Índex. 1. Introducció. 2. Objectius del Protocol de violència de gènere d Alella. 3. Les violències contra les dones. 4. La violència de gènere

Transcripción

1 Índex 1. Introducció 2. Objectius del Protocol de violència de gènere d Alella 3. Les violències contra les dones 4. La violència de gènere 5. El Protocol i el Circuit de violència de gènere d Alella 6. Seguiment 7. Avaluació 8. Bibliografia

2 1. Introducció Des del passat mes d octubre de 2007, estem treballant per tal d establir una collaboració estreta entre tots els departaments i les associacions de dones que ofereixen serveis en qüestió de violència de gènere. El Protocol de violència de gènere d Alella és l eina que coordina tots aquests esforços i posa en comú els mitjans personals i materials per poder lluitar de la manera més eficaç possible contra aquesta problemàtica. Contra aquestes agressions freqüents, dirigides majoritàriament cap a les dones, s imposa la necessitat d una actuació multidisciplinar (sanitària, social, judicial i policial) que actuï contra tots els factors que influeixen en aquests comportaments agressius, treballant dins les seves competències però sumant esforços d una manera conjunta per donar una resposta unívoca. Aquesta atenció a les dones necessita ser especialitzada i que respecti el moment i les decisions de la dona. La violència és un procés, i s ha d entendre i treballar com a tal. Cal donar l espai necessari per realitzar una identificació, oferir informació i proporcionar l espai i el temps que necessiti per a prendre una decisió amb la major seguretat possible, tingui la cultura que tingui, procedeixi d un lloc o d un altre. Serà igualment de necessari, fer un seguiment i/o procés de recuperació. És per això que elaborem aquest protocol. El protocol crea una xarxa entre Policia Local, Policia de la Generalitat - Mossos d Esquadra, l Àrea Bàsica de Salut i els Serveis Socials d Alella on la comunicació i el treball en equip són dels aspectes més destacats. És així com s assoleix el compromís d entendre l actuació de cadascun d aquests serveis com una part d un tot, on cal procurar que les dones hi accedeixin. Les dues associacions de dones d Alella agafen també un paper significat en aquesta tasca d equip. Al llarg del procés han fet l esforç d assumir responsabilitats a desenvolupar i han incorporat les seves aportacions, suggeriments i crítiques a les reunions, permetent incorporar la seva visió i la seva experiència en el document final. El Protocol de violència de gènere d Alella és un acord de treball, és el compromís de prestar un bon servei a les dones i és la voluntat de donar a conèixer aquest document a tot el personal implicat i formar-lo per actuar adequadament. És també la unificació de recursos i la informació que s ofereix a les dones en situació de violència amb la voluntat d orientar-les millor i donar un servei especialitzat. És l acord per procurar una atenció integral i assegurar les màximes recuperacions possibles. Aquest és un document que estableix com actuar i per tant esdevé sols una part de les mesures necessàries per a l abordatge integral de les violències contra les dones. És el primer pas per donar una bona atenció, per establir la coordinació i la cooperació necessària entre els serveis i els recursos existents. Entorn aquest tocarà desenvolupar una estratègia de prevenció i sensibilització i elaborar uns mecanismes útils i efectius que serveixin i facilitin la ràpida detecció i actuació dels agents implicats davant les situacions de violència envers les dones.

3 2. Objectius del Protocol de violència de gènere d Alella A. Elaboració i implementació d un circuit municipal d intervenció Consensuar pautes i un model unificat d intervenció en els casos de violència de gènere. Així, en totes les situacions detectades, podrem oferir una assistència coordinada integral davant dels problemes derivats de la violència envers les dones. B. Formació Adquirir el compromís d oferir espais de formació i reciclatge anualment per a professionals que intervenen en aquests casos i a d altres agents implicats com poden ser les associacions de dones (entre d altres), a fi de poder garantir la millor qualitat i eficàcia dels recursos. C. Sensibilització i prevenció A mesura que es vagi desenvolupant el protocol i que es vagin obtenint indicadors, cal anar dissenyant d acord amb la realitat coneguda, un seguit d accions i estratègies a fi d incidir prematurament en les situacions de risc, oferir a la ciutadania una visió realista de la problemàtica i el missatge clar i directe que eradicar la violència és possible, i fer saber que cal la implicació de tothom. Per poder-ho dur a terme es redactarà un Pla de sensibilització i de prevenció entorn la violència de gènere, que consolidi canals de treball amb d altres departaments municipals i agents socials. C. Informació i difusió dels recursos Aquest protocol com la resta de mesures que s elaborin, es donaran a conèixer a la població a través dels màxims recursos municipals disponibles. 3. Les violències contra les dones Les Nacions Unides defineix la violència contra les dones com aquells actes vers les dones que puguin tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, psicològic per a les dones, així com les amenaces d aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada. La violència té com a objectiu principal el d exercir el poder i el control sobre la persona que se sotmet i del seu entorn. Les dones que pateixen maltractaments readapten els seus esquemes de seguretat. Moltes experimenten un gran sentit d aïllament social i psicològic. Algunes, a més, incorporen l abús en els seus esquemes sobre sí mateixes, cosa que resulta en una autoestima negativa. També poden sentir que fallen en el rol de protectores dels seus fills o filles. Tot i que la violència en les relacions de parella (abusos físics, psicològics, sexuals) és la més present a la nostra societat, no podem oblidar-nos de mencionar d altres tipus de violència cap a les dones presents en les societats, com són: l abús sexual, l assetjament sexual i moral a l àmbit laboral, la mutilació genital femenina, el tràfic de dones i prostitució forçada, la violència derivada dels conflictes armats, així com totes aquelles pràctiques convencionals i tradicionals perjudicials per a la salut i la sexualitat de les nenes i les dones. La majoria d aquestes pràctiques estan tipificades penalment, la qual cosa permet que qualsevol dona o nena que es trobi en aquesta situació pugui demanar emparament judicial, així com suport social.

4 Més enllà de les accions legals que es puguin emprendre, cal deixar clar que cap dona o nena es mereix patir i ser objecte d aquestes violències. Malgrat l existència d altres tipus de violències i davant les quals hauríem de ser capaços i capaces d actuar i donar resposta; la que ens interessa treballar en aquest protocol és la violència de gènere, per les dimensions que adquireix. 4. La violència de gènere S entén per violència de gènere aquella que s exerceix contra les dones en el marc d un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones. Estem parlant d aquella violència com a resposta d unes clares conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones. Un pensament arrelat a la nostra societat, que imposa el model de masculinitat com a superior. No és un fet aïllat, sinó que constitueix un aspecte estructural de l organització del sistema social, i es produeix de forma transversal en tots els àmbits. A nivell psicològic, la relació basada en la violència pot incloure tots els membres d una família i es sol transmetre a través de les diferents generacions familiars, avalada i compartida com un codi de comunicació vàlid. El predomini de la cultura masclista, famílies en desavantatges socials, l atur, l aïllament social, el consum de substàncies que generen dependència, l estrès... constitueixen alguns dels factors que influeixen en el desenvolupament de la violència de gènere. Tipus de violència de gènere: Física: qualsevol acte o omissió, intencional o negligent, de força contra el cos d una dona, amb resultat o risc de produir lesió física o dany. Psicològica: Tota conducta o omissió intencional que produeixi en una dona desvaloració o patiment, mitjançant amenaces, humiliació, vexacions, exigència d obediència o submissió, coerció verbal, insults, aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat. Sexual: Qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l exhibició, l observació, la imposició mitjançant violència, intimidació, prevalença o manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora tingui o no relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu amb la dona. Econòmica: La privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d una dona i, si s escau, de les filles o fills, així com la limitació en la disposició dels recursos propis o compartits en l àmbit familiar o de parella. Ambiental: Tota conducta agressiva dirigida a l entorn físic de la dona com poden ser objectes personals, vivenda, espais propis, etc. Social: Aquella conducta violent emprada davant d altres persones, familiars, amistats, companys i companyes de feina, etc. El cicle de la violència de gènere

5 La violència apareix de maneres molt variades en cada cas i no és possible establir un únic patró d aparició i de desenvolupament. En aquest sentit, la teoria del cicle de la violència anunciada per Walker (1979) intenta explicar el que succeeix en la majoria de casos. Aquesta teoria planteja un cicle de tres fases que es repetiran de forma cíclica: 1. Acumulació de tensió, es caracteritza per agressions psíquiques i verbals en augment, fins i tot hi pot haver cops menors. Les víctimes neguen la realitat de la situació i els agressors incrementen la seva agressivitat, la gelosia i els sentiments de possessió, i creuen que la seva conducta és legítima. 2. Explosió o agressió, quan la tensió de la fase anterior arriba a un cert límit, es descarrega amb el maltractament psicològic, físic o sexual greu havent-hi doncs un descontrol de les agressions i un increment de la destructivitat. En aquest episodi la víctima pateix danys físics més greus, estat de xoc, negació i incredulitat del que ha succeït. 3. De reconciliació, lluna de mel, o de manipulació afectiva, moment de penediment i afecte de l agressor, que demana perdó i promet no tornar a utilitzar la violència; la víctima perdona i creu en la sinceritat de l agressor, i idealitza la seva relació amb ell. En aquest període és quan és més difícil per a la dona denunciar la situació. El temps de durada de cadascuna d aquestes no és regular i a mesura que passa el temps són més curtes i s arriba a moments en què es passa d una breu fase d acumulació de la tensió a la fase d explosió, i així successivament sense que aparegui la fase de penediment. Els episodis de maltractaments poden ser cada vegada més intensos i perillosos, i es produeix l escala de la violència. Per aquest motiu, és molt important no ser permissiu amb els primers comportament violents, ja que en lloc de disminuir la seva presència els facilita i, a la vegada, els incrementa. Tot i així, no totes les dones maltractades presenten aquests trets i cal tenir-ho en compte per tal de no discriminar les que no presenten aquestes característiques: hi ha moltes maneres diferents de sobreviure i resistir a una situació de violència. A nivell jurídic Actualment la legislació de referència en matèria de violència contra les dones és la següent: NORMATIVA CATALANA. Llei 11/1989, de 10 de juliol, de creació de l Institut Català de la Dona.. Llei 35/1995, d 11 de desembre, d ajuts i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual.. Ordre de 17 de maig de 1999, que declara el 25 de novembre com el dia per combatre la violència contra les dones.. Resolució JUI/3338/2003 del Departament de Justícia i Interior, de 30 d octubre, per la qual es dóna publicitat a l Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 21 d Octubre de 2003, per la qual s estableixen els punts de coordinació de les ordres de protecció de les víctimes de violència domèstica.. Decret 306/2006, de 20 de juliol, pel qual es dóna publicitat a la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l Estatut d Autonomia de Catalunya.

6 . Llei 5/2008, de 24 d abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. NORMATIVA ESTATAL. Constitució espanyola de 1978 proclama, com un dels valors superiors de l ordenament jurídic la igualtat (article 1) i el dret de totes les persones a la vida i a la integritat física i moral, sense que en cap cas puguin ser sotmeses a tortures ni a penes o tractes inhumans o degradants (articles 15). Llei 38/2002, de 24 d Octubre (enjudiciament ràpid). Llei orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers..llei Orgànica 15/2003, de 25 de reforma del Codi Penal, i el Reial decret 355/2004, pel qual es crea un registre central per a la protecció de les víctimes de la violència domèstica, han complementat amb posterioritat la Llei 27/2003. Reial Decret 996/2003, de 25 de juliol, sobre el Reglament d Assistència Jurídica Gratuïta. Llei 27/2003, de 30 de Juliol: Suposa una nova fita en les mesures adoptades des dels poders públics per a l eradicació d aquest problema tan complex. Suposa la regulació de mesures cautelars especials sense cap antecedent en l ordenament jurídic penal espanyol, mesures que han de permetre als poders públics l accés a la detecció de conductes antisocials per eradicar la violència domèstica en totes les seves manifestacions i davant totes les víctimes, directes o indirectes. Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, integral contra la violència de gènere (LIVG). Aquesta Llei constitueix la primera llei integral d Europa d aquestes característiques, on s inclouen aspectes preventius, educatius, socials, assistencials, sanitaris i penals. Té per objecte actuar contra la violència exercida sobre la dona per part de qui sigui o hagi estat el seu cònjuge o de qui hagi estat lligat a ella per relacions similars d afectivitat. A més, la protecció integral i multidisciplinar que aquesta Llei estableix per a la dona víctima de gènere, com també als menors als quals afecta. Així doncs, la violència de gènere en l àmbit de les relacions de parella, es troba regulada en la LIVG, i el seu coneixement correspon als jutjats especialitzats de violència contra les dones.. Reial decret 513/2005, de 9 de maig, pel qual es modifica el Reial decret 355/2004, de 5 de març, que regula el Registre central per a la protecció de víctimes de violència domèstica.. Reial Decret 1452/2005, de 2 de desembre, pel qual es regula l ajut econòmic que estableix l article 27 de la LO 1/2004 de Mesures de Protecció Integral conta la Violència de Gènere. Reial Decret 1917/2008, de 21 de novembre pel qual es regula el programa de inserció sociolaboral per a dones víctimes de violència de gènere NORMATIVA INTERNACIONAL. Declaració de les Nacions Unides sobre l eliminació de la violència contra la dona, proclamada el desembre de 1993 per l Assemblea General, on s afirma que la violència contra la dona constitueix una violació dels drets humans i les llibertats fonamentals.

7 5. El protocol i el circuit de violència de gènere d Alella Un protocol és una mesura d intervenció davant una situació concreta. En aquest cas, es tracta d un model d actuació en el qual s articula un sistema d atenció i derivació entre els diferents serveis implicats en les situacions de violència. Aquest ha de possibilitar l orientació als i a les professionals sobre els passos a seguir en funció de les característiques de la situació sobre la qual s està intervenint i facilitar el treball en xarxa entre tots els serveis implicats, la coordinació i la derivació o transferències que se n puguin fer de cada cas. Abast del protocol de violència de gènere d Alella El protocol abraça la sensibilització i la prevenció, la intervenció, la formació i el reciclatge professional, i la coordinació dels diferents serveis i recursos davant les manifestacions de violència vers les dones següents: - Maltractaments físics, psíquics, sexuals i/o econòmics per part de la parella i/o qualsevol membre de la unitat de convivència o relacional. - Agressions sexuals i violacions, independentment de si existeix o no un vincle familiar i/o relacional amb la persona agressora, i vulneració dels drets reproductius. - Explotació sexual, tràfic de dones i prostitució forçada - Mutilacions sexuals - Assetjament sexual i/o psicològic, tant en l àmbit familiar i laboral com en l escolar. A continuació, detallem quines són les funcions de cadascun dels serveis implicats en el circuit de violència de gènere d Alella: A) Funcions de la responsable de les polítiques de dones de l Ajuntament d Alella Al no ser una professional que intervé directament en l atenció, en el tractament ni en la recuperació de les dones, el seu paper consistirà bàsicament en: - Crear actuacions de sensibilització - Procurar la formació i el reciclatge necessari als agents implicats - Crear actuacions de sensibilització interna a l Administració - Donar a conèixer el Protocol de Violència - Treballar i estudiar les dades que proporcioni el protocol - Crear recursos que afavoreixin la prevenció i la detecció - Coordinació de les reunions de seguiment i valoració - Assessorament als agents implicats en matèria d igualtat d oportunitats B) Funcions dels Serveis Socials de l Ajuntament d Alella L equip de Serveis Socials de l Ajuntament d Alella, actuarà davant una situació de violència de gènere estudiant acuradament la situació, i posant a l abast de la dona el suport, els recursos i els serveis adients a les dones que ho sollicitin a fi que puguin decidir sobre les opcions per elles mateixes. En el cas que la dona no hagi fet denúncia, se la informarà de la importància que té posar-ho en coneixement de la justícia. D aquesta manera, s ajudarà a ella mateixa i altres dones que pateixen situacions similars. Se li explicarà que, si hi ha denúncia, podrem aconseguir més recursos per sortir-se n.

8 S escoltarà la demanda explícita de cada usuària i es proporcionarà el recurs adient a cada cas. Si la dona continua en el territori, se li facilitaran els recursos necessaris. En el cas de sortir del territori (cas de derivació a una casa d acollida), tindrà el suport dels i les professionals adients per ajudar-la a inserir-se sociolaboralment. Quan es derivi a la dona a algun altra servei d aquest protocol, es farà per mitjà de la fitxa específica creada per aquest protocol, degudament complimentada i amb el consentiment exprés de la dona. De forma més concreta, podem dir que l equip de Serveis Socials de l Ajuntament d Alella, actuarà de la següent forma: En situacions de no urgència social: - Acollida i atenció a la persona i anàlisi i valoració del cas - Informació, orientació i assessorament - Elaboració del Pla de treball amb la dona i aplicació - Tramitació i gestió, en funció del pla, de prestacions, recursos i/o propostes de derivació a serveis i recursos especialitzats així com el seu seguiment - Coordinació amb la resta de serveis del protocol - Seguiment i avaluació de les situacions En situacions d urgència social: - Acollida i derivació de la dona als serveis sanitaris (en cas de lesions) - Informar-la dels recursos i serveis existents i tramitar els convenients - Facilitar trasllat i acompanyaments necessaris - Garantir la cobertura de les seves necessitats bàsiques i les dels seus fills/es: alimentació, vestit... - Coordinació amb la resta de serveis del protocol - Seguiment i avaluació dels casos

9

10 c) Funcions de l Àrea Bàsica de Salut d Alella El paper del personal mèdic, d infermeria i l assistent social s ha de considerar fonamental en la detecció del problema, i cal desenvolupar-lo, bàsicament, seguint el següent: - Enfront una evidència de diagnòstic de maltractaments, sempre es farà un comunicat de lesions o informe específic, que es trametrà al jutjat. - Sempre que sigui possible, el metge o metgessa forense ha d intervenir immediatament després que els serveis sanitaris detectin els maltractaments. En l entrevista clínica que el metge o metgessa de família porti a terme, s han de tenir en compte els principis o requisits següents: - Veure la dona a soles, per tal de garantir-li la confidencialitat - Utilitzar el temps que sigui necessari - Fixar-se molt en les actituds i l estat emocional de la pacient - Ajudar-la a exterioritzar els sentiments i a expressar-se - Transmetre-li en tot moment el sentiment que ella no és culpable - Deixar-li patent que la creiem i no emetre judicis sobre els fets - Alertar-la dels riscs que corre - Respectar-li el ritme d explicació - Registrar tots els fets acuradament en la història clínica A l informe que s entregui a la dona, no s hi farà constar l etiologia dels danys, però sí a l informe que s adjunti al comunicat de lesions que es trameti al jutjat. El/la professional de la sanitat ha d assegurar-se que la connexió amb professionals a qui hagi derivat les pacients ha tingut efecte. La professional de referència en el cas de violència de gènere és l assistent social. De forma més concreta, podem dir que l Àrea Bàsica de Salut d Alella, actuarà de la següent forma: En situacions de no d urgència: - Detectar i tractar casos de violència masclista aplicant a la consulta el protocol de preguntes en els casos on hi hagi sospita de possibles maltractaments - Derivar aquests casos a l assistent social del centre. Des d aquí informar i assessorar a la dona, i traspassar el cas a serveis socials de l Ajuntament d Alella - Fer constar les atencions per sospita de maltractament a la història clínica - Emetre informes i denúncies i adjuntar-los a la història clínica En situacions d urgència: - Atenció mèdica per lesions, si n hi ha i derivació a l hospital en cas de lesions greus i/o agressions sexuals - Emetre l informe de lesions, adjuntar-lo a la història clínica i enviar-lo al Jutjat - Instar a la persona a fer la denúncia per agressions als Mossos d Esquadra o a la Policia Local d Alella - Notificar la intervenció a la treballadora social del Centre de Salut, la qual es coordinarà amb els serveis socials municipals i hi traspassarà el cas. En el cas que la intervenció es produís quan no hi ha l assistent social al Centre i dins l horari de Serveis Socials de l Ajuntament d'alella, el personal mèdic ho comunicarà directament a aquest departament.

11

12 D) Funcions de la Policia Local d Alella La Policia Local juga un paper molt important en la prevenció - sensibilització i la intervenció, és així com és necessari una formació professional continuada que els hi permeti fer front a les situacions diferents que se li presentin. Alhora, habitualment, el primer contacte que la dona té amb l administració es dóna quan la policia intervé o quan la dona s adreça a aquesta, és a dir, que la policia intervé en un punt de crisi important. El professional de referència en el cas de violència de gènere és el Sots-inspector en cap de la Policia Local d Alella. De forma detallada, l actuació de la Policia Local, serà de la següent manera: En situacions de no d urgència: - Recepció / atenció a la persona i anàlisi / valoració de la demanda - Recull ampli d informació i explicació del procediment a) es facilita informació legal b) es facilita informació sobre la xarxa de serveis i els recursos - S insta a posar la denúncia a la Policia Local o a Mossos d Esquadra - Si la dona ho vol, es farà la derivació a Serveis socials de l Ajuntament, per fer seguiment - Amb mínims indicis, informar per Ofici o instruir diligències al jutjat En situacions d urgència: a) Hi ha l alerta d un fet - Dirigir-se al lloc dels fet, separar les parts i actuar individualment amb cada una d elles. - Identificar les parts, testimonis, prendre declaracions i actuar en conseqüència - Acompanyar a la víctima a un centre sanitari per ser atesa de les possibles lesions i orientar-la perquè solliciti l informe de lesions - Observar si en el lloc dels fets hi ha signes de violència - Instrucció de diligències, detenció o recerca de l autor, oferiment d ordre de protecció i dispositiu de localització. D ofici: si la víctima no vol presentar denúncia. Detenció dels presumptes autors. Diligències amb denúncia de la persona perjudicada - Enviament de les diligències al jutjat i a la fiscalia - Derivació de serveis socials, si la dona vol - Seguiment i aplicació del protocol de protecció de la Policia Local - Seguiment del compliment de les mesures en virtut de la resolució judicial. Informació al jutjat de les incidències de caràcter penal relacionades amb el fet b) La dona es presenta a les dependències o a través d un altre servei - Avaluació del fet i tipificació de la infracció penal - Instrucció de les diligències judicials - Assistència a la víctima. Acompanyar a la víctima a un centre sanitari per ser atesa de les possibles lesions i orientar-la perquè solliciti l informe de lesions - Oferiment de l ordre de protecció i dispositiu de localització per telèfon mòbil - Localització i detenció de l autor - En cas de no localitzar l autor, informar als Mossos d Esquadra - Avaluar les circumstàncies i oferir els recursos disponibles - Enviament de diligències al jutjat i a la fiscalia

13 - Derivació a Serveis socials - Seguiment i aplicació del protocol de protecció de la Policia Local - Seguiment del compliment de mesures en virtut de resolució judicial Fora de l horari de Serveis socials i si es dóna el cas, caldrà facilitar l allotjament alternatiu i cobrir les necessitats bàsiques de la dona, a través dels recursos fixats en el protocol.

14 E) Funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d Esquadra Les dones poden arribar al cos de Mossos d Esquadra a través d una denúncia, d una actuació policial, ordre judicial o des de serveis especialitzats com serveis socials, centres hospitalaris, etc. Les professionals de referència són les agents del Grup d Atenció a la Víctima. Situacions de no urgència: - Es dóna informació a la víctima sobre la situació, assessorament del què pot fer i dels recursos disponibles - Es deriva al GAV, Grup d Atenció a la Víctima - Si la dona ho vol, s informa a serveis socials de la situació i les actuacions fetes - Es fa un seguiment del cas a través del GAV Situacions d urgència: En moltes ocasions el primer contacte que té la víctima amb les institucions es dóna quan la policia ha d intervenir en una situació de crisi, és a dir, en el punt culminant del seu maltractament. És en aquest punt que la policia posa en marxa una sèrie d actuacions policials que es detallen a continuació: - S efectua l acompanyament de la víctima, sempre que sigui necessari, per tal de realitzar una exploració sanitària, o es gestionarà el servei d ambulància en el cas que ho requereixi. - En el cas de que s hagin produït desperfectes a la llar o que s evidenciïn signes de l agressió, s aixecarà una acta d inspecció ocular informant dels desperfectes que ha observat la patrulla en el domicili i es recolliran els objectes utilitzats en l agressió. - Es prendrà declaració in situ a possibles testimonis de l agressió o d altres que s hagin produït amb anterioritat, veïns, familiars, etc. - Es procedirà a la detenció, si s escau, del presumpte autor i en el cas de trobar-se escapolit, es demanarà una fotografia recent per tal de poder efectuar la seva recerca. La denúncia davant la policia El cos de Mossos d Esquadra posa en funcionament els grups d atenció a la víctima formats per agents amb formació especialitzada per atendre a les víctimes de violència domèstica i de gènere. El fet que una víctima vagi a denunciar un episodi de violència, pot provocar-li una situació d angoixa. Per part de la policia, se li ha de donar una rebuda i acollida adequades a la seva situació. Cal tenir present que quan la dona denuncia maltractaments és perquè ha arribat a una situació insostenible. L agent avalua el cas i determina quin és el millor procediment per tractar la víctima, segons protocols establerts, i informa a la víctima de la significació d aquesta mena d agressions i de la successió de maltractaments continuats en que es pot entrar si adopta una actitud passiva davant d aquestes agressions.

15 Es complimenta la denúncia de la forma que menys perjudiqui a la víctima per tal de no provocar una segona victimització, inspirant-li la confiança necessària perquè pugui explicar el seu cas. Informació que cal donar a la víctima - S'ha de donar una atenció especialitzada a la víctima i informar-la adequadament dels drets que té, en especial de l Ordre de Protecció, en vigor des del dia 2 d agost de 2003 i que preveu la Llei 27/2003 de 31 de juliol. - S informa sobre la possibilitat que té d instar l autoritat judicial perquè adopti mesures provisionals prèvies o cautelars (d atribució a un dels cònjuges de l ús de l habitatge, sobre l exercici de la potestat del pare i la mare, en relació amb la custòdia dels fills menors i pensions d aliments, etc.). - S informa a la víctima (encara que no denunciï) dels drets que l assisteixen i de les accions que pot emprendre. - Cal informar-la del dret de ser assistida per un advocat d'ofici del torn especialitzat en casos de violència domèstica/gènere per exercir l'acusació particular i les accions civils pertinents. - En cas que la víctima sigui estrangera en situació irregular, se la informarà sobre el dret a regularitzar la seva situació per raons humanitàries, en els termes que disposen l article 45.4.a) i 46.3 del Reglament de Estrangeria. Així mateix, se la informarà de l inici de les actuacions prèvies per a la incoació del corresponent expedient sancionador, d acord amb l article 114 del Reglament d execució de la Llei d Estrangeria, alhora que també se li explicarà el seu dret a sollicitar a l Autoritat Judicial una Ordre de Protecció, i a sollicitar l autorització de residència temporal tan bon punt el Jutge concedeixi l esmentada Ordre de Protecció, en virtut de la qual s atura la incoació de l expedient d expulsió. Gestions posteriors a la denúncia - Protecció de la víctima en cas de risc imminent per a la seva integritat física, com a mesura preventiva, fins que s estableixi protecció judicial. - S informa del cas als Serveis Socials de forma immediata dintre de l horari d atenció o el dia següent fora d horari, sempre que la víctima així ho solliciti. - Serveis socials gestionarà un allotjament en cas de risc per la integritat de la dona o els seus fills. - Es gestionarà que la víctima pugui ser assistida pels serveis d urgència (mèdic i psicològic), sempre que ella ho requereixi. - S inicia des del grup d atenció a la víctima un seguiment personalitzat a la víctima. En el cas que la víctima no vulgui denunciar, i els fets constitueixin un presumpte delicte, se li comunicarà l obligació d obrir diligències per a informar dels fets al Jutjat de guàrdia mitjançant ofici.

16

17

18 6. Seguiment Per tal de procurar per la bona resolució dels casos així com del bon funcionament del protocol, s estableixen les següents fórmules per fer-ne seguiment: a) Cada servei farà el seu propi seguiment b) Canals de comunicació i traspàs d informació entre els diferents servei c) Reunions de seguiment conjunta amb tots els serveis a) Cada servei implicat té el seu propi sistema de seguiment dels casos tractats. Les següents línies serveixen per detallar en què consisteix aquest seguiment en el cas de cada servei concret:.- Serveis socials de l Ajuntament d Alella, en el moment que detecta un cas de violència de gènere (bé sigui a través de la pròpia dona que ho manifesta o bé, gràcies al treball de les professionals), s elabora un acord de treball amb l objectiu de superar la situació actual. En aquest acord es pacta quins seran els recursos i/o serveis que es posaran al seu abast, també és on queda constància dels compromisos que assoleixen tant la dona com el/la professional. Sempre aquest acord està adaptat a les circumstàncies i entorn de la dona. Un cop fixat acord de treball, es realitza un seguiment de l evolució de la situació. Es fa a través de visites regulars (amb possibilitat de desplaçar-se a casa la dona) i a traves dels serveis i recursos que se li ofereixen (programa d atenció terapèutica, etc.). Segons el tipus de cas, les característiques i la perillositat que presenta, el seguiment és més d alta intensitat (cada quinze dies), mitjana intensitat (dos cops al trimestre) o baixa intensitat (dos cops l any)..- Policia de la Generalitat - Mossos d Esquadra, a través del Grup d Atenció a la Víctima, realitza un seguiment de les dones. En el cas de que a la víctima li atorguin una mesura de protecció s inicia un seguiment personalitzat. Sempre que la víctima així ho solliciti, s informarà del seu cas als Serveis Socials del seu municipi..- Policia local fa un seguiment d aquells casos que tenen ordre de protecció. Aquest seguiment es fa de diferents maneres: Es vigila regularment l entorn de la vivenda on viu la dona víctima, a través de les patrulles i regulant-ne la intensitat segons la distància en que visqui l agressor i el risc de la situació, i també es fa un seguiment telefònic i personal per tal de comprovar la seguretat de la dona..- A nivell de l Àrea Bàsica de Salut no fan un seguiment dels casos ja que un cop s ha detectat aquest tipus de situació, transfereixen el cas als Serveis socials de l Ajuntament d'alella. b) Canals de comunicació i traspàs d informació entre els diferents serveis. Que els diferents serveis professionals del circuit tinguin una comunicació fluida i àgil és vital per garantir el millor acompanyament al llarg del procés de recuperació de les dones que pateixen o han patit d abús i/o violència. Per aquest motiu, en aquest protocol hem intentat definir un canal de comunicació conjunt que permeti que tots els recursos intervinguin de manera coordinada, per evitar gràcies al fet de poder compartir les dades bàsiques i necessàries, situacions de victimització secundària. Aquesta coordinació es farà a través de les fitxes elaborades per aquest fi. A fi de garantir el dret a la màxima confidencialitat de les dades personals de les interessades i allò que s estableix a la legislació vigent, només es comunicaran les dades mínimes i necessàries per complir les competències dels serveis afectats. En els casos pertinents serà necessària una autorització prèvia signada de la dona.

19 En aquestes comunicacions de dades es garantirà la transmissió ràpida i segura de tota la informació i la protecció efectiva de dades de caràcter personal en els termes exigits en la legislació vigent (Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i normativa de desplegament). Tots els serveis implicats són els responsables de les dades que recullin i de complir els requisits que exigeix la LOPD. Així, cada òrgan serà propietari dels seus fitxers de dades i serà el responsable del seu bon ús. c) Reunions de seguiment dels casos i del protocol: Independentment del seguiment que en faci cadascun d ells, es realitzaran dues reunions l any amb tots els serveis implicats en les quals es parlarà dels casos i del funcionament correcte del protocol. Es podran convocar reunions extraordinàries sempre que un servei ho demani. Les persones responsables de cada un dels serveis en aquest protocol, seran: - Serveis Socials: responsable del servei - Àrea Bàsica de Salut: assistent social - Policia Local: Sots-inspector en cap - Policia de la Generalitat - Mossos d Esquadra: Grup d Atenció a la Víctima

20 7. Avaluació Fixem una valoració anual a través d una reunió que es realitzarà al darrer trimestre de l any, i que es desenvoluparà de la següent manera: Persones assistents: - Responsables del serveis implicats en el Protocol de violència de gènere d Alella - Responsable de les polítiques de dona de l Ajuntament d Alella - Una representant de cada una de les associacions de dones del municipi - El regidor/a de Governació, Serveis Socials i Polítiques de dones, o en qui deleguin Es podrà convidar a assistir a d altres professionals sempre que es consideri d interès. Principals temes a tractar: A la valoració anual, caldrà dur per part dels serveis un resum de les dades estadístiques més destacades, sempre sense vulnerar la Llei de protecció de dades de caràcter personal i tenint en compte que hi ha personal no implicat en el procés. Aquesta valoració es presentarà a la resta de membres de la reunió de valoració i s incorporaran noves aportacions elaborant-ne un informe anual de valoració del protocol de violència, informe que servirà per anar millorant l eina i facilitar el treball envers la sensibilització i la prevenció. Les dades que cal aportar per part de cada servei es facilitaran a la responsable de les polítiques de dones de l Ajuntament, prèviament a la reunió de valoració, per tal que les pugui treballar estadísticament. Indicadors generals a aportar per cada servei: - Número de situacions detectades - Número de situacions en les que s ha intervingut - Número de situacions en que s ha formalitzat la derivació - Número de situacions en que s ha formalitzat la derivació i aquesta és fallida - Qui detecta el cas (pot ser extern: escola, veïnat...) - Departaments o serveis entre els que s han donat les derivacions - Avaluació del sistema de comunicació entre els departaments i servei (subjectiu) - Edats de les dones - Número de dones que conviuen amb l agressor i les que no - Número de situacions en que hi ha fills/es dependents - Número de situacions que es valoren de risc - Autopercepció de les violències (dones que manifesten haver patit violència amb independència que hagin denunciat o no) - Nacionalitat - Situacions totals Indicadors específics per al cos de Mossos d Esquadra i la Policia Local: - Número de denúncies per maltractaments - Número d ordres de protecció dictades - Tipologia de les intervencions: incompliment de sentències, reincidència de les agressions, expulsió de l agressor del domicili, protecció... - Violència contra les dones en espais públics

21 Indicadors específics per a Serveis Socials: - Número total de ateses - Número de recursos utilitzats - Número de beneficiàries de cada recurs disponible - Número d expedients tancats o oberts La responsable del Pla de polítiques de dones, haurà d informar sobre: - Situacions detectats - Número de situacions derivades i a quins serveis Les associacions de dones, tindran uns indicadors específics que seran: - Situacions detectades - Número de situacions derivades i a quins serveis - Acompanyaments fets i de quin tipus - Seguiment de la dona (si l han continuat veient, implicada dins l associació...) Altres indicadors per avaluar el protocol i el funcionament del circuit, usarem els següents indicadors: - Comunicació àgil entre les persones que formen part del protocol - Altres observacions

22 8. Bibliografia Circuit Barcelona contra la violència vers les dones. Ajuntament de Barcelona Reflexions en femení. Apunts sobre la violència domèstica: de l àmbit provat al públic. Oficina Tècnica del Pla d Igualtat, Diputació de Barcelona Violència: Tolerància zero. Obra Social, Fundació la Caixa Protocol Municipal per a casos de Violència de Gènere. Ajuntament del Masnou Llei 5/2008, de 24 d abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, integral contra la violència de gènere (LIVG). Les altres dones. La construcció de l exclusió social. Els discursos que ens uneixen i ens separen. Dolores Juliano. Collecció Quaderns de l Institut, número Institut Català de les Dones. Violència contra les dones: què és i que hi puc fer? Secretaria d Immigració. CCOO. Sumant esforços. Procés de treball en l atenció i prevenció de la violència envers les dones al Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental Construint els drets de les dones: dels conceptes a les polítiques locals. Collecció Estudis. Sèrie Igualtat i Ciutadania. Diputació de Barcelona. Desenvolupant els drets de les dones: àmbits d intervenció de les polítiques de gènere. Collecció Estudis. Sèrie Igualtat i Ciutadania. Diputació de Barcelona.