple, per fer més fàcil la gestió de comunicació. També una opció que faria més intel ligent les nostres comunitats de veïns podria ser utilitzar diferents sistemes medioambientals que s autoabasteixen, com pot ser un jardí vertical dins d un bloc de pisos, en una façana o en algun pati interior. Aquesta proposta facilitaria el manteniment i disminuiria la despesa d aigua. Seguint amb aquesta línia, també trobem els horts ecològics o terrats verds, propostes que unint un veïnat, ajuntant esforços, es converteix un espai poc utilitzat com són els terrats en una manera de socialitzar-se entre els veïns i cuidarse l alimentació autogestionada. Finalment, una proposta que arribarà imminentment és l adaptació dels garatges per als cotxes elèctrics, ja que el volum d aquests vehicles són més elevats. Aquestes realitats cada vegada són més a prop de la nostra vida, i els administradors de finques de la província de Tarragona treballem per aconseguir, dia a dia, que les comunitats de veïns del territori siguin més intel ligents. Gestionem els recursos per aconseguir una modernització de les comunitats, aprofitant totes les oportunitats que t ofereix l entorn, aconseguint una millor qualitat de vida del veïnat. Llarga vida a les comunitats de veïns intel ligents!

13 Medi ambient 13

14 14 Medi ambient Diari Preservació del medi ambient i la salut pública JOSEP POBLET President de la Diputació de Tarragona El canvi climàtic, a conseqüència de l augment de les emissions de gasos d efecte hivernacle produïts per l activitat humana, és una realitat actualment indiscutida per l àmplia majoria de la comunitat científica. Davant d aquesta evidència, la Unió Europea ha elaborat una estratègia de lluita contra aquest fenomen global, lluita que posa de manifest l existència d una voluntat política ferma per tal d invertir la tendència actual. L estratègia planteja quatre eixos que han esdevingut la línia de treball de la Comissió Europea: el risc climàtic en si mateix i la voluntat política de fer-li front; la innovació necessària en els mètodes de producció i l ús de l energia; l adaptació del països al canvi climàtic i, finalment, la cooperació internacional. La Diputació de Tarragona és plenament sensible a aquesta realitat que afecta la nostra societat, i partint del principi del desenvolupament sostenible pensa globalment i actua localment, inclou al Pla Estratègic , dins l àrea de Municipis i Territori sostenibles, una línia destinada a la preservació de la salut i la natura, línia que entoma les directrius de la Unió Europea i actua com a corretja transmissora d aquestes als nostres municipis. A aquest objectiu principal dirigim els nostres projectes en l àmbit del medi ambient i la salut pública, ja que tots dos aspectes estan molt relacionats. En aquest context, vull fer referència, per la seva incidència ambiental i territorial, als programes més significatius que hem implementat en aquest mandat. Pacte d alcaldes per l energia Un dels projectes que estem desenvolupant, en execució de les polítiques comunitàries, és el que deriva del Pacte d alcaldes i alcaldesses per l energia. Es tracta d una iniciativa de la Comissió Europea dirigida a la lluita contra el canvi climàtic, mitjançant la implicació directa dels municipis, i que pretén la reducció de les emissions de CO2, la millora de l eficiència energètica i l impuls de les energies renovables. La Diputació s hi va adherir el 27 de setembre de 2013 i n és Entitat Coordinadora Territorial. Com a entitat, ha impulsat el programa d adhesió al Pacte dels nostres municipis. Actualment hi ha 150 ajuntaments que hi estan interessats, els quals es van adherint al Pacte seguint el nostre programa de treball. D aquests, 52 començaran a redactar aquest mes els Plans d acció per l energia sostenible (PAES). Aquest primer semestre també ho faran 30 municipis més, i esperem tenir redactats tots els PAES dins del primer semestre de La Diputació assumeix totalment el cost de la redacció dels PAES, així com la direcció tècnica. Com no pot ser d una altra manera, en un projecte d aquesta envergadura no actuem sols. Les quatre diputacions catalanes i l Àrea Metropolitana de Barcelona ens hem unit i hem constituït el Club català del Pacte d Alcaldes, que donarà suport als ens locals en matèria d eficiència energètica i de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Aquest ens dirigeix l estratègia a tot el nostre territori, alhora que es configura com a vehicle d unió entre els nostres municipis i les institucions europees. Pla de foment de l ús de la biomassa Les quatres diputacions catalanes i la Generalitat de Catalunya desenvolupem el Pla de Foment de l ús de la biomassa a Catalunya, amb la finalitat de promoure la instal lació de calderes d ús tèrmic i petites xarxes de calor per a edificis i equipaments públics municipals i dinamitzar, així, l ús sostenible dels boscos a Catalunya. També pretén reduir significativament les despeses de consum dels equipaments municipals, i contribuir a assolir els objectius de l Estratègia per promoure l aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola dins el Pla de l Energia i el Canvi Climàtic de Catalunya (PE- CAC) Prevenció d incendis forestals Un 46% de la superfície de la nostra demarcació correspon a terrenys forestals, la meitat dels quals són superfície arbrada. Aquesta superfície esdevé molt vulnerable al risc d incendis forestals, especialment en un clima mediterrani que es caracteritza per estius ben secs i calorosos. La Diputació té entre les seves prioritats reduir aquest risc i actuar en coordinació amb les organitzacions amb coneixement del territori i competències en incendis forestals. En aquest sentit, la nostra institució dóna suport als municipis en la millora de les infraestructures de prevenció i extinció d incendis, i promou la redacció dels plans de protecció civil davant el risc d incendis forestals. En aquesta mateixa línia també participa en el projecte transnacional Dinamització dels territoris mediterranis rurals protegint-los dels incendis forestals, l àmbit del qual se centra especialment a la franja costanera que conforma l Arc Llatí des de Tarragona fins al nord d Itàlia, on el perill d incendis forestals és més elevat i on la densitat de població, i especialment la seva distribució en urbanitzacions disperses i en contacte amb les zones forestals, eleven el seu risc i vulnerabilitat pel que fa als incendis. Espais naturals En aquest àmbit d actuació, treballem als parcs naturals del Delta de l Ebre, a les serres de Montsant i dels Ports, al Paratge Natural d Interès Nacional de Poblet i en la regeneració del bosc cremat de l últim incendi a Tivissa, mitjançant l Obra Social la Caixa i amb brigades pròpies de la Diputació. D altra banda, als espais naturals propietat de la Diputació s està treballant en el nou pla de gestió de l Albereda de Santes Creus, en la introducció de la pràctica de la pastura amb bestiar oví per al manteniment dels boscos d Aiguamúrcia i en l abastament d aigua potable al castell d Escornalbou. Vectors ambientals: aigua i residus Finalment, pel que fa els vectors ambientals, aigua i residus, l any 2014 va finalitzar la campanya de comunicació per a la recollida selectiva d oli domèstic usat a 80 municipis. La Diputació també ofereix assistència tècnica en l àmbit de la gestió del subministrament de l aigua de consum humà, en aquells municipis que en són gestors directes. Concretament, en els últims anys, el 94% dels municipis de la demarcació de Tarragona de menys de habitants s ha beneficiat d aquesta assistència. Entre d altres aspectes, es fa una diagnosi de l estat de les instal lacions, a través del qual s ofereixen mesures i recomanacions per millorar la gestió, i on també es pot incidir amb un estalvi energètic, donada la clara interconnexió entre tots dos recursos: energia i aigua. Aquesta assistència es complementa amb la línia d ajuts d aigua, que permet als municipis executar les prescripcions de les diagnosis. Aquest any 2015, també es preveu oferir suport per desenvolupar les obligacions dels municipis derivades del Sistema d Informació Nacional d Aigües de Consum (SINAC). Amb aquestes i altres actuacions en l àmbit del medi ambient, la Diputació contribueix al desenvolupament equilibrat del territori i al benestar social i econòmic dels pobles i de les persones que hi viuen.

15 Medi ambient 15 Los Juegos, una oportunidad para la Smart City La sostenibilidad, la gestión energética y mejorar la calidad de vida son los pilares de la TGN inteligente CARLA POMEROL Sostenibilidad, energías renovables y agua. Estos son los protagonistas de la visión de la ciudad llamada Smart City. Aunque es difícil encontrar una definición concreta para este concepto, una Smart City aglutina iniciativas orientadas a mejorar la calidad de vida, la sostenibilidad, la gestión energética, y sobre todo la innovación en materiales, recursos y modelos, utilizando la tecnología y el conocimiento. Una Smart City se fundamenta en una sociedad inteligente, activa y participativa, donde las personas son el motor y el alma del proyecto. En Europa hay unas 250 ciudades catalogadas como Smart. Una de ellas es Tarragona. Para las administraciones y ciudadanos, el proyecto tarraconense de El jardín vertical, situado en la Tabacalera, ya es una realidad. FOTO: PERE FERRÉ/DT Smart City va muy ligado, casi fusionado, con los Juegos del Mediterráneo del Y es que con esta celebración, Tarragona tiene una oportunidad de crecimiento y de desarrollo inmejorable. Pero la realidad se impone. Se necesitan infraestructuras para llevar a cabo el acontecimiento de los Juegos del Mediterráneo; la idea es que los cimientos de estas obras se basen en la sostenibilidad y la eficiencia. De ahí nace la idea de trabajar por una ciudad inteligente, culturalmente dinámica, abierta y cohesionada. Esta es la relación entre los conceptos Smart City y Juegos del Mediterráneo. En diciembre de 2012, nace el proyecto Tarragona Smart Mediterranean City, que pretende interrelacionar la actuación institucional pública, la participación de las empresas tecnológicas y la implicación de la Universidad Rovira i Virgili. Fruto del consenso entre los diferentes actores del proyecto, nace la Fundació Tarragona 2017 Smart Mediterranean City, con el objetivo de transformar la ciudad a una ciudad inteligente. Y es que las necesidades, el uso correcto del agua, la movilidad en un territorio densamente poblado, la alimentación, los hábitos saludables, el elevado consumo energético y la coexistencia con un rico patrimonio histórico, artístico y cultural, determinan un modelo mediterráneo propio de Smart City. Los valores más importantes del proyecto son: el consenso, la inteligencia y la ciudadanía. Entidades, administraciones públicas, fuerzas políticas y ciudadanos están de acuerdo en esta iniciativa. Juntos luchan por conseguir la ciudad que desean. Es un ejemplo de proyecto propio de la ciudad, la implantación de un material aislante innovador, desarrollado por la empresa BASF, en el colegio Cèsar August. Este material permite reducir la factura energética y así mejorar el confort. Por otro lado, se ha asfaltado una zona de la ciudad con los llamados asfaltos verdes, desarrollados por Repsol. Su función es reciclar otros materiales y disminuir la emisión de gases a la atmósfera. Otros de los ejemplos pueden ser el jardín vertical autosuficiente más grande de Europa, situado en la antigua Tabacalera, o los sensores de riego colocados en parques y jardines.

16 16 Medi ambient El Port de Tarragona aposta pel creixement d una forma sostenible L Autoritat Portuària ha impulsat un pla d acció a la biodiversitat en l àmbit de l antic càmping Cal lípolis en una extensió de m2 En l entorn proper al Port de Tarragona, a la zona de la Pineda, es troba l espai protegit de la Sèquia Major i Prats d Albinyana, classificat com a Lloc d Interès Comunitari (LIC), vinculat a la Xarxa Natura 2000 i on el Port de Tarragona ha realitzat importants obres de millora per preservar aquest espai i fer-lo visible. La Xarxa Natura 2000 és la iniciativa europea més important de conservació de la natura, una xarxa europea d espais naturals què té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals amb l activitat humana que s hi desenvolupa. El Port de Tarragona ha impulsat un pla d acció a la biodiversitat en l àmbit de Durant més d una dècada s ha treballat per millorar la qualitat de les aigües portuàries. FOTO: APT l antic càmping Cal lípolis, en una extensió de m2. Durant els propers mesos, i després d un acord amb la Conselleria de Territori, Sostenibilitat i Medi Ambient, el Port ha dissenyat un projecte on durà a terme diverses actuacions encaminades a la conservació i potenciació de la fauna existent a la zona, com és la reforestació, la retirada de brosses i deixalles o la retirada d asfalt en alguns trams de la zona. El Port de Tarragona és un lloc privilegiat per a l observació d aus, i reuneix gran quantitat de persones interessades en aquests animals en el seu estat lliure i natural. Així mateix, la política mediambiental del Port de Tarragona preveu una línia de treball elaborada per assegurar la protecció de la biodiversitat i el bon estat de l entorn. En aquesta línia, una de les accions pretén sensibilitzar un major nombre de persones en la necessitat de preservar i fomentar aquesta afició i donar, al seu torn, una visió diferent del Port de Tarragona, per una banda la seva riquesa ornitològica i, d altra banda, la seva aposta per la divulgació i sensibilització del port en temes ambientals. En aquesta línia, fa mesos que s està treballant en l edició d una guia d aus del Port de Tarragona que recull quantitativament un nombre important d espècies que puguin ser detectades, amb l objectiu de divulgar qualitats i curiositats que justifiquin la presència d aquestes aus al recinte portuari. Motor econòmic El Port de Tarragona és un dels principals motors econòmics del territori amb una creació de llocs de treball entre directes i indirectes i amb un gran impacte en el desenvolupament econòmic i social de la seva àrea d influència. Així mateix l objectiu és continuar creixent, però de manera sostenible perquè el seu propi creixement no sigui una amenaça per l entorn. Amb la preocupació ambiental com un dels principals objectius, el Port de Tarragona impulsa contínuament projectes de millora que es basen en criteris de sostenibilitat ambiental, que garanteixin una adequada gestió dels recursos naturals i la protecció de l entorn portuari, responent al seu torn a les demandes actuals de la societat. Les accions per millorar l entorn i protegir el medi ambient han estan d importància cabdal per consolidar la integració del Port i la Ciutat (Moll de Costa) i per posicionar-se de manera sòlida com a destinació turística de creuers. Durant més d una dècada, el Port de Tarragona ha treballat per millorar les aigües portuàries i per disminuir les emissions de partícules i gasos contaminants a l atmosfera.

17 Disposa d una xarxa d estacions meteorològiques, aquesta xarxa proporciona totes les dades sobre la qualitat de l aire i és el referent per a gestionar les accions de millora en la reducció de les emissions. Les dades meteorològiques que recullen les estacions es poden consultar on-line a la web ( així mateix està en curs l adquisició de quatre estacions meteorològiques que s incorporaran als serveis mediambientals del Port. A més a més, el Port de Tarragona manté una estreta col laboració amb la Universitat Rovira i Virgili en matèria d estudis i projectes mediambientals. En el marc d aquesta col laboració, un dels projectes en marxa és l anàlisi de la qualitat de l aire i recentment ha estat objecte d estudi d una tesis doctoral que va concloure que la infraestructura portuària no és focus important d emissió i d afectació sobre la qualitat de l aire de la ciutat. El Port de Tarragona, a través de la Direcció d Instal lacions i Medi Ambient, manté des de fa anys unes línies de treball en matèria de protecció mediambiental, que han donat com a resultat una millora comprovable en els quals s ha actuat. Un dels objectius més significatius de la Direcció de Medi Ambient del Port de Tarragona és mantenir el port net. Això implica un treball de vigilància permanent de tots els mitjans receptors (aigua, aire, sòl...) D altra banda, s ofereix a les empreses concessionàries assessorament en els aspectes que fan referència a la normativa ambiental vigent. I un servei gratuït de recollida de residus amb 21 illes de contenidors i un punt verd. Suena a utopía relacionar conceptos como medios de transporte y reducción de energía. Pero a veces las utopías tienen un componente de realidad. Y este es un ejemplo. A mediados del siglo XIX aparecieron los vehículos eléctricos, cuando la electricidad era uno de los métodos preferidos para poner en marcha un automóvil. A principios del siglo XXI, aumentó la preocupación por el impacto ambiental que causa el principal alimento de los coches, el petróleo. Entonces, volvió el interés por los automóviles eléctricos. La principal característica de estos vehículos es que son impulsados por fuentes de energía renovables. Según datos oficiales, en Catalunya durante el mes de enero, han aumentado las matriculaciones de vehículos híbridos combina un motor de combustión interna y uno o varios motores eléctricos con un 11,69% más que en Enero de En el caso de los vehículos eléctricos, se han matriculado siete unidades durante el mes de enero en Catalunya. En el modelo de vida actual, el coche privado es el medio de desplazamiento más habitual de los ciudadanos. Muchas veces, el coche va ocupado por una sola persona, lo que reduce la eficiencia del sistema e incrementa las emisiones tóxicas de manera significativa. Es por esto que la alternativa menos contaminante es el vehículo eléctrico. Este automóvil actúa como cómplice del medioambiente, de la movilidad, del desarrollo industrial, y también de la utilización de las nuevas tecnologías. Muchos son los factores positivos que caracterizan el vehículo eléctrico o híbrido. No producen contaminación atmosférica ni acústica, y además, su uso permite prescindir de combustible, es decir, de petróleo, una materia prima limitada. Pero no todo son ventajas. Para el buen funcionamiento de este vehículo es necesario encontrar puntos de carga de las baterías, ya que el automóvil tiene menor autonomía que un coche convencional. Medi ambient 17 Aumentan las matriculaciones de vehículos eléctricos en Catalunya Estos coches producen menos contaminación y son más silenciosos El principal problema que hay en el uso de los vehículos eléctricos o híbridos es la poca accesibilidad que existe en cuanto a las recargas. Pero esto ya se encuentra en una fase de cambio. Este es el caso de Reus, donde hay más de 40 usuarios registrados para poder aparcar y cargar, de manera gratuita, un coche eléctrico en la ciudad. La iniciativa fue idea de la empresa Amersam, actualmente Reus Mobilitat i Serveis, y se puso en marcha durante el año pasado. El objetivo es impulsar el uso de estos vehículos en la ciudad. Lo que está claro es que alguna cosa se está haciendo bien, ya que se puede observar que la demanda en Reus no ha parado de crecer, llegando al máximo en diciembre de 2014, con casi 130 usos, entendiendo uso como cada vez que un vehículo eléctrico se conecta a cualquiera de los puntos de recarga de Reus. Estos puntos se encuentran en todos los aparcamientos municipales, en la plaza de la Llibertat y en el área de estacionamiento de la Riera Miró. C.POMEROL

18 18 Medi ambient Diari Turisme sostenible a la Costa Daurada i Terres de l Ebre JORDI CALABUIG Laboratori d Innovació i Intel ligència Turística del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya La sostenibilitat és un concepte que s ha utilitzat massa a la nostra societat, aconseguint buidar-lo de contingut. El turisme no és aliè a aquesta dinàmica i sembla que els territoris on hi ha turisme sostenible són per tot arreu. Convé, doncs, una reflexió de base sobre quina mena de turisme pot ser sostenible i en quins casos no convindrà utilitzar aquest valor. Si s entén la sostenibilitat com una característica que afecta tot el cicle de l activitat turística, aquesta vincula tots els agents implicats en el procés: tant els turistes com les empreses que ofereixen els serveis d acollida a la destinació i també les empreses d intermediació i les de transport, així com a les administracions locals que orienten i modulen el model. Es tracta, sens dubte, d un marc adient a l hora de definir la sostenibilitat en turisme. Tanmateix l orientació cap a la sostenibilitat pot ser d alguns dels agents esmentats encara que la resta no hi participen. Un exemple clar és el desenvolupament de l agroturisme, que en alguns casos ha estat orientat des de les administracions locals i en d altres des de les pròpies explotacions rurals. La sostenibilitat en turisme ha de tenir un enfocament d orientació i voluntat de minimitzar els impactes negatius del turisme i reforçar-ne els positius, tant a escala ambiental com social, econòmica i cultural. En aquest sentit, és fonamental la tasca d orientació del liderat de qui gestiona el territori per definir el model. També és important que les empreses i serveis turístics assumeixin els postulats com a propis. Activitats com l agroturisme, l ecoturisme, l enoturisme, el turisme d espais naturals o el turisme cultural són formes d activitat turística que harmonitzen, a priori, força amb els valors de sostenibilitat, en la mesura que la seva presència territorial és de baix impacte, dispersa i amb fluxos poc massificats. Certament, cal que el model proposat generi la voluntat de participació de les empreses i iniciatives locals en favor de captar un visitant més sensibilitzat. Els visitants valoren positivament que els allotjaments disposin de segells de qualitat ambiental que garanteixin la gestió de residus o la reducció del consum energètic. Allotjaments rurals, càmpings i establiments hotelers fa temps que poden orientar la seva gestió cap a una major eficiència en la sostenibilitat. De fet, hi ha exemples d establiments que destaquen per aquesta característica al territori, però és una aposta força minoritària. S adapta el model turístic de la Costa Daurada i les Terres de l Ebre a la sostenibilitat? Doncs més a l interior que a la costa, més a les Terres de l Ebre que a la Costa Daurada i més allà on els fluxos són menors que on hi ha fluxos massius i estacionals. Amb tot, també a les zones de costa de turisme massiu hi ha iniciatives cap a una major sostenibilitat de l activitat turística. Les comarques i territoris d interior, i també bona part del litoral de les Terres de l Ebre, han orientat tradicionalment el model turístic cercant la presència de visitants de forma més regular tant en el temps com en l espai. Destacar, en aquest sentit, el suport del Patronat de Turisme de la Diputació per aconseguir canalitzar les múltiples propostes en projectes de planificació turística que fessin més eficaces aquestes iniciatives tot afavorint el desenvolupament d activitats centrades en posar en valor el patrimoni del territori. Es pot afirmar que el focus més evident de sostenibilitat està relacionada amb el patrimoni natural i el seu reconeixement com a espai protegit. I en aquest sentit, els parcs naturals del Delta de l Ebre, dels Ports i de Montsant configuren i lideren la vertebració d activitats turístiques compartint la valorització territorial amb els projectes comarcals. Un dels espais més singulars i orientats cap al desenvolupament d un turisme més sostenible és el Priorat. Aquest territori apareix al mapa turístic a partir de l èxit internacional dels seus vins, però ha tingut cura de preservar en gran mesura el seu patrimoni rural, humà i cultural. La signatura de la Carta del Paisatge ha estat la mostra més evident que, més enllà del turisme, el Priorat vol preservar els seus elements distintius i els seus valors patrimonials. La iniciativa de cercar el reconeixement de la Unesco com a Patrimoni Mundial per a la comarca suposa el pas natural que permet posicionar aquesta orientació de gestió a escala internacional. El Priorat compta, a més, amb el Parc natural de Montsant, que està portant endavant el projecte de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) que l agrupació de parcs europeus Europarc va crear per orientar l activitat turística generada als espais naturals cap a una major sostenibilitat. El Parc natural del Delta de l Ebre, per exemple, ja disposa d aquest reconeixement. La singularitat del projecte CETS del Parc de Montsant és que engloba tot l espai comarcal i no tan sols el territori protegit. El Priorat és un clar exemple d un model de turisme més sostenible, generat en xarxa, que orienta les accions de futur de les empreses turístiques al temps que afavoreix iniciatives que donin resposta a aquesta orientació.

19 L eficiència energètica, essència de la sostenibilitat JOSEP ANGUERA Gabinet tècnic del COAATT És obvi que el futur de l arquitectura i la construcció passen per aconseguir edificis sostenibles i energèticament eficients. Si parlem de la construcció sostenible cal saber que s hi agrupen i complementen els materials i les tecnologies nascudes a centres tecnològics amb conceptes ancestrals i mètodes industrials. Tot ajuda, tot suma i al final s aconsegueix la creació d habitatges que s aixopluguen en aquest concepte tan singular com necessari: la sostenibilitat. Hi ha, però, una altra obvietat. La crisi ha aturat el ritme de noves construccions que durant molts anys era una realitat i s ha retornat al concepte de la importància de rehabilitar allò existent en lloc de generar nous espais habitables. Recuperar, posar al dia i millorar els habitatges ja existents és ara la principal funció del nostre sector. Millorar el nostre habitatge per fer-lo més eficient és al nostre abast. Un habitatge sostenible es tradueix en una major funcionalitat, major salubritat, més independència energètica i estalvi econòmic, ja sigui en la construcció residencial o a l obra civil. El simple living, o vida senzilla, s aplica a moltes disciplines i entre elles a l arquitectura i l habitatge. Som allò que vivim i de la manera en què vivim. La confortabilitat i l estalvi no estan pas renyides. En l àmbit de l edificació, si aprofitem els recursos existents, adequant-los com toca, aconseguim reduir l ús d energia, incrementar la qualitat de vida, generar un ambient saludable i no tòxic als edificis i protegir el medi ambient. Tot depèn, evidentment, de les millores que fem a les nostres cases, oficines o despatxos. Partim de la base que aproximadament un 80 per cent del parc d edificis és susceptible de rehabilitar-se amb criteris d eficiència energètica. Si el nostre habitatge es va construir abans de la dècada dels anys vuitanta, molt probablement es va fer sense cap tipus d aïllament tèrmic. Aquest és un dels problemes més habituals i és precisament la nul la capacitat aïllant la que provoca pèssimes condicions de confort i el malbaratament de la calefacció. Una de les accions més rendibles que podem realitzar al nostre edifici és incorporar un aïllament tèrmic i substituir les finestres i balconeres, millorar les característiques tèrmiques de l habitatge perquè suposa una reducció, en molts casos de fins a un 50%, de la despesa en calefacció i aire condicionat. Actualment el mercat ofereix multitud de productes i sistemes per incorporar un aïllament tèrmic a un edifici existent. Podem fer aquest aïllament per l exterior de l edifici, per l interior de l habitatge i, si existeix, per injecció d escuma dins la cambra d aire de la façana. Els materials es troben en forma de plaques, mantes o escumes. Per reduir les despeses quan fem aquest tipus d intervencions, és recomanable aprofitar que s han de fer obres de rehabilitació a la façana o a la coberta. D aquesta forma reduïm el cost total derivat de la mà d obra o la instal lació d una bastida. És important que abans d iniciar les obres es consulti amb un aparellador o arquitecte tècnic perquè serà ell qui podrà avaluar les característiques de l habitatge o edifici, analitzar les carències i proposar les millores que tècnicament i econòmicament siguin més adients per a la comunitat o el propietari de l habitatge. Un altre bon consell per garantir la sostenibilitat i l eficiència passa per fer un bon ús de les instal lacions de climatització, sempre tenint en compte que la viabilitat d una proposta no depèn només de les pròpies característiques de la proposta, sinó també, i més significatiu, de l ús que es faci dels sistemes de calefacció i/o refrigeració. Si la instal lació té més de 10 anys d antiguitat és recomanable renovar-la i el mercat ens ofereix moltes opcions. Un sistema de calefacció i aigua calenta conjunta és més eficient. Si s ha de substituir, cal utilitzar les calderes de condensació o bombes de calor de gas natural o, si és possible, biomassa. El sistemes que funcionen amb energia elèctrica s han d evitar per la seva baixa eficiència. Paral lelament, és molt recomanable la instal lació d un control intel ligent del sistema de calefacció o climatització. Cada zona del nostre habitatge requereix una temperatura i és important ajustar-la. Es Medi ambient 19 pot aconseguir un estalvi del 8 al 25 % col locant vàlvules termostàtiques en radiadors, termòstats programables o un mesurador de consum que controli i reguli el sistema de calefacció. I si hem de canviar els nostres electrodomèstics, seria bo optar pels de baix consum energètic, els anomenats classe A, que consumeixen fins a un 40% menys d energia. Hi ha un altre element molt important per aconseguir l estalvi energètic: una participació activa i responsable dels usuaris. Controlar l entrada de la radiació solar directa és importantíssim. Les persianes, gelosies, lamel les o tendals ens permeten regular la temperatura a l interior de l habitatge, interposant-les o no segons les necessitats. Són imprescindibles especialment a l estiu, ja que eviten el sobreescalfament. Hi ha accions senzilles i molt útils com ara procurar que les caixes de les persianes no tinguin escletxes ja que l estalvi pot arribar a representar entre un 10% i un 25%. Facilitar la ventilació natural ajuda a millorar el confort tèrmic interior a l estiu. Afavorir la ventilació creuada a través d obertures situades a les façanes oposades o en façanes i patis interiors, redueix la temperatura i la humitat, i incrementa la sensació de frescor dels usuaris. I si utilitzem de manera continuada la calefacció o l aire condicionat, és important recordar que la temperatura ideal oscil la entre els 19 i 21 graus a l hivern, i entre els 23 i els 26 graus a l estiu. Augmentar aquesta temperatura un grau més vol dir incrementar un 8% el consum de calefacció. Tots els canvis costen diners però són necessaris si volem tenir un habitatge eficient energèticament i col laborar amb el medi ambient. Els ajuts a la rehabilitació, especialment en aspectes sobre eficiència energètica, són cada vegada més freqüents i abans de començar les obres hem de consultar si existeixen convocatòries obertes i quines condicions inclouen. Aquests ajuts es poden consultar a les oficines d habitatge dels ajuntaments, al web de l Institut Català d Energia i dins l espai web de subvencions per a la rehabilitació d edificis d ús residencial de l oficina virtual de tràmits de la Generalitat. Hi ha però, com dèiem abans, la possibilitat de fer una diagnosi a casa nostra, de saber com podem estalviar i quines mesures se ns aconsella aplicar. Els aparelladors són els nostres tècnics de capçalera i cal que tinguem en compte la possibilitat de consultar-los tots els dubtes i formular-los preguntes. Sostenibilitat i eficiència van de la mà en aquest camí constant de protecció del nostre medi ambient.

20 20 Medi ambient AEQT: una aposta pel medi ambient que va més enllà de la llei L acord firmat amb la Generalitat pretén fer compatible el progrés econòmic i social amb el respecte amb l entorn Les empreses químiques de Tarragona mantenen un acord voluntari amb l Administració per tal d elevar l autoexigència per damunt, fins i tot, de la regulació vigent. La sostenibilitat i la protecció del medi ambient són dues línies innegociables per les empreses del polígon químic tarragoní, que representa el 25% de la Indústria Petroquímica espanyola. En aquesta línia l AEQT té en vigor, des del setembre de 2012, un acord voluntari amb el Departament de Territori i Sostenibilitat que té com a objecte prioritari fer compatible el progrés econòmic i social amb el respecte al medi ambient i als recursos per a una millora de la qualitat de vida, tant per a les generacions actuals com per a les futures. Aquest acord, que ja tenia un antecedent anterior datat de meitat dels anys 90, La monitorització d olors és un dels projectes actius per comprovar la qualitat de l aire. FOTO: AEQT pretén pactar un marc de protecció al medi ambient que vagi més enllà del que marquen les regulacions vigents, amb la finalitat d aconseguir més eficiència des d un punt de vista del desenvolupament sostenible. Per aquest motiu, s han creat grups de treball per a cada vector ambiental que estan formats per representants tècnics de la pròpia AEQT, membres de la Direcció General de Qualitat Ambiental, de l Agència Catalana de l Aigua i de l Agència Catalana de Residus. Fruit d aquesta voluntat han sorgit diferents projectes com el de monitorització d olors, que pretén, en el camp d un tema no regulat, la millor entesa entre la indústria i les poblacions més properes que hi conviuen. Així, i de manera activa, les empreses de l AEQT van decidir signar un conveni amb el Centre Tecnològic de la Química (CTQ) per tal de detectar els episodis d olors i investigar-los de manera eficient i procedimentada. A més, aquest programa ha volgut ser un exemple de treball amb sinergia amb la ciutadania, i compta amb la participació de mes de 100 voluntaris, que des d una aplicació als seus telèfons intel ligents, registren en temps real els episodis d olors, el que permet identificar millor el seu origen i actuar de forma conjunta els tècnics de l AEQT i els tècnics dels Serveis Territorials. D aquest treball constant, n ha nascut una voluntat de millora que, en la política de la persecució de les millors tècniques disponibles ha fet reduir els episodis d olors, rebaixant a la vegada, i de manera considerable, el nombre de trucades de la població al 112 en aquest sentit, creant una solució que no exigia la regulació però que s autoimposava la indústria de la mà de l Administració. La línia de treball, tant d aquests grups com de la pròpia Comissió de Medi Ambient de l AEQT, presidida per Javier Sancho (vicepresident de l AEQT i màxim

21 Medi ambient 21 responsable d ASESA a Tarragona), passa per treballar en identificar les implicacions de l aplicació de les BREF. Les BREF són els futurs estàndards que regularan les emissions industrials, els vessaments i la generació de residus a Europa, que, promoguts per la pròpia Comissió Europea, busquen una política i regulació comuna en tots els vectors ambientals. En aquest sentit, l AEQT està treballant amb empreses i Administració el nou escenari que s obrirà, per tal que l adaptació tecnològica sigui el més efectiva i ràpida possible. Tecnologia per a la transparència No només per preservar el medi ambient passa la política d aquesta indústria, sinó de mostrar, a l instant, quina és aquesta voluntat de fer-ho. Una aplicació als telèfons mòbils registra en temps real els episodis d olors. FOTO: AEQT Per això, i com a resultat de complir amb els requisits de les Instruccions Tècniques del Servei de vigilància i Control de l Aire elaborades per la Generalitat en matèria d emissions a l atmosfera, les empreses de l AEQT han desenvolupat un projecte tecnològic per transmetre en temps real les dades d emissions a la XE- AC (Xarxa d Emissions Atmosfèriques de Catalunya), aquestes dades s obtenen dels sistemes de mesurament en continu instal lats als focus d emissions de les indústries. I per tal de millorar la consistència en l enviament d aquestes senyals, les empreses del sector químic tarragoní han instal lat un servei tecnològic mancomunat, mitjançant fibra òptica comuna a través de l empresa Aitasa i dels seus servidors informàtics. IMATGES CEDIDES PEL COS D AGENTS RURALS Protecció del Corriol Camanegre a la platja de Coma-ruga El Corriol Camanegre (Charadrius alexandrinus) és una espècie amenaçada a Europa i considerada vulnerable a Espanya i a Catalunya a conseqüència de la transformació del seu hàbitat principal que són les platges: aquests ocells fan el niu directament a terra, a la sorra, fet que els fa molt vulnerables i comporta un gran risc de que es perdin les postes per molèsties o el trepig involuntari. Un cop neixen els pollets, al cap de poques hores, ja abandonen el niu i corren juntament amb els pares. Fins que no aprenen a volar, també hi ha un risc elevat de ser predats per gossos i altres espècies, o que algú els agafi. Des del 2013, la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat de l Ajuntament del Vendrell, amb l assessorament del Cos d Agents Rurals i el Departament d Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya ha executat un projecte a fi de dotar les platges del Vendrell d una zona de protecció per aquesta espècie. Aquesta zona protegida ha servit perquè s incrementés el nombre de parelles nidificants, així com dels polls nascuts a les nostres platges, esdevenint així, una de les poblacions més importants de Catalunya. PUBLIREPORTAJE

22 22 Medi ambient Diari Los residuos que llegan al mar terminan o bien en el lecho marino o en el litoral. Las empresas luchan contra esta contaminación. FOTO: JUSTIN OMELLAS La industria química aplica medidas para combatir la granza Repsol, al igual que otras empresas del sector, comprometida en la prevención de pérdidas de estos minúsculos plásticos La contaminación del lecho marino es una de las problemáticas que la industria en general y la manufacturera de polímeros en especial quiere combatir para minimizar su impacto en el ecosistema. Los marine litter, residuos depositados en entornos marinos y costeros envases, basura, residuos sólidos... se generan a partir de actividades humanas realizadas en mar o en tierra firme. Esta basura se va acumulando y crea verdaderos quebraderos de cabeza. Por ello, se ha convertido en uno de los principales retos de la sociedad. Aquellos marine litter que son de plástico terminan fragmentándose en pequeños trozos llamados granza. Estos plásticos diminutos muchas veces son engullidos por la fauna marina y el propio plácton. En el primer caso, los plásticos pueden obstruir el tracto digestivo y causar la muerte del propio animal, en el caso de los organismos filtradores la ingestión de micropartículas todavía se desconoce cómo puede afectar a la cadena alimentaria, pero intuyendo que no debe ser muy saludable. Estos problemas medioambientales señalan a los productores de plásticos y al propio polímero como culpable de la situación, un hecho que debe ser analizado concienzudamente porque estos desechos de plástico llegan por diferentes vías al fondo del mar, y una de ellas es la propia sociedad. Lo que sí es cierto es que la industria productora de plásticos europea Plastics Europe ha activado medidas para combatir la grazna. Las firmas son las principales interesadas en que sus productos sean recuperados y por ello han aplicado medidas para controlar la granza que se produce de la producción de polímeros. Para poder controlar estas diminutas bolitas, muchas empresas realizan acciones para controlar estos pequeños residuos: colocación de filtros en salidas de agua, sellado de los contenedores, mejorar el transporte en carretera, etc. Estas medidas protegerán y preservarán el medio ambiente, especialmente los ríos y océanos; fomentan la seguridad en el lugar de trabajo; mejoran el compromiso de la industria respecto a la gestión de los productos y reducen los residuos generados, una de los grandes objetivos que ya empieza a ser una realidad en países del norte de Europa. Repsol Química, al igual que otras empresas del sector, se ha comprometido a continuar trabajando en la prevención de pérdidas de granza firmando un decálogo de compromiso. En el Complejo Industrial de Tarragona estos compromisos se traducen en crear grupos de trabajo en producción, y logística y medio ambiente para localizar los puntos de pérdidas de granza en ensacado, almacenes, carga a granel, canaletas de pluviales, etc. para reducirlas y evitarlas. Este compromiso forma parte de los planes de trabajo del complejo de la empresa Repsol en Tarragona durante 2015.

23 Medi ambient 23 Plásticos que cuidan el medio ambiente Estudios científicos demuestran que el uso eficiente de este producto es más sostenible que otros materiales alternativos JORDI CABRÉ Los plásticos nos permiten una mejor conservación de los alimentos frescos. FOTO: DT Muchas veces la palabra plástico y medio ambiente parecen antónimos, pero esta percepción social es errónea en casi todos sentidos. Quizá un mal reciclaje de este polímero es sumamente insostenible para el ecosistema, pero una reutilización plausible de cada microgramo que fabrica la industria incluso permite mejorar nuestra calidad de vida y el respeto con el entorno natural con el que convivimos. Partiendo de la base de una economía manufacturera europea que debe incrementar su producción así lo fija la Comisión para 2020, donde se intenta que este sector pase del 15 al 20% del PIB, la industria del plástico juega un factor clave en todos los terrenos y siempre acorde con los parámetros de sostenibilidad y medio ambiente. El sector del plástico (DOW Chemical es la empresa con mayor producción en nuestras comarcas) desempeña un papel importante respecto al incremento del reciclaje y mayor uso de recursos renovables. La reutilización ha aumentado de forma significativa y se está demostrando que es una estrategia importante para reducir la dependencia de los combustibles fósiles: evitar el vertido en los vertederos y disminuir la contaminación de los medios marinos. Cero Plástico en Vertedero PlasticsEurope, la asociación europea de fabricantes de materias primas plásticas, es muy consciente de la necesidad de la recuperación de estos polímeros para contribuir, entre otros factores, a la salud del medio ambiente. El término «recuperación» indica la suma de dos cosas muy necesarias: el reciclaje y la recuperación energética. El reciclaje mecánico tiene sus límites y no siempre es la mejor opción de gestión de un residuo desde el punto de visto de la sostenibilidad. Por eso, cuando el reciclaje carece de sentido, entonces hay que recuperar el valor de ese residuo a través de procesos de recuperación energética. Esta concienciación tiene sentido con la iniciativa Cero Plástico en Vertedero (CPV), una estrategia para recuperar el 100% del plástico utilizado. Esta recuperación total de la materia es un motor que permite impulsar la economía, generar riqueza, calidad de vida, puestos de trabajo y energía sostenible. Un círculo ideal para una industria que siempre se la acusado erróneamente de ser una de las causantes del deterioro del planeta. Existen países como Alemania, Austria, Holanda, Dinamarca y Suiza donde ya se ha conseguido y han acabado con el problema de los residuos. En España, con datos de 2012, el 54% de los residuos plásticos acabó en los vertederos y se recuperó el 46 % de los cuales, únicamente el 20% fue mediante recuperación energética (y un 26% fue reciclado mecánico). Estos datos, aunque positivos, reflejan el camino que aún falta por recorrer. Hay estudios que demuestran que el uso eficiente del plástico es más sostenible que otros materiales alternativos. Ejemplos como la conservación de alimentos, aislamientos en hogares, reducir las emisiones de CO2 a la atmósfera, ahorro de agua... demuestran que es una industria clave en la actualidad y parte de esta producción mundial se fabrica aquí con DOW Chemical a la cabeza seguida de otras grandes firmas como Repsol o Bayer.

24 24 Medi ambient Diari